2n de BAT.

Histria dEspanya
LA SEGONA REPBLICA (1931-1939)
Lany 1931, amb el final del regnant dAlfons XIII i la proclamaci de la Repblica,
Espanya es va convertir en un estat veritablement democrtic. Es va reconixer els
drets i les llibertats individuals, aix com el dret dautogovern de les nacionalitats
histriques. Durant letapa de govern de les esquerres, es va posar en marxa un
ambicis programa de reformes per intentar superar els greus problemes que patia la
societat espanyola dels anys trenta i modernitzar el pas.
Al llarg del perode republic, es van produir importants conflictes poltics i socials.
Lesquerra i la dreta tenien visions molt diferents sobre la manera de resoldre els
problemes del pas, especialment desprs del triomf dels conservadors a les eleccions
de 1933 i dels fets dOctubre de 1934. La divisi de la societat en dos blocs
antagnics, a les eleccions de febrer de 1936, va donar pas, uns mesos ms tard, a la
insurrecci militar contra el govern de la Repblica i a linici de la Guerra Civil.

La proclamaci de la Repblica. La Constituci de 1931

Crisis de la monarquia
Identificaci amb la dictadura de Primo de Rivera
1930 Pacte de Sant Sebasti: Comit revolucionari amb la finalitat de provocar un
canvi de rgim mitjanant un aixecament militar i la constituci dun govern provisional
de la Repblica. Republicans (Alianza Republicana, Partit Republic Radical
Socialista, Derecha Liberal Republicana), Nacionalistes (Acci Catalana, Acci
Republicana de Catalunya, Estat Catal i Organitzaci Republicana Gallega
Autnoma) i Socialisme (Indalecio Prieto i Fernando de los Rios del PSOE)
12 de setembre de 1930 Aixecament militar a Jaca, proclamant la Repblica. Va ser
controlada i els seus liders els capitans Fermin Galan i Garcia Hernandez afussellats.
Augment de la tensi social i de loposici poltica.
Febrer 1931 almirall Aznar nomenat President del govern.
Convocatria de eleccions municipals amb la participaci de totes les forces
poltiques = es va plantejar des de lesquerra republicana com un plebiscit
(referndum) entre monarquia i repblica = polaritzaci de forces
Les eleccions del 12 dabril de 1931
Victria de les forces republicanes a les principals ciutats del pas, encara que el
frau electoral es mantingus a les zones rurals amb la victria de les forces
monrquiques (liberals i progressistes) la majoria delectors es van pronunciar a
favor de les forces republicanosocialistes.

Manifestacions deuforia dels republicans i el Rei pensa en convocar eleccions a

Corts.
El 14 dabril es va proclamar la Repblica en molts ajuntaments de lEstat Espanyol
(Barcelona, Sant Sebasti, Saragossa, Salamanca, Madrid...)
El Rei renuncia al tron i abandona Espanya.
Formaci Govern Provisional presidit per Niceto Alcal Zamora i format per
socialistes i republicans.
Convocar eleccions a Corts i fer una Constituci i posar en marxa un seguit de
reformes urgents: agricultura, exrcit i educaci.
La Constituci de 1931
28 de juny 1931 Eleccions a Corts constituents (assemblea representativa que te com
missi elaborar la Constituci)
Parlament format majoritriament pels republicans progressistes i socialistes:
Objectius a complir per la nova Constituci: reconeixements dels drets i llibertats dels
ciutadans i definir les caracterstiques del nou sistema poltic.
Temes polmics i que dividien la societat: la qesti religiosa i lestructura de lEstat. .
9 desembre 1931 Aprovaci de la Constituci
Niceto Alcal Zamora president de la Repblica.
Caracterstiques:

Llibertat de cultes, llibertat dexpressi, reuni i associaci, de residncia i

circulaci.

Inviolabilitat del domicili i la correspondncia.

Dret al divorci.

Estat laic i retirava qualsevol mena de suport econmic a lEsglsia catlica.

Estat integral per amb reconeixement de les autonomies

El Congrs ser lnica cambra legislativa, escollida 4 anys per sufragi

universal, que incloa per primera vegada el vot femen.

