Cultura I Oci

2.
Cultura i oci
Les activitats de lleure de les persones joves
Jordi Lpez i Sintas, ngel Cebollada i Frontera i Ercilia Garca i lvarez*
2.1. Introducci
Des de lany 2007, en qu es va fer lanterior Enquesta a la joventut de Catalunya (EJC), la
societat catalana sha vist immersa en diferents processos socials que tenen una influncia
elevada en les activitats que fan les persones joves. Per una banda, sest produint una
transformaci tecnolgica de les activitats de lleure. El canvi tecnolgic influeix en la manera de fer les activitats de lleure tradicionals, que sn substitudes parcialment per les seves
variants tecnolgiques. La crisi econmica accentua lefecte substituci de la tecnologia i,
molt especialment, de les activitats de lleure.
Per laltra, la immigraci, que s un fenomen important no sols pel volum i la intensitat dels
fluxos dimmigraci, sin tamb perqu limpacte de la crisi econmica s major i ms
elevat en aquest grup social. Segons dades del padr continu de 2012, la proporci de
poblaci estrangera entre joves de 15 a 29 anys s del 25,3%. El gran increment daquest
collectiu es produ en el primer decenni de segle XXI, en passar dun minso 3,3% lany
2000 al 26,9% el 2009. Des de llavors, el pes percentual sobre els joves i les joves ha
descendit lleugerament. El comportament dels i les joves nouvinguts amb relaci a loci
pot diferir ms o menys en funci del grau de permeabilitat entre nouvinguts i autctons.
Una anlisi dels hbits de lleure ens mostrar fins a quin punt la societat s permeable i les
prctiques doci de les persones joves es distribueixen de manera similar.
En aquest captol sanalitzaran les activitats de lleure del collectiu jove. La secci 2.2 descriur les activitats de lleure que realitzen, estudiar la interdependncia i la relaci amb
un grup dindicadors socials i comparar les activitats de lleure entre el 2007 i el 2012.
Seguidament, en la secci 2.3 es presenta una tipologia que agrupa els i les joves segons
els hbits de lleure i la intensitat amb qu els realitzen. Finalment, en la secci 2.4 es discuteixen els resultats i sen recullen les principals implicacions.
*Els investigadors formen part del grup de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya Consum, Mercats i Cultura (referncia 2009SGR-411) i del projecte Cultura i Tecnologia (referncia ECO2011-29558-C02-01).
Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2 / pg. 53
2.2. Els hbits de lleure de les persones joves

En aquest apartat indagarem sobre les activitats de lleure que realitzen els joves i les joves
i com es relacionen amb ledat i la posici social. En primer lloc, centrarem latenci en la
descripci de les activitats que realitzen. Desprs analitzarem la interrelaci de les activitats
de les persones joves i un conjunt dindicadors socials sobre les seves famlies i lentorn
social en qu viuen. Seguidament, mirarem desbrinar si les activitats dels joves i de les
joves varien en funci de la posici social de les famlies. Finalment, abordarem la comparaci de les activitats realitzades lany 2007 amb les del 2012.
2.2.1. Una aproximaci

La taula 2.1 recull la freqncia amb qu les persones joves realitzen molt o fora sovint
determinades activitats doci. La primera columna amb dades indica el percentatge de
joves que fan molt o fora sovint una determinada activitat. Podem veure que quedar
amb els amics/amigues, passejar, utilitzar les xarxes socials, llegir blogs i quedar amb els
amics/amigues al carrer sn les activitats realitzades amb ms freqncia. De fet, sn
activitats que es distribueixen de manera fora equilibrada entre els quatre grups dedat,
excepte lactivitat de passejar, en la qual els ms grans representen quasi un 33%.
No obstant aix, si mirem la primera filera de la taula 2.1, que indica la mida dels grups
dedat, veurem que, en general, les dades creixen amb ledat. De fet, la taula suggereix
que la realitzaci de determinades activitats depn de ledat de la persona jove. Per veure
aquesta qesti en detall, hem calculat un ndex que mesura la sobrerepresentaci del
grup dedat en lactivitat.
Els resultats es mostren a la taula 2.2. Aix, un valor per sobre d1 indica que el grup dedat
t una participaci en lactivitat per sobre de la qual li correspondria (tenint en compte el
pes del grup dedat en el total de joves); i per sota d1, al contrari.
pg. 54 / Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2
TAULA 2.1. Activitats doci realitzades molt o fora sovint i distribuci segons grups
dedat. Joves de 15 a 34 anys. Catalunya, 2012. Percentatge
Distribuci de lactivitat entre els grups dedat
Activitat
De 15 a 19
anys
De 20 a 24
anys
De 25 a 29
anys
De 30 a 34
anys
Total
Mida dels grups dedat
21,9
23,2
24,1
30,8
100,0
Quedar amb amics/amigues
24,2
24,0
24,1
27,7
81,1
Passejar
20,7
22,1
24,4
32,8
76,1
Utilitzar les xarxes socials
29,1
25,7
22,9
22,3
68,1
Llegir blogs o pgines web
24,7
23,0
24,0
28,3
60,0
Quedar amb amics/amigues al carrer
31,5
25,2
19,8
23,5
56,9
Veure la televisi
23,9
22,8
24,4
28,9
56,0
Fer esport o exercici
27,5
24,9
22,2
25,4
55,7
Xatejar
34,3
26,7
18,8
20,2
55,3
Rebre o enviar correu electrnic
21,7
22,1
25,2
31,0
53,5
Anar de compres
21,7
22,3
23,8
32,2
46,1
Descarregar msica
35,7
27,5
19,2
17,6
44,4
Llegir llibres
18,9
24,5
26,6
30,0
43,4
Estudiar
37,5
27,5
17,3
17,8
41,8
Llegir el diari on-line
15,9
23,9
27,3
32,9
40,6
Fer excursions
20,5
20,5
25,6
33,4
40,5
Sortir de nit
29,5
35,6
21,6
13,3
39,5
Escoltar la rdio o veure la TV per Internet
21,1
23,7
25,3
29,9
38,4
Llegir el diari en paper
12,6
24,6
27,3
35,5
37,5
Descarregar pellcules dInternet
27,7
28,7
21,8
21,7
29,9
Viatjar fora de Catalunya amb

amistats o la parella
13,9
24,2
29,1
32,8
29,7
Anar al cinema
26,6
27,1
23,6
22,7
29,2
Jugar a videoconsoles
31,2
27,7
23,8
17,3
24,4
Anar a concerts de msica moderna
21,7
28,6
26,6
23,1
21,5
Descarregar software
29,2
26,5
20,0
24,2
20,6
Anar a la discoteca
36,0
38,
16,0
8,8
20,3
Jugar amb un joc on-line
33,2
26,7
22,2
17,9
18,4
Anar a exposicions o museus
22,8
22,3
25,7
29,2
11,5
Anar al teatre
23,3
20,5
21,7
34,5
8,3
Descarregar jocs
40,2
29,9
16,4
13,5
8,1
Assistir a actes religiosos
21,9
16,9
29,4
31,8
6,7
Anar a espectacles de dansa, pera

o msica clssica
29,1
17,2
24,5
29,1
5,0
Assistir a actes poltics
11,5
21,9
36,5
30,2
3,2
Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012 (Direcci General de Joventut)
TAULA 2.2. Activitats doci realitzades molt o fora`sovint. Joves de 15 a 34 anys.

Catalunya, 2012. ndex i percentatge
Grup dedat (ndex)
Activitat
De 15 a
19 anys
De 20 a
24 anys
De 25 a
29 anys
De 30 a
34 anys
Descarregar jocs
1,8
1,3
0,7
0,4
8,1
Estudiar
1,7
1,2
0,7
0,6
41,8
Anar a la discoteca
1,6
1,7
0,7
0,3
20,3
Descarregar msica
1,6
1,2
0,8
0,6
44,4
Xatejar
1,6
1,2
0,8
0,7
55,3
Jugar on-line
1,5
1,2
0,9
0,6
18,4
Quedar amb amics/amigues al carrer
1,4
1,1
0,8
0,8
56,9
Jugar amb videoconsoles
1,4
1,2
1,0
0,6
24,4
Sortir de nit
1,4
1,6
0,9
0,4
39,5
1,3
1,2
0,8
0,8
20,6
Anar a espectacles de dansa, pera o

msica clssica
1,3
0,8
1,0
0,9
5,0
1,3
1,1
1,0
0,7
68,1
Descarregar pellcules
1,3
1,3
0,9
0,7
29,9
1,3
1,1
0,9
0,8
55,7
Anar al cinema
1,2
1,2
1,0
0,7
29,2
1,1
1,0
1,0
0,9
60,0
1,1
1,0
1,0
0,9
81,1
Veure la televisi
1,1
1,0
1,0
0,9
56,0
Anar al teatre
1,1
0,9
0,9
1,1
8,3
1,0
1,0
1,1
1,0
11,5
1,0
0,7
1,2
1,0
6,7
1,0
1,2
1,1
0,8
21,5
Anar de compres
1,0
1,0
1,0
1,1
46,1
1,0
1,0
1,1
1,0
53,5
1,0
1,0
1,1
1,0
38,4
Passejar
1,0
1,0
1,0
1,1
76,1
Fer excursions
0,9
0,9
1,1
1,1
40,5
Llegir llibres
0,9
1,1
1,1
1,0
43,4
0,7
1,0
1,1
1,1
40,6
Viatjar fora de Catalunya

