JOSEP TERRS GINARD, UN MILITAR AMB NIMA DE FOTGRAF

Miquel . Marqus Sintes

Centre d'Estudis Locals d'Alaior
Les fotografies antigues sn una part essencial del nostre patrimoni cultural. Avui ning
ho posa en dubte. La seva consulta ens permet conixer i refer espais urbans i rurals
que, un segle i escaig desprs, gaireb sempre han sofert modificacions.
Per a ens interessa parlar de Josep Terrs Ginard, un daquells primers homes que,
mquina a becoll, es passejava per lilla per deixar constncia de les activitats que es
realitzaven en lentitat cultural a la qual pertanyia.
Els entesos en art ens expliquen que aquelles primeres fotografies fetes postal es feien
sobre paper fotogrfic o amb impressi de fototpia, imatge feta a partir duna placa de
vidre, i de gravat en relleu, sistema que donava un contrast tonal molt acurat. Sigui com
sigui, sorprn la qualitat de les postals que encara conservam avui, gaireb un segle
desprs de la seva impressi.

A principi del segle XX, la postal era una modalitat molt utilitzada pels fotgrafs locals i
sobretot pels de fora illa que es desplaaven a Menorca. A les primeres dcades del
segle XX van realitzar fotografies Josep Terrs Ginard, editades per Remigio Alejandre i
per Hauser i Menet; Garriga, editades per J. Pons; Calafat i Olives, Antoni Moll Camps
i Miquel i Hernando. Van venir fotgrafs de fora com Lacoste i els anys trenta Luciano
Roisin i Aldol Zerkowitz.
En aquell temps, a Ma a ms dels afeccionats oferien els seus serveis quatre fotgrafs
professionals: Diego Monjo a la plaa Miranda, Francisco Segu Coll al carrer del
Doctor Orfila, P. Sturla al carrer Castillo i la Sucursal d'A. Vela al carrer de la Infanta.

Per circumstncies de la recerca d'una fotografia del barranc de cala en Porter, ja fa ms

de cinc anys, vam descobrir la dria d'un home, Josep Terrs Ginard, un fotgraf
afeccionat del qual conservam algunes imatges, gaireb totes editades per Remigio
Alejandre.
Qui tengui pacincia i pugui investigar a fons, tal volta podr descobrir-ne els orgens i
tal vegada si els seus hereus encara conserven alguns dels seus treballs fotogrfics.
Mentrestant ens haurem de conformar amb el que hem pogut trobar fins avui.
A les colleccions fotogrfiques hi trobam postals fetes per Terrs Ginard del port de
Ciutadella, el desembarcament per atacar el castell de Sant Felip, una vista des Castell,
la Mola, el barranc dAlgendar, una pagesa menorquina que va a vendre fruita, un fillet
a sobre un ase per anar a dur la llet al poble, un pags damunt un matxo colcant a sobre
un bast i un ormeig, la davallada al port de Ma i lesquinacolzos, el carrer de Sant
Roc de Ma, lhospital militar a lilla de lHospital, la casolania de sUllastrar de Sant
Llus, el barranc den Rellotge i Torre den Galms, entre d'altres. En totes hi apareixen
personatges, espais urbans i el medi rural, i ens serveixen de testimoni antropolgic de
la vida dels menorquins de fa un segle enrere.
Grcies a la Revista de Menorca tenim constncia de diversos personatges amb el
llinatge Terrs. Mateo Terrs era sastre i treballava a Ma l'any 1902. Francisco Terrs
Coll, vicepresident de la Unin Comercial e Industrial de Ma, feia un donatiu a
l'Ateneu de Ma l'any 1915. Francisco Terrs Pons (agent consular de Frana) durant
els anys quaranta va publicar tot un seguit d'articles sobre observacions meteorolgiques
a la Revista de Menorca. Fins i tot, entorn a 1830 coneixem l'existncia de Mateu
Terrs, mestre d'aixa que treballava a l'arsenal del port de Ma.

