ORIENTACIONS PER A LA MILLORA

DE LAPRENENTATGE DE LA
GEOMETRIA
Educaci secundria obligatria
Juny de 2012

INDEX

1. Introducci
2. La competncia matemtica
3. La geometria en el currculum de matemtiques
4. Consideracions sobre el procs daprenentatge de lespai i la forma
5. Consideracions sobre el procs daprenentatge de la mesura
6. Les matemtiques i les altres matries del currculum

ANNEX I: Qestionari per a la reflexi sobre laprenentatge de la

geometria
ANNEX II: Recursos i bibliografia
ANNEX III: Models dactivitats

1. Introducci
Aquest curs 2011-2012 sha dut a terme la primera edici de les proves davaluaci de
competncies bsiques de quart curs de leducaci secundria obligatria per a
lalumnat de tots els centres educatius de Catalunya.
La prova sobre la competncia matemtica ha avaluat especialment la competncia en
clcul, espai i forma, mesura, etc. Els resultats daquesta prova sn indicadors molt
importants que han dajudar els centres educatius a valorar fins a quin punt lalumnat
ha adquirit els diferents processos matemtics i qu cal fer, en endavant, per millorarne els resultats.
Un cop analitzats els resultats de la prova de matemtiques, sobserva que cal posar
ms mfasi en la millora de la geometria, que en el currculum es concreten en els
mbits despai i forma i de mesura, a fi que lalumnat pugui acabar letapa de
secundria obligatria amb el mxim nivell de competncia matemtica.
La Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat ha elaborat el
present document dorientacions especfiques per a la millora de laprenentatge de la
geometria al llarg de letapa dESO amb la finalitat dajudar els centres a lhora de
treballar-la en la matria de matemtiques, per tamb en les altres matries com les
cincies de la naturalesa, les cincies socials, leducaci fsica, entre daltres.
Cal treballar la geometria amb una metodologia que desenvolupi els processos de
resoluci de problemes, raonament, prova, comunicaci i representaci i connexi,
entenent que, una major conscincia del treball daquests processos en les activitats
daprenentatge de lalumnat, encara que aqu ens centrem en lmbit geomtric, ha de
tenir efecte en el rendiment en tots els altres blocs curriculars de matemtiques, que
continuen tenint un gran marge de millora.
Les orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria volen contribuir en
el procs danlisi dels resultats de les proves externes de leducaci secundria
obligatria, tant de la prova d'avaluaci de 4t d'ESO com de la prova d'avaluaci
diagnstica de 2n curs. El procs danlisi de resultats requereix preguntes, davant
dels resultats obtinguts, com ara: qu es pot fer per millorar? Qu millorar? En qu
obtenim bons resultats?
Respondre aquestes preguntes demana la reflexi i el dileg en el si de lequip docent
de centre i sha dabordar no solament des de protocols o tcniques merament
quantitatius, sin que requereix revisar la comprensi dels processos educatius i les
metodologies emprades pel professorat.
Per exemple, en relaci amb la geometria, ens podem formular diferents preguntes
sobre aspectes que cal tenir en compte en el seu procs densenyament i
aprenentatge:
Rellevncia dels contextos. Estem utilitzant lentorn quotidi com a font de
situacions i problemes despai i forma i de mesura? Estem contextualitzant les
activitats geomtriques que proposem a lalumnat? Estan situades en algun moment
histric rellevant (per exemple: la mesura del radi de la Terra amb el mtode
dEratstenes) que pugui motivar lalumnat?
Equilibri, connexi entre els continguts i treball interdisciplinari. En quin ordre,
al llarg de cada curs de lESO, abordem els diferents blocs curriculars? Algun dels
cursos sinicia amb un treball a fons dels continguts geomtrics? O b, es tracten
Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria
Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

1/18

sempre en moments avanats del curs? Els treballem sempre com un bloc tancat o
tamb mitjanant activitats de tipus transversal? Sexploren les possibilitats de treball
interdisciplinari entorn a lespai i la forma (per exemple amb Educaci visual i plstica) i
la mesura (per exemple amb Cincies de la naturalesa)?
Valoraci dactituds relacionades amb les matemtiques. Les activitats
relacionades amb la geometria i la mesura sn sempre de tipus algorsmic, calculstic,
dexecuci de procediments? O b, incloem activitats on hi cpiguen la curiositat, la
creativitat, la imaginaci o el descobriment?
Diversitat en les formes de treball. En laprenentatge del nostre alumnat, a ms del
treball individual, combinem activitats a realitzar en gran grup i en petit grup? Com
utilitzem les TIC en laprenentatge de la geometria o la mesura? Quin paper hi tenen la
visualitzaci i la manipulaci dobjectes i de materials didctics? Hi ha espai per a la
comunicaci, la discussi didees i la sntesi de propostes? Plantegem projectes de
recerca en geometria?
Les orientacions daquest document sn unes reflexions sobre el desenvolupament de
la competncia matemtica de lalumnat, que fan referncia a continguts, processos i
metodologies didctiques, aix com consideracions sobre el procs daprenentatge en
els casos concrets de la geometria. Sincorporen tamb documents annexos que fan
referncia a:
-

Models de qestionaris per a la reflexi sobre laprenentatge de la geometria.

Recursos actualment disponibles a travs de diferents pgines i portals

dinternet, aix com diferents referncies bibliogrfiques, sobre leducaci
matemtica.

