EPIGRAFIA I NUMISMTICA

2014-2015
Llus Pons

1.HISTRIA
Concepte Epigrafia
La epigrafia s la cincia que sencarrega de lestudi de les inscripcions, amb lobjectiu
de que aquestes siguin una font de dades per a la Histria. El terme Epigrafia prov del
grec, i significa escriure sobre... En llat aquest terme s tradut per in (sobre)+ scribere
(escriure), del que deriva el terme inscripci-.
Per diferencia la Epigrafia daltres cincies afins, com la Papirologia, es considera que
la Epigrafia s aquella cincia que estudi les inscripcions sobre un suport slid.
El desenvolupament de lArqueologia i la Historia de lArt ha possibilitat que les
inscripcions es comencin a estudiar per si mateixes, ja que no deixen dsser una font de
dades histriques.
Histria de la investigaci epigrfica
Lannim dEinsiedeln s la primera recopilaci o repertori dinscripcions epigrfiques i
va sser realitzat en lpoca de Carlemany (742-814) .
Lautor recull en 2-3 fulls a doble columna els noms dels monuments de la ciutat de
Roma sense parar-se a descriurels i seguint lordre que els hi oferia a la vista, a
esquerra i dreta, en una srie ditineraris que recorrien els carrers i les esglsies ms
importants de la ciutat.
Lautor va afegir a la relaci algunes inscripcions preses de monuments i esglsies,
eludint sobretot a obres pbliques i honorfiques.
El manuscrit va sser trobar en el monasteri de Einsieldeln per Jean Mabillon (16321707) en 1685.
A la recopilaci de lAnnim de Einsieldeln, segueixen les recopilacions de Cola di
Rienzo i Ciriarco de Ancona.
-El valor artstic de les inscripcions inspira tamb el seu trasllat als denominats jardins
epigrfics, normalment propietat de nobles o de lalt clergat, que constituren la llavor
del futurs Museus Epigrfics. La constituci daquestes primeres colleccions

epigrfiques van permetre els primers intents dordenaci tipolgica de les peces
recollides.
Sn piones en aquest sentit el treball del belga Martin de Smet (1525-1578), qui public
un corpus amb 4000 inscripcions i, sobretot, lholands Jan de Gruytere o Gruterus
(1560-1627), qui public en el 1603 un corpus que milloraria la proposta tipolgica de
Smet atenent en ella no noms el suport de la inscripci, sin que tamb es va evocar en
la entitat del personatge alludit/esmentat en la mateixa. Aix, el Inscriptiones antiquae
totius orbis Romani in corpus absolutissimum redactae passa a sser, indiscutiblement,
el primer repertori cientfic de lEpigrafia llatina-.
En lltim quart del segle XVII i a principis del s.XVIII sassisteix a la edici de tractats
especfics per a lestudi de les inscripcions llatines.
CORPVS INSCRIPTORVM LATINARVM
Theodor Mommsen (1817-1903)- 1863
La obra est dividida epr grans territoris Hispania,
Orient, Galia ... Dins de cada territori les
inscripcions estan ordenades per provncies i dins
de cada provncia per ciutats i dins delles per
tipologia de les inscripcions, religioses, imperials,
funerries... Cada inscripci t una fitxa que fa
referncia a la troballa, el lloc de conservaci,
lectura i estudi de la pea en qesti, i finalment la
bibliografia que la cita.

2.ANLISI DUNA INSCRIPCI TEMS

1.Contextualitzaci
-Lloc troballa
-Data i nom de la persona que ha efectuat la troballa
-Historiografia
2.Preservaci
-Museu/instituci que la custodia
-Nmero dinventari
-Est perduda?
-El museu pot facilitar reproduccions?
-Fotos?
3.Descripci formal
-Descriure lestat de conservaci
-Quin suport utilitza
-Mesures
-Mida i forma lletres
-Disposici en el camp epigrfic
4.Expresar edicions del text
-Indicar quins autors han publicat diverses versions del text.
-Les versions dutes a terme directament tenen ms valor.
5.Transcripci del text segons les normes actuals
6.Apartat crtic
-Indicar qu diu cadascuna de els edicions del text i contrastar-les.
7.Comentari.
-Indicar tota aquella informaci que es pot extreure de la inscripci: dataci/traducci
8.Bibliografia.
-Libres que han tractat la inscripci

3.LA ONOMSTICA ROMANA

El ciutad lliure:
En les inscripcions sobre els ciutadans lliures la lex Iulia Municipalis (45 aC) seguint la
lex Iulia de Civitate Latinis Danda (90 aC), estableix que han de seguir la segent
frmula de cens:
(1)PRAENOMEN+(2)NOMEN+(3)FILIACI+(4)TRIBU+(5)COGNOMEN
El censor ha prendre jurament a cada ciutad del seu nom (nomina, praenomina, patres
aut patronos, tribus, cognomina) la seva edat i fortuna. Daquesta manera el censor
enviar aquest cens a Roma on es registra.

