Guia Per Elaborar I Aplicar Un Pla Estratègic

Guia per elaborar i aplicar
un pla estratgic
Generalitat de Catalunya
Departament dEducaci
Guia per elaborar

i aplicar un pla
estratgic
Guia per elaborar

i aplicar un pla
estratgic
Edici: Servei de Difusi i Publicacions
1a. edici: juny de 2007
Tiratge: 1.500 exemplars
Dipsit legal: B-30.559-2007
Impressi: Novatesa, SL
Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic
ndex
Agraments 5
Presentaci 9
Introducci 11
1. Plantejament institucional 15
1.1. Valors 15
1.2. Missi 16
1.3. Visi 18
2. Avaluaci de centre 21
2.1. Avaluaci global diagnstica (AGD) 21
2.2. Anlisi DAFO 24
3. Objectius estratgics i estratgies 27
3.1. Matriu DAFO 27
3.2. Objectius estratgics 33
3.3. Estratgies 35
4. Mapa estratgic 37
5. La gesti del pressupost del centre educatiu 43
6. El pla de formaci de centre 49
7. Acord centre educatiu - Departament dEducaci 51
8. Iniciatives o activitats 53
8.1. Activitats 53
8.2. Procs de selecci dactivitats 55
8.3. Plans de treball en la programaci general del curs 57
9. Sistema dinformaci i comunicaci 61

9.1. Participaci i comunicaci 61
9.2. Informaci: indicadors 65
9.3. QCI i rendici de comptes 69
10. Bibliograa 79
11. Glossari bsic 81

Agraments
Agraments
Equip redactor de la guia
Sr. Eduard Casserras, IES Gerbert dAurillac (Sant Fruits de Bages)

Sra. Maria ngels Chavarria, IES Escola Bonanova (Barcelona)
Sr. Francisco J. Fernndez, IES Lacetnia (Manresa)
Sr. Carles Enric Garcia, Inspecci dEducaci del Departament dEducaci de
la Generalitat de Catalunya
Sr. Eugeni Garcia, responsable de lOcina de suport a les poltiques educatives del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya
Grup de treball tcnic
Sra. Montse Albi, Subdirecci General de Provisi i Denici Llocs de Treball

de Professorat
Sra. Susanna Bold, Subdirecci General de Formaci Permanent i Recursos Pedaggics
Sra. Marta del Campo, Ocina de suport a lautonomia de centres
Sr. Pere Canyadell, Subdirecci General de Planicaci i Organitzaci de la
Formaci Professional
Sr. Jos Ignacio Calatrava, Ocina de suport a lautonomia de centres
Sr. Ferran Castrillo, Servei de suport a la gesti de centres de formaci professional i ensenyaments esportius
Sr. Francesc Costa, ICE de la Universitat Autnoma de Barcelona
Sra. Conxita Mays, Subdirecci General dOrdenaci Curricular i Programes
Educatius
Sr. Joaquim Nez, Subdirecci General dInspecci Educativa
Sra. Rosa Maria Palacios, Subdirecci General de Formaci Permanent i Recursos Pedaggics
Sr. Salvador Pallars, Subdirecci General dInspecci Educativa
Sr. Francesc Poms, Servei dinformtica educativa i acadmica
Sr. Mag Puig Serra, Subdirecci General de Centres Docents
Sr. Joan Ramon Santamaria, Inspecci dEducaci
Sr. Alberto Sorribes, IES Bonanova

Agraments
Inspectors dEducaci
coordinadors de les xarxes
de centres i formadors
de lexperincia
Sr. Francesc Ballester

Sr. Llus Baulenas
Sr. Manuel Domingo
Sr. Eugeni Garcia
Sr. Carles Enric Garcia
Sra. Charo Guerrero
Sra. Marga Hernndez
Sra. Consol Iglesias
Sra. Carme Mas
Sr. Joaquim Nez
Sra. Imma Obiol
Centres educatius
collaboradors
AFA Sant Cosme (el Prat de Llobregat)

CEIP 25 de Setembre (Rub)
CEIP Anicet de Pags i de Puig (Figueres)
CEIP Antoni Grau Minguell (Sant Quint de Mediona)
CEIP Bans (Santa Coloma de Gramenet)
CEIP Ca NAlzamora (Rub)
CEIP Campclar (Tarragona)
CEIP Centcelles (Constant)
CEIP Cristfor Mestre (Vilafranca del Peneds)
CEIP Diagonal Mar (Barcelona)
CEIP Doctor Fleming (Viladecans)
CEIP Dolors Almeda (Cornell de Llobregat)
CEIP Ferreries (Tortosa)
CEIP Floresta (Sabadell)
CEIP Frederic Gods (Lleida)
CEIP Fructus Gelabert (Barcelona)
CEIP Garona de Vielha (Vielha)
CEIP Jacint Verdaguer (Castelldefels)
CEIP Jaume Balmes (el Prat de Llobregat)
CEIP Jaume Balmes-Andersen (Vic)
CEIP Joaquim Palacn (Bellvs)
CEIP La Draga (Banyoles)
CEIP La Parellada (Santa Oliva)
CEIP LAgulla (el Catllar)
CEIP LEstaci (Sant Feliu de Guxols)
CEIP Lola Anglada (Esplugues de Llobregat)
CEIP Miguel de Unamuno (Santa Coloma de Gramenet)
CEIP Mossn Jacint Verdaguer (Sant Sadurn dAnoia)
CEIP Orlandai (Barcelona)
CEIP Pau Casals (Sabadell)
CEIP Pau Vila (lHospitalet de Llobregat)
CEIP Pere IV (Barcelona)
CEIP Saavedra (Tarragona)
6

Agraments
CEIP Sant Cosme i Sant Dami (el Prat de Llobregat)

CEIP Venat (Salt)
CEIP Vila Olmpica (Barcelona)
EEI Dumbo (el Prat de Llobregat)
IES Alt Bergued (Bag)
IES Badia del Valls (Ciutat Badia)
IES Can Puig (Sant Pere de Ribes)
IES Celest Bellera (Granollers)
IES Ciutat Badia (Ciutat Badia)
IES de Bruguers (Gav)
IES de Castellar (Castellar del Valls)
IES de Terrassa (Terrassa)
IES Doctor Trueta (el Prat de Llobregat)
IES Eduard Fontser (lHospitalet de Llobregat)
IES Escola Bonanova (Barcelona)
IES Escola dHoteleria i Turisme (Cambrils)
IES Escola Industrial de Sabadell (Sabadell)
IES Eugeni dOrs (Badalona)
IES IES Bonavista (Tarragona)
IES IES Cam de Mar (Calafell)
IES IES Josep Lladonosa (Lleida)
IES Joan dustria (Barcelona)
IES Jonqueres (Sabadell)
IES Lacetnia (Manresa)
IES LAlzina (Barcelona)
IES Les Corts (Barcelona)
IES Manel Sales i Ferr (Ulldecona)
IES Manuel de Montsuar (Lleida)
IES Margarida Xirgu (lHospitalet de Llobregat)
IES Maria Aurlia Capmany (Cornell de Llobregat)
IES Montbui (Santa Margarida de Montbui)
IES Montjuc (Barcelona)
IES Narcs Monturiol (Figueres)
IES Nicolau Coprnic (Terrassa)
IES Pablo Ruiz Picasso (Barcelona)
IES Quercus (Sant Joan de Vilatorrada)
IES Ramon Berenguer IV (Amposta)
IES Ramon Casas i Carb (Palau-solit i Plegamans)
IES Salvador Espriu (Salt)
IES Sant Josep de Calassan (Barcelona)
IES Sant Sadurn (Integrat 3-16) (Sant Sadurn dAnoia)
IES Thos i Codina (Matar)
IES Vallvera (Salt)
SES Josep Comas i Sol (Barcelona)
SES Salt (Salt)

Agraments
Lequip redactor de la guia agraeix les valuoses aportacions del grup de treball
tcnic, les dels inspectors coordinadors de les xarxes de centres, la documentaci facilitada pels centres collaboradors, i tamb la lectura de la guia i els
comentaris realitzats pel Sr. Josep Alsinet, la Sra. Carme Arnau, la Sra. Rosa
Artigal i la Sra. Anna Mackay. Qualsevol error s responsabilitat exclusiva de
lequip redactor.

Presentaci
Presentaci
Un dels principals objectius estratgics de la Uni Europea per a lany 2010 s

convertir Europa en leconomia basada en el coneixement, ms competitiva
i dinmica del mn, capa de crixer econmicament de manera sostenible
amb ms i millors llocs de treball i amb ms cohesi social. Per contribuir a
aquest objectiu, des de leducaci, la UE ha establert, tamb, com a ta prioritria, incrementar lxit educatiu de lalumnat a tots els nivells.
El desenvolupament del Pacte Nacional per a lEducaci, i dactuacions com
les aules dacollida, els plans educatius dentorn, els programes dinnovaci, els
plans de millora i els plans estratgics per al desenvolupament de lautonomia
dels centres sn algunes de les poltiques educatives que el Departament
dEducaci, com a responsable del sistema educatiu catal, est desenvolupant
per donar resposta als objectius europeus. Lactual poltica educativa, a Catalunya, fa avanar cap a lexcellncia del servei educatiu prestat pels centres
del Departament.
En aquest context, la planicaci estratgica adquireix la seva mxima potencia com a motor de contrastada utilitat prctica. Amb un major nivell dautonomia de gesti, coresponsabilitat i comproms dels centres, del Departament
i de la comunitat educativa amb la nostra societat, poden fer realitat una idea,
un projecte, un somni.
La guia que us presentem s el resultat de lexperincia acumulada pel Departament dEducaci durant els dos ltims cursos; s una petita gran guia, que
desitgem us ser dutilitat.
Ernest Maragall i Mira

Conseller dEducaci

Presentaci
El Pla de Govern 2007-2010 estableix, com un dels principals objectius, incrementar lxit escolar i la descentralitzaci de la gesti, en particular mitjanant ms autonomia dels centres educatius.
El Departament dEducaci, com a opci de gesti per als seus centres, en el
marc del Pacte Nacional per a lEducaci i amb la voluntat de facilitar eines als
centres, est potenciant el Projecte per a la millora de la qualitat dels centres
educatius pblics, en les seves dues versions: plans de millora i plans de millora i suport. Aquest projecte es basa en el desenvolupament de lautonomia de
centre, on la planicaci estratgica i la coresponsabilitat i la cooperaci entre
el Departament, els centres, ladministraci local i els agents educatius, sn peces clau per millorar la prestaci del servei educaci.
El projecte t la voluntat darribar progressivament a tots els centres del Departament i ser el pla de plans, fet que permetr, duna banda, ordenar els
plans i recursos que el Departament facilita als centres i, duna altra banda,
potenciar el disseny dun pla global per part dels centres.
Sota el concepte de pla de plans, ens volem referir a la necessria coherncia que hi ha dhaver en totes les actuacions que es despleguen en els centres
educatius. Lobjectiu s afavorir que el pla de centre sigui global, i, per tant,
lnica referncia per a la comunitat educativa i lAdministraci, ats que incorpora tots els programes, estratgies i activitats que el centre estigui aplicant
per a lassoliment de lxit escolar, la cohesi social, la reducci de labandonament prematur de lalumnat, i altres tes que pugui establir el propi centre.
La guia que us presentem s el resultat de la bona feina realitzada en planicaci estratgica per centres educatius del Departament, la Inspecci educativa implicada i la unitat per a la millora de la qualitat dels centres. s una bona
eina per avanar cap a lexcellncia del servei educatiu a qu tots aspirem
per al nostre alumnat i amb la qual estem compromesos.
Francesc Colom i Montserrat

Secretari de Poltiques Educatives
10

Introducci
Introducci
Aquesta guia s fruit de lexperincia acumulada pel Departament dEducaci

en matria de planicaci estratgica i recull especialment els resultats daplicaci del projecte dautonomia de centres impulsat durant el curs acadmic
2005-2006.
La guia t per nalitat introduir la comunitat educativa dels centres pblics
en el model de planicaci estratgica que est desenvolupant el Departament
dEducaci. No es planteja en cap cas com un manual sin com un punt de partida compartit i bsic per a la formaci en planicaci estratgica. Vol donar, a
ms, resposta a la necessitat que tenen tant els centres educatius com el mateix Departament dEducaci de compartir un llenguatge i un escenari de treball comuns.
ELS VALORS
Estableix qui som i

com volem ser en una
perspectiva de mitj
i llarg termini
1
PLANTEJAMENT
LA MISSI: per qu existim?
INSTITUCIONAL
LA VISI: qu volem ser?

Amenaces
Oportunitats
DE LENTORN
Debilitats
AVALUACI AGD I DAFO
Fortaleses
DE LORGANITZACI
ACORD
7
3
OBJECTIUS
MAPA ESTRATGIC
DdE
Centre
INDICADORS
DE RESULTATS: SITUACI
OBJECTIUS ESTRATGICS
PRESSUPOST
PLA DE FORMACI
ESTRATGIES
INFRAESTRUCTURA
ORGANITZATIVA I RECURSOS
11
INICIAL I PROGRS
ACTIVITATS
QCI
INDICADORS DE PROCS:
DAPLICACI I DINCIDNCIA
SOBRE ELS OBJECTIUS PE

Introducci
La guia sestructura en nou apartats, cadascuns dels quals forma part dun circuit temtic que es descriu a continuaci.
Els continguts dels anteriors nou apartats sorganitzen sempre entorn de quatre qestions bsiques:
Qu?
Descripci del concepte o conceptes relacionats amb el ttol de lapartat.
Com?
Explicitaci de les tasques que shan de realitzar per disposar de lelement
que anuncia el ttol de lapartat o per aplicar-lo.
Qui?
Enumera els agents que intervenen en el Com.
Suport
Relaciona els elements que sn necessaris per desenvolupar el Com i obtenir lobjectiu perseguit en lapartat.
Veureu que en cadascun dels apartats hi ha un o ms exemples que tenen per
nalitat illustrar-ne el contingut. Els exemples intenten recollir les singularitats dels CEIP, IES i centres dFP.
Els nou apartats en qu sestructura la guia es poden aplegar alhora en quatre
grans mbits del procs delaboraci i aplicaci dun pla estratgic:
A. Elaboraci del pla
B. Acord entre el centre educatiu i el Departament
C. Aplicaci del pla estratgic
D. Avaluaci de laplicaci del pla estratgic
A. Elaboraci del pla
Per pla estratgic entendrem un pla que recull de manera sistematitzada

els objectius a mitj termini dun centre educatiu, les estratgies i poltiques
previstes per assolir-los, i els sistemes i instruments davaluaci corresponents.
El pla estratgic de centre s una eina de gesti til per fer realitat a mitj termini un projecte educatiu o un pla de millora.
Un pla estratgic recorda el procs que els mestres o el professorat seguim
quan hem de realitzar la nostra feina amb un grup dalumnes. En primer lloc
demanem o elaborem informaci per determinar els coneixements i actituds
dels nostres alumnes. Desprs ens plantegem una ta en funci de la informaci anterior i dels objectius curriculars. A continuaci, pensem en estratgies
a desenvolupar perqu els nostres alumnes assoleixin les tes preestablertes
aix com els recursos que necessitem. Fem activitats que concreten les estratgies previstes, apliquem una avaluaci continua per determinar en quina
mesura avancem, qu ens funciona i qu no, quins sn els dcits; i amb tota
aquesta informaci ens replantegem les activitats. El cicle es repeteix ns a 12

Introducci
nal de curs. En aquest sentit veurem que pel que fa al circuit del cicle un pla
estratgic t molts punts en com amb la planicaci de les nostres activitats
a laula.
Lelaboraci del pla requereix com a pas previ reexionar sobre quins sn els
valors que regeixen lactuaci del centre, quina s la seva ra dsser i com ens
agradaria que fos i repensar-ho. Aquesta part sha denominat 1. Plantejament
institucional i sha desenvolupat en tres subapartats: Valors, Missi i Visi del
centre educatiu.
Abans delaborar el pla tamb es necessita recollir i sistematitzar informaci sobre lentorn i les caracterstiques del centre educatiu que permetin conixer
millor i contextualitzar el centre educatiu i les seves possibilitats. Aquesta part
es denomina 2. Avaluaci de centre i t dos subapartats: Avaluaci global
diagnstica i Anlisi DAFO.1 El primer subapartat descriu breument qu s
lavaluaci global diagnstica i la seva utilitat. El segon proposa elaborar i ordenar la informaci per a lavaluaci en format DAFO.
Aclarits qui som i on som, sha de plantejar qu volem fer, ns on volem arribar
i com ho podem aconseguir. Lapartat 3, titulat Objectius estratgics i estratgies tracta aquestes qestions. Sestructura en tres subapartats: la matriu
DAFO, que intenta explicar com es podem treure conclusions tils per a lelaboraci del pla estratgic, i els objectius estratgics i les estratgies per aconseguir realitzar el pla.
El mapa estratgic s el tema de lapartat 4. Aquest document informa duna
manera sinttica i clara sobre el contingut bsic del pla estratgic. s una bona eina per elaborar i explicar el pla.
En lelaboraci dun pla estratgic dun centre educatiu hi ha dues variables
que incideixen de manera signicativa en la seva aplicaci: el pressupost i el pla
de formaci de centre. A aquestes qestions hem dedicat els apartats 5 i 6.
B. Acord entre el centre

educatiu i el Departament
Lapartat 7 tracta del contingut estndard de lacord entre el centre educatiu

i el Departament dEducaci. s el resultat natural de lelaboraci del pla estratgic i la manifestaci del comproms dambdues parts, la concreci de la
coresponsabilitat i de la rendici de comptes.
C. Aplicaci del pla

estratgic
El pla estratgic estableix els objectius a mitj termini, les grans lnies dactuaci (estratgies) i una descripci genrica, global i temporitzada per cursos
dels recursos addicionals que sn necessaris per aplicar el pla. En aquest context, laplicaci del pla estratgic per a cada curs requereix una concreci a
curt termini, que estableixi les iniciatives o activitats que desenvolupen les estratgies del pla. Daix tracta lapartat 8, que t tres subapartats: Activitats,
Procs de selecci dactivitats i Plans de treball.
1. DAFO s lacrnim corresponent als mots debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. Vegeu anlisi
DAFO al Glossari bsic daquesta guia.
13

Introducci
D. Avaluaci de laplicaci
del pla estratgic
Lltim gran mbit tracta de qestions cabdals per al bon funcionament dun
pla estratgic que sn: la participaci, la comunicaci i lavaluaci de laplicaci
del pla. Sn, tots ells, elements clau. La participaci com a eina per elaborar el
millor pla possible i obtenir la complicitat de la comunitat educativa, especialment del professorat i daltres professionals que hi treballen. Pensem que s
impossible que un pla pugui aplicar-se b si els actors desconeixen el seu contingut o la marxa de la seva aplicaci.
Per millorar i reconduir el pla necessitem saber on som, on volem anar, i sobretot si el que estem fent est donant resultats o no. Aquesta informaci s
la que aporta el quadre de coordinaci i informaci (QCI) i mostrarem que els
indicadors hi sn claus.
14

Plantejament institucional
1. Plantejament institucional
ELS VALORS
Estableix qui som i

com volem ser en una
perspectiva de mitj
i llarg termini
LA MISSI: per qu existim?
1
PLANTEJAMENT
INSTITUCIONAL
LA VISI: qu volem ser?
El plantejament institucional dun centre educatiu s lexplicitaci dels valors

compartits que regeixen el seu funcionament, la denici de la ra dsser i la
visi compartida descola que ens agradaria ser.
1.1. Valors
QU?
Per valors entenem els principis tics i de funcionament que guien la presa
de decisions i el treball quotidi del centre educatiu. Les escoles, mitjanant
els seus projectes educatius, histria, losoa, propsits i resultats, conformen
uns trets que sn signicatius per a les persones que hi treballen i que constitueixen la seva cultura dorganitzaci i de funcionament. Aquesta cultura es
deneix com el conjunt de valors que ajuden les persones a identicar quines
accions sn acceptables i quines no ho sn, quines sn coherents amb el projecte descola i quines no ho sn.
Identicar els valors t per nalitat generar una manera de fer coherent i consistent amb el projecte de centre educatiu i un comproms compartit per tots
els seus membres.
COM?
Es pot fer una llista de conductes habituals i associar-les a valors (per exemple comportaments relacionats amb latenci a la diversitat, amb els valors cvics, amb laplicaci del RRI, amb el respecte a lentorn, amb els canvis organitzatius, amb el treball en equip...). Aix, per exemple, podrem denir que el
centre impulsa els valors de servei al projecte de societat i de servei al projecte
de futur de lalumnat, del respecte vers el medi ambient, de ladaptaci als
canvis i a les noves tecnologies, de la promoci de les metodologies de treball
participatives...
15

Igualment es pot fer una llista de conductes desitjades i associar-les a valors.

