Tirante El Blanco. Vicent - Josep - Escarti

Vicent Josep Escart
240
Tirant lo Blanch, Cervantes i ms enll:

Breu histria duna novella de cavalleries
Vicent Josep Escart
Universitat de Valncia/IIFV
1. Cervantes, lector del Tirant
Quan el 1605 apareixia impressa lobra que havia de convertir al castell Miguel
de Cervantes en un autor de fama universal, el seu Ingenioso hidalgo don Quixote de
la Mancha, apareixia, tamb, una de les primeres lloances en lletra de motle dun
clssic en llengua catalana. Segurament, del clssic valenci ms conegut ara: Tirant
lo Blanch, obra de Joanot Martorell en la seua major part, enllestida, segurament, per
Mart Joan de Galba, si no s que va intervenir alg ms.1 s al captol VI de lobra de
Cervantes,2 on trobem el conegut escrutini de la llibreria de lhidalgo Alonso Quijano,
realitzat pel capell, i ajudat pel barber i lama, i on es produeix la neteja de la
biblioteca de don Quijote, tot llanant al foc els llibres que aquell considera
perniciosos i causants de la bogeria del protagonista, on trobem la referncia al Tirant.
De fet, Cervantes va enumerant una srie de llibres de cavalleria que en el seu temps
estaven de moda, i va criticant-los, un darrere de laltre, per concloure, a la fi:
y sin querer cansarse ms en leer libros de cavalleras, mand al ama que
tomasse todos los grandes y diesse con ellos en el corral. No se dixo a
tonta ni a sorda, sin a quien tena ms gana de quemallos que de echar
una tela, por grande y delgada que fuera, y asiendo casi ocho de una vez,
los arroj por la ventana.
En aquest moment, Cervantes segueix la descripci de lactuaci dels seues
personatges i ens diu com, a lama,
* Aquest estudi sinscriu al projecte La cultura literaria medieval y moderna en la tradicin

manuscrita e impresa (IV) FFI 2009-14206, del Ministerio de Educacin y Ciencia del Gobierno de
Espaa.
1
s inabastable en una nota, ara com ara, la bibliografia sobre el Tirant. s per aix que em limite, ac,
a oferir tres recursos ben actualitzats i quasi complets. El primer, lexcellent edici i lestudi de la
novella, feta per Albert Hauf (Martorell-Galba 2005). Per altra banda, el treball de R. Beltran i J.
Izquierdo, consultable a la xarxa a http://parnaseo.uv.es/Tirant/BIBLIOGRAFIA/bibliografia_
descriptiva.htm, i el ms actual encara recull bibliogrfic que es pot localitzar en un dels portals
temtics de la biblioteca Virtual Llus Vives: http://www.cervantesvirtual.com/portal/tirant/pcuarto
nivel.jsp?conten=bibliografia.
2
Cite el text del Quijote a partir de Cervantes.
eHumanista: Volume 16, 2010
Vicent Josep Escart
241
por tomar muchos juntos, se le cay uno a los pies del barbero que le tom
gana de ver de quien era y vi que deza Historia del famoso cavallero
Tirante el Blanco.
Seguint la tnica de la crtica als llibres de cavalleria, ens esperarem ara una altra
diatriba contra aquest. Per no s aix. Cervantes fa dir al capell:
Vlame Dios, dixo el cura dando una gran voz que aqu est Tirante
elBlanco! Ddmele ac, compadre, que hago cuenta que he hallado en l
un tesoro de contento y una mina de passatiempos. Aqu est don
Quirieleysn de Moltalvn, valeroso cavallero, y su hermano Toms de
Montalvn y el cavallero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante
hizo con el alano y las agudezas de la donzella Plazerdemivida, con los
amores y embustes de la Viuda Reposada y la seora Emperatriz,
enamorada de Iplito, su escudero. Dgoos verdad, seor compadre, que
por su estilo es este el mejor libro del mundo. Aqu comen los cavalleros y
duermen, y mueren en sus camas y hazen testamento antes de su muerte,
con estas cosas de que todos los dems libros deste gnero carecen.
Cervantes ens ha descobert rpidament una de les majors virtuts del text de
Martorell: el seu realisme, la seua realitat prxima a la vida dels homes i de les dones
de carn i dossos, i no les irrealitats prpies de la cavalleria dels altres autors que
ms amunt el capell sha encarregat de fer llanar al foc. Cervantes, encara, t un
record per a lautor del Tirant, i no sest dafirmar:
Con todo esso os digo que mereca el que le compuso, pues no hizo tantas
necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los das de su
vida. Llvale a casa y leedle, y veris que es verdad todo quanto os he
dicho.
Crec que lopini de Cervantes, expressada per boca del seu personatge, i tot i ser
ben coneguda, no pot ser ms rotunda. Tirant lo Blanch era per a ell el mejor libro del
mundo, i mereixia, aquella obra, ser editada contnuament, fent broma amb el joc de
paraules que es pot inferir en usar el terme galeres, aplicat a lautor del Tirant. Un
autor que, per cert, ell no va arribar a saber qui era, molt possiblement, tot i lestada a
Valncia de Cervantes, en retornar del seu captiveri i on, per casualitat, potser, podria
haver vist algun exemplar de la novella en llengua original. Per, en qualsevol cas,
Cervantes iniciava, sense saber-ho, el cam accidentat, certament de Tirant lo
Blanch cap a lunivers dels clssic, un univers remot, per que cal, sense dubte,
acostar tamb a la nostra actualitat, i no sols des de lmbit erudit (Escart 1993a). I, en
el cas de Tirant, perqu ha tingut una trajectria rica i complexa des del seu primer
Vicent Josep Escart
242
moment fins a lactualitat, com ja sha destacat en diferents ocasions (Palcios; Escart
1993b).
Potser, quan un llibre arriba a convertir-se en clssic, sempre ens preguntem a
a qu es deu. Ms encara, si aquest clssic compta amb germans que es
converteixen en menors i que, prcticament, posseexen els seus mateixos
ingredients, perqu sn fruits dautors amb una formaci semblant i sn, al cap i a la
fi, fills duna mateixa poca. A sesdev quan observem la trajectria del Tirant lo
Blanch i la del prcticament coetani Curial e Gelfa, dautor annim i possiblement
tamb valenci, com ha apuntat Antoni Ferrando (Annim), les virtuts del qual, per
altra banda, ja han estat de sobres reconegudes (Butiny; Briongos).
Per a banda de factors ms fortuts, com larribada de lobra concreta a la
impremta o no, i el que podrem denominar la seua descendncia s a dir, el seu
reconeixement i ls per part dautors posteriors, la veritat s que en el cas del Tirant,
si b la seua fortuna posterior no va ser esplndidament generosa, no s menys cert
que el llibre del valenci Martorell va persistir i va resistir el pas dels segles, en
diverses llenges i en diverses cultures, encara que amb una sort tamb diferent. I a
pesar de les lgiques divergncies que podem detectar en cada moment, si a va ser
possible s perqu, sens dubte, el llibre de Martorell shavia convertit en un clssic,
ja que el seu autor va saber dotar-lo duna vida prpia, va saber configurar en ell un
univers complet on la realitat i la ficci sentrellacen, en un joc complicat i suggeridor
que fa submergir-se el lector en una aventura fascinant, que el porta a recrrer
prcticament mitja Europa i bona part del nord dfrica, acompanyant sempre un
personatge certament ben construt: el cavaller Tirant, noble, templat, corts, educat,
savi, frgil en alguns moments, enamorat i ple de patiments, valent, dol i sensual,
sexual tamb, ertic a vegades, culte i astut; per, sobretot, hum. Tan hum que fins i
tot arriba a morir en les pgines del mateix Martorell, i, a ms mor just quan est a
punt de coronar els seus xits, en un exercici dostentaci de poder que mostra com
lautor pot controlar-ho tot, causant fins i tot la mort daquell a qui li havia concedit la
vida. I aquest cavaller Tirant que tractem de retratar en les seues virtuts i amb poques
paraules deixem a banda la seua crueltat amb els enemics, la seua set de victria
sobre linfidel i altres actituds prpies del moment s el personatge que ompli de
manera definitiva tota la novella. Res, o quasi res, transcorre lluny de Tirant, en el
llibre de Martorell, perqu tot, en definitiva, es genera en direcci a Tirant o des dell
mateix.
En efecte, el mn reflectit per lautor o autors inclou la major part de la vida, els
usos i els costums del segle XV i, ms concretament, dels seus comportaments ideals,
utpics. Per sempre, ajustats, prxims a la realitat. Prxims incls quan es parla de
festes i celebracions cortesanes que semblen exagerades o fantasioses, per que, en
realitat, no ho sn, com ja hem indicat en un altre lloc (Escart 2003). De fet, sempre
impera lnsia de realisme. A certa distncia, per tant, dels anomenats tradicionalment
llibres de cavalleria, segons una til diferenciaci que ja va establir Mart de Riquer fa
anys (Riquer 1964). Aix, el Tirant s ms ana una novella cavalleresca. Els llibres
Vicent Josep Escart
243
de cavalleries eren descendents de lmbit del roman francs, que en els seus orgens
estaven escrits en vers, situats geogrficament i cronolgicament llunyans, en temps o
pasos fabulosos o inexistents, i inspirats en el que ara coneixem com matria de
Bretanya, s a dir, habitats pels cavallers del rei Artur i la seua famosa Taula Rodona.
Aquests escrits van gaudir de gran popularitat a Europa en els segles XIII i XIV, i en
temps del mateix Tirant van donar fruits tan destacats, per exemple, a Anglaterra, com
Le mort d'Arthur, de Thomas Malory, publicat per William Caxton el 1485 per
primera vegada (Malory). I van ser els descendents daquests llibres, farcits duna
imaginaci de vegades descontrolada i sense ordre, els que, desprs dalgunes
metamorfosis, van arribar a triomfar, ms tard, durant el segle XVI, a Castella, i sn,
igualment, el gnere contra el qual clamava Cervantes.
Al contrari, les novelles cavalleresques, com el Tirant o el Curial e Gelfa,
presenten caracterstiques ms realistes: una construcci ms coherent, amb espais
geogrfics i cronologies ms prximes a lescriptor, en pasos reals, amb noms a ls i
una versemblana en les accions que sovint es veu reforada per laparici de
personatges coetanis o histrics famosos i coneguts per lautor i els seus lectors, amb
la qual cosa largument guanya en credibilitat. El mn que reflecteixen aquestes
novelles es troba, a ms, prxim a la quotidianitat i, en el cas que ens ocupa, els
ambients retratats per Martorell arriben a ser tan reals que, de vegades, determinats
aspectes podrien arribar ser considerats ms una espcie de reportatge del moment
que no ficcions. I, aquest realisme s, de fet, el que va captivar a Cervantes, com
hem dit.
Tirant lo Blanch, sense cap dubte, s el mxim exponent daquest grup i, a ms,
per la complexitat de la prpia novella, mostra un cosmos amb tants elements com
per haver estat qualificada de novella total per Mario Vargas Llosa (Vargas Llosa).
Un llibre on es conjuguen elements cavallerescos, psicolgics, ertics, realistes,
histrics i retrics que ens portarien a incloure Martorell entre els escriptors
suplantadors de Du, omniscients, que intenten i volen crear una realitat global, en
paraules del mateix Vargas Llosa. Un Tirant que, per a mateix, i per incorporar a la
narraci elements de la vida quotidiana, es converteix en gran manera una novella
moderna, tal com ja la va definir Dmaso Alonso, a pesar que en altres aspectes
Martorell siga un tant conservador, com tamb sha indicat recentment
(Borrs/Martnez). Un conservadurisme, el de Martorell, que si b es deixa sentir a
nivell ideolgic, en la construcci del cavaller Tirant i en la seua formaci, poc es
deixa veure en la prctica diria del mateix, el qual savana, al nostre parer, a
conceptes tan moderns com els que triomfaran a la Itlia renaixentista dels
condottieri.
Aix, aquesta novella vastssima sinicia en la Gran Bretanya amb un Tirant jove i
inexpert, que rep llions de cavalleria terica dun vell comte-ermit, Guillem de
Varoic, realitza les seues primeres proeses darmes davant la cort del rei dAnglaterra,
i acaba a Constantinoble, amb la mort de lheroi. Per Tirant ja no mor com un simple
cavaller, sin com a csar de lImperi de Grcia, un estat que ell, en dos fases, ha
Vicent Josep Escart
244
recuperat per a la cristiandat, arrancant-lo prcticament de les mans dels turcs i

