Tema 1.

El fet literari

Esquema del tema 1

1.

El fet literari
El concepte de literatura
Orgens del concepte
Criteris de definici del fet literari
Factors intrnsecs i pragmtics en l'estudi del fet literari

2. El lector, lescriptor i els circuits de producci i consum

La literatura com a instituci
Els factors del sistema literari
3. Mtodes i disciplines daproximaci a la literatura
Mirades sincrniques i diacrniques
La teoria i la crtica literria
La histria de la literatura
La literatura comparada: intertextualitat i interdisciplinarietat
La filologia i l'edici de textos

Primer problema...
Com definir les fronteres que
separen all que s literatura dall
que no ho s?

Esquema del tema 1

1.

El fet literari
El concepte de literatura
Orgens del concepte
Criteris de definici del fet literari
Factors intrnsecs i pragmtics en l'estudi del fet literari

2. El lector, lescriptor i els circuits de producci i consum

La literatura com a instituci
Els factors del sistema literari
3. Mtodes i disciplines daproximaci a la literatura
Mirades sincrniques i diacrniques
La teoria i la crtica literria
La literatura comparada: intertextualitat i interdisciplinarietat
La histria de la literatura
La filologia i l'edici de textos

Consideracions inicials...
El sentit actual del mot literatura,
referit a un corpus d'obres, data de
final del segle XVIII.
Abans es refereix a la condici d'un grup
de persones que saben de lletres...
Literatura > littera > litteratus,
litteratur
Quintili (Institutio oratoria, II,
i, 4; s. I dC)

 Un s que es mant en
lEdat Mitjana
E por ende dizen que ms vale
una ona de letradura con buen
seso natural que un quintal sin
buen seso. Ca la letradura faze
al hombre orgulloso e soberbio
Libro del caballero Zifar (c.
1300).

Consideracions inicials...
Renaixement> Belles-lettres
En el segle XVIII el concepte de literatura
passa a denominar un corpus d'obres.
Robert Escarpit La definicin del trmino literatura:
La literatura deja de considerarse una calidad, una condicin, para
convertirse en el resultado de una actividad y, ms tarde, un objeto
de estudio. La jerarqua restrictiva subsiste, pero en lugar de aplicarse
a los hombres se aplica a las obras, al acto de escribir, a la
publicacin; en una palabra, al intercambio literario. Ya no se tiene
literatura, se hace.

Canvis en el concepte de literatura

Causes
Consolidaci progressiva dels
prosa literaris (novella i teatre)
(periodisme).
La segmentaci dels textos
prpiament cientfics respecte
especulatius.

gneres en
i no literaris
considerats
dels assaigs

Canvis en el concepte de
literatura
Configuraci dun sentit de lautonomia esttica
(Crtica del judici de Kant, 1790).
Creaci dun pblic lector ampli:

procs devoluci de les tcniques dimpressi

(del s. XV al XIX).
progressiu augment de lalfabetitzaci.

Aix ens pot fer plantejar-nos

s la literatura un fet universal?
Totes les cultures tenen literatura?
Totes les cultures entenen el mateix per
literatura?

La producci oral s literatura?

Escriptura Edo (Nigria)

(cronomatogrfica)

Esquema del tema 1

1.

El fet literari
El concepte de literatura
Orgens del concepte
Criteris de definici del fet literari
Factors intrnsecs i pragmtics en l'estudi del fet literari

2. El lector, lescriptor i els circuits de producci i consum

La literatura com a instituci
Els factors del sistema literari
3. Mtodes i disciplines daproximaci a la literatura
Mirades sincrniques i diacrniques
La teoria i la crtica literria
La literatura comparada: intertextualitat i interdisciplinarietat
La histria de la literatura
La filologia i l'edici de textos

Dues grans lnies de percepci del

literari:
1. La que parteix de del fet que la literatura
t unes caracterstiques essencials
(teories objectives o immanents)
2. La dels que defineixen la literatura a
partir de la seva difusi en un context
social (teories antiobjectives o pragmtiques)

Parteixen de la idea que...