Amb aquestes llistes disposarem de valors que ja tenim i de valors que ens proposem adquirir.
QUI?
s responsabilitat de lequip directiu recollir-los i denir el que es proposa ser.
Es pot fer una enquesta o una pluja didees per identicar conductes relacionades amb situacions de la vida quotidiana dun centre.
Els valors identicats i denits han destar recollits en el projecte educatiu de
centre (PEC) i els aprova el consell escolar. Shan de comunicar i s fonamental arribar a compartir-los i aplicar-los.
EXEMPLES
Exemples de valors dorganitzaci:
Participaci i responsabilitat, cooperaci, solidaritat i igualtat doportunitats,
innovaci i transformaci, comproms social, eccia en la feina, valoraci i reconeixement de les persones i els seus projetes, acceptaci de la diversitat i
valoraci de la crtica, comproms amb els acords, condencialitat, transparncia, honestedat...
Exemple de valors que podem trobar en un PEC:
Hi ha un seguit de principis generals que han de presidir qualsevol decisi, estructura, forma organitzativa i activitat en tots els mbits de la vida del nostre
centre:
Linters general, els interessos de lalumnat i de les seves famlies.
Cultura de la pau, la solidaritat, el dileg, el respecte pels drets individuals
i collectius i la tolerncia entre tots els components de la comunitat educativa.
Comproms amb la cultura i la llengua catalana i la integraci dels nouvinguts.
Respecte per lentorn natural i cultural.
Equitat, no-exclusi, cohesi, participaci, democrcia i responsabilitat.
Cultura de lesfor i del treball ben fet.
Cultura de la llibertat dexpressi, lautosuperaci, el foment del raonament i lesperit crtic.
1.2. Missi
QU?
La missi dun centre educatiu deneix la seva ra dsser, la nalitat i el propsit fonamental a assolir davant els diferents grups dinters.2
2. Tots aquells que tenen interessos directes en els centres educatius (pares i mares, Administraci educativa, Administraci local, agents econmics i socials...).
16

COM?
s un enunciat simple i precs i ha de donar resposta a les preguntes segents:
Qu fem? Per qu existeix lescola? Qu ofereix?
Per qu ho fem? Quin valor aportem amb el nostre servei educatiu? Quines necessitats satisf?
Per a qui ho fem? A qui serveix?
Quins sn els principis i valors que tenim i que volem transmetre?
QUI?
Lestableix el Departament dEducaci, i el centre concreta la missi a partir
duna comissi participativa on hi ha lequip directiu i altres membres de la
comunitat educativa. Les missions dels centres educatius pblics haurien de
resultar totes semblants per alhora diferents, perqu diferents sn els centres i els seus entorns.
Ha destar recollida en el PEC i laprova el consell escolar.
s important que el conjunt de persones que formen part de la instituci arribin a comprendre-la i identiquin quines activitats contribueixen a complir-la.
EXEMPLES
La missi del CEIP XXX s proporcionar un servei educatiu de qualitat i aconseguir el grau de desenvolupament hum individual i social sucient que permeti als nostres alumnes excellir en la seva vida futura acadmica i laboral,
en funci dels objectius que promoguin la cohesi social, el respecte pel medi,
la incorporaci de les noves tecnologies dins lmbit acadmic i social, aix com
la consecuci dun alt grau didenticaci amb lentorn, la satisfacci personal
de tot el collectiu, alumnes, personal docent i no docent i la participaci i la
conana dels pares i llur coresponsabilitat.
Som una escola pblica, catalana, innovadora i lluitadora, en fase de permanent canvi. Vinculada a lentorn social, natural i cultural i oberta a la comunitat educativa. Promou el desenvolupament personal i lautonomia dels alumnes a que esdevinguin ciutadans responsables, compromesos, crtics i actius
envers la societat.
LIES XXX s un centre pblic deducaci secundria que t per missi educar
i formar nois i noies a partir de 12 anys, de manera que esdevinguin ciutadans
responsables, solidaris, respectuosos amb els altres i amb lentorn, i competents en les habilitats socials i personals que, duna banda, els permetin incorporar-se a una societat multicultural i dinmica i, de laltra, integrar-se en un
procs de formaci al llarg de tota la vida.
La ra de ser del nostre centre educatiu s fer possible:
Formaci acadmica que proporcioni a lalumnat uns bons coneixements i
unes ecients habilitats que els facilitin la incorporaci posterior a les activitats de la societat adulta.
17

Formaci personal que contribueixi a desenvolupar i potenciar les capacitats bsiques de lalumnat, tot orientant-los per aconseguir la seva maduresa i autonomia, ajudant-los a prendre decisions amb vista a la continutat
en els estudis o a lentrada al mn laboral.
Educaci integral amb lobjectiu daconseguir alumnes que esdevinguin
ciutadans responsables, compromesos i respectuosos amb lentorn, amb la
societat i amb la cultura que els s prpia.
Assessorament i orientaci a les famlies per incidir conjuntament en el
procs educatiu dels seus lls i lles.
Creaci dun entorn de treball participatiu i motivador que faciliti la integraci i implicaci de tots els membres de la comunitat educativa en el funcionament del centre.
Missi o propsit dun centre educatiu amb relaci als seus grups dinters:
1. Alumnes
Qu: formar, orientar i acreditar els alumnes en ladquisici de les capacitats establertes en el disseny curricular dels cicles i de les etapes educatives, i contribuir a la seva integraci social.
Per a qu: assolir, per part de lalumnat, els coneixements, les habilitats,
les actituds, els valors i les capacitats establertes per a cada cicle o etapa
educativa que els facilitin el desenvolupament integral i la preparaci per
incorporar-se a la vida activa o per accedir a estudis posteriors.
2. Famlia
Qu: contribuir a la formaci del seu ll o lla, orientar i assessorar la famlia sobre leducaci que est rebent i aconseguir la seva collaboraci i participaci en el procs educatiu.
Per a qu: ajudar al procs formatiu de lalumne.
3. Societat
Qu: formar persones responsables i competents, dacord amb les necessitats i els requeriments de la societat.
Per a qu: contribuir al progrs i al desenvolupament social dintre duns
valors de llibertat, tolerncia i solidaritat.
4. Equip de treball
Qu: crear un entorn de treball participatiu i motivador que faciliti la seva implicaci en el projecte i el funcionament del centre.
Per a qu: facilitar el desenvolupament i la millora de la seva professionalitat i la millora continuada del centre.
5. Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya
Qu: aplicar les poltiques educatives i completar, aplicar i desenvolupar
el disseny curricular establert per les autoritats educatives.
Per a qu: assolir els objectius.
1.3. Visi
QU?
La visi dun centre educatiu s la imatge compartida pels seus membres sobre qu volen que sigui el centre en el futur. Resumeix el que lescola es proposa aconseguir i s el referent que ha de guiar les seves decisions estratgiques.
18

Tenir clar el que es vol ser en un futur permet orientar els esforos de manera constant per aconseguir-ho. Amb la visi compartida apareixen els valors
didenticaci i el comproms de tothom amb el centre educatiu.
La visi recull els objectius a mitj termini (3-5 anys) o per a un perode ms
llarg. Ens diu com vol veures el centre educatiu en relaci amb la satisfacci
dels seus usuaris actuals i potencials, respecte dels seus serveis actuals i futurs, respecte de la satisfacci del seu equip hum i respecte del seu impacte
en la societat, i tamb quins resultats es volen assolir en els propers anys.
COM?
Per denir la visi del centre educatiu hem de saber qu i com volem ser i cap
on volem anar. Amb aquest objectiu cal que donem resposta a les preguntes
segents:
On vol arribar lescola?
Posicionament
Resultats
Com vol veures?
Equip hum
Alumnat
Famlies
Entitats i organitzacions collaboradores
Com vol que la vegin els altres?
Usuaris potencials
Societat
Ajuntament
Administraci educativa
Escoles de referncia
QUI?
La visi inicialment la formula lequip directiu que a partir de les visions personals de la situaci i de les informacions rellevants existents, i duna avaluaci
global diagnstica concreta la proposta de futur.
Aquesta proposta ha de ser validada i compartida pel consell escolar, el claustre de professors i altres rgans de participaci que assegurin el comproms del
centre en el projecte. Tamb ha dsser comunicada a tota la comunitat educativa.
SUPORT
Documentaci rellevant del sector educatiu (normativa, legislaci...)
Dades rellevants de lentorn (demograa, interessos, necessitats...)
Dades rellevants internes (avaluacions internes, AGD, resultats acadmics,
19

satisfacci de lalumnat, de les famlies i dels professionals que hi treballen, dotaci de recursos materials, pressupost, plantilla assignada...)
Projecte educatiu de centre
EXEMPLES
Volem ser:
Un centre que formi persones compromeses amb la societat: solidries, dialogants, respectuoses amb el medi ambient, tolerants amb els altres, pacques, amb criteri propi i responsables.
Una escola que doni als alumnes una bona competncia de comunicaci
en la llengua ds majoritari a la Uni Europea: langls.
Un centre on ls social del catal sigui un fet dins la comunitat educativa
i de lentorn.
Una escola amb les tecnologies de la informaci a labast de tothom dins
laula, com a eina ds quotidi en els diferents aprenentatges i activitats.
Una escola on, a linterior de laula, hi hagi els estris necessaris perqu els
alumnes, per mitj de lexperimentaci, la manipulaci i la recerca, puguin
arribar a construir els seus coneixements i conceptes cientcs.
Un equip de mestres illusionats i formats professionalment per portar a
terme el nostre projecte educatiu.
Volem aconseguir millores en els resultats daprenentatge dels alumnes, en la
integraci dalumnes nouvinguts i en ls de la llengua catalana; volem afavorir
la participaci de tots els membres de la comunitat educativa i ser un referent
cultural i de cohesi al barri i al municipi; i volem continuar mantenint un clima acollidor i motivador tot afavorint la formaci i la tasca dels docents.
Volem ser un centre actiu, emprenedor, amb visi de futur, que pretn la millora constant del rendiment acadmic dels alumnes mitjanant ls habitual de
les TIC, limpuls de les llenges estrangeres i la promoci de les habilitats socials i el treball cooperatiu per arribar a ser un referent de qualitat educativa.
El nostre centre educatiu vol arribar a:
Ser un centre integrat en lentorn on els alumnes esdevinguin ciutadans
amb esperit crtic, responsables i compromesos en la construcci duna societat ms harmoniosa i solidria.
Ser un centre on els alumnes es formin de manera ecient tant pel que
fa a coneixements com a habilitats dacord amb els seus interessos i dacord amb les necessitats i requeriments socials.
Ser referent a Catalunya en el sector de XXX en formaci reglada, ocupacional
i contnua pel que fa a lecincia personal i professional actualitzada, per poder donar resposta a les demandes de tots els agents implicats: alumnes, famlies, empreses i treballadors del sector.
El centre educatiu YYY t la vocaci clara de ser un centre socialment til a la
comarca, una escola oberta a lentorn i vinculada a lentorn. El centre educatiu
YYY vol ser capdavanter en laplicaci de les TIC oferint nous entorns daprenentatge que afavoreixin lxit acadmic tot esdevenint referncia dinnovaci
educativa.
20

Avaluaci de centre
2. Avaluaci de centre
Amenaces
Oportunitats
DE LENTORN
Debilitats
2
AVALUACI AGD I DAFO
Fortaleses
DE LORGANITZACI
Els centres disposen de moltes eines davaluaci: avaluaci externa, avaluaci

interna, proves de competncies bsiques, auditories, resultats acadmics..., i
tamb disposen de la memria dels departaments i del centre.
Lavaluaci de centres educatius a Catalunya conjumina un enfocament global
i parcial, alhora que parteix duna perspectiva integrada, sistmica, cclica, coherent, cultural, participativa i democrtica, seguint les pautes del Pla dAvaluaci del Departament dEducaci.3
Lavaluaci dels centres docents t com a nalitat, entre altres, proporcionar
als centres educatius elements per reexionar sobre la prpia praxi i prendre
decisions de millora en relaci amb la planicaci i el desenvolupament de
lorganitzaci i del procs densenyament aprenentatge.
A efectes de la planicaci estratgica interessa, inicialment, conixer i contextualitzar el paper de lavaluaci global diagnstica i de lanlisi DAFO.
2.1. Avaluaci global

diagnstica (AGD)
QU?
Lavaluaci de centres en el marc de la seva autonomia t com a nalitat la millora de la qualitat de leducaci que reben els alumnes i, alhora, proporcionar
informaci al centre i a lAdministraci educativa sobre lassoliment dels objectius educatius4 amb la nalitat dorientar la presa de decisions per a la millora. Saplica sobre la gesti del currculum i la gesti de lorganitzaci general
del centre.
3. Per a una visi ms mplia vegeu Generalitat de Catalunya. Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu.
Quaderns davaluaci 5 (abril de 2006).
4. El Departament dEducaci, mitjanant el Programa 2004-2007. Una educaci per a la Catalunya del segle XXI va
denir els segents objectius generals per al perode 2004-2007: reduir el fracs escolar, millorar el rendiment general
de lalumnat, incrementar i millorar la formaci professional i leducaci permanent, i garantir la igualtat doportunitats
per a tothom.
21

Avaluaci de centre
Finalitats
Centres
Aportar una visi global del centre: punts forts i punts febles, i orientar el pla
de millora contnua del centre
Administraci
Cont dades i valoracions globals sobre tendncies i propostes de millora. Algunes daquestes millores poden plantejar nous marges dautonomia a partir de
lanlisi de determinades decisions que es prenen i el nivell on es prenen.
Eines davaluaci
Tal com reecteix lesquema segent, els centres disposen de diferents eines
davaluaci:
AVALUACI
OBJECTIUS
INSTRUMENTS
Avaluaci global diagnstica
Aportar una visi global del centre
Qestionaris
de centre
Orientar el pla de millora contnua
Entrevistes
Aportar informaci per a lavaluaci
Anlisi documental
del sistema
Grups de discussi
Avaluaci focalitzada
Aprofundir en aspectes concrets de
Qestionaris
de nivell 2
la gesti del currculum o de la gesti
Entrevistes
organitzativa del centre
Anlisi documental
Observaci
Proves de Cb i proves
Conixer el nivell de competncia
Proves
de rendiment
o coneixement de lalumnat
Qestionaris
Auditories
Adequar el sistema de qualitat en
Norma ISO
relaci amb una norma de referncia
Entrevista
(ISO 9001, de 2000)
Anlisi documental
Lavaluaci global diagnstica t un enfocament holstic. Lavaluaci focalitzada t un carcter parcial i es refereix a aspectes concrets de la gesti del currculum i de la gesti organitzativa del centre. Lavaluaci global diagnstica forma part del cicle avaluatiu dels plans estratgics de cada tres o quatre cursos.
Un cicle avaluatiu de la planicaci estratgica s el procs que comena amb
una avaluaci global diagnstica, que dna lloc a un pla de millora amb format
de pla estratgic a tres o quatre cursos, i nalitza amb una altra avaluaci global diagnstica per avaluar les millores obtingudes per laplicaci del pla. Lltima AGD s el punt de partida per a lelaboraci dun nou pla estratgic en qu
es replantegen els objectius, estratgies i recursos. Entre els dos moments, el
centre educatiu far cicles avaluatius de curs, per la qual cosa disposar dindicadors organitzats en un quadre de coordinaci i informaci,5 avaluacions fo-
5. Vegeu lapartat 9.3 daquesta guia.
22

Avaluaci de centre
calitzades de nivell 2 i auditories6 per conixer levoluci del centre educatiu

durant laplicaci del pla estratgic i prendre decisions a curt termini (p. ex.
canvi dactivitats).
Cicle avaluatiu 3/4 cursos
Cicle avaluatiu 3/4 cursos
nal PE1
AGD1
AGD2
PLA ESTRATGIC
inicial PE1
nal PE2
AGD3
PLA ESTRATGIC
inicial PE2
inicial PE3
Cicle
avaluatiu
x curs
Cicle
avaluatiu
x curs
QCI
Avaluaci focalitzada nivell 2
Auditories
QCI
Avaluaci focalitzada nivell 2
Auditories
A: Avaluar. P: Planicar. E: Executar.
COM?
En la recerca dinformaci primerament sobt una visi global per arribar a la
visi compartida per mitj dun procs de selecci i triangulaci de dades a
partir de tcniques danlisi de documentaci, entrevista i grup de discussi.
Aquesta recerca dinformaci es fa a partir destratgies i instruments que permeten:
Per una banda, acostar-nos a la realitat educativa per obtenir una aproximaci global (una fotograa panormica).
I per una altra, aprofundir en els aspectes ms rellevants: signicatius, culturals i potents per a la millora, focalitzant la investigaci en aspectes concrets per fer una aproximaci ms qualitativa a la realitat educativa.
Lavaluaci global diagnstica de centres dna lloc a dos informes davaluaci,
un adreat al centre per ajudar a elaborar el seu pla estratgic i un altre adreat a lAdministraci educativa per al coneixement i millora del sistema. Linforme adreat al centre reecteix el procs seguit en lacci avaluadora, les
valoracions i judicis referits als punts forts (bones prctiques), als aspectes millorables, a les propostes de millora i a les orientacions per implementar-les. El
centre educatiu, a partir de linforme de lavaluaci global diagnstica i daltra
informaci de qu disposi, ha delaborar el seu pla estratgic (pla de millora).
Linforme adreat a lAdministraci reecteix el procs seguit en la seva elaboraci i cont dades i valoracions globals sobre tendncies i propostes de millora.
El pla estratgic s avaluat en nalitzar el cicle avaluatiu per determinar el nivell dassoliment dels objectius. En iniciar un nou cicle avaluatiu es considera
la informaci generada per aquesta avaluaci.
6. En el cas dalguns centres deducaci secundria que imparteixen formaci professional i disposen dun sistema
de gesti de la qualitat segons la norma ISO 9001:2000.
.
23

