Histria d Espanya

GUERRA
DE
SUCCESSI

1. Causes de la Guerra de Successi.

Bsicament hi ha una causa central: el tro que havia deixat Carles II
(darrer monarca hispnic de la casa dAustria), ja que va morir sense
descendncia. Hi havia dos candidats per reemplaar el tro: Larxiduc
Carles (fill de lemperador Leopold dustria) i Felip de Borb, duc
dAnjou (net de Llus XIV de Frana)
2. Descripci del conflicte: nacional i internacional.
- 1702. 15 de maig de 1702 les potncies aliades van declarar la
guerra a Lus XIV i a Felip V: s' inicia la Guerra de Successi.
Batalla de Cadis: intent aliat (anglo-holands) d'iniciar una invasi
des d'Andalusia.
El rei Felip V torna a Barcelona procedent d'Itlia on havia participat
en la batalla de Santa Vitoria (juliol).
-

1703. Carles III es nomenat rei dEspaa pels aliats.

1704. Acompanyat d'un destacament de 300 soldats alemanys, 4.000

anglesos i 2.000 holandesos, Carles III va desembarcar a Lisboa.
Creuen la frontera i entren a Portugal (Guerra peninsular). Setge de
Gibraltar per part dels aliats.
Un estol aliat es present davant de Barcelona amb la intenci de
prendre-la per la fora, va fug desprs d'haver-la bombardejat.

1705. Pacte de Gnova: el comproms de laixecament de sis mil

homes armats contra Felip V a canvi de rebre ajuda militar i el
comproms que Catalunya mantindria les seves llibertats
independentment del resultat militar de la guerra.
Derrota borbnica en el combat del Congost a la plana de Vic per
escamots armats de miquelets dirigits pel general Moragues.
En aquest agost hi ha; Setge de Barcelona pels austriacistes i
larxiduc Carles es coronat rei de Valncia
Batalla de Montjuc on 1000 vigatans arriben a Barcelona i unint-se a
les tropes aliades capturen la fortalesa, des de la qual
bombardejarien la ciutat.
Setembre, la major part de Catalunya cau en mans aliades (Girona,
Tarragona i Lleida).
El 22 d'octubre entr a Barcelona l'arxiduc Carles.
5 de desembre, l'Arxiduc inaugura les Corts Catalanes (en les quals
va concedir moltes de les reivindicacions, entre elles el control de les
insaculacions). Es van considerar nulles les Corts de Barcelona de
1701 convocades pel rei Felip V i tots els seus acords.

1706. Carles III jur les constitucions catalanes i es reconegut rei de

Castilla, dArag i comte de Barcelona.
Abril, les tropes borbniques posen Setge de Barcelona
Carles III entra a Saragossa i es proclamat rei; a l'Arag, noms
Tarassona i Jaca es mantenien lleials als borbnics.
27 de juny Carles III derrot els Borbons a Castella i entra a Madrid

1707. Febrer, el rei Carles III torna a Barcelona

Octubre, Lleida s ocupada per l'exrcit filipista del duc d'Orleans

29 de juny Decret de Nova Planta: Derogaci dels Furs del Regne de
Valncia i del Regne d'Arag.
-

1708. Tractat de Carles III amb Anglaterra que obria als britnics el
comer directe amb Amrica en igualtat de condicions amb els
espanyols i els donava perms per introduir esclaus en l'Amrica
hispana a canvi d'ajuda militar.
Juliol, caiguda de Tortosa a mans filipistes.

1710. Les campanyes de guerra se centren ara ja bsicament dins el

territori espanyol. Ofensiva de lexrcit austriacista recuperant
l'Arag.
21 de setembre, Carles III torn a entrar a Madrid, per la
impossibilitat de mantenir-la loblig a retirar-se'n, i es venut pels
borbnics.

1711. Abril, Carles III, davant la mort del seu germ, lemperador
Josep I, es proclamat Emperador del Sacre Imperi Romanogermnic
amb el nom de Carles VI.
Caiguda de Girona en mans austriacistes.

1712.El 18 d'agost es va signar a Pars una treva entre Espanya,

Frana i Gran Bretanya, a la qual desprs es van afegir Portugal i
Savoia, eliminant qualsevol oportunitat de l'emperador d'ocupar el
tron d'Espanya.

1713. 11 dabril-13 juliol Tractat d'Utrecht. Fi de la Guerra de

Successi.

3. Setge de Barcelona.
Operaci militar central, que va ser lultim episodi de la guerra se
successi Espanyola. Causada entre el 25 de Juliol de 1713 fins l11
de setembre de 1714. Va ser planejat perl duc de Plip , primerament
com un bloqueig de bombarderia, que no pas un assalt per esperar la
rendici de la ciutat. L'entrada en joc d'un exrcit provinent del Regne
de Frana, el juliol del 13, per donar suport a l'exrcit espanyol amb el
canvi de direcci militar cap al Duc de Berwick, ms interessat en
prendre la ciutat que en destruir-la, decant severament el curs del
setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles.
Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats
borbnics, els catalans van triar la resistncia fins a la mort.
4. Protagonistes:
Felip dAnjou (Felip V): (Viena, Austria, 1685 ibdem, 1740),
arxiduc dustria, aspirant al tron de la Monarquia hispnica, nomenat
rei dEspanya pels aliats des de 1702 (Carles III), jurat per les Corts de
Catalunya com a rei des de 1705, reconegut com a emperador
dAlemanya i rei dustria des de 1711 (Carles VI).

Carles dHabsburg: (Versalles, Francia, 1683-Madrid, 1746): net de

Lluis XIV, aspirant al tron de la Monarquia hispnica, que a partir de
1701 es convertir en Felip V.

