FONTS

DE

FINANAMENT

Maribel Fernndez Pons

Maribel Manjn Gmez
Bartolom Bordoy Barcel
Xavier Bernab Lliteras

F A S E 1 NECESSITATS D'INVERSI
Lloguer de l'immoble i despeses associades:
Per comenar la nostra activitat, hem llogat un local, el qual ens suposa un desemborsament de
1000 /mensuals. A ms d'un nic pagament de 1000 en concepte de fiana juntament amb la
renda del primer mes.
Posteriorment, hem parlat amb l'arrendador, i hem arribat a l'acord d'incloure al nostre contracte, la
clusula de dret a compra (lsing) augmentant aix la renda mensual a 1200.
Aquest dret de compra ser per un termini de 12 anys.
A ms, hi trobam unes altres despeses com ara:

Renda mensual local: 1.200

Fiana Local: 1.200

Llum: 600 mensuals

Aigua: 75 mensuals

ADSL Jazztel: 24,14 mensuals

Securitas Direct alarma: 2.269 el primer any amb la installaci completa. La quota
mensual desprs de la installaci s de 96,20 .

Salaris: 4.059,68 mensuals pels quatre socis.

,
Despeses de constituci :

Certificaci de denominaci social: 25,88

Escriptura i Estatuts: 4200,60

Inscripci en el Registre Mercantil: 123,78

Llibre de visites: 19,82

Obra: 10.000

Despeses de promoci i publicitat:

1000 flyers: 27,26

Anunci de rdio als Cuarenta Principales: 44,80 per setmana, de dilluns a divendres de
6 a 11 del mat.

Rtol exterior metacrilat llumins: 80,04 (1'50 metros de llargria per 0'60 metros
d'ample)

2 vinils per a les vidrieres: 61,71

(216) MOBILIARI
UNITATS

PREU TOTAL

EMPRESA

376,00

IKEA MALLORCA

29,00

IKEA MALLORCA

36,99

IKEA MALLORCA

15,92

IKEA MALLORCA

10

744,27

HOSTELERIADECOR

18

1.079,82

IKEA MALLORCA

39,90

IKEA MALLORCA

79,98

IKEA MALLORCA

50,00

LOGISMARKET

44,95

IKEA MALLORCA

9,99

IKEA MALLORCA

149,00

IKEA MALLORCA

131,80

IKEA MALLORCA

44,95

IKEA MALLORCA

10

59,90

IKEA MALLORCA

79,90

IKEA MALLORCA

300

IKEA MALLORCA

93,9

IKEA MALLORCA

8,40

IKEA MALLORCA

2,39

IKEA MALLORCA

200,00

IKEA MALLORCA

1.218

IKEA MALLORCA

632,00

IKEA MALLORCA

600,00

IKEA MALLORCA

59,80

IKEA MALLORCA

64,75

IKEA MALLORCA

25,00

IKEA MALLORCA

99,75

IKEA MALLORCA

15,80

IKEA MALLORCA

20

39,00

IKEA MALLORCA

119,80

IKEA MALLORCA

33,98

AMAZON

30

76,20

SOLOSTOCKS

30

26,70

IKEA MALLORCA

20

29,80

IKEA MALLORCA

50

74,50

IKEA MALLORCA

20

29,80

IKEA MALLORCA

(213) MAQUINRIA

99,00

MEDIAMARKT

79,00

MEDIAMARKT

299,00

MEDIAMARKT

163,35

NUEVOELECTRO

299,00

MEDIAMARKT

(217) EQUIPS DE PROCS D'INFORMACI

89,00

MEDIAMARKT

965,58

TPV.NET

279,00

MEDIAMARKT

635,25

MASQUESONIDO

299,98

MASQUESONIDO

40,00

MASQUESONIDO

(300) MERCADERIES
PRODUCTE

UNITATS

PREU UNITARI

Aquarius Llauna 33cl

28

0,71

Coca-Cola Llauna 33cl

28

0,40

Coca-Cola Llauna 33cl Light

28

0,53

Coca-Cola Llauna 33cl Zero

28

0,53

Fanta Llimona Llauna 33cl

28

0,40

Fanta Taronja Llauna 33cl

28

0,40

Nestea Llauna 33cl

28

0,64

Redbull Llauna 25cl

28

1,01

Sprite Llauna 33cl

28

0,40

Tnica Schwepps 33cl

28

0,53

Pago Poma 20cl

28

0,89

Pago Melicot 20cl

28

0,70

Pago Taronja 20cl

28

0,70

Pago Pinya 20cl

28

0,70

Aigua Veri 0,5l

40

0,31

Vichy Cataln 0,25l (amb gas)