Avaluaci de centre
QUI?
Hi participen alumnes, pares, professorat, PAS (personal dadministraci i serveis) i lequip directiu del centre.
SUPORT
Qestionaris
Documentaci bsica de la gesti del centre
Entrevistes
Grups de discussi
Lavaluaci global diagnstica inclou continguts avaluatius referents a:
El context: caracterstiques de la poblaci, del centre, de les famlies i dels
alumnes.
Els resultats entesos en sentit ampli: nivell de satisfacci de la comunitat
educativa, clima relacional, identicaci de les persones amb el centre, competncies bsiques, resultats acadmics...
Els processos: posant mfasi en aquells que incideixen en la gesti daula,
en els continguts ms transversals del currculum, en les metodologies i estratgies per atendre la diversitat.
Els recursos: formals (plantejaments institucionals, objectius estratgics,
formaci, acords...), humans (lideratge institucional i pedaggic, planicaci i organitzaci dels recursos humans...), i materials (infrastructura, equipaments...).
2.2. Anlisi DAFO
QU?
Anlisi dun centre educatiu que es fonamenta en la identicaci, duna banda,
de les debilitats i les fortaleses internes que posseeix i, de laltra, de les amenaces i les oportunitats que pot plantejar lentorn.7 T com a objectiu ajudar en
la tria de les estratgies i les tasques ms adequades per assolir la missi i la
visi. Lanlisi DAFO organitza la informaci derivada de les diferents avaluacions i daltres en debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
Variables de lanlisi DAFO
Debilitat o punt feble: factor intern dun centre educatiu que pot limitarne la bona marxa i la capacitat dactuar o daconseguir millorar els resultats.
Amenaa: factor de lentorn que pot afectar la bona marxa dun centre
educatiu, incrementar els riscos a qu es veu exposat o reduir-ne lxit.
Fortalesa o punt fort: factor intern dun centre educatiu que pot facilitar lobtenci de bons resultats o esdevenir un avantatge.
7. Conjunt de circumstncies fsiques, econmiques, poltiques, legals, demogrques, socials, culturals, etc., que
conguren lambient en qu un centre educatiu desenvolupa la seva activitat. Fem nostra lanterior denici de
entorn proposada pel centre de terminologia TERMCAT perqu s prou operativa i mplia per ajudar-nos a identicar moltes realitats a banda del mateix Departament dEducaci.
24

Avaluaci de centre
Oportunitat: factor de lentorn que pot representar per a un centre educatiu un avantatge o una possibilitat perqu millorin el seu funcionament, els
seus resultats o els seus serveis.
Les amenaces i oportunitats sn variables dentorn sobre les quals el centre
educatiu pot incidir poc. Les fortaleses i debilitats recullen variables internes
sobre les quals el centre educatiu pot incidir duna manera signicativa.
COM?
1. Identicar les variables8 (diagnosi)
Amenaces
Qu hi ha a lentorn del centre que pot afectar la bona marxa de lescola,
incrementar els riscos o reduir-ne lxit?
Oportunitats
Qu hi ha a lentorn del centre que pot facilitar lobtenci de bons resultats
o esdevenir un avantatge?
Punts febles
Qu creuen ...[subjecte agent]... que shauria de millorar del centre?
Qu creu el centre que shauria de millorar?
Punts forts
Qu es valora del centre?
De qu est satisfeta la direcci, els departaments, els professors, els alumnes... del centre?
s important denir b cadascuna de les variables perqu tothom les interpreti de la mateixa manera i siguin tils en el procs danlisi per establir objectius i estratgies.
2. Fer la selecci de les variables a partir de tota la informaci de qu disposa
el centre. Es procedeix a seleccionar les variables ms rellevants per establir
el quadre de lanlisi DAFO dacord amb els criteris segents:
Limpacte previst que tenen en el centre educatiu
El seu grau de freqncia
All que el centre sap fer especialment b en relaci amb la seva missi
El nombre de variables seleccionades no hauria de ser superior a 7 de cadascuna de les quatre parts del quadre de lanlisi DAFO.
QUI?
Una comissi participativa, de vegades anomenada grup impulsor, on hi ha
lequip directiu i altres membres del claustre o de la comunitat educativa.
SUPORT
Lanlisi de les necessitats educatives i socioeconmiques de lentorn
8. Anomenem variables cadascun dels punts febles, amenaces, punts forts i oportunitats.
25

Avaluaci de centre
Els resultats de lavaluaci interna i/o externa

Els resultats, si escau, de lavaluaci global diagnstica realitzada per la Inspecci Educativa
Els resultats acadmics de lalumnat i, si escau, dades dinserci laboral
Els resultats de les proves de les competncies bsiques i de les PAU, si escau. Els resultats de laplicaci de sistemes de gesti de la qualitat, si escau
Altres
EXEMPLE DE QUADRE DANLISI DAFO (Quadre 1)
AMENACES
OPORTUNITATS
1. La creena dun sector determinat de pares del municipi que

el nivell acadmic s baix per la gran diversitat que sha datendre
a laula.
1. LIES XX s lnic centre de secundria del municipi.
2. Alumnat majoritriament pertanyent a un sector de la poblaci

amb baix nivell socioeconmic i cultural i amb poca motivaci
per als estudis.
3. Larribada a lIES dun percentatge fora elevat dalumnes amb
poc bagatge cultural, pocs hbits destudi i poques habilitats socials.
4. Poc pes social del catal en lentorn, fet que no ajuda a reforar
la llengua dels aprenentatges.
5. Existncia de centres de prestigi molt propers a la poblaci.
6. Manca de recursos extraescolars i de lleure en el municipi
per completar la formaci personal i aconseguir una millor
socialitzaci de lalumnat.
2. Disposar duna infraestructura humana i material que permet

avanar en la millora de la tasca docent (noves tecnologies,
tractament de la diversitat...).
3. Aprotar el 10 aniversari per implicar els pares (potenciar
lAMPA) i per donar a conixer el treball que es fa en el centre.
4. Avanar en la consolidaci del treball entre primria i secundria.
5. Poder intervenir en lentorn mitjanant el pla dentorn.
6. Aprotar el fet de formar part del Projecte dautonomia de centre
per illusionar el professorat.
7. Bona relaci amb lAjuntament, especialment amb els serveis
socials del municipi, malgrat els pocs recursos que tenen.
7. Poca implicaci de les famlies.

PUNTS FORTS (FORTALESES)
PUNTS FEBLES (DEBILITATS)
1. Un equip de professorat amb una majoria fora implicada

en el funcionament del centre.
1. Manca dunicaci de criteris metodolgics, didctics

i davaluaci dins els departaments.
2. Lacci tutorial i el seguiment a les famlies.
2. Activitat docent excessivament tancada en lespai aula. Dicultat

per trencar les dinmiques ms tradicionals per motivar lalumnat.
3. Un equip directiu obert a nous reptes.

4. Una bona receptivitat del centre per afrontar els problemes
i dicultats de lalumnat que refusa el sistema escolar.
3. Poca divulgaci en el municipi de la tasca que es fa al centre.
5. Espai fsic amb possibilitats per desenvolupar diferents tipus

dactivitats tant acadmiques com de caire extraescolar.
6. Existncia dun bon clima relacional.
5. Coneixement insucient de la llengua vehicular dels

aprenentatges, tant pel fet que no shagi assolit en les primeres
etapes escolars com pel poc pes social del catal en lentorn.
7. Bona estructura organitzativa que permet el tractament

de la diversitat.
6. Poca participaci de lalumnat en les decisions i el funcionament

del centre.
4. Poca resposta per part dun percentatge signicatiu de famlies.
7. Insatisfacci per part del professorat dels resultats

daprenentatge que assoleixen els alumnes.
Una mateixa variable es pot veure o interpretar de maneres diferents. En part

pot ser una oportunitat i alhora una amenaa o, tamb, un punt fort i, en part,
un punt feble. Es pot escollir una de les alternatives, la ms important, o tamb es pot considerar des dels dos vessants quan hi hagi dubte o tots dos es
considerin rellevants. De vegades una mateixa variable es pot situar com dentorn o com de centre educatiu. Es considerar de centre educatiu quan les
possibilitats dincidir-hi per part del centre siguin rellevants. Ser dentorn
quan es tracti duna variable que incideix en el centre educatiu per aquest no
pugui incidir-hi o noms pugui fer-ho molt poc.
26

Objectius estratgics i estratgies
3. Objectius estratgics i estratgies
Amenaces
Oportunitats
Valor
Poblaci:
1
5
AMENACES (Contrarestrar)
A1
A2
A3
A4 A5 A6 A7 A8 A9
Estratgies de prevenci
OPORTUNITATS (aprotar)
A10
Mitjana
O1
O2
O3
O4 O5 O6 O7 O8
Estratgies de creixement
O9
O10
Mitjana
MITJANA
Estratgies datenci preferent
Estratgies de millora
Capacitat per a compensar
les mancances
MITJANA
Capacitat per a contrarestar les amenaces
Nivell dutiliat de les

fortaleses
Fortaleses
F1
F2
F3
F4
F5
F6
F7
F8
F9
F10
Suma
%
P. FEBLES
(neutralitzar o
compensar)
D1
D2
D3
D4
D5
D6
D7
D8
D9
D10
Suma
%
TOTAL
%
Total
Debilitats
Nom del centre:
MATRIU DAFO
P. FORTS (utilitzar)
ESTRATGIES
Capacitat per a aprotar cada oportunitat
Les variables del quadre de lanlisi DAFO ens aporten una informaci molt
interessant, per resulta encara insucient per determinar amb claredat quins
sn els punts forts ms importants a mantenir, a quina feblesa val la pena destinar esforos per reconvertir-la en un punt fort o b quina oportunitat hem
de prioritzar. La matriu DAFO s una eina til per donar resposta a qestions
com les anteriors i per ajudar a denir els objectius estratgics i les estratgies per aconseguir-los.
Els processos participatius en la selecci i denici de les variables del quadre
de lanlisi DAFO i en el treball de la matriu DAFO shan manifestat molt tils
per aconseguir la complicitat de la comunitat educativa i elaborar el pla de millora en format pla estratgic.
3.1. Matriu DAFO
QU?
s una taula o quadre de doble entrada que concreta la valoraci dels punts
forts i febles del centre educatiu en relaci amb les amenaces i oportunitats
de lentorn per tal dajudar a establir els objectius i les estratgies del centre
educatiu.
Matriu DAFO
AMENACES
OPORTUNITATS
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
27

COM?
1. Interrelacionar els resultats de lanlisi interna i de lentorn del centre. Sha
de partir del resultat de lanlisi DAFO, s a dir, de la identicaci dels punts
forts i febles del centre i de les amenaces i oportunitats de lentorn del centre
feta prviament.
2. Valorar les variables seleccionades. Aquesta valoraci es fa en una taula o
quadre de doble entrada: en qu sencreuen les valoracions de les fortaleses i
debilitats dun centre educatiu amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar lentorn, que sutilitza com a eina per ajudar en la tria
de les estratgies i de les tasques ms adequades per assolir la visi del centre educatiu.
MATRIU DAFO (Valoraci de les variables del quadre de lanlisi
DAFO) (Quadre 2)
Nom del centre:
MATRIU DAFO
1
5
A2
A3
A4 A5 A6 A7 A8 A9
A10
Mitjana
O1
O2
O3
O4 O5 O6 O7 O8
O9
O10
Mitjana
MITJANA
Capacitat per compensar
les mancances
MITJANA
Capacitat per contrarestar les amenaces
Nivell dutiliat de les

fortaleses
F1
F2
F3
F4
F5
F6
F7
F8
F9
F10
Suma
%
P. FEBLES
(neutralitzar o
compensar)
D1
D2
D3
D4
D5
D6
D7
D8
D9
D10
Suma
%
TOTAL
%
AMENACES (Contrarestrar)
A1
Total
Valor
Poblaci:
Capacitat per aprotar cada oportunitat
3. Un cop distribudes les variables de la manera que apareix en el quadre anterior (quadre 2) es fan les valoracions de cadascun dels encreuaments.
Us podeu ajudar de les preguntes que apuntem en cadascun dels encreuaments
segents:
28

Matriu DAFO
PUNTS FORTS
PUNTS FEBLES
AMENACES
OPORTUNITATS
Estratgies preventives
La meva fortalesa F1, F2 , F3...,

en quina mesura pot
contrarestar lamenaa A1?*
La meva fortalesa F1, F2, F3...,

en quina mesura pot aprotar-se
de loportunitat O1?*
(Es fa el mateix amb A2, A3...)
(Es fa el mateix amb O2, O3...)
Si puc capgirar la meva

debilitat D1, D2, D3..., en quina
mesura pot contrarestar A1?*
Si puc capgirar la meva

debilitat D1, D2, D3...,
en quina mesura puc aprotar
loportunitat O1?*
(Es fa el mateix amb A2, A3...)
(Es fa el mateix amb O2, O3...)
* Es realitza la valoraci amb lescala triada (en lexemple proposat a la pgina segent quadre 3, es va fer
d1 a 5).
4. Donar una puntuaci o ponderaci a cada encreuament o interrelaci en

funci dels criteris abans esmentats. Fetes les valoracions de la manera descrita, en cadascun dels quadrants se sumen els valors de les columnes i es calcula el seu percentatge com a relaci entre la puntuaci obtinguda i la mxima
puntuaci prevista per a cada encreuament.9
QUI?
Una comissi participativa (grup impulsor) on hi ha lequip directiu i altres
membres del claustre.
SUPORT
Els resultats de lanlisi DAFO
Missi i visi
Projecte educatiu de centre
Projecte de direcci
Informes davaluaci i auditoria del centre
9. Vegeu el quadre 3, obtingut a partir de la informaci recollida al quadre 1 de la pgina 26, i de la missi i visi del
centre.
29

EXEMPLE DE MATRIU DAFO (Quadre 3)

MATRIU DAFO
Nom del
IES El Far
centre
Poblaci
AMENACES (Contrarestar)
A1
P. FORTS
(utilitzar)
A2
A3
A4
A5
A6
OPORTUNITATS (Aprotar)
A7
O1
O2
O3
O4
O5
O6
O7
Total
F1
47,0
67,1
F2
44,0
62,9
F3
52,0
74,3
F4
51,0
72,9
F5
50,0
71,4
F6
37,0
52,9
F7
47,0
67,1
P. FEBLES
(neutralitzar
o
compensar)
Total
D1
43,0
61,4
D2
48,0
68,6
D3
50,0
71,4
D4
50,0
71,4
D5
41,0
58,6
D6
43,0
61,4
D7
40,0
57,1
43
40
56
22
56
20
42
54
60
48
54
44
64
40
57,1
80,0
31,4
80,0
28,6
60,0
77,1
85,7
68,6
77,1
62,9
91,4
57,1
TOTAL
61,4
Capacitat per contrarestar

les amenaces
Nivell dutilitat de
les fortaleses
Nivell dutilitat de
les mancances
capgirades
Valor
Capacitat per aprotar cada

oportunitat
Interpretaci global de les valoracions efectuades en lexemple

anterior (quadre 3)
La interpretaci nal de la matriu ha de ser ms fruit duna mirada qualitativa
i compartida que no pas estrictament quantitativa. s important que a lhora
dinterpretar els resultats els percentatges no es prenguin com valors exactes
o veritats precises, sin com grans nombres o aproximacions per tenir-les en
compte i prendre decisions amb vista a assolir la visi. Amb tot i aix us apuntem unes orientacions per interpretar-les.
Els percentatges de lltima la de la matriu (lectura vertical) ens informen,
en el primer bloc columnat, de la capacitat que pot tenir el centre educatiu per
contrarestar les amenaces si utilitza els seus punts forts i s capa de reconvertir els seus punts febles en punts forts.
Sembla que les amenaces A3 (Larribada a lIES dun percentatge fora elevat
dalumnes amb poc bagatge cultural, pocs hbits destudi i poques habilitats
socials) i A5 (Existncia de centres de prestigi molt propers a la poblaci) poden ser neutralitzades en un 80%. En canvi, respecte a les amenaces A4 (Poc
pes social del catal en lentorn) i A6 (Manca de recursos extraescolars i de
lleure en el municipi per completar la formaci personal i aconseguir una mi30

llor socialitzaci de lalumnat), el centre pot tenir serioses dicultats per compensar-les (menys del 40%).
Ats que el centre educatiu no pot resoldre totes les qestions alhora, sembla adient que dediqui els seus esforos a neutralitzar les amenaces amb qu
pot tenir ms possibilitats dxit (A3 i A5). La lectura vertical del segon bloc
columnat informa de la capacitat que pot tenir el centre educatiu daprotar
les oportunitats si utilitza els seus punts forts i converteix els punts febles en
forts. Les oportunitats O6 (Aprotar el fet de formar part del Projecte dautonomia de centre per illusionar el professorat) i O2 (Disposar duna infraestructura humana i material que permet avanar en la millora de la tasca docent) semblen ser les ms clares, ats que el potencial del centre s superior
al 85%.
La lectura horitzontal dels percentatges de la matriu (darrera columna) ens
aporta informaci interessant. La lectura horitzontal del primer bloc ens informa de la utilitat de cadascun dels punts forts en relaci amb les amenaces i
oportunitats i, per tant, ens diu quins punts forts haurem de vigilar i mantenir
preferentment.
En el cas de lIES El Far, noms el punt fort F6 t una valoraci relativament
baixa; la resta es poden ordenar en dos subgrups: els que estan entre el 60% i
el 70% (F1, F2 i F7) i els que estan per damunt del 70% (F3, F4 i F5). Els
percentatges ens indiquen el nivell daprotament que el centre pot fer de cadascuna de les seves fortaleses per neutralitzar amenaces o aprotar les oportunitats de lentorn. El segon bloc de la lectura horitzontal es refereix a les
debilitats que val la pena reconvertir en punts forts. Els percentatges ens indiquen el nivell dutilitat de reconvertir els punts febles en punts forts. I, per
tant, val la pena prioritzar la reconversi del D2, D3 i D4, amb percentatges
dutilitat semblants i propers al 70% del seu potencial com a punts forts.
Interpretaci de les valoracions efectuades per establir estratgies
Les quatre estratgies que deriven de la matriu DAFO responen a la descripci segent:
ESTRATGIES DE PREVENCI
ESTRATGIES DE CREIXEMENT
El centre utilitza els recursos i les capacitats

(fortaleses) que t per prevenir les amenaces.
El centre est preparat per prevenir. Es tracta
davanar-se a les amenaces mitjanant els
aspectes positius actuals.