Les forces poltiques i sindicals espanyoles

ELS PRINCIPALS PARTIT POLTICS DE LA II REPBLICA

Partits dmbit espanyol
Caracterstiques i Ideologia

Dirigents ms destacats

Socialisme, divisi entre el sector ms

reformista (Prieto) i el revolucionari (Largo
Caballero)

Idalecio Prieto, Francisco Largo

Caballero

Partits desquerra
PSOE

Astries, Biscaia, Madrid, Castella, Extremadura

i zones agrcoles nord Andalusia.
PCE

Marxisme revolucionari, lluita el feixisme.

Minoritari, Pas Basc, Astries i algunes zones
dAndalusia.

Jos Daz,
Pasionaria)

Dolores

Ibrruri (la

Partits de centreesquerra
Radical Socialista
Republicana

Uni

Acci Republicana
Izquierda Republicana

Molt similar a Acci Republicana.

Marcel Domingo

Reformista, per modernitzar Espanya. Superar

els vells problemes: exrcit, privilegis de
lesglsia, reforma agrria i descentralitzaci del
pas.

Manuel Azaa

Partits de centradreta
Derecha liberal republicana
Partit Radical

Niceto Alcal Zamora

De posicions progressistes, passa a collaborar
amb la dreta en el 1933

Alejandro Lerroux

CEDA

Confederacin
espaola
de
derechas
autnomas
(1933).
Conservador
i
antireformista.

Jose Maria Gil Robles.

Agrario

Defensa interessos dels propietaris agraris

mitjans i anti-reforma agrria

Renovacin espaola

Parits monrquics dinspiraci autoritria i

antidemocrtica. Molt bel.ligerant en contra de
la Repblica.

Antonio Goicoechea, Manuel Jos

Fal Conde i Ramiro de Maeztu.

Juntas de ofensiva nacional-sindicalista.

Influda pels moviments totalitaris emergents a

Jose Antonio Primo de Rivera.

Partits de dreta

Traicionalistes (carlisme)

Jos
Calvo
Nacionalista)

Sotelo

(Bloque

Partits feixistes
Falange espaola y de la
JONS

Europa.
Partits nacionalistes
Esquerra
Catalunya

republicana

de

Lliga regionalista
Partit nacionalista basc
ORGA (Galicia)
SINDICATS OBRERS
Uni
General
Treballadors (UGT)

de

Socialisme (PSOE), nord dEspanya (Astries i

Biscaia), Madrid, zones agrries del nord
dAndalusia, Castella la Manxa i Extremadura.

Confederaci
Treball (CNT)

de

Sindicat anarquista, revoluci social. Posposar

la revoluci o acci directa. Catalunya,
Andalusia i Arag. FAI.

Nacional

El bienni reformista (1931-1933)

Les grans reformes

Govern presidit per Manuel Azaa. Socialisme i republicanisme de centreesquerra.
Reformes amb lobjectiu dintentar superar els greus problemes que afectaven el pas i
fer dEspanya un pas modern i amb ms justcia social.

Reforma Agraria: Endarreriment, profundes desigualtats socials i forta

conflictiviatat. Predominava el latifundisme i jornalers amb condiciones
extremadament dificils. Distribuci de la terra i facilitar-hi laccs als
jornalers. Llei de Bases per a la Reforma Agrria (9 sep 1932), que
afectava al latifundisme. Creaci de lInstitut de Reforma Agraria,
encarregat dexpropiar terres (indemnitzades) i lliurar-les als camperols.
Per de forma molt lenta. Conflictivitat perqu ni els camperols ni els
grans propietaris estigueren contents.

Relacions Esglsia-Estat: lesglsia tenia un pes molt important en la

vida moral i religiosa del pas, tamb era propietria de terres i bns
immobiliaris i monopolitzava leducaci. El govern va prendre mesures
orientades a secularitzar la societat i lEstat, i que limitaven el poder de
lesglsia: matrimoni civil, el divorci, dissoluci de la Compaia de Jess,
i foment de lensenyament pblic. Problemes amb la jerarquia i sectors
ms intransigents i el Vatic.

