ANGELINA FIGUERA CHAVARRA

Informtica i
ordinadors
1r i 2n ESO
Angelina Figuera

2012

TRACTAMENT DE DOCUMENTS AMB PROCESSADOR DE TEXTES

Informtica i ordinadors

ndex

Informtica ........................................................................................................................ 2
Relacions amb altres camps ............................................................................................ 2
Histria . Postguerra . Cronologia .................................................................................... 3

Ordinador ........................................................................................................................... 7
Etimologia .............................................................................................................................. 8
Histria . Funcionament...................................................................................................... 9
Arquitectura ........................................................................................................................ 11
Programes ............................................................................................................................ 12
Components ....................................................................................................................... 12
Maquinari ............................................................................................................................. 12
Unitat de Control................................................................................................................ 13
Unitat aritmeticolgica .................................................................................................... 14
Memria principal.............................................................................................................. 15
Entrada/Sortida .................................................................................................................. 16
Ratol ...................................................................................................................................... 16
Teclat ..................................................................................................................................... 17
Impressora ............................................................................................................................ 17
Multitasca ............................................................................................................................. 17
Multiprocessament ............................................................................................................ 18
Programari ........................................................................................................................... 20

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors

Informtica

La Informtica s la cincia o tcnica relativa a la tecnologia que

estudia el tractament automtic de la informaci utilitzant
dispositius electrnics i sistemes computacionals. En el que avui dia
coneixem com a informtica hi influeixen moltes de les tcniques i de les
mquines que l'home ha desenvolupat durant la histria per donar
suport i potenciar les seves capacitats de memria, de pensament i de
comunicaci. D' entre aquestes mquines cal destacar l'ordinador.

En la informtica hi convergeixen els fonaments de les cincies de la

computaci, la programaci i les metodologies pel desenvolupament
de programari, aix com els tpics selectes d'electrnica. S'entn
per informtica la uni sinrgica del cmput i de les comunicacions.
La informtica s'utilitza en mltiples tasques, per exemple en l'elaboraci
de documents, en el control de processos i robots industrials, en
telecomunicacions i vigilncia, en el desenvolupament de jocs, etc.
El mot Informtica prov del de informatique, paraula francesa, creada
per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusi
de information i automatique.

Relacions amb altres camps

Malgrat el seu nom, la informtica rarament involucra l'estudi mateix de
les mquines conegudes com a ordinadors. De fet, el cientfic Edsger
Dijkstra molt citat per la frase 'Les cincies de la computaci estan tan
poc relacionades amb les computadores com l'astronomia amb els
telescopis. " El disseny i desenvolupament de computadores i sistemes

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors

computacionals est generalment considerat com un camp ali a les

cincies de la computaci. Per exemple, l'estudi del maquinari s
normalment considerat part de l'enginyeria informtica, mentre que
l'estudi
de
sistemes
computacionals
comercials
i
el
seu
desenvolupament s usualment anomenat tecnologies de la
informaci (TI) o sistemes d'informaci. Tanmateix, hi ha una estreta
comunicaci d'idees entre les diferents disciplines relacionades amb les
computadores. La investigaci en informtica usualment tamb es
relacionen amb altres disciplines, com la intelligncia artificial,
la cincia cognitiva, la fsica (per exemple en la computaci quntica),
la realitat augmentada, la teoria de llenguatges formals, etc.
Per a molts, la informtica mant una relaci molt estreta amb
les matemtiques en comparaci amb altres disciplines cientfiques
(Denning 2000). La cincia computacional primerenca va estar
fortament influda per la feina de matemtics de la talla de Kurt Gdel
i Alan Turing i, actualment hi continua havent un intercanvi d'idees til
entre ambds camps en rees com la lgica matemtica, la teoria de
categories, la teoria de dominis i l'lgebra.
La relaci entre les cincies de la computaci i l'enginyeria del
programari s un tema molt discutit, per disputes sobre el que realment
significa el terme "enginyeria del programari" i sobre com es defineix a
les cincies de la computaci. Algunes persones creuen que l'enginyeria
del programari seria un subconjunt de les cincies de la computaci.
Altres per la seva part, tenint en compte la relaci entre altres disciplines
cientfiques i de l'enginyeria, creuen que el principal objectiu de les
cincies de la computaci seria estudiar les propietats del cmput en
general, mentre que l'objectiu de l'enginyeria del programari seria
dissenyar cmputs especfics per aconseguir objectius prctics, amb la
qual cosa es convertirien en disciplines diferents. Aquest punt de vista s
mantingut, entre d'altres per (Parnas 1998). Fins i tot n'hi ha altres que
sostenen que no podria existir una enginyeria del programari.