(amb amistats o la parella)
0,6
1,1
1,2
1,1
29,7
0,6
1,1
1,1
1,2
37,5
0,5
1,0
1,5
1,0
3,2
Total (%)
Pel que es desprn de les taules anteriors, els indicadors dactivitat de lleure no es reparteixen homogniament entre els diferents grups dedat; per tampoc no obeeixen en tots
els casos el principi a ms edat o a menys edat es fa ms o menys una determinada
activitat. En alguns casos, la intensitat en qu es practica una activitat creix o decreix amb
ledat, la qual cosa ens assenyala que altres indicadors socials influeixen en les practiques
de lleure. s a dir, el cicle de vida o la transici cap a la vida adulta depn daltres variables
ms que de ledat.
Alguns exemples sn prou clars i sassocien a una activitat del grup dels individus ms
joves. s el cas de les relacionades amb loci digital o de pertinena al collectiu (oci relacional): descarregar jocs, msica o software, estudiar, xatejar, jugar on-line, amb videoconsoles o jocs dordinador, estar amb amics/amigues al carrer o a la plaa i utilitzar les xarxes
socials sn les activitats que ms es deixen de fer amb ledat. En altres ocasions, el seu
descens, tot i ser-hi, s molt menor i les diferncies entre edats sn menys acusades. En
aquest grup dactivitats trobem: descarregar pellcules dInternet, anar al cinema, practicar esports, llegir blogs o pgines web i quedar amb amics/amigues. Pel que fa al cas
contrari, s a dir, activitats que augmentin gradualment amb ledat, nhi ha moltes menys i,
sobretot, laugment s molt menor (llegir diaris, tant en paper com per Internet, i passejar).
Per tant, a primera vista, sembla que hi hagi ms activitats especfiques per als ms joves
que per als adults joves.
Aix mateix, trobem un grup dactivitats que no tenen levoluci lineal plantejada anteriorment. Entre elles, les que tenen un mxim dintensitat en el grup de 20 a 24 anys. Sn tres
activitats que requereixen un cert grau dautonomia, com sn les activitats relacionades
amb loci nocturn: sortir de nit, anar a la discoteca i anar a concerts de msica moderna.
Aix mateix, hi ha un nombrs grup dactivitats que presenten una major intensitat en el
grup de 25 a 29 anys. Sn activitats que es practiquen en una primera edat de jove adult
per que disminueixen amb la vida en parella i, sobretot, amb fills. Es tracta dactivitats que
requereixen la disponibilitat de temps lliure i una certa capacitat econmica: viatjar fora de
Catalunya amb amistats o amb la parella, llegir diaris on-line, llegir llibres, escoltar la rdio o
mirar la televisi per Internet, rebre i enviar correu electrnic i anar a exposicions i museus.
Aquest grup dedat recull amb la mxima intensitat les activitats ms ideolgiques, com
sn lassistncia a actes poltics i religiosos. Finalment, en la mateixa franja dedat, lassistncia a espectacles escnics (anar al teatre i anar a espectacles de dansa, pera i msica
clssica) i veure la televisi sn activitats que mostren un subpic (s a dir, s el segon grup
que ms les practiquen).
En conclusi, els patrons dactivitat de lleure no sajusten als grups dedat duna manera
clara. Per esbrinar quins factors, a ms de ledat, influeixen en les activitats de lleure, a la
propera secci analitzarem la manera com les activitats sinterrelacionen les unes amb les
altres (hbits de lleure) i desprs analitzarem la relaci entre els hbits de lleure i algunes
caracterstiques de la persona jove.
2.2.2. Els patrons dactivitats de lleure i la variaci segons la posici social

A continuaci analitzarem la manera en qu les activitats estan interrelacionades. s a dir,
volem veure quines altres activitats tendeixen a fer les persones joves que realitzen una
determinada activitat (com, p. e., anar al teatre). Daquesta manera, aconseguirem veure si
hi ha grups dactivitats properes entre si, s a dir, detectarem hbits de lleure. La metodologia utilitzada ha estat lanlisi de la interdependncia, concretament lanlisi de correspondncies simples (Greenacre, 1984 i 1993). Aquest tipus danlisi ens permet conixer
com es relacionen les activitats doci i cultura entre si i, simultniament, la seva relaci amb
algunes caracterstiques de les persones joves (personals i familiars)1.
Lanlisi ens suggereix que la interrelaci entre les activitats doci es pot explicar mitjanant
tres hbits de lleure que mostrem a la figura 2.1: 1) un hbit de fer activitats doci social
(versus el seu contrari, un hbit de fer activitats doci individual); 2) un hbit de fer activitats
doci cultural (versus el seu contrari, un hbit de fer activitats no culturals); i 3) un hbit de
fer activitats relacionals (versus el seu contrari, un hbit de fer activitats ldiques/digitals2.
FIGURA 2.1. Els hbits de lleure i els patrons dactivitats que expliquen. Joves de 15 a 34
anys. Catalunya, 2012
Hbit social/
Hbit individual
Hbit cultural/
Hbit no cultural
Hbit relacional/
Hbit ldic-digital
Social: Anar a la
discoteca, teatre,
cinema, dansa,
concerts de msica,
quedar amb els amics
Cultural: Anar al
teatre, cinema,
dansa, llegir llibres
i diaris
Relacional: Xatejar,
anar a la discoteca,
sortir de nit, quedar
amb els amics,
decarregar msica
Individual: Mirar la
TV, comprar, llegir
llibres i diaris, assistir
a actes poltics i
religiosos
No cultural: Jugar
amb videoconsoles,
jugar on-line, fer
esport, anar a la
discoteca, xatejar,
xarxes socials
Ldic-digital: Jugar
on-line, jugar amb
videoconsoles, fer
esport, decarregar
jocs, software i films
Font: Elaboraci prpia a partir de lEnquesta a la joventut de Catalunya 2012 (Direcci General de Joventut)
A la figura 2.1 se sintetitzen les activitats que conformen cadascun dels hbits. Cal destacar que lassistncia a actes religiosos est molt allunyada de la resta de les prctiques
doci individual (vegeu els grfics A2.1 i A2.3 de lannex on-line). Cal tenir en compte que
una mateixa activitat pot estar associada a diferents hbits. Per exemple, anar al teatre s
1 Els detalls de lanlisi es mostren a lannex on-line. Lannex es pot consultar a la pgina web de lObservatori Catal de la Joventut:
www.gencat.cat/joventut/observatori
2 Els tres hbits estan ordenats de major (hbit social/hbit individual) a menor (hbit relacional/hbit ldic digital) quantitat dinformaci
explicada.
una activitat cultural i tamb social, especialment si hom va al teatre acompanyat, que s
la situaci ms habitual. Per aquesta ra, activitats com anar al teatre, al cinema i a veure
dansa, per exemple, apareixen en lhbit dactivitats culturals i tamb en el dactivitats
socials. Per altra banda, anar a la discoteca s una activitat social per tamb relacional
(els joves i les joves busquen conixer altres joves), cosa que habitualment no passa en els
grups de joves que van al teatre (el grup no s tan permeable). Finalment, lhbit relacional
versus el ldic digital classifica les activitats no culturals.
En sntesi, tal com sha pogut comprovar, les activitats de lleure no es distribueixen aleatriament sin que es relacionen formant uns hbits de lleure prou clars. Aquests hbits
dibuixen unes prctiques de lleure amb significacions socials diferents.
Un cop interpretats els hbits de lleure i els seus patrons dactivitats analitzem com els
hbits de lleure es relacionen amb les caracterstiques de la persona jove (als grfics A2.2
i A2.4 de lannex es mostren els resultats de lanlisi de correspondncies). s a dir, volem
saber quines caracterstiques de les persones joves i de les seves famlies (com el fet de
ser home o dona, tenir una determinada edat o que els progenitors tinguin estudis universitaris) estan relacionades amb cadascun dels hbits que hem identificat.
A la figura 2.2 veiem que lhbit social est associat a les situacions ms privilegiades (pare
o mare amb estudis universitaris, que treballen en ocupacions privilegiades, nascuts a Catalunya o a la resta de lEstat espanyol, de parla familiar catalana o castellana); mentre que,
a laltre extrem, lhbit doci individual sassocia a joves els progenitors dels quals tenen
estudis i ocupacions elementals, parlen altres llenges i han nascut a lestranger.
FIGURA 2.2. Relaci de lhbit social/hbit individual amb les caracterstiques dels individus.
Joves de 15 a 34 anys. Catalunya, 2012
Hbit doci
individual
Hbit doci
social
Llengua familia
r catalana
o castellana
Progenitors na
scuts fora
de Catalunya
o de la resta
de lEstat
Progenitors am
b estudis
elementals
Progenitors na
scuts a
Catalunya o la
resta de lEstat
Progenitors am
b estudis
universitaris o
batxillerat
Ms joves
Lhbit de fer activitats culturals (figura 2.3) est associat a posicions socials altes (joves
amb progenitors amb estudis universitaris o postobligatoris, ocupacions privilegiades, progenitors nascuts a lEstat, de llengua familiar catalana o castellana), a les dones i a joves. En
canvi, les activitats no culturals sassocien a caracterstiques menys privilegiades (progenitors amb estudis postobligatoris, nascuts a la resta de lEstat) als homes i als ms joves.
FIGURA 2.3. Relaci de lhbit cultural/hbit no cultural amb les caracterstiques dels
individus. Joves de 15 a 34 anys. Catalunya, 2012
Hbit
no cultural
Hbit
cultural
Progenitors am
b estudis
universitaris o
batxillerat
Ms joves
Ms adults
Homes
Dones
Lhbit de fer activitats relacionals (figura 2.4) sassocia amb els indicadors socials privilegiats, a les dones i als ms joves. En canvi, lhbit de fer activitats ldiques i digitals est
associat a indicadors no tan privilegiats.
FIGURA 2.4. Relaci de lhbit relacional/hbit ldic-digital amb les caracterstiques dels
individus. Joves de 15 a 34 anys. Catalunya, 2012
Hbit doci
ldic i digital
Hbit doci
no relacional
Pares amb es
tudis
universitaris o
batxillerat
Totes les edat
s
Ms joves
Homes
Dones
En resum, les activitats doci i cultura sagrupen en patrons que formen tres hbits de lleure
que estan socialment estructurats. Les activitats doci i el gaudi de les expressions culturals sn un privilegi social associat al sexe femen i a joves dedat avanada. La necessitat
de relaci social sassocia tamb amb el sexe (dones) per a les edats ms joves, mentre
que la tendncia envers les activitats digitals i ms ldiques continua essent una expressi
de masculinitat. Veiem, doncs, la importncia del doble eix (edat i sexe) com a explicaci
de pautes de lleure.
2.2.3. Interacci entre ledat i la posici social de la famlia

