TEMA 1: CONCEPTE DESTRS

QU S LESTRS
1.QUE S ESTRS?
1.1DEFINICI DESTRS
La paraula estrs es pot referir a una reacci o a un estat. Tamb es pot referir a un sentiment (un estat
afectiu) o a lactivaci fisiolgica. Tamb hi ha estrs nociu i estrs adaptatiu. Lestrs es pot referir a
una condici ambiental (la causa externa), a una apreciaci personal o hi pot haver estrs sense cap
referncia externa. Lestrs es pot afrontar des de la impotncia (falta de control) o com una necessitat
(repte).
1.2ESTRS COM UN PROCS COMPLEX
Lestrs s un procs (successi de canvis relacionats entre ells en la persona i lentorn). No es pot reduir
a una reacci, estat emocional ni una apreciaci cognitiva.
A ms, una determinada font destrs no pot predir prcticament res substancial sobre limpacte biolgic i psicolgic, a
menys que es conegui el grau de control que es pot exercir davant daquesta font destrs. Les millors maneres
dafrontar lestrs a llarg termini sn aquelles que desenvolupen un major grau de control tant sobre la situaci com en
les emocions, especialment quan la font destrs s una malaltia. En aquest sentit, adoptar les formes ms adaptatives
per fer front a lestrs depn molt de la competncia percebuda.

Falta una definici acceptada per tots, per aix el concepte canvia molt segons lautor. Hi ha 5 tipus de
definicions:
Condici ambiental "demandes i prensions ambientals"(ex: estar a latur, estar malalt, massa
feina, perdre la parella).
Apreciaci (ev. cognitiva) o sentiments (estat afectiu o emocional) de la situaci en que es
troba la persona (estar angoixat per la creena de que no trobar feina o que l'enfermetat tindr
un fatal desenlla).
Respostes o reaccions objectives a certes condicions ambientals de carcter fisiolgic (ex:
augment de corticoides o catecolamines) o psicolgiques (ex: increment de lestat dalerta o
resposta de fugida).
Relaci de desequilibri entre les demandes ambientals i recursos personals (ex: tenir un treball
per sota o per sobre de les qualificacions, tenir masses responsabilitats).
Un trastorn amb sntomes orgnics i psicolgics, conseqncia nociva concreta derivada
dalguna de les anteriors (trastorns psicofisiolgics, depressi, insomni,irritabilitat, baix
rendiments etc).
Alguns creuen que s bona la varietat de definicions, ja que una definici rigorosa podria portar a
larbitrarietat. Cada una aporta una part important del estrs; totes es complementen. Resumirem el
concepte del estrs com un procs al llarg del qual es desenvolupen e interrelacionen els diversos
components. La soluci seria deixar el concepte vague per amb una definici precisa dels conceptes
especfics que engloba (Paterson i Neufeld).
Estres:
-situacions especials
-requereixen un esfor d'adaptaci: canvi de conducta, adquirir una habilitat, acceptar
alguna cosa desagradable...
-les emocions canalitzen els esforos d'adaptaci : ansietat, tristesa, ira, esperana
-s un procs en un principi adaptatiu

2. PERSPECTIVA HISTRICA: L'ESTRS COM REACCI O RESPOSTA.

2.1 B.W CANNON I HANS SELY
El model reactiu
WALTER BRADFORD CANNON. La reacci dalarma i la fora irresistible de la
homestasi.
No parlaven com un problema sin com una reacci.
L'homestasi s un mecanisme de l'organisme per readaptar-se davant d'un agent fsic "fred, gana,
sed..." i actua com a resposta especfica del SNA per cada estmul.
1) Agents estressants del medi extern "Respostes especfiques del SNA", agents fsics
2) Percepci damenaa :Reacci dalarma (lluita o fugida) a partir del SN simptic i parasimptic
Admiraci de la constncia del medi intern (homestasi) davant dels grans canvis que es poden experimentar en el
medi extern.
De la mateixa manera que el cervell i la medulla es relacionen amb el medi extern mitjanant el sistema sensorial i el
control nervis de les accions esqueletic-musculars, el cervell i la medulla es relacionen amb el medi intern mitjanant el
SNA. La funci del SNA per Cannon seria precisament mantenir la condici homeosttica.
Cannon estudia diverses reaccions homeosttiques, per la ms important relacionada amb lestudi de lestrs s la
Reacci dAlarma: activaci brusca i global de la branca simptica del SNA davant de situacions que impliquen perill, es
caracteritza per laugment de catecolamines (adrenalina i noradrenalina) en el torrent circulatori, augment de la funci
cardiorrespiratria, movilitzaci de reserves i inhibici de les funcions digestiva i reproductora. Aquesta reacci posa a
lindividu en condicions dactuar enrgicament, atacar o fugir en situacions demergncia. Facilita la despesa energtica.
Cal destacar que la Reacci dAlarma es diferencia de la resta daccions del SNA en que saltera lhomestasi, s a dir,
hi ha un canvi en les constants del medi intern per tal denfrentar-se a una amenaa provinent del medi extern. Aix
significa que lorganisme est en tensi i forat.
Actualment, alguns autors consideren que la resposta NO s homeosttica, sin alosttica, ja que la resposta
demergncia no s un resultat de desequilibri intern, s en s mateixa el desequilibri de lorganisme, preparant-se
intencionadament per possibles efectes en lentorn que acabin afectant a lequilibri de les funcions bsiques. Aix, es
considera que t un cost per a lorganisme (ja que sesfora per trencar lequilibri). Molt elevat pot generar alteracions
relacionades amb problemes de salut.

Agents estressants del medi extern Resposta anticipatria de lorganisme (alstasi) Crrega alosttica.
Les reaccions biolgiques a lestrs no sn sempre iguals, canvien en funci del temps i de les persones, i
estan autorregulades mitjanant mecanismes dactivaci i inhibici.
La homeostasi s el conjunt de fenmens dautorregulaci que intenten mantenir equilibrades les
composicions i les propietats de lorganisme, especialment les constants vitals.
Lalostasi es produeix quan salteren aquestes constants per adaptar-se a les situacions de lentorn, en
aquest cas es produeix una crrega alosttica.

HANS SELYE (1907-1982) : Qualsevol situaci estressora provoca una R que acaba causant un efecte en
el sistema de l'organisme . La resposta es inespecfica ( dona igual quin E) = SINDROME GENERAL
D'ADAPTACI " S.G.A"
T unes caracterstiques molt definides per s totalment inespecfic pel tipus destmuls estressants
que el poden desencadenar
R. per resistir/aguantar
al final s'esgota ( sobreresposta). L'organisme s el que s'esgota perqu
no deixa de respondre = sobrereaccionat.
L'enfermetat s la reacci de lorganisme davant de lagressi (en aquest cas). Es considera l'estrs com
una R nociva "malaltia" que pot provocar aquests sntomes que formen el SGA:

lceres peptdiques
glndules suprarenals
atrfia teixit inmunitari

FASES DEL SGA:

1) Fase inicial dalarma: dany o agressi a lorganisme la hipfisi allibera lhormona
adenocorticotropina o corticotropina ACTH.
2) Fase dadaptaci o resistncia: la seva finalitat s la de resistir i recuperar lequilibri.
La permanncia de la mateixa resposta destrs pot arribar a ser tan nociva com els propis
estressors.
Poden aparixer les malalties associades a lestrs.
Augmenta la resistncia a lestrs original per disminueix a daltres simultanis.
3) Fase desgotament: la resposta desapareix i lanimal es mor.
Cal esmentar que va descobrir que abans de laparici del SGA, hi ha un SLA (Sndrome Local
dAdaptaci): es especfic a lagent nociu i no implica a tot lorganisme (per exemple, la resposta
dinflamaci davant el dolor, temblors davant el fred...). La primera fase es molt local, quan la R
especfica no es suficient apareix la resposta inespecfica S.G.A
2.2RESPOSTA FISIOLGICA AL ESTRS
Les reaccions biolgiques que es produeixen en les situacions destrs sn un conjunt de canvis
extremadament complexos.
Les reaccions biolgiques NO sn unidimensionals, reactives i puntuals; sn
multidimensionals, sistmiques i contnues al llarg del temps!!
Estimulaci del hipotlem que connecta amb la hipfisis de manera hormonal "Seyel" i neural "Cannon"
Lhipotlem exerceix el seu control sobre lorganisme a travs de dues vies dacci:
-HORMONAL: secreci dhormones
-NEURAL: estimulaci de fibres nervioses

Lhipotlem produeix neurohormones (factors de secreci) especfiques per a cada hormona. La

glndula diana de les neurohormones s ladenohipfisi (hipfisi anterior: produeix una gran varietat
dhormones que van al torrent sanguini per actuar cada una a la seva corresponent glndula diana i
produir una hormona diferent).
Lhormona ms caracterstica de lestrs s la corticotropina o hormona adrenocorticotrpica (ACTH),
que augmenta el seu nivell en situacions destrs i s la responsable dels seus efectes en el Sndrome
General dAdaptaci. Tot i aix, no s lnic canvi hormonal provocat per lestrs: augmenta la
tirotropina, canvien els nivells de lhormona del creixement, les gonadotropines disminueixen menys
la prolactina . Cal recordar que cada hormona t les seves funcions i que cada funci pot estar regulada
per ms duna hormona:
Hormona hipofisria

Glndula Diana

Corticotropina
u
hormona
adrenocorticotrpica (ACTH)
Gonadotropines
(FSH,
LH,
Prolactina)
Tirotropina

Escora de les glndules

suprarrenals
Gnades
(ovaris
o
testicles)
Tiroides

Hormona del creixement (GH)

Tot el cos. Osos i msculs.

Hormona Produda
Corticoides diversos
Estrgens o andrgens
Tiroxina

La part posterior de la hipfisi s la neurohipfisi i rep estimulaci de les fibres provinents de les
neurones de lhipotlem. Consisteix en el SNA.
Al mateix temps, les reaccions orgniques de lestrs tamb inclouen actuacions sobre el cervell, com els
mecanismes que estimulen la producci de factors de secreci de la corticotropina, tamb estimulen la
producci de betaenforfines en el cervell (que disminueixen la percepci del dolor). Les betaendorfines
sn produdes per estmuls dolorosos i per tots aquells capaces de provocar secreci de corticotropines,
encara que no siguin dolorosos.

2.2.1 EIX NEUROVEGETATIU (VIA NEURAL , R.RPIDA)

La reacci d'alarma "incidncia rpida " provoca canvis simptics i parasimptics :
Prepara per la conducta activa
Alliberaci de catecolamines
Activaci sistema cardiorespiratori
Augmenten les defenses
Disminueixen les funcions
reproductives i alimentries..
Noms l'estmul provoca que l'organisme mateix provoqui un desequilibri. En l'amenaa no hi ha
desequilibri, decideix desequilibrar-se perqu anticipa un possible desequilibri abans de l'agent fsic.
-Agent estressant
-R anticipatoria ( alostasi) proactiu

R.compensatria homeosttica = adaptar equilibri

crrega alosttica "nivell" +/-nociu

cost

L'oxitocina augmenta davant d'un estrs social en rates femenines com un instint de protecci i
afrontament grupal( Proteccin y afiliacin , tend and befriend) No noms lluita i fugida.
Lacci prolongada daquest pot provocar el SGA. Leix hipofisari-suprarrenal s un mecanisme regulador
controlat per lhipotlem i executat a travs de ladenohipfisi que secreta corticotropina i altres
substncies i, a la vegada, estimula lescora de les glndules suprarrenals. Aquesta estimulaci produeix
els corticoesteroides (hormones que apareixen no noms en situacions destrs, sn imprescindibles per
al correcte funcionament de tot lorganisme). Hi ha dos tipus principals de corticoides:
4

Mineralocorticoides: actuen en el metabolisme dels minerals, faciliten els processos

inflamatoris i estimulen els limfcits (aldosterona).
Glucocorticoides: metabolisme dels sucres, transformen el glucgen en energia i faciliten
que la glucosa es reparteixi, inhibeixen els processos inflamatoris (compensen la
sobreacci del sistema immunitari), permeten lacci continuada de les catecolamines i
regulen lactivitat del sistema immunolgic responsable de combatre les infeccions
(cortisol, cortisona i corticosterona). Estan implicats en la segregaci de les
betaendorfines.