PRAENOMEN:

s el nom individual+ el nom de la famlia (gens)

El concepte praenomen neix el VII aC a la pennsula Itlica. s una novetat acceptada
per la repblica romana i desprs per lImperi Rom que constitueix una de les
herncies del mn Rom a la civilitzaci actual.
Aquest element designa i diferncia a lindividu dins la collectivitat que s la famlia
extensa.
-Es dna als infants varo al 9 dia i a les nenes al 8 dia.
-A partir del S.III aC sabrevia sempre en les inscripcions.
-Progressivament perd importncia a favor del cognomen, i finalment desapareix al S.III
aC entre les classes altes, aquestes tenen un praenomen per no obstant entra en dess
en lmbit quotidi.
Praenomina clsscs:
A (vlvs)

M (arcus)

SEX (tvs)

AP (pius)

M Manius

S/SP (vrivs)

C (aius)

N (vumerivs) TI/TIB (erivs)

CN (aevs)

P (vblivs)

T (itvs)

D (ecimvs)

Q (vintvs)

L (vcius)

SER (givs)

V(ibivs)

El Praenomen de les dones: S, les dones tamb disposaven de praenomen , per no

constaren en les inscripcions ja que es considerava que la dona no disposava duna
personalitat poltica, per tant no feia falta representar-ho. Daquesta manera el
praenomen quedava relegat a lmbit privat.
Transmissi del Praenomen: No existeix un sistema homogeni de transmissi, per
generalment el fill primognit rebia el mateix praenomen que el seu pare o avi patern. El
praenomen doncs era una marca de primogenitura i a lhora simbolitzava pertnyer a
una aristocrcia.

NOMEN (nomen-is)/(gens-tis):

s el nom de la famlia a la que pertany lindividu, i generalment sadopta el nomen del

pare.
-Les dones no perden el seu gentilici al casar-se.
-El nomen no defineix a lindividu...

LA FILIACI:

La filiaci s la referncia al pare de lindividu. La formula que sempra s:

Inicial del praenomen del pare en genitiu + abreviaci F o Fil ( filius/filia) en el mateix
cas que la resta del trianomen:
Pompeia Q (uinti) F (iliae) Sosiae Falcanillae
Pare/ abrevciaci: Filiaci

EL COGNOMEN:

s lelement de lonomstica romana ms propi a la seva cultura. s el nom que permet

individualitzar a la persona i substituir progressivament al praenomen. Apareix entre
laristocrcia al S. IV aC . A partir del s. III aC serveix per a distingir les branques duna
gran famlia (gens)...

Transmissi del cognomen: Generalment el fill primognit rep el cognomen del pare, i
el 2n germ rep el de la seva mare. A partir daqu els altres fills rebrien els cognonima
derivats dels seus pares.

Onomstica dels fills naturals

La filiaci illegtima s freqent en el n Rom. Noms s legitima si el fill s fruit de

la uni entre 2 ciutadans romans amb el dret al ius connuvbi i el pare vol reconixer al
fill. No s legtima quan un dels dos progenitors no s rom:
-Uni entre un ciutad i un esclau
-Uni de militars amb no-ciutadans
Transmissi :
-El praenomen rep el del seu pare o avi matern.
-Nomem------- No pot rebre el nomen del seu pare, ja que legalment no en t.
-Filiaci----------- Passa el mateix que amb el Nomen, legalment el bastard no t pare,
per tant, la filiaci que se li adjudicar s: SPVRII F( ilius) , de la paraula SPVRIVS (A, VM) que s un joc de paraules que significa bastard.

SVPERNOMEN:

s en realitat un 2n cognomen, i sempra per a distingir diferents branques dins duna

gens. Indica tamb les adopcions. Fins a finals del S. I dC, lindividu adopta el nomen
del seu pare adoptiu, per mant en el supernomen un derivat del nomen del pare
biolgic.
El cas ms illustratiu daquest fenomen s el de lEmperador August (27 aC- 14 Dc).
IVLIVS CAI FILIVS CAESAR OCTAVIANVS, essent el nom real C.OCTAVIANVS
THVRVNVS.

AGNOMEN

s el malnom de lindividu. Normalment apareix desprs de la Trianomina en les

segents formules:
- QVI ET VACATVR que s anomenat...
- CVI NOMEN El nom del qual s..
-IDEM, EATEM (vovatvr) El mateix al que anomenem...