Radiografia poltica

de Catalunya 2014

Sergio Casta Lpez

ndex

Context ideolgic. Pg 2

Sectors ideolgics de leix nacional. Pg. 4

Diferncies entre lindependentisme i lunionisme. Pg. 10

Els unionistes, qui sn? Pg. 14

Lobjectiu: els indecisos i els federalistes. Pg. 15

El context poltic. Pg. 16

Conclusions i opini personal. Pg. 22

Referncies. Pg.23

1. Context ideolgic
Els catalans es mouen principalment sobre dos eixos, el nacional, que va del catalanisme a
lespanyolisme i leix esquerra-dreta.

Leix esquerra-dreta ve determinat per lauto-ubicaci personal, aix implica que est
contaminat pels prejudicis personals de cada persona i que no sigui un eix objectiu. Malgrat
aix, sn les niques dades que es poden facilitar. La tendncia per daltres enquestes ens
indica que la majoria de la poblaci que en realitat s de dretes es situa al centre pel seu
conservadorisme sociolgic (no magraden els extremismes). Solen ser les mateixes persones
que no es consideren ni desquerres ni de dretes, que diuen que la lluita de classes no existeix
o que tenen un baix nivell de cultura poltica i no saben ubicar-se en leix esquerra-dreta.
Tradicionalment el centre s dominat tamb per partits poltics considerats a la dreta, per tant,
la dreta en el nostre eix esquerra-dreta comena al centre, una mica ms a lesquerra de leix
central dels valors de les X, mentre lesquerra comena a tot el cant esquerra del centre.
Leix nacional ve determinat per una combinaci de variables sobre la qesti nacional, com
lauto-ubicaci en el sentiment catalanista i espanyolista, el sentiment nacional si s espanyol,
catal o tots dos, si es t com a llengua prpia el catal, el castell o totes dues, si Catalunya ha
de tenir ms autonomia poltica o no i quin tipus dautonomia, independent, federal,
comunitat autnoma o regi i si es van mobilitzar pel 9N. Cada resposta determina una
ubicaci en leix nacional o una altra.

En el marc ideolgic catal es creen dues tendncies fortament separades en leix nacional. Els
dos pols es formen per concepcions antagniques de leix nacional. Aix doncs, els favorables a
la independncia de Catalunya es concentren en el pol catalanista, mentre els contraris, en
lespanyolista.

Cert s que no hi ha moviment sense deixar rastre i lindependentisme ha deixat

ideolgicament a indecisos encara pel cam, per aix, la majoria dindecisos es troben sota el
pol de concentraci catalanista:

2. Sectors ideolgics de leix nacional

Existeixen tres sectors ideolgics clarament identificables a travs de leix nacional: el sector
catalanista, el sector espanyolista i el sector de transici entre el catalanisme i lespanyolisme.
Aquest ltim s cada vegada ms petit a causa de la polaritzaci.

Els catalanistes representen el 45% de la poblaci amb dret a vot, els de la transici el 15% i els
espanyolistes el 40% de la poblaci.

Cal destacar que dins el sector espanyolista no tothom s espanyolista per tenir grans
conviccions espanyoles, ho s com ho era la majoria dels catalanistes fa uns temps, per qu no
sha qestionat lstatu quo espanyol, perqu la seva espanyolitat s un sentiment normal
sobretot condicionat pel seu origen de fora de Catalunya. El sector espanyolista s gran per
no est mobilitzat, degut a qu gran part del seu electorat potencial no est polititzat i en cas
que polititzs no est clar si seguiria al sector espanyolista.
s destacable que entre el sector espanyolista un 23% no es posiciona en leix esquerra-dreta i
contrasta amb la polititzaci dels catalanistes. I que mentre en el catalanisme el centre de
gravetat s la socialdemocrcia o el centre-esquerra, tan als de la transici com els
espanyolistes s el centre (dreta).

El sector catalanista s el ms polititzat de tots i el ms interessat en la poltica, mentre

lespanyolista t una part amb forta cultura poltica i una altra no polititzada, que passa de la
poltica i probablement no es mobilitzi perqu li s igual la poltica.

Tanmateix, com s previsible, el sector catalanista s fonamentalment independentista,

mentre que lespanyolista no.
Entre els catalanistes hi ha independentistes i federalistes que votarien a favor de la
independncia de Catalunya de forma prcticament unnime i entre els espanyolistes hi ha
gent que prefereix centralitzar, altres lstatu quo actual i altres el federalisme, per tots estan
dacord en no voler la independncia de Catalunya. Per ltim, el sector de la transici entre
catalanista i espanyolista s el ms federalista de tots i est majoritriament en contra de la
independncia, malgrat haver-hi un gran sector federalista a favor i el grup proporcionalment
ms nombrs dindecisos.

