Enginyeria Matemàtiques

ENGINYERIA I MATEMTIQUES
UNA RELACI NECESSRIA

25 d'octubre de 2000
Josep Sales
MATEMTIQUES I ENGINYERIA
LES MATEMTIQUES
QUE HAN ESTUDIAT
ELS ENGINYERS
Josep Sales
Matemtiques estudiades
1850-1902
Influncia Ecole Polytchnique.
Futurs profes pensionats a estudiar a Paris
Estudis molt terics
Real Instituto Industrial
Connexi Escoles tcniques i Facultats de Cincies
Baix nivell general, menys a Enginyers de Camins.
(Echegaray)
No sensenya Geometria Superior.
Sis canvis de Pla dEstudis.
Josep Sales
1902-1957
Model alemany (Technische Hochshulen)
Quasi totes les Mates saprenen abans dentrar.
La resta es impartida per enginyers.
Programes molt consolidats
Textos eterns (P.Castells1905-1952)
Fan el treball brut de seleccionar a lentrada.
Les mates de lenginyer..., les ms indispensables.
Riedler i Perry, terics del moment.
Disidents ilustres: Julio Rey Pastor, Pere Puig Adam,
Josep Sales
1957-fins ara
Llei Ordenaci EETT 1957
Aproxima a la Universitat.
Increment notable de lalumnat
Influncia de Klein, Rey Pastor, Puig Adam.
Es creen moltes Escoles, arreu dEspanya.
Professorat provinent de la Facultat de Cincies i
enginyers en exercici.
Luniversitari: publicar o perecer amenaa les
Escoles Tcniques. Menys inters per la docncia.
Josep Sales
MATEMTIQUES,
PURES...............?
APLICADES.........?
Josep Sales
Matemtiques Pures o Aplicades

Les Matemtiques sn, per a lenginyer,
un mitj i no un f.
Han de limitar-se a servir
les necessitats de la Tcnica.
Per..., quines sn les necessitats de la Tcnica?
I quina s la frontera
entre
Matemtica Pura i Aplicada...?
Josep Sales

Cal distingir tres tipus denginyer
Enginyer realitzador
Empra Formularis i coneix les seves limitacions.
Enginyer directiu
Coneixements ms amplis, en especial dEstadstica.
Enginyer creador
Amb un autntic domini de les Matemtiques.
Josep Sales

La frontera entre Matemtiques Pures i Aplicades
s desplaa amb el ritme del progrs.
Lenginyer no s poc prctic per tenir una base
terica, sin per fer un s inadequat della.
Els nics coneixements que no sapliquen mai,
sn aquells que no es tenen.
Pere Puig Adam (1952)

Josep Sales
MATEMTIQUES PURES
Conjectura de
Goldbach
Paradoxa de Russell
Indecidibilitat de Godel
Teorema dels quatre colors
Josep Sales
10
MATEMTIQUES APLICADES
Organitzaci i
Producci
Qualitat industrial
Modelitzaci
Projecte de mquines i sistemes.
Viatjar per lUnivers
Produir i distribuir energia
Produir i distribuir informaci
Josep Sales
11
ORGANITZACI I PRODUCCI
PROBLEMA DEL TRANSPORT
n fbriques proporcionen un producte que ha de
trasladar-se a m dipsits.
Sabem els costos unitaris de cada trajecte possible ( cij ).
Quines quantitats han de transportar-se de cada fbrica a
cada dipsit per a que el cost sigui mnim?
n
m
min z cij xij amb les condicions :
j 1
i 1
x a per a : i 1, 2, 3,..., m x b per a : j 1, 2 , 3,... , n

j 1
ij
i 1
ij
xij 0 per a :i 1,2,3,... m; j 1,2,3,..., n

m
t soluci si:
Josep Sales
a b
i 1
j 1
ai produccions de les fbriques

b j capacitats dels magatzems
12
QUALITAT INDUSTRIAL
Les poblacions que segueixen la llei normal cumpleixen:
a) Un valor determinat de la variable s presenta per mltiples
causes.
b) Totes aquestes causes poden produir augment o disminuci del
valor de la variable.
c) La mostra s tant gran que es pot aproximar la corba de
densitat a una corba continua.
Aquestes condicions condueixen al
clcul de probabilitats del que es
dedueix la funci de densitat de
freqencia o de Gauss.
Josep Sales
n
( x)
e
s 2
1 x x 2