15

0,83

Estrella Damm 33cl

30

1,16

Free Damm 25cl

30

0,45

Heineken 25cl

30

0,60

Ron Bacardi

15,54

Ron Cacique

12,24

Vodka Absolut

11,51

Vodka Smirnoff

11,96

J&B

10,89

Jack Daniels

18,68

Ballantine's

11,43

Baileys

10,94

Befeatter

12,36

Bombay Sappire

18,93

Ginebra Bulldog

20,33

Ginebra Hendrick's

27,10

Martini Blanco

7,82

Martini Rojo

7,82

Anna de Codorniu

20

8,99

Mot & Chandon

20

29,79

Lambrusco Rosado

20

2,00

Infusiones Varias

17,60

Caf con Leche (DG)

140

0,33

Cortado (DG)

140

0,29

Expresso (DG)

140

0,33

Sobres Nescaf

140

0,30

F A S E 2 FINANCIACI PELS SOCIS FUNDADORS

CAPITAL SOCIAL
Com hem indicat als nostres estatuts, cada un dels socis hem decidit aportar 15.000 euros en
concepte de capital inicial fent un total de 60.000 euros.
Tamb cal remarcar que el capital social es pot veure incrementat amb aportacions posteriors una
vegada ja estigui constituda l'empresa.

CAPITAL SOCIAL UNIQUE

SOCIS

CAPITAL APORTAT

Javier Bernab Lliteras

15.000,00

Bartolom Bordoy Barcel

15.000,00

Maribel Manjn Gmez

15.000,00

Maribel Fernndez Pons

15.000,00

CAPITAL TOTAL

60.000,00

COMPTE ESTALVI-EMPRESA
Hem investigat sobre l'opci d'obrir una compte estalvi-empresa. Aquest tipus de compte es basa
en l'aportaci d'un cert capital amb antelaci a l'obertura del negoci que es vulgui iniciar. Aquesta
aportaci est destinada a ser invertida en els elements patrimonials d'immobilitzat material o
intangible, despeses de constituci i del local, aix com les despeses del personal.
s una opci que permet deduir fins un 15% de l'IRPF de les quantitats totals aportades durant un
mxim de 4 anys i amb un lmit anual de 9.000 euros, a ms a ms, aquesta empresa ha d'estar
constituda com una societat limitada nova empresa.
Degut a que nosaltres som una Societat Limitada i volem comenar la nostra activitat empresarial
a curt termini hem decidit descartar aquesta opci.

CROWDFUNDING
1- Cover

2- Introduction

3- Description of products

4- Prices

5- Adds-on

F A S E 3 INCORPORACI DE NOUS SOCIS

Degut a que som 4 socis que formam la nostra empresa, hem decidit conjuntament, que no s
necessria la incorporaci de nous socis.
Les tasques a desenvolupar a la nostra empresa les realitzarem nosaltres, degut a que som socis
treballadors.

ACTIVITAT DE SIMULACI 3
Bussiness angels
Un Business Angel s un individu que pren les seves prpies decisions d'inversi i que aporta els
seus propis diners, i en ocasions el seu temps, a empreses alienes.
Encara que inverteix en qualsevol etapa del desenvolupament, el Business Angel exerceix un
paper fonamental en la creaci d'empreses innovadores i aix recolzar als emprenedors en les
fases inicials del cicle de vida de les seves empreses (llavor i arrencada).
Empreses de tant xit com:

The Body Shop

Amazon

Skype

Starbucks

Google

Van comenar en els seus inicis amb el suport d'un Business Angel.
Caracterstiques comunes a tots ells i que serveixen per diferenciar-los d'un altre tipus d'inversors:

Inverteixen els seus propis diners, a diferncia de les entitats de Capital de risc que
inverteixen els diners de tercers.

Prenen les seves prpies decisions d'inversi.

Inverteixen en empreses amb els promotors de les quals no tenen una relaci de parentiu
o amistat.

Busquen guanyar diners, encara que aquesta no sigui la seva nica motivaci per invertir,
ni tan sols la principal.

Aqu, a les nostres illes, podem trobar la Red de Business Angels CEEI Baleares.