Reforma Militar: lexrcit espanyol comptava amb uns mitjans limitats i

mantenia una estructura, basada en un excs doficials, que no
sadequava a les necessitats defensives dels pas. Va suprimir les

capitanies generals, i va reduir les divisions de lexrcit de terra; va anular

els ascensos per mrits de guerra durant la dictadura (Marroc) i va oferir
el passi a la reserva, amb el sou ntegre, als militars que ho sollicitessin.
Buscava un exrcit ms operatiu, reduir les escales superiors i facilitar
una sortida als militars de dubtosa fidelitat a la Repblica. (Cop destat
fracassat del general SanJurjo, 1932)

Reforma educativa: Augment dels pressuposta deducaci, la creaci de

milers de places de mestre, la construcci daules deducaci primria i la
imposici de limitacions als ordes religiosos en lmbit de lensenyament.

Legislaci laboral: Millorar les condicions de treball dels obrers i tamb

es van ampliar les assegurances socials en matria de jubilaci,
maternitat i accidents laborals.

Descentralitzaci de lEstat: la Constituci recollia la possibilitat

daprovar estatus dautonomia. Saprov lEstatut de Catalunya, no sin
critiques i molts problemes. Euskadi, amb un primer projecte (Estella)
aprova un Estatus General de lEstat Basc el 1931, per amb recels per el
carcter separatista i el recolzament dels carlins, va retardar la seva
aprovaci definitiva a octubre de 1936, ja en plena guerra civil. Galcia,
Pas Valenci, illes Balears, Andalusia i altres territoris, tamb tingueren
projectes que la guerra no va deixar aprovar.

Evoluci econmica i moviment obrer

Context internacional
Econmic: La Repblica neix en plena crisi econmica dels anys trenta desprs
del crack de 1929 als EEUU que sestn a Europa, per lendarreriment i el
proteccionisme de leconomia espanyola que la deixava fora de lmbit
internacional, va fer que no es vora afectada directament, per va patir algunes
conseqncies imporants, com la caiguda de les importacions i la reducci de les
inversions estrangeres. A ms va frenar el tradicional recurs a lemigraci exterior i,
fins i tot, va obligar el retorn de molts emigrants.
Poltic: Crisi del sistema poltic liberaldemocrctic i ascens del feixisme i de rgims
autoritaris amb els exemples de Mussolini a Itlia des de 1922 i Hitler a Alemanya
des de 1933. Per tamb cal tenir en compte la dictadura sovitica comunista en
mans de Stalin, amb la seva poltica de suport als partits comunistes europeus
amb la finalitat destendre el model arreu dEuropa
Crisi econmica i conflictivitat social
Degut a les dificultats estructurals de leconomia espanyola (que ja coneixem)
latur comena a crixer de manera constant durant tot el perode republic (fi de
les obres pbliques de la Dictadura i fi de la Exposici Internacional de 1929...),

sobre tot als nuclis urbans. La desconfiana dels inversors i empresaris envers a
un govern desquerres va fer que la caiguda de la inversi i del tancament
dempreses agreujara la situaci, encara que durant el govern de dretes sinverteix
un poc la situaci.
Tot aix fa que la conflictivitat laboral a la ciutat i tamb al camp fora cada vegada
major, augmentant lagitaci poltica i ideolgica.
Lacci sindical
CNT, anarquisme que anava des de el anarcosindicalisme moderat o reformista,
que donava suport crtic a la Repblica, posposant la Revoluci (Joan Peir i
ngel Pestaa) i la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti i Diego Abad de
Santilln), sector ms radical partidari de lacci directa i de la lluita revolucionaria,
i desconfiava de les insuficients reformes republicanes.
Aquest ltim sector va controlar el sindicat al temps que el dirigents moderats van
presentar les seves posicions en el Manifest del Treinta (1931) en que
denunciaven el control de la FAI i els perills de la insurrecci. Finalment van
avandonar la CNT a la que tornaren en el 1936. El radicals van organitzar
moviments dinsurrecci com: Casas Viejas (Cadis) gener 1933, aixecament
camperol durament reprimit pel govern, una de les raons del desgast del mateix.
UGT (Julian Besteires i Francisco Largo Caballero), Sindicat vinculat al PSOE, de
tradici urbana es va estendre rpidament al camp amb la seva Federaci
Nacional de Treballadors de la Terra (FNTT), enfortida durant el govern
desquerres (1931-1933). Es va anar radicalitzant, sobre tot desprs de la victria
de les dretes en novembre 1933, imposant-se la lnia ms esquerrana i
revolucionar de Largo Caballero, que va intervenir activament en la preparaci del
moviment revolucionari de loctubre de 1934.