1. Hi ha una essncia literria
compartida...
2. Hi ha una qualitat intrnsecament
literria que no poden tenir tots
els tipus de discursos
3. Les obres prpiament literries
sn com monuments

El concepte de literarietat

Com es manifesta la literarietat? La literarietat est

present quan a la paraula se la sent com a tal, i
no com a simple representaci de lobjecte
anomenat, o com a expressi de les emocions;
quan les paraules i la seva composici, el seu
significat, la seva forma exterior i interior
adquireixen un pes i un valor autnom en
comptes de referir-se simplement a la realitat
Roman Jakobson
La funci potica del llenguatge (
)

Ren Magritte

Mecanismes: la distorsi o desviaci

La violaci de la norma de la
llengua estndard, la seva violaci
sistemtica, s el que permet la
utilitzaci potica del llenguatge;
sense aquesta possibilitat, no hi
hauria poesia
Jan Mukarovski
Desviaci de ls habitual del
llenguatge
Causa un efecte destranyament
o de desfamiliaritzaci.

Un altre exemple...
N
I
E
G
O
NI

EGO
Octavio Paz

Objeccions?
1. Ls de recursos retrics (i.e. metfores) s
habitual en el llenguatge no literari.
2. Algunes obres considerades literries no es
diferencien quant a ls lingstic dels textos
periodstics o histrics.
3. La literarietat s una propietat del text, una
intenci de lautor o una conseqncia duna
determinada lectura?

Dues grans lnies de percepci del

literari:
1. La que parteix de del fet que la literatura
t unes caracterstiques intrnseques que
la diferencien de la resta de textos (teories
objectives o immanents)
2. La dels que defineixen la literatura a
partir de la seva configuraci social, com a
convenci social (teories antiobjectives o
pragmtiques)

Parteixen de la idea que...

1. La literatura t moltes caracterstiques en
com amb altres formes de comunicaci
humana.
2. La literatura s una entre moltes altres
manifestacions de limaginari hum i shi
relaciona ntimament.
3. Latribuci de qualitat literria es modifica en
el decurs de la histria i depn dun
determinat context cultural.

Dossier, pg 2

Esquema del tema 1

1.

El fet literari
El concepte de literatura
Orgens del concepte
Criteris de definici del fet literari
Factors intrnsecs i pragmtics en l'estudi del fet literari

2. El lector, lescriptor i els circuits de producci i consum

La literatura com a instituci
Els factors del sistema literari
3. Mtodes i disciplines daproximaci a la literatura
Mirades sincrniques i diacrniques
La teoria i la crtica literria
La literatura comparada: intertextualitat i interdisciplinarietat
La histria de la literatura
La filologia i l'edici de textos

FACTORS DE LA COMUNICACI, R. JAKOBSON

context

emissor

missatge

codi

canal

receptor

FACTORS I DEPENDNCIES DEL SISTEMA

LITERARI
INSTITUCI

context
PRODUCTE

emissor

missatge

PRODUCTOR

receptor
DESTINATARI

REPERTORI

codi

canal
MERCAT

1. Productor
Quins sn els autors ms llegits a Espanya (2010)
Sn els mateixos que els ms comprats?
2. Consumidor
Quin s el prefil mitj de lector a Espanya?
I de la persona que compra llibres?
Sidentifica el consumidor de literatura amb aquell que compra i llegeix llibres?
3. Producte
4. Instituci
Qui determina els llibres que consumim?
Com elegim els llibres que compram/llegim?
5. Mercat
On adquirim els llibres?
Com es difonen?
6. Repertori
Quines sn les obres ms consumides actualment a Espanya?
Qu integra el repertori dun sistema literari?
De qu depn la nostra elecci dun gnere en el marc dun repertori?

1. Productor
Quins sn els autors ms llegits/comprats a Espanya (2004)
Qui s el productor dels textos literaris?
Quin paper t el productor en lelaboraci dels textos literaris?
2. Consumidor
Quin s el perfil del lector com a Espanya?
Llegeixen ms les dones que els homes?
3. Producte
4. Instituci
Qui determina els llibres que consumim?
Com elegim els llibres que compram/llegim?
5. Mercat
On adquirim els llibres?
Com es difonen?
6. Repertori
Quines sn les obres ms consumides actualment a Espanya?
Qu integra el repertori dun sistema literari?
De qu depn la nostra elecci dun gnere en el marc dun repertori?

