Facultat de Formaci del Professorat

Departament de Didctica de les Cincies Socials

Professora: Tnia Martnez Gil. Despatx: 115
Edifici del teatre, despatx: 6-7

tania.martinezgil@ub.edu
Susana Rubio, Raquel Llopart i Manel Snchez.
DIDCTICA DE LA HISTRIA. CURS 2014/2015
GRUP 3B- 1er semestre

ACTIVITAT 2: EL ANYS 60 EN OBJECTES!

Amb aquesta activitat us proposem conixer la vida quotidiana durant els anys 60. Imagineu
com? Amb la didctica de l'objecte! No hi ha millor manera d'explicar com vivien els nostres
avis i pares que amb els propis objectes que feien servir a diari.
Us proposo que rebusqueu a armaris, calaixos i caixes, golfes, a casa de familiars, vens i amics.
Haureu de cercar entre 3 i 5 objectes de la infncia dels vostres pares o b de la vida en famlia
dels vostres avis o coneguts i ens expliqueu com vivien.

Caldr portar a classe els objectes el dimarts 18 de novembre, farem el museu dels anys
60!
A banda, caldr realitzar un treball escrit pel dilluns 1 de desembre seguint les pautes que
sindiquen a continuaci.

Pautes a seguir pel treball. Caldr fer el segent anlisi de cada un dels objectes trobats:
1.Imatges dels objectes.
2.Descripci dels objectes. Com s? (morfolgicament, material, ...)
3. Ens fem preguntes? Per qu servia? Qu era? De qui era?
4. Qu en podem explicar de lobjecte? Els relats i histries dels objectes.
Un cop fet lanlisi de cada un dels objectes, els propis i els dels companys del dia de
lexposici, respon a la segent pregunta.
5. El dia a dia als anys 60'. Qu en podem dir? Fem induccions.

1. PLANXA

La nostra planxa correspon a lpoca dels anys

cinquanta o incls una mica ms antiga.
Aquesta s de tonalitat fosca i t una forma irregular,
estreta i prima per dalt, ja que cont un mnec per
poder-la agafar, i gruixuda per sota per donar entrada
al carb calent a punt per planxar. Alhora s dun
aspecte gaireb enrogallat, i est feta amb ferro,
material que en facilitava el seu s, ja que s un conductor de lenergia calorfica. El seu tacte
s llis per sota per amb protuberncies a la resta del seu cos (figura), i la seva olor a ferro
humit ens ofereix un ampli paisatge del seu entorn, un entorn rnec per no tant allunyat com
ens pot semblar.

Lvia de la mare de la Susana la va comenar a utilitzar quan ja era tota una dona, per ens va
explicar que darrere daquest objecte samagava un fidel manteniment de la mateixa, ja que
procedeix de la seva besvia, que va treballar en una antiga tintoreria, on tot el poble deixava
les peces de roba que volia. Per la qual cosa va ser i s un privilegi poder tenir encara la planxa
que ens proporciona una breu imatge de la llar i en concret aquest treball de planxar als anys
1930 (la besvia), i 1960 (lvia), aix com del rol de la dona, perqu normalment la utilitzaven
elles. Per tant, sabem que la planxa va ser, en cada cas, duna dona i que la va adquirir la
besvia.

Tot i aix, encara hi ha un misteri que no hem pogut resoldre: la procedncia de la planxa, tot i
que suposem, pel que sap lvia de la Susana, que potser va ser comprada en una gran botiga
de Portugal, on actualment continuen venent estris de la llar (cassoles, forquilles, tot tipus de

planxes, etc), i tenint en compte les planxes que van mostrar els companys a classe, es possible
que provinguin totes dun mateix lloc o ciutat, perqu la forma i lestil eren similars.

Lvia ens va explicar que el carb era un mtode molt efica per poder dur a terme la feina de
planxar la roba, ja que en el seu poble dorigen, Ponferrada, situat a la provncia de Lle, no hi
havia arribat encara les planxes que funcionaven amb electricitat, tot i que a moltes ciutats s
que nhi havia. Per tant, sabem que la besvia la utilitzava sempre i era un estri molt quotidi,
i que lavia la va utilitzar per noms fins lany 1970 aproximadament perqu desprs van
emigrar cap a Barcelona. Per tant, podem anunciar amb seguretat, que va esdevenir un estri
fonamental per a les labors quotidianes.