La preferncia de model per Catalunya t relaci amb lautonomia poltica:

En la mateixa mesura, lorigen s un fort condicionant per estar en un sector o en un altre:

Per tant, el perfil del sector catalanista s un que t principalment origen catal de pares
catalans, malgrat que el 38,8% t algun tipus dorigen espanyol, i considera que Catalunya t
una autonomia insuficient i com a conseqncia s independentista.
El perfil de la transici t un origen divers i considera que Catalunya t una autonomia
insuficient de forma majoritria per sn federalistes, molts encara no tenen clar si volen la
independncia, uns es decanten ms majoritriament cap al no i altres ms minoritriament
cap al s.
Finalment el perfil espanyolista majoritriament est conforme amb lautonomia de Catalunya
i est molt majoritriament en contra de la independncia.
s important destacar la transversalitat de la qesti de lautonomia poltica precisament
perqu per arribar al sector de la transici des de lindependentisme s fonamental deixar de
banda la qesti de lorigen perqu no suposi cap fre a la inclusi independentista i posar el
focus sobre els motius que recauen en lautonomia poltica.

Finalment el tipus de vot s molt diferent en els diferents sectors, mentre als catalanistes les
principals opcions de vots sn ERC, CiU i la CUP i sobserva una mxima mobilitzaci electoral,
entre els espanyolistes les primeres opcions de vot sn Cs, Podemos, PSC i PP, mentre que
sobserva una mxima desmobilitzaci electoral.

3. Diferncies entre lindependentisme i lunionisme

La polaritzaci a Catalunya s un fet, lorigen, llengua i sentiment independentista marquen i

no noms el sentit de vot, sin tamb una visi completament antagnica de la poltica. La
cultura, els mitjans de comunicaci i linters per la poltica en general han marcat dos
tendncies generals antagniques entre independentistes i unionistes.
Catalunya quedaria fora de la UE? El castell ser oficial a una Catalunya independent? El
Bara continuar a la lliga espanyola? Es mantindran bones relacions amb Espanya? Aquestes
preguntes tenen una resposta diferent si ets independentista o no. Mentre existeix ms
probabilitats de trobar-te un independentista que et respongui a una pregunta duna
determinada manera, existeixen les mateixes de trobar-te a un unionista que et respongui de
forma contrria.

10

s ms, Artur Mas no agrada a tots els independentistes i menys als contraris a la
independncia, s a dir, no s cap actiu per convncer indecisos precisament. Aix mateix, els
unionistes tenen una visi ms negativa de la poltica catalana:

11

Lindependentisme per ha pogut integrar a molts amb origen diferent. Mentre noms el
27,7% dels unionistes tenen algun origen catal ms enll de nixer a Catalunya, el 42,4% del
independentistes tenen algun origen espanyol.

Lorigen, malgrat tot encara determina la intenci de vot:

12

En conseqncia lorigen i la llengua sn factors fonamentals per posicionar-te ms a favor o

en contra de la independncia.

s fonamental per aquest motiu la inclusi en la campanya independentista el castell com

llengua normal de propaganda, i que no es focalitzi lindependentisme com una qesti
identitria, sin ms aviat daltres motius ms de pes com leconmic o sobre la qesti de
lautonomia.
13

4. Els unionistes, qui sn?

Per qui sn els unionistes? Segons lltima enquesta del Centre dEstudis dOpini els
unionistes sn bsicament alguns dels espanyols que van migrar a Catalunya i alguns dels seus
fills:

14

5. Lobjectiu: els indecisos i els federalistes

Els indecisos sn un grup petit per determinant, la majoria responen a un perfil de persona
gran, exvotant de CiU principalment, per que encara no sap a qui votar. Tenen un perfil
catalanista i conservador. La feina de CiU s fonamental en aquest sector per aconseguir la
majoria social per la independncia. No noms CiU t la obligaci moral envers
lindependentisme de mobilitzar tot el sector de gent gran, que s on est ms coix
lindependentisme sin tamb perqu li conv electoralment, sn els seus mateixos exvotants
que no tenen clar a qui votar.
Al voltant del 30% de la poblaci catalana s federalista, per el 24% ja aposten per la
independncia, mentre el 60% la rebutja i la resta encara no ho t clar. El 70% per creu que
Catalunya t una autonomia insuficient. s a dir, hi ha aproximadament un 11% de la poblaci
que s federalista, considera que Catalunya t una autonomia insuficient per est en contra
de la independncia. Aquest sector s principalment de centre-esquerra per sn molt crtics
amb la poltica catalana en general. Podemos i ICV-EUiA sn les seves principals opcions de
vot, malgrat que hi ha un important 26% que encara no sap a qui votar. s fonamental una
gran campanya entorn a ERC i la CUP centrada en leix social i sigui molt crtica amb la vella
poltica catalana, la demostraci que Espanya s irreformable, el federalisme impossible i la
repblica espanyola una utopia pot fer decantar a aquest sector. Els federalistes que ara sn
independentistes sn els que han anat principalment a ERC i la CUP precisament.
Aquests dos objectius, els indecisos i els federalistes, sn els que garantiran la majoria social
cmode de lindependentisme.