Hem vist que les activitats de lleure estan estructurades, entre daltres, segons ledat de les
persones joves i la posici social de la famlia. Ara volem aprofundir ms aquesta qesti
per confirmar si les desigualtats socials dorigen (com el nivell destudis dels progenitors)
influeixen en els patrons doci de les persones joves. Al grfic 2.5 mostrem el mecanisme
a investigar: si la posici social de la famlia influencia els hbits de lleure dels joves i de
les joves significa que, per a cada grup dedat, el fet que la famlia gaudeixi duna posici
social privilegiada implica que els hbits de lleure juvenil seran ms socials, ms culturals i
relacionals en el cas de les famlies privilegiades; i menys individuals i culturals i ms ldico
digitals en el cas de les famlies menys privilegiades3.
FIGURA 2.5. Influncia de la posici social de la famlia en els hbits de lleure individuals.
Hbits de lleure
diferents
Edat de la
persona jove
Interacci: Per la
mateixa edat, segons
la posici social de
la famlia
Posici social
de la famlia
La figura 2.6 se centra a veure si aquest mecanisme opera en la interacci entre leix hbit
individual vs hbit social i leix hbit cultural vs hbit no cultural.
3 Per esbrinar-ho, hem interaccionat els indicadors dedat dels joves i de les joves amb els destudis dels progenitors. Per fer-ho, hem
hagut de crear una nova variable amb 16 categories, ja que cada categoria dedat ha estat desagregada per cada nivell destudis
del pare o la mare. A la taula resultant li hem aplicat lanlisi de correspondncies simples i el resultat es mostra en les figures 2.6,
2.7 i 2.8. Com interpretar el resultat? Si la posici social dels progenitors influencia lactivitat dels i de les joves de cada grup dedat,
aleshores veurem que en els grfics la posici de ledat canvia per a cada nivell destudis dels progenitors.
FIGURA 2.6. Anlisi de la interacci entre ledat del jove i la posici social familiar. Eixos 1 i 2.
Hbit no cultural
E1.PEE
E1.PEB
E1.PENE
E1.PEU
E2.PEB
H
E2.PEE
Hbit individual
E2.PENE
LLA
E2.PEU
Hbit social
TE PP3
PNSE
PNCEPNC
M3
TG
M2 JNE
TTTM
PP1
LLC
PP2
MLLCT
TC
PNE
E3.PEE
DE3.PEB
PNS
JNNE
E3.PENE
PP4
E4.PENE
E3.PEU
E4.PEE
E4.PEB
E4.PEU
Hbit cultural
Etiqueta
Variable
Etiqueta
Variable
PP1
Ocupacions directives
Grup dedat
E1
De 15 a 19 anys
Ocupaci del pare o la mare
E2
De 20 a 24 anys
PP2
Ocupacions tcniques i professionals
E3
De 25 a 29 anys
PP3
Ocupacions mitjanes
De 30 a 34 anys
PP4
Ocupacions elementals
LLC
Catal
E4
Sexe
D
H
Dones
Llengua familiar dorigen
Homes
LLCT
Catal i castell
Lloc de naixement
LLT
Castell
LLA
JNE
A lEstat
JNNE
A lestranger
Altres llenges
Lloc de naixement del pare i la mare
M1
<2.001 hab.
PNC
A Catalunya
M2
De 2.001 a 10.000 hab.
Grandria del municipi
PNCE
A Catalunya i a la resta de lEstat
M3
De 10.001 a 50.000 hab.
PNSE
A lestranger i a la resta de lEstat
M4
>50.000 hab.
TM
Metropolit
mbit territorial
PNE
A la resta de lEstat
PNS
A lestranger
Nivell destudis del pare o la mare
TG
Comarques Gironines
PENE
Obligatoris o inferiors
TT
Camp de Tarragona
PEE
Secundaris obligatoris
TE
Terres de lEbre
PEB
Secundaris postobligatoris
TP
Ponent i Alt Pirineu i Aran
PEU
Universitaris
TC
Comarques Centrals
TD
Peneds
Veiem que, efectivament, a mida que el nivell destudis dels progenitors sincrementa,
lactivitat dels joves i de les joves es desplaa de lesquerra cap a la dreta (ms elevada
s lactivitat doci social i cultural del jove). I, a linrevs, a menor nivell destudis del pare
o la mare, menor activitat social i cultural i ms activitat religiosa entre les persones joves.
Veiem que la posici de les categories altres llenges (llengua familiar), fora de lEstat
espanyol (lloc de naixement de la persona jove) i pare i mare nascuts a lestranger (lloc
de naixement dels progenitors) se situen a prop del patr dactivitats dels joves i de les
joves amb pare o mare amb menys estudis. Tot indica que aquests joves estan exclosos
de lactivitat social i cultural del pas. Per a la resta de joves, la influncia familiar s menor, i
quasi imperceptible entre joves de pare o mare universitaris i els de pare o mare amb estudis secundaris postobligatoris: encara que la seva activitat est influenciada per la posici
social de la famlia, tenen un patr ms similar. Malgrat tot, lactivitat dels i de les joves,
independentment del nivell destudis dels progenitors, es desplaa en la figura 2.6 de dalt a
baix, indicant-nos que els individus ms joves realitzen ms activitats relacionals i ldiques,
i que els ms grans estan sobrerepresentats entre els que tenen un hbit doci cultural.
La figura 2.7 se centra en leix que separa lhbit de lleure ldic digital de lhbit relacional
(eix 3) i, com en la figura anterior, en el que separa lhbit individual del social (eix 1).
Hbit relacional
E1.PENE
E4.PENE
D
E2.PENE
E1.PEE
LLA
PNS
JNNE
E3.PENE
Hbit individual
PP4
E1.PEU
E1.PEB
PP2
LLC E2.PEB
M4TP PNSEPNCE2.PEU
LLG
TE E2.PEE JNEPP1
LLT M2
M3 PP3
TG
PNE
Hbit social
E3.PEU PNCE
E3.PEB
E4.PEU
E3.PEE
E4.PEE
E4.PEB
Hbit ldic/digital
Veiem que les persones joves adultes amb progenitors amb estudis inferiors als obligatoris
continuen exclosos del lleure ldic digital i relacional, encara que els ms joves del mateix
grup social shi resisteixen. Lactivitat es desplaa de dalt a la dreta cap a baix a lesquerra,
indicant que com ms privilegiada s la posici social dels progenitors, ms oci social i
cultural fan els joves i les joves.
En la figura 2.8 es mostren els hbits culturals/no culturals (eix 2) i ldics/relacionals (eix
3). Podem veure que ledat es desplaa en diagonal, des del quadrant superior dret fins a
linferior esquerre. El nivell destudis dels progenitors trasllada lactivitat dels i de les joves
allunyant-la de lassistncia als actes religiosos i apropant-la cap a loci ms tecnolgic. No
obstant que ledat domina sobre la posici social de la famlia, les persones joves realitzen
activitats relacionals independentment de la posici social de la famlia, per aquestes es
tornen ms tecnolgiques a mida que els estudis del pare o la mare sincrementen. Lactivitat cultural continua estan relacionada amb la posici social de la famlia (els indicadors
se situen en el quadrant superior esquerre), per les diferencies no sn tan grans perqu
lhbit relacional i ldic s un hbit que predomina entre els ms joves, on lefecte de les
diferncies socials s menor.
Hbit relacional
E1.PENE
E4.PENE
E1.PEU
D
E1.PEB
E1.PEE
E2.PENE
PP2
LLCT
TC
Hbit cultural
PNEM1
E3.PEU
E4.PEU
E4.PEE
E3.PEB
LLA PNS
JNNE
PNC
E2.PEU
PNSE
TP M4
PPT
E3E3.PENE
E2.PEE
LLCTT
TE
JNE
LLT
M2
M3 PP3
TG
PP4
PNCE
E3.PEE
E4.PEB
H
Hbit ldic/digital
E2.PEB
Hbit no cultural
En sntesi, tal com preveiem, les diferncies culturals dorigen (mesurades a partir del nivell
educatiu del pare o la mare) impliquen diverses maneres de veure el mn, que es tradueixen en valoracions heterognies dels hbits de lleure i, per tant, en patrons diferenciats
dactivitats doci i cultura. Malgrat aquesta evidncia, les diferncies de comportament sn
menors entre els ms joves, fet que suggereix que en la configuraci dels hbits de lleure
dels i les joves de 15 a 19 anys pesa ms ledat que la posici social (el nivell educatiu) de
la famlia. Ms enll daix, el nivell educatiu del pare o de la mare influeix en les prctiques
doci i culturals del conjunt de joves, i aix ocorre tant entre joves de famlies nacionals com
dorigen immigrant.
2.2.4. Evoluci temporal de les activitats de lleure: substituci i reducci