Histria. Postguerra. Cronologia

1975

Al gener la revista Popular Electronics fa el llanament de l'Altair 8800, el

primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel
de 8 bits i 256 bytes de memria RAM. L'usuari interactuava per mitj
d'interruptors muntats al davant de l'equip, i uns dodes lluminosos
servien per llegir la sortida de dades en forma binria. Costava 400

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors

dlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los

comprar los separadament. Es
funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta mquina.
1979

Donen Bricklin crea el primer full de clcul, ms tard anomenat VisiCalc ,

el qual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel.
1980

A l'octubre, la IBM va comenar a buscar un

u sistema operatiu per a la
seva nova computadora personal que anava a llanar al mercat, cosa
de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del
llenguatge de programaci Microsoft BASIC, basat en el ja existent
llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty
Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i
basat en CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb
IBM com Microsoft DOS
1981

M PC 5150

El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC,

reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC-DOS i
processador Intel 8088. IBM i Microsoft sn coautors del sistema operatiu
PC-DOS/MS-DOS,
DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft
Microsoft a polir els molts errors
que el MS DOS tenia originalment.
1983

Projecte GNU

IBM present l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat

i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versi 1.0 del processador de
text Microsoft Word per a DOS
DO i ARPANET i se separ de la xarxa militar
que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar
aquesta data com el naixement d'Internet. s el moment en qu el
primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les
empreses,
preses, universitats i altres institucions que ja per aquella poca
poblaven la xarxa.

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors
1984

IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus
d'expansi de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memria RAM,
un disc dur de 20 Mb i un monitor monocromtic. En aquell moment el
seu preu era de 5.795 dlars.
Apple Computers present el seu Macintosh 128 K amb el sistema
operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interfcie grfica d'usuari ideada
per Xerox.
1985

Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els

ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar tamb un entorn grfic,
igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer.
1986

Compaq treu al mercat el primer ordinador

processador Intel 80386, avanant-se a IBM.

basat

en

el

1992

s introduda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP,

com a substituci a la srie VAX que comunament utilitzava el sistema
operatiu VMS i que desprs originaria l'openVMS. Compte amb una srie
d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al clcul de punt
flotant. No es va fer fet gaire popular per si fou reconeguda la seva
tecnologia en l'entorn corporatiu.
1993

Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecnica

quntica, anomenat entrellaament, podia utilitzar-se per superar les
limitacions de la teoria del com ('quntum') aplicada a la construcci
de computadores quntiques i a la teleportaci (teleportation).
1995

Llanament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat

diverses versions tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT
Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home
Edition), Vista, Windows 7
2000

s presentat el prototip de computador quntic construt per l'equip

d'investigadors d'IBM que constava de 5 toms, es programava
mitjanant polsos de radiofreqncia i el seu estat podia ser llegit
mitjanant instruments de ressonncia magntica, similars als empleats
en hospitals i laboratoris de qumica. En aquest computador, cada un
dels toms de fluor que el componen actua com un qubit; un qubit s
similar a un bit en un computador electrnic tradicional, per amb les

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors

diferncies que comporta la seva naturalesa explcitament quntica

(superposici d'estats, entrellaament dels estats de dos qubits).

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors

Ordinador

Parts d'un ordinador personal de sobretaula modern:

1. Monitor
2. Placa mare
3. Unitat Central de Procs
4. Memria
5. Targeta d'expansi
6. Font d'alimentaci
7. Disc ptic
8. Disc dur
9. Ratol
10. Teclat
Un ordinador (del
francs ordinateur)
o computadora (del
llat computare, calcular)
calcular) s una mquina electrnica que rep i
processa dades per a convertir-les
convertir les en informaci til. Est formada per
un conjunt de circuits integrats i d'altres components
ts relacionats que pot
executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb les instruccions que rep
per part d'un usuari o d'un programa.
Els primers aparells que ms s'assemblen als ordinadors actuals sn de
meitat del segle XX (1940-1945),
(1940
tot i que el concepte
te de computador ja
existia prviament (vegeu bac i altres calculadores mecniques). s
una mquina electrnica que rep i processa dades per a convertir-los
convertir
en informaci til. Un ordinador s una collecci de circuits integrats i
altres components relacionats
relacionats que pot executar amb exactitud,
rapidesa i d'acord amb el indicat per un usuari o automticament per
altre programa, una gran varietat de seqncies o rutines d'instruccions
que sn ordenades, organitzades i sistematitzades en funci a una
mplia gamma
mma d'aplicacions prctiques i precisament determinades,