15

6. El context poltic
CiU s un partit on els seus votants es situen al centre ideolgic, el ms a la dreta de lespectre
poltic catal, ja que pocs catalans es solen identificar amb la dreta.

CiU ha patit la seva principal fuita de vots cap a ERC, mant un gran espectre que inclou els dos
pols nacionals que no sap a qui votar i tamb gran part dels exvotants del pol unionista han
marxat a altres opcions de vot.

16

ERC s un partit del centre esquerra del pol catalanista i t un vot molt concentrat
ideolgicament en aquest punt. Ha pogut crixer amb vots daltres partits, principalment de
CiU, de labstenci i daltres partits minoritaris.

Per ERC tamb t fuites de vot, tant a cap a partits ms a lesquerra com a partits ms a la
dreta del seu espectre ideolgic.

17

El PSC ha sigut histricament el partit central del pol espanyolista, malgrat perdre el sector
catalanista el 2012, encara conservava la gran part dels votants espanyolistes. Ara per, els
votants que perd sn els que es situen ms a lesquerra. El PSC es desf com no ho fa cap
partit.

Podemos i la mateixa actitud abstencionista del seus votants potencials s la causa de la seva
desfeta electoral.

18

ICV-EUiA concentrava el seu vot al pol catalanista, malgrat aix, sembla que el gruix de votants
dICV-EUiA han perdut la confiana i ha desaparegut completament el seu pol principal de
votants.

El partit perd lala catalanista cap a ERC i la CUP i cap una mxima incertesa de votants que no
saben encara a qui votar que es troben al costat catalanista i una part considerable que va cap
a Podemos del sector espanyolista.

19

El PP i Cs tenen perfils molt semblants de votants, s ms, la principal fuita de vots del PP s
cap a Cs i aquest salimenta majoritriament dex-votants del PP, aix, quan el PP baixa en
intenci de vot, ho recupera Cs en el mateix sector.

20

Finalment els votants de la CUP que doblen votants

I els de Podemos que es concentren al centre-esquerra espanyolista

21

7. Conclusions i opini personal

Lindependentisme pot aconseguir majories al Parlament, per per proclamar la

independncia s millor tenir una majoria social cmode. La pregunta que es fa tothom s: on
sn els indecisos? Qui queda per aconseguir una majoria social cmode? El 9N ens va
demostrar que lindependentisme s enorme i que la seva capacitat de mobilitzaci s
extraordinria i que s una majoria poltica, malgrat el que diguin els que sapropien de la gent
que no vota, que principalment no ho fa perqu li s igual. Per per anar amb comoditat calen
300.000 independentistes ms aproximadament. Si lindependentisme arriba a una grandria
de ms de 2 milions de persones guanyar amb mplia majoria, ja que mai a Catalunya shan
mobilitzat per votar ms de 4 milions de persones.
Responent a la pregunta, els sectors prioritaris on ha danar lindependentisme s a la gent de
ms de 50 anys i sobretot als ms de 65 anys amb un perfil conservador i que s ms
catalanista que no pas espanyolista; i als federalistes en general, dun perfil ms desquerres i
crtics amb la poltica catalana.
Cal per afegir elements clau a la campanya activa independentista que passen per no saturar
de propaganda, incloure ex-federalistes conversos, establir el castell com a llengua normal de
propaganda independentista, fins i tot en els discursos dels poltics, i desvincular
lindependentisme de qestions nacionals i didentitat, i enfocar-ho cap a la renovaci poltica,
lautonomia de Catalunya (no estar subordinats a lEstat espanyol), els motius econmics,
lesgotament i irreformabilitat dEspanya, la repblica, el fet de crear un Estat nou per a
tothom i la independncia com a eina per canviar-ho tot. Tamb es pot aprofitar el discurs de
Podemos sobre la casta assenyalant a la veritable casta: monarquia, oligopolis de lEstat...; i
lindependentisme com a nica via de canvi.
La campanya passiva ha de consistir en treballar per la Constituci Catalana, sha de generar
un debat engrescador i participatiu on la gent parli i se la faci votar a diferents mbits sobre
com vol que sigui la Repblica Catalana.
Necessitem comenar aquesta campanya des de ja, Catalunya no pot perdre aquesta
oportunitat.

A treballar!

Sergi Casta

22

8. Referncies
Enquesta sobre context poltic a Catalunya. 2014 - REO 760. D. Centre dEstudis DOpini. Del
Departament de la Presidncia encarregada a Instituto Dym, Investigaciones y Ases.
Economico en Distribucin, Mercados y Ventas, SA.
[enlla:
http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/home/fitxaEstudi.html?colId=5128&lastTitle=Enqu
esta+sobre+context+pol%EDtic+a+Catalunya.+2014]

Barmetre poltic de Catalunya. 2014. GESOP. A travs de El Peridico.

[enlla: http://www.elperiodico.com/es/ext_resources/gesop/BarEPCAT_Nov2014_Dades.rar]

23