Abordem ara com la crisis econmica i la transformaci tecnolgica de les activitats doci
i cultura han impactat en les prctiques de lleure. Ho farem a partir de comparar els resultats de lEJC12 amb els de lEJC07. Pel que fa als canvis tecnolgics, es tracta dun
procs continuat linici del qual se situa molt abans del 2007 i que t un impacte directe
en les pautes doci dels joves i de les joves i en la seva interrelaci social (sempre que
puguin accedir a les tecnologies). A ms, laparici i/o popularitzaci de noves tecnologies
ha provocat la inclusi de preguntes absents en lEJC07. El segon dels esdeveniments a
tenir en compte ha estat leclosi de la crisi, amb importants conseqncies econmiques
i socials, que tamb queden reflectits en els resultats de lEJC12.
La taula 2.3 recull el percentatge dactivitats doci que els joves realitzen fora o molt
sovint els anys 2007 i 2012. En una primera anlisi de les activitats que ms es realitzen
lany 2012 destaquen, com a majoritries, activitats tradicionals i, en principi, deslligades
de la tecnologia: les respostes majoritries sn quedar amb amics/amigues i passejar.
Per tamb emergeixen noves formes dactivitat amb percentatges superiors al 60% com
sn la participaci en les xarxes socials i la lectura de blogs o pgines web. Per contra,
entre aquelles activitats que declaren sser menys practicades trobem diferents formes
doci cultural: anar al teatre, anar a veure espectacles de dansa, pera o msica clssica i
lassistncia a actes poltics i religiosos.
Si ens fixem en levoluci daquests darrers anys, la variaci de la participaci en un seguit
dactivitats pot emmarcar-se en els dos esdeveniments abans esmentats: la crisi i la innovaci tecnolgica. Aquests dos elements, a ms, estan interrelacionats ja que esdevenen
en el mateix espai temporal. Aix, lassistncia al cinema baixa considerablement (efecte de
la crisi) i al mateix temps apareix amb fora la descrrega de pellcules dInternet (efecte
del canvi tecnolgic). Aquesta transformaci s ms evident si comparem levoluci des
del 2002, any que anar al cinema era una activitat realitzada sovint pel 63% de joves (Miret
et al., 2007: 187), amb el 2007 (39,8%) i el 2012 (30,6%): en 10 anys, anar al cinema sha
redut 32 punts percentuals, prcticament la mateixa proporci que els i les joves descarreguen pellcules dInternet (31,5%).
TAULA 2.3. Activitats doci realitzades molt o fora sovint. Joves de 15 a 34 anys nascuts
a Catalunya o a la resta de lEstat*. Catalunya, 2007 i 2012. Percentatge
Any
Activitat
2007
2012
Variaci**
79,5
87,2
9,7
Passejar
21,2
62,7
76,0
70,0
61,7
21,6
Estar amb amics/amigues al carrer o a la plaa
46,8
56,9
Veure la televisi
53,0
52,3
-1,3
46,1
57,3
24,3
Xatejar
56,4
55,1
48,3
44,3
-8,3
45,5
Anar de compres
Descarregar msica
Llegir llibres
46,3
44,3
-4,3
Estudiar
39,3
43,9
11,7
42,0

Fer excursions
39,7
44,4
11,8
Sortir de nit
42,8
43,9
2,6
39,1
58,5
37,4
-36,1
31,5
38,0
31,3
-17,6

Descarregar pellcules dInternet
Viatjar fora de Catalunya amb amistats o la parella
Anar al cinema
39,8
30,6
-23,1
Jugar amb videoconsoles, jocs dordinador...
19,8
24,2
22,2
23,9

Anar a la discoteca
Jugar on-line
Anar al teatre
Descarregar jocs
Anar a espectacles de dansa, pera o msica clssica
22,3
22,7
23,2
2,2
19,6
11,9
12,2
9,7
-20,5
8,1
1,9
1,8
-5,3
5,6
2,2
3,0
36,4
* Per qestions tcniques, la comparativa entre les dades de 2007 i 2012 noms es pot fer entre la poblaci nascuda a Catalunya o a
la resta de lEstat.
** Variaci calculada amb el 2007 com a base 100.
Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2007 i 2012 (Direcci General de Joventut)
El consum de cinema s similar per el format s diferent: la crisi i les noves oportunitats
tecnolgiques permeten aquesta forma distinta de consum dun mateix producte. Tanmateix, la crisi econmica s ms perceptible en levoluci dactivitats com ara viatjar fora de
Catalunya amb amistats o la parella, anar de compres o assistir al teatre. En el dos primers
casos, veiem un augment entre el 2002 (Miret et al., 2007: 187) i el 2007 i una davallada
a partir daquell any. En general, en lEJC12 apareixen formes de consum cultural noves,
clarament relacionades amb les noves possibilitats tecnolgiques, que vnen a suplir o a
complementar activitats realitzades fins ara: la lectura de diaris digitals juntament amb la
davallada de la lectura de diaris impresos, escoltar la rdio o mirar la TV per Internet, i les
formes de relaci social a travs de les xarxes digitals.
En resum, la figura 2.9 ens sintetitza el patr de substituci tecnolgica en la manera de
realitzar les activitats i lefecte substituci entre les activitats. Es manifesta en la manera de
veure la televisi, de llegir els diaris, de gaudir dels films, descoltar msica, especialment.
Lefecte substituci dactivitats mostra que certes activitats doci sn normals, com diuen
els i les economistes, ja que una reducci de la renda implica una reducci del seu consum
(anar de compres, llegir llibres, viatjar fora de Catalunya, anar al teatre i al cinema) i altres
sn bns inferiors perqu quan es redueix la renda, se nincrementa el consum (quedar
amb els amics/amigues, passejar, sortir de nit o jugar amb consoles).
FIGURA 2.9. Sntesi dels efectes de la substituci tecnolgica i la reducci de lactivitat.
Joves de 15 a 34 anys nascuts/udes a Catalunya o a la resta de lEstat. Catalunya, 2007 i
2012
Substituci
dactivitats
Crisi
Substituci
tecnolgica
Increment: Quedar amb