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors

procs al qual se li ha denominat amb el nom de programaci i al que

ho realitza se l'anomena programador. Els primers ordinadors electrnics
eren de la mida d'una gran habitaci, i consumien l'energia equivalent
a la de centenars d'ordinadors personals (PC) actuals. Els ordinadors
moderns estan basats en circuits integrats minsculs i sn molt ms
potents (milions de vegades ms) que abans, mentre que ocupen molt
menys espai. Fins i tot poden ser de la mida d'un rellotge de polsera i
alimentats per una pila. Els ordinadors personals sn avui dia la icona de
la societat de la informaci i s en el que pensa la majoria de gent en
sentir la paraula ordinador, tot i que avui dia la forma ms comuna
d'ordinadors sn els ordinadors encastats. Aquests ordinadors sn petits i
simples, i normalment sn usats per controlar altres dispositius: des
d'avions de combat, robots industrials o cmeres digitals fins a joguines
infantils.
La principal caracterstica que el diferencia d'altres mquines similars s
que s una mquina de propsit general, s a dir, que pot realitzar
diverses tasques segons les possibilitats del llenguatge de programaci i
el hardware.

Un supercomputador de la NASA

El model en qu es basen els ordinadors actuals s arquitectura de Von

Neumann, s a dir, que utilitzen la memria principal per
emmagatzemar dades i instruccions alhora, caracterstica que els
permet executar programes diferents, sent per tant una mquina de
propsit general. Aix els diferencia d'altres aparells com
les calculadores no programables.
Els ordinadors sn aparells digitals en tant que es basen en l'lgebra de
Boole i el sistema binari.
Etimologia
La paraula 'ordinador' prov del francs 'ordinateur', que a la seva
vegada procedeix de 'ordonnateur' (qui dna ordres). En part per
qestions de mrqueting, ja que la descripci realitzada per IBM per la
seva introducci a Frana en 1954 situava les capacitats d'actuaci de
la mquina prop de la *omnipotencia, idea equivocada que perdura

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors

avui dia en considerar que la mquina universal de *Turing s capa de

computar absolutament tot. Al 1984, acadmics francesos van
reconixer en el debat "Les jeunes, la technique et nous" que l's
d'aquest substantiu s incorrecte, perqu la funci d'un PC s la de
processar dades, no la de donar ordres. Mentre que uns altres, com el
catedrtic de filologia llatina Jacques Perret, coneixedors de l'origen
religis del terme, ho consideren ms correcte que les alternatives.
La utilitzaci de la paraula 'ordinateur' s'ha exportat a llenges com el
catal, el francs, el castell i el basc. D'altres idiomes europeus, com el
portugus, l'alemany o el neerlands, fan servir derivats del terme
computadora. D'aquesta manera aconsegueixen parlar amb ms
propietat i definir correctament la funci dels PC's.

Histria . Funcionament
All que defineix els ordinadors moderns i els diferencia de la resta de
mquines s que aquests poden ser programats. Es pot donar una llista
d'instruccions (el programa) a l'ordinador i aquest les guardar i les dur
a terme en algun moment.
En la majoria de casos, les instruccions dels ordinadors sn simples: afegir
un nombre a un altre, moure unes dades d'un lloc a un altre, enviar un
missatge a un dispositiu extern, etc. Aquestes instruccions es llegeixen
des de la memria, i en general sn executades en el mateix ordre en
qu han estat donades. Hi ha per instruccions especials per indicar a
l'ordinador que ha de saltar (endavant o endarrere) cap algun altre
punt del programa, i continuar executant-se des d'all. Aquestes
instruccions s'anomenen instruccions de salt (o branques). Fins i tot es pot
fer que aquestes instruccions siguin condicionals, de manera que es
poden executar diferents instruccions en funci del resultat d'alguna
operaci anterior, o d'algun esdeveniment extern. Molts ordinadors
suporten directament subrutines, proporcionant un tipus de salt que
"recorda" el lloc des d' on ha saltat cap a una altra instrucci, per
retornar-hi quan la subrutina hagi acabat i continuar executant des
d'aquell punt.
L'execuci d'un programa es pot comparar amb llegir un llibre. Tot i que
una persona normalment llegir cada lletra i lnia seqencialment,
tamb pot tirar enrere en el text, o saltar-se pargrafs sencers d'escs
inters. De forma similar, un ordinador pot anar enrere i repetir les
instruccions d'alguna secci del programa una vegada i una altra, fins
que es compleixi alguna condici interna. Aix s'anomena flux de