El bienni radicalcedista. La revoluci de 1934

Crisi del reformisme

Raons del fracs del projecte reformista del primer bienni republic:

Disputes dins de la mateixa coalici: aconseguir una societat socialista o

una societat burgesa democrtica i avanada.

Oposici parlamentria de la dreta.

Les dificultat financeres de lEstat, que no permetien consolidar les

propostes reformistes

Oposici radical no parlamentria contrria a la repblica: conservador

monrquics i feixistes, i lanarquisme insurreccionalista.

Cop destat del general Sanjurjo agost 1932.

Accions violentes de lanarquisme. Casas Viejas 1933.

Radicalitzaci del PSOE que no volia collaborar amb el republicanisme

progressista, que impedia lacci de govern.

El president de la Repblica, Alcal Zamora, va encarregar la formaci de un nou

govern al radical Alejandro Lerroux ms moderat, per sense resultat el que va obligar
a la convocatria dunes noves eleccions.
Lincrement de la tensi
Eleccions de novembre de 1933 amb la victria de les dretes agrupades en la CEDA,
per unes esquerres dividides i enfrontades, i per labsentisme promogut per
lanarquisme. Agreujat per el malestar per el anticlericalisme, la difcil conjuntura
econmica, i el desgast del govern anterior.
Accions anarquistes.
El president de la Repblica encarrega a Lerroux formar un nou govern amb el
cedistes.
Accions clarament antireformismes: ajornament de la reforma agrria, amnistia per el
general Sanjurjo i el colpistes, alentiment i paralitzaci del procs autonmic (P. Basc i
Galcia).
Els fets dOctubre de 1934
A partir de 1934 van entrar en el executiu tres ministres de la CEDA, el que se va
veure des de lesquerra i el moviment obrer com un perill per a la llibertat i per a la
mateixa Repblica.
Vaga general 5 doctubre de 1934, amb una incidncia regular en el conjunt
dEspanya: Arag, Mrcia, Santander, Andalusia, conques mineres de Palencia i Lle
amb caracterstiques insurreccionals.
Ser a Astries, una de les zones ms conflictives de lEstat, on es va desencadenar
una autntica revoluci: del 5 al 18 doctubre se va estendre dirigits per lAliana
Obrera (CNT-UGT), 20.000 obrers miner armats van prendre el poder en moltes
localitat de la regi al crit sUni de Hermanos Proletarios. Reprimida pel exrcit, dirigit
pel General Franco, va desencadenar una intensa repressi posterior, amb el saldo de
ms de 1.000 morts.
Controlades les revoltes la repressi va continuar: obrers i dirigents empresonar,
prohibici de diaris i molts ajuntaments dissolts.
Catalunya tamb va tenir la seva prpia revoluci que va acabar amb la dissoluci del
Parlament i de lautonomia. (estudiarem ms profundament en lapartat de Catalunya).

Les eleccions de 1936 i el govern del front popular

La fi del bienni conservador

Malestar generalitzat damplis sectors de la societat i descrdit del govern:

o Dura repressi arran dels fets doctubre de 1934 contra obrers i
militants sindicals i contra les organitzacions poltiques desquerra
o Moviment en contra de la pena de mort i demanda damnistia
o Falta de solucions als problemes econmics del pas
o Defensa sistemtica dels interessos dels grups dominants
o Crisis govern per lescndol de lestraperlo (casos de suborn per
permetre la prctica dun joc prohibit: la ruleta)

Les eleccions de febrer de 1936

Convocatria deleccions generals per al 16 de febrer de 1936.
Opcions poltiques fortament polaritzades i ambient poltic cada cop ms tens

Front Popular, coalici de les forces progressistes

o (Izquierda Republicana, Unin Republicana, el PSOE, el PCE, el Partido
Sindicalista, el POUM i la UGT),
o La CNT no va participar directament per els seus seguidors donaren
suport.
o Programa que incloa: lamnistia per als presos poltics, la continuaci de
la reforma agrria i laprofundiment del procs autonmic.