2. ESTACA

Un altre dels materials dels anys seixanta que hem portat al

museu de classe s lestaca. Una estaca s un objecte llarg,
afilat, acabat amb punta, fet dacer, que es clava al terra. Pot
tenir moltes aplicacions, aix com demarcador duna secci de
terreny, per ancorar en elles cordes per aixecar una tenda de
campanya o una estructura similar, o com una forma dajudar
al creixement de les plantes. Ls de la nostre fa referncia a
lltima possible aplicaci. Lavi de la Raquel, que s pags, la
feia servir en aquells temps per plantar planters (planta
crescuda duns set centmetres) de tot tipus dhortalisses:
brquil, coliflor, tomaqueres, enciam, etc. El funcionament era el segent: clavava la part
punxeguda sobre el sl per fer un forat, amb una m, i tot seguit, amb laltre, posava el planter
dins. Per acabar, automticament, donava un cop amb lestaca per tapar el forat i deixar ben
plantat el planter. Aquest sistema es feia servir per plantar tot un camp de moltes hectrees.

3. LA RODA DE SEMBRAR

Falta saber com sembraven llavors els pagesos daquells anys... Doncs les sembraven amb una
roda de sembrar. Aquesta roda s de ferro, formada per dos plats entrellaats per una
superfcie tamb de ferro. Aquesta t forats graduables per tal de fer sortir la llavor per
sembrar (es feien servir forats grans per les llavors de bleda, per exemple, i no tan grossos per
les llavors de porro, nap o ceba). A ms, en un dels plats es troba una obertura, que pot sser
tancada, lloc on sintroduen les llavors per sembrar. Pels dos radis dels dos plats surten, cap a
un extrem, dos enllaos amples i curts que uneixen una pua, objecte que permetia obrir el
terreny per tal de que la roda, en rodar, poss la llavor a dins. A ms, un mnec per on es
posava la roda duna bici que permetia el moviment de la roda. Cap a laltre extrem surten dos
enllaos ms, per estrets i llargs, que uneixen un ferro de forma plana inclinat que servia per
tapar el terra i, per tant, la llavor.

Pel que fa a la procedncia d'aquests dos objectes de camp, els va heretar l'avi de la Raquel del
seu pare. El besavi provenia d'una famlia pagesa, vivia en una masia i es dedicava al conreu
del poble de Gav. Doncs, la roda de sembrar i l'estaca eren dos eines imprescindibles que
ajudaven a la supervivncia de la famlia i a la venta de productes. Van anar passant els anys i
el besavi es va anar fent gran fins que ja no va tenir forces per continuar anant al camp com
sempre havia fet. Va donar totes les eines al seu fill, a l'avi, per tal de seguir amb el que
sempre s'havia dedicat la famlia. D'aquesta manera, l'avi va seguir amb el conreu, amb l'ajuda
dels dos estris de la mateixa forma que li havia ensenyat el seu pare, mentre l'ultim residia a la
llar Aquest objecte el va heretar el meu avi del seu pare, i posteriorment tamb el va fer servir
per plantar mils de llavors en el camp.

4. ENCENEDOR

Un altre objecte que hem pogut manipular i analitzar, s un encenedor que ens ha aportat lavi
den Manel. Ens conta que solien tenir un disseny molt innovador i atractiu, ja que es
consideraven com a un element referent per a una persona destatus social mitj- alt. Tot i aix,
ell no procedia duna famlia acomodada, sin que va ser daquells que junt amb la seva famlia
van tenir que emigrar a Catalunya, en busca de feina i duna millora de vida. Un cop installat a
la capital, va treballar en diferents sectors; com ara el metallrgic, el de la construcci, etc. Per
tant, va formar part de la classe obrera daquells moments, obtenint un sou amb el qual va
poder duu a terme la seva vida, junt amb la seva famlia. Va ser desprs de comprometres
amb lvia del Manel, quan va rebre aquest encenedor per part del seu germ.