Angelina Figuera Chavarra

Informtica i ordinadors

control del programa, que s el que permet a l'ordinador executar

tasques repetidament sense intervenci humana.
Comparativament, una persona usant una
un calculadora pot fer les
operacions aritmtiques bsiques com sumar dos nombres amb pocs
passos. Per sumar tots els nombres de l'1 al 1000 requeriria milers de
petjades de tecla i molt temps, amb la quasi-certesa
quasi certesa de cometre algun
error. En canvi, un ordinador
ordinador es pot programar per fer aix amb noms
unes poques instruccions. Per exemple:
mov #0,sum ; posa sum a 0
mov #1,num ; posa num a 1
loop: add num,sum ; suma num a sum
add #1,num ; suma 1 a num
cmp num,#1000 ; compara num amb 1000
ble loop ; si num 1000,
1
torna enrere a 'loop'
halt ; fi del programa. para.

Quan s'indica d'executar el programa, l'ordinador fa la tasca repetitiva

de sumar sense ms intervenci humana. Prcticament mai
s'equivocar. Un PC modern pot completar la tasca en una milionsima
de segon.
Noti's per que un ordinador no pot "pensar" per ell mateix, sin que
noms resol els problemes exactament de la manera que ha estat
programat per fer-ho.
ho. Un hum intelligent que es trobs amb el
problema de dalt aviat es podria adonar que en lloc
lloc de sumar tots els
nombres un per un, pot simplement usar l'equaci

i arribar a la resposta correcta (500500) sense gaire esfor. s a dir que

no tindria en compte solucions alternatives ms eficients. Sovint es fan
intents de crear programes que puguin
puguin esquivar aquesta limitaci
fonamental de les computadores. Aquest programari, que imita
l'aprenentatge i l'adaptaci humanes, forma part de la intelligncia
artificial.
El codi anterior (mov, add, cmp) est escrit en assemblador. s
el llenguatge en qu es programa la CPU, i est ntimament lligat amb
cada model i marca de CPU, tot i que el ms usual s el x86. Per
simplicitat, s'han creat llenguatges d'alt nivell que permeten programar
ms fcilment, com el C o el C++. Com que la CPU noms entn el codi
assemblador, un programa compilador fa la traducci del llenguatge
d'alt nivell a assemblador. En llenguatges ms moderns com C# o Java,
el programa es compila noms a un codi intermig, que posteriorment

Angelina Figuera Chavarra

10

Informtica i ordinadors

ser tradut a assemblador, en temps d'execuci, per un intrpret o

mquina virtual.

Llenguatge de programaci
Llenguatges d'alt
BASIC, C, C++, C#, COBOL, Fortran, Java, Lisp, Pascal
nivell ms usats
Llenguatges
script ms usats

Bourne script, JavaScript, Python, Ruby, PHP, Perl

Arquitectura
Encara que les tecnologies emprades en les computadores digitals han
canviat molt des que van aparixer els primers models en els anys 40, la
majoria encara utilitza l'Arquitectura de von Neumann, publicada a
principis dels anys 1940 per John von Neumann, que altres autors
atribueixen a John Presper Eckert i John William Mauchly.
L'arquitectura de Von Neumann descriu un ordinador amb 4 seccions
principals: la unitat aritmtic lgica (ALU per les seves sigles de l'angls:
Arithmetic Logic Unit), la unitat de control, la memria central, i els
dispositius d'entrada i sortida (E / S ). Aquestes parts estan
interconnectades per canals de conductors anomenats busos:
La memria s una seqncia de celles d'emmagatzematge
numerades, on cada una s un bit o unitat d'informaci. La instrucci s
la informaci necessria per realitzar el que es desitja amb el
computador. Les celles contenen dades que es necessiten per dur a
terme les instruccions, amb el computador. El nombre de celles varien
molt d'ordinador a ordinador i les tecnologies emprades per a la
memria han canviat fora, van des dels rels electromecnics, tubs
plens de mercuri en els quals es formaven els polsos acstics, matrius
d'imants permanents, transistors individuals a circuits integrats amb
milions de celles en un sol xip. En general, la memria pot ser reescrita
diversos milions de vegades (memria RAM); s'assembla ms a una
pissarra que a una lpida (memria ROM) que noms es pot escriure
una vegada. El processador (tamb anomenat Unitat central de
processament o CPU) consta de:
Un tpic smbol esquemtic per a una ALU: A i B sn operands, R s la
sortida; F s l'entrada de la unitat de control; D s un estat de la sortida.
La unitat aritmtic lgica o ALU s el dispositiu dissenyat i construt per
dur a terme les operacions elementals com les operacions aritmtiques
Angelina Figuera Chavarra
11

