Eucaristia

El pobre como Sacramento de Cristo y la Eucarista.

Relaciones e implicancias
Juan Pablo Berra

s un document de la CEA anomenat Lnies pastorals per la nova evangelitzaci dividit

en quatre apartats, qu entenen els bisbes per pobres, com sha dinterpretar que el
pobre sigui sagrament de Crist, la relaci del pobre com a sagrament i la Eucaristia i
finalment unes conclusions per animar un congrs eucarstic que volien celebrar i va
promoure aquest document citat abans.
Primerament diu que per entendre qu significa pobre pels bisbes sha de tenir en
compte la seva realitat, segueixen la comprensi de lEsglsia sobre aquest tema i en
tercer lloc les accions concretes. Segons lautor, un dels desafius de la nova
evangelitzaci s la urgent necessitat duna justcia llargament esperada, que s possible
amb una deguda convivncia dels homes que escolten el clamor dels pobres, ja que
molts han perdut el sentit de justcia i la solidaritat, que tendeix a augmentar. Quan se
refereixen als pobres volen expressar no noms el pobres, sin tamb els dbils i
malalts, el que no poden desenvolupar les seves capacitats naturals, que pateixen
sofriment causat per altres, o els que pateixen per la limitaci de la condici humana. s
tota aquella persona que no t, no pot i no s valorada lo suficient com per viure
dignament.
Lesglsia sempre ha ofert una visi pluridimensional de la pobres, unes delles s la
teolgica, ja que tenen una qualitat particular i especifica per ser sagrament de Crist.
Maria mateixa tenia una afinitat cap als pobres. Tot aix t el seu fonament en
lEvangeli i en la Tradici. Lesglsia sempre ha dassumir, com el seu fundador,
lopci preferent cap als pobres. I s aqu que trobam una de les caracterstiques de la
seva adhesi a Crist, que se tradueix en aquesta opci. Aquest comproms s urgent,
juntament amb el secularisme.
Aquesta opci implica la defensa i la lluita per la seva dignitat, la seva elevaci i els
seus drets. Ha de ser un comproms real i evitar la pitjor de les marginacions segons els
bisbes dArgentina, que s la religiosa, s a dir, promoure una religi de classes. Per tal
de dur aix a terme, proposen tres accions: facilitat ladministraci del sagrament del
baptisme; la formaci permanent i incentivar la pietat popular, ja que el poble
sevangelitza a s mateix permanentment; i tercera s lopci preferent cap els pobres.
Tots els cristians han didentificar-se sempre cada vegada ms amb Crist pobre i amb
els pobres, i s aquest el signe que dna credibilitat a lEsglsia. La mateixa fe ja
impulsa a tots els cristians a la promoci de la justcia, alleugerir el dolor i a defensar
realment la dignitat dels ms dbils.

Eucaristia
El segon punt ja se centra ms en el pobre com a sagrament de Crist. En tot home
descobrim a Crist mateix, per tant s sagrament de Crist. Aix ens duu a una implicaci
ms radical i ferma de defensa dels drets i dignitat dels homes. Per principalment en el
pobre veim a Crist, que sent Du, es va fer no res, va ser humiliat i despullat. Per tant
els pobre, com ja hem dit, tenen una particular i especifica qualitat per ser sagrament de
Crist. Aix ho podem veure a LG 8, quan diu que Crist ens redimeix en la pobresa. La
LG va de Crist a lEsglsia i de lEsglsia als pobres, ja el document LPNE canvia
lEsglsia pels homes, per arriben tot dos documents all mateix, la vinculaci
sagramental del pobre amb Crist, ja que s signe i presncia duna realitat significada
que s Jesucrist. A la clausura del Concili Vatic II Pau VI ho va afirmar dient que per
conixer a Du, primer hem de conixer lhome.
Ja el tercer punt fa una relaci ms directe del pobre com a sagrament de Crist, com ja
ho hem vist, amb lEucaristia. Pau VI afirm, dirigint-se als pagesos colombians, que
eren una imatge, un misteri de la presncia de Crist. El sagrament de lEucaristia ens
ofereix la seva presncia oculta, viva i real; igualment vosaltres sou un sagrament, una
imatge sagrada del Senyor. Tota la tradici reconeix als pobres com a sagrament de
Crist, no de manera idntica, per s en perfecta correspondncia analgica i mstica
amb lEucaristia.
Sobre aquesta definici de Pau VI, lautor ens ofereix un anlisi daquesta
correspondncia amb lEucaristia. En aspectes generals, diu que tant el pobre com
lEucaristia son una realitat vivent de presncia de Crist. En el pobre, baix les aparences
de pobresa i sofriment est present Crist Ressuscitat. Ja en lEucaristia, amb laparena
del pa, laliment quotidi de lhome, est amagat Crist.
Desprs ens ofereix uns aspectes ms particulars, el sacrificial, el salvfic, leclesial,
ltic-poltic, el litrgic i el de comuni. Sobre el primer ens recorda les paraules de Pau
VI que vincula lEucaristia, que t un caire sacrificial i comunitari, amb els pobres, els
quals perpetuen el sacrifici de Cristi en la histria, i que implica un sortir de si mateix
pel b dels altres. Aquest sacrifici va vinculat amb lo pasqual, que s la fora
alliberadora, alimentada per lentrega i lamor.
Ja el segon aspecte, el salvfic, ens diu que la salvaci se dna en la histria, s visible i
tamb mstica. I t el seu impuls en lamor i la caritat. Leucaristia t aquests dos
aspectes deficcia salvfica, el histric i el mstic. El tercer aspecte s leclesial, i torna
a recollir les paraules de Pau VI que afirma la presncia de Crist en els pobres, per aix
lEsglsia ha de fer lopci radical per ells, defensar-los, acollir-los amb amor i
solidaritzar-se amb la seva causa. Ell essent ric s va fer pobre. LEsglsia per tant s
dels pobres, no noms els ha de servir, sin que s preferentment dels pobres. Ella s
servidora del Regne a mesura en que com Pobre, celebra lEucaristia i lofereix als
pobres.
El segent aspecte s ltic-poltic, que ens impulsa a fer aquesta opci dEsglsia,
seguint les passes del seu fundador. I ens diu que la pobresa s signe del pecat en el mn
i del mn. El penltim aspecte que s el de la litrgia, vinculada a la pietat popular i

Eucaristia
eucaristia, ens diu que hem de descobrir, assumir i valorar la pietat popular com a
qualque cosa vitalment eucarstica i formular una catequesi litrgica que respongui a
aquesta experincia. I finalment el darrer aspecte, que s la comuni, motiu ltim de
lEncarnaci del Senyor i de la seva pasqua. Leucaristia ha de ser la comuni entre tots
els homes, principalment dels pobres amb Crist i amb els germans. Per tant no s
possible, segons lautor, una participaci fructuosa en la mateixa fins que no ens sumam
a la situaci dels pobres i que no compartim la seva vida i carncies.