amics, passejar, estar
amb amics al carrer,
estudiar, sortir de nit,
jugar amb videoconsoles,
anar a actes poltics
Reducci: Anar de
compres, llegir llibres,
viatjar fora de Catalunya,
anar al teatre
Lectura de diaris,
cinema, msica, veure
la TV, jugar on-line
Ara b, una part dels canvis descrits poden estar relacionats amb les variacions en lestructura per edats dels i de les joves: el 2007, els i les joves de 15 a 19 anys tenien ms pes
que el 2012, i passava al contrari amb els de 30 a 34 anys. A la taula 2.4, presentem la variEnquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2 / pg. 67
aci percentual entre ambds anys de les activitats que es realitzen molt o fora sovint,
nicament per als i les joves nacionals. Aix, un valor positiu ens indica que la proporci de
joves del grup dedat corresponent que realitza lactivitat sha incrementat, i a linrevs si s
negatiu. En la primera lnia, per exemple, podem veure que anar a la discoteca sha redut
en tots els grups dedat; per la reducci va creixent a mida que els i les joves sn ms
grans: els ms joves (de 15 a 19 anys) mostren una reducci imperceptible, per els joves
del grup de 30 a 34 anys han redut en gaireb un 35% la prctica danar a la discoteca.
TAULA 2.4. Variaci entre 2007 i 2012 en la realitzaci molt o fora de determinades
activitats doci segons grups dedat. Joves de 15 a 34 anys nascuts/udes a Catalunya o a la
resta de lEstat. Catalunya, 2007 i 2012. Percentatge
Grup dedat
Activitat
De 15 a 19
anys
De 20 a 24
anys
De 25 a 29
anys
De 30 a 34
anys
Anar a la discoteca
-0,6
-1,1
-13,6
-34,8
Llegir llibres
20,7
11,7
-4,9
-18,5
24,7
27,2
10,6
25,2
Sortir de nit
Viatjar fora de Catalunya amb amistats o la parella
Fer excursions
Jugar amb videoconsoles, jocs dordinador...
Veure la televisi
6,2
0,7
-2,6
-25,4
-22,1
-15,9
-3,6
-19,0
34,7
10,3
24,6
2,5
25,8
-7,8
22,3
35,4
-15,6
-8,8
3,2
8,0
4,9
38,1
86,0
15,9
71,0
313,7
-82,7
-46,9
Anar al cinema
-1,1
-22,9
-26,3
-38,2
Anar al teatre
33,7
-25,4
-41,6
-17,4
6,8
13,4
-5,0
-6,2
Estudiar
11,3
26,6
15,7
86,4
Estar amb amics/amigues al carrer
5,4
3,6
11,4
12,0
Comprar
3,3
-6,3
-15,8
-4,5
Passejar
Llegir el diari
20,4
30,5
21,9
21,2
-39,4
-29,5
-37,1
-30,9
A grans trets, podem veure que les activitats ms oneroses (anar a la discoteca, anar al cinema, anar al teatre o viatjar fora de Catalunya) shan redut fora en tots els grups dedat,
per la reducci sempre mostra el mateix patr que hem esmentat abans amb anar a la
discoteca: les persones joves ms joves sn les que redueixen menys la seva activitat.
Les activitats menys oneroses (fer esport o exercici, fer excursions, estar i quedar amb els
amics/amigues, passejar) mostren un increment dactivitat en tos els grups dedat, mentre
que els ms joves llegeixen ms llibres, surten ms de nit i compren ms. Jugar als videojocs s una activitat que sincrementa especialment entre els ms grans. Els ms joves sn
els que incrementen especialment lactivitat religiosa i poltica. Llegir el diari es redueix de
manera uniforme entre tots els grups dedat, suggerint que es redueix la lectura en paper
i sincrementa la lectura digital.
En resum, com mostren les figures 2.10 (joves de 15 a 24 anys) i 2.11 (joves de 25 a 34
anys), la variaci entre els grups dedat suggereix que les persones joves ms adultes sn
les ms afectades per la situaci de crisi econmica: s el moment de lemancipaci i de
la formaci de la prpia llar. En canvi, en les edats ms joves, la dependncia de la famlia
sembla atenuar els efectes de la crisi.
FIGURA 2.10. Sntesi de la variaci de les activitats doci realitzades entre 2007 i 2012. Joves
de 15 a 24 anys nascuts/udes a Catalunya o a la resta de lEstat. Catalunya, 2007 i 2012
Llegir llibres, fer esport o exercici, sortir de nit, fer excursions, assistir
a actes poltics, assistir a actes religiosos, anar al teatre, estudiar,
estar amb amics al carrer, quedar amb amics, passejar
Anar a la discoteca, viatjar fora de Catalunya, jugar amb videoconsoles (els ms joves), veure la televisi, anar al cinema, comprar,
llegir el diari en paper
FIGURA 2.11. Sntesi de la variaci de les activitats doci realitzades entre 2007 i 2012. Joves
de 25 a 34 anys nascuts/udes a Catalunya o a la resta de lEstat. Catalunya, 2007 i 2012
Llegir llibres, fer esport o exercici, sortir de nit, fer excursions, assistir
a actes poltics, assistir a actes religiosos, anar al teatre, estudiar,
estar amb amics al carrer, quedar amb amics, passejar
Anar a la discoteca, viatjar fora de Catalunya, jugar amb videoconsoles (els ms joves), veure la televisi, anar al cinema, comprar,
llegir el diari en paper
Finalment, hem analitzat la variaci temporal de les activitats doci i cultura entre 2007 i
2012 a partir de les caracterstiques personals i familiars de la persona jove. Presentem
els resultats a lAnnex on-line. Evidencien levoluci de cada activitat entre els anys 2007
(abundncia econmica) i 2012 (crisi econmica i impacte tecnolgic). Hem utilitzat un
conjunt redut dactivitats doci. Lanlisi de correspondncies sha fet utilitzant les dades
del 2012 amb indicadors actius i les del 2007 com a variables illustratives o passives,
excloent-hi els i les joves de nacionalitat no espanyola. Aix simplement vol dir que els indicadors del 2012 sn els que influeixen en la configuraci de lespai de lleure i el social, i els
indicadors del 2007 se situen en les figures segons lassociaci amb els hbits de lleure.
Comparativament, entre lany 2007 i el 2012, es dna una reducci en les activitats de
lleure en general, especialment aquelles que impliquen incrrer en un cost addicional per
realitzar-les (anar de compres, llegir el diari en paper, viatjar fora de Catalunya, anar al teatre, anar al cinema). La tecnologia, a ms, sembla canviar els patrons dactivitat. Aix, anar
al cinema sha redut de manera significativa, per en canvi sha incrementat la descrrega
de pellcules per part de les persones joves de manera que, si sumen ambdues activitats,
veure pellcules no sha redut, per ha canviat la tecnologia utilitzada per veuren. Per
grups dedat, les dades suggereixen que la crisi econmica t un major impacte en les
persones joves de ms edat que no pas en les ms joves.
En conclusi, hem vist que el nivell dactivitat ldica i cultural entre 2007 i 2012 continua estructurat en funci de ledat i el sexe de la persona jove; i, per laltra, les variacions (i transformacions) observades no sn iguals entre les diferents categories socials analitzades.
2.3. Una tipologia de joves segons la seva activitat de lleure

2.3.1. Objectius i metodologia
A la secci anterior estvem interessats a veure com determinades activitats doci sassocien les unes amb les altres (com descarregar-se jocs i jugar on-line) i com es relacionen
amb les caracterstiques de la persona jove i de la seva famlia. En aquesta secci, ens
volem centrar en els i les joves, no en les activitats. Ara ens interessa conixer com sn de
similars i de diferents els individus, no les activitats, per segons les activitats de lleure que
realitzen. s a dir, volem classificar els individus segons els seus patrons dactivitats doci.
Pel que fa a la metodologia emprada, hem utilitzat una combinaci de procediments
danlisi multivariant: hem realitzat una anlisi de la interdependncia entre els indicadors
(lanlisi de correspondncies mltiples) per reduir els 32 indicadors dactivitats doci a uns
pocs hbits o patrons dactivitat amb correlaci nulla entre ells; i desprs hem utilitzat procediments de classificaci no supervisada. A la secci B) de lannex on-line es pot trobar
una descripci detallada de la metodologia emprada per a la construcci de la tipologia.
2.3.2. Tipologia dactivitats doci

Lanlisi realitzada ha perms classificar el conjunt de joves en cinc grups a partir dels seus
hbits de lleure (grfic 2.1).
GRFIC 2.1. Tipologia dactivitats doci. Joves de 15 a 34 anys. Catalunya, 2012.
Percentatge
26,3%
Oci de baixa intensitat
21,6%
Oci relacional
10,1%
Oci cultural
28,6%
Oci espordic
13,4%
Oci ldic digital
A la taula 2.5 hem assenyalat les activitats que cada grup fa de ms respecte als altres
grups4. Aix, podem veure que el primer grup (que hem anomenat oci relacional) es caracteritza per anar a la discoteca, realitzar esports, sortir de nit, anar a concerts de msica
moderna, estudiar, quedar amb amics/amigues, xatejar, participar en xarxes socials, i descarregar pellcules i msica. El segon grup (oci cultural) es caracteritza per prcticament
fer de tot, encara que destaca per la intensitat amb qu realitza activitats doci cultural (les
probabilitats condicionades ms elevades). El tercer grup (oci ldic digital) prcticament fa
de tot, excepte les activitats culturals, i destaca per la realitzaci dactivitats doci ldic digital. El quart grup (oci espordic) opta per alguna activitat doci a casa i quan surt ho fa per
viatjar, fer excursions, anar a actes religiosos o quedar amb els amics/amigues. I el cinqu
grup (oci de baixa intensitat) destaca, comparativament, per realitzar molt poques activitats
doci. Cal detectar que els grups sestructuren al voltant dels hbits (patrons) doci descrits
en lapartat anterior: lhbit social, el cultural i el ldic relacional5.
4 A la taula A2.1 de lannex podem veure la caracteritzaci detallada de cada grup segons els hbits (patrons) doci. El grup 1 (oci
relacional) es caracteritza per un hbit cultural i especialment relacional; el grup 2 (oci cultural), per un hbit social i cultural; el grup
3 (oci digital), per un hbit social i ldic; el grup 4 (oci espordic), per un hbit menys social i una mica cultural i relacional; i el grup 5
(oci de baixa intensitat) destaca per la poca activitat de lleure, en comparaci.
5 Aquesta caracteritzaci dels grups sha fet dacord amb les probabilitats condicionades observables a la taula A2.5.
TAULA 2.5. Tipologia dactivitats doci segons les activitats realitzades. Joves de 15 a 34
anys. Catalunya, 2012
Tipus doci
Activitat
Relacional
Cultural
Anar a la discoteca
Llegir llibres
Esports
Sortir de nit
Viatjar fora de Catalunya
Fer excursions
Jugar amb videoconsoles
Veure la televisi
Anar al cinema
Anar al teatre
Anar a espectacles de dansa, pera o
msica clssica
Estudiar
Anar a exposicions i museus
Estar amb amics/amigues al carrer
Anar de compres
Passejar
Llegir el diari a Internet
Llegir blogs
Enviar correu electrnic
Xatejar
Xarxes socials
Escoltar la rdio o veure televisi a Internet
Jugar on-line
Descarregar pellcules
Descarregar msica
Descarregar jocs
Ldic
digital
Espordic
De baixa
intensitat
2.3.3. Caracteritzaci de les classes de joves segons els indicadors socials