Directori Xarxes de Business Angels

Andalusia

Andaluca Business Angels Network

BAIA Red Business Angels Industrial de Andaluca
Mlaga Business Angels

Astries

ASBAN, Red Asturiana de Business Angels

Cantbria

Red Cntabra de Business Angels

Castella-La Manxa
Castella - Lle

Catalunya

Comunitat Valenciana

Extremadura

GOBAN, Red de Business Angels de Castilla-La

Mancha
aBAnza
vilaBAN
Antai BAN
BCN Business Angel
ESADE, Club de Emprendedores, Inversores y
Empresarios ESADE-ALUMI
Red de Inversores Privados y Family Offices de IESE
Keiretsu Forum Barcelona
EIX Technova
Asociacin de Business Angels First Tuesday
BANC, Business Angels Network Catalua
SeedRocket
Realiza Business Angels
CV BAN, Comunitat Valenciana Business Angels
Network
Angels Capital
Red CEEI-CV
Asociacin Extremadura Business Angels EBA

Galcia

RedInvest
InnoBAN Red de Inversores ngel para la Innovacin

Illes Canries

Sociedad Canaria de Fomento Econmico PROEXCA

AngelsPro

Madrid

BAN madri+d
BusinessInFact
Keiretsu Forum Madrid

Mrcia

MurciaBAN Business Angels Network

Pas Basc

Business Angels Crecer+

FASE 4

PRSTECS I CRDITS

Desprs de reunir-nos amb els socis, hem decidit no demanar cap prstec a cap entitat financera,
ja que disposem dels diners suficients per realitzar la inversi inicial del nostre negoci.
En el cas de voler demanar un prstec, acudirem a ISBA, Societat de Garantia Recproca de les
Illes Balears.
Una de les empreses d'on adquirirem la majoria del nostre mobiliari seria a IKEA, que amb
l'obtenci de la targeta IKEA BUSINESS, ens faciliten realitzar els pagaments a 60 dies, sense
interessos.

ACTIVITAT DE SIMULACI 4
SOCIETAT DE GARANTIA RECPROCA
A les Illes Balears, trobam ISBA, Societat de Garantia Recproca, que per a l'estudi de l'aval ens
demanen els segents requisits:

Estar al corrent de pagament amb la Seguretat Social

Estar al corrent de pagament amb l'Agncia Tributria

Ser una petita o mitja empresa conforme a la normativa comunitria (Recomanaci

20037361/CEE), la seva plantilla mitjana anual no ha de ser superior a 250 treballadors, el
volum de facturaci inferior a 50 milions d'euros i la xifra de balan inferior a 43 milions
d'euros.

A ms, hem d'omplir un model de sollicitud d'aval del Banc Santander, en format PDF.

F A S E 5 LEASING I RENTING

Qu s el renting?

Avantatges

Desavantatges

s un contracte de lloguer de

-Disposar

de

l's

-Normalment es demanen

bns immobles, amb una duraci

d'immobilitzat

sense

avals per la formalitzaci

normalment superior a un any,

augmentar els deutes de

del contracte.

amb la principal caracterstica

l'empresa.

-Les quotes anticipades

que consisteix en pactar una

-Aquests

quota mensual, trimestral o anual

tenen crrega financera

fixa durant tota la durada del

d'interessos.

contracte.

-El

contractes

manteniment

no

d'alguns

contractes

poden ser elevades.

de

l'objecte del contracte.

Qu s el leasing?

Avantatges

s un contracte de lloguer de

-No

bns a canvi d'un pagament de

deutes de l'empresa.

abans de que finalitzi el

rendes

-Flexibilitat de pagament.

contracte.

determinat, per ofereix l'opci

-Oportunitat de renovaci

-El cost pot ser major que

de

tecnolgica.

altres

-Es pot finanar al 100%.

finanament.

durant

compra

una

contracte finalitza.

un

temps

vegada

el

augmenten

Desavantatges
els

-No permet entregar el b

formes

de

El local el qual realitzarem la nostra activitat t opci a compra, i desprs d'haver parlat i
negociat amb l'arrendatari hem decidit realitzar un contracte de leasing per un termini de dotze
anys amb l'opci de compra si complim el termini del contracte.
D'aquesta manera el preu del lloguer d'abans que era de 1.000,00 euros ara augmentar en
200,00 euros addicionals al mes, per tant passarem a pagar-ne 1.200,00 euros.

F A S E 6 FINANAMENT A CURT TERMINI

Hem estat investigant subvencions i ajudes per a PYMES i Emprenedors a la pgina web del
Ministeri d'Indstria, Energia i Turisme.
Per al nostre sector no n'hi hem trobat cap per aquest any, ja que l'actual Govern, amb les noves
poltiques i amb les retallades, han redut la majoria d'ajudes i subvencions.
Els pagaments als provedors els realitzarem al comptat.