Exemples i models dactivitats relacionades amb la geometria.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

2/18

2. La competncia matemtica
Abans de referir-nos a la millora de laprenentatge de la geometria, conv emfasitzar
que la competncia matemtica, tal com es defineix al currculum vigent, abasta una
gran varietat dhabilitats i coneixements, de manera que resultaria ms aclaridor parlar
dun gran camp competencial matemtic dins del qual establir una srie de
competncies amb perfils ms definits. El currculum ja dna els criteris per dibuixar
aquests perfils quan, ms enll dels blocs de continguts tradicionals (numeraci i
clcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura; estadstica i atzar), explicita quins sn
els processos que es desenvolupen al llarg de tot treball matemtic: la resoluci de
problemes; el raonament i la prova; la comunicaci i la representaci; la
connexi entre continguts. s condici necessria per a lassoliment de la
competncia matemtica que cadascun daquests processos sigui ben present en el
quefer matemtic de lalumnat, tant si lorganitzaci del curs respon a una
seqenciaci tradicional de continguts com si sha optat per una organitzaci en
projectes o amb qualsevol altre criteri.
En el moment demprendre un procs danlisi i reflexi sobre la manera com es
treballa la competncia matemtica en un centre, el professorat de la resta de matries
ha de ser conscient daquesta articulaci per processos del currculum de
matemtiques. En totes les activitats que es programin amb el propsit de treballar
aquesta competncia, caldr parar un esment especial a definir i avaluar com es
desenvolupen els processos matemtics implicats.
Lautntic perfil competencial del treball matemtic ve donat pel desenvolupament dels
processos. En conseqncia, si b s important consensuar lenfocament conjunt que
es dna a determinats continguts encara ho s ms acordar amb visi dequip docent
la manera de treballar i avaluar la resoluci de problemes (entesa en sentit ampli, no
nicament matemtic: generar preguntes, planificar i desenvolupar estratgies,
experimentar, validar respostes, sintetitzar processos i resultats), els processos de
raonament (intuir, conjecturar, particularitzar, generalitzar, argumentar), la
representaci (amb paraules, grfics, smbols) i, com a pedra angular de
laprenentatge, la comunicaci oral, escrita i audiovisual amb la finalitat general
dobtenir, interpretar i generar informaci.
Pel que fa a les metodologies didctiques que es poden emprar en el
desenvolupament de la competncia matemtica, cal tenir en compte prioritriament
aquelles que fomentin tota mena dinteraccions en les diverses fases del procs
densenyament i aprenentatge i aquelles que estimulen el pensament crtic, la
participaci i la collaboraci. En conseqncia, les diferents metodologies didctiques
han de fer possible que:

es puguin afrontar i resoldre de manera autnoma i cooperativa les situacions

educatives que es plantegin

es desenvolupin capacitats prpies del pensament crtic (valorar idees i punts

de vista diferents, comprendre per actuar, prendre decisions raonadament,
resoldre problemes valorant la pertinena de les diferents informacions...)

i es fomentin les habilitats socials i de comunicaci per comprendre les raons

daltri, per justificar els propis punts de vista, argumentar-los, etc.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

3/18

3. La geometria en el currculum de matemtiques

Com hem dit anteriorment, el currculum de leducaci secundria obligatria estableix
un doble focus per abordar el treball matemtic. Duna banda, els cinc blocs de
continguts (numeraci i clcul; canvi i relacions; espai i forma; mesura;
estadstica i atzar) suposen una organitzaci dels conceptes i procediments
matemtics coherent amb la tradici daquesta cincia. Daltra banda, la necessitat
dassegurar el carcter competencial de laprenentatge matemtic ha comportat una
insistncia en els processos que cal desenvolupar quan es treballen els continguts,
processos sense els quals laprenentatge matemtic queda mancat de profunditat i
lalumnat queda en inferioritat a lhora daplicar el coneixement matemtic nou en
diferents contextos.
Aix, doncs, hem dassegurar que el treball de geometria (continguts despai i forma i
de mesura) no perdi mai de vista els quatre processos establerts al currculum: la
resoluci de problemes, el raonament i prova, la comunicaci i representaci i la
connexi entre continguts (de blocs no geomtrics o daltres matries del curs o
etapa).
La resoluci de problemes facilita la construcci de nous coneixements, en mostra la
utilitat, fomenta el desenvolupament destratgies de resoluci i danlisi, i constitueix
un camp molt ric per a la transferncia de laplicaci de conceptes. Dentrada, la
geometria pot ser especialment important en el moment de traduir una situaci a
elements matemtics que permetin enfilar la resoluci: un dibuix, un esquema La
prctica daquestes traduccions visuals permetr assolir destresa en lelecci de
maneres de representaci eficients. Per el treball de lespai i la forma en la resoluci
de problemes no es restringeix al plantejament; cal proposar problemes que la seva
resoluci requereixi mesurar o aplicar relacions geomtriques: construir, desenvolupar,
projectar, ubicar, localitzar, seccionar figures...
El raonament i la prova sn processos de desenvolupament del coneixement
mitjanant la reflexi, la conjectura, largumentaci, el contrast i lanlisi, obrint la
perspectiva a altres maneres darribar a resultats vlids, defugint la noci (fora
arrelada en part de lalumnat) de lexistncia duna via fixada, que cal descobrir, per
arribar a un resultat correcte. El raonament no s un procs que posi en joc noms
entitats abstractes (simbologia, notaci algebraica) sin que tamb saplica a
situacions concretes i tangibles. Ja que el raonament implica analitzar situacions
(comparant i contrastant), fer conjectures, comprovar-les, experimentar, relacionar
conceptes, establir models i patrons caldr dur a terme aquestes accions tamb en
situacions properes a lalumne/a, situacions que pugui veure i tocar. Lalumnat ha de
poder fer, tamb, argumentacions referides a lespai i la forma (propietats de figures
geomtriques, construccions a partir delements donats). El camp de la geometria
ofereix moltes possibilitats per a la visualitzaci de propietats i, fins i tot, per a la
demostraci i el raonament.
La comunicaci i la representaci, ja siguin de la informaci, de les idees o de les
estratgies i processos seguits, comporten lorganitzaci i lestructuraci del propi
coneixement, tant per donar-li ordre i coherncia com per possibilitar el contrast amb
altres formes de fer. Cal potenciar ls de diferents formes de representaci (que t un
caire ms visual) per comunicar all que es vol expressar, a partir de la verbalitzaci
fins arribar, de manera progressiva, al llenguatge simblic. Aquest procs afavoreix la
incorporaci gradual del llenguatge especfic de les matemtiques i esdev una eina
per resoldre problemes.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