engrandint-lo amb noves adquisicions en el nord dfrica, on noms per la seua virtut
i per la seua gran capacitat com a estratega i militar arriba a crear o redefinir regnes,
ara ja conversos al cristianisme, sense oposici religiosa, que haurem de suposar, a
ms, vassalls del futur emperador que ja simaginava ser ell mateix. Una dignitat
imperial que a punt est daconseguir, perqu Tirant es casa amb la princesa
Carmesina, lhereva directa de lImperi. Una dignitat que el mateix autor ens va fent
suposar en el cavaller Tirant, quan, al llarg de la novella, i diverses vegades, ens el
presenta o ens el profetitza com el cavaller ideal per a governar el mn sencer.
Per aquest trajecte no s tan rpid ni tan lineal, perqu Tirant viatja per les vores
de la Mediterrnia, visitant la cort de Siclia on aconsegueix la m de la infanta
Riconama per al seu primer company daventures, el prncep Felip, fill del rei de
Frana, que es convertir, a ms, en rei daquella illa, rescata de mans del gran turc i
del sold dEgipte lilla de Rodes; visita Terra Santa i Alexandria com igualment ho
fa un altre cavaller literari: Curial, on deslliura gran quantitat de captius cristians.
Finalment, en una aventura que sinicia amb la tragdia del seu propi naufragi i de la
seua caiguda en lestat de lesclavitud, per que no pot acabar millor malgrat que li
ocupa molt de temps i que li fa oblidar-se incls daltres prioritats ms personals,
Tirant es dedica a arrabassar del poder dels musulmans diferents regnes i principats
del nord d'frica el somni de les societats cristianes peninsulars, creant fins i tot
noves cases reials seguidores des de llavors de Crist, o convertint personatges de les ja
existents, que arrosseguen, en la seua decisi personal, el conjunt del seu pas. Un
somni literari, aquest de cristianitzar laltra vora de la Mediterrnia, que albergaven en
especial els nobles valencians que experimentaven sovint la presncia dun poble
encara musulm en els seus propis senyorius, fruit de les conquestes i dels pactes del
rei Jaume I. Una noblesa, la valenciana, que patia quasi diriament com altres
nobleses daltres parts de la pennsula Ibrica els atacs de la pirateria barbaresca a les
seues costes, amb trgiques conseqncies i amb una assidutat tal que permet, per
exemple, un important desenvolupament a un ordre religis especfic destinat al rescat
dels captius: els mercedaris, originaris, a ms, de la mateixa Corona dArag, on naix
la faula literria del Tirant de Martorell.
Un viatge complicat, tamb, el de la formaci de Tirant. Liniciava amb les
doctrines del mstic mallorqu Ramon Llull amb el seu Llibre de lorde de
cavalleria i de langls Guy de Warwick, per poc desprs sendinsava en un
embolic daventures i dassumptes que, freqentment, per ldics i cortesans,
lacosten ms a lalegria de la vida propugnada pels literats que intenten el
renaixement del mn clssic, que no a les prctiques asctiques i devocionales del
miles cristi dels primers segles medievals i de la seua prpia formaci terica. De fet,
encara que Tirant comena els seus recorreguts com un cavaller errant a Bretanya i a
la Gran Bretanya a la manera dels de la Taula Rodona, el canvi descenari de les
terres del nord al mn llat i mediterrani, sembla comportar el canvi en la forma de
vida de lheroi, que es converteix en capit dexrcits i, tamb, en un precedent literari
Vicent Josep Escart
245
del que Maquiavel definir com un prncep, en la seua coneguda obra inspirada, per
cert, en el valenci-itali Csar Borja, fill del papa Alexandre VI.
Per altra banda, el fet que, a ms, Martorell aplegs a les seues pgines bona part
dels pensaments o referncies, i fins i tot plagis, de textos que shavien convertit en
clssics entre els lectors cultes no hi havia, daltra banda, lectors incultes, en aquell
temps dels pasos de lOccident cristi a finals de ledat mitjana i en el primer temps
del renaixement, s sens dubte el que en bona mesura va permetre a aquest llibre
valenci la seua difusi en llengua original, en un primer moment, i, desprs, a Itlia i
a Castella, durant el segle XVI. De fet, aquest va ser noms el primer pas. Perqu
linters per aquesta novella sha mantingut al llarg dels segles, com veurem.
La imatge del cavaller que podem trobar al Tirant, per tant, s la de la histria de
la cavalleria en definitiva: des dels orgens del milites Christi representat en els
mateixos orgens de Tirant, fins al cavaller conquistador dimperis i cristianitzador de
la humanitat, al nord dfrica. Les cavalleries esportives i estrafolries normalment
queden restringides al episodis anglesos a la matria bretona i alguna altra
pinzellada a la cort fastuosa de Constantinoble. Aquella cavalleria extravagant i quasi
tocada dheretgia amb encanteris, begudes mgiques i personatges a mig cam entre
la realitat i el ms enll, no apareix al nostre Tirant. Era la cavalleria contra la qual
clamar Cervantes i, per aix, el Tirant exempt daquelles caracterstiques ser per a
ell el millor llibre del mn, com hem dit.
Ara b: com va arribar a Cervantes el Tirant? Com s ben sabut, al segle XVI, la
literatura en catal comena un perode de davallada (Escart 2010). Poques dcades
abans, s a dir, en el moment de la primera edici del Tirant (Martorell 1490), per
contra, aquesta novella havia assolit la fama suficient com per conixer una reedici,
a Barcelona (Martorell 1497) que, justament, ser clau per tal darribar a Cervantes i
encara ms enll. El Tirant havia comenat una trajectria complexa que ens permetr,
a la llum de les seues diverses edicions i traduccions-, parlar de tres moments o
perodes sobre el que podrem anomenar les diferents edats del Tirant.
2. Lunivers del Tirant, clau de lxit de les edicions incunables
La decisi de donar a la impremta el text que Martorell deixava manuscrit no
sabem exactament a qu es va deure. s a dir, no tenim per escrit els pensaments de
Mart Joan de Galba, a qui se suposa el responsable directe de ledici, encara que s
que ens han arribat els contractes i daltres documents que va establir amb els editors
(Hauf XIX-XXII). Per, a banda daquelles dades ms tcniques, hi ha una srie de
detalls que ens poden portar a conixer les virtuts que Galba i els impressors del
moment podien veure en Tirant, i en especial, com aquella empresa editorial podia
reportar-los beneficis econmics. En efecte, all que cal ressaltar ara de les dues
primeres edicions de la novella de Martorell (Valncia, 1490, i Barcelona, 1497) s
que lautor els editors, la fi es dirigien a un pblic immediat. s a dir: a un pblic
que pensava i sexpressava en la mateixa forma que ho havia fet lautor o autors del
Vicent Josep Escart
246
Tirant. Usava la seua mateixa llengua, per, a ms, tenia els mateixos referents
culturals i literaris, i fins i tot ideolgics. La imatge del cavaller i de la dama que
transmetia el text de Martorell eren les que, idealitzadament, allaraven a les ments dels
lectors del moment.
Aquest perode que podrem qualificar de normalitat, correspon a lpoca de
publicaci i venda de les dues edicions incunables en llengua original: la de Valncia
del 1490, amb una doble tirada almenys dalguns quaderns, realitzada per Nicolau
Spindeler, i la de Barcelona, del 1497, duta a terme pel castell Diego de Gumiel, de
qui parlarem ms avant, perqu va ser leditor de la primera traducci a lespanyol del
clssic valenci. Entre ledici valenciana i la barcelonina van sumar ms dun miler
dexemplars, que van ser consumits pel pblic lector dels mbits comercials de
Valncia i de Barcelona en uns deu anys. I algun, encara, a la Ciutat de Mallorca. A
significa que lobra, dins del nostre espai cultural, i tenint en compte el baix nivell
dalfabetitzaci de finals del segle XV, va ser un vertader xit editorial.
Daquella situaci s un clar testimoni el fet que Jaume Gassull, en la seua obra Lo
somni de Joan Joan, publicada a Valncia el 1497, fa dir a una dama valenciana que
reprova lerudici pedantesca de la seua interlocutora: Vs, que llegiu tant lo
Psalmista i lo Tirant (Gassull 203). Es constata aix l'xit daquella novella i la moda
que representava en els cercles cultes o lectors de la societat valenciana de finals del
XV i de principis del XVI. Era el triomf de la literatura devasi, fins a cert punt,
encarnada en el gnere de la novella cavalleresca, enfront de la lectura de papers
histrics o religiosos; per no sols a, perqu el Tirant s molt ms.
De fet, la novella de Martorell narra les cavalleries, les gestes i les proeses dun
cavaller a la vora de la Mediterrnia els escenaris propis i prxims de la noblesa de la
Corona d'Arag i arriba al ms alt lloc de la pirmide feudal, que s tant com dir de
lorganitzaci terica i ideal del mn. El viatge del cavaller Tirant, des dels seus
orgens relativament humils a Bretanya fins a Constantinoble, ho comprn tot, incloent
la guerra i lamor, la diversi duna situaci cmica, la maldat, els enfrontaments pel
poder, la fidelitat cavalleresca, bellament exalada a tot el llibre, els rituals religiosos a
ls, les referncies a estaments poderosos de la societat els eclesistics amb
coloraci borgiana i els notaris a qui tant odia lautor, com en general tot el cos social
i detalls tan insignificants com les vestidures o les menjars, les gales del seguici militar
o les galanteries de lamor a les alcoves Tot un univers que sarticula magistralment
al voltant dun cavaller, lheroi Tirant lo Blanch. Aix far que aquesta novella siga
sens dubte un text monumental i que, a pesar de la seua extraordinria quantitat
depisodis i de situacions diferents, no perda la coherncia. Una cohesi que, daltra
banda, reflexa perfectament lideal de la cavalleria entre els cercles de la noblesa
valenciana i catalana, mediterrnia i quasi italiana del segle XV, assentada encara sobre
els pilars dall que sha anomenat la tardor medieval, per aguaitant-se ja a les
restes feliment redescobertes del mn clssic de lantiguitat, i participant ja en el
mateix renaixement. Amb un peu o un familiar, o un conegut, almenys, de tant en
Vicent Josep Escart
247
tant, i com el mateix Martorell, al Npols conquistat pel Magnnim o a la Roma dels
Borja. Una noblesa que, si no renaixia, almenys, italianitzava.
Per aquesta svia i arriscada mescla, segurament, el Tirant va ser un llibre de
moda. Quan ens preguntem quins ingredients possea per a captivar el lector, sembla
prou encertat suposar que Martorell i la possible participaci de Galba no quedaria
exclosa sabia ben b a quin pblic es dirigia. El mateix Joanot Martorell s el millor
representant del lector ideal de la seua novella: un membre de la xicoteta noblesa
valenciana i urbana en contacte, malgrat tot, amb la ideologia burgesa que avana,
amb aspiracions i comportaments de gran noble, per en realitat subjecte als
imperatius econmics, determinants a lhora dexhibir tota la seua pompa i esplendor
i, en aqueix cas, prxim a aquella burgesia local de qui sempre sha dit que poc o gens
representava el mateix Joanot Martorell.3 El Tirant, per tant, era til, en certa manera,
als lectors pertanyents a loligarquia urbana i als de la noblesa i el clergat, despertant
el seu inters en els mbits valenci, catal i mallorqu del moment. Aquests grups,
daltra banda, i no hem de perdre-ho de vista, eren prcticament els nics que tenien
accs a la lectura. Per a ells, el Tirant, es convertia en una mena de manual.
Per a ms, el Tirant es configurava com una espcie de compendi tan del gust
medieval dels ensenyaments, la ideologia, les modes, els costums, les formes, etc.
que circulaven en altres llibres, del seu temps o no, per dxit clar a la societat
daquells moments. El Tirant establia aix el dileg, el contacte amb els autors
coetanis, per, especialment, amb els autors del passat consagrats per la tradici. I ens
referim amb a a la coneguda qesti de les fonts. Els crtics, des de Riquer a Hauf,4
han evidenciat prou que Martorell, en el moment de construir larquitectura
fonamental de la seua novella, no va mostrar massa inconvenients a usar textos o
idees daltri. Aquest aspecte de lobra del cavaller valenci, sha de contemplar no sols
des del punt de vista de lnsia erudita didentificar fragments que provenen daltres
autors, sin que la investigaci de les dites fonts ens permetr arribar a determinar fins
a quin punt Martorell era original, en prendre prstecs daltres autors, o, al contrari
sajustava perfectament a les preferncies lectores de la societat de qu formava part.
Considerar el Tirant des daquesta ptica, presenta dos avantatges que volem
indicar. Dun costat, el fet de les dues edicions incunables en tan poc de temps ens est
parlant de la gran acceptaci del mercat. Daltra banda, s ben coneguda una bona part
dels plagis i prstecs que va efectuar Martorell, encara que, segurament, i com sha
indicat en diferents estudis, encara no shan detectat tots i, possiblement, alguns punts
romandran per sempre en la foscor. No obstant, amb els ja detectats ens podem fer una
idea prou exacta dalgunes qestions interessants. La primera, que, els textos dautors
valencians, catalans i mallorquins i les traduccions dautors estrangers que incorpora
Martorell al seu Tirant, sn obres i autors que es trobaven amb relativa freqncia a
3
Sobre la biografia de Martorell es poden cosultar, a ms de les aportacions clssiques recollides a