Bloc Nacional; coalici de dretes.

o CEDA, el monrquics i el tradicionalistes

Amb una participaci del 72% del cens el Front Popular guanya les eleccions, sobre
tot a les grans ciutats, rees industrials i zones latifundistes dAndalusia i
Extremadura.
Per larc electoral marcava un clara tendncia a la divisi ideolgica del pas:

257 diputats del Front Popular

139 de dretes i 57 de centre.

El govern del Front Popular

President del Govern: Manuel Azaa
Accions de govern:

Decret lamnistia

Restabliment de la Generalitat de Catalunya

Reactivaci de la reforma agrria

Radicalitzaci de la vida poltica i social:

Reacci violenta de lextrema dreta, especialment la Falange

Enfrontaments violents entre lextrema esquerra i lextrema dreta: Assasinant

del gurdia dassalt Jos del Castillo pels falangistes i el del lder de la creta
monrquica Jos Calvo Sotelo, per part de policies uniformats en resposta.

UGT i CNT tamb radicalitzaven les seves posicions.

o Conflictes i enfrontament al camp.
o Ocupaci de finques: lentitud de la reforma.

Maig de 1936

Manuel Azaa, President de la Repblica en substituci de Alcal Zamora.

Casares Quiroga, President del Govern.

o Nou impuls a la reforma agraria
o Culminaci del procs daprovaci de lEstatut dautonomia Basc.

LA GENERALITAT (1931-1939)
Durant letapa republicana, Catalunya va recuperar el seu autogovern. La Generalitat
va estar presidida per Francesc Maci, i posteriorment per Llus Companys, tots dos
membres dEsquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit hegemnic a Catalunya.
LEstatut de 1932, amb competncies retallades respecte a lavantprojecte de Nria,
va permetre desenvolupar una important obra de govern. Aquesta obra, per, es va
veure limitada per aspectes com la falta de recursos, la lentitud en el trasps de
serveis i la inestabilitat poltica daquells anys.
A Catalunya, el perode republic no va estar exempt duna intensa conflictivitat social,
protagonitzada fonamentalment pels sectors ms radicals de lanarquisme. Al llarg
daquesta unitat analitzarem aquesta conflictivitat i incidirem en fets tan importants
com els del 6 doctubre de 1934 o el resultat de les eleccions del febrer de 1936.

El restabliment de la Generalitat

Unificaci dels partits de lesquerra catalana per a les eleccions de 1931: Esquerra
Republicana de Catalunya (Estat Catal de Maci; Partit Republic Catal de
Companys; revista lOpini i sector independents del republicanisme catalanista, que
es presentarem amb coalici amb la Uni Socialista de Catalunya.
Partit Catalanista Republic (Acci Catalana i Acci Republicana de Catalana)
Coalici republicanosocialista (Partit Radical, antics federals i el PSOE)
PCE
Lliga Regionalista
Alta participaci, triomf de per Esquerra Republicana de Catalunya i de la seva
coalici, en contra de la Lliga, de forma que el catalanisme passava a estar dominat
per una formaci progressista i republicana, que representava les aspiracions de la
petita burgesia i damplis sectors popular.
La Generalitat provisional
14 dabril de 1931, Lluis Companys va proclamar la Repblica des del balc de
lajuntament de Barcelona.
Francesc Maci va proclamar la Repblica Catalana com Estat integrant de la
Federaci Ibrica i es va fer crrec de les funcions de president del govern de
Catalunya, des de lantic palau de la Generalitat: federalisme republic i pacte de Sant
Sebasti.

Nou govern: Lluis Companys, governador civil de Barcelona i Jaume Aiguader alcalde
de la capital, tamb un govern provisional que integres totes les forces progressistes
des de ERC a la UGT, noms Angel Pestaa de la CNT no fa voler formar part.
La Repblica catalana va durar poc, ja que el govern provisional de la Repblica
Espanyola va negociar i intentar reconduir el procs iniciat per Maci, ja que no
corresponia a la realitat poltica de la resta de lEstat.
Finalment tal com shavia acordat en el pacte de Sant Sebasti, es va ratificar que el
futur Estatut dAutonomia de Catalunya seria sotms a laprovaci de les Corts
espanyoles i canviaria el nom per Generalitat de Catalunya.
Generalitat provisional: abril de 1931 a setembre de 1932 en que les Corts aprovaren
lEstatut dautonomia i es van poder celebrar les primeres eleccions al Parlament de
Catalunya.
Les competncies eren molt limitades, similars als de lantiga mancomunitat (basades
en les diputacions)