4/18

Algunes de les varietats de representaci usuals en matemtiques incideixen de ple en

aspectes despai i forma: dibuixos, construccions amb materials manipulables,
grfics Per aix no vol dir que en el treball geomtric noms haguem dutilitzar
formes de representaci visuals, sin que altres representacions com taules, smbols o
recursos TIC (per exemple, programes de geometria dinmica) tamb han de ser part
important del treball geomtric. Els diversos tipus de representaci proporcionen
diferents vies daproximar-se a les idees matemtiques, dorganitzar-les i de
comprendre-les, per la qual cosa en lestudi de la geometria s convenient utilitzar
tamb formes no estrictament visuals. Per tampoc es pot caure en laltre extrem i fer
un s prematur de smbols i frmules que pot resultar poc significatiu per a lalumnat;
al treball simblic (p.ex., frmules de superfcies i volums) shi ha darribar desprs de
molt de treball de dibuix i de construcci fsica, i mai el pot substituir completament,
sin que han de conviure.
Un bon indicador del grau de comprensi duna idea matemtica s la capacitat de
relacionar les diferents representacions daquesta idea i triar la forma de representaci
ms adequada a la situaci i propsit plantejat. Les diferents formes de representaci
han de ser presents, amb ms o menys rellevncia, en els diferents cursos de letapa.
La connexi entre els continguts de les matemtiques i els continguts daltres
matries (visual i plstica, fsica i qumica, cincies de la naturalesa, tecnologia,
cincies socials, ... ), permet eixamplar la comprensi de les matemtiques ja que
posa de manifest la seva coherncia i multiplica els recursos disponibles per afrontar
una situaci. Al mateix temps, permet dotar de major sentit les programacions docents
i laprenentatge dels alumnes, que viuen en un mn farcit de connexions i es troben
que sovint lescola presenta el coneixement massa compartimentat.
Hi ha alguns conceptes matemtics que, per la seva naturalesa, permeten mltiples
connexions, com ara la proporcionalitat, que admet un tractament numric, geomtric,
de mesura, funcional o probabilstic. O llgebra, que tamb permet connectar
aspectes numrics, geomtrics, de mesura i funcionals. Hi ha connexions evidents
entre el bloc de mesura i el bloc de nombres (fraccions, decimals) o entre el bloc de
mesura i el bloc despai i forma (equivalncia de figures).
Aix mateix, el treball en la prpia matria de matemtiques no hauria de perdre mai de
vista els contextos reals ni lorigen dels conceptes o procediments. Per exemple, la
mesura i lestadstica ofereixen oportunitats evidents, per de fet en tots els blocs de
continguts matemtics podem explotar les connexions amb les altres matries del
currculum.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

5/18

4. Consideracions sobre el procs daprenentatge de lespai i la

forma
En el nostre entorn quotidi s on trobem objectes, formes, dissenys i transformacions
i on podem identificar les propietats geomtriques ms significatives.
Les activitats de geometria que shan treballat durant tota letapa deducaci primria ja
acosten els alumnes a un coneixement ms proper del seu entorn geomtric, per s a
partir de leducaci secundria obligatria que cal consolidar-lo i afegir-hi un grau ms
de profunditat.
Aquest treball ha de ser una continuaci del que han fet en letapa anterior i no lhan
de reduir noms a lestudi dalgorismes per al clcul dalgunes distncies, superfcies i
volums. En general, les dificultats que es presenten en el clcul de magnituds no sn
degudes a no haver treballat amb profunditat els algorismes de clcul, sin a no haver
assimilat correctament els conceptes drea i de volum dun cos de tres dimensions i la
percepci de la forma i dels elements que shi poden observar.
En el treball geomtric caldria donar fora importncia al plantejament de situacions en
lespai i a la manipulaci de figures tridimensionals per superar les dificultats de
visualitzaci espacial, sense la qual el treball en dues dimensions no passa de ser una
convenci mancada dentitat real. En els primers anys de leducaci secundria
obligatria sha de prioritzar la geometria espacial. El treball amb figures planes, tot i
tenir la seva importncia, ha de ser un suport per al treball en tres dimensions.
Amb experincies sensibles, visuals i tctils, els nostres alumnes aconseguiran
desenvolupar la visualitzaci i comprensi de les formes perqu ms endavant, tot
demanant anticipaci a aquesta manipulaci, puguin aprofundir la visualitzaci i
comprensi de les relacions.
Aquesta percepci geomtrica s necessria per a abordar situacions de construcci,
descomposicions i desplegaments i, a ms, els facilitar el treball posterior amb la
geometria analtica, ja que seran capaos dimaginar-se les situacions problemtiques
que es plantegin.
Un cop shan superat les etapes dobservaci, actuaci, reflexi i interioritzaci, s
possible passar a labstracci.
El treball amb materials dins dun ambient de laboratori, dexploraci i dexperimentaci
on lalumne/a sigui el participant actiu del seu coneixement ser lambient ideal per a
arribar als objectius anteriorment plantejats.
Per tal que els alumnes avancin en la percepci visual dun cos, cal proposar
primerament activitats que els permetin la construcci de cossos estndard (poliedres i
cossos rodons) i no estndard (per exemple, ls de policubs) amb els quals es pugui
realitzar un treball de descripci de propietats i caracterstiques.
Desprs podran passar a la visualitzaci i interpretaci de les vistes de cossos ja
construts sia fsicament o visualment. Com a complement daquesta activitat tenim el
desplegament de figures, el qual ens permetr veure si relacionen correctament:

el desenvolupament pla de la figura i la figura tridimensional

les caracterstiques de la figura: nombre i forma de les cares

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

6/18

la situaci de la figura, que determina com van les cares laterals en el

desplegament

lhabilitat de dibuixar

Tamb es poden fer servir programes de geometria dinmica (com el GeoGebra) i

applets especfics que treballin les diferents vistes de diferents figures i perspectives.
Finalment, per a aprofundir la visualitzaci, podem treballar la construcci de cossos a
partir de les seves vistes.
Cadascuna daquestes activitats, que parteixen de la manipulaci, ha dencaminar-se
cap a una anticipaci de les experincies, cap a una visualitzaci mental de les
situacions que finalment permetin als alumnes daquesta etapa poder conjecturar i
solucionar problemtiques senzilles sense la necessitat de ls previ de materials. Tot i
aix, aquesta visualitzaci mental no sha dentendre com una superaci de la
manipulaci, sin com una capacitat diferent que lalumne/a desenvolupa; el treball
manipulatiu haur de continuar essent present en lactivitat matemtica de lalumnat en
totes les etapes.
Un bon aprofitament daquestes activitats ajudar lalumnat a poder resoldre futures
dificultats en el treball espacial.
Pel que fa al clcul de les rees, els alumnes haurien de comenar identificant les
figures geomtriques i els seus elements ms significatius. La verbalitzaci en la
descripci dels elements ms significatius i de les seves propietats s una tasca que
lalumnat consolidar en aquesta etapa.
Abans darribar al clcul drees simples mitjanant frmules, s bo reforar el clcul
mitjanant trames (el treball amb geopl en seria un bon exemple), remarcar el
carcter multiplicatiu de les dues dimensions i la descomposici de les figures planes
en daltres ms senzilles com ara quadrats o triangles.
El clcul drees per comparaci amb la unitat, tot i ser un procediment vlid i
necessari per a introduir el concepte drea i la relaci amb les unitats, no s
generalitzable especialment al clcul de figures no estndard. En canvi, s que s til
per al clcul estimatiu de magnituds.
En els primers cursos de leducaci secundria, els alumnes haurien dhaver assolit
plenament aquest primer estadi del clcul de superfcies per a passar a utilitzar altres
procediments (compleci i descomposici) ms avantatjosos i incorporar-los al seu
coneixement.
El refor del carcter multiplicatiu de les dues dimensions sha de posar en
contraposici amb el permetre (addici) fent veure, per exemple, com figures amb el
mateix permetre poden tenir diferent superfcie o a linrevs. s aqu on gran part dels
nostres alumnes sequivoquen i on hauran de treballar amb atenci per a saber
diferenciar perfectament rea, longitud dun costat i permetre.
Finalment i no pas com a nic objectiu, arribaran a poder treballar ls de les frmules i
la justificaci dalgunes delles.
En el cas del volum, perqu els alumnes avancin correctament en laprenentatge,
primer caldr unificar i precisar la definici de volum dun cos i la seva estreta relaci
amb la capacitat.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

7/18

La relaci de les unitats dels dos conceptes tamb s un bon punt de partida,
especialment aquelles que apareixen ms sovint en la nostra vida quotidiana. Diuen
que una imatge val ms que mil paraules; aix, doncs, mostrar de manera real que un
cub d1 dm de costat s equivalent a la capacitat dun bric de llet o de suc d1 L, sia
amb sorra o amb aigua, pot ser la millor manera perqu no oblidin mai ms aquesta
equivalncia.
Daltres equivalncies poden ser treballades amb les llaunes de beguda (3 llaunes
equivalen a 1 litre?), que, com a treball de consolidaci, tamb ens poden servir per a
veure la diferncia entre volum i superfcie (les llaunes altes i primes de 33 cl tenen la
mateixa superfcie que les tradicionals baixes i amples?) fins a mostrar que dos
cossos amb el mateix volum poden tenir diferent superfcie o a linrevs. El disseny
actual ens pot aportar molts exemples ms sobre aix.
Lobjectiu final de tot aquest aprenentatge s que els alumnes reconeguin la
importncia i la necessitat de lligar el concepte de volum amb el producte de les tres
longituds o amb el producte duna superfcie per una longitud.
Igual que el geopl amb lrea, en el cas del volum els ja esmentats policubs poden
ser tamb molt tils per a la consolidaci final daquest concepte.
Finalment, shauria darribar a una certa formalitzaci del model a travs de frmules
que facin avanar els alumnes cap a un procs de deducci formal, per sense perdre
mai de vista el sentit geomtric dels smbols que es manegen.
De manera complementria a aquestes activitats drees i volums s important el
treball de propostes que desenvolupin la visualitzaci de relacions de les propietats i
caracterstiques de les figures planes i espacials.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

8/18

5. Consideracions sobre el procs daprenentatge de la mesura

En arribar a lESO, els alumnes ja tenen moltes experincies de letapa anterior i de la
vida diria pel que fa al tema de la mesura. A partir daquestes experincies formals i
no formals, caldria que fossin capaos de continuar construint el seu coneixement
sobre la longitud, lrea i el volum, les unitats i els sistemes de mesura, ls
dinstruments de mesura, la precisi i el sentit de lerror (tant en la mesura com en la
seva propagaci en els processos de clcul).
Aspectes rellevants que cal tenir presents per a aquesta etapa sn: elegir i utilitzar
unitats dacord amb les caracterstiques que es volen mesurar, estimar mesures,
seleccionar unitats i escales apropiades dacord amb la precisi desitjada, i resoldre
problemes sobre clcul de permetres i rees de figures bidimensionals, i tamb sobre
clcul drees i volums dobjectes tridimensionals. Els alumnes tamb haurien de ser
eficients en la mesura dangles i en ls de raons i proporcions per a resoldre
problemes sobre escales, semblana i magnituds derivades.
La mesura est fortament relacionada amb altres blocs del currculum i representa una
oportunitat clara de treball interdisciplinari, de manera que t sentit pensar que els
conceptes i habilitats relacionats amb la mesura es poden tractar durant tot el curs
escolar en lloc de treballar-se com una unitat per separat. De fet, en les proves
externes que es passen a Catalunya, el bloc de mesura es considera integrat amb el
despai i forma.
Molts temes de mesura estan ntimament relacionats amb all que els alumnes
aprendran despai i forma (permetres i rees), de canvi i relacions (proporcionalitat
geomtrica i escales) i destadstica i atzar (recollida i mesura de dades amb les unitats
corresponents), i fins i tot molts conceptes i habilitats relatius a la mesura es poden
aprendre i aplicar en lestudi daltres rees del currculum (cincies naturalesa,
cincies socials, tecnologia, educaci visual i plstica i educaci fsica).
Es consideren a continuaci diversos aspectes que cal tenir en compte a lhora de
planificar el procs daprenentatge sobre la mesura.

