EDUCACI

Les escoles hauran de regular ls del mbil el

curs que ve
El Govern insta els centres a aprofitar els smartphones com una eina daprenentatge
ELISABET ESCRICHE Barcelona

| Actualitzada el 15/12/2014 00:00

Alumnes de lInstitut Joaquima Pla i Farreras, de Sant Cugat del Valls, utilitzant una
tauleta a laula. Al fons, penjada a la paret, hi ha la normativa de ls del mbil, basada
en quatre colors i codis. / C. CALDERER
Un de cada quatre nens de deu anys t mbil. El percentatge creix fins al 90% en els adolescents de
quinze anys. Tenint en compte les xifres, extretes de lInstitut Nacional dEstadstica (INE), s difcil evitar
que elssmartphones entrin a classe. Els centres escolars fa anys que debaten com sha de gestionar la
seva irrupci. Una part -la majoria- han optat per prohibir-ne ls, i la resta per inclourels com una eina
ms daprenentatge. El departament dEnsenyament ha decidit acabar amb el debat i instar les escoles i
els instituts a regular-ne ls el curs 2015-2016. La conselleria dIrene Rigau, seguint la premissa de donar
la mxima autonomia als centres, deixar que siguin les escoles i els instituts els que decideixin com sha
de materialitzar lordenana. Ara b, el departament els aconsellar que aprofitin el mbil com a eina
educativa.
Segons la directora general dAtenci a la Famlia i Comunitat Educativa del departament dEnsenyament,
Meritxell Ruiz, els smartphones tenen un paper clau en el dia a dia dels nens. Per a ells sn com una
prtesi, diu. Les escoles -insisteix- ho han daprofitar i utilitzar-los per millorar laprenentatge. Tot i que
Ensenyament encara est elaborant les pautes generals que donar als centres, les instruccions es
basaran en tres lnies de treball. La primera ser trobar espais i moments en qu el mbil pugui ser un
instrument de suport educatiu. La segona, determinar en quins llocs no es podr utilitzar, i la tercera,
decidir els espais on es pot compaginar la utilitzaci dels smartphones amb la restricci.