LEstatut de 1932

LEstatut de Nria
Convocatria duna assemblea de representants municipals encarregats de redactar
un projecte destatut per a Catalunya, reunit a la Vall de Nria fins al 20 de junt 1931.
Prembul: estat autnom i defensava federaci de tots els pobles hispnics
Catal llengua oficial i el castell llengua per a les relacions amb el govern de la
Repblica.
Competncies: ensenyament, cultura, regulaci del dret civil, els tribunals de justcia,
les obres pbliques, la sanitat, lagricultura, el rgim municipal i lordre pblic.
Incorporaci de nous territoris.
Finances prpies (impostos indirectes).
Aprovat per referndum amb un 994 %.
LEstatut de 1932
Faltava laprovaci de les Corts, el debat va ser complicat: molts sectors en contra
(dreta centralista, alguns intellectuals, publicacions anticatalanistes, cambres de
comer i ajuntaments castellans...).
El intent de cop destat de SanJurjo acceler el procs.
El cap de govern Azaa, va intervenir decisivament en la defensa de lEstatut que va
ser aprovat per les Corts el 9 de setembre de 1932, per amb retallades importants:

Desapareix el prembul

La llegua castellana passava a ser cooficial, amb la catalana

Prohibici de constituir federacions de regions autnomes.

Reducci dels recursos financers i depenien de lassignaci dels impostos

indirectes, que cedia lEstat.

Competncies:

Ensenyament, mantenia el control del existents per no podria crear-ne de

nous.

Regim local, les obre pbliques, la sanitat, la beneficincia, les cooperatives i la

legislaci en serveis agraris.

LEstat: capacitat legislativa en lagricultura, laigua, les obres pbliques

dinters general, seguretat social, assegurances, laviaci, radiofusi i la
premsa.

Organitzaci de ladministraci de justcia, el nomenament de magistrats, el

regim administratiu intern i el dret civil catal.

Tribunal de Cassaci de Catalunya, rgan suprem de dapellaci.

Ordre pblic i la policia.

Els conflictes entre Estat i Generalitat serien resolts pel Tribunal de Garanties
Constitucionals.

Finalment, la possibilitat de reformar o suspendre lEstatut quedava sotmesa a

les Corts.

Reconeixement de lautogovern de Catalunya i la Generalitat assumia un poder

poltic concret.

Les forces poltiques i sindicals catalanes

ELS PRINCIPALS PARTIT POLTICS CATALANS

Caracterstiques i Ideologia

Dirigents ms destacats

Nacionalista i reformista.

Idalecio Prieto, Francisco Largo

Caballero

Marxisme revolucionari, lluita el feixisme.

Jos Daz,
Pasionaria)

Partits desquerra
Esquerra
republicana
Catalunya (ERC)

de

PCE

Minoritari, Pas Basc, Astries i algunes zones

dAndalusia.

Dolores

Ibrruri (la

Partits de centreesquerra
Radical Socialista
Republicana

Uni

Acci Republicana
Izquierda Republicana

Molt similar a Acci Republicana.

Marcel Domingo

Reformista, per modernitzar Espanya. Superar

els vells problemes: exrcit, privilegis de
lesglsia, reforma agrria i descentralitzaci del
pas.

Manuel Azaa

Partits de centradreta
Derecha liberal republicana

Niceto Alcal Zamora

Partit Radical

De posicions progressistes, passa a collaborar

amb la dreta en el 1933

Alejandro Lerroux

CEDA

Confederacin
espaola
de
derechas
autnomas
(1933).
Conservador
i
antireformista.

Jose Maria Gil Robles.

Agrario

Defensa interessos dels propietaris agraris

mitjans i anti-reforma agrria

Renovacin espaola

Parits monrquics dinspiraci autoritria i

antidemocrtica. Molt bel.ligerant en contra de
la Repblica.

Antonio Goicoechea, Manuel Jos

Fal Conde i Ramiro de Maeztu.

Juntas de ofensiva nacional-sindicalista.

Influda pels moviments totalitaris emergents a
Europa.

Jose Antonio Primo de Rivera.