Els corticosteroides interactuen amb les hormones sexuals i tamb amb les catecolamines, les quals
estan controlades per leix neurovegetatiu i sn secretades per lescora de la glndula suprarrenal. s a
dir, eix hipofisari-suprarrenal i eix neurovegetatiu interactuen i sn complementaris.
Aquest conjunt de canvis hormonals que es produeixen en resposta a lestrs sembla que responen a la
necessitat de lorganisme de movilitzar energia, conservar funcions a llarg termini per prioritzar la
resposta demergncia i regular-la per evitar els seus possibles efectes nocius.

2.2.2. EIX HIPOFISIARI-SUPRARENAL (VIA HORMONAL, R.LENTA)

No noms es generen corticoides ( cortisona, corticol, corticoesterona) sin que es generen diverses
respostes: tirotropina, gonadotropina..
Per el ms important s l'eix hipofisari suprarenal (S.G.A) = SECRECI GLUCOCORTICOIDES.
l'HIPOTLEM allibera el factor alliberador de corticotropina (CRF) que estimula la hipfisis. La hipfisis
allibera corticotropines (ACTH) que arriben fins la glndula suprarenal alliberant glucocorticoides:
Cortisol ( metabolitzaci sucre) simptic per activaci muscular
Cortisona ( processos inflamatris)
Corticosterona ( activitat immunitria) ganglis limftics, autoregula l'augment de les defenses
disminuint-les perqu no sigui autolesiu
Funci dels glucorticoides:
-Facilitar que la glucosa es reparteixi entre els muscles i el cervell
-Permetre lacci continuada de les catecolamines (A i NA). Escora-mdulla suprarrenal, per tal
de mantenir la resposta per regular la secreci
-Compensar la sobrereacci del sistema immunitari (interleuquina-1)
-Estan implicats en la segregaci de les betaendorfines
Interacci entre catecolamines ( adrenalina i noradrenalina) en la medula suprarrenal i els corticoides en
l'escora suprarenal.
Leix neurovegetatiu s un mecanisme regulador controlat per lhipotlem i executat a travs del SNA i
de lestimulaci de la neurohipfisi (que produeix vasopressina i oxcitocina).
La Reacci dAlarma provoca lactivaci brusca daquest eix. El SNA actua mitjanant dues parelles de
nervis antagnics: el sistema simptic i el sistema parasimptic.
El Sistema Simptic activa el sistema cardiorrespiratoi (ms oxigen pels msculs), allibera
els sucres emmagatzemats en el fetge al torrent sanguini (ms energia disponible per a la
musculatura), activa les defenses (limfcits i plaquetes) i inhibeix les funcions
reproductives i alimentries. s a dir, prepara lorganisme per a lacci vigorosa.
El Sistema Parasimptic afavoreix la digesti, lemmagatzematge de grases, el descans i les
funcions reproductives.
5

Aparentement podria semblar que lactivaci simptica s la reacci prpia de lestrs i la parasimptica
de la relaxaci, per NO s aix:
1. Lactivaci simptica es dona com un tot per la inhibici parasimptica s, en realitat,
diverses activacions parcials.
2.Els sistemes simptic i parasimptic sinhibeixen, per noms fins a un cert punt, ja que poden
estar ambds actius o innactius a la vegada.
3.Tots els estats orgnics funcionals estan formats per elements simptics i parasimptics.
Lactivaci simptica s responsable de la intensitat de la resposta i lactivaci parasimptica de la
capacitat de recuperaci posterior.
De tota manera, en els ltims anys, sha postulat que a travs de lacci de leix neurovegetatiu sobre
loxcitocina, hi ha una resposta a lestrs que no t gens a veure amb fugir o lluitar. Aquesta resposta
est relacionada amb la tendncia a lafiliaci i a la cura dels que es tenen al voltant Tend and
Befriend. Shelley Taylor.
2.3 COMPARACI ENTRE REACCI D'ALARMA I SGA
Tant el SGA com la Reacci dAlarma sn respostes altament adaptatives que noms en
determinades ocasions, quan lorganisme no es recupera, poden tenir efectes perjudicials.
Ja es pot veure com el terme estrs tenia significats diferents: a) en sentit
colloquial agoviar-se, penalitat, tensi mental ; b) sentit metafric, com a presi
exercida sobre el cos-organisme; c) en sentit biolgic, com les manifestacions de
lorganisme davant de les demandes/agressions.

R molt adaptativa sempre que no estiguem en una resistencia persistent, no s l'actuaci sin la manca
de recuperaci
-recuperaci : normalitzaci resposta
-efectes nocius
La resposta fisiolgica del HIPOTLEM que allibera corticotropina (ACTH) no s noms prpia del Estrs,
altres mecanismes produeixen aquests canvis:
Lhipotlem s una part vital del cervell que exerceix el control executor dels canvis orgnics que
corresponen a les funcions adaptatives bsiques: atacar, fugir, menjar, beure, dormir, reprodurse i tot
all relacionat amb la regulaci homeosttica.
De totes les reaccions que controla lhipotlem, noms una part es correspon amb els processos
destrs: laugment de les catecolamines (adrenalina i noradrenalina) i de la corticotropina.
Cada funci est controlada per un nucli diferent de lhipotlem i tots els nuclis estan interconnectats
entre s. En tot cas, lhipotlem s noms un conjunt de nuclis executors que actuen en funci de la
6

informaci que reben daltres rees del cervell. Les vies per les quals arriben les senyals a lhipotlem
sn:
Estimulaci provinent dels barorreceptors (canvis en la pressi arterial).
Estimulaci espinotalmica (dolor).
Estimulaci provinent de lamgdala (por, amenaa). Via lmbica.
Estimulaci regulada pels ritmes circadians (cicle diari).
Estimulaci immunitria via la interleuquina-1 (infeccions o intoxicacions). Via qumica.

Secreci de corticotropina ACTH

Per tant, la reacci biolgica no es pot diferenciar per lorigen.
Origen psicolgic per la participaci de lamgdala i altres nuclis corticals.
Origen biolgic per la participaci dels ritmes circadians...
Ens podem equivocar tant a lhora datribuir un origen biolgic a la presncia dun augment de la
corticotropina, com a latribuir un origen psicolgic. Aquesta alliberaci dhormones es la mateixa sigui
el que sigui el que la desencadeni.
Des del punt de vista psicolgic, s especialment interessant la via que prov de lamgdala i que
estimula lhipotlem, ja que representa lacci de lemoci de la por, anticipant una situaci perillosa.
Tradicionalment shavia considerat una via cortical (conscient) com la nica responsable:
rgans sensorials tlem (processament rpid i poc precs de lamenaa) escora
(processament conscient que dona un significat emocional elaborat i complert)
amgdala (activa les vies eferents que donen pas a la resposta davant de la situaci
destrs).
Posteriorment es va identificar una via subcortical no conscient (Joseph Ledoux):
situaci damenaa tlem activa simultniament lamgdala i lescora (la qual cosa
permet que les respostes emocionals secreci de corticotropines i catecolamines
sinicin abans dhaver acabat el processament a lescora. Com en les situacions de perill
s molt important la rapidesa, la via subcortical (tlem amgdala) proporciona la
resposta rpida que es requereix i desprs pot ser rectificada, si cal, per lescora.

Joseph Ledoux, 1990

MODEL DE LA DOBLE VIA. Emocions +/- innates
o adquirides.
Estim hipotlem ( ACTH)
-subcortical: talem-amigdala ( rpida,
directa) s automtica, NO INNATA.
-crtex: talem-escora-amigdala ( lenta,
modular)

3. PERSPECTIVA HISTRICA: DEL MODEL REACTIU AL MODEL TRANSACCIONAL

MODEL REACTIU

MODEL CONDUCTUAL

3.1L'ESTRS COM RESPOSTA APRESA: LA PREDICCI I EL CONTROL (SITUACI)

Weiss( 1970). L'estrs com a resposta apresa. Disseny tridic "efecte fisiolgic"
-rata controladora ( directa, ho para)
-rata acoplada ( indirecta, no es ella qui para E)
-grup control
Si tens control de la situaci en funci de les caracterstiques de la situaci: resposta diferent, canvia el
patr de resposta.
A nivell fisiolgic les caraterstiques de la situaci influeixen, la rata acoplada s la ms afectada
nocivament.
*Per evoluci no noms fisiolgica
Seligman (1969) Indefensi apresa.
-FASE I (exposici): control descrrega o no de la situaci
-FASE II (evitaci):
-control: aprenen que no hi ha control (cognitiu)
-manca control : no aprenen, canvis:
-fisiolgics + cognitius, motivacionals, emocionals.
-caracterstica de la situaci afecta
*LIFE EVENTS (Holmes & Rahe, 1967). Escala de eventos vitales, mana la situaci, ponderaci per
situaci.
3.2 EL MODEL TRANSACCIONAL DE L'ESTRS (INTERPRETACI)
Control o percepci de control?
Events vitals o l' interpretaci?

L'apreciacin o valoraci de la situaci

Importncia de les emociones y del
procs dinmic

3.2.1 LES FONTS DEL ESTRS: SITUACI OBJECTIVA I APRECIACI

Lazarus i Folkman: L'experincia estressant resulta de les transaccions entre la persona i l'entorn.
Indefensi apresa, tots els gossos? No, noms els de laboratori. Els de carrer no experimentaven
indefensi apresa ja que van aprendre mecanismes que protegeixen (cognitius), sabent que tenen
control. Per tant no noms depn de les caracterstiques de la situaci sin que tamb depn de la
interpretaci/valoraci que se li fa a aquella situaci.
-No s la situaci estressant sin com la vegis. (font d'estrs: situaci + interpretaci)
-Segons com interpretis, els mecanismes de R no sn noms fugida/evitaci sin que s ms
ampli
Depn:
8

-impacte estimul estressor

-evalucions de la situaci
-recursos personals, socials i culturals
A ms, lavaluaci cognitiva tamb determina quina estratgia dafrontament es dur a terme quan ens
trobem davant duna situaci estressant.
Lafrontament est format pels esforos cognitius i conductuals (constantment canviants) per gestionar
les demandes especfiques (externes o internes) avaluades com a excedents o desbordants dels recursos
de la persona (Lazarus i Folkman, 1984).
Afrontar implica intentar solucionar un problema de forma satisfactria,
Conducta "conductistes"

afrontament "cognitivistes"

3.2.2 ESTAT AFECTIU, EMOCIONS I AFRONTAMENT DE L'ESTRS

MODEL NUCLI DE L'ESTRS
-Estrs: proc.es que desencadena
-situaci potencial estressant
-valoraci
-r.fisiolgica
-r.emocional
-afrontament
El nucli de lestrs parteix del model reactiu, pel qual
una situaci determinada desencadena una reacci
orgnica concreta: situaci reacci orgnica. Tot i
aix, el model reactiu resulta del tot insuficient per
poder-lo explicar.
Aix, es podria distingir un nucli, unes conseqncies i uns modulladors:
El nucli estaria format pels elements imprescindibles que fan que es desenvolupi lestrs: fonts destrs
(formada per una situaci objectiva i la seva apreciaci subjectiva), reaccions orgniques que provoquen
les fonts destrs i la corresponent manera dafrontar-les, estats emocionals que experimenta lindividu.
Tot en influncia contnua, no disposat en una cadena causal de tipus lineal.
Lestrs es dona davant de situacions considerades importants i que requereixen un esfor dadaptaci.
Les emocions sn les que fan possible aquesta adaptaci (ansietat, tristesa, ira, esperana...). En un
principi, es considera lestrs com un procs adaptatiu. Per quan es cronifica, esdev un perill per a la
salut. Lestrs es torna crnic quan:
a)
Les circumstncies que el provoquen sn greus i duradores.
b)
Les persones no afronten eficament la situaci.
Les emocions, tant positives com negatives, sn adaptatavies o no depenent de les situacions de cada
moment i lavaluaci que fem delles.
En concret, les emocions positives poden ser necessries per trobar la via de superaci de les
adversitats.