La taula 2.6 recull les caracterstiques dels individus que formen cada grup6. Les persones
que formen els grups doci relacional i doci ldic digital es caracteritzen per ser els individus ms joves de la mostra, nascuts a Catalunya o a la resta de lEstat i amb progenitors
amb estudis secundaris postobligatoris. Per ambds grups sn diferents: el grup doci
relacional est format principalment per dones, per joves que tenen ambds pares nascuts
a Catalunya i que tenen ocupacions directives, tcniques i professionals; aquestes persones joves han parlat el catal o catal i castell per igual a la llar dorigen i tendeixen a viure
en municipis petits. Es tracta, doncs, dun grup de joves amb un origen social relativament
benestant.
Els i les joves del grup doci ldic digital es diferencien de lanterior pel fet que hi predominen els homes, els i les joves amb un progenitor nascut a la resta de lEstat i amb progenitors que tenen ocupacions mitjanes; la llengua familiar dorigen s el castell i tendeixen
de viure en municipis mitjans. Aix, tot i que tamb hi predominen els joves dentre 15 i 19
anys, els indicadors dorigen social perfilen un patr menys benestant.
El grup dindividus que practiquen activitats doci cultural, en canvi, est compost majoritriament per dones, de 20 a 24 anys, nascudes a Catalunya o a la resta de lEstat, amb
ambds progenitors (o almenys un) nascuts a Catalunya; igualment, els progenitors tenen
estudis universitaris i treballen en ocupacions directives o com a professionals; aquestes
persones joves tenen el catal com a llengua dorigen (o catal i castell per igual) i viuen
en poblacions petites o b grans. Es tracta, doncs, del grup amb un origen social ms
benestant.
El grup que realitza activitats doci de manera espordica est format majoritriament per
dones entre 25 i 34 anys, nascudes a lestranger, amb progenitors nascuts a la resta de
lEstat o a lestranger, amb estudis des dobligatoris fins a universitaris i amb professions
variades; aquestes persones joves han tendit a parlar llenges diferents del catal o el
castell a la llar dorigen i viuen en municipis mitjans.
Finalment, el grup que realitza activitats doci baixa intensitat est compost per principalment per homes, dentre 25 i 34 anys, nascuts a lestranger i amb progenitors nascuts
a la resta de lEstat o a lestranger. Igualment, els progenitors tenen estudis obligatoris o
inferiors i treballen en ocupacions mitjanes o elementals; la seva llengua dorigen tendeix
a no ser el catal ni el castell i viuen en municipis grans. Aix doncs, les persones que
conformen aquest grup sn les que fan menys activitats doci i, al mateix temps, les que
tenen un origen social ms vulnerable.
6 Concretament, la taula mostra les categories de les variables independents que caracteritzen els individus dels grups segons la seva
probabilitat condicionada a haver estat classificats en un grup o en un altre. La taula sha fet a partir de la informaci detallada de la
taula A2.6.
TAULA 2.6. Tipologia dactivitats doci segons les caracterstiques dels individus. Joves de 15
a 34 anys. Catalunya, 2012
Tipus doci
Caracterstica
sociodemogrfica
Sexe
Relacional
Cultural
Ldic digital
Espordic
De baixa
intensitat
Dones
Dones
Homes
Dones
Homes
Grup dedat
De 15 a 24
anys
De 20 a 24
anys
De 15 a 24
anys
De 25 a 34
anys
De 25 a 34
anys
Lloc de naixement
A Catalunya o
a la resta de
lEstat
A Catalunya o
a la resta de
lEstat
A Catalunya o
a la resta de
lEstat
A lestranger
A lestranger
Lloc de naixement
del pare i la mare
Ambds a
Catalunya
Ambds a
Catalunya i
un almenys a
lEstat
Ambds a
Catalunya i
un almenys a
lEstat
Ambds a la
resta de lEstat
o a lestranger
Ambds a la
resta de lEstat
o a lestranger
Estudis ms alts
del pare o la mare
Secundaris
postobligatoris
Universitaris
Secundaris
postobligatoris
Obligatoris fins
a universitaris
Obligatoris o
menys
Categoria
socioeconmica
ms alta del pare
o la mare
Ocupacions
directives i
tcniques i
professionals
Ocupacions
directives i
tcniques i
professionals
Ocupacions
mitjanes
Ocupacions
directives i
tcniques i
professionals i
mitjanes
Ocupacions
mitjanes i
elementals
Llengua familiar
dorigen
Catal i tant
catal com
castell
Catal i tant
catal com
castell
Castell
Tant catal com

castell i altres
llenges
Altres llenges
Grandria del municipi
De 2.001 a
10.000 hab.
De 2.001 a
10.000 hab.
i ms de
50.000 hab.
De 20.001 a
50.000 hab.
De 20.001 a
50.000 hab.
Menys de
50.001 hab.
Els resultats indiquen clarament que els diferents grups estan estructurats segons ledat i
la posici social de les persones joves.
La taula 2.7 ens mostra la relaci dels grups de la tipologia amb algunes variables relacionades amb lactivitat laboral i lemancipaci7. En particular, hem emprat ledat en qu
locupaci esdev lactivitat principal, lactivitat principal, lactivitat complementria i la situaci de convivncia. Podem veure que els grups amb ms activitat doci sn els formats
per estudiants que viuen a la llar dels progenitors o b sols. En el grup dactivitat espordica i el de baixa intensitat, en canvi, els individus estan ocupats des de molt joves, especialment el grup doci de baixa intensitat, o tenen responsabilitats familiars, viuen en parella
i tenen fills al seu crrec.
7 Concretament, la taula mostra una caracteritzaci dels grups segons les probabilitats condicionades a haver estat classificat/ada en
un determinat grup. La taula sha fet a partir de la informaci detallada de la taula A2.7.
TAULA 2.7. Tipologia dactivitats doci segons la relaci amb lactivitat laboral i lemancipaci.
Tipus doci
Variable
dactivitat
laboral
o emancipaci
Relacional
Cultural
Ldic digital
Espordic
De baixa
intensitat
Edat ocupaci
activitat principal
De 19 a 22 anys
De 19 a 30 anys
De 15 a 18 anys
i de 27 a 30
anys
De 19 a 26 anys
De 15 a 18 anys
Activitat principal
Estudiant i
prctiques
retribudes
Estudiant
Estudiant i
prctiques
retribudes
Ocupat/ada i
aturat/ada
Responsabilitats
familiars, aturat/
ada, altres situacions, ocupat/
ada
Activitat
complementria
Treballa, fa
feinetes
Treballa, prctiques retribudes
Fa feinetes, a
latur
Estudia, cap
Estudia, cap
Situaci de
convivncia
Llar dorigen
Sol/a
Llar dorigen
Parella amb i
sense fills/filles
Parella amb fills/