Sabem ben poc de la vida de Josep Terrs Ginard. Grcies al senyor Francisco Fornals
Villalonga, podem dir que Terrs Ginard va nixer el 22 dabril de 1877, per no nhem
esbrinat la poblaci dorigen. Pensvem que seria de la part de llevant de l'illa, per una
recerca als registres civils de Ma i es Castell no ens ho ha perms confirmar.
Josep Terrs Ginard era militar i va viure a Ma entre 1907 i 1910. Desprs de Ma, va
ser destinat a Mallorca.
Alhora, Josep Terrs Ginard era un gran afeccionat a la fotografia. Va fer algunes
fotografies que van ser publicades en forma de postal per Remigio Alejandre i tamb va
ser un dels fotgrafs que va aportar una collecci fotogrfica per confeccionar la Gua
de Menorca, editada per lAteneu de Ma lany 1911.

Es va fer soci de lAteneu de Ma dia 5 de mar de 1907, tenia el nmero 530 i al

registre de socis hi apareix la seva professi com a Administracin militar. Llavors
vivia al carrer del Doctor Orfila (ses Moreres), nm. 5 de Ma, tot i que tamb es t
constncia que va habitar una casa al carrer de San Fernando.
LAteneu Cientfic, Literari i Artstic de Ma shavia fundat lany 1905 i tenia la seu a
un tercer pis al nmero 3 de la plaa del Prncep i en una part duna casa que feia
mitgera, en la qual hi havia el domicili social de la Cambra de Comer. Disposava de
cinc seccions: cincies exactes i naturals, cincies morals i poltiques, literatura i
msica, arts del dibuix i larqueologia, i esports i excursions.
Dos anys ms tard de la seva fundaci, lany 1907, la secci desports i excursions va
organitzar expedicions (com els agradava dir a l'poca) a cavall i en carruatge a Torre
den Galms, el barranc dAlgendar, cala en Porter, Addaia i sHort des Lle. A la
Revista de Menorca, editada per lateneu maons, van quedar immortalitzades aquelles
sortides grcies a les fotografies artstiques realitzades per Josep Terrs Ginard.

A la Revista de Menorca de 1907 hi apareix la notcia segent: Los socios del Ateneo
continuan realizando excursiones caballo distintos puntos de la Isla. En la ltima
fueron visitados los restos de construcciones megalticas de la torre den Gaums,
sacando varias preciosas fotografias el distinguido aficionado D. Jos Terrs, Capitn de
Administracin militar. Se anuncia la prxima para el barranco de Algendar. Aquest
comentari ens serveix per datar algunes de les imatges que avui coneixem.
Tamb trobam el nostre personatge en altres tasques de lateneu maons. El mateix
1907 Terrs Ginard juntament amb els senyors Escudero i Ldico van formar una
ponncia per respondre a un qestionari sobre el Desarrollo de las vas de
comunicacin, Transportes terrestres y martimos, Produccin manufacturera:
obstculos que impiden su desarrollo, y artculos similares de produccin nacional y
extranjera. Les ponncies eren redactades i presentades per ser discutides en
lassemblea, per cercar la millora del comer, la indstria, la navegaci i lagricultura
per a lilla de Menorca. Aquesta ponncia va ser presentada a Madrid i, posteriorment,
se'n va donar compte als socis de la Cambra de Comer, vena de lateneu, en una
assemblea general el juny del mateix any.
No en tenim constncia, per no seria gens estrany que trobssim Terrs Ginard en la
visita retuda a les coves Polida i des Coloms (es Migjorn Gran) el maig de 1909.
Un altre fet interessant en la seva biografia s la seva participaci amb imatges per a la
Gua de Menorca editada lany 1911 per l'Ateneu de Ma. Es va constituir una comissi
encarregada per editar-la i es va convocar un concurs fotogrfic per obtenir les millors
fotografies per a la guia.
El 23 de juliol de 1909, el jurat del concurs fotogrfic es reun i, entre daltres, va
acordar que el treball presentat sota pseudnim Constancia fos el guanyador, perqu
havia presentat una collecci de deu fotografies molt adequades per illustrar la guia. Es
va obrir la plica i el pseudnim Constancia va pertnyer a Josep Terrs Ginard.