4. VARIABLES MODERADORES I CONSEQNCIES DEL NUCLI DE L'ESTRS

Estan fora del procs, fora del nucli de l'estrs. Influeixen i modulen per no formen part.
-context + personalitat
Moderadors de l'estrs: predisposa per no determina, lo ms important s el nucli. Sn
factors que influeixen molt en lestrs, s a dir, sn imprescindibles per determinar i predir
quin ser el curs del procs destrs, per sense tenir un efecte causal directe.
PERSONALS

SOCIALS

Gnere
Edat
Instrucci
Capacitats
Creences i expectatives
Tret de personalitat

Recolzament social
Pautes culturals
Recursos socials....

*Aquests moduladors existeixen encara que lindividu no estigui sotms a estrs i lafecten
provablement sempre, per en situacions estressants poden destacar per tenir la capacitat de
determinar quasi tots els elements que constitueixen el nucli destrs i, per tant, tamb les
seves conseqncies nocives i beneficioses.

Conseqncies de l'estrs:
-rendiment
-criteris d'assoliment
-habilitats
-salut
-patognia
-agents patgens

Conseqncies en la salut degudes a:

- Sobreexposici a factors patgens que poden provocar malalties.
- Estat orgnic general (conjunt de factors gentics, anatmics i funcionals que influeixen en la
salut).
- Augmenta la vulenaribilitat de lorganisme: ja que implica sistemes fisiolgics de resposta com
leix hipofisari adrenal i leix neurovegetatiu que, alhora, afecten al sistema immunolgic.
- Afecta als hbits saludables.
- Pot agravar enfermetats existents.
- Distorsiona la conducta dels malalts.
NO podem identificar lestrs amb patologies o considerarlo com una causa
exclusiva de patologia!! Noms una influncia!!

10

Conseqncies en el rendiment degudes a:

- Dificultat de la tasca.
- Capacitat general de resoluci de tasques.
- Competncia especfica: es fa menys del que es faria si no hi hagus estrs
- Criteris dassoliment: es posen objectius ms difcils daconseguir.
Les conseqncies negatives sobre el rendiment o sobre la salut poden ser, a la vegada, noves
fonts destrs; la qual cosa ens mostra que lests s un cicle i una reacci puntual.
Tot i aix, en moltes ocasions pot tenir efectes beneficiosos i incls s indispensable per a
ladaptaci.

RESUM
Components de lestrs
Dins lestrs es pot distingir entre el nucli,
les conseqncies i els moduladors.
Nucli: sn els elements imprescindibles
per a lestrs: una font destrs (situaci
objectiva i apreciaci subjectiva), les
reaccions orgniques causades per la font
i les formes dafrontar-la, i lestat
emocional de la persona. Aquests factors
sinflueixen mtuament.
Conseqncies: repercussions del nucli sobre el rendiment o la salut. El fet que lexperincia estressant
sigui desagradable no vol dir que sigui nociva. Lestrs sovint t efectes beneficiosos i pot ser necessari
per ladaptaci.
Lestrs incideix en la salut, per no de forma exclusiva, sin que es combina amb lestat de salut de la
persona i lexposici als agents patgens. s a dir, no es pot identificar lestrs amb patologia ni
considerar-lo com una causa exclusiva de patologia. La baixada del rendiment depn de lestrs per
tamb daltres coses (dificultat de la tasca, capacitat de la persona, etc).
Moduladors: factors imprescindibles per determinar i predir el curs del procs destrs (sense un efecte
causal directe). Hi ha moduladors socials (recolzament daltres, pautes culturals que canalitzen i
predisposen lapreciaci de la font, etc) i personals (creences, competncies, experincia, trets de
personalitat). Els moduladors existeixen i probablement afecten sempre, per en lestrs destaquen
perqu determinen el nucli i les conseqncies.

11

Incidncia de lestrs en la salut

Lestrs influeix en la salut mitjanant diferents mecanismes psicolgics i fisiolgics:
Augmenta la vulnerabilitat de lorganisme: s la via dinfluncia en la salut ms coneguda. Implica
sistemes fisiolgics de resposta (eix hipofisari-adrenal i eix neurovegetatiu) que afecten al sistema
immunitari. Aquests efectes consisteixen en un augment inespecfic de la vulnerabilitat de lorganisme
davant de qualsevol patogen.
Efectes especfics dun tipus destrs en el risc duna malaltia concreta: s el cas del patr de conducta
tipus A, on es presenta tendncia a viure intensament situacions estressants marcades per la hostilitat i
competici amb altres persones, i es relaciona amb la malaltia coronria.
Afecta als hbits saludables: les persones amb estrs solen fer menys exercici, descuidar la higiene i les
preocupacions davant el contagi de malalties, pensen en les preocupacions mentre realitzen altres
conductes potencialment perilloses com conduir, i mengen i dormen pitjor.
Agreuja malalties ja existents: lestrs pot convertir episodis espordics en estats crnics, o pot
augmentar la freqncia o intensitat de les crisis. Aquests efectes es produeixen tamb amb leix
hipofisari-adrenal i neurovegetatiu, per aquesta activaci es produeix de forma diferent en una
persona sana que en una persona que ja pateix un procs patolgic.
Distorsiona la conducta dels malalts: lapreciaci duna malaltia, les limitacions duna malaltia crnica o
el dolor o incapacitat sn fonts destrs, i poden portar la persona a fer una reestructuraci dhbits
quotidians i desquemes vitals. Sovint lestrs desencadena conductes perjudicials per la salut (demorar
la visita al metge, deixar la quimioterpia, renunciar a operacions menors, etc). Aix allunya el pacient
de les pautes higiniques i diettiques indicades, podent agreujar la malaltia.
Estrs crnic
Les situacions importants requereixen un esfor dadaptaci, i aquest esfor es canalitza amb les
emocions (ansietat, tristesa, ira, esperana). En principi, aquest procs s adaptatiu.
Les conseqncies nocives apareixen quan lestrs es cronifica. Aix passa quan les circumstncies que
el provoquen sn greus i duradores (o savaluen aix), o quan les persones no afronten la soluci de
forma efica.
La prolongaci dels perodes destrs pot interferir en el rendiment de les persones i pot tenir greus
efectes en la salut.
MODELS TRANSACCIONALS I COGNITIUS DEL PROCS DESTRS
AVALUACI COGNITIVA I EMOCIONS
Lestudi de les emocions positives s una novetat i s necessari dins de la psicologia cientfica. Hi ha dues
opinions respecte a les emocions positives:
Les emocions negatives sn nocives per la salut. Representen un trencament de la salut mental, tenen
efectes molt negatius en la salut fsica i sn un patiment intil perqu afebleixen la persona i no tenen
cap funci positiva. Cal eliminar-les i substituir-les per estats emocionals positius per assegurar una bona
salut i qualitat de vida.
Totes les emocions tenen la seva funci i sentit, encara que subjectivament provoquin dolor i
desconcert. Serveixen per reaccionar i superar adversitats. Eludir la realitat i buscar la felicitat davant
problemes implica poca capacitat per adaptar-se al mn. La funci de les emocions negatives depn de
la interacci amb lentorn. Les emocions (positives i negatives) sn adaptatives o no en funci de les
situacions de cada moment.
MODEL TRANSACCIONAL (Lazarus, 1984)
Va suposar un canvi radical en la forma danalitzar ladaptaci psicolgica a les situacions adverses a
finals del s. XX.
Lestrs s un estat resultant de la relaci entre la persona i lentorn quan savalua la situaci com que
posa en perill el benestar de la persona i s superior als recursos disponibles per superar-la. Aquesta
12

interacci equival a com la persona rep la situaci i com lafronta. Lavaluaci cognitiva s una
categoritzaci del significat que tenen els fets i els seus factors per al benestar de la persona.
Per tant, lestrs depn molt de la perspectiva, les metes i els valors de la persona.
Davant un fet vital hi ha dos tipus davaluaci:
Avaluaci primria: es refereix a qu est en joc en un fet concret (qu significa per a mi? Em pot
beneficiar o perjudicar o ms indiferent? Ha canviat o canviar alguna cosa? Segur o possiblement
passar?). Aquesta avaluaci permet considerar la situaci com a:
Benigna: saconsegueix alguna cosa desitjable.
Irrellevant: no canvia res de lentorn. Pot ser agradable o desagradable, per forma part de les
rutines diries assimilades.
Estressant:
Prdua o dany: ha passat alguna cosa perjudicial i les possibilitats de sentir-se perjudicat
sn grans. El dany pot ser fsic, material, psicolgic o social.
Amenaa: pot passar alguna cosa desagradable (una prdua en el futur). s un fet aversiu
que encara no ha passat.
Repte: pot passar alguna cosa bona en el futur, si la persona s capa de fer el que cal. El
fet benigne sobt sense cap condici, per el repte es pot obtenir o no.
Avaluaci secundria: sn les opcions i possibilitats de gestionar, afrontar i superar el fet estressant. La
pregunta s: qu es pot fer, si s que es pot fer alguna cosa? I en cas que es trobi una forma dafrontar la
situaci: ser capa de fer-ho? En la teoria social-cognitiva de Bandura es distingeixen dos tipus
dexpectatives:
Expectatives de resultats: creena de que certa forma dactuar pot produir cert efecte, en
aquest cas resoldre un fet estressant.
Expectatives dautoeficcia: creena de la persona sobre la seva capacitat per realitzar lacci.
No totes les persones senten el mateix davant fets similars, i lavaluaci cognitiva determina els estats
emocionals que es produeixen a llarg termini en les situacions vitals estressants:
Influncies en lavaluaci primria: importncia de la situaci, congruncia entre situaci i
objectius (si saconsegueixen els objectius hi haur emocions positives, i si no negatives), i tipus
dimplicaci personal (qu est en joc).
Influncies en lavaluaci secundria: potencial dafrontament (convicci de que la persona s
capa) i expectatives dxit.
ANSIETAT
Apreciar una
amenaa amb
incertesa.

IRA
Ofensa a la
persona o grup
de referncia.

TRISTESA
FELICITAT
Prdua
Aven en la
irreparable. consecuci
dun objectiu

ESPERANA
Tmer el pitjor
per esperar el
millor.

CULPA I VERGONYA
Transgressi duna
norma moral o patr
socialment acceptat.

AFRONTAMENT
Lavaluaci cognitiva (primria i secundria) influeix en lelecci de lestratgia dafrontament de la
situaci (lelecci tamb depn dels recursos i restriccions de la persona).
Lafrontament est format pels esforos cognitius i conductuals (constantment canviants) per gestionar
les demandes especfiques (externes o internes) avaluades com a excedents o desbordants dels recursos
de la persona (Lazarus i Folkman, 1984).
Afrontar implica intentar solucionar un problema de forma satisfactria, per no aconseguir-ho.
Gestionar s dominar/controlar (resoldre activament el problema) o minimitzar, tolerar, evitar,
sortejar o acceptar el problema, les emocions del problema o les dues coses.

