PINOTXO A LESCOLA

Diapositiva 1
En un poble molt lluny, hi vivia un bon home que es deia mestre Jepet. En
Jepet era un fuster molt savi i geners. Sempre pensava en els altres. Un
bon dia va decidir anar a comprar una joguina a lImaginarium per la seva
estimada neboda.

Diapositiva 2
Un cop va arribar a la botiga va comenar a mirar i mirar, buscant aquella
joguina especial que volia regalar a la seva neboda. Capsa cap a aqu capsa
cap a all quan de sobte, davant seu li van caure un munt de joguines. Quan
es disposava a recollir-les va sentir el gemec duna veueta que implorava:
-Ajudam, vull sortir daqu!
Ell molt sorprs va intentar buscar don venia aquella veu, fins que la va
trobar. La joguina shavia trencat una cama. El mestre Jepet, va sentir molta
pena, per aquella joguina fantstica, i com que ell era fuster va decidir
comprar-la per arreglar-la. I li va dir:
-Tranquil, jo tajudar!

Diapositiva 3
Quan van arribar al seu taller, en Jepet, va veure que a la capsa, on a dins hi
havia la joguina, posava un nom: Pinotxo.
A ell li va agradar molt i va comenar a preparar les eines. Jepet li va dir:
-Ara, Pinotxo, que s com et dius, et curar la cama i podrs caminar, saltar,
ballar...
Pinotxo va dir:
-Moltes grcies per la teva ajuda, tho agrair tota la vida.

Diapositiva 4
Pinotxo, un cop curat, li va dir al mestre Jepet:
-I ara, qu puc fer?, i en Jepet li va contestar:
-Vs al carrer i fes amics, gaudeix, per dem comenars anar a lescola
com tots els nens!
Pinotxo, que era molt eixerit i obedient, va decidir compartir la seva alegria
amb els nous amics, per no li va resultar gens fcil.

Diapositiva 5
A Pinotxo, li va costar integrar-se a lescola. A ell li agradava molt llegir, i fer
les tasques que el mestre li donava, per amb els seus companys no
encaixava. El mestre va dir-los que anessin a buscar el llibre que ms els hi
agrads a la biblioteca. Quan ja eren all, Pinotxo va veure que un grup de
nens estaven trencant llibres i ratllant-los, i aix a Pinotxo no li va agradar
gens, i va decidir fer els ulls grossos, va agafar un conte i va comenar a
fullejar-lo.

Diapositiva 6
De sobte, quan va obrir el llibre, un grill dibuixat en el conte es va a
comenar a moure, i inexplicablement va sortir disparat i va comenar a
parlar amb Pinotxo.
-Animat! Trenca llibres amb els teus amics, noms sn simples elements
decoratius que serveixen per omplir els prestatges.
Ell sense pensar-sho dues vegades li va contestar:
-De cap manera, a mi magrada llegir i els contes em traslladen a un mn de
fantasia i imaginaci, allunyat de la realitat que conec. Per tant, mai penso
maltractar un llibre.

Diapositiva 7
Pinotxo va marxar descontent de la biblioteca degut a lactuaci dels seus
companys, i sobretot pel mal consell que havia rebut daquell sser animat.
Es dirigia a casa amb el pensament de llegir un llibre i oblidar-se del que
havia passat, quan de sobte va observar que el grill el seguia. El grill li va
dir:
- Cap a on vas? Els teus amics han anat al parc. Per qu no vas amb ells?
Pinotxo es va girar i li va contestar:
- Ara no puc, prefereixo comenar un llibre que em sembla fora interessant
i necessito aprendre coses noves.
El grill seguia intentant de convncer a Pinotxo, i li va dir:
- No et tanquis llegint, ves amb ells a passar lestona, deixa de banda els
llibres, noms serveixen per explicar histries inversemblants sense sentit i
el que et fan es perdre el temps.
Pinotxo darrerament li va contestar de manera molt dolorosa.
- Per per a mi la llibertat s poder llegir quan vull, el que vull i on vull.
Submergir-me en un mn de fantasia i imaginaci que em permet evadir-me
del mn real o aprendre continguts que no podria conixer sense la seva
ajuda.

Diapositiva 8:
Finalment, Pinotxo va arribar a casa i va comenar a llegir. Un cop va acabar
el llibre, es va quedar molt satisfet de la seva elecci, perqu no es va
deixar influenciar per les males idees que li brindava el grill. Daquesta

manera, va conixer noves experincies i es va sentir identificats amb

diversos personatges que van aparixer.

Diapositiva 9
Un mat, Pinotxo li va confessar al grill tot el que pensava dell. Li va dir que
els seus consells no eren adequats, perqu no buscaven el b de les
persones. Sobretot va insistir en qu no el molests ni lenreds ms, que ja
havia aguantat prou. Per ltim, li va remarcar que en aquesta vida les males
influenciar shan devitar, cal seguir el criteri propi i deixar-se portar pels
bons consells.
Pinotxo, un cop va acabar de parlar, es va adonar que potser aquells nens
que trencaven llibres no van tenir la sort que ell va tenir, i per aix un dia
que va tornar a la biblioteca en veu alta per tal que els seus companys
lescoltessin, va repetir les segents paraules:
No et deixis portar per les coses fcils i per aquells que no saben el que
volen!!!
Un llibre tensenyar a aprendre, no els facis malb, mai sabrs que pots
trobar a dins!!!