Rafael Casanova: (Moy, 1660 San Baudilio de Llobregat, 2 de

mayo de 1743), fill de pagesos propietaris, jurista, partidari de
larxiduc, el 25 de gener de 1706 va ser extret per insaculaci com a
nou conseller ter de Barcelona i un any desprs, larxiduc Carles
dustria el distingiria amb la titulaci de ciutad honrat de
Barcelona. Fou nomenat Conseller en Cap del Consell de Cent de
Barcelona, mxima autoritat militar i poltica de la ciutat, el 30 de
novembre de 1713 durant el setge borbnic de Barcelona. Ferit en la
batalla final de l11 de setembre de 1714, Casanova va ser amnistiat i
va tornar a exercir com a advocat des de 1719 fins poc abans de la
seva mort.
Antoni Villarroel: (Barcelona, 1656 - La Corunya, 1726) militar
borbnic fins l'ofensiva de 1710, es va adherir als aliats i va ser
nomenat general comandant de lexrcit de Catalunya el 13 de juliol
de 1713. L1 de setembre de 1714 Villarroel va convocar un consell
de guerra en el qual va suggerir la convenincia de capitular i
d'acceptar l'oferiment del duc de Berwick. Rafael Casanova i els
consellers s'hi van oposar, i Villarroel va intentar dimitir, per davant
l'assalt de l'11 de setembre va mantenir-se al capdavant de les forces
catalanes. Villarroel, ferit, va ser empresonat. Fou traslladat a un
penal de La Corunya fins que va morir el 22 de febrer de 1726.
5. Conseqncies:
a. Tractat dUtrech.
El 1711 va morir sense descendncia l'emperador austrac,
germ de Carles dHabsurg. Aquest va marxar cap a Viena per
assumir la corona imperial, i el joc d'aliances sen va ressentir.
No era convenient una uni dels trons espanyol i imperial en
una sola persona. Aix i l'esgotament econmic dels
contendents van dur a converses de pau en qu, a canvi de
conservar el tron, Felip V va cedir territoris i privilegis
comercials, sobretot a favor dels britnics, per sense oblidar
el greuge que, segons ell, havien coms els catalans en
revoltar-se contra seu. Amb aquestes condicions, es va signar
el tractat dUtrecht l'abril del 1713, que cloa la guerra i
ignorava les llibertats de Catalunya malgrat l'afany dels
ambaixadors catalans per fer-se sentir en les negociacions. El
factor internacional va condicionar en tot moment el dest de
Catalunya en la guerra de Successi. Les garanties del pacte
de Gnova shavien esvat.

b. Decret de Nova Planta.

Els Decrets de Nova Planta sn el conjunt de lleis sancionades i
promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren
l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis el
monarca borbnic s'arrog la sobirania dels regnes invocant un
dret div.

6. Anlisis de tres fonts: cerqueu i escolliu una font textual, una

cartogrfica i per ltim una icnica (imatge). Analitzeu cada
imatge seguint la segent pauta:
a. Classificaci de la font: primria, secundries.
b. Contingut de la font: tema, idees ms importants.
c. Context histric.

CARTOGRFICA
s un mapa de font secundria, ja
que sha fet posetrior a la guerra de
successi.
El contingut daquesta cartografia s
com estava dividida lEuropa en la
guerra de successi. Podem observar
els dos blocs: El bloc vermell es de
Carles de Halsburg, que tenim:
Portugal, Pasos Catalans,
Anglaterra... I despres el Bloc
borbnic, procedents de Frana,
tenim: Espanya, Frana, Part dItalia...
Ens basem en un contex de varis
anys, ho situarem entre lany 1702 fins al 1714.

FONT TEXTUAL
11 setembre, 1714
Reduda esta a tan deplorable estat, si b animosa a la major defensa y
resistncia al
assalt, ... arrib la desgraciada hora de cerca de la una de la matinada del
dia 11 de
setembre de est mateix any 1714, en qu ab lo favor de la obscuritat de la
nit don lo

exrcit dels sitiadors de improvs, y ab gran fria e mpetut, avans general,

no sols en un
mateix temps a totas las ditas bretxas de muralla y baluarts de la plaza,
sin tamb al
fort de Santa Eulria, que format de gleva era baix al arenal devant dit
baluart de
Llevant.
Y no podent la gent se trobava de guarda resistir a la multitut y fria dels
que avansavan
ni promptament ser socorreguda dels retents que las dems nits quedavan
apostats en lo
convent de Sant Agust y altres llocs prxims, per haver-los a las matexas 11
horas de
esta matexa nit fet retirar (lo que no se sab perqu), restaren las tropas del
exrcit
allotjadas dalt sobre ditas bretxas y baluarts de la muralla.
Relaci del siti de Barcelona de l'any 1713 i 1714" (f. 101v-140)
s una font primaria i de carcter textual.
El tema central, s la derrota de Catalunya(Barcelona) contra lexercit
espanyol. Ms concretament s l 11 de setembre del 1714.
Ens basem amb el context histric de finals de la guerra, o ben be el final.
En el qual Barcelona lluita per els seus drets i per la seva llibertat.

ICNICA

s una iconografia primria, ja que es un

retrat fet a la poca.
Figura que son dos homes a la muralla de
Barcelona, vigilant per si atacaven
Barcelona.
El contex, es durant el setge de Barcelona
del 1714. El perode el qual Barcelona i
Catalunya va estar pressionada per les
tropes de Felip V.

7. Contesta de forma argumentada a la segent pregunta:

Quins tipus de relacions podem establir entre els fets
estudiats i lactual conflicte Catalunya-Espanya?
Jo crec que la relaci principal, s el crit de llibertat que hi ha en els
dos perodes. Un crit que per banda esta argumentat , per la part
antiga com la promesa que Carles dHabsburg promet i que desprs
no compleix; com lactual de promeses incomplertes.