13

Tipus destratgies dafrontament

Afrontament centrat en el problema: accions amb objectiu de canviar la prpia situaci estressant
actuant sobre lentorn o la persona.
Afrontament centrat en les emocions: reduir la incomoditat o patiment provocat per la situaci.
Afrontament centrat en el significat: reinterpretar la situaci veient-la des dun altre punt de vista. s
important per canviar la forma en que la persona avalua i sorienta a la situaci, canviant les metes.
Segons cada acci, una estratgia pot tenir diverses funcions. Ex: fer un pla dacci per si acomiaden a la
persona lajuda a preparar-se per quan aix passi per tamb redueix els pensaments negatius i
lansietat.
La negaci dun problema tamb pot tenir efectes prctics. Ex: davant una malaltia en la que no shi pot
fer res, labsncia dansietat produda per la negaci pot millorar el curs de la malaltia.
El model transicional considera lafrontament com un procs en marxa que va evolucionant, i no com un
episodi allat. En el procs dafrontement es pot donar una reavaluaci (modificar les avaluacions
cognitives). Les avaluacions i emocions es poden combinar o alternar al llarg del temps.
Mesura i avaluaci de les estratgies dafrontament
Aquesta qesti encara no ha estat resolta pels especialistes. Hi ha dos problemes:
Primer problema: escollir entre:
Descripci general amb validesa universal (i amb poca precisi): cal observar la poblaci general
davant diversos problemes. Hi ha diversos mtodes:
Abans es preguntava sobre la forma dactuar en general davant problemes, per les
respostes eren inconsistents. Aquest mtode ja no es sol utilitzar.
Es dna als subjectes un qestionari amb una llista de possibles formes dafrontar els
problemes, i han de respondre qu van fer en una situaci real destrs. s lopci ms
utilitzada.
Plantejar situacions destrs comunes que tots els subjectes puguin haver passat ells o
persones properes i demanar-los com respondrien a aquestes.
Descripci ms precisa per limitada a grups concrets sota una mateixa font destrs.
Segon problema: optar entre:
Estratgia deductiva: es defineixen categories hipottiques mtuament excloents i que en
conjunt representin una relaci exhaustiva entre totes les possibles respostes dafrontament
(amb una teoria que les sustenti), i es comprova si quadren amb les respostes. Es sol desglossar
cada categoria en diverses afirmacions particulars que la concretin (vaig pensar en el problema
com un repte, vaig resar o vaig demanar consell).
Aquestes categories sn lgicament simples, coherents i simtriques, i sn prou generals
com per cobrir diverses persones i situacions.
Apareixen problemes quan no es contrasten empricament o quan les categories tenen
altes correlacions entre elles.
Estratgia inductiva: examinar qu fa la gent davant dun problema. De vegades es parteix de
llistes obertes de possibles formes dafrontament, i amb tcniques estadstiques es van
descobrint agrupacions empriques de respostes que mostrin estratgies generals.
INSTRUMENTS DAVALUACI DE LAFRONTAMENT
Lazarus i el seu grup de Berkeley van fer el WOC (Ways of Coping), un qestionari per avaluar
lafrontament. En la versi del 1988 tenia 63 tems agrupats en 8 escales de formes generals dafrontent.
A partir daquest qestionari shan fet moltes versions, afegint i suprimint tems (de 46 a ms de 80),
obtenint de 2 a 14 factors (Aliaga i Capafons, 1996), i els especialistes ms destacats han fet les seves
versions del WOC.
14

Qestionari COPE (Carver, Scheier i Weintraub, 1989): t 60 tems en 15 subescales:

DIMENSI
ESCALA
DEFINICI
Afrontament Afrontament actiu
Iniciar accions, augmentar lesfor per eliminar o
centrat en el
anular la font destrs.
problema
Planificaci
Pensar sobre com actuar per afrontar la font.
Supressi dactivitats distractores No distreures, deixar coses poc import., prioritzar.
Refrenar lafrontament
Esperar loportunitat per actuar, no precipitar-se.
Cercar suport social instrumental
Buscar consell, informaci o ajuda.
Afrontament Cerca de suport social emocional
Buscar comprensi, recolzament moral o simpatia.
centrat en les Interpretaci positiva i creixement Reinterpretar la situaci en termes positius
emocions
personal
transformant els sentiments experimentats.
Acceptaci
Reconixer lexistncia i la importncia de la font.
Religi
Per obtenir suport emo. o reinterpretar la situaci.
Afrontament Centrar-se i expressar emocions
Atendre al malestar experimentat i expressar-lo.
poc
Negaci
Rebutjar el problema o fer com si no exists.
adaptatiu
Abandonament instrumental
Reduir lesfor per a fer front a la font destrs.
Desconnexi mental
Distreures, no pensar en els problemes.
Alcohol o drogues
Qestionari CRIA-A (Coping Responses Inventory Adults) (Moos, 1993)
T 48 tems en 8 subescales:
Anlisi lgic: intents cognitius de comprendre i preparar-se mentalment per afrontar un
estressor i les seves conseqncies.
Revaloritzaci positiva: intents cognitius de construir i reestructurar un problema en sentit
positiu acceptant la realitat duna situaci.
Cerca dorientaci i recolzament: intents conductuals de buscar informaci, suport i orientaci.
Resoluci de problemes: intents conductuals de fer accions que porten directament al problema.
Evitaci cognitiva: intents cognitius devitar pensar en el problema de forma realista.
Acceptaci/resignaci: intents cognitius dacceptar el problema.
Cerca de gratificacions alternatives: intents conductuals dinvolucrar-se en activitats
substitutives i crear noves fonts de satisfacci.
Descrrega emocional: intents conductuals de reduir la tensi expressant sentiments negatius.
DIMENSIONS RESPOSTES DAPROXIMACI
RESPOSTES DEVITACI
Afrontament Anlisi lgic
Evitaci cognitiva
cognitiu
Revaloritzaci positiva
Acceptaci/resignaci
Afrontament Cerca dorientaci i recolzament Cerca de gratificacions alternatives
conductual
Resoluci de problemes
Descrrega emocional
CSI (Coping Responses Inventory Adults) (Tobin, Holroyd, Reynols i Kigal, 1989):
T 72 tems en 8 subescales:
Resoluci de problemes: canviar la font destrs.
Reestructuraci cognitiva: canviar el significat de la situaci.
Contacte social: cerca de recolzament en amics i familiars.
Expressar emocions: deixar anar les emocions i comunicar-les.
Evitaci del problema: negar lexistncia del problema i evitar pensar o actuar en ell.
Pensament desideratiu: tenir fantasies en les que tot es soluciona fcilment.
Retrament social: guardar-se els sentiments per a un mateix i evitar contactes socials.
Autocrtica: posar-se la culpa a un mateix i retreures els errors passats comesos.

15

Dimensi dacceptaci (engagement): s

semblant al comproms, i s oposada a
levitaci.
En
la
primera
versi
sanomenava canvi, perqu acceptar un
problema implica alterar una part la
relaci entre individu i entorn (la situaci,
la seva apreciaci, les emocions o les
conductes).
Dimensi de rebuig (disengagement):
desentendres dalguna cosa, i est
relacionada amb el concepte devitaci i
negaci. En la primera versi sanomenava
estabilitat, perqu les estratgies tenen en com el no fer res, intentar eludir el fet que no es pot
mantenir la situaci anterior a linici del problema.
SACS (Strategic Approach to Coping Scale) (Hobfoll, Dunahoo, Ben-Porath i Monnier, 1994)
Est basat en el model multiaxial de Hobfoll. T 50 tems en 9 subescales:
DIMENSI
ESTRATGIA
DEFINICI
Activa
Acci assertiva Actuar de forma enrgica per sense ficar-se amb ning.
Acci cauta
Mantenir la calma i actuar en el moment adequat.
Passiva
Cooperaci
Posar-se dacord amb altres per a fer front a la font destrs.
Suport social
Demanar opini i consell a amics i familiars.
Activa
Acci antisocial Buscar el punt feble dels altres pera utilitzar-lo en benefici propi.
antisocial
Acci agressiva Actuar enfrontant-se amb altres per a aconseguir eliminar la font
destrs.
Acci instintiva Seguir el primer impuls i actuar irreflexivament.
Passiva
Evitaci
Evitar enfrontar-se a les fonts destrs.
Acci indirecta Buscar suport de persones amb ms recursos per eliminar les fonts. Es
considera passiva perqu sespera que altres solucionin el problema.

RESPOSTES FISIOLGIQUES
Al 1910 Osler va veure que langina de pit era freqent en homes de negocis jueus de Londres, i ho va
relacionar amb el seu estil de vida. Creia que lintens ritme de treball i la gran dedicaci a la famlia els
exposava a nombrosos stresses and strains. Va utilitzar aquests termes en sentit colloquial de langls
de lpoca (preocupaci, atabalament, treball dur, penalitats). Stress es refereix a les condicions que
provoquen penalitats i strain al seu efecte en la persona.
La paraula stress en fsica significava pressi (qualitat de la fora aplicada per unitat de superfcie en
un cos). Strain significava tensi o distorsi (grau de canvi de mida o de forma que experimenta un
objecte quan se li aplica pressi). Alguns autors han utilitzat aquesta metfora fsica per referir-se a
lestrs hum (ex: Eysenck, 1983).
REACCI DALARMA (Cannon: la fora irresistible de la homeostasi)
Al 1934 Cannon, en la conferncia titulada Stresses and Strains of Homeostasis, es va referir a la
homeostasi per primer cop: constncia del medi intern de lorganisme davant els grans canvis que pot
experimentar el medi extern, reconeixent la influncia de Bernard. Aquest concepte va ser assimilat
rpidament i adoptat en les cincies biolgiques.
Va assenyalar que, igual que el cervell i la medulla es relacionen amb el medi extern a travs del
sistema sensorial i el control nervis de les accions esqueltico-musculars, es relacionen tamb amb el
SNA per mantenir la condici homeosttica del medi intern.
16

Cannon utilitzava el terme stress per referir-se, per exemple, a la magnitud del fred o a la falta doxigen,
i strain tenia un sentit ms vague, referit a lactivaci autonmica per mantenir lhomeostasi. No va
arribar a definir de forma rigorosa aquests conceptes.
La resposta datac o fugida (reacci dalarma) ha estat la reacci homeosttica estudiada per Cannon
que ms impacte ha tingut en estudis posteriors de lestrs. Segons ell, consisteix en una activaci
brusca i global de la branca simptica del SNA davant situacions de perill. Es caracteritza per un augment
de les catecolamines (adrenalina i noradrenalina) en el torrent circulatori, augment de la funci
cardiorrespiratria, mobilitzaci de reserves i inhibici de les funcions digestives i reproductives.
Aquesta reacci fisiolgica prepara lorganisme per actuar enrgicament, atacar o fugir en situacions
demergncia.
La diferncia entre la reacci dalarma i les altres accions del SNA est en que saltera la homeostasi (hi
ha un canvi en les constants del medi intern per afrontar una amenaa del medi extern). Lorganisme
est forat i en tensi, fora de les seves pautes homeosttiques habituals. La reacci dalarma s
necessria, per si es prolonga s nociva.
Alguns autors creuen que aquesta resposta en realitat no s homeosttica, sin alosttica (McEwen,
1998), ja que la resposta no s un resultat del desequilibri intern, sin que s en s mateixa el
desequilibri que lorganisme provoca de forma intencionada per a preparar-se i anticipar-se als possibles
efectes de lentorn que afectin a lequilibri de funcions bsiques. s important aquesta distinci perqu
es considera que aquest tipus de regulaci alosttica t un cost per lorganisme (crrega alosttica,
resultat de lesfor per trencar lequilibri), i si s molt elevat pot fer alteracions que a la llarga es
relacionin amb problemes de salut. Alguns autors consideren que la major part damenaces i conflictes
actuals no es solucionen atacant o fugint, per tant sarriba a un estat dactivaci intil i perjudicial per la
salut.
SNDROME GENERAL DADAPTACI (Seyle)
Al 1936, Seyle va publicar larticle A Syndrome
Produced by Diverse Nocuous Agents, on descrivia el
SGA.
Consisteix en laugment de pes de les glndules
suprarrenals, latrfia del tim i dels ganglis limftics, i
laparici dlceres pptiques. Es desenvolupa en tres
fases:
1)Reacci dalarma: la hipfisi allibera ACTH davant
un dany o agressi a lorganisme.
2)Fase de resistncia: la finalitat s resistir i
recuperar lequilibri. La permanncia de la reacci
dalarma s molt nociva, poden aparixer malalties
associades a lestrs. Augmenta la resistncia a
lestrs original per disminueix a daltres simultanis.
Lestrs original es refereix al curs habitual de
laparici del SGA en la fase desgotament. Lestrs
nou s el curs daparici del SGA quan lorganisme
sexposa a una nova font destrs (mentre encara
sexposa a lanterior).
3)Fase desgotament: la resposta desapareix i
lanimal mor.