La mesura de figures dibuixades sobre un paper

Cal pensar que mesurar figures dibuixades en un paper s una destresa o habilitat que
els alumnes ja tenen en arribar a leducaci secundria. Potser el ms important s
que no perdin lhbit demprar estris de mesura, especialment el regle graduat i el
transportador dangles. En ocasions un clcul a partir dun dibuix pot ser una primera
aproximaci i pot ajudar a pensar una soluci ms elaborada i complexa.

Les mesures experimentals reals

El treball de mesura experimental, ja iniciat en leducaci primria, no ha de limitar-se
a la mesura sobre paper. s imprescindible que lalumnat realitzi experincies
(embolicant, omplint, relacionant) que assegurin el desenvolupament intutiu (en
definitiva, la capacitat destimaci) de mesures reals: paper per a embolicar, ampolles,
olles, prestatges, armaris Tamb poden usar-se jocs que sn habituals a laula de
matemtiques. Aix, en un tangram, que sutilitza sovint per a treballar la geometria,
poden estudiar-se les relacions entre les mesures de les diverses peces. La prctica
de les mesures reals, amb el desenvolupament de la capacitat destimaci, ha
destendres als mtodes indirectes (mesures per Thales, proporcionalitat, construcci
de gonimetres), que esdevindran essencials en els treballs de camp.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

9/18

Les mesures reals duna figura o objecte dibuixats a escala

Aquesta s una situaci que t ms a veure amb la proporcionalitat geomtrica i la
semblana per que, per la seva importncia en tot el clcul de mesures indirectes, no
es pot obviar. Quan els alumnes mesuren un objecte, el resultat ha de tenir sentit; les
estimacions i les referncies poden ajudar els alumnes a reconixer quan s raonable
una mesura. Aquesta mateixa consideraci tamb sha de fer quan la mesura no s el
resultat dun amidament directe, sin que s el resultat dun amidament indirecte; en
aquest cas seria el resultat de mesurar directament en el plnol i desprs calcular,
dacord amb lescala, la mesura real.

La construcci o interpretaci de dibuixos a escala

Els problemes relatius a la construcci o interpretaci de dibuixos a escala ofereixen
oportunitats per a utilitzar i incrementar el coneixement de la semblana, la ra i la
proporcionalitat. Aquests problemes tenen diverses fonts: mapes, plnols, activitats
cientfiques i fins i tot la literatura. Per exemple, en els Viatges de Gulliver, novella de
Jonathan Swift, molts passatges suggereixen problemes relacionats amb escales,
semblances i proporcionalitat.
Prendre mesures de la classe, del pati de linstitut, de la prpia habitaci i decidir
desprs a quina escala cal fer el plnol perqu cpiga en un full DIN A4 i sigui una
escala efica, en qu el canvi realitat-dibuix i viceversa sigui rpid i, si pot ser, amb
clcul mental, sn exemples dactivitats que poden ajudar lalumne en la comprensi
de la utilitzaci de plnols i escales.

La relaci entre longitud, rea i volum

Tot i que els alumnes ja han iniciat en letapa deducaci primria lestudi dels
conceptes drea i volum, molts necessiten experincies addicionals amb mesures
directes per aprofundir la comprensi de lrea de figures de dues dimensions i lrea i
el volum dobjectes tridimensionals. Fins i tot en aquesta etapa pot ser adequat per a
molts alumnes mesurar rees recobrint superfcies i calcular volums interiors
dobjectes omplint-los de lquid. Amb aquestes experincies es pot ajudar els alumnes
a clarificar conceptes relacionats amb la mesura. Molts alumnes experimenten certa
confusi sobre per qu sutilitzen els quadrats unitaris i els cubs unitaris per a mesurar
rees i volums si les figures no sn quadrades i els cossos no sn cbics. Passar
prematurament a utilitzar frmules, sense tenir una base conceptual adequada drea i
volum, porta a molta confusi.
Sempre que sigui possible, els alumnes hauran de desenvolupar frmules i
procediments significatius a travs dinvestigacions en lloc de memoritzar-los.

La diferncia entre rea i permetre duna superfcie plana

La prctica de mesurar objectes pot ajudar els alumnes a desenvolupar una bona
comprensi de les relacions entre les diferents mesures dun objecte i les unitats ms
apropiades per a mesurar-los. Tamb en aquest sentit molts alumnes tenen la falsa
idea que figures de dues dimensions amb la mateixa rea tenen el mateix permetre;
calen activitats de mesura directa per a enfocar i corregir aquesta concepci. Un cop
analitzada la diferncia amb activitats manipulatives es podr passar a una segona
etapa amb clculs drees i permetres de figures diverses.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

10/18

Estimar mesures
En la prctica habitual dels alumnes caldr utilitzar referncies per a estimar mesures i
contrastar-les amb el resultat dun procs de clcul. En qualsevol procs de resoluci
dun problema o situaci, s important que els alumnes adquireixin lhbit de ser crtics
davant el resultat obtingut, tant si s el resultat dun clcul fet mentalment, a m o amb
mitjans tcnics. Cal que tornin a la situaci de partida i analitzin si el resultat s
coherent i t sentit a partir del que sha demanat. En el cas de situacions en qu
apareixen mesures, directes o indirectes, lalumne hauria de ser capa de rebutjar
certs resultats finals i tamb resultats intermedis.