Un cop definides les pautes, els centres seran els que elaboraran les normes i els cstigs, en cas
dincompliment. Cada escola, en funci de la seva autonomia, de les seves capacitats i de la seva
organitzaci, decidir com materialitzar la normativa, deixa clar la portaveu del departament. En cap
cas seran unes instruccions tancades, reitera. Fins ara el departament no tenia una normativa escrita.
Quan algun centre ens consulta com ho ha de gestionar, li aconsellem que es permeti ls dels mbils
per al mateix temps que reguli com fer-ho, detalla la directora general dAtenci a la Famlia i Comunitat
Educativa.
La posici dEnsenyament s just loposada que defensa el Consell Escolar Municipal (CEM) de Girona.
El consell ha aprovat un reglament en qu es prohibeix a tot lalumnat ls dels mbils als recintes dels
centres, excepte autoritzaci expressa del professorat per a usos didctics. El mbil no es pot fer
present, ni visible, ni audible, encara que sigui per utilitzar alguna de les seves aplicacions. Cal apagar el
mbil en entrar al centre, diu el document. El reglament deixa clar que si lalumnat incompleix la
normativa se li confiscar el dispositiu entre dos i cinc dies, en funci del que decideixi el centre. Per
recuperar laparell, afegeix, el professorat de linstitut haur de parlar amb lalumne i la seva famlia. Per
reconduir la normativa, Ensenyament ja sha posat en contacte amb el Consell Escolar de Catalunya.
Estudiarem si pot haver-hi un pronunciament del Consell i, aix, aconseguir un debat ms ampli, avana
Ruiz.
Malgrat de Mar tamb el prohibeix
Per el Consell Escolar de Girona no s lnic que ha prohibit ls del mbil a laula. LAjuntament de
Malgrat de Mar ha pres la mateixa mesura tant a les escoles com als instituts per frenar ls descontrolat
dels aparells. La prohibici ha entrat en vigor aquest mateix curs i sha acordat conjuntament amb tots els
centres educatius del municipi. A part de no poder-los fer servir, el consistori tamb recomana no portar
aquests aparells als centres. En cas que sutilitzi el mbil, es requisari es lliurar a les famlies
personalment. Utilitzar el telfon mbil ser considerat una falta lleu o greu, en funci de ls que sen faci
i segons el reglament intern de cada centre, especifica la normativa. Prohibir-lo no s la soluci. El que
sha de fer s ensenyar a lalumnat a utilitzar-lo amb criteri i sentit, assegura la professora de tecnologia i
educaci del departament de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Merc Gisbert.
La regulaci de ls del mbil per al curs vinent va en sintonia amb la poltica educativa sobre noves
tecnologies impulsada pel departament els ltims tres cursos. El 2012-2013 el Govern, conjuntament amb
la Mobile World Capital Barcelona, lAjuntament de Barcelona i la GSMA (organitzadora del Mobile World
Congress) va impulsar el programa mSchools amb lobjectiu dintroduir el mbil a les aules com a eina
densenyament. Durant el primer curs es va crear lassignatura Mobilitzem la Informtica, basada en la
creaci daplis per a mbils. Actualment fan aquesta matria 12.000 alumnes dESO i un petit percentatge
dels de cicles formatius. Dins del mateix programa, aquest any sha impulsat el Mobile History Map
(MHM), en qu els alumnes de primria, secundria i FP han de crear i geolocalitzar continguts relatius a
punts dinters prxims al seu centre educatiu.
Tot i que per tirar endavant el projecte Ensenyament ha format el professorat, Gisbert alerta que hi ha un
dficit en aquest mbit. No est ben format senzillament perqu la tecnologia avana ms rpidament
que el sistema educatiu, que en alguns aspectes sha quedat al segle XIX, conclou la professora de
tecnologia i educaci de la URV.
Castella-la Manxa els expulsa de laula
Mentre Catalunya aposta per utilitzar els mbils a laula, altres comunitats autnomes van en direcci
contrria. s el cas de Castella-la Manxa. El seu govern va aprovar el novembre passat la nova llei
dinfncia i adolescncia, que prohibeix ls dels smartphones en escoles i instituts. Fins llavors, el
funcionament era el mateix que a Catalunya: cada centre decidia com regulava ls del telfon. Segons la
nova normativa, noms es podr utilitzar el dispositiu de manera excepcional per motius pedaggics i
sempre que es justifiqui per escrit i es compti amb laprovaci del claustre de professors i de les famlies.

Tot apunta que la Xunta de Galcia seguir el mateix cam que el govern de Castella-la Manxa. Els gallecs
volen aprovar per decret la prohibici dels smartphones. De fet, a la majoria dels seus centres ja no es
poden utilitzar . La mesura t el vistiplau de la comunitat educativa, que assegura que entrar el mbil a
laula s un problema.
EDUCACI

Smartphone: prohibici o utilitzaci amb

lmits?
Dos instituts defensen la seva gesti davant la irrupci del mbil
E.E. Barcelona

| Actualitzada el 15/12/2014 00:00

Una alumna de lInstitut Jaume Vicens Vives de Girona, on est prohibit ls del mbil,
guardant el telfon a la taquilla. / DAVID BORRAT
A les aules de lInstitut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Valls simposa el Codi A. Se simbolitza
amb el dibuix dun mbil blau amb un gran interrogant a la pantalla. Lalumnat t clar qu vol dir: Noms
es pot utilitzar el mbil amb lautoritzaci del professorat i sempre per a usos acadmics. El mateix codi
es fa servir als laboratoris i a la zona de tallers. Al pati, per, la senyalitzaci canvia. Aqu mana el Codi R,
materialitzat amb un telfon de color groc. Les instruccions canvien: Es pot utilitzar per connectar-se a
internet, enviar missatges o escoltar msica. Dues pautes ms completen la normativa sobre ls
dels smartphones al centre: el Codi P -simbolitzat amb un telfon vermell-, que en prohibeix ls durant els
exmens, i el Codi S (un mbil verd), en qu es poden utilitzar per connectar-se a internet o enviar
missatges sempre que no interfereixin amb les activitats lectives. Aquest ltim codi saplica noms
durant les sortides.
La normativa es va aprovar per claustre el curs 2013-2014. El reglament intern dabans prohibia la
utilitzaci dels smartphones. Era una incongruncia perqu el mbil es feia servir com a eina educativa a
laula, admet el seu director, Oriol Rodon. A ms a ms, quan es confiscava laparell a lalumne els seus