17

El SGA s un patr de canvis biolgics especfic pel que fa a les

seves caracterstiques, per s inespecfic respecte a la seva
causa (pot estar provocat per diferents agents nocius).
Aquesta visi de Seyle s oposada a la de Cannon (pensava
que els esforos biolgics per mantenir lhomeostasi eren
especfics a lagent pertorbador).
Els agents nocius provoquen en un primer moment un
Sndrome Local dAdaptaci (SLA) especfic a lagent nociu i
no implica a tot lorganisme (ex: inflamaci davant el dolor o
tremolor davant el fred). Quan el SLA no s efectiu o quan hi ha diversos agents nocius simultniament
es posa en marxa el SGA.
Seyle va suggerir lexistncia de malalties dadaptaci, on el procs patolgic no est causat per lacci
dun agent nociu sin per un excs de resposta dadaptaci davant agents nocius dbils o agents
estranys innocus.
En un principi Seyle utilitzava el terme estrs com a tensi mental, i el SGA com al conjunt de fets
biolgics objectius. Va acabar utilitzant el terme estrs per a les manifestacions puntuals del
sndrome, i SGA per la seva evoluci en tres fases al llarg del temps. Aix va popularitzar la paraula
estrs com les manifestacions de lorganisme davant agents nocius, provocant la polismia i confusi
actuals de la paraula.
La resposta que pot donar lloc al SGA s adaptativa (igual que en la RA), i noms pot tenir efectes
perjudicials quan no es dna a lorganisme la possibilitat de recuperar-se. Seyle diferenciava entre
disress (estrs dolent) i eustress (estrs bo), per aquesta distinci noms va ser conceptual, sense
mesures objectives per a diferenciar-les.
Hem vist que en lorigen de la investigaci sobre lestrs coexistien tres significats per la paraula:
En sentit colloqual, com atabalament, penalitat o tensi mental.
En sentit metafric, com pressi exercida sobre un cos.
En sentit biolgic, com les manifestacions de lorganisme davant demandes o agressions.
CONTROL CENTRAL DE REACCIONS BIOLGIQUES EN SITUACIONS DESTRS
Lhipotlem fa el control executor del canvis orgnics que corresponen a les funcions adaptatives
bsiques (atacar, fugir, menjar, dormir, i en general tot el relacionat amb la regulaci homeosttica).
Noms una part daquestes reaccions es produeixen en lestrs: augment de les catecolamines i la
corticotropina. Cada reacci est controlada per un nucli diferent de lhipotlem, per estan
interconnectats i es poden activar o inhibir entre ells. Lhipotlem noms s lexecutor que actua en
funci de la informaci provinent daltres rees del cervell.
Hi ha moltes senyals diferents que ordenen a lhipotlem que segregui ACTH. Les conegudes sn:
Estimulaci dels barorreceptors (canvis en la pressi arterial).
Estimulaci espinotalmica (dolor).
Estimulaci provinent de lamgdala (por).
Estimulaci regulada pels ritmes circadians (cicle diari).
Estimulaci immunitria mitjanant la interleuquina-1 (via qumica, infeccions o intoxicacions).
Les reaccions per cada estimulaci noms es difereixen en la intensitat i durada de la secreci de
corticotropina. Per tant, aquesta reacci biolgica no es pot distingir en funci del seu origen.
La participaci de lamgdala i altres nuclis corticals suggereix la intervenci de factors psicolgics
(interpretacions o apreciacions automtiques i conscients), per quan no hi ha danys fsics no es pot
afirmar que lorigen sigui psicolgic, podria estar degut a una desregulaci dels ritmes circadians.
La via de lamgdala representa lacci de lemoci de por anticipant una situaci perillosa.
18

Tradicionalment noms es considerava una via cortical (conscient) que comena als rgans sensorials
que transmeten la informaci al tlem, on es realitza un processament rpid i poc precs de lamenaa.
El tlem connecta amb el crtex, on es desenvolupa el processament de la situaci avaluada. El resultat
daquest anlisi arriba a lamgdala, que activa les vies eferents que donen pas a les respostes davant
situacions destrs.
Ledoux (1990) va identificar una via subcortical (no conscient) implicada en el processament de
lamenaa. El tlem activa simultniament lamgdala i el crtex, permetent que les respostes
emocionals (com la secreci de corticotropina i catecolamines) sinicin abans de finalitzar el
processament del crtex. Aquesta via dna una resposta rpida molt important en les situacions de
perill, que desprs pot ser rectificada pel resultat final del processament cortical.

VIES DACCI DE LHIPOTLEM

Lhipotlem
exerceix
control
en
lorganisme amb dues vies dacci: la
hormonal (secreci dhormones) i la
neural (estimulaci de fibres nervioses,
SNA).
Lhipotlem produeix neurohormones
(factors de secreci, RF: release factors)
especfiques per cada hormona. La
glndula diana de les neurohormones s
ladenohipfisi (part anterior de la
hipfisi). La hipfisi produeix moltes
hormones que van al torrent sanguini
per actuar cadascuna sobre la seva glndula diana (les glndules diana de les hormones hipofisries
estan repartides per tot el cos) per produir una hormona diferent.
La hormona ms caracterstica de lestrs s la corticotropina (adenocorticotrpica, ACTH), responsable
del SGA. Lestrs augmenta lACTH, augmenta la tirotropina, canvia els nivells de la hormona del
creixement, i disminueix les gonadotropines (excepte la prolactina). Cada hormona t diverses funcions
(de vegades les funcions no tenen relaci aparent) i cada funci pot estar regulada per ms duna
hormona.
HORMONA HIPOFISRIA
Corticotropina (ACTH)
Gonadotropines (FSH, LH, prolactina)
Tirotropina
Hormona del creixement (GH)

GLNDULA DIANA
Crtex de les glndules suprarrenals
Gnades (ovaris o testicles)
Tiroides
Cap, tot el cos sobretot ossos i msculs

HORMONA PRODUDA
Corticoides (diversos)
Estrgens o andrgens
Tiroxina

Les reaccions orgniques de lestrs inclouen accions al cervell, com la producci de factors de secreci
de corticotropina (CRF), que estimulen la producci de beta-endorfines al cervell (disminuci de la
percepci del dolor). Aquestes endorfines sn produdes per estmuls dolorosos i altres estmuls capaos
de secretar CRF.

19

EIX HIPOFISARI-SUPRARRENAL
En la imatge es veuen els diferents eixos dactivaci
de les glndules diana estimulades per les hormones
adenohipofisries.
Per exemple, hi ha leix hipofisari-gonadal, o leix
hipofisari-suprarrenal (important perqu la seva acci
prolongada pot provocar el SGA).
Leix hipofisari-suprarrenal s un mecanisme
regulador controlat per lhipotlem i executat a
travs de ladenohipfisi (secreta corticotropina i
estimula les glndules suprarrenals). Lestimulaci de
les
glndules
suprarrenals
produeix
els
corticoesteroides
(sn
diferents
hormones
imprescindibles per al bon funcionament del
metabolisme). Hi ha dos tipus de corticoides:
Mineralcorticoides: actuen en el metabolisme dels minerals, faciliten els processos inflamatoris i
estimulen els limfcits (ex: aldosterona).
Glucocorticoides: estan implicats en el metabolisme dels sucres. Transformen el glucogen en
energia, inhibeixen els processos inflamatoris i regulen lactivitat del sistema immunolgic
(combat infeccions) (ex: cortisol, cortisona i corticosterona).
Els corticoides interactuen amb les hormones sexuals i amb les catecolamines. Les catecolamines sn
controlades per leix neurovegetatiu i sn secretades per la glndula suprarrenal. Per tant, leix
hipofisari-suprarrenal interactua amb el neurovegetatiu: els corticoesteroides i les catecolamines
sestimulen mtuament en la seva producci, i els seus efectes en el cicle de producci denergia sn
complementaris.
Aquests canvis hormonals en resposta a lestrs semblen respondre a la necessitat de mobilitzar
energia, conservar funcions a llarg termini per prioritzar la resposta demergncia i regular aquesta
resposta per evitar possibles efectes nocius.
EIX NEUROVEGETATIU
s un mecanisme regulador controlat per lhipotlem i executat a travs del SNA i lestimulaci de la
neurohipfisi (que produeix vasopresina o hormona antidirtica i oxitocina).
La reacci dalarma correspon a lactivaci brusca daquest eix. El SNA actua mitjanant dos parells de
nervis amb efectes antagnics (sinhibeixen mtuament):
El sistema simptic activa el cardio-respiratori (ms oxigen disponible pels msculs), allibera a la
sang els sucres emmagatzemats al fetge (ms energia per als msculs), activa les defenses
(limfcits i plaquetes) i inhibeix les funcions reproductives i alimentries. Prepara lorganisme per
a lacci.
El sistema parasimptic afavoreix la digesti, lemmagatzemament de greixos, el descans i les
funcions reproductives.
Podria semblar que lactivaci simptica s la reacci prpia de lestrs i la parasimptica de la relaxaci,
per aix s una simplificaci excessiva:
Hi ha una activaci integral simptica, per no parasimptica (resposta dactivaci per no de
relaxaci). Tot el SNA t una sinapsi entre la medulla i lrgan diana. En el cas del sistema
simptic aquestes sinapsis es produeixen en ganglis que estan a prop del SNC i es connecten
entre elles (nervis torcico-lumbars), i en el cas del parasimptic els ganglis estan a prop dels
rgans i separats entre ells (nervis cranials i sacres). Hi ha una activaci simptica global, per no
inhibici parasimptica simtrica ni activaci total, sin que hi ha activacions parasimptiques
parcials.
20

Tots els estats orgnics funcionals estan formats delements simptics i parasimptics (de
forma sincrnica i diacrnica) (ex: lerecci del penis s un efecte parasimptic, i desapareix al
produir-se lejaculaci que s un efecte simptic) (ex: lactivaci de la por s simptica, per
lestimulaci suplementria amb el colon actiu i lesfnter relaxat, i la contracci de la bufeta i
relaxaci de lesfnter sn parasimptics).
Lestat dactivaci s producte de lequilibri simptic i parasimptic. Un mateix efecte pot ser
producte de lactivaci dun sistema o desactivaci de laltre. Els dos sistemes sinhibeixen
mtuament, per noms fins a cert grau (els dos poden estar activats o desactivats alhora).
Sembla ms nociva lactivaci simptica sense la parasimptica que lactivaci conjunta. Amb
lactivaci conjunta es dna una recuperaci ms rpida quan lestimulaci estressant es frena
(lactivaci simptica s responsable de la intensitat de resposta i la parasimptica de la
recuperaci posterior).
La resposta dactivaci del SNA sembla preparar lorganisme per una situaci demergncia en la que cal
lluitar o fugir. En els ltims anys (Shelley i Taylor) sha postulat que lacci de leix neurovegetatiu sobre
loxitocina fa una resposta a lestrs no relacionada amb lluitar i fugir, sin que s la tendncia a
lafiliaci i cura dels altres.
DINMICA HOMEOSTTICA I ALOSTTICA DE LESTRS
Les reaccions biolgiques a lestrs no sn sempre iguals, canvien en funci del temps i de les persones, i
estan autorregulades mitjanant mecanismes dactivaci i inhibici.
La homeostasi s el conjunt de fenmens dautorregulaci que intenten mantenir equilibrades les
composicions i les propietats de lorganisme, especialment les constants vitals.
Lalostasi es produeix quan salteren aquestes constants per adaptar-se a les situacions de lentorn, en
aquest cas es produeix una crrega alosttica.
COMPARACI ENTRE RA I SGA
REACCI DALARMA
FASE
Rpida
MECANISME Nervis
EIX
Neurovegetatiu
FUNCI
Conducta activa