(fortaleses) que t per aprotar les
oportunitats. Representen la posici ptima
per al centre. Es tracta de potenciar
els aspectes positius ja presents estratgies
de qualitat, o daugmentar els serveis
estratgies de creixement.
ESTRATGIES DATENCI PREFERENT
ESTRATGIES DE MILLORA

(fortaleses) que t per superar les amenaces.
El centre senfronta a amenaces externes
sense les fortaleses internes per defensar-se.
Es tracta duna situaci durgncia.
El centre compensar i neutralitzar les

mancances per aprotar les oportunitats
El centre t oportunitats per sense la
preparaci adequada per aprotar-les.
Es tracta dincrementar les forces aprotant
les oportunitats.
31

Un segon nivell danlisi de la matriu dna pistes sobre quina o quines haurien
dsser les estratgies preferents del centre educatiu. Per donar resposta a
aquesta qesti hem dobservar al quadre 4 les dades que hi ha a les celles situades a la part inferior dreta de cadascun dels quatre quadrants de la matriu.
El valor de la suma i el percentatge ms alt ens informen de les estratgies
prioritries.
Quadre 4
1
5
Valor
AMENACES (contrarestar)
A1
A2
A3
A4
A5
A6
A7
O1
O2
O3
O4
O5
O6
O7
F1
54,3
80,0
F2
65,7
60,0
F3
54,3
94,3
F4
60,0
85,7
F5
60,0
82,9
F6
54,3
51,4
F7
65,7
68,6
Suma
21
19
33
33
23
145
27
33
19
27
22
32
23
183
60,0
54,3
94,3
20,0
94,3
25,7
65,7
59,2
77,1
94,3
54,3
77,1
62,9
91,4
65,7
74,7
P. FEBLES
(neutralitzar o compensar)
D1
51,4
71,4
D2
57,1
80,0
D3
51,4
91,4
D4
68,6
74,3
D5
54,3
62,9
D6
48,6
74,3
D7
51,4
62,9
Suma
22
21
23
15
23
11
19
134
27
27
29
27
22
32
17
181
62,9
60,0
65,7
42,9
65,7
31,4
54,3
54,7
77,1
77,1
82,9
77,1
62,9
91,4
48,6
73,9
En lexemple del quadre 4, les estratgies ordenades podrien ser les segents:
a) Estratgies de creixement relacionades en primer lloc, amb les oportunitats O2 i O6, i, en segon lloc, amb O1 i O4; la qual cosa faria necessari el manteniment dels punts forts F3, F4 i F5.
b) Estratgies de millora dels punts febles D2 i D3 que estan relacionats
amb les oportunitats O6 i O3 i, en segon lloc, amb lO1, O2 i O4.
c) Estratgies de prevenci relacionades amb les amenaces A3 i A5 i que
aconsellarien el manteniment del punts forts F2 i F7.
En resum, lestratgia preferent seria mantenir les fortaleses F2, F3, F4, F5 i
F7 i capgirar les debilitats D2 i D3 a daconseguir aprotar les oportunitats
O6 i O2, i contrarestar les amenaces A3 i A5 tot avanant vers un major aprotament de les oportunitats O1 i O4.
32

3.2. Objectius estratgics
QU?
Sn lexpressi, en forma de grans declaracions, dall que el centre educatiu
espera i vol aconseguir durant el perode de temps que comprn un pla estratgic. Representen una concreci de la visi del centre educatiu i han de contribuir al seu compliment. La mesura de lassoliment dels objectius es fa per
mitj dindicadors i del quadre de coordinaci i informaci (QCI).10
Els objectius estratgics dun centre educatiu els estableix el mateix centre
concretant i contextualitzant els del Departament dEducaci, ladministraci
local, i les expectatives de lalumnat i les seves famlies.
COM?
Formular objectius coherents amb el plantejament institucional del centre,
crebles, assolibles i mesurables.
Formular en termes ms o menys genrics, per que a la vegada puguin ser
mesurables de manera objectiva (amb referncia a un indicador amb un valor
de partida o inicial i un valor darribada o de progrs). Tamb sha de formular
duna manera unvoca: tothom lha dinterpretar igual.
El nombre dobjectius no ha de ser gaire gran, un mxim de cinc grans objectius.
Per a lestabliment dels objectius sha de tenir present:
Que estiguin alineats amb la missi i els valors del centre i molt especialment amb la visi que sha establert.
Que estiguin relacionats amb els objectius generals i les lnies estratgiques del sistema educatiu catal, marcades pel Departament dEducaci,11
que donin resposta a les expectatives del seu alumnat i de les seves famlies.
Que estiguin dacord amb el projecte educatiu de centre.
Que contemplin els processos o mbits clau de la gesti del centre educatiu.
Que considerin i potencin els factors crtics dxit de lorganitzaci educativa.12
Per a la seva formulaci shan de considerar els resultats de la matriu DAFO
i la valoraci i ordenaci que sha fet de les diferents estratgies. En aquest
sentit pot ser interessant el fet de valorar qu es perd o qu es guanya actuant
o no fent res, en cada una de les diferents estratgies.
Per a cada objectiu shaur de designar un responsable que preferentment
sigui membre de lequip directiu del centre (es pot considerar lequip directiu
ampliat).

11. El Departament dEducaci xa com a objectius estratgics per a tots els centres la millora de lxit educatiu
de lalumnat i la millora de la cohesi social. Les estratgies preferents derivades de la matriu DAFO estan clarament alineades amb els objectius que xa el Departament, ats que aquests formen part de la missi del centre.
12. Capacitats especques que permeten garantir lxit dun centre educatiu a llarg termini.
33

QUI?
Una comissi participativa on hi ha lequip directiu i altres membres del claustre.
SUPORT
El plantejament institucional del centre educatiu (valors, missi i visi).
Els resultats de la matriu DAFO: valoraci de variables, anlisi dels resultats
i ordenaci de les diferents estratgies.
Els objectius i les lnies estratgiques del Sistema Educatiu Catal (SECAT)
i de ladministraci local.
Expectatives de lalumnat i la seva famlia.
EXEMPLES
Incrementar el percentatge dalumnat que obt lacreditaci de lESO.
Aquest objectiu haur danar acompanyat per lindicador que expressa els
actuals acreditats i el valor que sespera assolir al nal del pla. Hi ha redaccions alternatives que inclouen en la formulaci de lobjectiu lincrement o el
valor de lindicador que es vol assolir: Incrementar en un 15% el nombre
dalumnes que obtenen lacreditaci de lESO, o ms concretament encara: Assolir que el 90% de lalumnat obtingui lacreditaci de lESO.
Millorar el clima i la convivncia del centre.
Dissenyar i aplicar un pla de xoc per millorar el clima i la convivncia del
centre incidint en aspectes com labsentisme, els conictes entre alumnes,
el pati assistit, lacceptaci de normes i ladquisici dhbits dautonomia
personals i socials.
Assegurar lxit escolar de lalumnat.
Amb una nova i innovadora oferta educativa dels centres del barri, millorant la qualitat dels seus serveis, reduint labsentisme escolar, assegurant la
continutat dels estudis i la inserci laboral, promovent la millora de la imatge dels centres i aconseguint lescolaritzaci del conjunt dels alumnes del
barri.
Mantenir el nivell de matriculaci dels cicles formatius dFP impartits a
linstitut.
Millorar el grau de satisfacci de les famlies amb el servei prestat pel centre
educatiu.
Incrementar la taxa dinserci laboral de lalumnat titulat dFP.
34

3.3. Estratgies
QU?
Si els objectius sn la direcci i el sentit en qu es vol millorar, les estratgies
sn els itineraris. Constitueixen per tant una formulaci o declaraci de com
es poden aconseguir els objectius estratgics.
Els plans estratgics tenen, tamb, la funci de donar coherncia i consistncia a estratgies parcials realitzades amb xit en els ltims cursos, per exemple
els programes dinnovaci o el projecte de qualitat i millora contnua. Aquests
es poden interpretar com a estratgies per assolir els objectius del pla estratgic del centre.
COM?
Han destar directament relacionades amb lmbit al qual es refereix lobjectiu.
Shan de formular, preferentment, en termes dacci o actuaci, de manera
genrica, tenint present que posteriorment seran desenvolupades per mitj
dactivitats concretes. Sn idees genriques de com es poden assolir els objectius.
Es poden identicar o assimilar a plans, programes dinnovaci, mbits o eixos dintervenci que responen a la missi del centre educatiu i que serveixen
per assolir els seus objectius.
El nombre destratgies per objectiu ha de ser limitat: un mxim de cinc.
Per a la seva formulaci shan de tenir presents els resultats de lanlisi i de
la matriu DAFO i la valoraci que sha fet de les diferents estratgies. Les estratgies ms valorades poden ser les ms tils per a lassoliment dels objectius.
Shan de tenir molt presents les estratgies o lnies dactuaci ja implantades i que constitueixen o han constitut factors clau dxit per al centre educatiu. Cal aprotar en aquest sentit les experincies positives acumulades com a
base per elaborar el nou pla estratgic.
Les estratgies dun mateix objectiu les haur de coordinar el responsable de
lobjectiu.
QUI?
Lequip directiu i/o grup impulsor
La comissi pedaggica i els departaments
35

SUPORT
Els objectius estratgics del centre docent
Els resultats de lanlisi i de la matriu DAFO
Els recursos disponibles
Els programes dinnovaci, el programa de qualitat i millora contnua
Plans que desenvolupa el centre educatiu amb xit
EXEMPLES
De totes les possibles estratgies que sidentiquin com a mbits dintervenci per assolir un objectiu, el centre educatiu haur de prioritzar aquelles que
tinguin un major impacte o contribuci en lassoliment de lobjectiu. Per fer
aquesta selecci caldr tenir en compte la situaci de la qual es parteix en
cada mbit, la possible disponibilitat dels recursos necessaris que exigeix cada estratgia i les possibles sinergies que es poden crear entre estratgies
compartides per ms dun objectiu.
Per a lobjectiu Incrementar el percentatge dalumnat que obt lacreditaci de lESO es poden identicar com a estratgies a seguir:
Coordinaci vertical dels continguts de les rees.
Millora de lacci tutorial. Potenciaci del seguiment i orientaci individual.
Coordinaci i unicaci dels criteris davaluaci, promoci i acreditaci.
Revisi de latenci a la diversitat. Introducci dinnovacions metodolgiques a les diferents rees. Aplicaci de noves tecnologies i s de les TIC.
Per a lobjectiu Mantenir el nivell de matriculaci dels cicles formatius
dFP impartits a linstitut es poden identicar les estratgies segents:
Informaci de loferta dFP de linstitut.
Collaboraci en lacci orientadora de les etapes precedents.
Relaci i collaboraci amb el mn empresarial.
36

Mapa estratgic
4. Mapa estratgic
MAPA ESTRATGIC
ESTRATGIES
INFRAESTRUCTURA
El bon coneixement que sobre el pla tinguin les persones que treballen a lescola on es vol aplicar, aix com els agents externs implicats o interessats ajudar a la seva utilitat i xit. Per millorar les estratgies de comunicaci i
informaci es van dissenyar dues eines que actualment tenen un paper molt
rellevant en lxit de la seva aplicaci: el mapa estratgic i el quadre de coordinaci i informaci (QCI).13
QU?
El mapa estratgic s la representaci sinttica i/o grca del pla estratgic
que ajuda a visualitzar i comunicar de manera simple les prioritats estratgiques del centre educatiu i la cadena de creaci de valor del pla, facilitant-ne la
comprensi i lexecuci.
COM?
1. Identicar en un esquema o mapa les tres parts bsiques del procs de creaci de valor dun pla estratgic:
a) Els objectius estratgics
Es poden diferenciar dos nivells:
Els objectius que creen valor per als ciutadans en general o objectius
socials (reducci del fracs escolar, millora de la cohesi social, increment
de la qualitat dels serveis educatius, manteniment de lactivitat de la famlia
professional, participaci...). Afecten i benecien la societat en general.
37

Mapa estratgic
Els objectius que creen valor directe per als usuaris del servei educatiu (millora dels resultats acadmics, satisfacci dalumnes i famlies, augment de la inserci laboral...). Afecten i benecien els usuaris del servei.
b) Les estratgies
Sn les estratgies indicades a lapartat 3.3 daquesta guia i intervenen sobre els processos clau del centre (procs densenyament-aprenentatge, tutoria, coordinaci interna, acollida, innovaci...).
c) La infraestructura organitzativa i els recursos
Fa referncia a all que necessita el centre educatiu per implementar les estratgies i assolir els objectius (organitzaci curricular, coordinacions, formaci professorat, gesti dels recursos humans, contractaci de serveis externs, TIC, equipaments, clima, descentralitzaci de la gesti, temps...).
2. Diagramar o codicar les principals relacions causa-efecte que operen dins
el centre educatiu indicant la ruta de creaci de valor. Es tracta didenticar
quines estratgies sn les ms rellevants per a lassoliment dels objectius estratgics i per assenyalar els camins de creaci de valor que van des de la infraestructura organitzativa ns als objectius passant per les estratgies. Cal interrelacionar les tres perspectives esmentades anteriorment, que descriuen la
cadena de creaci de valor de la millora del servei educatiu.
3. El mapa estratgic es pot complementar amb informaci sobre el valor dels
recursos necessaris per aplicar el pla estratgic o amb altres tipus de concreci.
A banda del mapa estratgic de centre tamb pot ser molt interessant que en
els centres de grans dimensions siguin les unitats creadores de valor dins el
centre educatiu (departaments, equips docents...) les que elaborin el seu propi
mapa estratgic. Daquesta manera els membres de la unitat compartiran un
pla de com poden ajudar el centre educatiu a assolir els seus objectius.
QUI?
Lequip directiu i/o grup impulsor
Cadascun dels departaments, equips docents i professorat per als mapes estratgics al seu nivell de competncia i responsabilitat
SUPORT
Objectius socials denits pel Departament dEducaci
La matriu DAFO
Objectius estratgics del centre educatiu
38

Mapa estratgic
EXEMPLES
Exemple de mapa estratgic de centre
En aquest exemple els objectius estan expressats en format dindicadors.
MAPA ESTRATGIC EISA 2002-2006
SATISFACCI
SOCIETAT
CREACI DE VALOR PER LA SOCIETAT
EFICCIA DELS SERVEIS

EDUCATIUS
SATISFACCI
USUARIS
MILLORA
PROCESSOS
ENTRE 75-85%
XIT A LESO
ENTRE 70-80%
XIT AL
BATXILLERAT
Atenci a
la diversitat
QUALITAT DELS SERVEIS

EDUCATIUS
ENTRE 70-80%
XIT ALS CF
Procs
densenyamentaprenentatge
Coordinaci
INSERCI
LABORAL
TAXA
DOCUPACI
Relaci
amb lentorn
Aplicaci de
noves
tecnologies
MANTENIMENT DEL NIVELL

DACTIVITAT DE FAMLIES
PROFESSIONALS
NIVELL
DACTIVITATS
PER FAMLIES
PROFESSIONALS
Relaci amb
les empreses
SATISFACCI DE
LUSUARI 70-80%
Imatge
Tutoria
Promoci dels CF
CENTRE QUE
APRN I MILLORA
Formaci del
professorat
Descentralitzaci de
la gesti
Millora dels
equipaments
Clima de
satisfacci
Incentius:
alumnat, PD, PAS,
DEP, ED
PROFESSORAT I PAS
39

Mapa estratgic
Aquest mapa estratgic diferencia dos nivells destratgies. Un primer nivell de

gran idees, les rodones, i un segon nivell de concreci en les formes ovalades.
RECURSOS
Integrador social
PROCESSOS
Pla
dintegraci
social
Formaci del professorat
Suport tecnolgic
i audiovisual
OBJECTIUS
Diversicaci
metodolgica
Aula Oberta
Millores
a nivell
curricular
Reduir el fracs
escolar
Potenciaci, lectura i biblioteca
Potenciaci de lautoestima
de lalumnat
Renovaci de materials
didctics i equipaments
aules especques
Millores
a nivell de
convivncia
Oferta dextraescolars
Impuls de la participaci
de lalumnat
Educador social
Cohesi social
i lingstica
Empresa de serveis per al

monitoratge, tallers
extraescolars i dautoestima
Millores a
nivell de treball
amb famlies
Tutoria compartida
Conferenciants i assessors
escola de pares
Seguir impulsant la
mediaci i la
competncia social
Millores a
nivell
dinfraestructures
Tallers famlies
(gesti AMPA)
Materials ldics i esportius

Espai alternatiu desbarjo
la biblioteca en horari
Millores
a nivell
dorientaci
acadmica
per al control dassistncia
Millores
a nivell de
relacions
externes
seves famlies
Participaci en projectes
externs
Prestigiar
Contactes amb la universitat
i el mn empresarial
Contractaci serveis empresa

publicitria
i les
Adequaci aules especques
Nou protocol control

assistncia
extraescolar
Sistema informatitzat
de futur dels
alumnes
Aula dautoaprenentatge
Professional encarregat de
Millorar les
expectatives
Millores a
nivell de difusi.
Qui som i qu
fem?
la instituci
escolar
i lacostament
Divulgaci postobligatria
40
a les famlies

Mapa estratgic
MAPA ESTRATGIC PEESC

OBJECTIUS
1 XIT ESCOLAR
2 COHESI SOCIAL
3 SATISFACCI PROFESSIONAL
AUGMENTAR EXPECTATIVES FAMLIES - PROMOURE LESCOLARITZACI AL BARRI - MILLORAR IMATGE CENTRES

1
A. Millorar resultats
daprenentatge. Dissenyar
i aplicar nou currculum,
metodologia i criteris
davaluaci.
P
R
D. Facilitar espais
relacionals de la comunitat
educativa. Cobertura
necessitats bsiques: alumnes
i famlies.
O
C
B. Oferir suport individual

als alumnes.
E
S
S
C. Elaborar plans: PEC, PE,

PAT, Pla absentisme.
O
S
XARXA:
coordinaci centres, comissions
treball, SEI, serveis externs i nuclis
operatius del barri
E. Facilitar espais
relacionals, de participaci i
dintegraci dels alumnes a la
comunitat.
F. Difondre bones
prctiques. Vetllar per lxit
en la participaci dactivitats
externes.
RECURSOS ECONMICS:
A, B, D, E, F, G
G. Promoure la
participaci i la convivncia
de famlies del barri.
H. Millorar la convivncia
als centres.
I. Pla convivncia. Atenci

trastorns comportament. RRI.
Pla coordinaci SEI i serveis
externs
CONTRACTACI SERVEIS EXTERNS:

CSMIJ, CDIAP, monitors
A, B, C, G, H, I
A, B, C, D, E, F, G, H, I
INFRAESTRUCTURA
I
RECURSOS
SUPORT PROFESSORAT:
formaci, assessorament, grups de
treball, suport emocional, incentius
A, C, H, I
RECURSOS HUMANS:
Estabilitat equips docents,
incorporaci nous professionals,
perls adequats
A, B, D, F, G, H, I
INVERSIONS:
aules TIC
A
NOUS SERVEIS:
espais familiars CEIP, estudi assistit,
servei dacollida
B, D, G, H
41
3.3
3.4
3.5
2.3
2.4
2.5
Total curs 2007-2008
00,0 Total currculum
00,0 Subtotal currculum
Subtotal recursos humans
00,0 Total formaci
00,0 Subtotal formaci
Formaci
3.2
2.2
Currculum
3.1
3.
2.1
2. Millorar la cohesi social.
Total recursos humans
2009-2010
42
2008-2009
2007-2008
Humans
RECURSOS
1.5
1.4
1.3
1.2
1.1
Processos (estratgies)
1. Millorar els resultats educatius.
OBJECTIUS
Total PLA 2007-2010
00,0 Total materials
00,0 Subtotal materials
Materials o econmics
4.5
4.4
4.3
4.2
4.1
4.
00,0 Total altres
00,0 Subtotal altres
Altres
5.5
5.4
5.3
5.2
5.1
5.
00,0
00,0
00,0
00,0
00,0
MAPA ESTRATGIC

Mapa estratgic

La gesti del pressupost del centre educatiu
5. La gesti del pressupost del centre

educatiu14
MAPA ESTRATGIC
ESTRATGIES
PRESSUPOST
INFRAESTRUCTURA
Per aplicar un pla estratgic calen recursos, i en alguns casos dhuc recursos
addicionals. A la infraestructura organitzativa shi inclouen recursos importants que no comporten ms despesa (per exemple: la coordinaci de professionals, una estructura organitzativa o laplicaci de recursos ja existents). Semblantment laplicaci destratgies pot requerir els serveis de personal docent
ja existent per que necessita una formaci especca o uns recursos materials addicionals. Tamb es poden necessitar, per exemple, els serveis daltres
professionals.
En aquesta guia sentn com a pressupost la quanticaci econmica de tots
els recursos que el centre educatiu necessita, inclosos els recursos addicionals
que siguin necessaris per aplicar el pla estratgic, en denitiva, per aplicar les
estratgies del seu pla de millora.
QU?
El pressupost s el document que recull de manera sistemtica i quanticada
totes les despeses que una entitat preveu fer en un perode temporal determinat, juntament amb la previsi dels ingressos que inclou la dotaci estndard i
les addicionals.
14. Recomanem rellegir amb atenci el manual editat per Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament
(2003) La gesti econmica del centre docent pblic disponible tamb a la web del Departament dEducaci i consultar, si escau, la documentaci de la nova aplicaci del SAGA.
43

Els aspectes que destaquen daquesta denici sn:

el carcter unitari: el pressupost ha de ser nic,
el concepte de totalitat: el pressupost ha de recollir tots els ingressos i totes les despeses,
el carcter de previsi: selabora a linici de lexercici,
labast temporal: sempre ser lany natural (i no pas el curs escolar).
El pressupost del pla estratgic s una previsi a mitj termini amb concrecions anuals.
Dins el marc educatiu, el pressupost del centre sha de considerar un document
de planicaci econmica a curt termini, ha de ser participatiu, transparent i
coherent, i ha dincloure els recursos addicionals que nancen el pla estratgic
que desenvolupa el projecte educatiu del centre.
El projecte de pressupost inicial ha de ser elaborat pel secretari-administrador, i el director lha de presentar amb prou antelaci per tal que sigui aprovat
pel consell escolar abans del 30 de gener de lany corresponent.
El pressupost dels centres participants en el projecte dautonomia de centres
o en plans de millora i suport disposen de dues fonts de nanament per part
del Departament dEducaci: la dotaci estndard i la dotaci addicional per
al desenvolupament del seu pla estratgic.
a) Dotaci estndard
Sn els ingressos que assigna el Departament dEducaci als centres docents
per a les despeses ordinries de funcionament, despeses corrents. Normalment cada any sincrementa el pressupost proporcionalment a lincrement de
lIPC que correspongui, sempre que no hi hagi variaci de superfcie, ni dalumnes/grups respecte al curs anterior. En el supsit que shagi minorat/incrementat la superfcie del centre o b el nombre dalumnes/grups, el Departament dEducaci recalcula els imports.
La dotaci estndard inclou els recursos necessaris per al funcionament ordinari del centre, i, per tant, nana les despeses ordinries de les activitats docents: neteja, consum delectricitat, calefacci, comunicacions, aigua, contractes de manteniment i petites reparacions.
b) Dotaci addicional per al desenvolupament del pla estratgic
En el marc del projecte dautonomia de centres o del pla de millora i suport,
el Departament dEducaci pot acordar amb el centre docent uns recursos
addicionals per al desenvolupament dun pla estratgic que li permeti millorar
la qualitat del servei educatiu que presta. Aquests recursos addicionals no
sn consolidables i shan de destinar a nanar les despeses derivades de laplicaci de les estratgies previstes en el pla estratgic per assolir els objectius
establerts en el mateix.
44

COM?
El pressupost anual selabora dacord amb les instruccions generals del Departament dEducaci. Inclou com a ingrs afectat a les despeses del pla estratgic el nanament addicional derivat de lacord entre el Departament i el centre educatiu.
Els ingressos i despeses derivats dels recursos addicionals sn els establerts
en lacord entre el Departament dEducaci i els centres, i tamb en la seva
concreci anual. Els recursos addicionals nancen laplicaci del pla estratgic acordat entre el Departament i el centre docent.
La liquidaci del pressupost anual sefectua dacord amb el procediment ordinari establert pel Departament dEducaci. La rendici de comptes dels recursos addicionals, s a dir, els ingressos i despeses realment efectuats, es fa
anualment davant la comissi de seguiment constituda en cadascun dels serveis territorials dacord amb les instruccions del Departament i la previsi establerta en lacord entre el Departament i cada un dels centres docents.
El romanent de tresoreria corresponent als recursos addicionals (ingressos
afectats al pla estratgic i no gastats), s un romanent de tresoreria afectat i
es destina a nanar les despeses del pla estratgic dels exercicis segents.
SUPORT
Acord del pla estratgic entre el Departament dEducaci i el centre docent
Instruccions pressupostries i/o comptables del Departament dEducaci
Concreci anual del pla estratgic
Recursos assignats pel Departament per a despeses de funcionament
Recursos addicionals assignats pel Departament com a suport al pla estratgic
Recursos derivats de la prpia gesti del centre educatiu
Liquidacions dels pressupostos anteriors (romanents)
45

EXEMPLE
Els ingressos addicionals del Departament per nanar el pla estratgic es registraran a lapartat 1.1 i sels identicar com a afectats al pla estratgic, per
nanar despeses del pla estratgic.
INGRESSOS
TOTAL
1. Transferncies de la Generalitat de Catalunya

1.1. Del Departament dEducaci (despeses de funcionament) .................................................. 93.785,20
1.2. Daltres departaments de la Generalitat ..................................................................................... 4.404,05
2. Transferncies de les corporacions locals
2.1. Ajuntaments .....
1.803,04
2.2. Consells comarcals ........................................................................................................................... 601,01

2.3. Diputacions .........
300,51
3. Transferncies de lAdministraci de lEstat .................................................................................. 3.005,06
Ha dincloure la dotaci
addicional per al
desenvolupament del pla
estratgic. Caldr saber
limport concret de la dotaci
addicional. Una possibilitat
s utilitzar una codicaci
de tres dgits, per exemple:
1.1.1. Per a despeses generals
de funcionament
1.1.2. Per a despeses del pla
estratgic 200x/xx
4. Transferncies de lexterior ...................................................................................................................... 0,00

5. Transferncies de famlies i institucions sense nalitat de lucre
5.1. Associacions de pares i mares dalumnes ................................................................................. 3.906,58
5.2. Alumnes i/o pares i mares dalumnes ......................................................................................... 1.845,60
6. Transferncies dempreses privades ................................................................................................... 300,51
7. De lactivitat del centre
7.1. Reprograa ......
1.803,04
7.2. Altres vendes ...
1.502,53
7.3. Lloguers de bns immobles .............................................................................................................. 601,01

7.4. Prestaci de serveis ..................................................................................................................... 24.040,48
7.5. Preus pblics ......
382,96
8. Indemnitzacions dasseguranes ............................................................................................................. 0,00

9. Romanents de lany anterior ............................................................................................................. 19.026,31
10. Interessos bancaris ............................................................................................................................... 901,52
TOTAL INGRESSOS
158.209,41
Ha dincloure els romanents

afectats al pla estratgic,
recursos de la dotaci
addicional per al
desenvolupament del pla
estratgic no gastats.
Caldr saber limport
del romanent afectat al pla
estratgic. Una possibilitat s
utilitzar una codicaci
de dos dgits, per exemple:
9.1. Romanents de lliure
disposici
9.2. Romanents afectats als
plans estratgics
46

DESPESES
1. Subministraments continuats
1.1. Electricitat
1.2. Carburants (gasoil)
1.3. Aigua
2. Neteja
2.1. Estris i productes
2.2. Empresa de neteja
6.010,12
6.611,12
480,00
1.200,00
21.035,40
3. Material ordinari
3.1. Papers
3.2. Material de suport magntic/ptic
3.3. Material general docina
3.5. Productes farmacutics
3.6. Material higinic
1.200,00
400,00
3.005,06
480,80
4.207,08
4. Documentaci i material didctic

4.1. Llibres
4.2. Publicacions peridiques
4.3. Programaris
4.4. Enregistraments audiovisuals
4.5. Material fungible didctic
6.010,12
2.721,20
600,00
1.442,44
601,00
5. Comunicacions
5.1. Servei telefnic
5.2. Servei postal i telegrc
5.3. Missatgeria
4.808,08
601,00
120,00
6. Lloguers
6.1. Fotocopiadores
6.2. Aparells audiovisuals
6.4. Edicis i locals
4.026,78
120,20
1.200,00
7. Contractes de manteniment
7.2. Ascensor
7.3. Calefacci
7.4. Installaci elctrica
210,32
200,00
180,30
8. Conservaci i reparacions
8.1. Edicis
8.3. Mobiliari
8.5. Material audiovisual
8.6. Ordinadors
8.7. Material de laboratori, esports i similars
8.8. Utillatge de tallers
13.015,20
1.800,00
800,00
800,00
1.200,00
400,00
9. Adquisici material inventariable

9.1. Mobiliari
9.2. Material audiovisual
9.4. Ordinadors i perifrics
9.5. Material de laboratori, esports i similars
9.6. Maquinria i utillatge
9.7. Equipament docina
2.404,04
1.202,04
13.215,19
12.020,24
2.404,04
1.202,04
10. Treballs realitzats per empreses i professionals
15.930,72
11. Assegurances
11.2. Contingut
12. Desplaaments externs
12.1. Transport
12.2. Visites culturals
12.3. Allotjament i manutenci
13. Despeses bancries
TOTAL DESPESES
Inclou les despeses de la dotaci addicional

acordada per al desenvolupament del pla
estratgic.
TOTAL
Per tal de facilitar la rendici de comptes

al nal de lexercici pot ser interessant
pressupostar i registrar les despeses del pla
estratgic amb un dgit ms. Els primers dgits
identicarien el tipus de despesa i lltim
relacionaria la despesa amb el pla estratgic.
Per exemple:
9.4. Ordinadors i perifrics
9.4.1. Ordinadors i perifrics del pla estratgic
10. Treballs realitzats per empreses
i professionals
10.1. Treballs realitzats per empreses
i professionals per al pla estratgic
240,40
6.010,12
16.828,32
1.202,00
64,04
158.209,41
47

El pla de formaci de centre
6. El pla de formaci de centre
MAPA ESTRATGIC
ESTRATGIES
INFRAESTRUCTURA
PLA DE FORMACI
QU?
El pla de formaci de centre (PFC) s el projecte a curt o mitj termini que deriva, entre altres, del pla estratgic i que identica les necessitats formatives
de lequip hum del centre per desenvolupar les estratgies i aconseguir els
objectius estratgics. Tamb permet disposar dindicadors per avaluar la transferncia de la formaci rebuda a la prctica docent i professional.
COM?
1. Detectar prviament les necessitats de formaci de lequip hum del centre
que van des de factors generals i de tendncia ns a factors molt concrets i individualitzats. Cal diferenciar entre la formaci que necessita lequip hum per
aplicar el pla estratgic i la formaci disponible o que aquest t.
2. Prendre decisions en funci del procediment establert en el PFC i tamb
del procediment que lAdministraci educativa proposi (procs de decisi =
= proposta inicial de lequip directiu, suggeriments dels cicles/departaments,
aprovaci del document denitiu en claustre).
3. Redactar el PFC que ha de regular els apartats segents:
Justicaci / Introducci (ha dexplicar el perqu del pla tenint en compte
els dos punts anteriors)
Objectius (redactats en termes de resultats. Han de ser especcs, mesurables, acordats, realistes i temporitzables)
Activitats de formaci i responsables
Temporitzaci
Annexos (instruments emprats, buidats, etc.)
49

El pla de formaci de centre
4. Avaluar la transferncia de la formaci i els resultats assolits dacord amb els

indicadors corresponents, limpacte de la formaci en relaci amb els objectius
i la satisfacci dels usuaris del servei educatiu, el cost i la seva relaci amb els
resultats.
QUI?
El PFC el lidera i lelabora, en el cas de primria, el o la cap destudis i, en el cas
de secundria, la coordinaci pedaggica escoltant el conjunt de professorat
del centre i els responsables dels objectius del pla estratgic.
SUPORT
Els documents de gesti del centre docent (PEC, pla estratgic, memria,
etctera)
Els recursos disponibles per a la formaci (plans de formaci de zona, serveis
educatius, altres institucions del territori, altres departaments de la Generalitat...)
EXEMPLE
En lobjectiu: incrementar el percentatge dalumnat que obt lacreditaci
de lESO i per a lestratgia Millora de lacci tutorial. Potenciaci del
seguiment i orientaci individual proposem com a activitats de formaci a
incloure en el pla de formaci del centre:
1. Conferncia magistral sobre el concepte dacci tutorial per poder unicar criteris.
2. Treball en grup dels tutors amb lorientador del centre per identicar criteris comuns de lacci tutorial i elaborar el pla dacci tutorial per al tercer
i quart curs de lESO.
3. Grup de treball amb assessoria externa per denir els indicadors qualitatius de lacci tutorial, aquells que ens faciliten informaci objectiva sobre
levoluci acadmica i personal de lalumnat.
4. Taller de realitzaci dentrevistes amb pares i/o alumnes, conictius i amb
resultat dadquisici de compromisos.
Avaluaci de leccia de la formaci rebuda:
s important que el pla de formaci estigui avaluat no sols respecte a la satisfacci dels participants en les activitats de formaci sin amb referncia a la
utilitat de la formaci rebuda pel que fa als resultats esperats del treball.
Per aix suggerim avaluar en dos moments diferents:
En nalitzar la formaci sobre aspectes de satisfacci i expectatives daplicaci de la formaci rebuda al propi treball (utilitat, idonetat, ajut...).
Al cap dun cert temps (depenent del projecte), quan hagi estat possible
posar en prctica el que han aprs, ressaltant sobretot les possibilitats de
transferir al pla real els continguts apresos i la utilitat del treball realitzat
mitjanant les assessories.
50

Acord centre educatiu - Departament dEducaci
7. Acord centre educatiu - Departament

dEducaci
PLA ESTRATGIC
SECAT
Missi, visi i valors

Principis pedaggics i organitzatius
Avaluaci global de gesti

dels recursos
AGR
Projecte lingstic
PROJECTE EDUCATIU
Acord DdE-centre:
objectius, recursos, indicadors
PROJECTE DE DIRECCI
DdE
Centre
AVANTPROJECTE DE CENTRE
Objectius, estratgies, accions,

recursos, indicadors r/AGD
Avaluaci global
diagnstica
Inicial
AGD
nal
PLANIFICACI
Anlisi
ESTRATGICA
DAFO
QU?
s el document que recull els compromisos dambdues parts, centre educatiu i
Departament dEducaci, per desenvolupar el projecte educatiu i/o pla de millora del centre en format pla estratgic.
Contingut de lacord:
a) Manifestaci dacord
b) Apartats
1. Pla estratgic del centre educatiu
2. Singularitats i marges dautonomia autoritzats per al desenvolupament del
pla estratgic
3. Finanament addicional de lacord
4. Mecanismes de seguiment i avaluaci daplicaci del pla i de revisi de
lacord
51

Acord centre educatiu - Departament dEducaci
El comproms del centre educatiu s desenvolupar el pla estratgic, participar

en el seguiment i avaluaci, i retre comptes en els termes acordats. El pla estratgic de centre estableix els objectius a mitj termini, les estratgies previstes i la infraestructura organitzativa, aix com els recursos necessaris.
El comproms del Departament dEducaci s respectar els marges dautonomia i facilitar els recursos acordats.
Ambdues parts es comprometen a seguir els mecanismes de gesti i avaluaci
xats.
COM?
En lacord es poden diferenciar tres moments:
a) el procs de disseny del pla estratgic i de lacord,15
b) signatura de lacord abans del primer curs daplicaci del pla,
c) aplicaci i seguiment de lacord durant els 3 o 4 cursos dexecuci del pla.
QUI?
El disseny de lacord sefectua mitjanant reunions en qu la direcci del centre educatiu posa de manifest el disseny del seu pla estratgic i lAdministraci
educativa (inspector/a del centre, persona responsable dels serveis territorials
i dels serveis educatius i una altra dels serveis centrals) comparteixen informaci per anar ajustant el pla estratgic, els marges dautonomia i les expectatives de recursos addicionals.
SUPORT
Documentaci del pla estratgic
Model dacord
15. Aproximadament sis mesos de durada.
52

Iniciatives o activitats
8. Iniciatives o activitats
MAPA ESTRATGIC
ESTRATGIES
ACTIVITATS
INFRAESTRUCTURA
El pla estratgic estableix els objectius, les estratgies com a grans idees i els
recursos necessaris a grans trets, ats que no t sentit concretar-los a tres o
quatre anys vista. Aquest format requereix que abans de comenar cada curs
shagi danar concretat laplicaci prctica del pla i de lacord. Els objectius no
varien durant la durada del pla, per s que poden fer-ho laplicaci de les estratgies i el tipus de recursos necessaris. Les estratgies sacostumen a concretar en les anomenades iniciatives o activitats i sn com segons nivells de
concreci. Les activitats es poden modicar dun curs per laltre prenent com
a base la seva utilitat per millorar la qualitat del servei educatiu que presta
el centre i la seva aportaci a lassoliment dels objectius estratgics, a partir
del cicle avaluatiu de cada curs (vegeu lapartat 2).
8.1. Activitats
QU?
Sn les tasques i actuacions que cal desenvolupar durant el temps de durada
del pla estratgic com a aplicaci de les estratgies seleccionades per aconseguir els objectius estratgics.
Les activitats sn all que anem fent i anem decidint a curt termini per anar
avanant en litinerari assenyalat per les estratgies. A diferncia dels objectius
i estratgies, que han ser fora estables durant tot el pla, les activitats han de ser
planicades a curt termini. La concreci de les activitats es fa cada curs.
Lestabliment de les activitats a desenvolupar durant el curs acadmic, en el
model de gesti del Departament, correspon a la fase de concreci anual de
laplicaci del pla estratgic i forma part de lacord com a addenda.
53