En

referent

lanlisi

daquest

encenedor, podem dir que s un

dispositiu pirotcnic porttil utilitzat
per generar una flama. El carbonant
necessari s la gasolina a pressi, i
quan sacaba aquesta es pot tornar a
carregar. T una pedra que s la que
provoca lespurna per fregament, i un
mecanisme per a apagar la flama
cmodament per cessament doxigen. Pel que fa a la mida i a la forma, s rectangular i de
butxaca, s a dir, perfecte per dur-lo en a travs duna pea de roba. El material podem dir
que s un aliatge dalumini banyat en color or. A ms, t diferents colors amb formes que li
donen un toc molt glamors. La seva fabricaci va ser per lempresa Kingstar, i va ser venut
en un estanc situat a la Barceloneta, sota la dominaci de ACE. Actualment per, aquesta
empresa es dedica al sector dautomoci.

El primer encenedor fabricat, va ser anomenat llum de Dbereiner, inventat per Johann
Wolfgang Dbereiner lany 1823, i es va mantenir en producci fins al 1880. El encenedor
com, que tots coneixem va evolucionar duns primitius encenedors de patent francesa, i van
ser comercialitzats a Espanya a mitjans dels anys 60 per la empresa Flaminaire. Es van fabricar
ms de 50 models per a diferents tipus dactivitat. Ms tard, la empresa Bic va comprar
Flaminaire, incorporant el primer encenedor de flama ajustable. La seva popularitat va ser
degut a la seva facilitat en el seu maneig i tractament, junt amb la gran publicitat que es feia

daquest. Doncs, la seva aparici va provocar una gran preocupaci pels fabricants de llumins,
el quals es van abandonar notablement per un determinat sector.

Per ltim, comentar que lavi del Manel feia s del encenedor
principalment per encendres les seves cigarretes. Recorda sempre
que es decantava pel paquet de Celtas Selectos, ja que

el

paquet tenia una bona presentaci , i sobretot era un tabac de

molt bona qualitat. El seu preu era de 250 pessetes, i se'n van
arribar a vendre ms de noranta milions de paquets.

El dia a dia als anys 60: Qu en podem dir? Fem induccions.

El dia a dia dels anys 60 s ms a prop del que ens pensem,
ja que els nostres familiars o amics encara conserven
objectes i vivncies daquell temps. Grcies al passat som el
que som, hem aconseguit grans canvis tant a nivell
econmic com a socials, i s per aix que el benestar
personal de la poblaci ha millorat significativament. Per
tant, necessitem explorar i conixer la vida als anys 60, per
tal dentendre molts aspectes del nostre present.

Primerament, s important saber el context histric que hi havia, ja

que ens proporciona informaci sobre la situaci en un moment
determinat del pas. Concretament, aquest el situem sota la
dictadura de Francisco Franco Bahamonde, un militar, conservador,
catlic i anticomunista. Va ser lder del partit nic de la Falange
Espanyola Tradicionalista i de les JONS, en el que es va recolzar per
establir un rgim feixista en el seu inici, que ms tard es derivaria en
una dictadura. Durant el seu mandat, va imposar el nacionalisme i
catolicisme, i a ms, es van duu a terme abundants violacions del
drets humans. Dit aix, procedirem a lanlisi de
diferents punts o perspectives sobre com era la vida en aquells anys.

Vida a la llar
Als anys 60, la dona ja comenava a tenir un paper rellevant, en comparaci amb poques
anteriors, en el terreny poltic, social i econmic. Tot i que aquest procs es veia afectat

per grups i collectius masclistes.

La importncia de la dona socialment era prominent a les ciutats, s a dir, tenien un rol
important ja que la dona ja es manifestava i tenia un paper reconegut socialment. Per
aquesta situaci no era la mateixa als petits pobles, on hi havia comportaments

caracterstics d'poques passades, sobretot en les dones de ms edat que

corresponien a generacions que van viure el franquisme en la seva vida adulta o que
van rebre la seva educaci sota aquest perode, i a ms el fet que els pobles estiguin
ms allats de les grans ciutats dificulta el rol de la dona com a persona lliure, ja que no
es rebia tanta informaci, ni hi havia un context social dintercanvis culturals, etc. En
canvi, en l'actualitat, hi ha ms dones que homes cursant estudis universitaris, per
mostrar un clar exemple a grans trets. Primer les dones es formen acadmicament per
posteriorment poder treballar. No va ser fins l'any 1978, amb La Constituci Espanyola
que es va establir el principi d'igualtat i de no discriminaci.

