Llei Del Règim Especial D'aran

BUTLLET OFICIAL
DEL PARLAMENT
DE CATALUNYA
X legislatura
Nmero 484
Sis perode
28 de gener de 2015
SUMARI
1.
TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O

CLOSES EN LA FORMULACI
Projecte de llei dordenaci del sistema docupaci i

del Servei dOcupaci de Catalunya
1.01.
Lleis i altres normes
Tram. 200-00029/10
Tramitaci pel procediment durgncia extraordinria i
acord de reducci dels terminis
1.01.01. Lleis
Llei del rgim especial dAran

Tram. 202-00055/10
Aprovaci
p. 3
TRAMITACIONS EN CURS
3.01.
Projectes i proposicions de llei i altres propostes

de norma
3.01.01. Projectes de llei
Projecte de llei del voluntariat
p. 26
Tram. 200-00015/10
Prrroga del termini de presentaci desmenes a larticulat p. 26
p. 26
Projecte de llei dincorporaci de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinqu del Codi
civil de Catalunya
p. 27
Projecte de llei de limpost sobre els habitatges

buits
Tram. 200-00024/10
p. 27
p. 27
Projecte de llei dordenaci de les activitats despectacles pblics i recreatives

Tram. 200-00028/10
Proposici de llei de concessi dun suplement de

crdit i de necessitats financeres del sector pblic en prrroga pressupostria
Tram. 202-00072/10
Prrroga del termini de presentaci desmenes a la totalitat p. 28
Procediments que es clouen amb ladopci de resolucions
3.10.25. Propostes de resoluci
Proposta de resoluci sobre la retribuci als autors

pels prstecs de llurs obres en determinats establiments
pblics
Tram. 250-01384/10
Prrroga del termini de presentaci desmenes
p. 27
p. 28
Proposta de resoluci sobre la revisi de lordre relativa als criteris per a determinar la capacitat econmica
dels beneficiaris de les prestacions de servei no gratutes
Tram. 250-01385/10
Projecte de llei de lAgncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Tram. 200-00026/10
Tram. 200-00032/10
p. 28
Prrroga del termini de presentaci desmenes a la totalitat p. 28
3.10.
Projecte de llei de cooperatives
Tram. 200-00022/10
p. 27
3.01.02. Proposicions de llei
Projecte de llei de modificaci de la Llei 3/2008, del

23 dabril, de lexercici de les professions de lesport
Tram. 200-00020/10
Tram. 200-00030/10
Projecte de llei dordenaci dels cossos tributaris

dadscripci exclusiva a lAgncia Tributria de Catalunya
3.
Tram. 200-00013/10
p. 27
Projecte de llei de lexercici de les professions titulades i dels collegis professionals
p. 28
Proposta de resoluci sobre el nom del museu del

Futbol Club Barcelona
Tram. 250-01386/10
p. 28
Proposta de resoluci sobre la demanda a la Confederaci Hidrogrfica de lEbre de la fixaci del cabal de
manteniment dels trams del Segre dacord amb la Directiva
marc de laigua
Tram. 250-01387/10
p. 29
Proposta de resoluci sobre els expedients sancionadors incoats contra els mitjans de comunicaci que no
28 de gener de 2015
BUTLLET OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
van emetre la campanya institucional del procs participatiu

del 9 de novembre
Tram. 250-01388/10
p. 29
Proposta de resoluci sobre el procs de tramitaci de la licitaci del servei datenci de trucades durgncia
del 112
Tram. 250-01389/10
p. 29
Proposta de resoluci sobre la finalitzaci de les

obres dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sabadell
Tram. 250-01390/10
p. 29
Proposta de resoluci sobre el restabliment del servei de seguretat del centre datenci primria de Constant
Tram. 250-01391/10
p. 29
Proposta de resoluci sobre la informaci que sha

de donar als residents estrangers perqu puguin votar a les
eleccions municipals
Tram. 250-01392/10
p. 29
Proposta de resoluci sobre limpuls duna taula

de dileg entre lAjuntament de Sabadell, el Departament de
Salut i els representants dels treballadors de la Corporaci
Sanitria Parc Taul per a fer un seguiment de les reivindicacions sanitries de la ciutat i les condicions laborals dels
treballadors
Tram. 250-01393/10
3.15.
Nm. 484
Mocions subsegents a interpellacions
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre la poltica de reestructuraci del deute a escala europea
Tram. 302-00241/10
Presentaci
p. 30
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre les escoles bressol

Tram. 302-00242/10
Presentaci
p. 31
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre els mitjans materials i personals de lAdministraci de
justcia
Tram. 302-00243/10
Presentaci
p. 32
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre lamenaa gihadista

