3.

SISTEMA NORMATIU DE LESTAT

3.1 CONSTITUCI I ORDENAMENT JURDIC
3.1.1 PLURALITAT DORDENAMENTS I PRINCIPIS DORDENACI DEL SISTEMA DE FONTS
Existeixen molts centres de producci de normes jurdiques, si totes les normes emeses per aquests
centres pretenen ser obligatries ha dexistir entre elles un criteri de convivncia que permeti optimitzar
la seva pretensi de compliment.
Un ordenament jurdic est integrat per aquell conjunt de normes procedents de un o diversos centres
de producci normativa organitzades sota criteris de convivncia interna amb la pretensi de garantir el
grau mxim dobligatorietat en el seu compliment. s, doncs, un conjunt jurdic normatiu articulat sota
el principi de no contradicci
La CE es la norma superior en lordenament jurdic espanyol i fonament de validesa de les altres normes,
ostenta una posici de supremaca sobre les altres normes.
La supremaca es pot entendre en dos sentits:
-

En sentit material. La CE t continguts que la resta de normes de lordenament no poden

contradir. La supremacia material actua en dos moments:
o Afecta a la resta de lordenament: es una norma que cont els principis bsics de la
resta de lordenament. Una norma que contradiu materialment la constituci s
invlida (art. 9.2). La CE fa una funci de marc que fixa un terreny dins el qual el
legislador pot adoptar diferents opcions poltiques. El legislador no es limita a executar
la Constituci, t un marge de llibertat de configuraci del legislador.
o Afecta en el moment de la interpretaci i aplicaci de la resta de normes de
lordenament: s el context necessari de qualsevol interpretaci i aplicaci de les
normes inferiors.
En sentit formal. La CE es defineix com a font de fonts (norma normarum) com a norma
superior de lordenament s la que defineix la resta de fonts del dret que composen
lordenament jurdic. La CE defineix els tipus de normes o categories normatives. Noms si
aquesta definici ho fa una norma superior perqu nomes aix t eficcia o efectes jurdics. La C
no s la nica norma amb funci de font de fonts, lEstatut defineix les fonts del dret de les
CCAA (art. 147 CE). s una norma sobre producci de normes (NSP) sn normes que regulen
quins rgans tenen potestats normatives (art. 66.2 les corts generals, art. 86 el govern dicta
decrets lleis o 97 el govern t la potestat reglamentaria). A la C tamb sestableix el
procediment per elaborar les normes (art. 87 a 91 pel que fa a les lleis, 81.2 ). A vegades la C
pot definir quines matries pot regular un tipus de font determinat (art. 88.1,, 72.1)
La validesa indica que una norma sha creat per un rgan competent, dacord amb el
procediment previst i sobre una matria que pot regular. El contrari de validesa es la nullitat,
ha infringit els criteris de creaci de normes.
La vigncia fa referncia a que una norma ha entrat en vigor i ha comenat a produir efectes. El
contrari seria la derogaci.

Principis dordenaci de sistemes de fonts: (p. 290, 291)

Principi de jerarquia: ordenaci vertical que indica que la norma de rang superior preval sobre la norma
de rang inferior. El principi de jerarquia implica que la norma inferior ha de respectar la norma de rang

superior. Pressuposa que lordenament jurdic t una forma esglaonada o piramidal i pressuposa tamb
que cada tipus de norma t un rang i aquest rang s el que determina la posici daquesta norma a la
pirmide. Aquest principi s el principi bsic i s el que serveix en els sistemes simples per el nostre
ordenament s ms complex i aquest principi ha de ser completat amb altres principis. (Art. 1.2 CC, 9.3
CE). Si la norma inferior contradiu la superior, la norma inferior es nulla per infracci de la jerarquia.
Un concepte relacionat s el concepte de fora que fa referncia a la relaci dinmica o en el temps de
les normes, la fora de llei s un concepte que vol dir que la llei ho podia tot.
La fora activa fa referncia a la capacitat duna norma per modificar o derogar altres normes, la norma
de rang superior t fora activa sobre la norma de rang inferior. El concepte de fora activa tamb
jugaria amb normes del mateix rang perqu una llei tamb modificaria una norma anterior. La
conseqncia de la fora activa seria la derogaci.
La fora passiva s la capacitat de resistncia duna norma a ser modificada per una altra norma, la
norma superior t fora passiva davant de la inferior. A vegades, normes del mateix rang pot tenir fora
passiva davant de normes del mateix rang perqu hi ha norms dun mateix rang que en virtut del
principi de reserva tenen reservades competncies especifiques, el reglament parlamentari per exemple
t reservada una matria i per tant t fora passiva davant una llei ordinria. Lefecte de la fora passiva
s la nullitat perqu la norma posterior s nulla.
Principi de competncia: ordenaci horitzontal. Complementa el principi de jerarquia de manera qu
considera com a fonts diferents, fonts que tenen el mateix rang. Permet caracteritzar les fonts del dret a
partir de la matria que aquestes regulen
Aquest criteri t dues manifestacions:
-