Riquer (1964), els treballs de Villamanzo/Chiner i Villamanzo.
4
Sobre les fonts usades per Martorell al Tirant, s del tot definitiva laportaci dA. Hauf a la seua
darrera edici (Martorell 2005).
Vicent Josep Escart
248
les biblioteques valencianes. La nmina dautors de qu tir m Martorell, entre locals

i estrangers, s la segent (Riquer 1990): la Crnica, de Ramon Muntaner; el Llibre
d'Orde de Cavalleria, de Ramon Llull; Els dotze treballs dHrcules, dEnric de
Villena, en la versi catalana que desprs seria traduda a lespanyol pel seu mateix
autor (Escart 1999); Lo somni, de Bernat Metge (2006); la Lletra de reials costums,
traducci duna epstola que prov de les Familiarum rerum, de Petrarca (Chiner
Gimeno); les Histries troianes, de Guido delle Colonne, en la traducci del valenci
Jaume Conesa; diverses obres de Joan Ros de Corella; el Dotz del cresti, de
Francesc Eiximenis; la Faula, de Guillem de Torroella; versos de Cerver de Girona;
versos dAusis March; Cartes de desafiament (lletres de batalla) del mateix Joanot
Martorell o daltres cavallers coetanis (Lletres de Batalla 1963-68); alguns clssics
italians o llatins, com la Fiammetta de Boccaccio, la Commedia, de Dant o les
Heroides, dOvidi; a ms del Guy de Wawrick, que va traduir el mateix Martorell; El
Libro de los exemplos por A.B.C., de Clemente Snchez de Vercial; el Triumfo de las
donas, de Juan Rodrguez del Padrn; i Els Viatges de John de Mandeville.
Linventari de la biblioteca de Martorell, si s que va posseir una, com es pot
inferir del fet que el manuscrit 7.811 de la Biblioteca Nacional de Madrid continga una
srie de textos relacionats amb ell (lletres de batalla i el fragment del Flor de
cavalleria), encara no s'ha trobat, a pesar dels estudis documentals prou exhaustius
que shan dut a terme recentment. Per segurament, si apareix algun dia aquest precis
document, trobarem en ell moltes de les obres que hem citat ara mateix. No podria ser
duna altra forma, en principi, perqu ens consta que les va utilitzar. Per hem de dir
tamb que la presncia de tals textos en la biblioteca martorelliana no seria res
excepcional.
Tant s aix que la major part dels autors que incorpora Martorell a la seua novella
no representen, en general, cap novetat. Si ens fixem en les biblioteques ms o menys
contempornies, aquesta afirmaci resulta molt evident. Per exemple, Bernat de
Gallach, conseller del rei i habitant de Valncia, mort el 1425, possea entre els seus
volums obres de bona part dels autors en qu es va inspirar el nostre novellista. No
ens consta que Gallach tingus velletats descriptor, per s que degu ser un lector
curis. A la seua casa, a ms d'una Bblia, el Saltiri i altres llibres religiosos i
devocionals, ens trobem amb escrits relacionats amb la seua professi, s a dir, textos
jurdics, i, tamb, volums amb documentaci personal, entre els quals possiblement hi
havia una espcie de dietari o llibre de comptes (de compte e ra), titulat Libre
memorial de molts actes e affers de Bernat de Gallach, e s molt profits. Per all
que ms ens interessa ara s que trobem, junt amb altres, la versi catalana Dels
treballs drcules, e el qual comena Molt honorable e victoris cavaller. Tenim
tamb la Scincia, de Llull, un libre apellat Stries troyanes, que devia ser una
cpia de la traducci efectuada a Valncia per Jaume Conesa, i un altre manuscrit amb
Lo somni, en Metge. A ms, podem constatar linters de Gallach per la lectura de
crniques, ja que possea dos volums amb aquest tipus de textos: les Stries de la
conquesta dEspanya e dels fets del dit mossn Bertran [de Croqui] i les Succesions
Vicent Josep Escart
249
e analogies dels reys dArag. Un conjunt de llibres ben interessant, la referncia