Tram. 302-00244/10
Presentaci
p. 33
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre les accions per a desplegar la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparncia, accs a la informaci pblica
i bon govern
Tram. 302-00245/10
Presentaci
p. 33
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre els principals reptes i oportunitats que ofereixen les poltiques de la Uni Europea
Tram. 302-00246/10
Presentaci
p. 35
p. 30
Proposta de resoluci sobre el procs de fusi del

grup Ficosa
Tram. 250-01394/10
p. 30
NOTES
Aquesta publicaci s impresa en paper ecolgic (definici europea ECF), en
compliment del que estableix la Resoluci 124/III del Parlament, sobre la utilitzaci del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat,
adoptada el 30 dabril de 1990.
Els documents publicats en el Butllet Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC)
sn una reproducci fidel dels documents originals entrats al Registre.
La numeraci del BOPC no est necessriament vinculada a una sola data.
ISSN: 0213-7798 Dipsit legal: B-20.066-1980 Imprs al Parlament
www.parlament.cat
SUMARI
28 de gener de 2015
1.
TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT

O CLOSES EN LA FORMULACI
1.01.
LLEIS I ALTRES NORMES
1.01.01.
LLEIS

Tram. 202-00055/10
Aprovaci
Ple del Parlament
Sessi 47, 21.01.2015, DSPC-P 92
El Ple del Parlament, en la sessi tinguda el 21 de gener de 2015, ha debatut el Dictamen de la Comissi
dAfers Institucionals referent a la Proposici de llei
del rgim especial dAran (tram. 202-00055/10) i les
esmenes reservades pels grups parlamentaris.
Finalment, dacord amb larticle 55.2 de lEstatut dautonomia i amb els articles 112 i 113 del Reglament del
Parlament, ha aprovat la llei segent:
Prembul
Aran constitueix dins Catalunya una realitat nacional amb personalitat prpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa duna
llengua i una cultura prpies, comunes i compartides
amb la resta dOccitnia, i, alhora, duna antiga tradici dautogovern fermament defensada pels aranesos
al llarg del temps.
Loccit, en la seva varietat aranesa, s la llengua prpia dAran i esdev un dels pilars i un dels trets fonamentals que configuren la identitat aranesa, tot
emmarcant-la dins el fet nacional occit. El lligam
emocional dels aranesos amb llur llengua i, alhora,
la tenacitat a utilitzar-la, nhan perms, generaci rere generaci, la transmissi fins a lactualitat, i lhan
convertit en un dels elements ms preuats i excepcio
nals del patrimoni cultural dAran, que el poble i les
institucions de Catalunya tamb reconeixen i valoren
com a propi.
La vinculaci poltica i administrativa dAran amb
Catalunya t els seus precedents ms antics en els
acords o tractats demparana o protecci reial acordats o renovats entre els representants dAran i els primers monarques de la Corona dArag, especialment
den de la segona meitat del segle xii. La recerca de
la protecci reial dels monarques catalanoaragonesos
va sser buscada pels habitants dAran en la mesura
que constitua la garantia de la plena llibertat i autonomia, tant en lmbit personal com en el collectiu, i
1.01.01.
Nm. 484
alhora, de lexercici de lantic dret i costum de gaudir