Distribuci territorial del poder poltic: diferents centres productors de normes, el nivell de
govern estatal i les CA que tenen un ordenament jurdic propi. La llei estatal i la llei autonmica
tenen la mateixa naturalesa i el mateix rang, tot i que es diferencia el seu mbit daplicaci. El
principi de competncia condiciona la validesa en relaci a la matria. La llei de lEstat regula
matries de competncia de lEstat, la llei autonmica regula matries de competncia
autonmica que estan al seu Estatut dAutonomia. La llei autonmica ser vlida sempre i quan
sigui dictada per matria de competncia autonmica. Dacord amb el principi de competncia
s vlida aquella norma que ha estat dictada per lrgan competent en aquella competncia.
Especialitat de les fonts del dret: (reserva i funci). Hi ha algunes fonts del dret que es
caracteritzen per la C a partit de la matria que regulen. Art. 81.1 i 72: obligaci de lrgan
necessari de regular els drets fonamentals per llei orgnica. El concepte de funci quan la C
atribueix una funci concreta a una font del dret per desenvolupar-la, el concepte de funci.

Fins a:
3.4.1 Procediments de control de constitucionalitat:
dinconstitucionalitat i autoqesti dinconstitucionalitat

recurs

dinconstitucionalitat,

qesti

3.1.2 NORMATIVITAT DE LA CONSTITUCI

Quan parlem de normativitat reprenem el concepte de la supremacia material de la CE, supremacia
material es norma superior i els seus continguts vinculen a tots els poders pblics i els ciutadans (9.1CE).
Aquesta vinculaci es diferent, pels ciutadans hi ha un deure negatiu dabstenir-se dactuacions
contraries a la constituci, pel que fa als poders pblics hi ha un deure positiu de realitzar les seves
funcions dacord amb la CE. Dins dels poders pblics, s diferent en el cas del legislador la CE actua com

a marc que ha de respectar, en el cas del poder executiu ha dactuar dacord amb els fins i objectius de
la CE tot i que normalment actuar subjecte a una llei prvia, s possible que no existeixi una llei prvia i
que el govern pugui tenir un reglament independent i, en el cas del poder judicial, tamb ha daplicar la
VE i pot arribar a anular reglaments per ser inconstitucionals, tamb est subjecte a la CE a lhora de
plantejar una qesti dinconstitucionalitat al TC i tamb han dactuar dacord amb un principi
dinterpretaci conforme a la CE.
Les conseqncies o manifestacions de la supremacia material son:
-

Establiment dun tribunal Constitucional que ha de controlar la constitucionalitat.

Reforma constitucional com a procediment especfic.
Efecte derogatori de la CE sobre les normes anteriors a la seva entrada en vigor.