dels quals es troba als protocols notarials de Berenguer de Cardona, conservats ara a
lArxiu del Regne de Valncia (Escart 1998, 140).
En un altre inventari contingut al protocol del notari Bertomeu arries, actualment
servat a lArxiu del Reial Collegi de Corpus Christi de Valncia, i corresponent als
bns de Francesc Jeroni dAguilar, senyor dAlaqus, prop de Valncia, mort el 1484,
junt amb un bon grapat de llibres jurdics, com correspon a aquest doctor en cascun
dret, i dels habituals llibres de devoci, apareix un Liber omnium negociorum et
redittum et rei familiaris mei, Jacobi Garcia dAguilar i, a ms, un Roman de la
Rosa, en llengua francesa, en pregam, ystoriat, i sis volums de textos cronstics: unes
Gestes de reys, quatre volums de Compendis Istorials, scrits en paper, en vulgar i
un altre libre apellat Compendi Ystorial (Escart 1998, 140).
Per altra banda, ja fa alguns anys ja que C. Wittlin (1992) va exhumar el testament
i els inventaris del canonge de la Seu de Valncia, Pere dArts, mort el 1440, fill del
mestre racional i a qui un cos seu, Guillem de Copons, dedicava la traducci del
Tresor, de Bruneto Latini. All descobrim que possea, a ms dels seus llibres de
teologia, que va llegar a la catedral de Valncia, les Istries troyanes, que ja hem
vist ara mateix, un libre de les Conquestes del rey don Pedro, un libre de Juli
Franqui, De l'art de la cavalleria i un libre de Marco Polo. Si b es mira,
crniques, un manual de cavalleria i un llibre de viatges que segurament Martorell no
hauria rebutjat llegir.
Linventari dels bns trobats en el castell del senyor de Torres Torres, Joan de
Vallterra, mort el 1487, ens sorprn per dos motius: excepte un volum de Francesc
Eiximenis un altre conegut de Martorell, prcticament la totalitat dels autors que
tenia aquest noble a la seua biblioteca sn clssics llatins i grecs, junt amb alguns dels
humanistes italians que tamb havia llegit el nostre novellista. Aix s un indici de
com la presncia de textos dautors clssics entre la noblesa de la Corona dArag era
ben habitual, i fins i tot podem detectar un cert moviment dunes biblioteques a les
altres, que pot quedar ben illustrat amb el segent document, datat a Calataiud, el 21
d'agost de 1461, on el rei Joan II dArag dna al governador de Valncia instruccions
sobre un exemplar del Titus Livius:
Governador noble, magnfich e amat nostre: ns havem molt al cor donar
al noble mossn de Craqui, embaixador per lo illustrssim duch de
Bergndia ara a ns trams, que s ara ab nos, hun Titus Livius, que s
libre per ells molt stimat. E perqu havem sabut que en poder del noble e
amat nostre mossn Pere Ladr ni ha hu scrit en pergam, en forma gran,
ab cubertes e correges de cuyro el qual se tanqua nuant un cord ab
altre, que s de lamat prothofsich nostre, mestre Johan de Vesach, per
o, us pregam, encarregam e manam, ab tota affecti e voluntat que, de
continent reebuda la present, faau regonxer los inventaris per la vostra
cort fets dels bns del dit noble mossn Pere Ladr a instncia de son fill
Vicent Josep Escart
250
e, trobat per vs el dit libre Titus Livius, lo cobreu del dit noble, al qual
ns scrivim manant que us lo do, e lo doneu a lamat nostre Felip de
Vesach, frare del dit nostre prothofsich, qui ha crrech de trametre-lons.
E en a vos pregam entengau ab summa diligncia sins desigau servir e
complaure. Donada en Calatayut a XXI de agost de l'any mil CCCC LXI.
Post datam. Lo dit Titus Livius s scrit en francs e en letra francesa
bastarda, ax que sia-us avs. Rex Johan.5
Linters pel clssic, la precisi en la descripci del volum relligadura,
tancaments, tipus de lletra i idioma- fan beure que el rei o qui escrivia, per ell tenien
un inters ben remarcable en aquell volum.
Un altre motiu de sorpresa, quan llegim linventari post-mortem dels bns de Joan
de Vallterra, publicat per Josep Sanchis i Sivera (103), s que ms del 90 % dels
volums sn dempremta, s a dir, edicions incunables de les dites obres. Respecte
als autors plagiats per Martorell trobats a linventari del senyor de Torres Torres,
podem assenyalar Ovidi, present amb diverses obres, El Dant, El Petrarqua i El
Petrarga De vita solitria, junt amb un Joan Boquaci De genealogia deorum. Del
mateix Boccaccio, sabem que, per exemple, el 1492, el senyor de Sumacrcer, Llus
Cresp de Valldaura, al castell daquesta petita localitat, tenia hun libre ja vell, apellat
La Fiometa, segons va traure a la llum Vicente Pons (308). Boccaccio havia
esdevingut un autor llegit sovint a la Corona dArag, i tamb es pot constatar el seu
influxe al Curial (Piera).
Finalment, en morir Francesc Ferrer, ciutad de Valncia, el 1462, entre els seus
bns apareix un llibre apellat De Server, que sens dubte s el mateix que li va llegar
son pare i que ja figurava a linventari realitzat a la mort daquell, el 1436, com
sextrau de les dades aportades per M. R. Ferrer Gimeno (384 i 505).
Per tant, prcticament la totalitat de les obres per les quals es va interessar
Martorell i va recollir, duna o daltra manera, al seu Tirant, circulaven normalment
a la Valncia del seu temps. A ms, els ttols que no anotem ara, segurament podrem
documentar-los tamb, amb una mica ms desfor en la revisi dinventaris publicats
o indits.
A la vista daquests dades, podem afirmar que Martorell no sols va plagiar all que
a ell com a lector li interessava, o all que com a autor li hauria segurament agradat
escriure, sin que coneixia les preferncies dels lectors del moment. En certa manera,
amb el seu Tirant, es feia ress dels gustos generalitzats, i esdevenia un reflex fidel
dels mateixos. I a degu comprendre-ho perfectament Galba, quan es va decidir a
portar a la impremta el llibre retocat o no de Martorell. Galba era un home tamb
atent a les lectures i que certament valorava molt els seus llibres, com ho demostren
les seues disposicions testamentries en referncia als seus volums, conegudes ja
dantic, grcies al treball de F. Martnez i Martnez. Per la seua afecci als llibres,
5
Arxiu del Regne de Valncia, Governaci, 2809. Sisena m de lletres secretes, 1461, ff. 36 r.-v.
Vicent Josep Escart
251
aquest aspecte del Tirant com a compendi de la literatura de moda en aquell moment,
no degu passar-li desapercebut. Martorell, a la seua obra, compilava moltes qestions
del seu univers literari, ideolgic, imaginari, cultural i social. La societat del seu
temps, clarssimament, es va veure reflectida i va mostrar la seua predilecci per
aquella obra. Tirant, en ser un exponent tan marcat del seu temps, del seu entorn i de
la realitat la de cada dia i la ideal, la de limaginari collectiu del seu temps, estava
destinat a perdurar.
3. Tirant a la conquesta dEuropa: Castella, Itlia i Frana (ss. XVI-XVIII).
Sembla fins a cert punt lgic que les primeres conquestes del Tirant es
realitzassen a Castella i a Itlia. Certament, totes dues cultures han estat sempre
prximes a la de la Corona d'Arag, i entre les tres, a ms, sn nombrosos els
contactes encara que no sempre afortunats o pacfics. En el cas de Castella, encara, la
presncia dun rei com i compartit, Ferran d'Arag i, desprs, els ustries, va
collaborar sens dubte a facilitar linters per obres de realitzaci valenciana a la cort
dels Catlics monarques. Aix, s un testimoni ms a tenir en compte, la petici de la
reina Isabel de Castella, esposa de Ferran dArag, va fer, interessant-se en lobra
literria de la seua parenta, Isabel de Villena, abadessa del convent de la Trinitat, a
Valncia. Aquesta havia deixat inacabada una Vita Christi que, Isabel de Monsoriu,
labadessa successora, finalitz i port a la impremta, el 1497, per a satisfer els desitjos
de la reina Catlica (Ferrando/Escart: 109-10). En la seua versi catalana original, per
cert; per, al cap i a la fi, com una mostra ms del poder de la cort a lhora
dincentivar, cultivar i difondre la literatura i, en aquest cas, la valenciana, que era tant
com dir una de les ms prolfiques en els regnes hispnics de finals del segle XV. Ms
endavant, des de la cort, encara, es demanar la Crnica de Jaume I, i els regidors de la
ciutat la faran estampar (Ferrando).
Per, a ms, en el cas del Tirant, que ens ocupa ara, es va donar la feli
circumstncia de la presncia dun editor castell un ms, per decisiu en laventura
tirantiana a les nostres terres, que sinteress per ell. A Barcelona, el 1497, Diego de
Gumiel (Camps Perarnau) havia tret a llum novament el Tirant, en la seua versi
original. Era la segona edici de lobra de Martorell i anava a convertir-se en lltima
en la seua prpia llengua, fins ben entrat el segle XIX. Gumiel, per tal dabastir el
mercat barcelon, en els inicis del XVI, va dur a terme una tirada no molt voluminosa.
Encara devien circular exemplars valencians del 1490, segurament. Per, en tot cas,
aquella empresa editorial no li degu de resultar catica, perqu el 1511, a Valladolid,
treia a la llum, desprs de traduir-lo o fer-lo traduir, el Tirante, en la llengua de
Castella i amb lleugeres maniobres del que podrem anomenar imatge o de
mrqueting destinades a captar un pblic nou. El traductor annim, que va realitzar
un bon treball en general, amb aquella versi va donar noves possibilitats al Tirant en
terres castellanes, tot contribuint decisivament a la seua difusi.
Vicent Josep Escart
252
El Tirante, a ms, apareixia enmig duna evident moda pels llibres de cavalleria,
com ja han assenyalat, entre daltres, Pedro M. Ctedra. Per, si fem cas del que indica
aquest aquest autor, leditor Gumiel va realitzar certes operacions per tal daproximarlo al que esperaven els lectors castellans: divisi del text en cinc llibres, una portada
semblant a la de lAmads de Gaula, i lafegit dalguns textos introductoris simplement
orientatius o desorientatius, per a fer creure al lector de llibres de cavalleries que
aquell text que apareixia annim ara, sinscrivia en la saga de les cavalleries
fantstiques que acabarien triomfant a Castella i contra les quals clamaria, ms tard, el
genial Cervantes, com ja hem dit. De fet, la desaparici del nom de lautor, i
precisament a mans dalg que el coneixia perfectament, tal com ja indicrem fa
temps (Escart 1993b, 77), podia obeir al costum que molts altres llibres de
cavalleries eren presentats al pblic com obres annimes. A ms, el concepte
doriginalitat tampoc era llavors el mateix que el del nostre segle. En conjunt, tot
apunta que Gumiel perseguia collocar el Tirant entre les obres de moda del seu temps.
Cosa que, com es desprn dalguns estudis, com el ja citat de Ctedra o el ms recent
de Vicent Martines, no es va aconseguir, perqu la novella annima de Martorell
no va conixer cap reedici i quasi va caure en loblit. Precisament, per tot el que la
diferenciava dels seus parents, que s, al seu torn, all que la va salvar del foc
expurgatori a lepisodi cervant.
Per, amb tot, lexplicaci de lescs xit de Tirant en espanyol, no acaba de ser
convincent. O, almenys, no del tot, segons la nostra opini. Aix, si b s cert que les
diferncies evidents entre el Tirant i les novelles dxit en el XVI i el XVII li farien
perdre pblic, no deixa de sorprendre que el nom de la novella de Martorell siga citat
entre un escs nombre dobres recriminables per part dalguns autors. En tal cas, si
el Tirant no era llegit i si ben pocs el prenien a consideraci, per quin motiu, per a
alguns autors, formava part dels llibres paradigmtics la lectura del qual havia
devitar-se? B s cert que els testimonis als quals fem referncia sn dmbit valenci
o clarament prxim, per creiem que mereixen ser considerats.
Aix, Juan de Molina, a Els triumphos de Apiano (Valncia, 1522) situa en el
mateix pla a Esplandin, a Amads, a Tristany, a Lanzarote i a Tirant. Parlant dels
triumphos, quan tempta dexplicar lArgumento del mismo libro, Molina afirma
que
no estn aqu las ficciones ventosas de Esplandin, ni las espumas de
Amads, ni los humos escuros y espessas nieblas de Tirante, ni los vanos
tronidos y estruendos fantstigos de Tristn y Lanarote, ni los
encantamientos mintrosos de que en estos libros que he dicho y otros
como ellos falsamente se leen. (Molina 1522, 17)
Daltra banda, Joan Llus Vives, quan el 1524 publica a Anvers el seu De
institutione foeminae christianae, dedicat a lesposa dEnric VIII, la trista filla dels
Catlics, Caterina dArag, tamb fa una referncia al Tirant. Lorigen valenci de
Vicent Josep Escart
253
Vives explicaria aquesta referncia a lobra de Martorell. Per, les lectores del seu
llibre, tamb coneixien el Tirant? Lhauria llegit Caterina dArag? O en tindria
notcies? La veritat s que sempre sha parlat elogiosament de lobra de lhumanista
exiliat a Bruges, pel que fa a la visi de lensenyament de les dones, per s cert que,
malgrat tot, no mostr massa sensibilitat respecte a la literatura del seu temps, aquella
que acabaria per triomfar i que, de fet, ha transcendit molt ms que no les assenyades
epstoles i tractats dels erudits del moment. Vives afirma que no sexplica per qu
agraden tant les obres que parlen de guerres i damor. I critica les dones que
assisteixen als tornejos:
Alguien me ha contado que en ciertos lugares existe la costumbre, entre
las doncellas nobles, de contemplar con gran fruicin los espectculos de
armas y emitir incluso juicios valorativos sobre las propias armas y los
esforzados varones; estos, a su vez, respetan y valoran mucho ms el
juicio emitido por ellas que por ellos. No parece probable que sea recatado
el espritu de una mujer cuyos pensamientos se han centrado en las armas,
en los msculos y en la fuerza varonil. Qu lugar le queda a la indefensa,
inerme y dbil castidad entre tanta reciedumbre? La mujer que piensa en
estas cosas llenar de ponzoa su corazn. (65-66)
s una clara crtica a la cavalleria esportiva i exhibicionista que predomina des de
finals del XV i que es troba ben reflectida al Tirant. Per a Vives, que es mostra
clarament pacifista:
al cristiano no le est permitido empuar las armas a no ser en caso de
imperiosa necesidad y extrema angustia, le estar permitido a la mujer, si
no utilizarlas con sus manos, algo que sera ciertamente mucho ms grave,
al menos admitirlas en su corazn? (66)
I aquest s el motiu que fa, al remat, que Vives no puga comprendre els llibres que
parlen de guerres i de batalles. Com diu ms avant, irnicament, en referncia als
llibres de cavalleries:
Todos estos libros los escribieron unos hombres ociosos, que hacan mal
uso de los das de descanso, ignorantes, entregados a los vicios y a la
inmundicia y me sorprendera si en ellos se encontrase algo que deleitara,
a no ser que las inmoralidades nos sedujeran sobremanera. No se puede
esperar erudicin de unos hombres que ni tan siquiera han contemplado la
sombra de la propia erudicin. Cuando estn narrando, qu placer puede
haber en aquellos relatos que ellos van ideando con tanto descaro y tan
plagados de necedades? Este, l solo, mat veinte hombres, aqul treinta;
otro, despus de ser traspasado por innumerables heridas y abandonado ya
Vicent Josep Escart
254
como muerto, de repente vuelve a la vida y, al da siguiente, devuelto a su