SNDROME GENERAL DADAPTACI

Lenta
Hormonal
Hipofisari-suprarrenal
Resistncia fisiolgica

CONTROLS INHIBITORIS I AUTORREGULADORS

Laugment de corticoesteroides i de catecolamines en sang posen en marxa mecanismes de feedback
negatiu per regular el seu nivell de secreci. Per tant, les reaccions destrs tenen una fase dactivaci,
un manteniment (relativament curt) i una recuperaci.
La primera fase s la ms evident, per la recuperaci (o la falta de recuperaci) s la ms important per
la salut. La recuperaci es pot fer incls si la causa de la reacci perdura. Quan lagent estressor s molt
intens o s creixent, es bloquegen els mecanismes autorreguladors.
PATRONS TEMPORALS DE LES REACCIONS BIOLGIQUES A LESTRS
La reacci a lestrs sol comenar amb la RA (si la font destrs s intensa, brusca o inesperada), s a dir,
la via neural i leix neurovegetatiu. Desprs apareixen les primeres
hormones (vasopresina, hormona del creixement i prolactina). A
continuaci sinhibeixen les gonadotropines i sallibera
corticotropina en la sang. Comencen a aparixer els primers
corticoides i desprs augmenta la tirotropina.
Alguns efectes duren poc encara que la font continu (com la RA,
la vasopresina i la hormona del creixement). Altres duren una mica
ms per tamb es recuperen aviat (com laugment de prolactina i
inhibici de gonadotropines). Els efectes de la corticotropina i els
21

corticoides sn els ms permanents mentre dura la font destrs. Sobre la tirotropina hi ha poques
dades, s difcil destudiar degut a la seva llarga latncia.
Tamb hi ha un ordre en el restabliment de lequilibri un cop acabada la font destrs. Els efectes ms
rpids es recuperen de seguida, la corticotropina tarda una mica ms i els ltims en desaparixer sn els
corticoides.
DIFERNCIES INDIVIDUALS
Les reaccions biolgiques sn universals a totes les persones sanes, per hi ha diferncies individuals
respecte a la intensitat i la recuperaci.
Degut a que les reaccions biolgiques a lestrs comporten diferents respostes, no totes les persones
responen amb el mateix perfil (ex: algunes persones mostren grans canvis que afecten al sistema
cardiovascular i poc al digestiu, o al revs). Els estudis sobre loxitocina apunten a possibles diferncies
de gnere en la secreci daquesta hormona, molt lligada a la conducta maternal.
PAUTES TEMPORALS DE LES FONTS DESTRS
Una font destrs pot ser aguda (puntual o curta), una cadena de fets aguts, crnica intermitent
(regular o irregular) o crnica (contnua).
HABITUACI I ENDURIMENT
Les reaccions a lestrs varien amb la repetici de la font destrs.
Aix pot ser degut a lhabituaci a la font destrs (un fet que abans provocava estrs ara ja no) o per
lenduriment de lorganisme (la reacci s la mateixa: canvis hormonals, per lorganisme no s tan
sensible a lefecte daquests canvis). s probable que es produeixin en totes les reaccions biolgiques a
lestrs.
La RA s molt sensible a lhabituaci, tot i que de vegades la repetici duna font pot causar la
sensibilitzaci de les reaccions orgniques. Es podria dir que amb estmuls dintensitat moderada i
espaiats (permeten una recuperaci total entre els dos estmuls) pot haver habituaci, i amb estmuls
intensos i seguits s ms probable una sensibilitzaci.
Algunes dades mostren que les situacions destrs agut i moderat sn adaptatives, mentre que els estats
crnics sn generalment nocius per la salut i per ladaptaci. Shan estudiat ms les fonts agudes que les
crniques, per semblen ms importants les crniques perqu en les agudes ja es posen en marxa
mecanismes de recuperaci desprs de la font.
Sha comprovat que en animals, desprs de la recuperaci en un episodi agut destrs, varia la seva
tolerncia a la situaci, i la segona recuperaci pot ser ms rpida. Es pot passar parcialment duna font
a una altra (tolerncia creuada).
ESPECIFICITAT SITUACIONAL DE LES REACCIONS BIOLGIQUES EN SITUACIONS DESTRS
Cannon estudiava respostes especfiques (diferncies en funci de la font destrs), i Seyle veia les
respostes com a automtiques i amb una funci global i com en qualsevol font:
Generalitat: sigui quina sigui la font destrs, les reaccions sn sempre les mateixes, variant
noms en intensitat i durada.
Especificitat situacional: segons la font destrs o la situaci que el provoqui, la reacci orgnica
ser diferent, per adaptar-se a les demandes concretes de la situaci.
Els plantejaments especfics es basen en sistemes psicofisiolgics de resposta que impliquen, per
exemple, perfils conductuals i orgnics diferenciats per diferents tipus de situacions demergncia (ex:
Lacey ha determinat dos perfils dactivaci psicofisiolgica en humans). Altres investigacions intenten
trobar diferncies en lactivaci orgnica comparant frustraci i cstig, dolor i anticipaci del dolor, etc.
s difcil demostrar una teoria especfica, perqu els estats psicolgics i fisiolgics no sn
unidimensionals. Per es pot trobar certa correspondncia entre dimensions de les dues esferes (ex:
alta noradrenalina situacions que requereixen activitat; corticotropina situacions que impliquen
22

emocions negatives o dolor) (resposta dorientaci novetat i sorpresa desacceleraci cardaca;

resposta de defensa dolor acceleraci cardaca).
Lhipotlem respon davant diferents senyals (biolgics i psicolgics) dalarma. Leix neurovegetatiu s
rpid i est dirigit a facilitar lacci, i lhipofisari-suprarrenal s ms lent i s lencarregat dassegurar la
resistncia biolgica. Aquestes reaccions estan sotmeses a una dinmica autorreguladora que determina
la seva recuperaci amb el pas del temps. Les experincies estressants modifiquen les futures reaccions
destrs. Les caracterstiques de lentorn i la seva percepci tamb influeixen en el tipus de reaccions
biolgiques produdes en situacions destrs. Per tant, les malalties degudes a lestrs no es poden
entendre com el resultat dun factor, sin la combinaci de diversos mecanismes.

TEMA 2: ESTRS I TREBALL

PROBLEMA DE LESTRS LABORAL
DEFINICI DE FACTOR DE RISC
En salut pblica, factor de risc es refereix a les condicions de lambient i dels individus (socials, de vida i
treball, gentica, etc), associades a processos relacionats amb la salut (aquests processos sn els que cal
evitar).
Per la prevenci de riscs laborals s un objecte, substncia, forma denergia o caracterstica de
lorganitzaci del treball que pugui contribuir a provocar un accident de treball, agreujar les
conseqncies daquest o provocar danys a la salut dels treballadors.
Classificaci: els factors de risc es poden classificar segons siguin materials (fsics, qumics i biolgics) (a
travs de mecanismes dacci externs que interactuen amb els sistemes interns biolgics i fisiolgics), i
psicosocials (mecanismes psicolgics que produeixen estrs).
Manifestaci: els efectes de lorganitzaci del treball sobre la salut sn intangibles i inespecfics, i es
manifesten a travs de diversos mecanismes emocionals (ansietat, depressi, alineaci, apatia, etc),
cognitius (restricci de la percepci, concentraci, creativitat, presa de decisions, etc), conductuals (abs
de drogues, violncia, etc) i fisiolgics (reaccions neuroendocrines).
Aquests processos es basen en la interacci entre les oportunitats i demandes ambientals de
lorganitzaci i les necessitats, habilitats i expectatives individuals. Aquests mecanismes sn lestrs.
Origen: les exposicions als factors de risc tenen diferents orgens. Lorigen dels factors psicosocials es
troba entre els continguts i organitzaci del treball (continguts especfics de les activitats i tasques i les
seves condicions de realitzaci: exigncies que comporten, autonomia que permeten, relacions socials
que condicionen, compensacions, possibilitats daprenentatge i desenvolupament dhabilitats, promoci,
estabilitat, etc).
Els factors de risc laboral psicosocials sn factors de risc (causes de malalties) laborals (relacionats amb
les condicions de treball i amb lorganitzaci) que actuen fonamentalment a travs de processos
psicolgics anomenats estrs.
En termes de prevenci, els factors
psicosocials sn lexposici (el que sha
didentificar,
localitzar
i
mesurar),
lorganitzaci del treball lorigen (sobre el
que shaur dactuar per reduir les
exposicions), i lestrs s el precursor de
lefecte (malaltia o trastorn de salut que es
pretn evitar).
Lambient psicosocial sn les oportunitats socioestructurals de satisfer les necessitats de benestar,
productivitat i autoexperincia positiva de la persona. Lautoexperincia est formada de:
23

Autoeficcia: un ambient que la promogui ha de capacitar les persones per exercir les seves
habilitats i experimentar control en el sentit dagncia, i produeix efectes beneficiosos en la salut
i el benestar.
Autoestima: capacita les persones per interactuar amb els altres i per a rebre el refor adequat
per realitzar b les seves tasques, i beneficia la salut i el benestar.
Aix, lambient psicosocial s el concepte que connecta lestructura social doportunitats amb les
necessitats individuals dautoestima i autoeficcia favorables, i la salut i el benestar estan molt influts
per la qualitat i intensitat daquests processos.
PRINCIPALS FONTS DESTRS LABORAL
Els models de demanda control recolzament social i el desfor recompensa es centren en el balan
entre un conjunt de dimensions psicosocials presents als llocs de treball. Han estat molt utilitzats en
investigaci. No aborden altres exposicions psicosocials i relacionades amb lorganitzaci del treball.
Una de les limitacions s que consideren les exigncies psicolgiques del treball com a quantitatives.
Les persones solen treballar amb persones, amb les exigncies psicolgiques imposades per exposar-se
a emocions i sentiments daltres (burnout).
Les dimensions de control i recolzament social tamb shaurien dampliar, perqu el components
importants del control tamb inclouen control sobre els temps a disposici, el nivell dinfluncia en
general sobre les condicions de treball, i el sentit del treball.
Les relacions socials es poden dividir en tres dimensions:
Dimensi estructural: possibilitats de relacionar-se que el treball ofereix.
Dimensi funcional: recolzament social.
Dimensi emocional: sentiment de grup.
En les relacions socials tamb sn importants la claredat del lloc de treball, els conflictes de rol, la
previsibilitat i el refor.
La simplicitat dels models de Karasek i Siegrist els fan atractius per la investigaci, i sn tils, per el seu
potencial per la detecci dexposicions pot ser limitada.
Una orientaci preventiva pragmtica seria facilitar la identificaci de riscs al nivell de menor
complexitat possible. Un exemple s el mtode COPSOQ (ISTAS21 COPSOQ a Espanya), on es divideixen
els quatre grups de factors de risc dels dos models en 20 unitats ms petites i ms manejables per la
prctica, i sha afegit la dimensi de la doble presncia.
EXIGNCIES PSICOLGIQUES
Quantitatives: relaci entre quantitat de treball i temps disponible. A menys temps, ms ritme de
treball i ms acumulaci de treball. A menys exigncies, ms subestimaci de les capacitats personals.
Les exigncies afecten ms si no hi ha possibilitats dinfluncia, oportunitats per al desenvolupament
dactivitats i suport de companys i superiors.
Cognitives: relacionades amb la presa de decisions, tenir idees noves, memoritzar, gestionar
coneixements, i controlar moltes coses alhora. Si lorganitzaci del treball facilita les oportunitats i
recursos necessaris es contribuir al desenvolupament dhabilitats. Si no, pot ser una crrega afegida a
les exigncies quantitatives. De vegades sintrodueixen noves tasques o tecnologies i els treballadors no
reben prou informaci per afrontar les exigncies, creant un esfor cognitiu excessiu.
Emocionals: inclouen les que afecten als sentiments, sobretot quan requereixen la prpia capacitat per
entendre la situaci daltres persones que poden transferir els seus sentiments i emocions, als que es
pot mostrar comprensi i compassi. El treballador ha dintentar no involucrar-se en la situaci i no
confondre els sentiments de clients, pacients o alumnes pels propis. Aquesta diferenciaci pot ser difcil
si les exigncies emocionals sn excessives.
24