Per a, algunes de les seves fotografies es troben a les pgines de la primera guia de
Menorca i una s exposada a la Sala Hernndez. Altres afeccionats que van participar en
aquell concurs van ser Pedro Pax, Mauricio Hernndez, Sebasti Olives i Rafael
Villalba.
Lany 1910 Terrs fotografia lorgue de Santa Maria de Ma per illustrar un fullet
sobre aquest magnfic instrument musical. El llibret s una reedici dun treball fet lany
1899 per la tipografia de Fbregues i recordava el centenari de la inauguraci del fams
instrument lany 1810.
Un any desprs, lany 1911, Terrs participava amb quatre fotografies a la Primera
exposicin general de Bellas Artes organitzada per lAteneu de Ma.
Grcies als anuaris militars, sabem que lany 1910 seria destinat a Mallorca, a la
Capitania General de les Balears. Dues dcades ms tard, i per una notcia de La
Vanguardia de Barcelona, sabem que Josep Terrs Ginard sestablia a la ciutat comtal el
primer de juny de 1930 i ocupava el crrec de tinent coronel dIntendncia. I en el
mateix diari, el 14 doctubre de 1930, apareix la notcia que Terrs Ginard, juntament
amb altres militars, van ser rebuts en audincia per linfant Carles. Dues setmanes ms
tard, el 31 d'octubre, Terrs Ginard era el cap de transports militars de Barcelona.
Un any ms tard, el 1931, seguia com a comandant dIntendncia (transports militars)
de la pagadoria de Barcelona. Segons el senyor Fornals, a partir daquell any ja no sen
troba ms informaci en els anuaris militars. El mateix senyor Fornals opina que, pel fet
de tenir trenta-sis anys de servei, podria ser que shagus retirat grcies a la Llei Azaa
o b per antiguitat.
En tot cas, desconeixem si a Mallorca, Barcelona i a altres possibles destinacions
militars Josep Terrs Ginard va seguir amb la seva dria per la fotografia. Pel que es
coneix fins ara, sembla com si la seva estada a Menorca hagus estat la ms creativa en
lmbit del patrimoni fotogrfic.
Els espais fotografiats per Josep Terrs Ginard
De les imatges que acompanyen aquest article, podem fer-ne algun comentari. Quant a
la poblaci des Castell, podem parlar de Sant Felip, principal castell defensiu militar
que es va construir a lilla. El castell amb baluards va comenar a ser construt pels
espanyols l'any 1555, a causa de latac turc de Barba-rossa l'any 1535 a Ma.

Durant la dominaci anglesa del segle XVIII es realitzen les obres dampliaci del
castell. Al llarg del segle XVIII, el castell va patir diferents setges per part de les tropes
invasores (anglesos, francesos i espanyols). El castell consta de murades i baluards per a
la defensa exterior, i de galeries subterrnies i contramines per a la defensa subterrnia.
Va ser el castell protagonista en totes les invasions del segle XVIII. Sant Felip va ser
inutilitzat lany 1782 per Carles III, quan sen va ordenar la demolici dels baluards i les
plantes i noms en qued el pati central, alguns edificis, els magatzems subterranis i
laljub.
Si ens traslladam a Ferreries, arribam al barranc dAlgendar, que ocupa la franja ms
occidental del municipi de Ferreries. Fixa el lmit entre aquest municipi i el de
Ciutadella. s el barranc ms llarg de Menorca. Forma part de lANEI (rea natural
despecial inters) Me-13 i est catalogat com a LIC (lloc dinters comunitari) i ZEPA
(zona despecial protecci per a les aus) en la directriu comunitria dhbitats.