Com s'ha dit anteriorment, en el poble sobretot, les dones es dedicaven a rentar i planxar
roba, cosir (com a necessitat i com a hobbie), fer el menjar, netejar la llar o cuidar els fills.
Aix ho hem pogut veure i corroborar a partir dels estris propis de la llar que han portat
companys/es nostres . Fent referncia a uns daquests, la planxa era molt diferent a la que
acostumem a tenir a casa, elctrica. En aquell temps el material del qual estava feta era dacer
o ferro, i la manera dutilitzar-la era o b escalfant la part de sota (part plana) amb foc, o b
introduint carb encs a linterior, ja que tenia una obertura, un forat.

Si les planxes seguien el perfil que sha descrit, es pot intuir que els fogons, per exemple, no
eres pas dinducci o de vitrocermica, com ara que moltes cuines en tenen, sin que es
cuinava amb gas but. La producci es va iniciar entre lany 1973 i el 1975, als Estats Units.
Finalment al 1996 es va iniciar el projecte de I+D Inducci III, el qual va donar lloc al
llanament del primer model compacte.

Vida a lescola
Pel que fa a lescola, eren totes molt
semblats. Solien tenir dos sales grans, que
tenien al fons una tarima pel professor.
Darrere, a la paret, hi havia una pissarra i
un mapa dEspanya que servia per fer les
fotos quan venia el retratista. En referncia
a lagrupaci, els separaven per sexes, i
tenint en compte els diferents grups
dedats. Les taules eren pupitres de fusta, una miqueta inclinats per facilitar lescriptura, i la
taula saixecava per deixar els materials.

Diferents dies a la setmana ensenyaven a les noies a bordar i als nois altres tipus de labors com
ara la fusteria. La tasca de bordar era habitual a la societat del moment que fins i tot l'hem
pogut observar amb la mostra del teler que van portar els companys a classe. Tamb, a la
tarda s'impartien classes de poltica i catolicisme. Aquesta ltima era obligatria i
indispensable degut a la forta pressi que hi exercia Franco en lmbit religis. Com hem vist a
partir dobjectes que han portat companys/es a classe, llibres religiosos i enciclopdies eren
recursos molt habituals. Fins i tot hi havia un himne dinici i final de les sessions.
Si comparem els llibres de text amb els actuals, la metodologia daquests, s a dir la forma
destructurar-los s ben semblant, i a ms el contingut tamb depn en gran part de lestat.

Els professors eren molt autoritaris, i tenien el consentiment de realitzar cstigs tant fsics com
verbals. Tot i aix, en el poble eren les persones ms valorades, sels parlava sempre de vost i
eren molt respectats. Incls testimonis ens diuen que era uns dels oficis ms ven pagats en
aquell moment. A ms, abans els alumnes es nombraven pel seu cognom, cosa que feia
augmentar el distanciament entre professor-alumne. Tamb, els mestres estaven amb els nois
i les professores amb les noies, ja que com hem dit anteriorment, les escoles estaven
diferenciades per gnere. Per ltim, en el temps desbarjo no sutilitzaven cap tipus de joguina,
sin que jugaven tot creant situacions espontnies i mogudes, com ara al churro, media
manga, mangotero, al mocador, a les quatre cantonades, etc. Doncs, podem concloure que
era un model educatiu molt diferent al que avui dia coneixem i vivim.

Daquesta informaci, sen pot deduir que lescola va ser un espai de reproducci de la
mentalitat franquista, tot i els esforos de molts professors per reduir aquest procs autoritari
i gens democrtic. Per aquest motiu leducaci a lescola s tan important i sha danar amb
compte amb el que ensenyem i el que no.

Llibre dhistria

Quadern de dibuix

Vestimenta de la gent: moda

Els anys 60 van ser molt importants pel mn de la moda, i sobretot per la
dona en referncia a la vestimenta, ja que tots aquells dissenys clssics propis
danys enrere van ser substituts per noves tendncies controversistes.
Allunyant-se doncs, de les faldilles i els suters ajustats, les dones van
anunciar la seva creixent independncia a travs de la roba. Els pantalons de
campana eren, efectivament, una de les peces ms innovadores dels anys 60.
La dona ja comena a portar-los, cosa que fins a llavors eren exclusius dels homes. Tamb es
van introduir els pantalons llargs ajustats, els quals es combinaven amb bruses retallades amb
botons i algunes vegades ho complementaven amb un cintur ample.
Per, va ser la mini - falda la que va revolucionar el mercat, ja que
es va convertir en un smbol del creixement dindependncia de les
dones, tornant-se doncs, indispensable per elles. Pel que fa als
vestits, eren bastant simples, de forma recta i de trapezoidal, per
sobre dels genolls,i conjuntats freqentment amb una jaqueta de
punt.