Informtica i ordinadors

(suma, resta, ...), operacions lgiques (I, O, NO), i operacions de

comparaci o relacionals. En aquesta unitat s on es fa tot el treball
computacional. La unitat de control segueix la direcci de les posicions
en memria que contenen la instrucci que l'ordinador va a realitzar en
aquell moment, recupera la informaci posant-la en la ALU per a
l'operaci que ha de desenvolupar. Transfereix desprs el resultat a
ubicacions apropiades en la memria. Una vegada que passa aix, la
unitat de control va a la segent instrucci (normalment situada a la
segent posici, a menys que la instrucci sigui una instrucci de salt,
informant a l'ordinador de que la propera instrucci estar ubicada en
una altra posici de la memria). Els dispositius E / S serveixen a
l'ordinador per obtenir informaci del mn exterior i / o comunicar els
resultats generats per l'ordinador a l'exterior. Hi ha una gamma molt
extensa de dispositius E / S com teclats, monitors, unitats de disc flexible
o cmeres web.

Programes
El tret que defineix els ordinadors moderns que els distingeix de totes les
altres mquines s que poden ser programats. S'ha de dir que algun
tipus d'instruccions (el programa) es pot donar a l'ordinador, i
comportar un procs en ells. Mentre alguns ordinadors poden tenir
conceptes estranys "instruccions" i "imprimir" (vegi computaci de
quantum), els ordinadors moderns basats en l'arquitectura de von
Neumann, sovint tenen un codi mquina en forma d'un llenguatge de
programaci imperatiu.
En termes prctics, un programa informtic poden ser just unes quantes
instruccions o estendre's a molts milions d'instruccions, per exemple com
fer els programes per a processadors de textos i navegadors web. Un
ordinador modern tpic pot executar milers de milions d'instruccions per
segon (gigaflops) i rarament comet una equivocaci durant molts anys
de funcionament.

Components
L'ordinador est compost pel maquinari (hardware) i el programari
(software).

Maquinari
Articles principals: Microprocessador i Unitat Central de Procs

Angelina Figuera Chavarra

12

Informtica i ordinadors

Un ordinador de propsit general t quatre parts principals: la unitat

aritmeticolgica (ALU), la unitat de control, la memria i les entrades i
sortides dels diversos dispositius (de
(de forma abreujada, Entrada/Sortida).
Totes aquestes parts sn interconnectades mitjanant busos, que
normalment sn conjunts de cables.
El conjunt de la unitat de control, l'ALU, els registres, i l'E/S bsica s
conegut com l'Unitat Central de Procs (CPU)
(CPU o processador.
Originriament les CPUs es construen separades, per des de mitjans
dels
70
s'han
construt
en
un
nic
circuit
integrat
anomenat microprocessador.

Una instrucci (arquitectura MIPS) que suma 350 a $r2 i ho guarda en

$r1. La unitat de control
ontrol s'encarrega d'interpretar el significat dels
nombres en binari de la instrucci.

Unitat de Control
La Unitat de Control (tamb anomenat sistema de control o controlador
central)) dirigeix els diferents components d'un ordinador. Llegeix i
interpreta (descodifica) les instruccions del programa una per una i les
converteix en una srie de senyals de control que operen les altres parts
de l'ordinador. Els sistemes de control d'ordinadors avanats poden
arribar a reordenar instruccions per tal d'optimitzar-ne
d'optimitza ne l'execuci.
Una pea clau de tota CPU s el comptador de programa, un cella de
memria (registre) especial, que mant l'adrea de la memria on est
situada la segent instrucci del programa.
La funci del sistema de control s com es descriu a continuaci.
continuaci. Noti's
que es tracta d'una versi simplificada, i que alguns d'aquests passos es
poden executar concurrentment o en un diferent ordre depenent del
tipus de CPU:
1. Llegeix el codi per la segent instrucci de la cella indicada pel
comptador de programa
ograma
2. Descodifica el codi numric de la instrucci en un conjunt de
comandes o senyals per cada un dels altres sistemes.
3. Incrementa el comptador de programa de forma que apunti a la
segent instrucci.