2 s
13
PRODUIR I DISTRIBUIR ENERGIA

CORRENT ALTERN,
IMPEDNCIA,
CONDUCTNCIA I
CLCUL COMPLEX
X1
Pla dArgand
Z1
R2
R1
C
X2
Z2
Z R jX
Z impedncia R resistncia ohmica X reactncia
X
C
1
1
circuit srie Z R j L
circuit
paral
.
lel
Y
C
R jL
Josep Sales
14
PRODUIR I DISTRIBUIR INFORMACI

Assignatura CRIPTOGRAFIA (FIB, 2000)
4. Aritmtica computacional
- Operacions aritmtiques multi-precisi. Algorisme d'Euclides.
- Congruncies, grup multiplicatiu, aritmtica modular, exponenciaci
modular, teorema xins.
- Residus quadrtics, smbols de Legendre i Jacobi, calcul d'arrels
quadrades.
- Nombres primers, criteris de primalitat probabilstics, generaci aleatria de
nombres primers.
- Factoritzaci de nombres enters, estat actual del problema i perspectives.
5. Funcions unidireccionals
- Conceptes de funci unidireccional i porta-trampa. Relaci amb la Teoria de
la Complexitat.
- Funci potncia i la seva porta trampa. Funci elevar al quadrat.
- Funci exponencial discreta i el problema del logaritme discret. Variants
sobre cossos finits.
- El problema de la motxilla.
Josep Sales
15
PRODUIR I DISTRIBUIR INFORMACI

Una classe
del Speech
Group
(UPC)
Josep Sales
16
MODELITZACI NASA
Algorisme de posicionament basat en satlits i la seva utilitat
Expressi general dun algoritme de posicionament basat en el
mtode dels mnims quadrats.
Estudi analtic sobre lefectivitat del mtode dels mnims quadrats
amb coeficients de ponderaci variable. Comparaci danalogies
teriques amb el filtre de Kalman.
Sha obtingut un prototip de model matematic per a determinar
el pes dels coeficients. Es possible determinar intuitivament
que el pes dels coeficients pot ser transformat en una funci
que expresa les propietats estadstiques dels errors de
posicionament reals i els coeficients ponderats sutilitzen per
medir les dades amb diferents desviacions standard dels errors.
Josep Sales
17
METODOLOGIES
COMUNES
Josep Sales
18
METODOLOGIES COMUNES
Problem-solving
Creativitat i
Heuristica
Rigorositat
Intuici
PERE PUIG ADAM

JULIO REY PASTOR
ARNOLD KAUFMANN
GEORGE POLYA
Josep Sales
19
MATEMTIQUES
IMPRESCINDIBLES
PER A LENGINYERIA :
ALGUNS CASOS
Josep Sales
20
Intensitat Efica
0
I I mx sin wt
w /
Ie s la Intensitat dun corrent contnu

que produeix iguals efectes trmics
que el corrent altern.
Com lefecte Joule s funci de i2 ,
no s la mitjana sin la mitjana
quadrtica integral.
1
2
f
( x )dx
ba a
2
2
2
0,24rI e 0,24 ri dt 0,24rI mx sen wtdt 0,24rI mx 2
2
0
0
2
sen
xdx
1
x senxcosx per parts
2
Josep Sales
I mx
Ie
2
21
Imatges de Mart
Una funci peridica f(x) es pot aproximar per una srie
(darmnics) amb la srie de Fourier:
a0
f ( x ) (an cos nx bn sen nx)
2 n1
Euler va provar que si f(x) s uniformement convergent a
(0,2 ), els coeficients es calculen per:
a0 f ( x )dx an
0
1
Josep Sales
1 2
f
(
x
)cos
nx
dx
0
bn f ( x )sen nx dx
0
22
Imatges de Mart
Fourier ens permet processar una imatge de forma
que podem obtenir millors resultats que amb lequip
que la va obtenir.
La transformada eliminar duna imatge tot all que no
ens sigui dutilitat i/o realar els aspectes ms
importants.
Es utilitzada a programas com Photoshop, Corel
Photopaint o Paintshop Pro i altres com PV-Wave o
Matlab.
Josep Sales
23
Imatges de Mart
NASA Web Site http://www.nasa.gov