salud y a sus fuerzas primeras, en un combate singular derrota a dos
gigantes y se presenta cargado de oro, plata, seda y joyas en tanta cantidad
que una nave de transporte es incapaz de cargar. (67)
El pensament de Vives era del tot avanat al seu mn. La guerra i els exercicis
bllics eren presents a bona part de la literatura, des del segle XIII. A les terres de parla
catalana, noms haurem de recordar les crniques de Jaume I o de Ramon Muntaner,
plenes de sang, despasades i de batalles, amb exrcits i crueltats diverses, de vegades
narrades en primera persona i tot. En lmbit ficcional, el Curial i el Tirant lo Blanch,
sn bona mostra de cavallers protagonistes que basen quasi tota la seua existncia en
els fets darmes. I caldr recordar que entre les lectures preferides de les dames
valencianes, com ja hem dit ms amunt, hi havia el Tirant. Per, no noms per les
guerres i les batalles eren reprovables aquells papers. Eren, en lopini de Vives,
libros pestferos. I la nmina a qu es refereix, s llarga:
en Espaa, Amads, Esplandin, Florisando, Tirant lo Blanch y Tristn,
cuyas locuras nunca tienen final y de los que a diario salen ttulos nuevos;
la alcahueta Celestina, madre de necedades y crcel de amores; en
Francia, Lanzarote del Lago, Paris y Viana, Ponto y Sidonia, Pedro de
Provenza y Magalona y Melusina, seora implacable; en Blgica, donde
yo vivo, Florio y Blancaflor, Leonela y Canamoro, Curial y Floreta,
Pramo y Tisbe; existen otras en lenguas romances traducidas del latn,
como las muy estpidas gracias del Poggio, Euralo y Lucrecia y el
Decamern de Boccaccio. (67-68)
Una bona collecci, que fa que Vives es pregunte si serien tan agradables de llegir
aquells llibres, si no fos per les maldats, que tant agraden als lectors. I s que, potser,
en la literatura sempre shan buscat les misries humanes. Per, en qualsevol cas, all
que cal destacar s la preocupaci de Vives, en referncia a la lectura possible del
Tirant per part de les dames en el seu perode de formaci. Cosa que evidenciaria,
almenys, una certa circulaci del nostre clssic.
Del 1554, per altra banda, s la publicaci del Libro de cavallera celestial del pie
de la rosa fragante, de Jeroni de Sempere (o Jernimo de Sampedro) autor, tamb, de
la Carolea. La Rosa fragante era editada a Anvers i a Valncia simultniament, segons
sembla, i s un llibre de cavalleries a lo divino on lautor no deixa de citar Tirant: el
nostre heroi, en part, s lanttesi dels cavallers cristians proposats per Sempere i el
mateix ocorre amb lherona de Martorell. En la seua obra, Sempere advertix que
hallarn tambin no un solo Amads de Gaula, mas muchos amadores de
la verdad increada, no un solo Tirante el Blanco, mas muchos tirantes al
blanco de la gloria, no una Oriana ni una Carmesina, pero muchas santas y
Vicent Josep Escart
255
celebradas matronas de las cuales se podr colegir ejemplar y virtuosa