1. Productor
Qui s el productor dels textos literaris?
Quin paper t el productor en lelaboraci dels textos literaris?
2. Consumidor
Quin s el prefil mitj de lector a Espanya?
I de la persona que compra llibres?
Sidentifica el consumidor de literatura amb aquell que compra i llegeix llibres?
3. Producte
4. Instituci
Qui determina els llibres que consumim?
Com elegim els llibres que compram/llegim?
5. Mercat
On adquirim els llibres?
Com es difonen?
6. Repertori
Quines sn les obres ms consumides actualment a Espanya?
Qu integra el repertori dun sistema literari?
De qu depn la nostra elecci dun gnere en el marc dun repertori?

Quin s el producte de la
literatura?
bviament: els
textos
Per tamb les
representacions
del mn que
proposen.

1. Productor
Qui s el productor dels textos literaris?
Quin paper t el productor en lelaboraci dels textos literaris?
2. Consumidor
Quin s el prefil mitj de lector a Espanya?
I de la persona que compra llibres?
Sidentifica el consumidor de literatura amb aquell que compra i llegeix llibres?
3. Producte
4. Instituci
Com elegim els llibres que compram/llegim?
Qui determina els llibres que consumim?
5. Mercat
On adquirim els llibres?
Com es difonen?
6. Repertori
Quines sn les obres ms consumides actualment a Espanya?
Qu integra el repertori dun sistema literari?
De qu depn la nostra elecci dun gnere en el marc dun repertori?

Referencias a la hora de comprar un libro

Base: Lectores de 14 aos y ms, compradores

de libros no de texto (6.715)* *Muestra dirigida

De dnde obtiene la referencia para decidir la compra de libros?

Respuesta mltiple
2009

2008

52,5%
53,1%

Consejo de amigos/profesores

34,4%
31,7%

Impulso, decisin propia

16,0%

16,0%

30,2%

15,5%
16,1%

Reseas de peridicos/Revistas

17,1%

12,6%

Internet

10,7%
9,5%

10,1%
9,5%

Radio/Tv

8,9%

7,8%
9,1%

Catlogos

Bibliotecas
Prescripcin del profesor

50,2%

31,8%

Libreras/Quioscos

Otros libros

2007

11,4%

5,3%
6,9%

3,2%

3,6%
3,8%
4,8%

1,9%
3,2%
2,2%

La principal referencia a la hora de comprar un libro

es el consejo de amigos y profesores (52,5%).
Hay un 34,4% de compradores que declaran que
realizan la compra de libros por impulso.
Se observa un incremento en el uso de Internet para
la obtencin de referencias a la hora de comprar un
libro, un 12,6% de los lectores compradores de
libros lo utilizan para obtener informacin. Las
catlogos es una referencia que va disminuyendo
ligeramente en los ltimos aos.

1. Productor
Qui s el productor dels textos literaris?
Quin paper t el productor en lelaboraci dels textos literaris?
2. Consumidor
Quin s el prefil mitj de lector a Espanya?
I de la persona que compra llibres?
Sidentifica el consumidor de literatura amb aquell que compra i llegeix llibres?
3. Producte
Quines sn les obres ms consumides actualment a Espanya?
4. Instituci
Qui determina els llibres que consumim?
Com elegim els llibres que compram/llegim?
5. Mercat
On adquirim els llibres?
Com es difonen?
6. Repertori
Qu integra el repertori dun sistema literari?
De qu depn la nostra elecci dun gnere en el marc dun repertori?