pares eren els que havien danar a linstitut a recuperar-lo. Aix provocava confrontacions amb els
estudiants i amb les famlies, apunta el director. A finals del curs passat lequip directiu va fer una
valoraci del primer any de funcionament de la nova ordenana. El resultat s positiu, assegura el
director. Les incidncies han baixat un 40% respecte del curs 2012-2013 i la majoria de les que shan
produt les protagonitzen els alumnes novells. Duna banda, sha donat un plus de llibertat a lalumne i, de
laltra, un de responsabilitat, explica. A ms a ms, sha aconseguit eliminar la conflictivitat amb els
pares i els alumnes perqu sn aquests ltims els que sencarreguen dentregar i recollir el dispositiu.
Abans traslladaven la responsabilitat a la famlia i, ara, a lestudiant, matisa Rodon.
Normes clares
Un altre avantatge s que el docent sap que pot confiscar el mbil quan lalumne en fa un mal s, per
que, alhora, pot demanar que el faci servir per a usos educatius. De fet, linstitut, que t 650 alumnes, fa
anys que utilitza les noves tecnologies a laula. Els tres primers cursos dESO es fa servir sobretot la
tauleta tctil i a 4t es potencia lordinador.
A lInstitut Jaume Vicens Vives de Girona, en canvi, el primer que fan els alumnes de quan entren al
centre s guardar el mbil. Alguns opten per deixar-lo a les taquilles, i altres per portar-lo a sobre, per
sempre apagat o silenciat. Les normes de funcionament i organitzaci de linstitut sn clares: Queda
prohibit que els alumnes utilitzin telfons mbils, aparells de msica, jocs electrnics, sistemes de
missatgeria, mquines fotogrfiques o qualsevol mitj de transport [patins, monopatins] durant tota
lestada al centre.
Evitar el conflicte
La seva directora, Anna Mass, admet que part daquesta prohibici s perqu els preocupa un mal s
de laparell sobretot a nivell dimatge. Poden fer fotografies o vdeos per penjar-los amb lobjectiu de
ridiculitzar els companys, argumenta. Quan el docent enxampa algun alumne amb el mbil lhi pren
durant 24 hores. El segon cop, el cstig sallarga tres dies i, la tercera vegada, es queda sense el
dispositiu fins a finals de curs. Tal com passava amb lantiga ordenana de lInstitut Joaquima Pla i
Farreras, sn els pares els que han danar al centre a recuperar laparell. Aix impliquem les famlies en el
compliment de la normativa, matisa la directora.
Tot i la prohibici, per, de vegades lalumnat fa servir el mbil com una eina ms daprenentatge a laula,
bsicament els alumnes de batxillerat. Ho fa en una activitat determinada i sempre sota la supervisi del
docent, insisteix Mass. La directora defensa que si el mbil es queda fora de linstitut sevita que el
conflicte entri a classe. Ens movem per contextos i lalumne ha de saber que quan s a classe el mbil
no es pot utilitzar, explica. Tot i aix, Mass, que a lhora daplicar les noves tecnologies al sistema
educatiu assegura que s de mentalitat oberta, reconeix que lordenana del centre es pot acabar
modificant a curt termini. Com? Encara s una incgnita, conclou.

