Assaig sobre La bicicleta esttica den Sergi

Pmies
La bicicleta esttica representa una vida en 19 fascicles. En Sergi
Pmies recull en la seva maduresa el que ha sembrat durant tota
una vida i captura a mode de fotografies passatges del que ha
viscut, del que lha marcat, caminant de puntetes entre lestreta
lnia que sovint separa realitat i ficci. En 19 relats podem creure
ms o menys en la veracitat dall que ens explica, per al cap i a la
fi els acabem fent nostres. Qui no sha sentit sol? Qui no ha recullit
les mirades perdudes en una sala despera? Algunes, sn situacions
quotidianes i daltres imaginries que la nostra ment probablement
ha recreat en algun moment de les nostres vides. La lectura de La
bicicleta esttica s fcil i amena el pots llegir en qesti dun parell
dhores si arriba. Un llibre agrat que tot i la seva petitor pot ser una
bona guia per afrontar determinades situacions.
Sergi Pmies afirma que el lector s qui acaba el conte. Aquesta
frase o, ms aviat, aquesta sentncia, pot llegir-se com una definici
literria. Pot relacionar-se amb el conte Papiroflxia, del seu llibre La
bicicleta esttica. No noms s una concessi, sin que va molt ms
enll del que aparentment pot semblar i atorga una part del poder
de la lectura, precisament, a qui llegeix. Transcendeix ms que els
finals oberts o tancats ja que, al cap i a la fi, tots acaben per ser
oberts pel simple fet que cada lector el fa una mica seu en acabar la
lectura i que cada ment s ms o menys lliure de fer les seves

prpies interpretacions. A partir daqu i en relaci al conte

Papiroflxia, ens adonem que el personatge del conte viu la mateixa
situaci que qualsevol lector quan senfronta a un llibre o un conte o
qualsevol lectura. Ens disposem a llegir, per tamb sense voler-ho
est inscrit en la naturalesa humana a interpretar-lo a la nostra
manera, segons les nostres expectatives, experincies i una llarga
llista de coses que afecten a la percepci.
Daltra banda, lordre dels contes dins del llibre proporciona
certa sensaci dequilibri ja que combina la duresa dels diferents
contes de manera que sintercalen: un de ms, un de menys, un de
ms... Talment com si es tracts dun fil musical on les canons que
sonen tamb apareixen de forma que una de rpida va seguida
duna de lenta, que va seguida duna altra de rpida, i aix
contnuament. Tot i que en aparena i hi hagi aquesta harmonia,
personalment trobo que no s que hi hagi contes ms o menys durs,
ni ms o menys rpids/lents, sin que nhi ha que, a la primera
lectura, semblen ms colpidors que daltres, ja sigui pel llenguatge
que sempra, els personatges que apareixen, els dilegs que
aquests tenen i les situacions que es donen, i cada lector els aprecia
duna manera diferent. Tamb cal comentar que el primer conte,
Benziodiazepina, el que obre el llibre, s tota una declaraci
dintencions per part del seu autor; presenta una versi de si mateix
i del que nespera. De la mateixa manera que lltim conte, Hauries
hagut dinsistir, tamb est calculadament collocat al final, com a
tancament.

Les narracions Papiroflxia i Mapa de la curiositat van molt

lligades dins de lobra La bicicleta esttica; tenen certs aspectes
que, narrativament, les poden relacionar. No noms pel fet que
ambdues estiguin narrades en primera persona, s a dir, on el
narrador s el protagonista ja que aix succeeix tamb en la
majoria de contes de Pmies, ni tampoc, segurament, per el
pessimisme que sen desprn. Ambdues narracions parlen dun
mateix tema central: la infantesa. En el Mapa de la curiositat ens
explica un grapat de situacions que, quan ets petit, et fan encuriosir
duna o altra forma. Parla de la innocncia dels nens quan sn
petits, com per exemple del fet de no saber que els pares sn el
Pare Noel. Aquest conte s al cap i a la fi una crida a la no explotaci
de la nostlgia i no portar a terme ls pornogrfic de la memria.
La relacionem amb Papiroflxia ja qu aquesta segueix la mateixa
lnia: parla de la imaginaci dels infants, de lobra El petit prncep de
Saint-Exupry, compara els infants amb els adults (la suposada
innocncia dels infants enfront de la insensibilitat dels adults), del
pas

del

temps

lherncia,

pel

que

fa

les

seves

filles

bessones.Pmies, amb aquestes dues narracions, pretn buscar el

mateix que Saint-Exupry, aquesta innocncia que, per edat, no et
correspon quan et fas gran: Desconfio daquests impulsos i dels
rampells de transcendncia que comporten. Possiblement, all que
les lliga a ms del que ja he comentat, siguin aspectes tamb
textuals.

Gaireb totes les narracions mhan semblat interessants, per no dir

totes. Tot i aix hi ha tres que mhan cridat especialment latenci i
que crec que mereixen una petita menci per acabar aquest assaig.
La primera s Papiroflxia. Laparici del llibre El petit prncep ja
crida latenci. Pmies duu a terme un estudi molt interessant de
levoluci del carcter dels humans comparant els infants amb els
adults. A banda daix, qui no ha sentit mai aquesta vergonya de no
haver llegit el gran best-seller de moda o aquella pellcula de qui
tothom parla, la rbia que ens fa la gent que somple la boca dia i
nit parlant de les bondats duna pea literria o una obra dart quan
nosaltres la trobem simple o sense cap mena datractiu. Una conjunt
de sensacions ben narrades i ben exposades adornades amb el toc
tendre de les bessones.
La segona, Un any de gos equival a set anys de persona. s un
narraci molt rica ja que utilitza una faula amb personatges gossos i
personatges porcs. Amb aquestes caracteritzacions ten arribes a
adonar de com som de semblats als carcters animals. s divertida i
natural a lhora que molt illustrativa.
I la darrera s Voluntaris. Hi havia una vegada que no era com les
altres, amb aquest fragment Pmies confessa all que li interessa
de la literatura. Pmies parla de les coses que lafecten per
sobretot de les coses que li interessen: Dels que busquem en la
realitat les histries que no som capaos dinventar. Com si no

tingus imaginaci i utilitzs la vida real propera. s una narraci

dola i que et fa reflexionar.