Aquesta zona s molt valuosa per lelevada varietat de comunitats vegetals i fauna que
shi troben, i a ms a ms perqu conserva un important patrimoni arqueolgic i
etnolgic. El barranc dAlgendar neix al pla Verd, concretament al puig de Santa
Magdalena i, a mesura que avana en direcci cap al sud, va connectant amb nombrosos
barrancs ms petits (Algendaret, es Canal, etc.) i, desprs de recrrer deu quilmetres,
acaba a cala Galdana.
Tres fotografies ens transporten a lhomenatge fet art cap als homes i dones que
treballaven i vivien al camp menorqu de fa un segle enrere. En una fotografia hi trobam
un pags, assegut a sobre un bast i transportant lormeig que, de ben segur, desprs de
ser fotografiat empraria per traslladar els feixos de cereals cap a lera del lloc. Tamb
destaquen els dos fillets colcant a sobre lase blanc, amb les srries plenes amb les
gerres de llet, que segurament desprs durien a vendre a les botigues del poble, o la
dona damunt el mateix ase, que s a punt danar a vendre la fruita amb els paners.

Ma s representat per fotografies emblemtiques, amb la imatge presa cap a la Mola,

una fortalesa construda a la segona meitat del segle XIX que no havia acabat de
construir-se i ja havia quedat obsoleta, el pont de Sant Roc i lesquinacolzos, dos
espais urbans tpics maonesos. Per realment la imatge ms singular s la presa a
lhospital militar i els seus malalts residents.
Lhospital militar era ubicat al bell mig del port de Ma, quasi a la meitat de la distncia
entre la bocana i la culrsega, a lilla del Rei, anomenada aix perqu va ser on va
desembarcar el rei Alfons III quan va conquerir lilla de Menorca lany 1287. Hi ha dos
conjunts dinters arquitectnic: les restes duna baslica paleocristiana, descoberta
lany 1888, amb una planta amb tres naus, similar a la de Son Bou, i un mosaic
conservat al Museu de Menorca. La segona construcci s lantic hospital militar fet
pels britnics durant la segona dominaci sobre un altre tamb construt per ells
mateixos lany 1711.

Lilla del Rei, amb 41.177 m2, t forma lleugerament triangular i t dos embarcadors, un
al costat nord i laltre al sud, el ms utilitzat, davant Calesfontanilles. Est prcticament
ocupada per lantic edifici de lhospital militar i conserva, a la banda de llevant, un
recinte tancat que protegeix les restes de la baslica paleocristiana del segle VI.
El govern angls va expropiar lilla als seus propietaris per construir-hi un hospital per a
la marineria. Lany 1711 shi va edificar un primer hospital, espais i ventilat, que va
funcionar durant seixanta anys, fins que va ser substitut per lactual edifici de lnies
barroques.
El nou hospital va ser construt entre 1771 i 1776, s de dues plantes, que sobren en
forma dU al voltant dun jard. Les faanes que miren al mar sn massisses, mentre que
les interiors presenten tot un seguit darcades superposades. Tanca el conjunt la torre
quadrangular que sala en el cos central i que en determina la silueta caracterstica
sobre el port. En aquella poca, lhospital tenia quaranta sales per als malalts, diferents
habitacions per als facultatius, infermers i altre personal i tots els serveis necessaris de
bugaderia, farmcia i cuines, a ms de tres cisternes i sala de banys. Lany 1784, els
espanyols el van dotar duna capella, dedicada a Sant Carles.
Lespai central de lhospital, un lloc recollit i agradable, convertit en un jard els darrers
anys, est delimitat pels passadissos de circulaci que connecten les vint sales de la
planta baixa, cobertes amb volta de can, i altres tantes a la planta pis, seguint un
esquema simtric caracterstic de la manera de fer dels enginyers militars britnics.
Les porxades darcs entre contraforts que recorren el permetre interior de ledifici a les
dues plantes, similars als de Cas General, sn lelement arquitectnic ms interessant
del conjunt, juntament amb les escales que connecten amb els soterranis travessant els
contraforts ampliats.
La torre mirador sobre la faana massissa que mira a Ma s el precedent de les que
construiran els comerciants als nous casals de la ciutat a principi del segle XIX.