EDUCACI

Recels de la comunitat educativa als plans del

Govern per introduir el mbil a laula
La falta de formaci dels docents i ls del telfon abans de 3r dESO, les principals preocupacions
ELISABET ESCRICHE Barcelona

| Actualitzada el 16/12/2014 00:00

NORMATIVA PIONERA LInstitut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat ja ha regulat

ls del mbil. / C. CALDERER
El marc legal que prepara el departament dEnsenyament perqu els centres educatius regulin ls del
mbil a lescola a partir del curs que ve ha aixecat certs recels entre la comunitat educativa. Tal com va
avanar ahir lARA, la premissa de la conselleria dIrene Rigau s que instituts i escoles determinin a
quins espais i moments es poden utilitzar els smartphones als centres i, alhora, que el professorat els
aprofiti com una eina ms daprenentatge. Tot i que sobre paper pares, docents i sindicats aproven la
proposta del Govern, la comunitat educativa alerta que, perqu la normativa funcioni, cal reactivar la
formaci digital dels docents i una bona planificaci a lhora de decidir a quina edat sha dintroduir el
mbil per a usos didctics.
USTEC-STEs -el sindicat majoritari en el sector educatiu- denuncia que fa anys que Ensenyament retalla
el pressupost en cursos de formaci permanent per al professorat a causa de la crisi econmica i que per
incloure el mbil a laula cal aquest recurs. El docent ha de tenir uns coneixements tcnics i ha de ser
Ensenyament qui els ha de proporcionar i no empreses privades com passa actualment a diverses
escoles, lamenta la portaveu dUSTEC-STEs, Ana Elvira Snchez. La responsable sindical tamb
lamenta que la regulaci de ls del mbil arribi tres cursos desprs de la seva introducci com a eina
daprenentatge a travs del programa anomenat mSchools. Primer Ensenyament ha venut la necessitat i,
ara, reclama la regulaci, insisteix.
Tot i que lAssociaci Rosa Sensat tamb se suma a la denncia de la falta de formaci del professorat
que fa el sindicat, lentitat veu amb bons ulls laposta del Govern perqu representa una inclusi dels
aparells tecnolgics a classe. La seva portaveu, Francina Mart, mant que ls del mbil modificar la
visi de lensenyament ms tradicional, basat en el fet que la informaci la t tota el docent o els llibres.
Provocar un canvi de mentalitat del professorat que haur densenyar a lalumnat els canals per trobar
informaci i ajudar-lo a processar-la, explica. Laltre gran repte -afegeix-s la utilitzaci social que es faci
dels dispositius dins dels centres escolars. Mart insisteix que s bsic donar criteris i normes ds als
estudiants i que a lalumnat se lha dincloure en aquest debat.
Els temors dels pares

La Federaci dAssociacions de Pares i Mares dAlumnes de Catalunya (Fapac) coincideix amb el

departament dEnsenyament que introduir el mbil com un recurs ms daprenentatge s una bona opci.
Prohibir-lo no porta enlloc perqu el mal s no depn de laparell, sin de les persones, mant el seu
portaveu, lex Castillo. Ara b, el collectiu tamb deixa clar que pot ser un perill introduir-lo en segons
quines edats. Per la Fapac shauria devitar fins a tercer dESO. No tots els nens tenen mbil a primer o
segon, puntualitza Castillo. Laltre aspecte que cal tenir en compte s lextensa gamma de prestacions
que tenen els mbils. A laula sha doptar per aplicacions que tinguin tots els dispositius, tant els dalta
com els de baixa gamma, concreta.
Perills fora de laula
El Consell Escolar Municipal (CEM) de Girona -que va aprovar un reglament en qu prohibeix a lalumnat
ls dels mbils als recintes educatius excepte per a usos didctics, i sempre amb lautoritzaci del
professorat- veu perills que els aparells es facin servir en altres espais de lescola fora de laula. Tal
com ja ha passat en alguna ocasi, es poden produir casos duna mala utilitzaci dimatges i vdeos,
assegura la regidora dEducaci de lAjuntament de Girona, Isabel Murads. Lnica manera que el
consistori giron veuria amb bons ulls la regulaci que proposa el Govern s que sacompanys dun
treball previ per garantir una bona utilitzaci dels smartphones. De fet, el mateix consistori, amb la
collaboraci dels centres escolars, ha engegat aquest curs xerrades amb les famlies i tallers entre els
alumnes per aconseguir aquest objectiu. Amb els alumnes de primria el treball de conscienciaci se
centra sobretot en el nucli familiar i, a secundria en lalumnat, conclou la regidora.