Amagar emocions: sn opinions i reaccions negatives que el treballador amaga als clients, supervisors o
companys per raons professionals, i afecta als sentiments positius i negatius.
Sensorials: sn les exigncies laborals respecte als propis sentits, i representen una part important de
les exigncies imposades pel treball.
TREBALL ACTIU I DESENVOLUPAMENT DHABILITATS
Influncia: marge de decisi i autonomia respecte al contingut i les condicions de treball. Una baixa
influncia augmenta el risc de diverses malalties (cardiovasculars, psicosomtiques, trastorns
musculoesqueltics, salut mental, etc). Els espanyols tenen nivells dinfluncia inferiors a la mitja de la
UE. Sutilitzen paraules com decision latitude o control com a sinnims dinfluncia. Per decision
latitude es refereix a dues dimensions parcials: decision authority (influncia) i skill discretion
(possibilitats de desenvolupament).
Possibilitats de desenvolupament: savalua si el treball s font doportunitats de desenvolupament de
les habilitats i coneixements. El treball ha de permetre ladquisici de les habilitats suficients per
realitzar les tasques, aplicar les habilitats i coneixements i millorar-los.
Control sobre els temps de treball: complementa la dinfluncia en relaci al control sobre els temps
que t el treballador. s un avantatge en relaci amb les condicions de treball i amb les necessitats de
conciliaci de la vida laboral i familiar.
Sentit del treball: significa poder relacionar-lo amb altres valors o finalitats que els instrumentals.
Safronten millor les dificultats del treball si se li troba sentit. Es pot veure com un factor de protecci,
una forma dadhesi al contingut del treball o a la professi, per no necessriament a lempresa.
Integraci en lempresa: est molt lligat a lanterior. s la implicaci de cada persona en lempresa (i no
en el contingut del seu treball). La persona es sol identificar amb els seus companys i no amb lempresa,
facilitant el suport social i el sentiment de grup. Hi ha estratgies de gesti de RRHH per integrar els
treballadors en lempresa perqu sentin els problemes i objectius daquesta com a propis (ex: fomentar
la implicaci dificultant la cooperaci i la solidaritat, o reconeixent la seva contribuci a lassoliment
dobjectius).
RECOLZAMENT SOCIAL EN LEMPRESA I QUALITAT DE LIDERATGE
Previsibilitat: les persones han de tenir la informaci adequada, suficient i a temps per adaptar-se als
canvis que poden afectar a la seva vida (si no augmenten els nivells destrs). Sha relacionat la falta de
previsibilitat amb pitjor salut mental i vitalitat.
Claredat de rol: est relacionada amb la definici del lloc de treball. Una mala definici del paper a
desenvolupar pot ser molt estressant. La falta de definici de rol es pot deure a la indefinici del lloc de
treball (falta de definici de les tasques a realitzar), o al nivell dautonomia.
Conflictes de rol: sn les exigncies contradictries en el treball i els conflictes professionals o tics,
quan les exigncies de les tasques entren en conflicte amb les normes i valors personals. Poden ser de
llarga durada en moltes ocupacions i poden ser molt estressants.
Qualitat del lideratge: s important el paper de la direcci i la qualitat de direcci per assegurar el
creixement personal, la motivaci i el benestar dels treballadors, i es tendeix a recomanar el rol de lder
ms que el de cap per les tasques de direcci (tot i que a Espanya no es posa gaire en prctica).
Refor: (feedback) s una altra forma de recolzament instrumental. Es refereix a rebre missatges de
retorn de companys i superiors sobre com es treballa. Es sol rebre moltes vegades al dia, per sovint de
forma molt indirecta, intangible. s important per modificar les coses que fallin, facilita oportunitats per
laprenentatge i el desenvolupament dhabilitats, i forma una base per al tracte just en el treball.
Recolzament social: en la investigaci psicosocial es divideix el concepte de xarxes socials en suport
social (aspecte funcional) i relacions socials (part estructural). El suport social consisteix en rebre el tipus
dajuda necessria en el moment adequat. La falta de suport social es relaciona amb els factors
estressants, augment de malalties i major mortalitat. Els treballs amb altes exigncies, poc control i baix
suport social tenen major risc per la salut.
25

Possibilitats de relaci social: s la vessant estructural del concepte de xarxes socials. Treballar de
forma allada, sense possibilitats de contacte i relaci amb altres s un risc per a les persones que
treballen en alta tensi (moltes exigncies i poc control), i el treball en equip i collectiu suposarien una
moderaci del risc.
Sentiment de grup: la qualitat daquestes relacions s el component emocional del suport social. La
majoria dadults passen gran part del temps en el seu lloc de treball, per tant s molt important lestat
dnim i el clima en aquest lloc. No formar part del grup en un lloc de treball es relaciona amb estrs,
fatiga i mala salut.
COMPENSACIONS
Inseguretat en el treball: la inseguretat, la temporalitat i en general la precarietat del treball es
relacionen amb molts indicadors de la salut, especialment la sinistralitat laboral. No noms es refereix a
la inseguretat contractual, sin sobre la mobilitat funcional i geogrfica, canvis de jornada i horari de
treball, salari i forma de pagament i carrera professional.
Estima: s un altre component de la dimensi de compensacions del treball del model esfor
recompensa. Inclou el reconeixement dels superiors i de lesfor realitzat per a fer el treball, rebre el
suport adequat i un tracte just. s una compensaci psicolgica obtinguda a canvi del treball realitzat, i
forma, juntament amb les perspectives de promoci, la seguritat en el treball i les condicions de treball,
i un salari adequat a les exigncies s la base de les compensacions del model de Siergist.
DOBLE PRESNCIA
Hi ha activitats i ocupacions especfiques de gnere, i generalment les dones ocupen llocs de treball amb
pitjors condicions que els homes. Es responsabilitzen de la major part del treball familiar i domstic, fent
ms esfor de treball total. Aix es manifesta en diferncies de salut entre homes i dones.
s una doble presncia, perqu les exigncies dels dos treballs sn assumides quotidianament de forma
sincrnica. Lorganitzaci del treball productiu influeix en la compatibilitat dels dos.
Aquestes exigncies sn difcils de mesurar, les dues interaccionen i influeixen en la salut de les dones.
Per mesurar-les cal tenir en compte el seu carcter sincrnic.
AVALUACI PRIMRIA I SECUNDRIA EN LES FONTS DESTRS
Les fonts destrs laboral (o factors psicosocials de risc) sn molt diverses, i solen implicar expectatives
de futur, sensacions de seguretat o relacions socials. Provoquen reaccions fisiolgiques que si es
prolonguen produeixen el SGA. Per estudis mostren que les situacions que provoquen SGA estan
relacionades amb lamenaa o el dany a la integritat de lorganisme, i en les fonts destrs al treball les
amenaces solen ser socials.
PREDICCI I INCERTESA
El CC entre senyals anticpatoris i situacions aversives s un mecanisme dadaptaci si permet anticipar
adequadament laparici de situacions aversives.
Badia i Culbertson (1970) van estudiar la preferncia dels animals sobre la presncia o no de senyals
davs davant estmuls aversius inevitables. Administraven descrregues elctriques doloroses (per
fsicament no nocives) aleatriament a rates.
En lexperiment hi ha dues condicions: descrregues elctriques assenyalades amb un estmul auditiu i
descrregues sense assenyalar. Salternaven intervals amb les dues condicions, i hi havia una palanca
que lanimal podia pitjar per canviar de condici.
Es va veure que era ms probable que lanimal pitgs la palanca per canviar a la condici assenyalada
que al revs. Aix s una mesura conductual de la preferncia per lavs de situacions aversives. Es
mant fins i tot quan els estmuls senyalitzats sn una mica ms intensos, ms freqents o ms llargs
que els no senyalitzats. Aquesta preferncia desapareix quan les descrregues senyalitzades sn molt
ms intenses, freqents o llargues que les no senyalitzades.
26

Les reaccions biolgiques a lestrs sn ms intenses en descrregues no senyalitzades. Les dades amb
humans sn molt similars.
Hi ha dues hiptesis per explicar aquest fenomen:
Hiptesi del senyal de seguretat: lexistncia dun senyal marca perodes de perill quan aquesta
est present, i marca perodes de seguretat quan aquesta no hi s. En els perodes de seguretat
els animals es poden recuperar. Si no hi ha senyal, tota la sessi es converteix en un senyal de
perill, amb una situaci destrs continuat.
Hiptesi de les respostes preparatries: lexistncia dun senyal davs facilita lexecuci de
respostes preparatries (conductuals o fisiolgiques) que redueixen laversitat del xoc.
Abbot, Schoen i Badia (1984) van mostrar que les descrregues elctriques assenyalades provoquen
menys efectes fsics nocius (prdua de pes, lceres gstriques, alteracions hormonals ,etc). La predicci
sembla tenir un efecte protector sobre els efectes potencialment nocius dels senyals destrs.
Aquest efecte no s vlid per totes les situacions. En les situacions amb exposici crnica i efectes
aversius molt intensos, la predicci no s preferible, sin que es pot preferir la situaci de descrregues
no senyalitzades. A ms, el procs dhabituaci als estmuls aversius s ms lent en situacions
senyalitzades.
Per tant, la predicci de situacions aversives s un mecanisme adaptatiu alterat per la demora, la
incertesa i lambigitat. Aquests factors dificulten ladaptaci, ja que dificulten lanticipaci de les
situacions aversives.
Demora:
La demora entre lavs i la situaci aversiva (EC i EI) les reaccions orgniques sadapten a aquet lapse.
Quan es detecta el senyal incrementa el nivell dactivaci, per si lEC no es presenta immediatament es
recupera el nivell inicial, i posteriorment, mentre la presncia de lEC es va fent ms imminent, torna a
augmentar el nivell dactivaci. Sembla que la magnitud de laugment est relacionada amb el temps de
demora.
Una possible explicaci del segon augment dactivaci s la incubaci de lamenaa (Breznitz, 1967):
laugment satribueix al temps que els subjecte destina a pensar sobre la propera presncia de lEC. Per
tant, levoluci de les reaccions dactivaci depn, en part, de la duraci de la demora entre lEC i lEI.
Hi ha una preferncia per demores curtes. No est clar si la preferncia s una estratgia per evitar el
fenomen dincubaci de lamenaa o si es deu al fet que les demores llargues faciliten certa ambigitat
sobre el moment just en que es presentar lEC.
Incertesa:
Amb el CC es pot predir la magnitud de resposta davant senyals aversius (EC) en funci de la probabilitat
docurrncia de lEC provocador de lestrs (EI) i de la seva intensitat. Quant ms intens sigui lEC i ms
probable sigui la seva aparici desprs del senyal, major ser la resposta condicionada (el senyal ser
ms amenaant o aversiu). Frmula de la contingncia:
Amenaa = probabilitat docurrncia x intensitat.
Aquest model prediu una relaci directa entre la probabilitat de la situaci aversiva (EI) i la magnitud de
la reacci anticipada destrs. Per els resultats no recolzen aquest model. No sha observat que quan la
probabilitat docurrncia dun EC aversiu s mxima (100%) la RC sigui tamb mxima.
Es podria suggerir un model on la mxima amenaa coincids amb la
mxima incertesa. Quan la probabilitat daparici de lEC s totalment
segura o totalment insegura (100% o 0%) hi ha una predicci total, per
tant el nivell damenaa hauria de ser nul. Aquest model concorda amb
els resultats experimentals, per no sha pogut comprovar.
Lovibond (1968) creiaque el nivell damenaa depn de la suma de dos
factors:
Amenaa = probabilitat docurrncia x intensitat + incertesa.
27