F A S E 7 FINANAMENT A LES FASES INICIALS

A l'hora de crear una nova empresa, les administracions pbliques, per donar suport als nous
projectes empresarials han creat diverses ajudes, i nosaltres podem optar a les segents:

Ajuda en la contractaci de treballadors

Bonificacions en les quotes de la Seguretat Social
Incentius fiscals
Subvencions cambra comer

Avals ISBA

Prstecs ENISA

Finanament ICO

 AJUDA EN LA CONTRACTACI DE TREBALLADORS

Degut a que la contractaci dels socis ser a temps complet i de manera indefinida podem
beneficiar-nos de la segent ajuda:
Per a les empreses que tinguin nou o menys treballadors amb una jornada a temps complet o
parcial. Es redueix la quota empresarial a la Seguretat Social per contingncies comuns del 100%
durant el primer any de contracte.
S'ha de mantenir al treballadors almenys durant 18 mesos des de la data d'inici de la relaci
laboral, a no ser que s'extingeixi per causa no imputable a l'empresari o per resoluci durant el
perode de prova.

BONIFICACIONS EN LES QUOTES DE LA SEGURETAT SOCIAL

Per a les empreses que tinguin menys de 50 treballadors en el moment de la contractaci, les
bonificacions en la quota empresarial a la Seguretat Social, durant tres anys per a treballadors
inscrits a l'oficina de treball:

Joves entre 16 i 30 anys, ambds inclosos

Primer any

83,33 /mes

1.000,00 /any

Segon any

91,67 /mes

1.100,00 /any

Tercer any

100,00 /mes

1.200,00 /any

Quan es produeixi una contractaci d'una dona a un sector en

el que estigui menys representada, les quanties
s'incrementaran.

Observacions

INCENTIUS FISCALS

Per a les entitats de nova creaci, constitudes a partir de l'1 de gener de 2013, se'ls hi aplica en
els dos primers perodes impositius en els que la base imposable sigui positiva, els segents tipus
de gravmens (excepte si tributen a un tipus diferent al general):

1. Base imposable entre 0 i 300.000 euros...............................................15%

2. Resta de la base imposable..................................................................20%
AJUDES DE LA CAMBRA DE COMER

Hem estat cercant a travs de la xarxa possibles subvencions a les que optar i hem trobat que a la
cambra de comer de Mallorca ens informen de les segents:

Avals ISBA

s una entitat financera sense nim de lucre, amb el principal objectiu de facilitar i millorar l'accs
al finanament de les petites i mitjanes empreses mitjanant la concessi de garanties. Aquestes
sn algunes de les principals ajudes que ofereixen:

Assessorament financer.

Millora del finanament.

Amb l'ajuda del govern balear s'aconsegueix un prstec ICO-CAIB amb el millor preu del
mercat.

Prstecs ENISA

s una empresa pblica que fomenta la creaci, creixement i consolidaci de

l'empresa

espanyola participant en projectes empresarials viables i innovadors. Per optar a aquestes ajudes
els joves emprenedors necessiten crear una societat mercantil en els 24 mesos anteriors a la
sollicitud.

Finanament ICO

s un finanament orientat a empreses que realitzin inversions productives al territori nacional. La

tramitaci d'aquestes operacions es realitza directament a travs de les entitats de crdit.

En vista de les distintes opcions que hem estudiat a partir de la informaci cercada a la
Cambra de Comer de la nostra comunitat autnoma, hem decidit no optar a cap ajuda, ja que
l'ISBA nicament ens donaria consell per no obtendrem cap ajuda econmica.
Per altre banda les condicions dels prstecs ICO sn molt estrictes i ens podrem veure amb
dificultats per accedir-hi.

ESPONSORITZACI
Com hem vist fins ara hi ha distints tipus de finanaments per a aconseguir el diners necessaris
per al nostre negoci per, podem anar una passa ms enfora i cercar una esponsoritzaci.