filles
Si ara ens fixem en les dades que proporciona la taula 2.8 sobre la posici social actual
(nivell destudis i ingressos) dels individus que formen els grups, podem veure que les
persones joves que tenen el nivell destudis ms elevat (i tamb les seves parelles) estan
especialment sobrerepresentades en el grup doci cultural i ldic digital, encara que els
seus ingressos personals siguin baixos, els familiars sn els elevats.
TAULA 2.8. Tipologia dactivitats doci segons la posici social dels individus. Joves de 15 a
34 anys. Catalunya, 2012
Tipus doci
Variable de
posici social
Relacional
Cultural
Ldic digital
Espordic
De baixa
intensitat
Nivell destudis
Secundaris
postobligatoris
Superiors,
secundaris
postobligatoris
Obligatoris i
secundaris
postobligatoris
Superiors
Obligatoris
Nivell destudis
de la parella
Secundaris
postobligatoris
Superiors
Superiors
Secundaris
postobligatoris i
superiors
Obligatoris
Ingressos
individuals
1r i 2n quartils
4t quartil
1r quartil
4t i 3r quartils
2n, 3r i 4t
quartils
Ingressos de
la llar
4t quartil
4t quartil
2n quartil
3r i 4t quartils
1r quartil
Contrriament, els individus dels grups doci espordic o de baixa intensitat mostren uns
indicadors de baixa posici social; encara que els ingressos personals siguin elevats (en
comparaci amb els ingressos daltres joves), els de la llar sn els ms baixos, igual que
els estudis de la parella. Si ens fixem en la procedncia dels individus que formen els cinc
grups, podem veure que els i les joves que provenen del Magrib, la resta dfrica, Amrica
del Nord i Central i sia i Oceania estan distributs en els grups amb menys activitat doci;
mentre que els que provenen de lEuropa dels 27 es distribueixen majoritriament en els
grups doci relacional i doci espordic.
Per si encara quedava algun dubte, hem analitzat la mobilitat per motius doci, estudis,
feina i per portar els infants a lescola. Clarament, els grups doci relacional, cultural i digital
es mouen per motius doci i destudi; els grups doci espordic i de baixa intensitat, en
canvi, es mouen per feina i per portar els nens a lescola.
TAULA 2.9. Tipologia dactivitats doci segons el tipus de mobilitat dels individus. Joves de
15 a 34 anys. Catalunya, 2012
Tipus doci
Mobilitat
Relacional
Cultural
Ldic digital
Espordic
De baixa
intensitat
Per estudis
Per feina
Portar infants a lescola
Per oci
Finalment, examinem ls que les persones joves fan dels serveis adreats a la joventut i de
les infraestructures culturals. A la taula 2.10 mostrem el resultat de dividir les probabilitats
dutilitzar un determinat servei o infraestructura per la mida del grup. Aix, un valor superior
a 1 ens indica que el grup t una participaci en el servei o infraestructura superior a la que
li correspondria tenint en compte el pes del grup entre el total de joves, i a linrevs. Per
exemple, si ens fixem en el Carnet Jove, les persones joves classificades en el grup doci
relacional o cultural en fan un s superior a la resta de joves, estan un 20% sobrerepresentats entre els joves que tenen Carnet Jove.
Globalment podem veure que els joves classificats en el grup doci cultural fan un s ms
elevat de tots els serveis, especialment dels alberg juvenils, els centres cvics, els camps
destiu i els casals de joves. En canvi, contrasta el poc s que fan dels serveis i de les
infraestructures els joves classificats en el grup doci de baixa intensitat. La resta de les
persones joves tenen una participaci en els serveis i les infraestructures equivalent a la
seva mida (un ndex al voltant d1). Si fem una anlisis horitzontal podem veure que el Carnet Jove i el Tiquet 3 i el carnet de biblioteca sn els serveis ms utilitzats, un 68,9% i un
62,3% respectivament.
TAULA 2.10. s dels serveis o ajuts relacionats amb la cultura i loci segons la tipologia
dactivitats doci. Joves de 15 a 34 anys. Catalunya, 2012. ndex
Tipus doci
Servei o ajut
Relacional
Cultural
Ldic
digital
Espordic
De baixa
intensitat
Total
Carnet Jove
1,2
1,2
1,0
1,0
0,7
68,9
Tiquet 3 i carnet biblioteca
1,1
1,3
1,0
1,1
0,7
62,3
Alberg juvenil
1,0
2,1
1,0
1,0
0,6
21,4
Activitats i camps destiu
1,3
1,6
1,1
0,9
0,5
16,9
Casal de joves
1,0
1,5
1,5
0,9
0,6
14,3
Centre cvic
0,8
1,7
0,9
1,1
0,8
18,5
La valoraci, en una escala entre 1 (mnima valoraci) i 10 (mxima valoraci), dels serveis
o ajuts doci es mostra en la taula 2.11. Podem veure que els grups que incorporen els
individus ms joves i amb una millor posici social mostren una valoraci ms elevada del
Carnet Jove, i els classificats en el grup doci cultural sn els que ms valoren el Tiquet 3 i
el carnet de biblioteca i els albergs juvenils. Els joves classificats en el grup doci espordic
destaquen per la seva elevada valoraci del carnet de biblioteca. Per a la resta de serveis
les mitjanes, encara que elevades, no sn significativament diferents. Un test de mitjanes
ens indica que, pel que fa al Carnet Jove, les mitjanes sn significativament diferents (les
del grup doci relacional i el cultural no sn diferents entre elles); per al Tiquet 3 i el carnet
de biblioteca obtenim un resultat similar, excepte per a loci relacional i el digital, que tenen
mitjanes similars; per als albergs juvenils, les mitjanes sn diferents nicament per a loci
cultural; per a la resta dels serveis no hi ha diferncies estadsticament significatives.
TAULA 2.11. Valoraci dels serveis relacionats amb la cultura i loci. Joves de 15 a 34 anys.
Catalunya, 2012. Mitjana (0-10)
Tipus doci
Servei o ajut
Relacional
Cultural
Ldic digital
Espordic
De baixa
intensitat
Carnet Jove
6,8
6,8
7,2
6,5
6,3
Tiquet 3 i carnet biblioteca
7,3
8,0
7,4
7,9
7,6
Alberg juvenil
7,5
7,8
7,5
7,7
7,6
Activitats i camps destiu
8,1
8,5
8,1
8,3
Casal de joves
7,4
7,9
7,2
7,6
8,0
Centre cvic
7,7
7,9
7,6
7,7
7,5
2.4. Conclusions
Aquest captol ha analitzat les prctiques de lleure de les persones joves durant la seva
transici cap a la vida adulta en un context social caracteritzat per la crisi econmica iniciada lany 2008, una acceleraci del procs de transformaci tecnolgica de les activitats
de lleure i una immigraci elevada. Amb lobjectiu de conixer-ne lefecte en els patrons
dactivitat doci i cultura juvenil, hem identificat els hbits de lleure i mostrat com varien en
funci de les caracterstiques dels i de les joves, de les seves famlies i del seu entorn; desprs, hem comparat la variaci observada en les activitats de lleure de lany 2012 amb les
de lany 2007, un perode de 5 anys en qu la crisi econmica i ladopci de les tecnologies
digitals han tingut un paper protagonista. Finalment, hem classificat els joves i les joves en
funci de les activitats realitzades durant el seu temps lliure per tal de formar una tipologia
de joves segons els hbits de lleure i, seguidament, hem descrit els grups en funci dun
conjunt dindicadors socials.
Una primera anlisi de les activitats de lleure entre els grups dedat estudiats ens suggereix
que els indicadors no es reparteixen homogniament. Per les diferncies no obeeixen
en tots els casos al principi que a ms edat o a menys edat es fa ms o menys una
determinada activitat. En alguns casos, efectivament, la intensitat amb qu es practica una
activitat creix o decreix amb ledat. Per exemple, hi ha un seguit dactivitats que els ms
joves fan molt i que decreixen amb ledat: descarregar jocs, msica o software, estudiar,
xatejar, jugar on-line, amb videoconsoles o jocs dordinador, estar amb amics/amigues al
carrer o a la plaa i utilitzar les xarxes socials. Pel que fa al cas contrari, s a dir, activitats
que augmentin gradualment amb ledat, nhi ha moltes menys i, sobretot, laugment s
molt menor (llegir diaris, tant en paper com per Internet i passejar). Per tant, trobem que hi
ha ms activitats especfiques realitzades pels ms joves i menys pels ms adults.
Per entendre com sinterrelacionen les activitats entre s, hem realitzat una anlisi simultnia de tots els indicadors dactivitat doci i cultural. Els resultats mostren tres grans patrons
dactivitats doci:
1) Un eix definit per loposici entre les activitats de lleure que impliquen interacci social
versus les activitats de lleure que es realitzen individualment. Entre les primeres activitats
trobem sortir de nit, anar a la discoteca, xatejar, fer servir les xarxes socials o estar amb
els amics/amigues al carrer o a la plaa; entre les segones, llegir llibres, comprar, llegir
el diari on-line o en paper o veure la televisi.
2) Un segon eix confronta les activitats culturals amb les no culturals. Les primeres inclouen assistir a espectacles escnics (teatre, dansa, pera o msica clssica), anar a museus i exposicions i a concerts de msica moderna; les segones inclouen jugar on-line,
anar a la discoteca, jugar amb videoconsoles o connectar-se a les xarxes socials.
3) Un tercer eix separa les activitats ldiques digitals de les relacionals. Entre les primeres
trobem jugar on-line i amb videoconsoles, descarregar jocs, software, etc.; i, entre les
segones, sortir de nit, descarregar msica, participar en xarxes socials, xatejar, anar a
la discoteca o quedar amb els amics/amigues al carrer.
Els hbits de lleure estan relacionats amb algunes caracterstiques dels i de les joves. Aix,
leix relacional/ldic digital est negativament relacionat amb ledat dels i de les joves: com
ms joves, ms activitat ldica i relacional realitzen, i aquesta minva en els grups de joves
ms adults. Lhbit cultural i relacional, en canvi, estan ms relacionats amb el sexe: les
dones realitzen ms activitats culturals i relacionals que els homes i, aquests, ms activitats
ldiques digitals.
Lanlisi tamb ens ha perms observar la relaci de la posici social de la famlia dorigen
del jove amb la seva activitat de lleure. Sobserva que la posici social dels progenitors
influeix positivament en lhbit doci cultural dels i de les joves: a major nivell destudis dels
progenitors, ms activitat de lleure, especialment, lleure cultural; i, a linrevs, sobserva
que quan la famlia dorigen t una posici social baixa, les activitats culturals de la persona
jove disminueixen.
La influncia de la famlia en les activitats de les persones joves s tan elevada que lanlisi
realitzada ens mostra lexistncia dun grup allat socialment: sn els joves i les joves els
progenitors dels quals tenen una posici social ms baixa, concretament dorigen immigrant, que com a llengua dorigen no tenen el catal ni el castell; sn, tamb, els grups
que assisteixen a ms activitats religioses. Per contra, la resta de joves, tot i les diferncies
de posici social i dedat, presenten una certa homogenetat social en els hbits de lleure,
en qu les diferncies sexpliquen pel sexe o ledat, ms que per la posici social de la
famlia.
Entre lany 2007 i el 2012 podem veure una reducci en les activitats de lleure en general,
especialment daquelles que impliquen incrrer en un cost addicional per realitzar-les (anar
de compres, llegir el diari en paper, viatjar fora de Catalunya i anar al teatre o al cinema). La
tecnologia, a ms, sembla canviar els patrons dactivitat: aix, anar al cinema sha redut de
manera significativa, per en canvi sha incrementat la descrrega de pellcules per part
dels i de les joves de manera que, si sumen ambdues activitats, veure pellcules no sha
redut, sin que ha canviat la tecnologia utilitzada per veuren. Quan analitzem la manera
com la reducci de lactivitat doci i cultura es distribueix entre els grups dedat, les dades
suggereixen que la crisi econmica t un major impacte en les persones joves de ms
edat: s el moment de lemancipaci i de la formaci de la prpia llar. En canvi, en les edats
ms joves, la dependncia de la famlia sembla atenuar els efectes de la crisi i, pel que es
desprn dels resultats, la seva sobrerepresentaci en el consum dactivitats doci creix,
malgrat que disminueixi la mida del grup dedat.
Per altra banda, segons les seves activitats de lleure, les persones joves es poden classificar en cinc grups, que es caracteritzen per realitzar activitats: 1) doci relacional, 2) doci
cultural, 3) doci ldic digital, 4) doci espordic, i 5) doci de baixa intensitat. La probabilitat
que un jove sigui classificat en un dels cinc grups doci depn principalment de ledat i del
sexe: com ms joves sn ms elevada s la probabilitat de formar part dels grups doci
relacional o digital i, a mida que entren en el mn adult, s ms probable que siguin classificats en el grup doci cultural, oci espordic o de baixa intensitat. Les dones, en canvi,
per a la mateixa edat, tenen una major probabilitat de formar part del grup doci cultural o
doci espordic.
Els joves i les joves que predominen en els grups doci espordic i de baixa intensitat sn
els que han completat la transici a la vida adulta (viuen en parella i amb fills), tenen un nivell
destudis inferior al de la resta de joves, igual que les seves parelles. Aparentment, sn els
joves que ms pateixen la crisi econmica (bona part est aturada) i no poden aprofitar
del tot les tecnologies digitals per incrementar la seva activitat ja que els ingressos de la
llar sn, en comparaci, escassos. Els i les joves dels grups doci relacional, cultural i ldic
digital, en canvi, tendeixen a tenir menys responsabilitats familiars i, grcies als recursos
socials i econmics de la famlia (dorigen o prpia), tenen ms temps lliure i recursos culturals i econmics per gaudir del temps de lleure. Ls que les persones joves fan dels serveis
i de les infraestructures culturals i doci adreats a joves torna a mostrar el mateix patr: els
i les joves que formen els grups doci relacional, cultural o digital estan sobrerepresentants
entre les persones joves que utilitzen els serveis.
En conclusi, les activitats de lleure juvenil estan influenciades per les necessitats de relaci, aproximades per ledat, i dexpressi de les diferncies de gnere, primer, i per la
posici social de la famlia, desprs. El lloc on viuen els persones joves no sembla incidir en
les seves activitats. Les diferncies de posici social ens indiquen lexistncia dun grup de
joves allat socialment; la resta dels i de les joves mostren patrons dactivitat similar tenint en
compte les diferncies de posici social de llurs famlies. La classificaci realitzada dels i de
les joves ens aporta ms evidncia a favor daquesta interpretaci: els i les joves desafavorits estan classificats en els grups doci espordic i de baixa intensitat, amb menys temps
lliure des de ben joves. La resta es classifica principalment entre els joves doci relacional,
cultural i ldic digital. Finalment, cal remarcar la necessitat dincloure les tecnologies digitals
en lestudi de les activitats de lleure juvenil: la crisi ha afavorit les tecnologies digitals, per el
seu s tamb est restringit pels recursos materials de les famlies i de les persones joves.
Bibliografia
Bibliography of Software Packages (2010). Exploratory Multivariate Analysis by Example Using
R. [en lnia] CRC Press. Disponible a: http://www.crcnetbase.com/doi/abs/10.1201/b10345-7
Bourdieu, P. (1979). La Distinction: Critique Sociale Du Jugement. Pars: Editions de Minuit.
Chessel, D.; Dufour, A.-B. i Thioulouse, J. (n.d.). The ade4 Package - I: One-Table
Methods. A: R News, nm. 4 (1), p. 5-10.
FINA, X. (ed.) (2010). Cultura i joves II: Hbits culturals i poltiques pbliques. Barcelona:
Secretaria de Joventut, Generalitat de Catalunya.
Greenacre, M. J. (1984). Theory and Applications of Correspondence Analysis. London: Academic Press.
Greenacre, M. J. (1993). Correspondence Analysis in Practice. San Diego, CA: Academic Press.
Husson, F.; Josse, J. i Pags, J. (2010). Principal component methods - hierarchical
clustering - partitional clustering: why would we need to choose for visualizing data? CRC
Press. Disponible a: http://www.agrocampus-ouest.fr/math/
Idescat (ed.) (2002). Estadstica dels joves de Catalunya. Barcelona: Secretaria de Joventut, Generalitat de Catalunya.
Lebart, L.; Morineau, A. i Warwick, K. M. (1984). Multivariate Descriptive Statistical
Analysis. New York: John Wiley & Sons.
Magidson, J. i Vermunt, J. K. (2001). Latent class factor and cluster models, bi-plots,
and related graphical displays. A: Sober, M. i Becker, M. (eds.). Sociological Methodology. Boston: Blackwell Publishers, vol. 31, p. 223-264.
Miret, P; Salvad, A.; Serracant, P. i Soler, R. (2007). Enquesta a la joventut de
Catalunya 2007: Una anlisi de les transicions educatives, laborals, domiciliars i familiars.
Barcelona: Secretaria General de Joventut, Generalitat de Catalunya.
Nishisato, S. (1994). Elements of Dual Scaling. Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum.
Pardo, C. E. i Del Campo, P. C. (2007). Combination of Factorial Methods and Cluster
Analysis in R: The Package FactoClass. A: Revista Colombiana de Estadstica, nm. 30
(2), p. 231-245.
Vermunt, J. K. i Magidson, J. (2002). Latent class cluster analysis. A: Hagenaars,
J. i McCutcheon, A. (eds.). Applied Latent Class Models. Cambridge: Cambridge University Press.