COM?
Concretar lestratgia desplegada per assolir lobjectiu. Per tant, lactivitat ha
de relacionar-se de manera coherent amb tots dos elements del pla estratgic:
estratgia i objectiu.
La proposta dactivitats ha de partir de les persones responsables dels objectius i ha de ser compartida amb les persones o collectius que posteriorment
tindran la responsabilitat de desenvolupar-les.
Considerar totes les activitats o iniciatives proposades, sense descartar-ne
inicialment cap. Posteriorment es far una selecci de les ms interessants o
adequades per a lassoliment de lobjectiu.
En la identicaci dactivitats a proposar per desenvolupar una estratgia
cal tenir presents les experincies acumulades: les prpies del centre educatiu
que fa el pla, i les alienes o daltres centres que constitueixen un referent en
les bones prctiques i en el desenvolupament daquelles iniciatives que ens interessen.
Les activitats o iniciatives proposades han de ser coherents amb el projecte
educatiu del centre i amb els valors que deneixen la seva manera dactuar.
QUI?
El responsable de lobjectiu. La comissi pedaggica. Els departaments i seminaris didctics. Els equips docents. Els equips de treball o comissions transversals encarregats duna estratgia.
SUPORT
El pla estratgic del centre
Els documents estratgics del centre: PEC, PCC, RRI
Informes sobre bones prctiques i experincies daltres centres de referncia
EXEMPLES
En lobjectiu Incrementar el percentatge dalumnat que obt lacreditaci de
lESO per a lestratgia Millora de lacci tutorial. Potenciaci del seguiment
i orientaci individual, es poden proposar com a iniciatives o activitats:
Implantaci de tutories individualitzades
Denici i aplicaci de la contribuci de lequip docent al seguiment de
lalumnat
Coordinaci i unicaci dels criteris dactuaci del professorat
Elaboraci i aplicaci dun protocol per al seguiment de lalumnat i dinformaci a les famlies
54

Entre aquestes iniciatives es poden trobar activitats ms senzilles de desenvolupar o b altres de ms complexes que requeriran un programa dactuaci en
diferents fases.
En lobjectiu: Mantenir el nivell de matrcula dels cicles formatius dFP impartits a linstitut per a lestratgia Informaci de loferta dFP de linstitut
es poden proposar com a iniciatives o activitats:
Elaboraci de documentaci informativa sobre els cicles formatius
Actuacions de promoci dels cicles formatius
Utilitzaci de sistemes dinformaci i divulgaci de loferta dFP
Collaboraci amb altres institucions que desenvolupen tasques informatives
Constituci dun equip de promotors o informadors de lFP de linstitut
8.2. Procs de selecci

dactivitats
QU?
s la determinaci de les activitats o iniciatives que nalment el centre aplicar per assolir els objectius estratgics denits en el pla.
Per cadascun dels cursos i estratgia el nombre mxim dactivitats ser de
cinc.
COM?
Identicar i establir uns criteris de selecci que permetin triar les iniciatives
que ms incidncia poden tenir en lassoliment dels objectius duna manera
eca i ecient.
En la selecci dactivitats t un paper molt important la dinmica interna
del centre i lorientaci de lequip hum envers els canvis i les actuacions innovadores. En algunes situacions o moments el centre pot apostar per unes
iniciatives ms arriscades o ms innovadores i en altres moments per actuacions que desenvolupin i aprofundeixin aspectes ja implantats o experimentats. Entre daltres es poden apuntar els segents criteris:
El grau dincidncia i efectivitat nal de lactivitat en lassoliment de
lobjectiu:
Valorat el grau dincidncia duna activitat sobre lobjectiu, sha de considerar ms efectiva aquella activitat que es pot consolidar de manera denitiva i sintegra en els procediments del centre que aquella altra que es desplega per assolir una millora puntual.
s preferible lactivitat que ms incideix en lassoliment de lobjectiu estratgic.
Lamplitud de limpacte de lactivitat:
Limpacte en ms duna estratgia i en ms dun objectiu.
Tamb cal considerar especialment aquelles activitats o iniciatives que,
formant part destratgies diferents, poden ser complementries i que el
55

seu desenvolupament podria originar un efecte multiplicador tant deccia

com decincia.
Sha de tenir present que algunes activitats que de manera allada poden
ser poc efectives, si es poden integrar en un pla dactuaci ms ampli poden incrementar la seva eccia.
s preferible lactivitat amb ms amplitud dimpacte.
La facilitat dimplementaci o aplicaci de lactivitat i el cost dels recursos necessaris:
a) La capacitat, formaci i experincia de les persones que han de portar-les
a terme
b) El valor o capacitat innovadora que pugui tenir el centre
c) La possibilitat de disposar dels recursos necessaris (encara que actualment no sen disposi) tant materials com humans
d) El cost dels recursos necessaris per a la seva aplicaci
Amb un impacte igual o semblant, s preferible lactivitat ms econmica.
El temps necessari per aplicar lactivitat i perqu aquesta faci efecte
sobre lobjectiu:
a) Ladaptaci de laplicaci i desenvolupament de lactivitat al temps de durada del pla
b) La facilitat daplicaci o de desenvolupament immediat
s preferible lactivitat que obt uns resultats ms immediats a aquella altra
que obt un resultat a mitj o a llarg termini.
Establir la prioritat de les activitats mitjanant votaci dels membres de
lequip de treball quan hi hagi diversitat dopinions sobre una activitat o no
sigui possible el consens o laplicaci de criteris ms objectius.
QUI?
El responsable de lobjectiu. La comissi pedaggica. Els departaments i seminaris didctics. Els equips docents. Els equips de treball o comissions transversals encarregats duna estratgia.
SUPORT
El pla estratgic
La proposta dactivitats o iniciatives de cada estratgia dels diferents objectius
Els recursos materials i humans disponibles
EXEMPLES
En lobjectiu: Incrementar el percentatge dalumnat que obt lacreditaci
de lESO per a lestratgia Millora de lacci tutorial. Potenciaci del seguiment i orientaci individual, sapuntava la implantaci de tutories individua56

litzades, que tamb s una activitat que pot encabir-se en lestratgia de la

millora de lacci tutorial; igualment es pot dir sobre el trasps dinformaci a les famlies.
En aquesta mateixa estratgia de Potenciaci del seguiment i orientaci individual les activitats intercanvi dinformaci entre el professorat i coordinaci i unicaci de criteris dactuaci del professorat poden associar-se en
coordinaci dinformaci i unicaci dels criteris dactuaci del professorat.
Tamb poden integrar-se en un mateix pla operatiu juntament amb la contribuci de lequip docent al seguiment.
En lobjectiu: Mantenir el nivell de matricula dels cicles formatius dFP impartits a linstitut per a lestratgia Informaci de loferta dFP de linstitut,
lactivitat de promoci del cicles formatius seria una de les de ms efectivitat, ja que pressuposa quelcom ms que informar sobre loferta. A ms aquesta
actuaci es podria lligar amb lestratgia del mateix objectiu, collaboraci
en lacci orientadora de les etapes precedents.
Tamb en les activitats daquesta estratgia segurament sha de tenir ms en
consideraci el tema de la disposici de recursos econmics, ja que algunes
iniciatives o actuacions edici de materials, campanyes publicitries, creaci
de suports informatius, etc. solen tenir un cost econmic no menyspreable.
8.3. Plans de treball

en la programaci general
del curs
MAPA ESTRATGIC
ESTRATGIES
ACTIVITATS
PLA DE TREBALL
INFRAESTRUCTURA
QU?
Sn la concreci de les iniciatives i activitats en les tasques necessries per
desenvolupar-les en el marc dun curs acadmic. Identiquen qui, com i quan
es faran les activitats per assolir els objectius. s la planicaci operativa del
pla estratgic.
COM?
Redenir totes les activitats del centre a dorientar-les en la direcci de les
estratgies i objectius continguts en el pla estratgic.
Identicar totes les persones o agents que participaran en el desenvolupament de lactivitat. Aquesta identicaci es pot fer mitjanant els rgans colle57

giats o de coordinaci que existeixen al centre: departaments, equips docents,

comissions, etc. Conv tamb identicar o assignar un responsable a cada activitat o iniciativa. Aquests responsables estaran coordinats pel responsable
de lobjectiu corresponent.
Establir una planicaci operativa per a cada curs o any on sespeciquin quines tasques o actuacions concretes es faran de cada activitat i en quin moment o perode es realitzaran o b shan de donar per realitzades. Tamb conv
indicar el moment en qu es far el seguiment del desenvolupament, especialment si aquest t una durada extensa, de ms dun trimestre.
Prviament es podr especicar en quins cursos o anys saplicaran les iniciatives en funci duna programaci que respongui a la successi lgica de les
mateixes.
La planicaci operativa respondr als objectius anuals o de curs del centre
educatiu.
La planicaci operativa o els plans de treball de cada curs s aconsellable
que vagin acompanyats duns indicadors que mesurin el grau daplicaci, qualitat de lexecuci i grau dimpacte sobre els objectius establerts. Igualment poden indicar el progrs o la contribuci a lassoliment de lobjectiu estratgic.
Del seguiment peridic i anual en pot sorgir la necessitat de mantenir les activitats aplicades, pensar en noves iniciatives, fer correccions o adaptacions de
les activitats implementades o de tasques previstes o programades.
Els plans de treball formen part de la programaci general del curs del centre
educatiu.
QUI?
Els equips de treball: departaments, equips docents o comissions encarregades. El responsable de cada objectiu.
SUPORT
El pla estratgic del centre educatiu
Les activitats o iniciatives seleccionades per al desenvolupament de cada estratgia durant el curs en programaci
Els recursos materials i humans disponibles per al curs en programaci
58

EXEMPLES
OBJECTIU: INCREMENTAR EL PERCENTATGE DALUMNAT QUE OBT LACREDITACI DE LESO
Indicadors: Percentatge dalumnat que assoleix el graduat en ESO
Responsable: Coordinador/a dESO
Estratgia
Activitats
Agents
Trimestre 1
Trimestre 2
Trimestre 3
Elaboraci i aplicaci dun protocol

per al seguiment de lalumnat
CP
Implantaci de tutories
individualitzades
CP
Trimestre 2
Trimestre 3
Coordinaci vertical dels continguts de

les rees
Millora de lacci tutorial. Potenciaci
del seguiment i orientaci individual
Trasps dinformaci a les famlies
C ESO
Tutors
Coordinaci dinformaci i unicaci

dels criteris dactuaci del professorat
C ESO
E Dc
Coordinaci i unicaci dels criteris

davaluaci, promoci i acreditaci
Revisi de latenci a la diversitat.
Introducci dinnovacions
metodolgiques a les diferents rees.
Aplicaci de noves tecnologies
i utilitzaci de les TIC
E Dc: equip docent; CP: coordinador/a pedaggic/a; C ESO: coordinador/a dESO
OBJECTIU: MANTENIR EL NIVELL DE MATRCULA DELS CICLES FORMATIUS DFP IMPARTITS A LINSTITUT
Indicadors: Nombre dalumnes matriculats per cicle
Responsable: Subdirector dFP (o el cap destudis o coordinador/a dFP)
Estratgia
Activitats
Agents
Trimestre 1
Informaci de loferta dFP de linstitut
Elaboraci de documentaci
informativa sobre els cicles formatius
CEEP
DFP
s de sistemes dinformaci i divulgaci

de loferta dFP
CEEP
DFP
Collaboraci amb altres institucions

que desenvolupen tasques informatives
ED
Constituci dun equip de promotors

o informadors de lFP de linstitut
CEEP
CDFP
Relaci i collaboraci amb el mn

empresarial
Collaboraci en lacci orientadora
de les etapes precedents
CEEP: cap destudis densenyaments professionals; DFP: departament de formaci professional; ED: equip directiu; CDFP: caps de departament de formaci professional
59

Sistema dinformaci i comunicaci
9. Sistema dinformaci i comunicaci
MAPA ESTRATGIC
INDICADORS
DE RESULTATS: SITUACI
INICIAL I PROGRS
ACTIVITATS
ESTRATGIES
INDICADORS DE PROCS:
INFRAESTRUCTURA
DAPLICACI I DINCIDNCIA
9.1. Participaci
i comunicaci
QCI
SOBRE ELS OBJECTIUS PE
El coneixement del pla estratgic per la comunitat educativa i el seu nivell de

participaci inueix directament en la seva viabilitat prctica i en lxit.
9.1.1. Participaci en lelaboraci del pla estratgic
QU?
Procs pel qual els diferents membres de la comunitat educativa realitzen aportacions per identicar i anticipar les seves necessitats i expectatives.
COM?
Es pot utilitzar lesquema danlisi DAFO adaptat a cada sector de la comunitat educativa. Aquesta adaptaci haur de xar-se, sobretot, en lanlisi interna (punts forts i febles) que segurament s ms fcil o s ms a labast que
lanlisi externa (amenaces i oportunitats).
Shaurien de regular els diferents organismes de participaci de la comunitat
educativa: consell escolar, claustre de professorat, consell de delegats dalumnat del centre, associacions de mares i pares de lalumnat i els altres que depenen del context i les relacions de cada centre.
Per facilitar la tasca conv establir diferents mbits danlisi de la situaci
del centre (per exemple: installacions, recursos i materials, convivncia, ensenyament-aprenentatge, tutoria, activitats complementries, control de gesti...).
61

Per cada un dels mbits que sestableixin cada sector haur de manifestar o
aportar el seu punt de vista sobre all que va b i que cal mantenir o consolidar i sobre all que shauria de millorar en el futur.
Ats que el ux dopinions o aportacions pot ser considerable, i que el processament de tota aquesta informaci pot derivar en una tasca fora complexa, conv intentar que cada sector faci un exercici de sntesi i de prioritzaci
de les seves aportacions. En aquest sentit, es pot demanar un nombre limitat
tant de punts forts, com drees o aspectes de millora, els ms importants o
prioritaris.
Lequip directiu shaur de comprometre no sols a rebre les aportacions,
sin tamb a retornar ls que se nha fet. En aquest sentit, no sols es tracta
dall que shagi pogut o no incorporar al pla estratgic, sin tamb de respondre a la resta daportacions o valoracions i que el tractament de les quals pot
ser que no necessriament passi per un pla estratgic. Es tracta en denitiva
daprotar el moment delaboraci del pla per fer un ampli exercici de participaci real en la gesti del centre i convertir-lo a ms, si s possible, en un element motivador per a implicacions futures.
QUI?
Lequip directiu i/o grup impulsor.
SUPORT
El projecte pedaggic del centre
62

EXEMPLE
Exemple de graella per facilitar la participaci de lAMPA
SECTOR: FAMLIES DE LALUMNAT (AMPA)
Qu va b al nostre centre sobre...
Qu cal millorar al nostre centre sobre...

Installacions i recursos
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
Convivncia al centre
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
Aspectes pedaggics i densenyament (classes)
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
Lacci tutorial
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
Les activitats extraescolars i complementries
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
Les relacions, la participaci i el control de la gesti
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
63

9.1.2. Comunicaci del pla estratgic

QU?
La comunicaci interna s una eina de gesti a labast de lescola que estableix
les pautes perqu la informaci arribi als interessats i es produeixi una comunicaci eca que comprengui els requisits segents:
Que arribi la informaci necessria a tots
Que arribi la informaci a temps
Que tingui en compte la diversitat del centre
Que eviti interferncies
Que tingui un protocol ds
COM?
El mitj emprat en cada moment ha de garantir que la informaci arribar a
tots els interessats.
Identiquem com a mitjans de comunicaci:
Comunicat verbal: transmissi oral
Comunicat escrit: suport paper o electrnic
Considerem que lentorn virtual ofereix avantatges importants quant a rapidesa i economia de recursos, alguns temes poden ser reforats mitjanant comunicats en suport paper.
QUI?
Lequip directiu s el responsable de garantir el uxos de comunicaci del pla
estratgic. Informar dels objectius i estratgies de lescola s una comunicaci
descendent que persegueix fer arribar a tots els membres de la instituci criteris, poltiques, objectius, projectes i altres decisions preses en els diferents
rgans de direcci i coordinaci.
SUPORT
El pla estratgic del centre
64

EXEMPLE
Esquema de protocol ds
Per qu comuniquem?
Com / Quan comunicar?
Qui comunica
Pla de comunicaci
Qu comuniquem?
Amb quin efecte?
A qui?
9.2. Informaci: indicadors
Un cop elaborat el pla estratgic i programades anualment les activitats per

assolir els objectius estratgics es fa necessari disposar dun sistema dinformaci que ens digui com avana el pla. Aquest sistema dinformaci el conformen indicadors que, organitzats en diferents nivells de sntesi i en forma
darbre, deneixen el quadre de coordinaci i informaci (QCI). El QCI en el
seu mxim nivell de sntesi ens informa del compliment dels objectius a nivell
de centre educatiu i del grau daplicaci del pla, en un segon nivell es pot conixer el compliment de cadascun dels objectius i estratgies, en un tercer dels
seus indicadors, etc. Les possibilitats dxit del pla estratgic estan directament relacionades amb el manteniment del QCI i amb la presa de decisions que
es deriva de la informaci que aporta.
QU?
Els indicadors sn eines per mesurar, encara que de vegades de manera indirecta i/o qualitativa, el nivell de compliment dels objectius dun pla estratgic
alhora que faciliten informaci per a ladopci de decisions sobre les estratgies, iniciatives o activitats a aplicar. Sutilitzen per mostrar leccia i el funcionament del pla estratgic.
Funcions
Proveir informaci vlida i especca sobre el desenvolupament del pla estratgic, dels processos i sobre els resultats obtinguts.
65

Aportar informaci per detectar rees de millora i establir plans conseqents.