Les variacions en la vestimenta no tan sols van afectar a aquestes peces de roba, sin que
tamb va haver-hi canvis pel que fa als colors, complements, estils de coll dels jerseis, etc.
D'una banda, en qesti de complements, es portaven sobretot collarets i arracades de perles
blanques i de l'altra, les bosses solien ser de m, o de rosteix
curta i de xarol. Tamb va haver-hi una tendncia cap als barrets
dhala curta, les boines, i els mocadors de colors al cap o al coll. I
les olleres grans es portaven molt.

Per ltim, es important destacar laparici del look hippie, una moda que es va caracteritzar
pel colorit de la seva roba, juntament amb lextravagncia i innovaci tant per dona com per
home. Els estampats van ser un element molt caracterstic, aix com els grans barrets, les
ulleres de sol rodones, i els mltiples penjolls, anells i polseres.

Fotografia duna famlia de classe mitjana-alta, on es pot

observar que aquestes famlies vestien diferent, per alhora
seguien la mateixa tendncia en alguns accessoris i algunes
peces de roba.

De la mateixa manera que han canviat les diverses tendncies cap a lactualitat, tamb ho han
fet la vestimenta popular, de cada poble. Un exemple seria una fotografia feta a Pamplona
lany 1940.

A classe, no vam tenir loportunitat de visualitzar objectes en relaci a la vestimenta, per s

que vam veure un joia molt apreciada daquell moment. Les noves tendncies de moda que
van arribar, van provocar que la dona es comencs a interessar per la seva imatge personal. A
continuaci, es pot observar, en un anunci publicitari, com a la societat ja es tractava aquest
tema.

A continuaci, es pot veure levoluci social respecte la manera dentendre o enfocar

la imatge de la dona, amb aquest anunci en concret.

Per contra, la vida al camp no estava tan connectada amb les gran tendncies que arribaven
a les ciutats, i per aix la roba i laspecte fsic de les persones era diferent.

Vida al camp
Durant els anys 60, el treball al camp va comenar a disminuir notablement, i una de les
principals raons va ser la forta emigraci cap a la ciutat (xode rural), en busca duna millora
de vida. El dest eren comunitats amb una alta oferta en el sector secundari i terciari, i una
delles era Catalunya. Tot i aix, molts alumnes tenim diferents objectes en relaci al camp dels
nostres familiars, ja que molts dels nostres avantpassats en algun moment de la vida van
treballar en aquest sector.

Cal destacar, que al camp es van incorporar noves eines sofisticades de conreu, les quals van
facilitar el procs de plantaci, tractament i regadiu. Doncs, es va aconseguir un increment de
la producci per, alhora van aparixer unes despeses extres amb les quals no es contaven;
incorporaci de noves tecnologies, s de fertilitzants, abonaments, pesticides, etc. A ms, hi va
haver una disminuci significativa pel que fa a la demanda en el sector agrcola, substitut
principalment per la ramaderia. Per tant, molts productes de primera necessitat que
pertanyien al camp, van passar a un segon plnol.

El desenvolupament econmic doncs, es recolzava sota la nova indstria i els serveis. Les
inversions estrangeres van arribar atretes pels costos laborals reduts. Cal destacar, que
lemigraci massiva tant dins el propi pas com a l'estranger, cap a zones industrialitzades va
fer acabar amb latur, i s per aquest motiu que en lmbit econmic, es va fer un petit pas
endavant. Una ancdota que hem pogut saber a partir dels nostres avis, s que el cotxe 600
era uns dels ms comprats en lpoca pel sector obrer.

LOCI: Msica i Hobbies

En aquella poca van arribar tendncies dEuropa. A ms, el mn cada vegada estava ms
interconectat i per aix, arribava informaci del que succea a altres pasos ja fos per familiars
que van emigrar com lexpansi dels mitjans de comunicaci, que ja no estaven tan censurats
com a linici de la dictadura.