Es pot entendre que lefecte derogatori es derivaria de lart. 9.1 CE i implicaria que es derogarien totes
les normes anteriors contraries a la CE perque la CE t fora activa sobre les altres normes per s
important precisar labast daquesta derogaci. La CE inclou una clusula derogatria en que sindiquen
dferents formes de derogaci. En primer lloc podem parlar de derogaci expressa i determinada que
est als dos apartats primers i que afecten a les lleis fonamentals del franquisme i, per altra banda, a
unes lleis dels territoris forals que havien abolit els drets histrics per restituir-los. Tamb trobem una
derogaci expressa i genrica que es troba en el tercer apartat per la qual sestableix que es deroguen
totes les disposicions que soposin a all establert per la CE, aix pot succeir en dos sentits: contradicci
material, quan les normes prvies contradiuen una norma substantiva de la CE; contradicci formal, les
normes prvies infringeixen les normes sobre producci de normes (fonts del dret) establertes per la CE,
en aquest supsit no es deroga.
Si partim de que les normes anteriors son normes prvies de la C, la C es una norma posterior que
implica la prdua de vigncia de les normes anteriors que la poden apreciar els jutges ordinaris. Aix pot
comportar decisions diferents dels jutges. Per solucionar aix el TC va crear el concepte de
Inconstitucionalitat sobrevinguda. En aquest cas, la Constituci sestableix com a norma superior i per
tant, la C comporta la prdua de validesa de les normes inferiors a la CE que la contradiuen, lapreciaci
de la inconstitucionalitat de les normes la pot fer el TC. Si ho fa el TC aquesta norma queda expulsada
definitivament de lordenament i, per tant, els altres jutges poden han de seguir aquesta decisi. Aix va
comportar a una depuraci de normes contrries a la CE.
TIPUS DE NORMES CONSTITUCIONALS
Tota la CE, excepte el prembul, t una eficcia normativa vinculant, per tant, no es poden declarar com
a normes merament programtiques. La estructura de els preceptes que inclou la CE s diferent i com la
Constituci t normes amb una estructura diferent, tamb la forma dobligar varia. Es distingeixen els
segents tipus de normes constitucionals:
-

Normes amb estructura de valor. Exemple: art. 1.1 i 10.1 CE. Els valors sn les normes ms
genriques que expressen lordre axiolgic (lordre de valors) en el qual es funda la Constituci.
Sn normes que tenen una eficcia interpretativa daltres normes.
Normes amb estructura de principis. Son normes amb una estructura oberta per ms
concretes que els valors, vol dir que una norma de principis no cont la definici dun supsit
de fet i la conseqncia jurdica dun suposit de fet. Son normes que es poden aplicar a
diferents suposits i que ofereixen pautes o criteris per solucionar una situaci. Lordenament
constitucional s per definici principialista, dins dels principis, podriem distingir:
o Principis fonamentals de lordre jurdico-poltic. Exemples: principi dEstat Social o
dEstat democrtic (art. 1.1), principi de legalitat (9.3)

Principis que operen com a fins de lEstat. Marquen objectius que han de seguir els
poders pblics (captol 3 del ttol I: principis rectors de la poltica social i econmica)
Normes que contenen mandats al legislador. Son normes que sadreen al legislador i que
lobliguen a dictar una norma, per exemple lart. 68 (llei electoral) o 18.4 (llei de protecci de
dades).
Normes amb drets fonamentals. Es troben bsicament en el captol 3 del ttol I i lestructura s
de dret subjectiu. A ms, li atribueixen la capacitat de reaccionar jurdicament quan sels
vulnera aquell dret.
Normes organitzatives. Sn les que regulen els poders de lEstat i les fonts del dret, sn normes
deficcia directa.

3.1.3 INTERPRETACI DE LA CONSTITUCI

Interpretaci concretitzadora, s a dir, extreure duna norma de principi o de dret fonamental, quin s el
contingut constitucionalment reconegut. Un dels criteris que sutilitzen s la correcci funcional. El
criteri sistemtic que significa interpretar les normes segons la Constituci.
Un altre mtode s el de la ponderaci que serveix quan hi ha dos interessos constitucionalment
protegits en conflicte, els dos conflictes shan de ponderar.
Tamb hi ha criteris de raonabilitat. Si fem una diferencia entre dues situacions, ha de tenir una finalitat
que sigui adecuada a la CE.
Per ltim, criteri de proporcionalitat.

3.2 LA LLEI, TIPUS DE LLEI I ALTRES NORMES APROVADES PER LES CORTS
GENERALS
La llei s un tipus de font del dret, tot i que el terme llei sutilitza a vegades amb un significat molt
genric. Una caracteritza actual de la llei s que hi ha una pluralitat de tipus de llei.
Els elements del concepte llei a la CE 1978
La llei apareix en el prembul quan parla de llei com limperi de la llei com a expressi de la voluntat
popular. La voluntat popular es representa en el parlament.
1.