erudicin.
El llibre del qual noms ens ha pervingut un exemplar nic, per altra banda,
paga la pena de comentar que va estar prohibit per la Inquisici, tot just va aparixer
(Veres), per causa de les seua visi de la religi, on transforma els episodis de la
Bblia en episodis cavallerescos i on Jesucrist s el Cavaller del Lle (Herrn Alonso).
Tamb cal assenyalar, com han indicat alguns autors, que el Tirant sembla que va
arribar a exercir una relativa influncia en alguns llibres de cavalleries en castell.
Almenys, al Claribalte, de Gonzalo Fernndez de Oviedo, publicat a Valncia, el
1519, (Gallego) i amb un elogi de Jeroni dArts, el seu personatge principal es mou,
en part, dins els lmits dall raonable, sense la presncia daspectes sobrenaturals i
aproximant-se, en aix, a la imatge de Tirant. Per altra banda, el llibre es fingeix
tradut del trtar, de la mateixa manera que Martorell fing la traducci del portugus.
Tamb, al Florindo, de Fernando Basurto, publicat a Saragossa el 1530, es poden
detectar influncies del Tirant (Basurto).
No obstant, a pesar daquests testimonis i algun altre en la mateixa direcci, s cert
que moralistes castellans del XVI i de la talla dAntonio de Guevara, Juan Valds,
Melchor Cano, Arias Montano i fra Luis de Granada, com ha posat en relleu R. M.
Mrida, no citen lobra de Martorell. La pregunta que ens farem, a la vista daquestes
dades, s si no ho feien per desconeixement o per qu, contrriament, el distanciaven,
tamb, dels altres llibres de cavalleria, en els seus imaginaris expurgos, com faria
Cervantes, a la llibreria dAlonso Quijano.
I s que, desprs, va arribar Cervantes. I amb ell, la sort de Tirant canviar prou.
Almenys, a nivell teric o, al pla del que podrem anomenar limaginari literari de les
generacions posteriors a lautor del Quijote i, en especial, entre la crtica i lerudici
dels segles XVIII i XIX. Encara que no hem doblidar que, a pesar dels elogis de
Cervantes a lautor del Tirant, la nostra obra ja no es va tornar a editar fins ben entrat
el XIX. I a, malgrat tot el que va dir Cervantes, el qual incls arriba a demanar la
seua reimpressi. Per, a pesar daquells mots elogiosos, el cavaller Tirant apareix al
Quijote molt menys que Amads. Tamb a ha de ser ents correctament, perqu en
la mesura que Alonso Quijano es comporta com un cavaller a la manera dels
amadisos i la resta dels cavallers daquest estil, s fins a cert punt lgic. No obstant, la
mort dels llibres de cavalleria va comportar, al final, la mort, abans de ressuscitar,
del mateix Tirant. Aix, larxiconegut fragment de Cervantes on se salva del foc
purificador lobra de Martorell, lluny de salvar realment la nostra obra, possiblement
va contribuir, com la resta de la novella genial, a fer oblidar llibres plens daventures
trastornades, dels quals el Quijote era una rplica i martell d'heretges. Noms la
crtica posterior sabria discernir i arribar a equiparar Tirant i el Quijote.
En qualsevol cas, per a Cervantes la lectura del Tirant, en castell, ja va haver de
resultar difcil, tenint en compte que no eixia ni un sol exemplar de les premses
castellanes des del 1511 i aquest fet va haver de contribuir a la relativa desaparici del
Vicent Josep Escart
256
record del cavaller Tirant entre els lectors castellans. Per no parlar de levident
desaparici del mateix Tirant entre els lectors valencians i catalans. No obstant, la
presncia de Tirant en la cultura castellana li va aprofitar, i molt, perqu el seu record
no desaparegus del tot, almenys, del mn de les lletres i de la crtica, durant el
perode de menor esplendor entre els seus connaturals, en la terra on havia nascut.
Per altra banda, sembla que cap al 1500 Isabel dEste, marquesa de Mntua, ja
havia llegit el Tirant, en versi original, i demanava a Niccol da Correggio una
traducci que, no obstant, no sabem si es va dur a terme. Per a Menndez y Pelayo
(257), la lectura daquella obra desvergonzadsima per part de la marquesa, no devia
resultar gens edificant. Per aquest criteri de lerudit espanyol no tenia res a veure amb
linters daquella dama italiana en lobra de Martorell. Entre altres coses, perqu les
visions del mn que podia aportar lautor valenci a la renaixentista pennsula italiana
eren poc o gens escandaloses i, al contrari, la idea de luxe, refinament i
comportaments cortesans que es poden trobar al Tirant podien ajustar-se a la perfecci
als gustos del pblic itlic local en condicions de llegir-lo. El gnere cavalleresc, a
ms, estava de moda, per aquells anys, a Itlia. De manera que entre el 1514 i el 1519,
en un nou intent, Lelio di Manfredi va traduir lobra i aquesta eixiria a la llum, per fi,
el 1538, a Vencia. Naixia aix un Tirante il Bianco que encara va tornar a publicar-se
el 1566 i el 1611, sempre a la mateixa ciutat ara citada. A ms, sembla ja fora de tot
dubte que, malgrat certes opinions anteriors, Manfredi va treballar sobre loriginal de
1490 i que, com apunta C. Calvo Rigual, el treball del traductor itali va ser pulcre,
fidel i noms va intervindre all on va creure que hi havia un error, una redundncia o
una distracci de Martorell.
En tot cas, el mn itali del XVI i de principis del XVII va disposar duna traducci
molt acceptable i competent, fruit del treball dun autor literari tal vegada mediocre
per que va dotar lobra de Martorell duna nova vida en aquelles terres, fins al punt
que la seua presncia editorial la podem qualificar de continuada i reeixida fins a la
segona dcada del XVII, cosa que li permetria perdurar en el temps, incls amb lectors
en el segle XVIII, com ha descobert recentment V. Martines (56-171). Uns lectors que,
segurament, es van fixar amb ms inters en els codis de conducta del cavaller Tirant,
i no sols en els fets de la guerra, sin tamb en les seues actuacions en els mbits
curialescos i, especialment, en les formes socials de les relacions amoroses dels
diversos personatges de Martorell.
s molt possible que grcies a les edicions italianes, el silenci quasi absolut del
Tirant en el segle XVII va ser superat en la segent centria, ja que va reaparixer en
els circuits comercials, aquesta vegada a Frana, quan el comte de Cayls va adaptar
el llibre de Martorell i el va publicar. En aquesta empresa, a ms, es deixen entreveure
certes maniobres editorials per a evitar la censura del moment i potser la pressi del
sistema impositiu. De fet, aquesta edici francesa o edicions apareix amb diversos
peus dimpremta: Londres, 1733, i Londres de nou; i Amsterdam, sense indicaci de
lany d'impressi, encara que se suposa del mateix 1733. El 1755, de bell nou a
Londres, es va reeditar la traducci de Cayls, i tamb el 1786, sense que la crtica
Vicent Josep Escart
257
declare com bons aquests peus dimpremta de manera definitiva i unnime, com sha
vist, fa poc (Bensoussan). A pesar del desconeixement del nombre dexemplars que va
comptar cada edici, a tot cas, all que s que podem permetrens s suposar una gran
acceptaci per part del pblic lector en terres de llengua francesa i entre els lectors de
francs, tal vegada en la resta dEuropa. Una Europa que, com s ben sabut, va tenir
en Frana, durant aquell segle, la seua guia intellectual, i en la seua llengua, fins a cert
punt, el vehicle de comunicaci elitista de les corts i els mbits de cultura, des de
Londres a Sant Petersburg.
Qu va veure en el Tirant aquella refinada societat divuitesca, per a llegir-lo i
valorar-lo, fins al punt de ser editat i reeditat en pocs anys? Qu va atraure al comte
de Cayls i als seus amics, que sembla que van finanar ledici? I, encara, qu va
atraure als lectors daquella traducci i adaptaci del text de Martorell? Segurament, la
ra primera estem lluny de saber-la, per s que podrem suposar una atracci per les
formes del comportament galant de la cavalleria del passat. Una atracci per all
que serien els orgens de la noblesa, una noblesa que en aquell precs moment estava
en transformaci, encara que es trobava al punt lgid i tot just a punt de patir un gran
colp, ja que part daquella noblesa antiga de Frana seria eliminada de lescenari
poltic del pas per la Revoluci de 1789. Per mentre aix arribava, la noblesa i
loligarquia francesa i illustrada, i la dEuropa, buscava segurament models ideolgics
en el passat: models incls en les frmules amatries. Els trobadors, i el mateix Tirant,
ennoblit sens dubte als ulls de Cayls pel toc de la traducci italiana, podien ser vlids.
Les aventures cavalleresques de Tirant es convertien aix en aventures galants i, de
nou, en model a seguir pels nobles, els cavallers del moment. Els descendents dels
mateixos a qui va tractar deducar el mateix Martorell.
A ms, durant aquells anys, a Frana fa lefecte que es van posar de moda les
edicions de llibres cavallerescos, i en especial els espanyols. De manera que per a
Cayls, que probablement no va conixer la versi original en catal, Tirant formava
part dun grup de textos del passat, de matria cavalleresca per anomenar-los
dalguna manera, i en els quals, ms enll del pur gust quasi arqueolgic, la
societat francesa del XVIII pretenia trobar motius dentreteniment i models de
comportament. Unes distraccions socials i cultes que, en el cas del Tirant lo Blanch,
arribaven fins i tot a trobar-se a la vora de lerotisme, fins i tot, i, per tant, sinclouen
en un context de predilecci per part daquella societat galant, coqueta i, en part,
llicenciosa. Bona prova daix serien els gravats amb qu es varen illustrar algunes
daquelles edicions del Tirant francs, en algun dels quals, fins i tot, es pot veure la
nuesa explcita de Carmesina.6
4. De la renaixena als nostres dies: de ledici erudita al cinema.
Mentre a Castella, a Itlia i als pasos de llengua francesa el Tirant lo Blanch havia
guanyat mercats i pblic interessat en les seues aventures, a la seua terra havia caigut
6
Hem reprodut alguns daquests gravats a la nostra edici del Tirante (2005). Lesmentat, a la p. 901.
Vicent Josep Escart
258
prticament en loblit. s cert que durant el segle XVI la nostra cultura encara gaudia
duna relativa vitalitat i va editar part dels seus textos clssics: crniques i versos
satrics, especialment i sobretot en la ciutat de Valncia, per tamb a la resta dels
pasos de llengua catalana, en una tendncia que s ben coneguda (Ferrando/Nicols
107-63). La presncia de la literatura castellana la ms moderna del moment a
Europa va anar incrementant-se conforme van passar els anys. La llengua prpia de
la cultura dels valencians des de la conquesta de Jaume I, va quedar relegada als
mbits del manuscrit. Justament, els mbits primats per la cultura del Barroc, desprs.
Per tant, el segle XVII, encara que produeix poques mostres de literatura autctona,
aquestes sn certament comparables a les de la resta de cultures que es trobaven davall
la influncia directa de la cultura castellana. Tanmateix, molt poques vegades
arribaven a les premses. De manera que un text del passat llemos com a partir
dun determinat moment comena a qualificar-se la nostra literatura medieval, devia
presentar un escassssim inters per a editors i llibreters. I a, encara, si shagus
donat el cas dun possible pensament de reedici. Amb larribada del segle XVIII i els
Borbons, el que havia estat una certa davallada natural de la llengua autctona, per
atracci de la cultura dominant, la de Castella, va passar a ser una imposici amb
voluntat daniquilaci. De fet, el catal va ser proscrit de qualsevol mbit de la
legalitat, primer, i de loficialitat, desprs, quan tamb lesglsia es va sumar a aquesta
poltica centralitzadora i castellanitzant que pretenia lhomogenetzaci dels estats que
es trobaven sotmesos a la corona d'Espanya. Noms determinats mbits no oficials i
no impresos, resistirien. I, per descomptat, loralitat. A Valncia, ptria del Tirant, la
situaci genrica ara vista, saccentuava, tot i la persistncia de productes literaris
locals i en la llengua nacional ben dignes (Escart 2010).
Amb tot a, s fins a cert punt comprensible que el rastre de Tirant lo Blanch
arribe a perdres, fins i tot entre els erudits valencians del divuit. A ms, la cultura
illustrada en la pennsula ibrica no degu tenir en gran estima la literatura
cavalleresca. De fet, a Valncia, el dominic Llus Galiana, que dissenya un ambicis
pla de reedici o edici de clssics en la llengua del pas, per a collaborar a la
recuperaci utpica de la mateixa a lmbit literari, encara que t notcies ms o
menys verdiques sobre lexistncia del Tirant segurament per les referncies del
bibligraf Vicent Ximeno, que ara mateix comentarem, a qui segueix en lerrada del
nom de lautor, noms valora positivament lobra de Martorell pel judici elogis de
Cervantes. s quasi segur que ell no lhauria llegida, perqu no deixa de considerar el
Tirant pernicis, seguint, per altra banda, el judici de Vives vist ms amunt. Hem de
suposar, per tant, que Galiana no coneixia el Tirant directament i que no sabia quin
valor de model lingstic podia suposar per al futur de la llengua, tot i que, almenys,
el t present, quan redacta la seua famosa Carta adreada a Carles Ros, que aquest
darrer publica a lencapalament del seu Diccionario (Ros). En aquesta mateixa
direcci cal apuntar, si volem entendre la referncia confusa i inexacta que inclou un
bibligraf daltra banda, en general, tan solvent, com Vicent Ximeno. Aquest, al seu
Escritores del reyno de Valencia, publicat el 1747-49, atribueix un nom erroni a
Vicent Josep Escart
259
lautor del Tirant, tot anomenant-lo Pedro Juan Martorell, i situa la novella el 1383
(Ximeno 12-13). Segurament, amb aquesta confusi shavia consumat per escrit el pas
del moment exits dels incunables a loblit absolut o a un record pauprrim, a la ptria
del Tirant.
Per la fora dels personatges, de la trama i dels ambients recreats a la novella de
Martorell havien de despertar novament linters dels lectors, amb larribada del
romanticisme. De fet, aquest moviment esttic i literari mirava el passat medieval com
a punt clau de referncia i, en el cas de la nostra cultura, a ms idealitzadament, el
perode era vist com el moment en qu es van gaudir dunes llibertats nacionals que
llavors ja shavien perdut. A Catalunya, a lantic regne de Valncia i al de Mallorca,
va aparixer el que es va denominar renaixena, un moviment que va voler ser un
renaixement de la cultura prpia i pretrita, encara viva en aquestes terres, i que es
va impregnar de matisos poltics ms o menys evidents en aquestes tres zones
dinfluncia. Pel que fa al Tirant, seria lerudit mallorqu Mari Aguil, qui el va
rescatar, comenant a donar a impremta el text, de nou, el 1873. Lltim dels quatre
volums de qu constava aquesta nova edici no va eixir de les premses fins al 1905, la
qual cosa indica ben a les clares les dificultats per on encara travessava la nostra
cultura impresa en aquells anys (Martorell 1873-1905).
A aquella primera edici renaixencista van seguir altres amb finalitats diverses, ja
no sols guiades per lamor a la ptria, propi dels hmens de la renaixena, sin per
interessos comercials, cientfics o protocollaris, que cobrixen la totalitat del segle XX.
Entre aquestes, val la pena de destacar-ne algunes. En primer lloc, la que es va fer en
cinc volumets, amb vista a un pblic poc especialitzat i ms ampli, abreviant-ne el text
de Martorell, treta a la llum per la prestigiosa editorial Barcino entre els anys 1924 i
1929 (Martorell 1924-29). Desprs vingu ledici indispensable durant molts anys: la
de Mart de Riquer (Martorell 1947), que coneixeria diferents reedicions en diferents
editorials (Martorell 1969a i 1979), i un fum de reimpressions, amb un estudi
introductori excellent i amb afegits diversos daquest estudis de la literatura a qui
tant deu la medievalstica.
Ms recentment, el Tirant es va convertir en matria editable: lobra de
Martorell ha conegut edicions facsmils de diversa qualitat i rigor, i ha arribat a ser
protagonista duna edici magnfica i limitadssima, a crrec de Josep Palcios i amb
gravats originals i esplndids de Manuel Boix, feta des de Valncia, que significava,
tamb, entre altres coses, la primera reedici valenciana des del moment de
lincunable (Martorell 1979-83). Les aventures de Tirant shan adaptat a versions
infantils, illustrades, ad usum scholare, en tant que el Tirant sha convertit en matria
curricular dels estudiants de literatura en les comunitats on actualment encara es parla
la llengua de Martorell. I un llarg etctera, sense oblidar les edicions que lany 1990
van veure la llum a Valncia, amb motiu de la celebraci del cinccents aniversari de
ledici princeps: la Generalitat Valenciana va promoure una edici del text ntegre
(Martorell 1990a), que va estar a crrec dAlbert G. Hauf i Vicent J. Escart (i que es
va reeimprimir el 1992), mentre que la Diputaci de Valncia en va publicar una altra,
Vicent Josep Escart
260
amb modernitzaci en ls de les grafies, a cura de Vctor Gmez (Martorell 1990b).