El treball de camp
Laprenentatge de la mesura comporta dos vessants:

fer-se una idea del que es vol mesurar i decidir quina s la unitat i linstrument ms
convenient

mesurar correctament, utilitzant tcniques, instruments i frmules adients

El treball de camp reuneix amb molta naturalitat aquests dos vessants, per aix cal
tenir-lo present a lhora de parlar de laprenentatge de la mesura. Plantejar alguna
situaci en qu els alumnes, en petits grups de tres o quatre, prenguin mesures sobre
el terreny, experimentin quines dificultats han de superar per a prendre mesures, trin
unitats, instruments per a mesurar, etc. i desprs hagin de decidir com representen
acuradament damunt el paper tot el que sha mesurat, s una activitat molt completa
que servir per a treballar la mesura en tota la seva amplitud.
A ms, el treball de camp s una bona ocasi per a fomentar el treball interdisciplinari
amb altres rees. Es poden construir instruments de mesura a tecnologia. Es pot sortir
a prendre mesures i elaborar plnols per a cincies de la naturalesa o per a educaci
fsica. Desprs es pot cloure el procs amb un informe detallat elaborat a la manera
dels informes del laboratori que es redacten per a cincies de la naturalesa.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

11/18

6. Les matemtiques i les altres matries del currculum

La presncia en el currculum de la competncia matemtica es justifica per
lexistncia de nombroses situacions en la vida personal, social i escolar que
requereixen ls de les matemtiques per poder ser analitzades, interpretades i
valorades. Aquesta competncia difcilment sadquireix si no sorienta laprenentatge
dels continguts de manera que es possibiliti la seva utilitzaci fora de les classes de
matemtiques, tant en la vida diria dels alumnes com en totes les altres matries.
La competncia matemtica sha dadquirir a partir de contextos que tinguin sentit per
a lalumnat i siguin rellevants per al coneixement matemtic que es pretn
desenvolupar. Aprendre amb significat s fonamental per capacitar lalumnat en ls de
tot all que aprn i per capacitar-lo a continuar aprenent de forma autnoma al llarg de
tota la vida.
El currculum determina un seguit de continguts idonis per ser treballats conjuntament
entre matemtiques i altres matries.
Hi ha qestions numriques que es poden treballar en cincies de la naturalesa,
biologia i geologia o fsica i qumica (temperatures per als nombres positius i negatius,
dissolucions o dietes alimentries per als percentatges, escales de vents, terratrmols i
altres fenmens per a diferents tipus descales numriques, el mn macroscpic i
microscpic per als ordres de magnitud i els nombres molt grans i molt petits), en
cincies socials (el temps histric per a la lnia numrica i intervals, el tant per cent,
tant per mil i tant per u en contextos diversos) o en leducaci fsica (sistemes de
puntuaci, freqncia cardaca, grau desfor, estadstiques en lesfor), per
esmentar-ne algunes.
Tamb sn nombrosos els casos de temes relacionats amb probabilitat i estadstica en
cincies socials (demografia, economia, ndexs) o cincies de la naturalesa
(gentica).
I, naturalment, el canvi i la relaci (sigui com a dependncia funcional o daltres tipus)
sn presents en les cincies de la naturalesa (lleis del moviment, lleis dels gasos...),
en tecnologia (llei dOhm, circuits elctrics...), en cincies socials (climogrames,
pirmides de poblaci, diversos tipus de grfics estadstics) o en msica (elements
dharmonia i ritme, relacions entre les freqncies dels diferents sons, justificaci de
lescala pentatnica).

La geometria en les altres matries del currculum

Dentre els continguts despai i forma i de mesura del currculum de matemtiques, nhi
ha uns quants especialment apropiats per al treball conjunt amb altres matries.
Aquest fet sindica explcitament en lactual currculum dESO, propi de matemtiques.
En primer lloc, leducaci visual i plstica ha de ser el gran aliat de les matemtiques
per treballar la percepci i la descripci objectiva de les formes.
La construcci de figures tridimensionals ha de recolzar-se en les matries deducaci
visual i plstica i tecnologia.
Podem trobar contextos per treballar la representaci sobre el pla dobjectes
tridimensionals en cincies socials (cartografia), tecnologia (representacions tcniques,
Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria
Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

12/18

escales, cotes...) o educaci visual i plstica (per exemple, les representacions

bidimensionals dobres arquitectniques).
Les cincies de la naturalesa i la tecnologia permeten, en general, el treball aprofundit
de les unitats, els instruments i les tcniques de mesura. Lptica i lastronomia, en
particular, proporcionen situacions per treballar la mesura angular.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

13/18

Annex I Qestionari per a la reflexi sobre laprenentatge de

la geometria
Abans de reflexionar sobre la metodologia emprada, una primera acci que cal dur a
terme s comparar qu sha fet durant el curs i qu prescriu el currculum. Verificar qu
sha treballat i qu no, i quines motivacions hi ha per haver-ho fet daquesta manera.
Aix pot ajudar a reorientar la selecci de continguts i el seu desenvolupament en
propers cursos.
Pel que fa a la metodologia, a continuaci es proposa un qestionari que permet al
professorat:
Analitzar les activitats que es porten a terme amb els alumnes per a laprenentatge
de lespai i la forma i de la mesura (que ha de ser inclosa tamb en blocs no
estrictament geomtrics), tant dins la matria de matemtiques com en altres
matries del currculum.
Reflexionar sobre la metodologia ms adient per a treballar en el marc de laula
amb aquesta finalitat.
Prendre decisions sobre la gesti docent per a afavorir laprenentatge de la
geometria i de la mesura.

A classe es proposen la realitzaci dactivitats i el foment dactituds com:

Molt
sovint
Sovint
Alguna
vegada
Gaireb
mai

Es recomana que cada professor/a respongui aquest qestionari individualment i que

desprs, en una segona fase, es faci una posada en com i es discuteixi en els
departaments i en els equips docents a fi darribar a acords de millora.

A. Pel que fa a la visualitzaci

1.

Buscar figures geomtriques de lentorn.

2.

Analitzar els elements de les figures: cares, arestes, vrtexs.

3.

Discutir en grup i definir les caracterstiques de les figures planes i espacials.

4.