Aix, la mxima resposta anticipada hauria daparixer quan lestmul aversiu sigui molt probable per
no totalment segur. Alguns estudis han confirmat aquesta predicci (ms intensitat de respostes
subjectives damenaa i reaccions biolgiques vegetatives quan la probabilitat s de 90-99%). Certes
reaccions biolgiques sn ms sensibles que altres a les situacions dincertesa (ex: freqncia cardaca).
Ambigitat:
De vegades poden aparixer simultniament senyals de perill i de seguretat, o pot ser difcil discriminar
entre aquests dos tipus de senyals. En aquests casos es parla dambigitat perqu falta informaci per
anticipar la presncia o absncia duna situaci aversiva.
Averill (1979) va descriure factors moduladors de la relaci entre ambigitat i estrs:
Diferncies individuals en els estils dafrontament.
Grau de confiana en la font dinformaci.
Relaci inversa entre demora i amenaa de lambigitat.
Magnitud de lamenaa.
Ambigitat centrada en les caracterstiques fsiques de lEC o en la percepci final.
CONTROL INSTRUMENTAL I DECISIONAL
Weiss (1970) va estudiar lefecte de lestrs i el control amb un procediment de grups acoplats. En cada
sessi hi ha tres animals: el primer rep estmuls aversius que pot evitar amb una palanca, el segon rep
els mateixos estmuls per sense poder exercir cap control sobre lestmul aversiu, i el tercer no rep cap
estmul.
Les situacions destrs incontrolables fan baixar molt els nivells de noradrenalina de lhipotlem i del
crtex frontal. Desprs daquestes sessions els animals eren incapaos de realitzar tasques senzilles com
fugir dun estmul aversiu. Els animals amb estrs controlable tamb tenien aquests efectes, per en
menys grau.
Efectes fisiolgics perifrics de la falta de control
Aquests efectes sn majors sense control (els animals sense control tenien molta ms ulceraci
gstrica).
Obrist (1975) va comparar lactivaci fisiolgica en situacions actives i passives i va trobar diferncies
qualitatives en lactivaci cardiovascular. En situacions actives hi ha una proporci major de
noradrenalina en sang (en comparaci amb ladrenalina) i una potenciaci dels efectes cardiovasculars
de lestrs (sobretot augment de pressi arterial).
Efectes psicolgics de la falta de control
Seligman (1975) va descobrir que en igualtat de condicions destimulaci aversiva, la falta de control en
situacions destrs provocava tres tipus de dficits: cognitius (en la capacitat dassociaci),
motivacionals (en iniciar respostes en situacions aversives), i emocionals (reaccions emocionals
desadaptatives i cronificades).
Va interpretar aquests dficits com el resultat dun aprenentatge: aprendre que no hi ha relaci entre
les prpies respostes i els canvis en les fonts destrs (falta de control). Aix s la indefensi apresa.
Aquest descobriment va fer un gran canvi en les teories de laprenentatge: abans es considerava que
una resposta saprenia i sextingia, i Seligman va demostrar que es podia aprendre a que no es pot fer
res.
Miller i Seligman (1975) van classificar un grup destudiants com a
alts i baixos en depressi (amb el qestionari de Beck) i els van fer
passar per diferents proves: davant dos tipus de diapositives,
havien dendevinar quin tipus de diapositiva es presentaria
(depenia de latzar), i mantenir una plataforma en posici
horitzontal apretant uns botons (aparentment depenia de lhabilitat
28

de la persona). Entre assaigs es demanava als participants si creien que encertarien en el segent assaig.
Es va veure que lexpectativa dxit futur no augmentava en la prova datzar, per en la prova
dhabilitat, les persones amb nivells baixos de depressi augmentaven les seves expectatives desprs
dencertar, i les persones amb alta depressi no. Cal tenir en compte que noms sencertava el 50% de
vegades (resultats manipulats) en les dues proves.
Les situacions aversives poden produir enduriment, tolerncia o tolerncia creuada. Les experincies
repetides de control en situacions difcils i el control indirecte (cognitiu, informatiu, autoadministrat o
decisional) disminueixen la indefensi apresa.
Per tant, en animals els efectes de les fonts destrs estan mediats per la seva controlabilitat objectiva:
FONTS DESTRS FALTA OBJECTIVA DE CONTROL EFECTES DE LESTRS
En humans la mediaci sexerceix per la percepci de controlabilitat:
FONTS DESTRS PERCEPCI DE CONTROL EFECTES DE LESTRS
Diferents formes de control
El control no es redueix a la possibilitat de realitzar una resposta que modifica lentorn.
Averill (1979) distingeix tres tipus de control:
Control conductual: realitzar accions que modifiquin lentorn, que t un efecte objectiu.
Control cognitiu: donar un significat concret o una interpretaci prpia a les situacions
potencialment aversives.
Control decisional: influir en les situacions futures amb les decisions que es prenen, escollint una
opci entre altres.
CONFLICTE
Les situacions de conflicte en animals es basen en preparacions experimentals en les que han de
realitzar simultniament dues respostes incompatibles. Es consideren situacions anlogues als conflictes
humans en que lestrs sorigina per la necessitat descollir entre dues alternatives incompatibles.
Aquestes situacions sindueixen amb animals privats de menjar que han de rebre un estmul dolors per
aconseguir menjar. El conflicte est entre la conducta daproximaci al menjar i levitaci del dolor.
Diverses espcies de mamfers desenvolupen lceres gstriques en situacions de conflicte. Per les
lceres sn un dels elements del SGA, i es poden produir per fonts fsiques destrs (estar sotms a
estmuls dolorosos o estar privat de menjar, sense cap conflicte, pot provocar lceres).
Sawrey, Conger i Turrell (1956) van fer un disseny especial per demostrar que el conflicte provoca
lceres. Van fer nou grups diferents: un grup amb el conflicte, i els altres amb algun dels elements
daquest grup anterior per sense conflicte.
La gana i el dolor podien provocar lceres, per no la set. En el grup de conflicte hi ha haver moltes ms
lceres a la suma de les dels altres grups.
En resum, la falta de control i el conflicte poden ser causes poderoses destrs psicolgic. Les fonts
destrs laboral estan molt relacionades amb la falta de predicci, de control, conflictes o la falta de
suport social, ms que amb amenaces o danys fsics a lorganisme.
MODELS EXPLICATIUS DELS EFECTES DE LESTRS LABORAL SOBRE LA SALUT
Des que Seyle va formular el SGA shan desenvolupat diversos models conceptuals destrs basats en el
principi de balan entre les necessitats imposades per lambient de treball i els recursos de lorganitzaci
del treball.
En salut laboral, les VI sn les condicions de treball, i les VD sn les relacionades amb la salut.
Noms hi ha dos models que hagin aportat evidncies empriques de que expliquen la salut dels
treballadors en relaci a la feina que fan: el model de demanda control recolzament social, i el
desfor recompensa.
29

MODEL DE DEMANDA CONTROL RECOLZAMENT SOCIAL (Karasek i Johnson)

Karasek va fer el model de demanda control per explicar lestrs laboral en funci del balan entre
demandes psicolgiques del treball i el nivell de control sobre lestrs.
Control: oportunitats de desenvolupar habilitats prpies (skill discretion) i autonomia (decision
authority) que dna el treball. Aquestes oportunitats consisteixen en obtenir i millorar les capacitats per
fer les tasques i fer el tipus de treball que millor es sap fer. Lautonomia es refereix a la capacitat de
decisi sobre les prpies tasques i les de la unitat o departament. Tamb s important el control sobre
les pauses i sobre el ritme de treball.
El control sobre el treball s una dimensi potencialment positiva del treball (factor de promoci), i la
seva absncia pot ser un factor de risc.
Les exigncies psicolgiques tenen una concepci quantitativa (volum de treball en relaci al temps
disponible). Per aquest concepte sha de complementar amb aspectes qualitatius, especiament les
exigncies emocionals i damagar emocions.
Johnson i Hall van introduir el recolzament social en aquest model. Un suport social baix s un factor de
risc independent. A ms, modifica lefecte de lalta tensi: el risc dalta tensi augmenta en situaci de
baix suport social (iso-strain), i es podria moderar aquesta tensi amb una situaci de treball que
proporcioni un alt suport (ex: treball en equip).
El suport social t dos components: les relacions socials (en termes quantitatius) i el grau de suport
instrumental (ajuda de companys i superiors).
El model de control demanda suport social defineix quatre grups docupacions en funci dels nivells
de demandes psicolgiques i control: actives (alta exigncia, alt control), passives (baixa demanda, baix
control), de baixa tensi (baixa demanda, alt control), i dalta tensi (strain: alta demanda, baix control).
La situaci dalta tensi s la ms negativa per
la salut. El treball actiu porta a un major
aprenentatge, desenvolupament de ms
estratgies dafrontament i participaci social.
Hi ha un doble efecte del suport social en el
treball: la situaci de treball ms perjudicial s
la combinaci dalta tensi i suport baix (iso-strain).
MODEL DE LESFOR RECOMPENSA (Siegriest)
Segons Siegrist, les experincies ms distressants (en referncia a distress o estrs negatiu de
Frankenhauser) sn conseqncia damenaces a la continutat de rols socials existents (el rol docupaci
s un dels principals).
Aquest model explica lestrs laboral i els seus efectes sobre la salut en funci del control que les
persones exerceixen sobre el seu propi futur (recompenses a llarg termini).
Les variables importants en aquest model sn lamenaa dacomiadament i atur, la precarietat del
treball, els canvis no desitjats en les condicions de treball, la degradaci de categoria, la falta
dexpectatives de promoci, inconsistncia destatus, etc.
Aquest model planteja la importncia de les estratgies personals dafrontament (coping) que
interaccionen amb el balan entre esfor invertit i recompenses obtingudes a canvi.
La interacci entre altes demandes i baix control sobre les recompenses a llarg termini s la situaci de
ms risc per la salut. Les recompenses estan determinades per tres factors: estima (reconeixement,
suport adequat, tracte just), el control destatus (estabilitat del treball, perspectives de promoci,
absncia de canvis no desitjats) i el salari.
BURNOUT O SNDROME DE CREMAR-SE EN EL TREBALL
ESTRS CRNIC I BURNOUT
s un sndrome caracteritzat per lexperincia desgotament, decepci i prdua dinters en lactivitat
assistencial que es tradueix en labandonament daquesta (Freudenberger, 1974).
30

s una combinaci de fatiga mental, fsica i emocional acompanyada de sentiments dimpotncia i

inutilitat que repercuteixen en el baix inters pel treball (i per la vida general) i baixa autoestima (Pines i
Aronson).
s un estat format per esgotament emocional, falta de realitzaci personal en el treball i desesperaci
(Maslach i Jackson, 1981).
Lesgotament emocional s una situaci en que els treballadors senten que no poden donar ja ms dells
mateixos, des dun punt de vista afectivament. s una sensaci de desgast dels recursos emocionals
propis, una experincia destar exhaust emocionalment degut al contacte diari i mantingut amb les
persones que sha datendre com a objecte de treball (pacients, presos, alumnes, etc).
La despersonalitzaci s una actitud cnica cap a les persones objecte datenci, i sn vistes de
forma deshumanitzada i al marge dels seus sentiments.
La falta de realitzaci personal s la insatisfacci amb un mateix com a professional i amb els
resultats obtinguts.
El burnout va estar definit en un principi com un estat, per sha anat assumint com un procs, i el
resultat final pot ser aquesta estat desgotament emocional.
No sha de confondre el burnout amb lestrs laboral en general. El burnout s el resultat de lexposici
a fonts crniques destrs que sorgeixen de les relacions entre els provedors de serveis (educadors,
sanitaris, assistents socials, funcionaris, etc) i els receptors daquests serveis.
Distinci entre el burnout i altres estats similars:
Tedi: s lestat desgotament emocional i falta de motivaci que es pot donar en qualsevol lloc de
treball. s el resultat de pressions psicolgiques crniques en el treball, per no estan especficament
centrades en latenci a persones.
Depressi: s la principal conseqncia del burnout (especialment en professors), per algunes persones
poden estar cremades durant anys sense una depressi clnica.
Alineaci: ocorre quan un treballador no t cap marge de llibertat per planificar el seu treball i no
sidentifica amb els objectius finals de lorganitzaci. Els cremats poden tenir sentiments dalineaci,
per el burnout sol passar en condicions oposades (treballadors que sidentifiquen amb els objectius i
tenen certa possibilitat de programar el seu treball).
Insatisfacci laboral: els dos impliquen esgotament fsic i mental i disminuci de la motivaci laboral,
per la insatisfacci est ms lligada a la falta de confort laboral o a la falta de recompenses
extrnseques, i el burnout implica aspectes relacionats amb la despersonalitzaci, la falta de realitzaci
personal i lesgotament emocional (que no sn caracterstics de la insatisfacci).
Fatiga: amb el descans es recupera, el burnout no (no desapareix amb vacances, noms es mitiga). A
ms, la fatiga no s incompatible amb el sentiment dxit en la tasca.
EFECTES DEL BURNOUT
Un dels efectes principals s la depressi. Tamb pot potenciar altres mals professionals (mals
desquena, trastorns de la veu, etc). afavoreix labandonament de la professi, la insatisfacci laboral,
absentisme, resistncia als canvis i baixa implicaci i identificaci amb lorganitzaci.
MODEL DE COMPETNCIA SOCIAL DEL PROCS DE CREMAR-SE
Harrison (1983) va fer un model de burnout basat en la idea que
el burnout apareix quan els treballadors no es senten
competents per realitzar les tasques necessries per complir
amb les seves expectatives dajuda.

31