La vida del centre hospitalari es va veure alterada per diferents motius. A principi del
segle XIX, es va abandonar el servei i es van llogar les terres per pasturar el bestiar. El
1821, durant una epidmia de febre groga, es va utilitzar com a llatzeret i el 1830 es va
cedir als francesos com a hospital de guerra, durant la campanya africana. Tres anys
ms tard, el van ocupar els americans com a estaci a la Mediterrnia de lesquadra dels
Estats Units.
El 1840 van tornar els francesos, per en aquesta ocasi per utilitzar lhospital com a
dipsit de carb per a subministrament dels vapors que feien la lnia amb Alger,
moment en qu Algria era colonitzat i al qual van emigrar milers de menorquins. Lany
1843 es recupera el seu s dhospital militar, que es mantindr fins a 1964, quan
lexrcit cedeix lilla al Ministeri dInformaci i Turisme. El mateix 1964 es construa el
nou hospital militar davant lactual centre educatiu La Salle, hospital avui tamb
abandonat i que lany 1985 va passar a ser propietat municipal.
Abandonada i espoliada durant molts anys, lilla del Rei va passar a ser municipal el
1985. Desprs dun temps doblit, des del setembre de 2004 lentitat Amics de lIlla de
lHospital treballa per recuperar lantic edifici de lhospital militar, aix com la seva
cultura sanitria. Lentitat cultural ha aconseguit diversos ajuts econmics i donatius, la
qual cosa els ha perms iniciar lentament una recuperaci de ledifici. Ofereixen una
visita els diumenges mat i demanen voluntaris per al manteniment i recuperaci de
ledifici.
Josep Terrs Ginard a Alaior l'any 1907
No podem acabar aquestes ratlles sense parlar sobre les imatges que hem recuperat de
Terrs Ginard fetes a Alaior.
Com ja hem dit abans, lany 1907, la secci dexcursions i desports de lateneu maons
va organitzar unes excursions a cavall i en carruatge a Torre den Galms, el barranc
dAlgendar, cala en Porter, Addaia i sHort des Lle. Aquelles sortides van quedar
immortalitzades amb les imatges captades per Josep Terrs Ginard. DAlaior va captar
el barranc de cala en Porter i Torre den Galms.
A la mateixa Gua de Menorca es descriu lexcursi que es podia fer al barranc de cala
en Porter. El barranc rebia aiges del centre de lilla, canalitzades pel torrent. T 7,5
quilmetres dhorts fruiters, des del cam de Llucassaldent fins a la cala. Per travessar-lo
a peu es deixava el cam carreter de Llucassaldent en el pont que t sobre el barranc, a
on es troba el primer hort, s a dir, lhort den Rellotge, davallant per aquest i passant
pels altres.
Si es volia fer en carruatge shavia de seguir el cam de Llucassaldent passant per Torre
den Galms i Son Vidal, fins a sa Torre Vella: quan sarribava al darrer hort, el cam
carreter passava per la banda dreta del barranc, fins a arribar prop de la cala, passant per
baix del penya-segat. La guia recorda que el barranc de cala en Porter, juntament amb el
dAlgendar, eren els dos ms importants de lilla que shavien de visitar.
La imatge ens mostra la caseta de lhort den Rellotge, aquell primer edifici que els
excursionistes solien veure. Per a en Josep Terrs el va fotografiar. Si un dia passau
pel cam de Llucassaldent, just abans de pujar fins a la carretera de Son Bou i desprs

dhaver travessat el pont que indicava la guia, veureu com la fesomia de lhort s
exactament igual un segle ms tard. I lhort tamb segueix en explotaci com temps
enrere.