Imaginar i fer recobriments de cossos (embolicar).

Imaginar i dibuixar el desplegament de cossos i desprs fer el desplegament i construir el
cos.
Trobar relacions geomtriques entre objectes.

5.

6.

B. Pel que fa a ls de materials

7. Utilitzar material manipulatiu per a la visualitzaci de les formes del pla i de lespai i la recerca
de relacions.
8. Utilitzar material TIC per a la visualitzaci de les formes del pla i de lespai i la recerca de
relacions.
9. Practicar diferents tcniques de dibuix: a m alada, instruments de dibuix, TIC.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

14/18

C. Pel que fa a la mesura i clcul de permetres, rees, volums i angles

10. Estimar mesures dobjectes i despais propers, laula o el pati, que desprs es mesuraran i
daltres espais ms grans que desprs no es mesuraran (per exemple, un camp de futbol).
11. Practicar tot el procs de prendre mesures: decidir unitats, instruments, realitzar la mesura,
comparar el resultat amb lestimaci inicial i amb els resultats obtinguts per altres companys.
12. Mesurar permetres amb cordes o cordills, tant sobre el paper com en espais propers, i
analitzar desprs les regularitats i regles trobades en relaci amb la forma geomtrica de
lespai mesurat.
13. Mesurar lrea de figures planes utilitzant tcniques diverses: quadriculaci, triangulaci,
descomposici, recobriment (sobreposant quadrcules amb trames de ms o menys densitat
de quadrcula ), frmules...
14. Utilitzar les unitats de capacitat i volum ms usuals indistintament i en contextos de la vida
quotidiana.
15. Calcular la superfcie de figures diferents que tenen el mateix permetre i a linrevs.
16. Comparar permetres i rees de figures que tenen la mateixa rea per no el mateix
permetre i viceversa.
17. Treballar estratgies de descomposici de figures per a calcular permetres i rees sense
memoritzar frmules.
18. Calcular la superfcie de figures ortodriques que tenen el mateix volum i a linrevs.
19. Aplicar tcniques i instruments per mesurar angles i longituds de la realitat i utilitzar-los per
obtenir mesures indirectes (Thales, semblana, proporcionalitat).
20. Fomentar que els alumnes expliquin com fan les seves deduccions i que les sotmetin a debat.
D. Pel que fa al lligam entre els blocs de mesura i de canvi i relacions: escales
21.

Llegir mesures dobjectes representats a escala i analitzar si el valor trobat s versemblant.

22.

Representar amb lescala ms adequada laula, la prpia habitaci, el pati de linstitut

23.

25.

Situar en els plnols anteriors objectes dibuixats tamb a escala, taules, cadires...
Deduir escales de plnols o mapes a partir del reconeixement dalgun objecte del qual es
coneixen les mides reals.
Calcular la superfcie dun pis en un plnol fet a escala.

26.

Comparar resultats amb els companys i analitzar les possibles fonts derrors.

27.

Llegir i interpretar plnols utilitzats en lrea de cincies naturals, cincies socials...

Realitzar informes de presa de mesures i elaboraci de plnols de manera semblant als
realitzats per a les prctiques del laboratori.

24.

28.

Una vegada estudiats els resultats de la graella, els departaments i els equips docents
poden plantejar- se preguntes i arribar a acords sobre:
quines de les propostes es treballen a les aules?
com es treballen?
fins a quin punt les diferents metodologies emprades per cada departament faciliten
laprenentatge?
quines no es treballen prou?
quines es consideren prioritries?
des de quines matries es poden treballar?
en quins aspectes es pot incidir ms adequadament, tenint presents les
caracterstiques especfiques de cadascuna de les assignatures implicades?
Es recomana triar-ne algunes entre les que es considerin prioritries, ordenar-les i
planificar-ne laplicaci. En la planificaci cal incloure com savaluaran? (quan, qui i
amb quins criteris savaluaran).

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

15/18

Annex II Recursos i bibliografia

Recursos
-

ARC (Aplicaci de Recursos al Currculum: apliense.xtec.cat/arc). Aquesta eina

web recull propostes dactivitats, seqncies didctiques i recursos, que enllacen
directament amb el currculum de matemtiques (des deducaci infantil fins a
batxillerat). Cada recurs est catalogat i descrit acuradament. Permet fer cerques
detallades.

creamat (Centre de recursos per ensenyar i aprendre matemtiques:

phobos.xtec.cat/creamat/joomla/). Aquest centre de suport facilita recursos
(materials, bibliogrfics o virtuals) als centres educatius i al professorat per
aconseguir un millor assoliment i desenvolupament de les competncies dels
alumnes en lmbit matemtic, generant, coordinant i difonent idees i coneixements
relacionats amb lensenyament i laprenentatge de les matemtiques.

Impulsem la geometria (phobos.xtec.cat/creamat/joomla/index.php/impulsem-lageometria). Bloc especfic del creamat, sorgit per donar resposta immediata a les
dificultats en el camp de la geometria observades en les proves diagnstiques de
Primria i dESO. Per ajudar a dinamitzar el treball als centres del bloc curricular
Espai i forma i proporcionar propostes de tipus prctic i experimental, es presenta
una proposta setmanal (El problema de la setmana) i una selecci comentada
dactivitats de lARC (Recursos) que es poden fer a classe per a cadascun dels
continguts curriculars del bloc Espai i forma dels quatre cursos dESO.

Entre el pla i lespai, la visualitzaci. Reflexions sobre el bloc Espai i Forma

(vdeo
i
presentaci
disponibles
a
phobos.xtec.cat/creamat/joomla/index.php/formacio-creamat/conferencies/956entre-el-pla-i-lespai-la-visualitzacio-reflexions-sobre-el-bloc-espai-i-forma).
Conferncia de David Barba i Cecilia Calvo que proposa una reflexi sobre el
treball a laula de la geometria en un enfocament competencial del currculum.