2.

Satribueix al Parlament (Corts Generals) la titularitat de la potestat legislativa, aquesta

atribuci est en lart. 66.2 que sha de relacionar amb lart. 66.1. Sha de precisar que el rei
tamb interv en la legislaci mitjaanant la sanci i la promulgaci s una intervenci formal,
els parlaments de les comunitat s autonomes tamb tenen potestat legislativa, el govern en el
nostre ordenament t tamb una capacitat de dictar normes amb rang de llei (decret llei art. 86
CE i el decret legislatiu 82 a 85 CE) per aquestes normes no sn lleis per tenen el mateix rang
que les lleis i en principi tenen la mateixa fora activa i passiva, ara b aquestes normes es
subjecten a uns limits especifics que no t la llei. En el decret llei interv el Congrs a posteriori,
mitjanant la convalidaci. En el cas del decret legislatiu es fa una intervenci a priori del
parlament a travs duna delegaci legislativa en favor del govern.
El procediment legislatiu s un element necessari perqu podrem definir la llei com la norma
aprovada amb aquest nom pel Parlament seguint el procediment legislatiu. Aquest
procediment legislatiu es caracteritza per la publicitat, per la pluralitat poltica i, per tant, es fa
que es tingui molt present el principi democrtic. Les fases daquest procediment sn:

a.

b.

c.

Fase diniciativa legislativa. Ve regulada en els arts. 87.1, 87.2 i 87.3 CE, segons aquests
arts. els que tenen iniciativa legislativa es el govern que pot fer un projecte de llei, en
segon lloc es pot atribuir a les cambres i es regula pels Reglaments parlamentaris
(126.2 RCD), tindran iniciativa els grups parlamentaris o b un nombre determinat de
parlamentaris i senadors, en aquest cas la iniciativa sanomena proposici de llei, a
diferencia dels projectes de llei perque les iniciatives parlamentaries passin a la fase
dos han de superar la presa de consideraci que es un debat de totalitat sobre la
proposici de llei en el ple i una votaci en el que sha daconseguir la majoria simple.
La tercera forma diniciativa satribueix als parlaments de les CA, t dues vies: solicitar
al govern de lEstat que presenti un projecte de llei o que el parlament autonmic
presenti directament davant el congrs de diputats una proposici de llei. La
diferencia s que en aquesta segona opci haur de passar la presa en consideraci. A
ms, els projectes de llei tenen prioritat temporal en la tramitaci. Per ltim existeix la
iniciativa legislativa popular.
Fase de tramitaci parlamentaria. Ve prevista a lart 89.1 CE i pel cap. 2 ttol V RCD i
cap. I ttol IV RS. En la tramitaci, que es la fase constitutiva de la llei, es regula la
participaci dels grups parlamentaris en la discussi i aprovaci de la llei. Aquesta
discussi i aprovaci es fa en diferents fases: 1. Presentaci desmenes, les esmenes
poden ser esmenes de totalitat (de text alternatiu, vol dir que un grup parlamentari
presenta una altra iniciativa que vol substituir a la que sha presentat primer o de
devoluci al govern que saplica en els projectes de llei, que no tenen presa en
consideraci) o al articulat que poden ser de modificaci, dadhesi o de supressi. 2.
Deliberaci en comissi legislativa permanent, en primer lloc es nomena una
ponncia que fa un primer estudi de les esmenes i negociaci poltica i elabora
linforme de la ponncia, aquest informe ja s un text articulat amb els canvis
introduts per les esmenes. A partir daquest informe es debat en la comissi i
selabora el dictamen, pot passar que es voti a la comissi i ja no passi al ple. Si passa
al ple es passa la debat i es vota per majoria simple.
Fase de formalitzaci de la llei.