1. Productor
Qui s el productor dels textos literaris?
Quin paper t el productor en lelaboraci dels textos literaris?
2. Consumidor
Quin s el prefil mitj de lector a Espanya?
I de la persona que compra llibres?
Sidentifica el consumidor de literatura amb aquell que compra i llegeix llibres?
3. Producte
Quines sn les obres ms consumides actualment a Espanya?
4. Instituci
Qui determina els llibres que consumim?
Com elegim els llibres que compram/llegim?
5. Mercat
On adquirim els llibres?
Com es difonen?
6. Repertori
Quin tipus dobres es consumeixen a Espanya?
De qu depn la nostra elecci dun gnere?

Joan Brossa. Elegia al Che

Joan Brossa Oda a Marx

Tema 1. El fet literari

Esquema del tema 1

1.

El fet literari
El concepte de literatura
Orgens del concepte
Criteris de definici del fet literari
Factors intrnsecs i pragmtics en l'estudi del fet literari

2. El lector, lescriptor i els circuits de producci i consum

La literatura com a instituci
Els factors del sistema literari
3. Mtodes i disciplines daproximaci a la literatura
Mirades sincrniques i diacrniques
La teoria i la crtica literria
La literatura comparada: intertextualitat i interdisciplinarietat
La histria de la literatura
La filologia i l'edici de textos

A una dama
que 3
es pentinava darrere una reixa en temps de Vicen Garcia.
Dossier,
pg
Amor, senyor de lampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en lardor de la galta i en la flama
de lexaltaci que laire cria,
els cabells de finssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
per de llirs i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del crrer dunes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades
oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!
(Barcelona, 1936)

1. FORMES DAPROXIMACI AL FET LITERARI

Anem per passes...
1. Primera passa
- Aproximaci al text
Informacions sobre el text...
Adscripci genrica (en el repertori de la nostra tradici
cultural)
Expectatives de lectura (competncia literria)
2. Segona passa
- Lectura del text
Silenciosa, en veu alta, en veu baixa, declamant?
3. Tercera passa
- Interpretaci del text
- Donar un sentit al text

A una dama que es pentinava darrere una reixa en temps de Vicen Garcia
Amor, senyor de lampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en lardor de la galta i en la flama
de lexaltaci que laire cria,
els cabells de finssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
per de llirs i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del crrer dunes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades
oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!
B. Rossell Prcel (Barcelona, 1935)

Qui s Vicen Garcia?

Francesc Vicen Garcia
(Rector de Vallfogona)
(1582-1623)
Escriptor barroc valenci
Escriu teatre i poesia
Conegut per la seva precisi formal i per les
seves poesies de to popular
Caracterstiques de la lric barroca:
preciosisme formal
contrasts conceptuals
clarobscurs
Imitaci dels poetes del Segle dOr en la
literatura espanyola (Gngora, Quevedo)

1. FORMES DAPROXIMACI AL FET LITERARI

1. Primera passa
- Aproximaci al text
2. Segona passa
- Lectura del text
3. Tercera passa
- Interpretaci del text

4. Quarta passa
- La mirada crtica
5. Cinquena passa
- La mirada histrica
Quines dades ens permeten construir el
context?

A una dama que es pentinava darrere una reixa en temps de Vicen Garcia.
Amor, senyor de lampla monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en lardor de la galta i en la flama
de lexaltaci que laire cria,
els cabells de finssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
per de llirs i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del crrer dunes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades
oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!
B. Rossell Prcel (Barcelona, 1936)

Bartomeu Rossell Prcel

(Palma 1913- Osona 1938)
Poesia inicial vinculada
a lEscola Mallorquina: costumisme i paisatges locals
s dimatges noves, originals i
decantament progressiu cap
a ladaptaci de formes
avantguardistes
Contacte amb els poetes
de la Generaci del 27
Nou poemes (1933)
Quadern de sonets (1934)
Imitaci del foc (1938)
Preciosisime fruit de la
imitaci dels models barrocs

Noucentisme

Eugeni dOrs
Josep Carner (1884-1970)

Escola Mallorquina

Miquel Costa i Llobera

Joan Alcover

Franz Kafka

Primera avantguarda
catalana (1915-1924)

Generaci del
27 (Espanya)

Joaquim Folguera (1893-1919)

Josep M. Junoy (1887-1955)
J. Salvat-Papasseit (1894-1924)

Postsimbolisme

Carles Riba (1893-1959)

Novella burgesa o
psicolgica
Novella experimental

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Josep Pla (1897-1918)

XX
Primera Guerra Mundial
(1914-1918)

C h a r l e s
Baudelaire

Revoluci Russa (1917)

A. Rimbaud

Dictadura de Primo de
Rivera (1923-1930)

Segona Repblica
Democrtica
(1931-1936)
Estatut d'Autonomia de
Catalunya (1932)

Marcel Proust
Avantguardes

J. V. Foix (1893-1987)

Ascens al poder d'A.