Angelina Figuera Chavarra

13

Informtica i ordinadors

4. Llegeix les dades que la instrucci necessiti de les celles de memria

(o potser d'un dispositiu d'entrada).
La ubicaci d'aquestes dades habitualment s'emmagatzema junt amb
el codi de la instrucci.
5. Proporciona les dades necessries a l'ALU o a un registre.
6. Si la instrucci requereix una ALU o un maquinari especialitzat, ordena
al maquinari de dur a terme l'operaci demanada.
7. Escriu el resultat des de l'ALU a una posici de memria o a un registre,
o a un dispositiu extern.
8. Es torna al punt (1) i es repeteix el procediment.
Com que el comptador de programa s (conceptualment) un conjunt
com qualsevol altre de celles de memria, pot canviar-se amb les
operacions de l'ALU. Sumar 100 al comptador de programa faria que la
segent instrucci es llegs 100 posicions ms endavant en el codi del
programa. Les instruccions que modifiquen el comptador de programa
normalment es coneixen per "salts" i permeten fer bucles (instruccions
que es repeteixen) que sn tamb sovint instruccions condicionals
(ambds, exemples de control de flux).
Aix doncs, la seqncia d'operacions que la CPU du a terme per
executar una instrucci ve a ser un altre programa en s. I de fet, en els
dissenys de CPU ms complexos hi ha una part encara ms petita,
anomenada microseqenciador, que s'encarrega d'executar un

programa de microcodi com el de dalt.

Unitat aritmeticolgica
La ALU s capa de fer dos tipus d'operacions: aritmtiques i lgiques.
El conjunt d'operacions aritmtiques que una ALU suporta pot estar
limitada a sumar i restar, o b pot incloure funcions per multiplicar,
dividir, funcions trigonomtriques i arrels quadrades. Algunes noms
poden operar en nombres enters (integer) mentre que d'altres usen punt
flotant amb una precisi limitada. Tot i aix, qualsevol ordinador que
pugui fer les operacions bsiques pot ser programat per efectuar
operacions ms complexes descomponent-les en diverses operacions
simples que l'ordinador pugui executar. Per tant qualsevol ordinador pot
programar-se per fer qualsevol operaci aritmtica, tot i que un
ordinador que la suporti directament per maquinari l'executar ms
rpid (en menys passos).
El conjunt d'operacions lgiques retornen true o false (cert o fals). Les
comparacions entre nombres (ms gran que, ms petit que, igual) com
ara "64 s ms gran que 65?".

Angelina Figuera Chavarra

14

Informtica i ordinadors

O altres operacions lgiques com AND, OR, XOR, NOT. Que sn tils
entre altres coses per construir predicats condicionals, a partir del qual
s'executaran unes instruccions si es retorna true o unes altres si es retorna
false.
Els ordinadors superescalars contenen diverses ALUs que els permeten
processar moltes instruccions alhora. Algunes targetes grfiques i
ordinadors disposen d'instruccions SIMD i MIMD que els permeten
executar operacions sobre vectors i matrius.

Memria principal
Article principal: Memria d'ordinador
La memria la podem imaginar com una llista de celles en qu poden
llegir-se i escriure nombres. Cada cella, numerada amb una adrea,
pot emmagatzemar un nic nombre. A aquesta memria se li envien
ordres de l'estil "posa el nombre 123 a la cella nmero 1357" o "afegeix
el nombre que hi ha a la cella 1357 al nombre que hi ha a la cella 2468
i posa el resultat a la cella 1595". La informaci que es guarda a la
memria pot representar qualsevol cosa, amb la mateixa facilitat. Des
de lletres a nombres, o les mateixes instruccions del programari que
indiquen a l'ordinador qu fer. En tant que la CPU no diferencia entre els
diferents tipus d'informaci, s responsabilitat del programari donar
significat a all que la memria tan sols veu com a nombres.

En els inicis (anys 60) s'usava memria magntica com a memria

principal, fins que fou reemplaada pels semiconductors.
En la majoria d'ordinadors moderns, cada cella de memria guarda
els nombres binaris en grups de vuit bits (anomenat byte o octet en
catal). Cada octet pot representar fins a 256 nombres diferents; o b
des de 0 a 255 o des de -128 a +127. Per emmagatzemar nombres grans,
es poden usar diversos octets consecutius (normalment, dos, quatre o
vuit). Habitualment els nombres negatius es guarden en
format complement a dos. Sn possibles altres formats, per normalment
no es veuen fora d'aplicacions especialitzades o contextos histrics. En