Que es lesponsoritzaci?
Lesponsoritzaci es defineix com un acord pel que lempresa espnsor, amb la finalitat de crear,
mantenir o millorar limatge de lempresa, sobliga a finanar o proveir de bns i/o serveis a
lesponsoritzat amb la finalitat de que aquest pugui desenvolupar la seva activitat habitual (de
ressonncia pblica) i, des daquesta, promoure el nom, la marca o els productes de lespnsor,
cercant l'anomenat retorn publicitari.
El motius pels que el patrocini sha generalitzat tant en els darrers anys sn els segents:
-

Lacte de patrocinar alguna cosa o a alg relaciona la marca del patrocinador i fa

que els consumidors projectin les qualitats positives dels mateixos en la marca.

s una forma de presncia que no consumeix temps de lespectador, ni molesta,

com ho poden fer els anuncis, etc.

Refora el valor social de lempresa mostrant una preocupaci i ajuda a unes

determinades activitats.

Facilita que la marca sigui posada en els medis de comunicaci en ms ocasions

que simplement mitjanant la publicitat.

Permet la presncia del patrocinador en una gran diversitat dactivitats.

Per, tamb hem de pensar que pot tenir alguns desavantatges:

-

Aquest tipus de patrocini el realitzen les marques ms conegudes. Empreses ms

petites poden tenir majors dificultats per a realitzar aquest tipus de patrocini.

Les despeses del patrocini poden ser ms elevades que el propi reconeixement.

T uns riscs per ambdues parts. La imatge de les dues pot veures afectada
negativament.

Degut a les caracterstiques del nostre negoci hem pensat de cercar-ne alguns pels nostres
esdeveniments. Podrem classificar-los amb: patrocinadors locals i patrocinadors nacionals o
internacionals
-

Els patrocinadors locals, propis de lilla, poden ser en

molts daspectes els millors que es poden aconseguir a
lhora de cercar finanament ja que poden ser els ms
fcils i amb els que obtenir una millor collaboraci. Hem
pensat amb contar amb el patrocini de la Societat Coop
Mallorca Mitja per a activitats com els monlegs o els
concerts que es duran a terme en la nostra zona
nocturna.

El patrocinadors nacionals o internacionals seran els ms difcils daconseguir

ja que aquestes empreses al ser ms grans reben moltes ofertes i les seves
condicions sn ms estrictes. Hem pensat amb contactar amb algunes empreses
de begudes alcohliques com Ron Barcel o Ballentines per a patrocinar alguna
festa.

Coca-Cola tamb s un bon exemple de patrocinador ja que en els darrers anys han organitzat
l'anomenat Coca-Cola Music Experience que sn concerts al llarg de tot el territori espanyol.
Daquesta manera podrem vendre la idea desponsoritzar els concerts que realitzarem amb la
participaci de grups locals.

Tant per a cercar patrocinadors locals com nacionals shan de realitzar unes determinades passes:
1. El primer s fer una llista amb els patrocinadors potencials, es a dir, persones o
empreses que puguin aportar alguna cosa al nostre negoci.
Els representants o distribudors locals poden proporcionar-nos una gran quantitat
dinformaci de les marques que ells venen, ajudant-nos a realitzar aquesta llista.
2. Investigar cada empresa o persona de la llista. s molt necessari fer una recerca
dinformaci de cada un dels possibles patrocinadors buscant altres activitats o
idees similars que hagin finanat aquestes empreses.
3. Creaci dun resum o una explicaci de lesdeveniment que es dur a terme. Sha
desmentar amb detall lactivitat a finanar, el per qu es cerquen patrocinadors i
com es poden beneficiar cada una de les empreses que intervinguin.

Dins aquest resum shan de proporcionar totes les dades necessries per a eliminar els possibles
dubtes que puguin tenir els patrocinadors referents a lactivitat com per exemple: edat dels
participants, a qui va dirigit, possibles ingressos,etc.

4. Enumerar els nivells de patrocini. Hem de pensar abans de cercar els patrocinadors
amb el que es necessitar durant lactivitat que volem realitzar aix com el que
volem que cada un dels patrocinadors aporti. Per a aquesta ra, es creen diferents
nivells de patrocini, cada un amb unes caracterstiques diferents. Daquesta manera
cada empresa es pot comprometre segons les seves possibilitats. Ha de quedar
clarament definit el que es vol amb cada un dels nivells i el que sofereix a canvi.

Un aspecte molt important una vegada es tenen els patrocinadors s personalitzar el tracte per a
cada un dells aix com va progressant el projecte. A lhora de que existeixen diferents nivells de
patrocini podem trobar-nos amb una empresa que ha donat una gran quantitat de diners per al
nostre projecte mentrestant daltres han participat n'han aportat menys. Per aix sha de tenir
sempre en compte el que aporta cada un i complir el que sha pactat.