Illuminations (illuminations.nctm.org). Aquesta web del NCTM (National Council of

Teachers of Mathematics) proporciona una gran quantitat dapplets interactius i
llions sobre els estndards d'educaci matemtica. Es troben organitzats per
etapes (des de preescolar fins a secundria) i per blocs de continguts.

Geogebra (www.geogebra.org/cms/ca). Aquest programari lliure interactiu de

geometria dinmica sha convertit en lestndard en el camp educatiu. GeoGebra
permet treballar la geometria, llgebra i el clcul. A Catalunya, l Associaci
Catalana de Geogebra (acgeogebra.cat) impulsa la seva difusi, dna suport al
professorat i fomenta activitats de formaci.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

16/18

Bibliografia
ALSINA, C.; NELSEN, R. B. Math Made Visual. Creating Images for Understanding
Mathematics. Washington: MAA, 2006.
AUBANELL, A. Recursos materials i activitats experimentals en leducaci
matemtica a secundria. Memria de la llicncia. Barcelona: 2006.
BOLD, B. Famous Problems of Geometry and How to Solve Them. New York:
Dover Publications, INC, 1969.
Currculum educaci secundria obligatria. Catalunya: Departament dEducaci
2009 (www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fe124c3b-2632-44ff-ac26dfe3f8c14b45/curriculum_eso.pdf)
Competncies bsiques. Educaci secundria obligatria. Primer cicle. Proves
davaluaci - mbit matemtic. Anlisi de resultats i orientacions per a la millora.
Catalunya:
Departament
dEducaci
2007
(www.xtec.cat/web/curriculum/avaluacio/provescb/secundaria/orientacentres)
DELONG, M.; WINTER, D. Learning to Teach & Teaching to Learn Mathematics.
Washington: MAA, 2002.
NATIONAL COUNCIL OF TEACHERS OF MATHEMATICS. Principles and
Standards for School Mathematics. Reston, Estats Units, 2000 (www.nctm.org). Hi
ha traducci castellana: Principios y Estndares para la Educacin Matemtica.
Puerto Real (Cdiz): Sociedad Andaluza de Educacin Matemtica "Thales", 2004.
STEEN, L. A. Matemticas en la vida cotidiana. Madrid: Ed. Addison-Wesley, 1999.

Articles
ARRANZ, J.M.; LOSADA, R.; MORA, J.A.; SADA, M. "Realidades de GeoGebra",
SUMA, 67, juny de 2011, 7-20.
PEA, A. "Las TIC en la enseanza y el aprendizaje de la Geometra en la ESO",
SUMA, 69, mar de 2012, 37-48.
ROMERO, F.; MASSA, M.R., 2003, "El teorema de Ptolemeu", Biaix, 21, 31-36.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

17/18

ANNEX III - Models dactivitats

A continuaci es presenten alguns exemples dactivitats relacionades amb la
geometria i la mesura. Totes han estat extretes de la gran selecci dactivitats,
seqncies didctiques i recursos que lARC (Aplicaci de Recursos al Currculum)
posa a disposici del professorat.
Cadascuna daquestes activitats consta, com totes les de lARC, duna descripci
acurada, dun etiquetatge complet (tipus delement didctic, processos que
desenvolupa i relaci amb altres rees, etapa i nivell en qu subica, continguts
curriculars que tracta), duna proposta d'aplicaci didctica (que inclou temporitzaci,
comentari dels aspectes didctics i metodolgics i la relaci de recursos emprats), de
documentaci per a lalumnat (si s necessria) i, quan sigui el cas, denllaos als
recursos audiovisuals i/o TIC necessaris per desenvolupar lactivitat.
Sha procurat que aquests exemples corresponguin a diferents moments de letapa i
mostrin metodologies diverses

Trigonometria a lEstany (http://apliense.xtec.cat/arc/node/1575). s una mostra

de treball, en grups heterogenis, daplicaci de la geometria en un entorn natural.
Bsicament es treballa la trigonometria i es combina ls de tecnologies
tradicionals i actuals. Sinclou un vdeo de TV3 que permet fer-se una idea
completa de lactivitat (http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/2877390).

Activitat
a
partir
del
vdeo
La
geometra
se
hace
arte
(http://apliense.xtec.cat/arc/node/1541). s un exemple dexplotaci dun recurs
audiovisual, en aquest cas un vdeo de lliure difusi de la interessant srie
Universo matemtico, disponible a internet. Es planteja la visualitzaci dun vdeo
centrat en els mosaics i en lobra de M.C. Escher, acompanyada dun qestionari
amb preguntes de comprensi del vdeo, com a continuaci del treball previ a
classe sobre els moviments en el pla.

Poliedres amb lmines de plstic (http://apliense.xtec.cat/arc/node/1326). s una

mostra de treball de manipulaci de materials. Concretament, sutilitzen lmines de
plstic transparent i cinta adhesiva per construir poliedres dels quals podem
visualitzar linterior. Utilitzant retoladors no permanents i fils de llana s possible
estudiar a fons algunes de les propietats daquests poliedres i les relacions que
sestableixen entre ells.

El teorema de Tales i el seu recproc (http://apliense.xtec.cat/arc/node/1735) i El

volum de l'esfera (http://apliense.xtec.cat/arc/node/1459) sn dos exemples ds
de GeoGebra ms enll de la simple visualitzaci, ja que lalumnat ha de fer
comprovacions i utilitzar llenguatge algebraic. En tots dos casos es faciliten els
applets preparats per a ls immediat i les preguntes suggerides per guiar el treball
de lalumnat.

Els cossos geomtrics (http://apliense.xtec.cat/arc/node/1166) no s la proposta

duna activitat sin una seqncia didctica completa composta per diverses
activitats, en qu es treballen prismes, pirmides, cossos platnics i cossos de
revoluci. Consisteix en activitats d'exploraci amb GeoGebra, intercalades amb
activitats manipulatives. La seqncia didctica completa est disponible en pgina
web i tamb en paquet SCORM installable en un curs Moodle.

Orientacions per a la millora de laprenentatge de la geometria

Direcci General dEducaci Secundria Obligatria i Batxillerat

18/18