Angelina Figuera Chavarra

15

Informtica i ordinadors

definitiva, un ordinador pot emmagatzemar qualsevol informaci que es

pugui representar d'alguna manera mitjanant nombres. Els ordinadors
moderns tenen de milers de milions a un bili de bytes de memria.
La CPU cont un conjunt especial de celles de memria
anomenats registres que es poden llegir i escriure molt ms rpidament
que la memria principal. Tpicament hi ha de 2 a 100 registres
depenent del tipus de CPU. Aquests registres s'usen per les dades que es
necessiten ms freqentment, per evitar haver d'accedir a la memria
principal, molt ms lenta. Aix produeix grans guanys en velocitat. La
distncia creixent de temps d'accs entre els registres i la memria
principal s un problema anomenat memory wall.
La memria principal pot ser de dos tipus: random access memory
(RAM) (memria d'accs aleatori) o read-only memory (ROM)(memria
de noms lectura). La CPU pot llegir i escriure a la RAM en qualsevol
moment que se li ordeni, mentre que la ROM ja ve carregada amb
programari i dades que mai canvien i que per tant sn de noms
lectura. La ROM tpicament s'usa per a les instruccions que l'ordinador
executa en arrencar. En general, els continguts de la RAM s'esborren
quan es talla l'alimentaci elctrica, mentre que la ROM preserva les
dades indefinidament.

Entrada/Sortida
L'E/S s la manera que t l'ordinador d'enviar i rebre informaci del mn
exterior.
Els perifrics d'entrada tpics d'un ordinador personal sn el teclat,
el ratol, la palanca de control (joystick), l'escner, el micrfon o
la cmera web. I de sortida el monitor, elsaltaveus o la impressora.
Tamb les xarxes informtiques sn E/S.
Tamb es considera E/S la memria secundria, categoria de la qual
formen part tota una srie de dispositius d'emmagatzematge com
els disquets, discs durs, CD (disc compacte), DVD, cintes, memries flaix.
Molts dispositius d'E/S es poden considerar ordinadors en s:
independents, amb la seva prpia memria i CPU.

Ratol
Article principal: Ratol (ordinador)
El ratol (de la traducci de mouse en angls) s un perifric d'ordinador,
generalment fabricat en material plstic, que podem considerar, al

Angelina Figuera Chavarra

16

Informtica i ordinadors

mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control,

depenent del programari que maneja en cada moment.
Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsaci que permeten activar
fent-hi clic varies accions depenent del bot premut (esquerre, central,
dret) i de l'rea en el que es troba lapuntera. Actualment la majoria de
ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer bot, aix
permet ms comoditat en l's d'algunes aplicacions (com per exemple,
elsprocessadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al
integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i
descendent del contingut de la pantalla.

Teclat
Un teclat de computadora s un perifric, fsic o virtual (per exemple
teclats de pantalla o teclats tctils), utilizats per a la introducci d'ordres
i dades en una computadora. T el seu origen en els teletips i les
mquines d'escriure elctriques, que es van utilitzar com a teclats dels
primers ordinadors i dispositius d'enmagatzematge (grabadores de cinta
de paper y targetes perforades).

Impressora
Una impressora s un perifric d'una computadora que permet produir
una cpia permanent de textes o grfics de documents guardats en
format electrnic, imprimint en paper les dades en medis fsics, utilitzant
carrets de tinta o tecnologa lser. Moltes impressores sn utilitzades com
a perifrics, i estan permanentment unides a la computadora per un
cable.

Multitasca
Mentre que un ordinador pot noms executar un programa,
normalment s necessari executar diversos programes alhora o si ms no
simular-ho. Aix s'aconsegueix amb lamultitasca: tot i que l'ordinador
executa un sol programa a cada moment, el fet que els diferents
programes
es
vagin
succeint en
ordre
molt rpidament
(mitjanant canvis de context) provoca la sensaci que aquests
diferents programes s'executen en parallel, tot i noms executar-se'n un
en qualsevol instant donat.
Aix s'aconsegueix amb un senyal especial anomenat interrupci, que
provoca la interrupci del codi actualment en execuci per donar pas
a un altre codi. El punt del codi on s'ha interromput es desa de manera
Angelina Figuera Chavarra
17

Informtica i ordinadors

que ms tard es pugui reprendre l'execuci en aquell mateix punt. Quan

s'executen diversos programes, hi ha interrupcions centenars de
vegades per segon, per distribuir entre els diferents programes l's del
recurs limitat que s el processador. Aquest concepte de compartici
s'anomena time-sharing.
Abans de l'era dels ordinadors barats, el principal s de la multitasca era
el de permetre a diverses persones compartir el mateix ordinador.
A primera vista podria semblar que la multitasca provoca que els
diferents programes s'executin molt ms lentament - en proporcionalitat
directa amb el nombre de programes que s'estan executant. Per aix
no es dna ja que els programes es passen la majoria del seu temps
esperant que els dispositius d'entrada/sortida (molt lents en comparaci
amb el processador) acabin la seva tasca. Si per exemple un programa
est esperant que l'usuari cliqui amb el ratol o premi una tecla,
aleshores a aquest programa no se li assignar temps d's del
processador fins que l'event que s'est esperant s'esdevingui. Aix
allibera temps pels altres programes, de manera que es poden executar
diversos programes alhora sense que l'alentiment global del sistema sigui
inacceptable.