3.2.1 La llei: reserva de llei i procediment legislatiu

Llei -> innominada= llei ordinria

-

rgan titular potestat legislativa

Procediment
Posici en lordenament jurdic
o En relaci a la C, inmediatament subordinada a la C. Valor de llei -> monopoli de
rebuig del TC que comporta la nullitat, presumpci de validesa
o En relaci a lla resta de fonts. T una primacia perqu t reserva de llei (matries) i nsp
(estructura ordinria), regula lexercici pot regular LG. El rang de llei no s exclusiu de
la llei s compartit amb el decret llei i el decret legislatiu.
Reserva de llei, s una instituci jurdica que es troba en tots els articles de la C que ordenen
que una determinada matria es reguli per llei. La reserva de llei s concep com una obligaci
del parlament destablir la regulaci primera duna matria, a ms que sigui una regulaci
substantiva, que reguli els elements bsics. Quan hi hagi una reserva de llei el parlament no pot
reenviar la regulaci de la matria al govern, simpedeix una remisi en blanc al govern. Encara
que existeixi una reserva de llei no es prohibeix que es pugui fer una remisi al reglament pero
ha de ser condicionada per la regulaci que fixa la llei. Pot haber una habilitaci legal que
autoritza a regular posteriorment per reglament aspectes secundaris, detalls, complements. En

materies reservades a la llei queda prohibit el reglament independent, s a dir, un reglament

sobre un tema en el qual no hi hagi una llei previa.
3.2.2 La Llei orgnica

Llei orgnica (art. 81 CE) -> reserva general de LO. Hi ha altres reserves especfiques de Llei orgnica.
La LO s un tipus especfic de llei caracteritzat per un doble element:
-

Element material: la C reserva la regulaci dalgunes matries a aquest tipus de llei (81.1 CE) +
altres preceptes. s una reserva taxada, tancada o limitada. La LO noms pot regular aquestes
matries i tamb aquestes matries noms poden ser regulades per LO. El TC diu que la
previsi de materies reservades a LO, ha de ser objecte de interpretaci restrictiva perque la Lo
s una excepci al principi democrtic de majoria simple. El fet que una matria es reguli per
LO significa que la reforma de la LO es necessiti una nova LO, aix fa que la LO introdueixi una
rigidesa o petrificaci de lordenament.
A lart. 81.1 hi ha com a materies reservades:
o Aprovaci dels Estatuts dAutonomia. La funci s una integraci i expansi de
lordenament jurdic, s una llei orgnica especial per sobre de les altres LO.
o Rgim electoral general: LOREG. El TC ha dit que la materia resrvada va ms enll que el
desenvolupament de lart. 23 CE com tamb per cobrir tots els aspectes centrals de la
matria electoral. Afecta a les eleccions que es produeixen simultniament a tot el
territori i, en canvi, noms afecta parcialment a les eleccions autonmiques.
o Desenvolupament dels drets fonamentals. El TC diu que noms shan de regular els drets
fonamentals ms protegits (arts. 15 a 29 CE) noms els articles que tenen drets
fonamentals shan de fer per LO, hi ha alguns articles o apartats que no sn drets
fonamentals, per tant, no queden inclosos. La LO ha de fer el desenvolupament directe
daquests drets, no qualsevol regulaci que afecti a aquests drets ha de ser LO. Lmbit
protegit del dret i els lmits del dret s el que ha de fer la LO. Tamb diu el tribunal que les
lleis que fan una delimitaci negativa del dret com les lleis penals tamb sn llei orgnica.
Element formal: procediment especial daprovacions, procediment legislatiu ordinari amb
especialitats procedimentals. Laprovaci duna LO sha de fer per majoria absoluta del cd (81.2
CE). En el cas del senat saprova per majoria simple com una llei ordinria. Quan la mesa rep
una iniciativa legislativa de matria orgnica ha de fer la qualificaci dorgnica que implica que
quan el CD ha tramitat la llei ha de fer una votaci final del conjunt del text per fer un votaci
per majoria absoluta. En el cas que no saconsegueixi es pot fer un nou estudi del tema i al cap
del mes es pot tornar a fer una votaci. Amb el Senat es pot fer un vet o esmenes. En el cas dels
vets, sha daixecar per majoria absoluta. En el cas desmenes si el senat posa esmenes han de
ser aprovades pel Congrs i el text amb les esmenes ha de ser aprovat per majoria absoluta del
CD. Es prohibeixen les anomenades lleis de comissi en matria orgnica. El decret legislatiu no
pot regular matria orgnica (82.1 CE), per ltim es prohibeix la iniciativa legislativa popular en
matria orgnica (87.3 CE).