Hitler (1933)

Carles Soldevila (1892-1967)

Csar August Jordana (1893-1958)

Guerra Civil Espanyola

(1936-39)

Francesc Trabal (1899-1957)

Joan Oliver (Pere Quart)
(1899-1986)
Pere Calders (1912-1994)
Bartomeu Rossell Prcel
(1912-1938)

A Mallorca durant la guerra civil

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
All les pedres invoquen sempre
la pluja difcil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi sn com msiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

Noucentisme

Eugeni dOrs
Josep Carner (1884-1970)

Escola Mallorquina

Miquel Costa i Llobera

Joan Alcover

Primera avantguarda
catalana (1915-1924)

Generaci
del 27
(Espanya)

Joaquim Folguera (1893-1919)

Josep M. Junoy (1887-1955)
J. Salvat-Papasseit (1894-1924)

Postsimbolisme

Carles Riba (1893-1959)

Marcel Proust

Novella burgesa o
psicolgica
Novella experimental

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Josep Pla (1897-1918)

XX
Primera Guerra Mundial
(1914-1918)

C h a r l e s
Baudelaire

Revoluci Russa (1917)

A. Rimbaud

Dictadura de Primo de
Rivera (1923-1930)

Segona Repblica
Democrtica
(1931-1936)
Estatut d'Autonomia de
Catalunya (1932)

Franz Kafka

Avantguardes

J. V. Foix (1893-1987)

Ascens al poder d'A.

Hitler (1933)

Carles Soldevila (1892-1967)

Csar August Jordana (1893-1958)

Guerra Civil Espanyola

(1936-39)

Francesc Trabal (1899-1957)

Joan Oliver (Pere Quart)
(1899-1986)
Pere Calders (1912-1994)
Bartomeu Rossell Prcel
(1912-1938)

La complexitat des contextos histrics

1. FORMES DAPROXIMACI AL FET LITERARI

1. Primera passa
2. Segona passa
3. Tercera passa
4. Quarta passa
5. Cinquena passa

6. Sisena passa
- La mirada comparativa
- Quina relaci t aquest text amb Vicen Garcia
- Hi ha altres textos semblants?

F. Vicen Garcia

B. Rossell Prcel

Ab una pinta de marfil pulia

los cabells de finssima atsabeja,
a qui los de or ms fi tenen enveja,
en un terrat la bella Flora un dia.

Amor, senyor de lampla monarquia

que publica el clavell i el foc proclama
en lardor de la galta i en la flama
de lexaltaci que laire cria,

Entre ells la pura neu se descobria

del coll, que ab son contrari ms campeja,
i, com la m com lo marfil blanqueja,
pinta i m de una pea pareixia.

els cabells de finssima atzabeja

en el combat de vori que pentina
per de llirs i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,

Jo de lluny, tan atnit contemplava

lo dol combat que als estremada gratia
aquestos dos contraris mantenien

treu de la reixa, i que la saborosa

feina del bes, batalla graciosa
del crrer dunes cames despullades,

que el cor enamorat se malterava

i, temers dalguna gran desgrtia,
de pendrels treves ganes me prenien.

deixi les verdes herbes alterades

oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!

Giovanni Bellini (1430-1513)

P.R.Picasso, Dona que es pentina i Dos nus (1906)

Mtodes i disciplines dels estudis literaris

DIACRNICA

HISTRIA DE LA
LITERATURA
FILOLOGIA

SINCRNICA

LITERATURA
COMPARADA
CRTICA LITERRIA
TEORIA DE LA
LITERATURA