Quant al nom, en temps den primer es parlava del torrent de cala en Porter, perqu s
all a on arribava. Per durant el darrer segle els alaiorencs coneixen la zona de qu
parlam com el barranc den Rellotge i lhort den Rellotge.
Segons va contar Toni Segu, a la segona meitat del segle XIX va viure a lhort Cosme
Huguet, conegut popularment a Alaior com en Cosme Rellotge. En Cosme rebia aquest
sobrenom perqu era lnic hortol de la zona que tenia un rellotge de butxaca, tot un
luxe per a la gent que vivia amb senzillesa dels aliments que donava la terra. Daqu que
aquella part del barranc i de lhort fos, i encara s, conegut amb el nom de lhort den
Rellotge.
Les altres dues imatges ens porten al poblat talaitic de Torre den Galms i ens
mostren les restes arqueolgiques duna construcci megaltica i les duna taula
derruda amb la seva llosa superior.
Estem segurs que milers dalaiorencs al llarg daquests dos darrers millennis han visitat
el jaciment arqueolgic, uns perqu vivien als llocs de la zona (Torre den Galms, Son
Vidal, sa Torre Vella, Santa Ceclia o els Llucalaris); daltres, en temps den primer,
quan anaven pel cam de cala en Porter, que tenia linici al cam de ses Torres dAvall, i
havien de passar per fora per davant els jaciments de Torre den Galms i de ses
Roques Llises. En definitiva, molts alaiorencs i menorquins, molt abans de larribada
del turisme, ja coneixien les restes arqueolgiques de la zona.
A final del segle XIX sen tenien pocs coneixements, tot i existir algun treball important
com lestudi de les navetes de Ramis, i va ser el cientfic francs mile Cartailhac i un
viatger, larxiduc dustria, els que deixaren constncia duna bona part de les restes
arqueolgiques de lilla.

Cartailhac s un dels primers estudiosos de la prehistria i el 1892 va publicar Los

monumentos primitivos de las Islas Balears (obra editada en facsmil l'any 1978 per
leditor mallorqu Jos J. Olaeta). Del llibre nhem de destacar les descripcions i,
sobretot, els gravats que ens ajuden a conixer en quin estat de conservaci es trobava
cada jaciment arqueolgic.
De lArxiduc tothom sap que va realitzar una descripci metdica de tota lilla. Si
consultau Lilla de Menorca, que public ltima Hora en fascicles, a les pgines 138 i
139 descriu el que ell va veure i el text va acompanyat dun dibuix. Aquell dibuix ens
interessa molt perqu, si el comparau amb la fotografia de Terrs Ginard, veureu com
ambdues imatges prcticament estan preses des del mateix angle, a dins el recinte de
taula de Torre den Galms.
Quant als dos personatges que apareixen a la fotografia de Terrs Ginard, i grcies a
Miquel ngel Limn, sabem que l'home de l'esquerra amb capell i mostatxos s
Francesc Hernndez Sanz; no seria estrany que el de la dreta fos Remigio Alejandre.
De lexcursi, a la guia es pot llegir que han danar-hi pel cam de Llucassaldent fins a
arribar al lloc del mateix nom i es pren a lesquerra el cam de cala en Porter, que passa
b davant Torre den Galms. Sobre el jaciment, sinforma que a la tanca de sa Talaia
shi troben tres talaiots en mal estat de conservaci, una taula enderrocada, la pedra
superior de la qual es va usar com a sepultura (comenten que s dpoca musulmana,
ben igual que la dotzena de sepultures trobades a la tanca Mitj de Darrere ses Cases del
mateix lloc), moltes coves megaltiques i una gran abundncia de restes de monuments,
de manera que Torre den Galms s una de les estacions megaltiques ms
importants de Menorca.

Torre den Galms s un dels poblats ms importants de lilla, juntament amb Trepuc i
Son Catlar, per la seva extensi i monumentalitat.
El dolmen de ses Roques Llises s lelement ms antic conegut de la zona. La seva
dataci ms antiga corresponia a l'any 1694 abans de Crist. s excavat fa dcades, shi
trobaren restes humanes, cermiques, un bot dos, dos fragments desmoladors, un

punx i un punyal de metall. Fou declarat monument historicoartstic nacional el 16 de

juliol de 1930.
Quant al poblat de Torre den Galms se sap que s un lloc habitat al llarg de 2000 anys.
s un exemple de la perdurabilitat dels poblats prehistrics al llarg del temps. T tres
grans talaiots, que sn construts cap al 850 abans de Crist, a dalt un tur, des dels quals
es controla una gran extensi de terra frtil. Uns segles desprs de la seva construcci,
al peu del talaiot central shi fa el recinte de taula, un dels ms perfectes que hi ha a
lilla. Entre 1970 i 1980 sexcav aquest recinte i shi trobaren mfores de vi procedents
dEivissa, restes danimals joves i una estatueta de bronze egpcia que reprodueix el
semidu Imhotep.

