Ja de tornada a classe, la Maria i la Marian continuen renyant en Robert pel que acaba de passar al pati: —No thas de riure d’en Pau —li diu la Marian. Peré en Robert les ignora i continua caminat tranquil-lament cap a Iaula. La Maria esta una mica trista perqué, des que eren molt petits, en Roberti sempre han jugat junts. Pero durant aquest curs ja és. com abans. En Robert sempre prefereix jugar amb els se amics i fa molt de temps que no va a jugar a casa seva. Quan seuen, la mestra els demana que estiguin ben atents perqué € llegira un conte i després hauran de fer activitats. En sentir-ho, la ila Marian agafen els seus llapis. Mentrestant, en Robert riu dalgut cosa que li han dit. La mestra demana silenci i comenga a llegir: Hi havia una vegada un poble que estava habitat per les llebres rapides del mon. Tots els animals dels pobles dels voltants solien anar-hi per veure les curses que feien entre elles perqué eren m emocionants. Cal dir que les llebres tenien un petit truc: es po: unes sabates magiques que feien que corregues molt més del que és normal. Totes les llebres te1 molta cura de les seves sabates. Els avis llebre sem els deien: —Si no cuides les teves sabates magiques, deixaiDe manera que les llebres netejaven les seves sabates cada dia. Perd hi havia una llebre que es deia Cassiopea que ja feia temps que no corria tan de pressa com les altres. Els avis llebre comentaven: —Segur que no neteja bé les seves sabates magiques. Fins i tot les seves propies amigues comencaven a riure’s Wella, perqué perdia totes les curses. La Cassiopea ho passava molt malament i Jano era felic corrent. Ta poca poc, en comptes de cérrer, va comengar a anar a veure } les curses. Al comencament els altres animals s‘estranyaven & que no corregués, perd després s‘hi van anar acostumant. Iva arribar la gran competicié per determinar qui era la Ilebre més rapida. El jutge de la cursa era el mussol més savi de tots. La Cassiopea no volia correr i algunes llebres es burlaven d’ella. Llavors, el mussol va dir a una d/aquelles llebres que li canviés les sabates. Al comengament la llebre burleta va dubtar, perd finalment va acceptar perqué estava convencuda que guanyaria igualment la cursa. Perd quan van fer el senyal de sortida, la Ilebre burleta, en comencar @ correr, es va adonar que les potes li feien molt de mal i que no : podia c6rrer a gran velocitat. Mentrestant, la Cassiopea ja estava entre les primeres. La llebre burleta es va haver d’aturar, perqué a cada salt que feia més mal li feien les potes. Ila Cassiopea, contentissima perqué tornava a correr, al final va guanyar la cursa. La llebre burleta es va quedar ben trista i el mussol Ja va anar a veure per animar-la: —Has perdut la cursa perd has guanyat una lli¢d. Només quan camines amb les sabates d'un altre ho pots entendre. Ara ja saps que a la Cassiopea les sabates li anaven molt petites; per aixd no podia cérrer. Cal que ho tinguis en compte a partir dara.