Citar-les ac, ms enll de lancdota, es deu al fet que, la seua sola presncia, indica
la recuperaci, en part, de lespai natural del Tirant com a obra literria prpia dels
valencians, den lestabliment del govern autonmic. Finalment, el 1995 selaborava
una tesi doctoral sobre ledici del Tirant (Perera i Parramon), i el 2003 i el 2005
apareixien sengles edicions del Tirant, a cura dAlbert Hauf (Matorell 2003a i 2005a),
acompanyades del Tirante de Gumiel, a cura de V. J. Escart (Martorell 2003b i
2005b), i amb lleugeres divergncies entre la primera i la segona, tot obeint qestions
de protocol poltic (Escart 2008).
Aquest renixer a casa, del Tirant, tamb sha vist acompanyat dun major inters
a lexterior. Aix, ledici castellana de 1511 es va publicar, a crrec de Riquer, en
1947-49, a Barcelona, en edici de biblifil (Martorell 1947-49), i el 1974, a crrec del
mateix editor, per leditorial Espasa-Calpe, en cinc volums (Martorell 1974). El 1954,
tamb, i amb algunes distraccions imperdonables, F. Buenda lhavia incls al seu
Libros de cavalleras espaoles, tot reproduint, en realitat, ledici de Riquer
(Martorell 1954). Daltra banda, el text original va ser tradut en castell, novament,
per J. F. Vidal Jov, i publicat per Alianza (Martorell 1969b). La novella de
Martorell, finalment, emprenia nous rumbs, el 1978, quan va ser traduda al romans. I
va seguir les seues conquestes quan D. H. Rosenthal feia una selecci i la tradua a
langls per publicar-la, a Nova York i a Londres, el 1984. En aquella mateixa llengua
sha editat, completament, el 1993, en traducci de R. La Fontaine, i sha publicat per
la prestigiosa editorial Peter Lang. Tirant tamb ha estat traduda al neerlands el
1987, el mateix any que veia la llum una versi finesa; mentre que en alemany eixia
un any desprs. Ms recentment, el text de Martorell ha sigut traslladat al francs
modern (1997) i al portugus (1998) i, incls, al xins (1993) i al suec (1994). Per altra
banda, hi havia en preparaci si no ha eixit ja, una versi al rus. Per altra banda, la
Instituci Alfons el Magnnim, de Valncia, prepara, per a dates prximes
segurament el 2011, una antologia multinge de fragments del Tirant, coordinada
per Vicent Martines.
Es pot dir que laventura editorial del Tirant el Blanch va comenar, amb
nombrosos conflictes, al bell mig del segle XV, quan Martorell va empenyorar el seu
manuscrit original a Galba, o quan desprs els hereus del primer lil reclamaven per
via judicial. En mans ja definitivament de Mart Joan de Galba, aquell manuscrit,
retocat pel seu possedor en un grau que la crtica no es posa dacord a determinar, va
arribar a les premses de Nicolau Spindeler, desprs de contractes i pactes, i va veure la
llum, a Valncia, el 20 de novembre de 1490, definitivament acabat i imprs. Des
d'aquell dia, la trajectria del Tirant ha sigut diversa i tamb plena de daltabaixos.
La nostra societat postmoderna i neobarroca en molts aspectes, no sabrem dir
exactament qu busca o qu espera del Tirant de Martorell. No sabrem dir amb
exactitud qu pot trobar de profits per a la seua existncia quotidiana. Per
descomptat, no hauria de mirar-se en la fe cega, fantica i integrista dels exrcits que
comanda Tirant per conquistar pasos i imposar la seua religi. Aquells temps, pel be
Vicent Josep Escart
261
de tots, ja haurien dhaver estat esborrats del nostre comportament social i poltic o
religis de fa segles. Tampoc en el Tirant hem de fixar-nos en les arrogncies dels
cavallers i de les dames. A lobra de Martorell, nhi ha, no obstant, valors com lamor
o lamistat que, a pesar de trobar-los expressats en les formes i els usos del segle XV,
sn del tot vlids per al nostre mn. La fidelitat, la humilitat o lhonradesa tamb tenen
cabuda en les pgines de Tirant.
Si a les primeries del segle XXI les nostres societats es delecten amb les fantasies
futuristes de galxies i mons imaginaris, Tirant ens oferix, com en una espcie de
tnel del temps, un recorregut, un viatge fantstic per terres i pasos coneguts o
extics, per sentiments i per personatges que, sens dubte, ens poden captivar.
Segurament, la contribuci de Martorell, per pertnyer a una cultura convertida pel pas
dels segles en minoritria, no ocupa el lloc que li correspon entre les grans obres
literries de la humanitat. Si el Tirant hagus estat una invenci anglosaxona, tot el
mn el coneixeria: lhaurem vist tots, desenes de vegades, al cine, per exemple. En el
nostre cas, per, Tirant no ha tingut una tal sort, encara que tamb ha arribat al
cinema. Tot i que amb diferents opinions sobre una adaptaci com la que es va fer, per
part del director Vicente Aranda, el 2006 (Alemany). Si ladaptaci cinematogrfica
dun qualsevol clssic sempre pot resultar difcil, fer aix amb una novella tan
complexa con Tirant lo Blanch sendevinava una batalla on el mateix text medieval
havia de resultar el vencedor clarssim. Vicente Aranda, en una lgica reducci de
lobra de Martorell, ha privat la novella genial dels seus mateixos inicis, de letapa de
formaci del cavaller, a Anglaterra, de les primeres mostres de cortesia de Tirant,
tant a la cort anglesa com a Siclia, amb els episodis dels amors de Felip i Ricomana i,
ja installat Tirant a Constantinoble, centrant-se quasi exclusivament en els afers de llit
de les dames de la cort, lha privat, tamb del canems ideolgic de cavaller croat i de
conquistador i conversor a la fe catlica del nord dfrica. I el personatge resultant, de
tot aix, sen ressent. Fins al punt que Tirant esdev un heroi quasi absent: indecs i
afectat per la malaltia damor, amb un excs que sens ofereix sense que sens haja
explicat quasi b res, el cavaller dibuixat per Aranda a la pantalla no fa lefecte de ser
el csar de lImperi Grec i capit dels exrcits, amb poder de fer i de desfer, amb una
voluntat generadora impressionant per enfrontar-se als musulmans. Tirant,
prcticament en totes les escenes sens presenta com un xicot malalts i deprimit, sense
fora per atraure els espectadors i sense la suficient grcia per captivar la nostra
misericrdia, la nostra pietat o, en definitiva, la nostra simpatia. El Tirant dAranda,
no recorda en res el mestratge de Llull ni el de Warwick; no s ni tan sols artric ni
bret, per una conversi sui generis que el fa almogver, tot apellant un dels suposats
models que va considerar Martorell, a lhora de donar vida i veu al seu heroi, extret de
la Crnica de Muntaner. Per altra banda, ni tan sols els dilegs que va idear Martorell
han tingut una mnima repercussi a lobra cinematogrfica. Si els monlegs del
clssic medieval s cert que poden arribar a cansar, per execessivament filosfics o per
les intencions didctiques i morals dalguns dells, a la pellcula dAranda sembla que
els personatges pensen les paraules que han de dir per tal que un suposat Martorell en
Vicent Josep Escart
262
prenga nota. Ni semblen aguts, ni espontanis, els dilegs dels personatges dAranda. I
hem de recordar que molts daquests dilegs es desenvolupen als llits o a les seues
rodalies, uns espais ntims i poc formals. Un hieratisme quasi bizant sembla
corprendre a tothom i en res sacosta a lalegria mediterrnia del renaixement,
encarnat en els amors destil antic i de concepci nova per on naveguen, al text de
Martorell, Tirant i Carmesina, Diafebus i Plaerdemavida o lEmperadriu i Hiplit, i
sense oblidar la luxuriosa Viuda Reposada. Des del nostre punt de vista, Tirant, per
obra i grcia dAranda, ha perdut el seu passat personal ni una sola referncia, viu
un present angoixant a la pantalla amb amors insatisfets i expressions fredes- i el seu
motiu de vida com a cavaller la lluita contra linfidel, o els seus anhels desdevenir
csar o res ni tan solament sinsinuen. Fins al punt que Tirant sembla el gran
personatge absent i Martorell haur desperar una nova oportunitat. Amb tot, cal
reconixer que aquest pas per la gran pantalla i els seus productes succedanis
televisi, dvds i daltres, segur que aprofita per revitalitzar el record daquella gran
novella i fer-lo arribar a mbits on fins ara mateix no havia aplegat. I, encara, amb la
possibilitat de la versi doblada en catal, que s tot un detall.
Tanmateix, per conixer b el Tirant, ens haurem de conformar amb la seua
lectura. Aquesta sempre ser agradable, enriquidora i, per descomptat, satisfactria.
Va ser la gran contribuci de Martorell al seu temps: presentar les formes de vida del
seu moment de manera amena i digna. Va ser reconegut, aquell xit, en els segles
posteriors, com hem vist; i lencert daquell clssic, encara ara, sens dubte, el podem
detectar i assaborir.
Vicent Josep Escart
263
Obras citadas
Alemany, Rafael. La reescriptura flmica del Tirant lo Blanc de Vicente Aranda.
LEdat Mitjana en el cinema i en la novella histrica. Alacant: Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2008. 11-35
Alonso, Dmaso. Tirant lo Blanc, novela moderna. Revista Valenciana de Filologa
I (1951): 179-215.
Annim. Intro. i ed. Antoni Ferrando. Curial e Gelfa. Toulouse: Anacharsis ditions,
2007.
Basurto, Fernando. Ed. Alberto del Ro Nogueras. Florindo. Alcal de Henares:
Centro de Estudios Cervantinos, 2007.
Bensoussan, Michel. Tirant le Blanc au 18e sicle: ladaptation franaise du comte de
Caylus. Actes del Colloqui Internacional Tirant lo Blanc. Estudis crtics
sobre Tirant lo Blanc i el seu context. Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 1997. 469-75.
Borrs, Marc J., y Luis Pablo Martnez Sanmartn. Tirant lo Blanc, novella
moderna? Mutaci social i reacci ideolgica a la fi de ledat mitjana. Afers
10 (1990): 275-300.
Briongos, Jeroni Miguel. Virtus et sapientia, elements integradors de la nobilitas de
Curial. eHumanista 13 (2009): 38-60. http://www.ehumanista.ucsb.edu/
volumes/volume_13/index.shtml.
Butiny, Julia. Tras los orgenes del Humanismo. El Curial e Gelfa. 3a ed. Madrid:
UNED, 2001.
Calvo Rigual, Cesreo. Tirante il Bianco: aspectes de lelaboraci de la traducci
italiana cinccentista del Tirant lo Blanch. Actes del Colloqui Internacional
Tirant lo Blanc. Estudis crtics sobre Tirant lo Blanc i el seu context.
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997. 437-54.
Camps Perarnau, Susana. Diego de Gumiel, impressor de Tirant lo Blanch (1497) i del