Aportar informaci per valorar levoluci histrica del funcionament del centre.
Proveir informaci que permeti la comparaci entre centres, base per a la
posterior difusi de les bones prctiques. Lestandarditzaci dalguns indicadors pel Departament facilitar la comparaci entre centres educatius.
Tipus
Indicadors de context: relatius a lentorn socioeconmic del centre i a les
caracterstiques, actituds i expectatives de la poblaci.
Indicadors de recursos: relatius als recursos formals, materials i humans
disponibles.
Indicadors de control de procs: relatiu a lorganitzaci i al funcionament
del centre, principalment pel que fa a processos densenyament-aprenentatge.
Indicadors de resultats: relatius a lassoliment dobjectius prexats, ja siguin acadmics, dobtenci de coneixements i competncies, o de satisfacci
dalumnat, famlies, professorat, o entorn social.
COM?
En primer lloc sestableixen i prioritzen els indicadors que es volen mesurar,
tot considerant la validesa, la utilitat, la perdurabilitat, la viabilitat (costos assumibles) i que en el seu conjunt aportin informaci de la gesti del centre.
Cada indicador sha de recollir en una txa on es deneix, descrivint les seves
caracterstiques, la relaci amb qu es vol mesurar, la utilitat o rellevncia.
Els indicadors han destar denits:
de manera precisa i comprensible per a qualsevol lector,
amb les especicacions tcniques corresponents,
detallant les fonts dobtenci de les dades,
incorporant formes de representaci, com ara taules i grcs.
QUI?
En el Departament sha constitut una comissi per a lelaboraci dun registre
dindicadors que conformaran la base de dades de referents de qualitat. La
comissi la componen tcnics de la Inspecci educativa, del Consell Superior
dAvaluaci, de la Direcci General dEnsenyaments Bsics i de Batxillerat, de
la Direcci General dEnsenyaments Professionals, Artstics i Especialitzats i
de la Unitat per a la millora de la qualitat dels centres educatius (UMCE).
66

Els indicadors han destar escollits o denits pel responsable dun objectiu,
lequip de procs, grup de millora, equip de treball, etc., que hagi davaluar el
funcionament i els resultats duna activitat determinada.
SUPORT
Pla estratgic
Registre dindicadors del Departament
Base de dades de referents de qualitat
Exemple dindicador i de txa
TTOL INDICADOR: Percentatge dalumnat que assoleix les competncies bsiques
de lmbit lingstic
FINALITAT
Conixer la proporci dalumnes avaluats que assoleixen les CB en

lmbit de llenges i la seva desviaci estndard
FRMULA
Nombre dalumnes que assoleixen la competncia / nombre

dalumnes avaluats x 100
POBLACI-MOSTRA
Alumnes avaluats de les proves a CI/ CM/ CS / 2n curs dESO / 4t curs

dESO
FONT DE LES DADES
Resultats de les competncies bsiques
FREQNCIA DE RECOLLIDA
Anual
FREQNCIA DANLISI
Anual
RESPONSABLE
DE LA RECOLLIDA
A decidir pel centre

Orientativament: cap destudis
RESPONSABLE DE LANLISI

Orientativament: cap destudis, coordinador de 3r i 4t
DISTRIBUCI
Comissi pedaggica, claustre, consell escolar, comissi de

seguiment ST, OSAC i altres destinataris de la documentaci
de la rendici de comptes de lacord
REFERENT CRITERIAL
Interval dassoliment en funci del punt de partida i complexitat del

centre
67

TTOL INDICADOR: Percentatge dalumnes graduats en ESO

FINALITAT
Conixer la proporci dalumnes avaluats que obtenen el graduat en

educaci secundria (GES)
FRMULA
Nombre dalumnes que es graduen / nombre dalumnes avaluats x 100
POBLACI-MOSTRA
Alumnes avaluats a 4t ESO
FONT DE LES DADES
SAGA
Anual
FREQNCIA DANLISI
Anual (nal /inici de curs)
RESPONSABLE
DE LA RECOLLIDA

Orientativament: cap destudis o coordinador/a pedaggic/a

Orientativament: director/a, departaments didctics, equips docents
DISTRIBUCI
Claustre, consell escolar, comissi de seguiment ST, OSAC i altres

destinataris de la documentaci de la rendici de comptes de lacord
del pla estratgic
REFERENT CRITERIAL
Interval dassoliment en funci del punt de partida i complexitat del

centre
TTOL INDICADOR: Seguiment general daplicaci del PCC per crdit

FINALITAT
Detectar desviacions de lactivitat programada en el PCC en cadascun

del crdits
FRMULA
(Hores reals impartides per crdit / Hores previstes) x 100
POBLACI MOSTRA
Tots els crdits desenvolupats al PCC
FONT DE LES DADES
Llista de control de les sessions

Les dades sobtenen per unitat didctica i pel total del crdit
Mensual
FREQNCIA DANLISI
Mensual i anual
RESPONSABLE
DE LA RECOLLIDA
Professors i cap de departament
Anlisi anual: cap de departament i cap destudis

Anlisi mensual: professor i cap de departament
DISTRIBUCI
Equip directiu, cap destudis, cap de departament, professors
REFERENT CRITERIAL
Interval dassoliment en funci del punt de partida i complexitat

del centre
68

9.3. QCI i rendici

de comptes
QU?
El quadre de coordinaci i informaci (QCI) s un sistema que informa dels
parmetres ms rellevants del pla estratgic, entre daltres:
a) la situaci inicial, progrs i nivell dassoliment dels objectius del pla estratgic,
b) el nivell daplicaci i qualitat de les estratgies, iniciatives i activitats previstes en el pla estratgic,
c) en quina mesura les anteriors incideixen en lassoliment dels objectius
estratgics,
d) quins sn els costos daplicaci del pla.
Ls de recursos pblics comporta necessriament la rendici de comptes i el
QCI s un bon instrument per fer-ho davant la comunitat educativa, el Departament dEducaci i la societat en general.
Contextualitzaci del QCI
PLA ESTRATGIC
Objectius del SE
O1
O2
Estratgies
E21
E22
Activitats
(concreci x curs)
A221
A222
Inicial
Any 1
...
On
E2...
Grau daplicaci
A22...
Qualitat dexecuci
Grau dimpacte
El QCI s un element clau per a lxit de laplicaci del pla estratgic, ats que
aporta informaci sistemtica, mitjanant indicadors, per avaluar el desenvolupament del pla estratgic i prendre decisions. Aquest sistema dinformaci
s el que mant actiu el pla estratgic i, per tant, incideix directament en les
possibilitats dassolir les tes establertes pel centre educatiu en el seu pla. Sense informaci no es pot avaluar i no s aconsellable prendre decisions.
COM?
Dissenyar un quadre de coordinaci i informaci que aporti informaci general i diferenciada per als diferents agents i interessos en laplicaci del pla
estratgic.
Recollir i incorporar de manera sistemtica, fcil i rpida els valors dels indicadors en el quadre de coordinaci i informaci.
Dissenyar un sistema de comunicaci o accs fcil al QCI per als agents i interessos en el desenvolupament del pla estratgic.
69

QUI?
La secretaria del centre, els equips docents, departaments o seminaris, tutors
i professorat han de facilitar les dades i fer una autoavaluaci.
La Inspecci educativa supervisar laplicaci del pla i aportar dades per poder avaluar el seu nivell daplicaci.
La direcci del centre educatiu i el responsable del QCI han dincorporar o
garantir la incorporaci de les dades al QCI, aix com laccs i comunicaci a la
comunitat educativa i agents interessats.
SUPORT
Indicadors del pla estratgic i de lacord entre el Departament dEducaci i el
centre docent
SAGA i/o base de dades del centre educatiu
Dades de supervisi de laplicaci del pla (inspecci educativa)
EXEMPLE DE QCI
Lestructura de QCI que proposem permet fer el seguiment dels objectius acordats i el compliment del pla estratgic a diferents nivells.
Resultats per objectius i curs
QCI: EL SEGUIMENT DEL NIVELL DE COMPLIMENT

DELS OBJECTIUS DEL PE
Curs 2006-2007
%
50
1. Millorar els resultats educatius
30
2. Millorar la cohesi social
20
3. Millorar el servei i la imatge del centre
100
% GRAU DE COMPLIMENT GLOBAL
% CO
ndex
% CO
74
107
90
115
94
85
110
90
115
87
92
79,9
Indicadors
Observacions
sntesi
122
per objectius
Curs 2008-2009
ndex
90,4
Codi de colors de la valoraci global: (mxim 115%): MOLT SATISFACTRIA
OBJECTIUS DEL PLA ESTRATGIC:
Curs 2007-2008
% CO
ndex
93
117
94
93,7
> 95%, SATISFACTRIA
entre 95 i 75% MILLORABLE
< 75%
Indicador sntesi dels objectius de centre

% COMPLIMENT DELS OBJECTIUS
NDEX
110
130
100
120
90
80
110
70
60
100
50
40
90
30
20
80
10
0
Quanticar objectius
% grau de
compliment global
Millorar els
resultats educatius
Millorar la
cohesi social
Inicial
Curs 2008-2009
Curs 2007-2008
Curs 2006-2007
70
Millorar el servei
i la imatge del centre
Curs 2006-2007
Curs 2007-2008
Curs 2008-2009
Millorar la cohesi social
Millorar els resultats educatius
OBJECTIU 1: MILLORAR ELS RESULTATS EDUCATIUS

Responsable: la cap destudis
Situaci inicial (Ii)
Curs 2006-2007
Curs 2008-2009
Objectiu
74%
90%
94%
100
100
107%
115%
122%
% de compliment de lobjectiu
ndex (situaci inicial = 100)
Indicadors de lobjectiu (I)

1r dgit
2n dgit
Objectiu
Indicador
Situaci inicial
Millor
observaci
Mitjana
Centre
(Ii)
mitjana 3
cursos
Curs 2007-2008
Curs 2006-2007
Curs 2007-2008
Curs 2008-2009
Io
Io
Io
Ir
Ir
Ir
Observacions
Indicador
sntesi
de lobjectiu
Objectiu
SECAT
CURS 2008-2009
% de compliment
de lindicador de
lobjectiu
Pes %
ndex
1.1. Percentatge dalumnat que assoleix les CB 10
mbit lingstic
Dades de referncia de
resultats de lentorn
REALITAT = RESULTATS OBTINGUTS
1r cicle
Indicadors
de resultats
per objectiu
100
82
65
72
69
75
72
80
78
98
87
2n cicle
100
80
65
72
71
75
78
80
82
98
113
126
1,94
3r cicle
100
80
62
72
71
75
76
80
79
98
94
127
1,94
mbit matemtic
1r cicle
100
82
65
72
69
75
72
80
78
2n cicle
100
78
60
69
71
73
78
78
82
3r cicle
100
76
60
68
65
71
76
77
79
Indicadors
dobjectiu
98
100
120
126
1,94
1,94
97
122
137
1,94
96
112
132
1,94
1.2. Percentatge dalumnes que promocionen en cadascun dels cicles

1r cicle
100
88
70
85
80
85
87
90
94
100
120
2n cicle
100
82
65
72
65
77
74
80
80
98
100
123
7,78
3r cicle
100
75
60
72
63
79
66
85
77
95
68
128
7,78
70
> 95%, SATISFACTRIA
< 75%
134
7,78

a) Seguiment dels objectius del pla estratgic

Nivells
1. Indicador de sntesi dels objectius del centre educatiu: informa del compliment global dels objectius en lmbit del centre educatiu.
2. Indicadors de sntesi dobjectiu: donen a conixer el nivell de compliment
de cadascun dels objectius del centre educatiu.
3. Indicadors dobjectiu: comuniquen el nivell de compliment de lobjectiu xat per cadascun dels indicadors dun objectiu.
PRIMER I SEGON NIVELL DE CONCRECI: RESULTATS PER CENTRE EDUCATIU
I OBJECTIUS
Curs 2006-2007
Curs 2007-2008
Curs 2008-2009
Observacions
% CO
ndex
% CO
ndex
% CO
ndex
50
74
107
90
115
94
122
30
85
110
90
115
93
117
20
87
92
94
100
% GRAU DE COMPLIMENT GLOBAL
79,9
Codi de colors de la valoraci global (mxim 115%): MOLT SATISFACTRIA
90,4
93,7
> 95%, SATISFACTRIA
< 75%
% CO: Percentatge de compliment dels objectius
% COMPLIMENT DELS OBJECTIUS
NDEX
110
130
100
120
90
80
110
70
60
100
50
40
90
30
20
80
10
0
% grau de
compliment global
Millorar els
resultats educatius
Curs 2006-2007
Millorar la
cohesi social
Curs 2007-2008
Millorar el servei
Curs 2008-2009
70
Inicial
Curs 2006-2007
71
Curs 2007-2008
Curs 2008-2009
Indicador
Objectiu
Millor
observaci
100
100
2n cicle
3r cicle
72
100
100
2n cicle
3r cicle
76
78
82
80
80
82
Mitjana
60
60
65
62
65
65
100
100
2n cicle
3r cicle
75
82
88
60
65
70
100
1r cicle
72
72
85
68
69
72
72
72
72
Io
63
65
80
65
71
69
71
71
69
Ir
> 95%, SATISFACTRIA
Centre
(Ii)
mitjana 3
cursos
1.2. Percentatge dalumnes que promocionen en cadascun dels cicles
100
1r cicle
mbit matemtic
100
1r cicle
mbit lingstic
1.1. Percentatge dalumnat que assoleix les CB 10
2n dgit
1r dgit
Situaci inicial
Indicadors de lobjectiu (I)
Curs 2006-2007
107%
100
ndex (situaci inicial = 100)
Curs 2006-2007
74%
Situaci inicial (Ii)
% de compliment de lobjectiu
66
74
87
76
78
72
76
78
72
Ir
79
77
85
71
73
75
75
75
75
Io
Curs 2007-2008
115%
90%
Curs 2007-2008
< 75%
85
80
90
77
78
80
80
80
80
Io
77
80
94
79
82
78
79
82
78
Ir
Curs 2008-2009
122%
94%
Curs 2008-2009
95
98
100
96
97
98
98
98
98
SECAT
Objectiu
100
Objectiu
68
100
120
112
122
100
94
113
87
% de compliment
de lindicador de
lobjectiu
CURS 2008-2009
Observacions
128
123
134
132
137
126
127
126
120
ndex
7,78
7,78
7,78
1,94
1,94
1,94
1,94
1,94
1,94
Pes %

SEGON I TERCER NIVELL DE CONCRECI: RESULTATS PER OBJECTIU I INDICADORS

b) Seguiment de laplicaci del pla estratgic

Nivells:
1. Indicador de sntesi daplicaci del pla estratgic del centre: informa sobre
el nivell daplicaci global, a nivell de centre educatiu, del pla estratgic.
2. Indicador de sntesi daplicaci del pla estratgic per objectiu: manifesta
el nivell daplicaci global de les estratgies previstes per assolir un objectiu.
3. Indicador de sntesi daplicaci del pla estratgic per estratgia: posa en
coneixement el nivell daplicaci global de les activitats que desenvolupen una
estratgia.
4. Indicador daplicaci de cadascuna de les activitats: comunica el nivell daplicaci de cadascuna de les activitats previstes per al desenvolupament de
les estratgies.
QCI: SEGUIMENT DE LAPLICACI DE LES ACTIVITATS

DE LES ESTRATGIES DEL PLA ESTRATGIC
Indicadors sntesi
daplicaci del PE
CURS: 2007/08
CURS: 2008/09
per objectius
APLICACI DE LES ESTRATGIES I ACTIVITATS PER OBJECTIUS I CURSOS

%
Pes
CURS: 2006/07
OBJECTIU
Grau
daplicaci
Qualitat
dexecuci
Grau
dimpacte
Grau
daplicaci
Qualitat
dexecuci
Grau
dimpacte
Grau
daplicaci
Qualitat
dexecuci
80
79
80
85
85
85
92
87
90
90
90
95
95
95
100
96
98
3. Millorar lorganitzaci, coordinaci,

participaci, informaci i comunicaci
100
80
90
100
90
95
100
100
100
10
4. Promoure la qualitat pedaggica lligada

a projectes dinnovaci educativa
100
85
93
100
95
97
100
100
100
20
90
70
80
90
80
85
95
85
90
100
GRAU DE COMPLIMENT DE LAPLICACI
88
80
84
91
87
89
96
91
93
40
20
10
Grau
dimpacte
89
CURS:
OBJECTIU
CODI:
ESTRATGIC
PONDERACI %
Descripci:
RESPONSABLE DE LOBJECTIU:
ESTRATGIES
ACTIVITATS
1T
2T
3T
> 95%, SATISFACTRIA
< 75%
NDEX
130
120
Indicador sntesi
daplicaci del PE
del centre
110
100
90
La concreci per
curs de lacord
xa les acttivitats
del PE
80
70
Inicial
Curs 2006-2007
Curs 2007-2008
Curs 2008-2009
APLICACI DE LES ESTRATGIES/ACTIVITATS (Model complet)

OBJECTIU 1: Millorar els resultats educatius
CURS: 2008/09
Responsable: La cap destudis

Grau
Qualitat
daplicaci dexecuci
OBJECTIU 1
Quanticar
laplicaci
Grau
dimpacte
88,5
86,5
81,6
%
ESTRATGIES I ACTIVITATS
pes
1r dgit
2n dgit
3r dgit
Objectiu (O)
Estratgia (E)
Activitat (A)
A nivell
dobjectiu
A nivell
destratgia
A nivell
dactivitat
Indicador
sntesi
(OEA *
(OEAI *
Pes)/100
Pes)/100
daplicaci
del PEOEAI
de lobjectiu
(OE *
Pes)/100
Comentaris:
60
1.1 Reduir les conductes dexpulsi

(Estratgia)
88,7
86,5
83,7
(OEA * Pes)/100
(82*65+87*35)/100
a) Grau dexecuci
35
1.1.1 Programa de mediaci entre no

iguals (Activitat)
90
80
87
(OEAI * Pes)/100
1.1.1.1 Nombre de mediacions (grau

daplicaci)
90
100
c) Grau dimpacte
100
REALITAT = NIVELL DAPLICACI PE
1.1.1.2 Nombre dacords (qualitat

dexecuci)
80
1.1.1.3 % reducci del Nombre

dacords (grau dimpacte)
65
95
1.1.2.1 Nivell de compliment
95
1.1.2.3 Valoraci en la reuni dels

tutors cada 15 dies.
90
(95*65+90*30)/100 (90*65+80*35)/100
Indicadors sntesi
destratgia
En relaci a un % de reducci considerat com el 100%

87
1.1.2 Treball daplicaci del PAT

(Activitat)
1.1.2.2 Resultats dels qestionaris
de valoraci
A nivell
dindicador
dactivitat
(OE * Pes)/100 (88,4*40+88,7*60)/100 (86,6*40+86,5*60)/100

(78,6*40+83,7*60)/100
INDICADORS DACTIVITAT
b) Qualitat dexecuci
4r dgit
Indicador
dactivitat (I)
82
(OEAI * Pes)/100
90
Indicadors 82
dactivitat
El nombre mxim total dindicadors dactivitats s de 20-24 per als CEIP i