Lincrement turstic va portar nous costums i formes de vida ms modernes, especialment a les
grans ciutats. Com ara, diferents menjars darreu del mn, un
estil de roba i moda ms liberal amb faldilles curtes, serrells o
festes com els guateques. Aix com, lintercanvi cultural
referent a lidioma, ja que es van incorporar noves paraules
(prestams lingstics) que van enriquir la ment i la cultura
dels espanyols. Aquesta generaci (batejada per molts com
generaci ye-y) anhela i reclama una major llibertat i una
forma de vida no tan subjecta al rgim franquista.

Es pot observar el contrast entre dos anuncis de la mateixa poca: el primer, sobre la llar on la
imatge principal s la dona amb un pal de fregar, que correspon a una mentalitat tancada i
laltre on aquesta mateixa patrocina una cervesa, una imatge ms liberal de la dona. Per tant,
el paper de la dona ha canviat drsticament.

D'aquesta manera, per primera vegada durant la dictadura, l'imparable canvi social que
s'estava produint a la resta d'Europa va aconseguir penetrar al nostre pas. Per descomptat, el
rgim no estava dacord amb les noves tendncies, ja que aquest fet afeblia la dictadura
feixista perqu no convenia que la societat es mobilitzs: tingus altres formes de pensar . Fet
que, per exemple, va quedar clarament demostrat en la pea del NO-DO que van projectar
abans de la visita a Espanya dels "apstols" dels nous temps: Els Beatles, (grup molt fams dels
60, com hem pogut observar en els discos de vinil aportats al museu de classe). Fins i tot la
repressi interna impulsada per la guardia civil i, arribava als establiments pblics, per intentar
coaccionar la gent, per tot i aix la gent feia quedades clandestines al seu temps lliure, on
parlaven de temes dinters i actualitat en aquell moment com ara les humanitats, la poltica,
les organitzacions i realitzacions de festes, etc. Ja que mai es pot reprimir el pensament,
noms absentar-lo, per no hem doblidar que aquest hi s.

Aquest canvi social va promoure linici duna corrent de pensament i actitud per part de la
joventut, especialment, que estava influenciada pel pop britnic i francs , anomenada amb el
concepte Y-Y. Aquest concepte abarcava tot all relacionat amb la cultura pop daquella
dcada:

msica,

roba,

estil,

etc.

Per si hi ha un element icnic dels anys 60 al nostre pas, aquest va ser el Seat 600. El primer
utilitari de comercialitzaci massiva que va canviar els hbits de vida de milions d'espanyols.

Anunci del Seat 600 en cartell.

Anunci del Seat 600 en vdeo.

https://www.youtube.com/watch?v=nwX3icz4O0c

Un hobbie abundant en aquesta poca, era la fotografia. Al museu de laula 5 o 6 companys

van portar diferents tipus de cmeres que utilitzaven sobretot la gent de ciutat, o els que
tenien ms diners, ja que una bona forma de passar el temps lliure era i s fer fotografies.
Aquestes eren en blanc i negre sobretot, i hi havia una certa inclinaci cap als retrats de famlia
que encara ara es conserva.

Per ltim, pel que fa als nens i nenes dels anys seixanta, passaven el seu temps lliure, al acabar
l'escola o als perodes de festa, jugant amb amics i amigues fora al carrer, jugant amb la pilota,
al pilla-pilla, al fet i amagar o, en el cas de les nenes, jugaven majoritriament amb nines. Per
les comunions, era costum regalar-ne una, per aquesta gaireb mai la feien servir com a
joguina, sin com a element decoratiu. En canvi, actualment, els infants s'entretenen a casa
seva amb aparells tecnolgics.

Un altre tradici catlica, que avui dia encara es practica, s el bateig. En aquesta cerimnia, la
vestimenta tpica que duia el nad era un vestit molt llarg, per sota els peus, com b sha pogut
observar al nostre museu. Encara, avui dia, en alguns pobles, es segueix aquesta tradici. Per
tant, podem observar com la religi no est sotmesa a tants grans canvis, com altres elements
culturals, i sempre ha tingut un pes important en la nostra societat.

Bibliografia

Webs:
http://www.bellvis.net/vista/index.php/ES/bellvis
https://roquijano.wordpress.com/tag/jabon-lux/
http://julian-querol.blogspot.com.es/
http://educativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/3750/3910/html/22_l
os_aos_sesenta_la_generacin_yey.html
http://www.anajnu.cl/franco.htm
http://jadonceld.blogspot.com.es/2013/01/la-estructura-politica-del-regimen.html
http://blog.rtve.es/archivo/page/2/