Partits de dreta

Traicionalistes (carlisme)

Jos
Calvo
Nacionalista)

Sotelo

(Bloque

Partits feixistes
Falange espaola y de la
JONS

Partits nacionalistes
Esquerra
Catalunya

republicana

de

Lliga regionalista
Partit nacionalista basc
ORGA (Galicia)
SINDICATS OBRERS

Uni
General
Treballadors (UGT)

de

Socialisme (PSOE), nord dEspanya (Astries i

Biscaia), Madrid, zones agrries del nord
dAndalusia, Castella la Manxa i Extremadura.

Confederaci
Treball (CNT)

de

Sindicat anarquista, revoluci social. Posposar

la revoluci o acci directa. Catalunya,
Andalusia i Arag. FAI.

Nacional

Levoluci poltica a Catalunya i lacci de govern.

Els govern i les eleccions

ERC se consolida com la primera fora poltica a Catalunya, tant amb el seu paper en
els governs provisionals com durant les eleccions autonmiques del 20 de novembre
de 1932.
Francesc Maci, President de la Generalitat.
Joan Luh com cap del Consell executiu en un govern plenament dEsquerra a
Crisis de govern en gener de 1933, Estat Catal i Llus Companys (grup de lOpini)
buscaven un major autogovern, nomenament de Carles Pi i Sunyer durant 8 mesos.
Els components de lOpini expulsats i formen Partit Nacionalista Republic d
Esquerres.
19 novembre de 1933 en les eleccions generals s imposa la Lliga, i en Madrid tenim
un govern conservador: La tensi entre govern central i Generalitat augmenta.
1933 mor Maci, Llus Companys es converteix en President.
Eleccions municipals de 1934: polaritzaci esquerresdetres (coalici esquerres i Lliga)
El trasps de serveis
Govern provisional: competncies i serveis de les diputacions.
Estatut: comena el trasps de competncies incloses els de justcia i obres
pbliques.
1933: fre al trasps de competncies.

Lobra poltica, econmica i social

Limitacions: temps, lent trasps de competncies establertes per lEstatut que al

mateix temps eren molt limitades, i falta de recursos.
Transformaci del pas:

Reformes legislatives i poltiques: Estatut de Rgim Interior de Catalunya

(rgans i funcionament del Parlament: sufragi cada quatre anys; President i
Consell Executiu) Regim local, poder judicial i fianament.

Poltica social: Assistncia i previsi social (Institut contra lAtur fors i

Consell de Treball)

Poltica Econmica: caixes de depsit, Institut dInvestigacions

Econmiques i estadstica, cooperativisme agrari i estudis agraris,

Sanitat: hospitals, assistncia primria, psiquitrica, serveis dinspecci i

campanyes de vacunaci.

Ensenyament i cultura.

Crisi econmica i agitaci social a Catalunya

Leconomia catalana dels anys 30s

Meitat poblaci activa: sector secundari, laltra de forma equitativa sector primari i
terciari, encara que aquest ltim va augmentant progressivament en contra del
secundari.
Industrialitzaci, bns de consum, sobre tot txtil.
Camp: exportaci, fruita seca, oli i vi.
Crisi anys trenta afecta menys, incls beneficia al txtil per la baixa de preus del cot.
Caiguda dinversions davant la incertesa del nou govern i la por al moviment obrer.
1933 augmenta latur, falta de sistema financer, baixa salaris, falta de demanda,
conflictes laborals.
Lagitaci obrera
Dificultats econmiques i insuficincia reformes.
FAI i CNT radicalitzaci i generalitzaci de conflictes i vagues, durament reprimides.
1933 amb la CEDA, concentraci de lobrerisme per una millor defensa i conquestes
socials: Aliana Obrera (BOC, PSOE, USC, Esquerra Comunista...)

La conflictivitat al camp

Propietaris.
No propietaris: arrendataris, parcer i rabassaires
Limitacions de la reforma agrria, no va satisfer les expectatives.
Moviments de protesta que es varen radicalitzar a partir de 1934.

Els fets dOctubre de 1934 a Catalunya

Laugment de la tensi
Govern de Lerroux: paralitzaci de la reforma agrria i fre al procs autonmic.
Govern de Companys: caire progressista,

Llei municipal que els donava gran autonomia, Llei del Tribunal de
Cassaci, i legislaci en lensenyament i la sanitat.