Josep Sales
24
Ponts-grues
Pea 1
Pea 2
Pea 3
Josep Sales
Perfil copa de xampany

Per incrementar la Iy del
perfil doble T i suportar les
crregues dinmiques
laterals a un pont-gra
mono-viga, estimades en un
10% de la crrega vertical.
Cal calcular el mdi i el cdg.
25
Ponts-grues
Clcul de lMDI
de la pea 2
respecte leix Y-Y
dx
dA edl e
cos
H /2
I y' 2
Y
pea 2
Y
H /2
dx
2e x
2
x e
cos cos 3 0
Josep Sales
H 3 e
L3 ecos2
12cos
12
26
Ponts-grues
Y
Clcul de lMDI
de les peces 1, 2 i 3 i
total respecte leix Y-Y
I y(1)
eB 3
12
I I
T
y
(1)
y
( 3)
y
( 3)
y
taules
( 2)
y
( 2)
(b B ) L e
b
2
2 I y ' eL
cos eL Lsen
4 12
2
Y
2
( 2)
y
Josep Sales
27
Buidat dun dipsit

v 2gh
q s 2gh
Secci dipsit = S
Secci desaige = s
Cabal = q
S h
S h
t
q
s 2 ghi
h
h
con h 0
H
Sdh
S
Temps de buidat
2h
s
H s 2 gh
s 2g
0
0
1
2
2H
g
Si no considerem v variable amb h, donaria la mitad.

Josep Sales
28
ESTABILITAT DE LES PALES DE LAUTOGIR

Pere Puig Adam va resoldre aquesta equaci de segon
ordre lineal i de coeficients peridics plantejada per La
Cierva al 1934.
Es volia saber si langle tendia a zero al crixer per
a qualsevol condicions inicials.
d 2 3
3 2
d
m 2 sen
m cos sen 2 0
d
4
4
d
angle desviaci pala respecte posici d ' equlibri dinmic

angleazimutal pala
, m parmetres ( 1 m 0,5)
Josep Sales
29

Equaci diferencial lineal homognia de coeficients peridics
y' ' p1 ( x) y' p2 ( x) y 0
T solucions peridicament progressives (amortiguades o
amplificades) segons que el valor absolut del factor
caracterstic s sigui menor o major que 1.
s s soluci de lequaci caracterstica. I y1(w) , y2(w) els
valors de dues solucions particulars de lequaci al final
del primer periode.
equaci caracterstica
Josep Sales
s y1 (w) y2 ' (w)s e

2
p1 ( x ) dx
0
30

2
En aquest cas:
3
3
p
(
x
)
dx
sen
amb w 2
w 1
0 4m m
2m
Amb m=0,5 lequaci caracterstica queda:
s 2 1 ( 2 ) 2 ' ( 2 )s e 3 0
I amb el mtode aproximat de Runge, Puig va obtenir:
1 ( 2 ) 0,01300 2 ( 2 ) 0.0497
quedant : s 2 0,02897s 0,000081 0
amb solucions: s1 0,0256 s2 0,0032
que asseguren una rpida convergncia a 0
Josep Sales
31
Resistncies en paral.lel
Resistncia equivalent =Re
R1
Josep Sales
R2
Re
1
1
1
Re R1 R2
32
Resistncies en paral.lel
DT DADB
2
DA d r DB d r
DADB d 2 r 2 DT 2
OCOD OT 2 OA2
CDOD DT 2 DADB
1
DO ( DA DB) Resistncia equivalent =Re Mitjana Armnica
2
2DO
1
1
2
1
1
DC
; Re
DADB DB DA
DC DA DB
2
Josep Sales
33
Mesures de la borrositat i Informaci duna imatge

Al tractar una imatge (o els seus segments) com a conjunts borrosos,
sha de respondre quan borrosas la imatge.
Lincrement o decrement de la borrositat es pot emprar en les tasques
de processat com ampliaci, segmentaci i classificaci.
Arnold Kaufmann va introduir lindex (lineal) de borrositat :
on tenim una imatge de tamany MxN, i calculem la borrositat

observant la diferncia entre els valors dels membres I els dels seus
complements.
Lindex quadratic de borrositat pot ser definit de manera similar :
Josep Sales
34
La quantitat de borrositat s zero si tots els membres sn 0 o 1 (conjunt

ordinari) : p.e. imatge binria). La borrositat arriba a un mxim si tots
els membres sn iguals a 0,5 Vegeu fig.1
Hi ha altres modus de calcular la borrositat
duna imatge. DeLuca and Termin han
introduit la Entropia borrosa (logaritmica)
a on:
Fig.1. Indexs de borrositat
lineal I quadrtica
A ms daquestes, hi ha altres mesures de la informaci de la imatge que

shan usat pels fuzzy sets. Correlaci de borrositat, Valor esperat de
borrositat, Valor esperat ponderat, Divergncia borrosa, Entropia Hbrida ...
Josep Sales
35
WHO IS WHO ... ?