Cultura I Oci

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cultura I Oci

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2.

Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2 / pg. 53

2.2. Els hbits de lleure de les persones joves

2.2.1. Una aproximaci

pg. 54 / Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2

Mida dels grups dedat

Quedar amb amics/amigues

Utilitzar les xarxes socials

Llegir blogs o pgines web

Quedar amb amics/amigues al carrer

Fer esport o exercici

Rebre o enviar correu electrnic

Llegir el diari on-line

Escoltar la rdio o veure la TV per Internet

Llegir el diari en paper

Descarregar pellcules dInternet

Viatjar fora de Catalunya amb

Anar a concerts de msica moderna

Jugar amb un joc on-line

Anar a exposicions o museus

Assistir a actes religiosos

Anar a espectacles de dansa, pera

Assistir a actes poltics

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012 (Direcci General de Joventut)

Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2 / pg. 55

TAULA 2.2. Activitats doci realitzades molt o fora`sovint. Joves de 15 a 34 anys.

Quedar amb amics/amigues al carrer

Jugar amb videoconsoles

Anar a espectacles de dansa, pera o

Utilitzar les xarxes socials

Fer esport o exercici

Llegir blogs o pgines web

Quedar amb amics/amigues

Anar a exposicions o museus

Assistir a actes religiosos

Anar a concerts de msica moderna

Rebre o enviar correu electrnic

Escoltar la rdio o veure la TV per Internet

Llegir el diari on-line

Viatjar fora de Catalunya

Llegir el diari en paper

Assistir a actes poltics

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012 (Direcci General de Joventut)

pg. 56 / Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2

Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2 / pg. 57

2.2.2. Els patrons dactivitats de lleure i la variaci segons la posici social

pg. 58 / Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2

Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2 / pg. 59

pg. 60 / Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2

2.2.3. Interacci entre ledat i la posici social de la famlia

Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2 / pg. 61

Ocupaci del pare o la mare

Ocupacions tcniques i professionals

Llengua familiar dorigen

Lloc de naixement del pare i la mare

De 2.001 a 10.000 hab.

Grandria del municipi

A Catalunya i a la resta de lEstat

De 10.001 a 50.000 hab.

A lestranger i a la resta de lEstat

Ponent i Alt Pirineu i Aran

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012 (Direcci General de Joventut)

pg. 62 / Enquesta a la joventut de Catalunya 2012. Volum 2