POSICI DE LA LO EN EL SISTEMA DE FONTS

Est subordinada a la CE, s una relaci de desenvolupament de la CE.
La relaci amb la llei ordinria, no s una relaci jerrquica, no podem dir que la LO t un rang superior
sino que seria una relaci basada en el principi de competncia (reserva) que estableix que noms ser
vlida si regula matries orgniques, s invlida o nulla una llei ordinria que entra en matria orgnica
perqu ha vulnerat la reserva.

A vegades la LO en una disposici final estableix que una part de la LO regula matria orgnica i
la resta regula matria ordinria i, per tant, s llei ordinria (matries connexes). En aquests
articles de llei ordinria la modificaci es podr fer per llei ordinria.
Pot haver una llei orgnica i una segona llei ordinria que reguli els aspectes ordinaris.
La LO tamb pot reenviar al reglament per aquesta remissi no defraudi la reserva de LO.

3.3.1 LES NORMES DEL GOVERN AMB RANG DE LLEI: DECRET LLEI I DECRET LEGISLATIU
Decret legislatiu ->art. 82-85 CE
Ho dicta el govern, t rang de llei, s una delgaci legislativa del Parlament en el Govern.
El decret legislatiu s fruit de la legislaci delegada, aquesta tcnica sutilitza en temes molt complexos
tcnicament o en temes en que cal fer una llei que refongui textos legals previs.
Hi ha dues classes de delgaci legislativa (82.2 CE):
-

La llei que cont la delegaci legislativa s una llei de bases (ordinria) que cont els principis
per regular la matria objecte de delegaci en favor del govern, en aquest supsit el govern fa
un text articulat (decret legislatiu). La caracteritza la innovaci jurdica (crea dret)
La delegaci legislativa es fa en una llei ordinria, el decret legislatiu que fa el govern s un text
refs. La caracteristica bsica s que es permet al govern unir o harmonitzar nomes prvies
creant un decret legislatiu que refongui totes aquests legislacions prvies. Aquest text refs la
llei ordinria dir si merament ha de fer una tasca dunificaci o si pot incorporar una certa
innovaci. Implica menys innovaci jurdica.

Les condicions generals de la delegaci legislativa estan a lart. 82.3 CE i 82.1 s que ha de ser per llei en
favor del Govern, delegaci expressa i per una matria concreta i tamb amb la fixaci dun termini
perque sexerceixi la delegaci.
Tamb es diu que la llei de bases no pot ser llei de comissi i tamb es diu que a banda de la materia
fixar uns principis que haur de seguir el govern a lhora de dictar el decret de legislaci. La llei de
bases en cap cas pot autoritzar al govern a modificar la llei de bases i a dictar normes amb carcter
retroactiu.
Els efectes generals que comporta el dictat duna llei ordenada pel parlament son la suspensi
transitoria de la capacitat legislativa del Parlament. Com el parlament ha delegat la funci no pot fer
una llei sobre aquesta materia, pero es revocable perque si deroga la llei de delegaci si que pot regular
la matria.
DECRETO LEGISLATIVO ART. 82-85 CE
Norma del gobierno con rango de Ley: Delegacin legislativa: ParlamentoGobierno (legislacin
delegada). Se utiliza en temas complejos y en temas en los que hay que hacer una ley que refongui
textos legales previos. Hay dos modalidades de legislacin delegada: Art. 82.2:
1- Ley de bases: La ley que contiene la delegacin legislativa: los principios y directrices de regulacin de
la materia que es objeto de. El gobern fa un text articulat decreto legislativo. La caracteriza la
innovacin jurdica (crea derecho).
2- La delegacin legislativa se hace en una Ley ordinaria: el decreto legislativo que hace el gobierno se
llama texto refundido. La caracterstica bsica es que el que autoriza la LO es el gobierno a unificar en
un solo texto, normas previas, creando un decreto legislativo que refongui estas normas legislativas
previas.
la LO dir al gobierno si se puede introducir alguna renovacin jurdica o solo poner lo que ya estaba.