Josep Serrat i
Bonastre
Paul Castells
Pere
Puig Adam
Enric Ras Oliva
Guillermo Lusa
Josep Sales
Julio Rey
Pastor
Arnold Kaufmann
George Polya
John Von Neumann
Nobert Wiener
Donald Knuth
36
WHO IS WHO ... ?

John
Von Neumann (1903-1957)
El primer matemtic creatiu que

va treballar a les cincies
Socials. Aportacionas a
laxiomtica de la Teoria de
Conjunts, la lgica matemtica,
lespai de Hilbert, la Mecnica
Cuntica, el teorema del
minimax. Concepte de procs
paralel i teoria dautmats.
Josep Sales
37
WHO IS WHO ... ?

Nobert
Wiener (1894-1964)
Fonamentaci de la teoria del

moviment browni sobre la teoria
de la mesura en el conjunt de totes
les trajectries possibles.
Determinaci del potencial
electrosttic dun conductor de
forma arbitrria.
Desenvolupa la nova Ciberntica.
Josep Sales
38
WHO IS WHO ... ?

George
Polya (1953)
Sobre la base duna llarga

experincia matraveixo a dir que
els estudiants inteligents
denginyeria sn normalment ms
accessibles i agrats, quan se lis
presenten raons plausibles que
proves estrictes. (1953)
Josep Sales
39
WHO IS WHO ... ?

Arnold Kaufmann (1911-1994)
La invenci, els mtodes per estimular la creativitat
en entorns tecnolgics sobre bases matemtiques .
El fenmen de conjugaci de xarxes neuronals,de
neuroprogrames del tractament que incorpora
certituds, probabilitats i incertesses.
Lobertura de les mentalitats cap a una nova
associaci home-mquina i altres factors
desconeguts.
Ens condueixen cap el sapiens 3
Josep Sales
40
WHO IS WHO ... ?

Donald
Knuth(1938- )
Al 1999, LArt de programar ordinadors va ser

citat entre les millors 12 monografies cientfiques
del segle XX per American Scientist.
Junt amb Mecnica cuntica de Dirac, Relativitat
de Einstein, Fractals de Mandelbrot, Enlla
qumic de Pauling, Fonaments de la matemtica
de Russell i Whitehead, Teoria de jocs de von
Neumann i Morgenstern, Ciberntica de Wiener,
Simetra orbital de Woodward i Hoffmann,
Electrodinmica cuntica de Feynman, Recerca
de lestructura de Smith i les Obres completes
de Einstein. Autor del llenguatge TEX.
Josep Sales
41
WHO IS WHO ... ?

Julio Rey Pastor (1924)
Les matemtiques de lenginyer
difereixen de les del matemtic pur
en quantitat, qualitat, orientaci i
mtode.
Aix no vol dir que hagin de ser
empriques, receptries, o de casos
concrets.
Han de ser sistemtiques i lgiques.
Lesncia del rigor s la noci
daproximaci suficient.
Josep Sales
42
WHO IS WHO ... ?

Paul
Castells (1940)
La interpretaci grfica dun problema

s sempre un complement til i, a
voltes, indispensable.
Classifica els dos corrents de
lensenyament matemtic en:
Analistes=Esclaus de la lgica, els
mlesta el contacte amb la realitat. I
Intuitius=No tenen el mateix rigor,
per arriben a resultats prcticament
iguals.
Josep Sales
43
WHO IS WHO ... ?

Josep Serrat i Bonastre (1914)
Recomano la superioritat de
lexercici prctic sobre la discussi
metafsica de les teories.
Cal arribar a laplicaci intuitiva de
Torres Quevedo: igual que el bon
obrer maneja leina sense pensar
en les regles que li van explicar
durant lAprenentatge
Josep Sales
44
WHO IS WHO ... ?

Pere Puig Adam (1949)
El rigor no ha de ser despreciat com a

obstacle ni ha de convertir-se en
obsessi.
Des dels primers passos, la
Matemtica ha de mantenir-se en
contacte amb les seves aplicacions.
Cal omitir demostracions massa
complexes, confessant leialment les
omissions i els defectes del raonament
intuitiu amb que es supleixen.
Josep Sales
45
WHO IS WHO ... ?

Enric
Ras Oliva (1960)
Lenginyer ha de poseir un esperit matemtic

previ, mantenint la intuci i la visi fsica dels
fenmens.
Es convenient donar interpretacions fsiques dels
conceptes matemtics.
Es molt didctic justificar la ra i finalitat duna
teoria matemtica.
La Matemtica per a tcnics no ha destar massa
subordinada als cnons de la Matemtica terica.
Josep Sales
46
WHO IS WHO ... ?