En una gran extensi al voltant del recinte de taula hi trobam les runes del que sn les
cases daquest moment, conegudes com a cercles d'habitaci, que seguien el patr de
dues cases adossades amb una sala hipstila annexa. Durant les excavacions es
recuperen materials prehistrics i als nivells superiors shan identificat les reformes
fetes a les cases en poca romana i islmica, aix com tota una srie de restes
cermiques que van des del talaitic fins al final de lpoca musulmana. A la banda sud,
petits dipsits decantadors d'aigua connectats entre si fan pensar en l'aprofitament de
l'aigua de pluja.
Na Comerma de sa Garita, molt propera a ses Roques Llises, s una construcci nica a
les Illes Balears. La seva planta s circular, la meitat s un pati i laltra meitat est
coberta amb un seguit de columnes i llindes. Sembla que es construeix en poca
posttalaitica per no sen tenen dades fiables; s el gran enigma daquest poblat.
Des de 1997, el CIM promou la visita al jaciment, incls a la xarxa de patrimoni
cultural, i s visitat per milers de turistes anualment. El mateix 1997 sanuncia que es
crear un centre dinterpretaci, que no sobr fins al juliol de 2006 i va ser ubicat a
lantiga caseta de caminers.

Per acabar, voldrem agrair la pacincia i la tasca professional feta pel personal de la
Biblioteca Rubi Tudur, Arxiu dImatge i So de Menorca, Museu Militar de Menorca
(Francisco Fornals Villalonga), registres civils de Ma i des Castell, Arxiu Dioces de
Menorca i Ateneu de Ma. Grcies a tots ells i a la Revista de Menorca avui sabem un
poc ms sobre Josep Terrs Ginard, un home que ens va deixar en herncia algunes de
les fotografies ms precioses sobre la Menorca de fa un segle.
Bibliografia
ATENEO CIENTFICO, LITERARIO Y ARTSTICO DE MAHN (1911): Gua de
Menorca. Est. tip. de M. Sintes, Rotger, a cargo de F. Fbregues Pons. Ma, Ateneu de
Ma. [Guia dirigida per Antoni Victory, president de lAteneu i feta per nombrosos
socis de lentitat.]
MARQUS SINTES, Miquel . (2009): Lmina dagost. Una excursi al barranc den
Rellotge, a SUll de Sol, nm. 228, agost, p. 67. Alaior, SUll de Sol.
MARQUS SINTES, Miquel . (2009): Josep Terrs Ginard, un fotgraf afeccionat a
Alaior, a Revista especial Sant Lloren, agost, p. 36-42. Ma, Editorial Menorca.
MARQUS SINTES, Miquel . (2011): Josep Terrs Ginard, un fotgraf afeccionat,
a Estudis Balerics, nm. 100-101, p. 25-37. Palma de Mallorca, Institut d'Estudis
Balerics.
MARTN MARTNEZ, F. Xavier (2005): Imatges del passat. Es Castell. Ma,
Edicions Llevant S. C.
OBRA CULTURAL DE MENORCA (2009): Enciclopdia de Menorca. XVII, Histria
de lArt II. [Direcci: Josep Miquel Vidal Hernndez; coordinaci del tom: Cristina
Andreu Adame, M. ngels Hernndez Gmez i Guillem Sintes Espasa]. Menorca, Obra
Cultural de Menorca.
Revista de Menorca (1888-2000). Edici digitalitzada en format DVD. Ma, Ateneu
Cientfic, Literari i Artstic de Ma.

Apndix fotogrfic