25-30 per als IES ( 3 objectius x 4 estratgies x 2 activitats 24 indicadors dactivitat).
Lavaluaci de laplicaci del pla estratgic sha dintegrar a les juntes davaluaci, en el procs general trimestral.
Els indicadors dactivitat mesuren tres aspectes de laplicaci del pla estratgic. Suggerim que el treball danlisi dels tres aspectes subsegents es faci sempre en un plantejament dautoavaluaci grupal:
73

a) Grau daplicaci o execuci

Per grau daplicaci sha dentendre el grau dimplantaci i desplegament sistemtica duna activitat.
Com a metodologia per establir el grau daplicaci duna activitat es proposa,
en primer lloc, situar el grau daplicaci en un dels cinc grans nivells, i, en una
segona valoraci, matisar el percentatge entre les cinc possibilitats de cada
gran grau.
Nivell de:
0%
Implantaci
Sense evidncies
o anecdtiques
sistemtica
10
25%
50%
75%
100%
Aplicaci en de les
rees rellevants
Implantat en la
de les rees rellevants
Implantat en de les
rees rellevants
Implantat en totes
les rees rellevants
Alguna evidncia
Evidncies
Evidncies clares
Evidncia total
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95 100
b) Qualitat de lexecuci
En lapartat anterior mesurvem si lactivitat shavia fet. Ara es tractaria de
mesurar com sha fet, s a dir, quina ha estat la qualitat de la seva execuci.
Per qualitat de lexecuci entenem la percepci de lexecutor, el seu supervisor o altres referents sobre la valoraci de la feina feta en aplicaci duna activitat del pla. Lavaluaci provisional daquest procs dexecuci pot tenir en
compte aquests quatre criteris: termini dexecuci, s dels recursos previstos,
adequaci metodolgica i nivell de compliment de les persones implicades.
Nivell de:
25%
25%
25%
25%
Qualitat
Termini dexecuci
Utilitzaci dels recursos

previstos
Adequaci metodolgica
Nivell de compliment de les

persones implicades
execuci
10
15
20
25
10
15
20
25
10
15
20
25
10
15
100%
20
25
TOTAL QUALITAT DE LEXECUCI
c) Grau dimpacte
La idea inicial daquest parmetre s valorar el grau dimpacte duna activitat
sobre lassoliment dun objectiu. Es tracta, per tant, de mesurar en quin grau
una activitat s til per aconseguir un objectiu. En la prctica, algunes activitats queden lluny de lobjectiu i la valoraci de limpacte sobre lobjectiu requereix valoracions en cascada que poden arribar a qestionar la validesa de la
mateixa valoraci. Com a criteri general, quan la valoraci daquest parmetre necessita dues o ms valoracions en cascada, sha de considerar el grau
dimpacte directe de lactivitat sobre lobjectiu de lactivitat.
Volem mesurar, en darrer terme, si lactivitat ha assolit la seva nalitat. Per
exemple, valorar limpacte sobre lobjectiu de millorar els resultats educatius de lactivitat elaborar un document per al tractament metodolgic de les
74

rees instrumentals i les dinmiques daula resulta complicat, ats que a ms

delaborar el document shauria daplicar b perqu arribi a afectar directament lobjectiu. En aquest cas sembla ms raonable valorar en quina mesura lelaboraci del document ha estat til per establir les metodologies de les
rees instrumentals i orientar les dinmiques daula, i no intentar establir els
efectes del document sobre lassoliment de lobjectiu.
Semblantment a laspecte anterior, es proposa una metodologia que, en primer
lloc, situ el nivell de qualitat en un dels cinc grans nivells, i, en una segona valoraci, es matisi el percentatge entre les cinc possibilitats de cada gran nivell.
Grau de:
0%
25%
50%
75%
100%
Impacte
Sense evidncies
o anecdtiques
Alguna evidncia
Evidncies
Evidncies clares
Evidncia total
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95 100
PRIMER I SEGON NIVELL DE CONCRECI: APLICACI DEL PLA PER CENTRE

I OBJECTIUS
Curs 2006-2007
Grau
Qualitat
daplicaci dexecuci
Curs 2007-2008
Grau
dimpacte
Grau
Qualitat
daplicaci dexecuci
Curs 2008-2009
Grau
dimpacte
Grau
Qualitat
daplicaci dexecuci
Grau
dimpacte
50
1. Millorar els resultats

educatius
80
79
79,5
85
84,5
84,75
91,5
87
89,25
30
2. Millorar la cohesi
social
90
90
90
95
95
95
100
96
98
20
3. Millorar el servei
90
70
80
90
80
85
95
85
90
85
81
83
89
87
88
95
89
92
% GRAU DE
100 COMPLIMENT DE
LAPLICACI
> 95%, SATISFACTRIA
GRAU DAPLICACI
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Grau de
compliment
de laplicaci
Millorar els
resultats educatius
Curs 2006-2007
Millorar la
cohesi social
Millorar el servei
Curs 2007-2008
Curs 2008-2009
75
< 75%

QUALITAT DEXECUCI
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Grau de
compliment
de laplicaci
Millorar els
resultats educatius
Curs 2006-2007
Millorar la
cohesi social
Millorar el servei
Curs 2007-2008
Curs 2008-2009
GRAU DIMPACTE
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Grau de
compliment
de laplicaci
Millorar els
resultats educatius
Curs 2006-2007
Millorar la
cohesi social
Millorar el servei
Curs 2007-2008
Curs 2008-2009
SEGON I TERCER NIVELL DE CONCRECI: APLICACI DE LES ESTRATGIES/

INICIATIVES/ACTIVITATS PER OBJECTIU
OBJECTIU 1
CURS 2008-2009
Grau
Qualitat
Grau
daplicaci dexecuci dimpacte
91,5
87,0
89,3
%
pes
ESTRATGIES I ACTIVITATS
25
1.1. Planicar espais de coordinaci per

consensuar les metodologies que impliquin ms
protagonisme de lalumne, participant activament
en lorganitzaci del treball a laula, crrecs de
responsabilitats, delegat de classe.
82
82,3
83,6
70
1.1.1. Elaborar un document on quedin recollides el

tractament metodolgic de les rees instrumentals
i les dinmiques daula.
(I = Document elaborat)
79
80
82
1r dgit
Objectiu (O)
2n dgit
Estratgia (E)
3r dgit
Activitat (A)
A nivell
dobjectiu
(OE * Pes)
/ 100
A nivell
destratgia
(OEA * Pes)
/ 100
A nivell
dactivitat
(OEA) en %
(OE * Pes) / 100

Comentaris
> 95%, SATISFACTRIA
76
(OEA * Pes) / 100
(OEA) en %
% de document elaborat 100%
< 75%

10
1.1.3. Formaci de tot el claustre en centre del curs

de cincies amb suport TIC.
(I = Participaci en la formaci)
15
Grau
Qualitat
Grau
1r dgit
Objectiu (O)
2n dgit
Estratgia (E)
3r dgit
Activitat (A)
A nivell
dobjectiu
(OE * Pes)
/ 100
A nivell
destratgia
(OEA * Pes)
/ 100
A nivell
dactivitat
(OEA) en %
85
85
82
1.2. Potenciaci de laprenentatge signicatiu en les

diferents llenges tenint en compte els coneixements
previs dels alumnes a partir de lavaluaci inicial.
82,2
81,6
74,40
60
1.2.1. Llengua: dictats preparats, lectura eca,

programar activitats dexpressi oral fent servir
la verbalitzaci com a procs dinterioritzaci de
laprenentatge, descripcions, dilegs, exposicions
de fets concrets, treball dexpressi escrita a partir de
diverses tipologies de text.
(Indicador = Actes de les sessions davaluaci)
79
80
70
40
1.2.2. Clcul mental, 1 sessi setmanal amb mig grup:

a P3 i P4 de forma oral, i a partir de P5 es comena
a portar un registre escrit.
Resoluci de problemes: elaborar una metodologia
sobre el treball de problemes destinant a laula una
sessi setmanal a EI i dues sessions a EP.
Geometria: iniciar-la a partir de la manipulaci
i observaci dobjectes de lentorn proper des de
lEI. Mesura: a partir del propi cos a EI, principalment,
i emprant instruments de mesura diversos al llarg
de tota lescolaritat.
Numeraci i operacions tot aprotant les activitats
quotidianes.
(Indicador = Actes de les sessions davaluaci)
87
84
81
15
1.3. Preparar els diferents materials per potenciar

la participaci en laprenentatge i presentar-los
a les famlies.
76
78
81
100
1.3.1. Implicaci activa de les famlies en

laprenentatge (maletes viatgeres, conte viatger,
agenda escolar...).
(Indicador = Grau dimplicaci activa de les famlies en
laprenentatge)
76
78
81
En relaci amb un % de participaci considerat com el 100%
10
1.4. Seguiment i participaci en projectes dinnovaci

que donin resposta a les necessitats del centre:
projectes de llengua anglesa, biblioteca, educaci
mediambiental, educaci per a la convivncia...
80
85,5
89
(OEA * Pes) / 100
50
1.4.1. Desenvolupar el pla dinnovaci de biblioteca,

puntEDU.
(Indicador = Actes de les reunions dels equips
pedaggics i cicles)
81
79
92
50
1.4.2. Dedicar diriament a la lectura un espai dins

lhorari.
(Indicador = Grau de compliment)
79
92
86
35
1.5. Atenci i seguiment de lalumnat donant resposta

a les necessitats individuals i grupals, tot implicant
el treball conjunt amb les famlies, desenvolupant el
pla datenci a la diversitat, pla datenci tutorial, pla
dacollida i treball conjunt amb diferents serveis (EAP,
logopdia, SS, i altres serveis de suport).
88
79
80,5
(OEA * Pes) / 100
(OEA) en %
% dactivitat desenvolupada
(OEA) en %
(OEA * Pes) / 100
(OEA) en %
77
(OEA) en %
(OEA * Pes) / 100

50
1.5.2. Programar sessions de seguiment i orientaci

amb lEAP a tots els cicles.
(Indicador = Nombre de sessions de seguiment
i orientaci amb lEAP a tots els cicles)
Grau
Qualitat
Grau
91
76
83
78
1r dgit
Objectiu (O)
2n dgit
Estratgia (E)
3r dgit
Activitat (A)
A nivell
dobjectiu
(OE * Pes)
/ 100
A nivell
destratgia
(OEA * Pes)
/ 100
A nivell
dactivitat
(OEA) en %
(OEA) en %
En relaci amb el total de les sessions

Bibliografia
10. Bibliograa
ANTNEZ, S. (1993): Claves para la organizacin de centros escolares. Hacia una gestin participativa y autnoma. Barcelona: ICE-Horsori.
CONSELL SUPERIOR DAVALUACI DEL SISTEMA EDUCATIU (2004):
Estudi PISA 2003. Avanament de resultats. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEducaci.
GAIRIN, J. (2005): La autonomia institucional a La descentralizacin educativa. Una solucin o un problema?. Barcelona: Praxis.
GAIRN, J. i DARDER, P. (1994): Organizacin y gestin de centros educativos. Aspectos bsicos. Barcelona: Praxis.
GARCA, E. (2006): La autonoma de los centros educativos a Organizacin
y gestin educativa, nm. 3, p. 21-22.
GARCA, E. (2007): Lautonomia dels centres educatius: un factor necessari
per insucient per a la millora dels resultats educatius. Lautonomia de Centre a Catalunya. Perspectiva escolar n 313.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DENSENYAMENT
(2003): La gesti econmica del centre docent pblic. Barcelona: Servei de
Difusi i Publicacions.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2006): Excellncia en educaci. El model europeu aplicat a la gesti dels centres educatius. Barcelona: CIDEM i
Departament dEducaci i Universitats.
GODET, M. (2000): La caja de herramientas de la prospectiva estratgica.
Bilbao: Universidad de Deusto.
HORVTH i PARTNERS (2003): Dominar el cuadro de mando integral. Barcelona: Gestin 2000.
KAPLAN, R. i NORTON, D. (1997): Cuadro de mando integral. Barcelona: Gestin 2000.
79

Bibliografia
(2001): Cmo utilizar el cuadro de mando integral. Barcelona: Gestin

2000.
MOORE, M. (1998): Gestin estratgica y creacin de valor en el sector pblico. Paids.
PEDR, F. i PUIG, I. (1998): Las reformas educativas. Una perspectiva poltica y comparada. Barcelona: Paids.
TEIXID, J. (1998): Direccin de centros educativos desde una perspectiva
de cambio. Barcelona: Cooperativa Universitria Sant Jordi, Universitat de
Barcelona.
TEIXID, J. i altres (1999): El projecte de direcci. Barcelona: Departament
dEnsenyament. Generalitat de Catalunya.
UNESCO (1996): Educaci; hi ha un tresor amagat a dins. Informe para la
UNESCO de la Comisin Internacional sobre Educacin para el s. XXI. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya.
80

Glossari bsic
11. Glossari bsic
AGD: avaluaci global diagnstica.

AGR: avaluaci global gesti dels recursos
Amenaa (*): factor de lentorn que pot afectar la bona marxa dun centre educatiu o incrementar els riscos a qu es veu exposada.
AMPA: associaci de mares i pares de lescola.
Anlisi DAFO (*): anlisi dun centre educatiu que es fonamenta en la identicaci, duna banda, de les debilitats i les fortaleses que posseeix i, de laltra,
de les amenaces i les oportunitats que pot plantejar lentorn, i que t per objectiu ajudar en la tria de les estratgies i les actuacions ms adequades per
assolir la missi i la visi.
Benchmarking (*): procs que consisteix a comparar el servei educatiu dun
centre i els seus processos amb els dun altre centre considerat com a bona
prctica a danalitzar-ne les diferncies i denir els plans necessaris per acostar-shi.
CEIP: centre deducaci infantil i primria.
Declaraci de valors (*): manifestaci escrita dels principis dun centre educatiu.
Direcci per objectius (*): mtode de direcci en qu els objectius, generalment quanticables, sn assignats als responsables dels diferents programes,
que disposen del poder i els mitjans per dur-los a terme.
Entorn (*): conjunt de circumstncies fsiques, econmiques, poltiques, legals, demogrques, socials, culturals, etc., que conguren lambient en qu un
centre educatiu desenvolupa la seva activitat.
Els termes que porten la marca (*) han estat extrets o adaptats a partir de les denicions proposades pel centre de
terminologia TERMCAT.
81

Glossari bsic
Escenari (*): representaci hipottica de qualsevol dels marcs generals en

qu es pot situar un centre educatiu en el futur dacord amb levoluci de
lentorn.
Estratgia (*): alternativa dacci que es tria entre altres de possibles per
aconseguir uns determinats objectius.
Factor clau (*): qualsevol dels esdeveniments en els quals un centre educatiu
no interv de manera directa perqu formen part de lentorn, per la seva evoluci pot incidir de manera signicativa en el compliment de la missi.
Factor crtic: capacitats especques que permeten garantir lxit dun centre educatiu a llarg termini.
Grups dinters: tots aquells que tenen interessos directes en els centres
educatius (pares i mares, Administraci educativa, Administraci local).
Grup impulsor: comissi formada per lequip directiu i daltres membres del
claustre.
IES: institut deducaci secundria.
Implementaci (*): assoliment dels objectius establerts en el pla estratgic
duna escola mitjanant les tasques.
Matriu DAFO (*): matriu en qu sentrecreuen les valoracions de les fortaleses i debilitats duna escola amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar lentorn, que susa com a eina per ajudar en la tria de les
estratgies i les actuacions ms adequades per assolir la missi i la visi.
Meta o objectiu general (*): qualsevol de les nalitats genriques que es
marca una escola amb la intenci dassolir la seva missi o visi.
Missi (*): nalitat de carcter global pretesa per una escola, que representa
la seva ra de ser i els valors fonamentals en qu es fonamenta.
Oportunitat (*): factor de lentorn que pot representar per a una escola un
avantatge o una possibilitat per millorar el seu funcionament, el seu nivell
dactivitat, la seva qualitat en la prestaci de serveis, etc.
OSAC: ocina de suport a lautonomia dels centres, inclosa dins la unitat per
a la millora de la qualitat dels centres educatius (UMCE).
PAC: projecte dautonomia de centres.
PAS: personal dadministraci i serveis (no docent).
PCC: projecte curricular de centre.
PE: pla estratgic.
82

Glossari bsic
PEC: projecte educatiu de centre.

PFC: pla de formaci de centre.
PGC: programaci general anual de centre.
Pla estratgic (*): pla que recull de manera detallada i sistematitzada els objectius dun centre educatiu i les estratgies previstes per assolir-los a mitj termini, i els sistemes i instruments de seguiment i avaluaci corresponents.
Pla de treball: concreci de les iniciatives i activitats en les tasques necessries per desenvolupar-les.
Planicaci estratgica (*): procs consistent a establir els objectius i les
estratgies previstes per un centre educatiu per assolir-los a mitj termini, i els
sistemes i instruments de seguiment i avaluaci corresponents. La planicaci
estratgica se sol concretar en un pla estratgic.
Procs: seqncia dactivitats que afegeixen valor i produeixen els resultats
desitjats a partir de diversos elements dentrada.
Punt feble o debilitat (*): factor intern duna escola que pot limitar-ne la bona marxa i lobtenci de bons resultats.
Punt fort o fortalesa (*): factor intern duna escola que pot facilitar lobtenci de bons resultats.
Quadre de coordinaci i informaci (QCI): instrument que aporta informaci sistemtica, mitjanant indicadors, per avaluar el desenvolupament del
pla estratgic i prendre decisions.
Referent criterial: interval dassoliment en funci del punt de partida i la
complexitat del centre.
Responsable (*): persona que garanteix la realitzaci duna tasca.
Retroacci o realimentaci (*): modicaci dels objectius, estratgies o tasques duna organitzaci dacord amb els resultats obtinguts, a dassolir duna
manera ms ecient les metes establertes.
RRI: reglament de rgim interior.
SAGA: sistema dadministraci i gesti acadmica basat en tecnologia web.
Substitueix WINPRI i WINSEC.
UMCE: unitat per a la millora de la qualitat dels centres educatius.
Visi (*): representaci de la situaci ideal a qu aspira a arribar en el futur
un centre educatiu, que susa com a instrument de la planicaci estratgica.
83

Guia Per Elaborar I Aplicar Un Pla Estratègic

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Per Elaborar I Aplicar Un Pla Estratègic

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia per elaborar i aplicar

Guia per elaborar

Guia per elaborar

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

9. Sistema dinformaci i comunicaci 61

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Equip redactor de la guia

Sr. Eduard Casserras, IES Gerbert dAurillac (Sant Fruits de Bages)

Grup de treball tcnic

Sra. Montse Albi, Subdirecci General de Provisi i Denici Llocs de Treball

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Sr. Francesc Ballester

AFA Sant Cosme (el Prat de Llobregat)

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

CEIP Sant Cosme i Sant Dami (el Prat de Llobregat)

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Un dels principals objectius estratgics de la Uni Europea per a lany 2010 s

Ernest Maragall i Mira

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Francesc Colom i Montserrat

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Aquesta guia s fruit de lexperincia acumulada pel Departament dEducaci

Estableix qui som i

LA MISSI: per qu existim?

LA VISI: qu volem ser?

AVALUACI AGD I DAFO

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

A. Elaboraci del pla

Per pla estratgic entendrem un pla que recull de manera sistematitzada

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

B. Acord entre el centre

Lapartat 7 tracta del contingut estndard de lacord entre el centre educatiu

C. Aplicaci del pla

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Estableix qui som i

LA MISSI: per qu existim?

LA VISI: qu volem ser?

El plantejament institucional dun centre educatiu s lexplicitaci dels valors

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Igualment es pot fer una llista de conductes desitjades i associar-les a valors.

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Els centres disposen de moltes eines davaluaci: avaluaci externa, avaluaci

2.1. Avaluaci global

Guia per elaborar i aplicar un pla estratgic

Avaluaci global diagnstica

Aportar una visi global del centre

Orientar el pla de millora contnua

Aportar informaci per a lavaluaci

Aprofundir en aspectes concrets de

la gesti del currculum o de la gesti

organitzativa del centre

Conixer el nivell de competncia

Adequar el sistema de qualitat en

relaci amb una norma de referncia

(ISO 9001, de 2000)

5. Vegeu lapartat 9.3 daquesta guia.