Guillermo
Lusa
Profesor de Matemtiques a Enginyeria

Industrial de la UPC.
Profund estudis de la Histria de la Cincia i
de la Tecnologia.
Ha escrit interessants treballs sobre les
Matemtiques a lEnginyeria en els qual he
basat una part daquesta xerrada.
Josep Sales
47
Matemtiques i Enginyeria
Brindem per
una llarga i
fecunda
relaci...!!
Josep Sales
48
Conjectura de Goldbach
Tot nmero parell pot descomposar-se en la
suma de dos senars primers.
Com : 2=1+1 ; 4=1+3 ; 6=3+3 ; 8=3+5; ....
Encara no ha pogut demostrar-se
Cristian Goldbach en una carta a Euler (1752)
Josep Sales
49
Paradoxa de Russell
La classe de totes les classes que no sn
membres de si mateixes, s tamb una
classe que es membre de si mateixa, o no?
Ambdues respostes condueixen a contradiccions
Bertrand Russell (1913)
Josep Sales
50
Indecidibilitat de Godel
A partir dun sistema daxiomes poden
deduir-se proposicions veritables que
no tenen demostraci dins del sistema.
Les matemtiques no sn completes.
Kurt Gdel (1931)
Josep Sales
51
Problema dels quatre colors

Si un mapa (sobre una esfera) es divideix de qualsevol
forma i les divisions sn acolorides de manera diferent,
per diferenciar els pasos amb una frontera com (de
ms dun punt).
Els colors necessaris sn quatre, i no ms.
Al 1976 va ser el primer teorema important demostrat
usant un ordinador durant 1200 hores per Appel, Haken i Koch.
Francis Guthrie a De Morgan (1852)

Josep Sales
52

Enginyeria Matemàtiques

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Enginyeria Matemàtiques

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ENGINYERIA I MATEMTIQUES

UNA RELACI NECESSRIA

Matemtiques Pures o Aplicades

Matemtiques Pures o Aplicades

Matemtiques Pures o Aplicades

Pere Puig Adam (1952)

x a per a : i 1, 2, 3,..., m x b per a : j 1, 2 , 3,... , n

xij 0 per a :i 1,2,3,... m; j 1,2,3,..., n

ai produccions de les fbriques

PRODUIR I DISTRIBUIR ENERGIA

PRODUIR I DISTRIBUIR INFORMACI

PRODUIR I DISTRIBUIR INFORMACI

PERE PUIG ADAM

Ie s la Intensitat dun corrent contnu

NASA Web Site http://www.nasa.gov

Perfil copa de xampany

Buidat dun dipsit

Si no considerem v variable amb h, donaria la mitad.

ESTABILITAT DE LES PALES DE LAUTOGIR

angle desviaci pala respecte posici d ' equlibri dinmic

ESTABILITAT DE LES PALES DE LAUTOGIR

s y1 (w) y2 ' (w)s e

ESTABILITAT DE LES PALES DE LAUTOGIR

Amb m=0,5 lequaci caracterstica queda:

I amb el mtode aproximat de Runge, Puig va obtenir:

Mesures de la borrositat i Informaci duna imatge

on tenim una imatge de tamany MxN, i calculem la borrositat

La quantitat de borrositat s zero si tots els membres sn 0 o 1 (conjunt

A ms daquestes, hi ha altres mesures de la informaci de la imatge que

WHO IS WHO ... ?

WHO IS WHO ... ?

Von Neumann (1903-1957)

El primer matemtic creatiu que

WHO IS WHO ... ?

Fonamentaci de la teoria del

WHO IS WHO ... ?

Sobre la base duna llarga

WHO IS WHO ... ?

WHO IS WHO ... ?

Al 1999, LArt de programar ordinadors va ser

WHO IS WHO ... ?

WHO IS WHO ... ?

La interpretaci grfica dun problema

WHO IS WHO ... ?

WHO IS WHO ... ?

El rigor no ha de ser despreciat com a

WHO IS WHO ... ?

Ras Oliva (1960)

Lenginyer ha de poseir un esperit matemtic

WHO IS WHO ... ?

Profesor de Matemtiques a Enginyeria

Bertrand Russell (1913)

Kurt Gdel (1931)

Problema dels quatre colors

Francis Guthrie a De Morgan (1852)

You might also like