Implica menos innovacin jurdica, ya que lo nico que hace el decreto legislativo es unir textos previos
para evitar la dispersin de normas.
CONDICIONES GENERALES LEGISLACION LEGISLATIVA DEL PARLAMENTO. ART. 82.3 i 82.1 CE
- tiene que ser por ley a favor del gobierno
- expresa
- y por una materia concreta
-Con la fijacioon de un plazo para ejercer la delegacin.
art. 82 i 83: se establecen algunas caractersticas propias tanto de la ley de bases (no puede ser ley de
comisin, i se fijaran unos principios, criterios i directivos en cuanto a materia. NO PUEDE autorizar al
gobierno a modificar la propia ley de bases ni normas con carcter retroactivo) como la ley ordinaria.

La ley ordinaria ha de determinar el mbito normativo i tambin ha de especificar si es una operacin

tcnica (mera refosao si hay cierta innovavcion jurdica. si la autorizacin del gobierno incluyen
regularizar, clarecer cierta inovacionjuridica.

Efectos generales de: suspensin transitoria de la potestad legislativa del parlamento. (que no puede
regularla el por ley). Puede ser revocable si se deroga la ley de delegacin i entonces si que se podr
hacer.
Que hace el gobierno?
El gobierno dictando un decreto legislativo: el dictado del decreto extingue la delegacin. Aunque el
plazo se haya acabado no puede volver a . se integra en el ord. Como norma con rango de ley. Aunque el
gobierno dicte el decreto legislativo, no se deroga la ley previa, esta se mantiene en el ordenamiento
como marco interpretativo.
el decreto legislativo como norma con rango de ley, puedeincluir una remisin al reglamento. Esto lo
puede hacer porque El reglamento es fruto de la potestad reglamentaria que es propia del gobierno.
Reglamento = Real decreto i Orden Ministerial.
CONTROL DEL DECRETO LEGISLATIVO
Hay dos tipos:
-Poltico: que realiza el CD. Art. 152 i 153 RCD. ES UN CONTROL que permite al parlamento pronunciarse
sobre el gobierno. Es un control posterior, una vez el real decreto legislativo ha estado publicado en el
BOE. El parlamento tiene un mes para hacer observaciones. Si existen objeciones, se trasladan a la
comisin legislativa permanente competente en el tema, que realiza un dictamen. Este dictamen se
debate en el pleno. No tiene ningn efecto jurdico sobre la norma, es solo un pronunciamiento poltico
del CD.
-Jurisdiccional: lo realiza tanto el TC como los tribunales de la Jurisdiccin Contenciosa Administrativa. El
decreto legislativo es de rango de ley por lo que su constitucionalidad se realiza mediante el TC. El TC
puede pronunciarse sobre si el Decreto legislativo contradice la ley de bases o contradice la CE.
En los contenidos del real decreto legislativo que no contradiga la ley de delegacin pero que exceda la
ley de delegacin, se considera que tienen rango reglamentario. (que son reglamento).
DECRETO LEY art: 86: Legislacin de urgencia: norma gobierno con rango de ley.
-Supuesto de hecho habilitante: que se d una circunstancia de extraordinaria i urgente necesidad de
regular una materia mediante una norma con rango de ley. El gobierno puede avanzarse al parlamento y

dictar un decreto ley. Es una necesidad bastante relativa que se tiene que vincular con los objetivos
polticos del gobierno y que en todo caso se tiene que justificas. Aunque se de esta situacin, hay
deberes que

-Materias excluidas: Materias que no se puede hacer regulacin

ordenamiento de las instituciones bsicas del Estado. s (incluidas locales y autonmicas, y locales)
Rgimen de las CCAA
Derecho electoral general
Derechos i deberes de los ciudadanos
EL DECRETO LEY: se publica en el BOE, entra en vigor Entra en vigor inmediatamente. Despus se ha de
comunicar en las cortes para hacer la convalidacin: que tiene 30 das para hacer la aprobacin a
posteriori por parte del parlamento. Sin la convalidacin, el decreto ley es una norma provisional con
fecha de caducidad. Si pasan los 30 das, la norma caduca.
Convalidacin= decreto ley queda PERMANENTE.
El parlamento puede decidir hacer otro paso: conversin en ley que este decreto ley convalidada se
adopta como si fuese un proyecto de ley i en el proyecto de ley, le aplican el procedimiento legislativo.
Acaba aprobndose una ley que substituir y derogara al decreto ley. = cambia su naturaleza normativa.
No tendr los lmites de materias excluidas.