Tirante el Blanco (1511). Tesi doctoral indita. Barcelona: Universitat
Autnoma de Barcelona, 2007.
Ctedra, Pedro Mara. Tirante el Blanco, libro de caballeras. Tirant lo Blanch:
1490-1990. Jornades commemoratives del Cinc-cents aniversari de la
publicaci de lobra. Alacant: Ajuntament de La Nucia/Universitat dAlacant,
1991.
Cervantes, Miguel de. Ed. de John J. Allen. Don Quijote de la Mancha. 2 vols.
Madrid: Ctedra, 1986.
Chiner Gimeno, Jaume. El consell dAbdall Salom al Tirant lo Blanch (cap.
CXLIII) i la Lletra de reials costums. Anuari de lAgrupaci Borrianenca de
Cultura 8 (1997): 47-66.
Conesa, Jaume. Ed. Ramn Miquel i Planas. Histries Troyanes de Guiu de
Columpnes. Barcelona: Biblioteca Catalana, 1916.
Vicent Josep Escart
264
Eiximenis, Francesc. Ed. Xavier Renedo. Dotz del cresti. Girona: Universitat de
Girona/Diputaci de Girona, 2006.
Escart, Vicent Josep. Facilitar la lectura dels clsics: Ara, el Curial. LIlla 9 (1993a):
5-6.
---. Llegir Tirant lo Blanch cinc-cents anys desprs. La Rella 9 (1993b): 71-81.
---. Encara sobre escriptors i lectors a la Valncia del segle XV. Atti del XXI Congresso
Internazionale di Linguistica e Filologia Romanza. Vol. VI. Tbingen: Max
Niemeyer Verlag, 1998. 135-45.
---. Breve noticia y transcripcin de la edicin de 1483 de Los doze trabajos de
Hrcules de don Enrique de Villena. Bibliofilia Antigua III (1999): 147-93.
---. La representaci social del poder: les festes dels Borja i del Tirant. Festa i
literatura. Actes de les IV Jornades Culturals (Algemes, 15, 16 i 17 de
novembre de 2000). Valncia/Algemes: Sa/Ajuntament dAlgemes, 2003.
13-32.
---. Albert Hauf i el Tirant (1990/1992 i 2003/2005). Tot lliga. Petit homenatge a un
gran mestre. Homenatge al professor Albert Hauf. Valncia: Denes, 2008.
125-37.
---. An almost unknown literature: Catalan language writers in Valencias Kingdom
in the Early Modern Age (1500-1800). Catalan Review 23 (2010): 17-35.
Gallego Garca, Laura. Libro del muy esforado cavallero de la Fortuna llamado
con Claribalte, por Gonzalo Fernndez de Oviedo (Valencia, 1519). Lemir 5
(2001). http://parnaseo.uv.es/Lemir/Textos/Claribalte/INDEX.HTM.
Ferrando, Antoni, y Vicent Josep Escart. Impremta i vida literria a Valncia en el
pas del segle XV al XVI. Gutenberg Jahrbuch 67 (1992): 100-13.
---, y Miquel Nicols. Panorama dhistria de la llengua. Valncia: Tndem, 1993.
---. Ledici valenciana de 1557 de la Crnica de Jaume I. Ed. facs. Antoni
Ferrando. Chrnica o comentaris del gloriosssim e invictssim rey en Jacme
Primer. Valncia: Generalitat Valenciana, 2008. 5-59.
Ferrer Gimeno, M Rosario. La lectura en Valencia (1416-1474). Una aproximacin
histrica. Tesi doctoral indita. Valncia: Universitat de Valncia, 1993.
Gassull, Jaume. Ed. Vicent Pitarch i Llus Gimeno. Prl. S. Jfer. Lo somni de Joan
Joan. Valncia: Tres i Quatre, 1988.
Girona, Cerver de. Ed. Joan Corominas. Lrica. 2 vols. Barcelona: Curial, 1988.
Hauf, Albert. Ed. Albert Hauf i Vicent Josep Escart. Introducci a Joannot
Martorell i Mart Joan de Galba. Tirant lo Blanch. 2 vols. Valncia: Generalitat
Valenciana, 1990.
Herrn Alonso, Emma. La Cavallera celestial y los divinos. Estudio de la
narrativa caballeresca espiritual del siglo XVI. Tesi doctoral indita. Oviedo:
Universitat dOviedo, 2005.
Jaume I. Ed. Antoni Ferrando i Vicent Josep Escart. Llibre dels fets. Valncia:
Instituci Alfons el Magnnim, 2008.
Lletres de batalla. Ed. Martn de Riquer. Barcelona: Barcino, 1963-68.
Vicent Josep Escart
265
Llull, Ramn. Ed. Albert Soler. Libre de lorde de cavalleria. Barcelona: Barcino,
1988.
Malory, Thomas. Ed. Janet Cowen. Le Morte DArthur. 2 vols. Londres: Penguin
Classics, 1986.
Mandeville, John de. Ed. Christiane Deluz. Le livre des merveilles du monde. Pars:
Editions du CNRS, 2000.
March, Ausias. Ed. Vicent Josep Escart. Poesies. Valncia: Instituci Alfons el
Magnnim, 2009.
Martines, Vicent. El Tirant polglota. Estudi sobre el Tirant lo Blanch a partir de
les seues traduccions espanyola, italiana i fracesa dels segles XVI-XVIII.
Barcelona: Curial/Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997.
Martnez i Martnez, Francisco. Martn Juan de Galba, coautor del Tirant lo
Blanch. Valncia: Vives Mora, 1916.
Martorell, Joannot i Mart Joan de Galba. Tirant lo Blanch. Valncia: Nicolau
Spindeler, 1490.
---. Tirant lo Blanch. Barcelona: Diego de Gumiel, 1497.
---. Tirante. Valladolid: Diego de Gumiel, 1511.
---. Ed. Mari Aguil i Fuster. Libre del valers e strenu cavaller Tirant lo Blanch. 4
vols. Barcelona: Biblioteca Catalana, 1873-1905.
---. Ed. Josep M Capdevila i de Balanz. Tirant lo Blanc. 5 vols. Barcelona: Barcino,
1924-29.
---. Ed. Martn de Riquer. Tirant lo Blanc. Barcelona: Editorial Selecta, 1947.
---. Ed. Martn de Riquer. Tirante el Blanco. Versin castellana impresa en Valladolid
en 1511. 3 vols. Barcelona: Asociacin de Biblifilos de Barcelona, 1947-49.
---. Ed. Felicidad Buenda. Tirante el Blanco. Libros de caballeras espaoles.
Madrid: Aguilar, 1954.
---. Ed. Martn de Riquer. Tirant lo Blanc. 2 vols. Barcelona: Seix Barral, 1969a.
---. Trad. Joan Francesc Vidal Jov. Prol. Mario Vargas Llosa. Tirant lo Blanc.
Madrid: Alianza, 1969b.
---. Ed. Martn de Riquer. Tirante el Blanco. 5 vols. Madrid: Espasa-Calpe, 1974.
---. Ed. Martn de Riquer. Tirant lo Blanc i altres escrits. Barcelona: Ariel, 1979.
---. Ed. Josep Palcios. Tirant lo Blanc. 4 vols. Valncia: Edicions de la Tercera
Branca, 1979-83.
---. Ed. Albert Hauf i Vicent Josep Escart. Tirant lo Blanch. 2 vols. Valncia:
Generalitat Valenciana, 1990a.
---. Ed. Vctor Gmez. Tirant lo Blanc. 3 vols. Valncia: Edicions Alfons el
Magnnim- Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci, 1990b.
---. Ed. Albert Hauf. Tirant lo Blanch. Valncia: Tirant lo Blanc/Acadmia Valenciana
de la Llengua, 2003a.
---. Ed. Albert Hauf. Tirant lo Blanch. Valncia: Tirant lo Blanc, 2005a.
---. Ed. Vicent Josep Escart. Tirante. Valncia: Tirant lo Blanc/Acadmia Valenciana
de la Llengua, 2003b.
Vicent Josep Escart
266
---. Ed. Vicent Josep Escart. Tirante. Valncia: Tirant lo Blanc, 2005b.
Menndez y Pelayo, Marcelino. Orgenes de la novela. I. Madrid: Bailly, Baillire e
hijos, 1905.
Mrida, Rafael M. La fortuna de Tirant lo Blanch entre alguns lectors hispnics dels
segles XVI al XX. Caplletra 23 (1997): 75-90.
Metge, Bernat. Ed. Stefano Maria Cingolani. Lo Somni. Barcelona: Barcino, 2006.
Molina, Juan de. Los triumphos de Apiano. Valncia: Joan Jofr, 1522.
Muntaner, Ramon de. Ed. Vicent Josep Escart. Crnica. 2 vols. Valncia: Edicions
Alfons el Magnnim, 1999.
Palcios, Josep. The publishing History of Tirant lo Blanch. Tirant lo Blanch,
Illustrated by Manuel Boix, Edited by Josep Palcios. New York: Generalitat
Valenciana, 1988. 9-30.
Perera i Parramon, Joan. Tirant lo Blanch. Edici crtica. Tesi doctoral indita.
Barcelona: Universitat de Barcelona, 1995.
Piera, Montserrat. Lectores y lectoras de Boccaccio en Curial e Gelfa. eHumanista
1 (2001): 85-97. http://www.ehumanista.ucsb.edu/volumes/volume_01/index.
shtml.
Pons Als, Vicent. El Fondo Cresp de Valldaura en el archivo condal de Orgaz
(1249-1548). Valncia: Publicacions de la Universitat de Valncia, 1982.
Riquer, Martn de. Histria de la literatura catalana. Vol. III. Barcelona: Ariel, 1964.
---. Aproximaci al Tirant lo Blanc. Barcelona: Curial, 1990.
Rodrguez del Padrn, Juan. Ed. Csar Hernndez Alonso. Obras completas. Madrid:
Editora Nacional, 1982.
Ros de Corella, Jaume. Ed. Josep Palcios. Intr. J. Carbonell. Obra profana.
Valncia: Tres i Quatre, 1983.
Ros, Carlos. Diccionario Valenciano-Castellano. Valncia: Benet Montfort, 1763.
Snchez de Vercial, Clemente. Ed. J. E. Keller. Libro de los exemplos por a.b.c.
Madrid: CSIC, 1961.
Sanchis Sivera, Jos. Bibliologa valenciana medieval. Anales del Centro de Cultura
Valenciana 6 (1931): 81-132.
Torroella, Guillem de. Ed. Pere Bohigas i Jaume Vidal Alcover. Faula. Tarragona:
Tarraco, 1984.
Vargas Llosa, Mario. Carta de batalla por Tirant lo Blanc. Barcelona: Seix Barral,
1991.
Veres, Luis. La censura de libros en los siglos XV y XVI. Espculo 40 (2008). http://
www.ucm.es/info/especulo/numero40/censura.html.
Villalmanzo, Jess. Joanot Martorell: biografia ilustrada y diplomatario. Valncia:
Ajuntament de Valncia, 1995.
---, y Jaume J. Chiner. La pluma i la espada. Valncia: Ajuntament de Valncia, 1992.
Vives, Juan Luis. Trad., intr. i notes de Joaqun Beltrn Serra. La formacin de la
mujer cristiana. De institutione feminae christianae. Valncia: Ajuntament de
Valncia, 1994.
Vicent Josep Escart
267
Wittlin, Curt. Testament i inventari del canonge valenci Pere dArts ( 1440).
Miscellnia Sanchis Guarner. III. Barcelona: Publicacions de lAbadia de
Montserrat, 1992. 459-80.
Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia. 2 vols. Valncia: Josep Estevan
Dol, 1747-49.

Tirante El Blanco. Vicent - Josep - Escarti

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tirante El Blanco. Vicent - Josep - Escarti

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Vicent Josep Escart

Tirant lo Blanch, Cervantes i ms enll:

* Aquest estudi sinscriu al projecte La cultura literaria medieval y moderna en la tradicin

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

recuperat per a la cristiandat, arrancant-lo prcticament de les mans dels turcs i

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

Sobre la biografia de Martorell es poden cosultar, a ms de les aportacions clssiques recollides a

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

les biblioteques valencianes. La nmina dautors de qu tir m Martorell, entre locals

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

e analogies dels reys dArag. Un conjunt de llibres ben interessant, la referncia

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

como muerto, de repente vuelve a la vida y, al da siguiente, devuelto a su

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

celebradas matronas de las cuales se podr colegir ejemplar y virtuosa

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

amb modernitzaci en ls de les grafies, a cura de Vctor Gmez (Martorell 1990b).

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010

Vicent Josep Escart

eHumanista: Volume 16, 2010