Multiprocessament

Cray va
dissenyar
molts
supercomputadors
que
feien
multiprocessament.
Alguns ordinadors sn dissenyats per distribuir la seva crrega entre
vries CPUs, una tcnica que abans s'usava noms en ordinadors grans i
potents, com els supercomputadors, els mainframes i els servidors. Avui
dia ja hi ha molts ordinadors porttils i de sobretaula amb sistemes
multiprocessador i multi-core (multiples CPUs en un sol circuit integrat).
Els supercomputadors en particular, normalment ofereixen arquitectures
niques que difereixen significativament de les arquitectures bsiques
de programa emmagatzemat i dels ordinadors de propsit general.
Normalment disposen de milers de CPUs, interconnexions d'alta velocitat

Angelina Figuera Chavarra

18

Informtica i ordinadors

customitzades, i hardware especialitzat. Aquests dissenys per

acostumen a ser tils noms per a certes tasques especfiques, degut a
la gran organitzaci necessria dels programes per aprofitar tots els
recursos disponibles alhora. Les supercomputadores s'acostumen a fer
servir per simulacions a gran escala, renderitzaci de grfics,
aplicacions criptogrfiques, i altres tasques molt "parallelitzables".
Xarxes informtiques i Internet
Articles principals: Internet i Xarxa informtica

Visualitzaci de les diverses rutes d'una part d'Internet.

Els ordinadors s'han fet servir per coordinar la informaci de diversos llocs
des dels anys 50. El sistema SAGE de l'exrcit dels Estats Units va ser el
primer sistema a gran escala d'aquest tipus. Aquest sistema va conduir
al desenvolupament d'altres sistemes especialitzats d's comercial, com
Sabre.
Els anys 70, informtics d'instituts de recerca al llarg dels Estats Units van
comenar a connectar els seus ordinadors entre ells fent servir
tecnologies de telecomunicacions. Aquest esfor fou fundat per l'ARPA
(avui dia DARPA), resultant en la xarxa informtica anomenada
ARPANET. Les tecnologies que feren Arpanet possible s'estengueren i
evolucionaren.
Amb
el
temps,
la
xarxa
s'estengu
ms
enll
dels
entorns acadmics i militars i es convert en Internet. L'emergncia de les
xarxes informtiques van comportar la redefinici de la naturalesa i les
fronteres de l'ordinador. Els sistemes operatius i les aplicacions es van
modificar per fer possible accedir a recursos ubicats en altres ordinadors
de la xarxa, com ara dispositius perifrics o informaci
emmagatzemada, com a extensi dels recursos de l'ordinador. En un
inici, aquestes facilitats noms eren disponibles per a treballadors en
entorns d'alta tecnologia, per els anys 90, la difusi d'aplicacions com
el correu electrnic o la World Wide Web, combinat amb el

Angelina Figuera Chavarra

19

Informtica i ordinadors

desenvolupament de tecnologies de xarxa rpides i barates com

l'Ethernet o l'ADSL, signific la implantaci de xarxes informtiques d'una
manera quasi ubiqua. De fet, el nombre d'ordinadors en xarxa est en
continu creixement. Una gran part dels ordinadors personalses
connecten regularment a Internet per comunicar i rebre informaci. La
xarxes sense fils, usant xarxes amb tecnologia WiFi o xarxes de telefonia
mbil, ha significat que les xarxes informtiques estiguin esdevenint
comunes fins i tot en entorns de computaci mbil.

Programari
Es coneix com programari (software) al equipament lgic o suport lgic
duna computadora digital; compren el conjunt dels components lgics
necessaris que fan possible la realitzaci de tasques especfiques, en
contraposici als components fsics del sistema, anomenats hardware.
El programari (en angls Software) s la part immaterial de l'ordinador.
De vegades al programari fix se l'anomena firmware (el software
dels drivers o de la BIOS). El primer software en executar-se s el de la
BIOS, seguit pel sistema operatiu.
El sistema operatiu s un tipus especial de programa. Essencialment
serveix per oferir multitasca, repartint els recursos de l'ordinador entre les
diferents aplicacions. Actualment,Windows s el sistema operatiu ms
utilitzat amb un 90% de quota. El segueixen Linux i MacOS. Les llibreries
sn colleccions de programari que contenen funcions d's com, i
permeten de reaprofitar codi.

Angelina Figuera Chavarra

20