Llei de contractes de conreu, regular els contractes agraris i facilitar

laccs a la propietat de la terra. Els arrendataris no podien ser expulsats de
les terres que treballaven i permetia laccs a la propietat de la terra pagant
una indemnitzaci al propietari.
o La Lliga i lInstitut Agrcola Catal Sant Isidre van posar un recurs
dinconstitucionalitat davant del Tribunal de Garanties Constitucionals.
o Acords amb modificacions.
o Augment tensi entre govern Central i Generalitat.
La revolta del 6 doctubre de 1934
15 doctubre vaga general a Catalunya organitzada per lAliana Obrera, el govern va
encapalar la revolta a Catalunya, confiant en lxit a tot el territori.
La CNT no va participar, per tant sense part del suport popular.
Ocupaci de llocs estratgics de Barcelona per part del govern.
Companys declara lEstat catal dins de la Repblica Federal espanyola.
Declaraci de lestat de guerra, lexercit sota el comandament del general Batet, va
controlar la revolta.
7 doctubre, Companys es va rendir, el van detenir junt al seu govern, lalcalde
Barcelona, el regidors dERC, militants desquerres i sindicalistes.
Repressi molt mplia: un militar governador de Catalunya i president de la
Generalitat, al igual que lalcaldia de Barcelona. Prohibici de diaris, Parlament
clausurat, ajuntaments dissolts i lEstatut susps.

Llei de contractes de conreu anul.lada.

Condemna de Companys i el seu govern de 30 anys.

LEstatut: de la suspensi al restabliment

LEstatut, susps.
Generalitat sota el control de les autoritats militars i del govern central.
LEstatut sense vigncia durant 11 mesos.
Fort descontentament social, que demandava amnistia.
Les eleccions del febrer de 1936 a Catalunya
Formaci de dos blocs:
Front dEsquerres: ERC, nacionalistes minoritaris, socialistes, comunistes i Uni de
Rabassaries. La CNT no participa per recolza. Poltica de collaboraci de les forces i
el restabliment de la lnia del primer bienni i el manteniment del avanos socials.
Restabliment de lEstatut, amnistia, restauraci govern de Companys i
del
ajuntaments, i aplicaci Llei de Contractes.
Front Catal dOrdre: Lliga, oposici les mesures socials reformistes de lesquerra.
Victria molt mplia del Front dEsquerres.
El restabliment de lautonomia
Govern dAzaa: amnistia i retabliment de la Generalitat.
Retorn de Companys i el seu govern.
Normalitzaci institucional.
Conflictivitat social.
Lliga, oposici moderada.
Sortida de Estat Catal, de lERC, moder el govern de Companys.
Establiment de la Llei de Contractes i atribucions ordre pblic.
Normalitat democrtica: bones relacions ERC i Lliga, no incidncia de lextrema dreta
antirepublicana i antidemocrtica, pocs enfrontaments violents al carrer.

Lensenyament i la cultura a Catalunya

Difusi de leducaci i la cultura, tot i que la brevetat del perode va impedir la

culminaci de moltes obres de carcter cultural.
Avantguardes = exili durant i desprs de la guerra.
Lobra de la Generalitat
Continutat esperit de la Mancomunitat:

Obra cultural de la Generalitat: catalanitat, lacisme i democrcia

Ensenyament: coeducaci, Escola Normal Mixta (Mestres), Institut Escola

(ensenyament secundari). Construcci centres deducaci primari,
secundari i FP, foment dels moviments de renovaci pedaggica i
colnies dEstiu.

Universitat: Universitat Autnoma de Catalunya (1933)

Cultura: xarxa de biblioteques, foment tecnologia, foment del teatre i

conservaci del patrimoni artstic.

Normalitzaci de la llengua catalana, cooficialitat de la llengua,

normalitzaci institucions i societat. Diccionari General de la llengua
catalana de Pompeu Fabra, catal normalitzat. Diaris en catal, s en
lensenyament sobre tot en lescoles de la generalitat i municipal.
Problemes com la falta de textos escolars o professorat.

Levoluci del mn artstic

Grups dArquitectes i Tcnics Catalans per al Progrs de lArquitectura

Contempornia (GATPAC)