lliurement de lusdefruit dels boscos, aiges i muntanyes de la vall, base de la vida econmica i essencials
per a la supervivncia quotidiana.
Aquest impuls inicial per establir i estrnyer els lligams dAran amb la Corona dArag es va reforar
i consolidar durant el regnat del rei Jaume I (12081276), el qual, amb el consentiment i lajut de la poblaci aranesa, va voler mantenir sempre Aran dins
els seus dominis i no el va incloure entre els territoris
occitans a la sobirania dels quals va renunciar lany
1259 a favor de la corona francesa, que es va apoderar
de gran part dOccitnia den de la desfeta catalanooccitana a Muret (1213).
Lantic pacte dAran amb els primers monarques de
la Corona dArag es va renovar lany 1313, quan la
vall va retornar al domini de la corona catalanoaragonesa desprs de trenta anys docupaci francesa.
Amb motiu daquest retorn a la seva sobirania, el 23
dagost de 1313 el rei Jaume II atorg als habitants
dAran lanomenat privilegi dera Querimnia, verdadera carta magna de les llibertats araneses, que, durant ms de cinc-cents anys, va esdevenir la principal
base legal de lordenament poltic, jurdic i administratiu arans.
Garantia de la seva plena llibertat i autonomia, tant a
nivell personal com collectiu, la defensa dels seus privilegis i, alhora, del seu vincle amb la Corona dArag
i, dins daquesta, amb el Principat de Catalunya van
esdevenir els dos principals objectius de la comunitat
i les institucions araneses durant els segles posteriors.
Aix, lany 1381, i a petici dels representants de la
vall, el rei Pere III va establir de nou que aquesta no
pogus sser mai ms separada de la corona reial ni
tampoc del Principat de Catalunya, privilegi que posteriorment seria tamb confirmat per altres monarques de la seva nissaga. La plena incorporaci dAran
a Catalunya va sser tamb sollicitada pels sndics i
procuradors de la vall lany 1411 i fou referendada pel
Parlament i les Corts catalanes. Daquesta manera,
les constitucions i altres drets catalans esdevingueren dret supletori dels privilegis de la vall i, en conseqncia, garantia tamb de la seva llibertat i autonomia davant les intromissions potencials del poder
reial.
Tot i formar part de Catalunya, Aran mantingu sempre la seva singularitat territorial i el sistema i rgim
poltic i administratiu heretats dels segles precedents, i
gaud dun ampli marge dautonomia en el govern dels
seus afers interns.
Com altres comunitats pirinenques, la base de lorganitzaci poltica i administrativa tradicional aranesa
fou sempre la casa. A nivell local, lassemblea dels
caps de casa administrava els afers de la comunitat
i triava els seus representants, els anomenats cnsuls
o cssos. Alhora, els pobles aranesos sagrupaven en
Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulaci
28 de gener de 2015
circumscripcions administratives ms grans, anomenades terons. Almenys des del segle xiii i fins al segle xvi hi hagu tres terons a la vall, i daleshores
en sis (Pujlo, Arties e Gars, Castiro, Marcatosa, Lairissa i Bossst i Quate Lcs). Cada ter triava
tamb uns representants especfics, anomenats consellers i prohoms.
Fins al segle xv, de la reuni dels cnsols de tots els
pobles de la vall i, alhora, dels seus consellers i prohoms, es formava la Cort o Consell General de la Vall,
que constitua la ms alta instituci de representaci,
govern i administraci de la comunitat aranesa. El
Consell General podia tamb triar delegats o representants del conjunt de la vall per a afers especfics,
els anomenats sndics. Tanmateix, des de principis de
lEdat Moderna, el dret dassistncia a les reunions del
Consell General de la Vall va quedar restringit nicament als consellers i prohoms nomenats pels sis terons que aleshores la conformaven.
Amb la promulgaci de les anomenades Ordinaciones, Pragmticas y Edictos Reales del Valle de Aran,
lany 1618, per mandat del rei Felip III dEspanya, la
composici, el sistema delecci i la manera de funcionar darrel medieval del Consell General de la Vall
van sser pregonament modificats. Daleshores en,
la ms alta instituci de govern i representaci de la
comunitat aranesa rest integrada exclusivament per
tretze membres: sis consellers, sis prohoms i un sndic
general, tots ells triats per sorteig.
La promulgaci del Decret de Nova Planta lany 1718,
que tan advers fou per a les institucions i llibertats catalanes, no va afectar formalment Aran, que va mantenir el seu sistema poltic i administratiu tradicional,
per b que molt minvat en la seva autonomia. Per mor
daix, el territori arans no va restar integrat dins el
nou sistema dels corregiments que lautoritat borbnica va implantar arreu de Catalunya, i va constituir-ne
un districte especial.
Les guerres hispanofranceses de finals del segle xviii
i principis del xix i el pes de lautoritat reial a la vall
van entorpir el funcionament ordinari del Consell General de la Vall i la seva capacitat de decisi. Tanmateix, Aran va mantenir el seu sistema administratiu
tradicional fins almenys lany 1834, en qu el territori
va quedar definitivament incorporat a la nova provncia de Lleida, creada un any abans per lEstat espanyol. Daleshores en, el territori arans es va convertir en un partit judicial ms de la dita provncia i
shi implant el sistema dajuntaments general a tot
lEstat.
Tot i el desballestament jurdic del sistema institucional tradicional arans, el seu record i el preg sentiment de comunitat de vall va perdurar en la conscincia i en el cor de molts aranesos fins al primer ter
del segle xx, i va rebrotar espordicament en algunes
reivindicacions i accions mancomunades dels ajun1.01.01.
Nm. 484
taments aranesos daquell temps. Tamb amb motiu

de laprovaci de lEstatut dautonomia de Catalunya
lany 1932, alguns intellectuals aranesos residents a
Barcelona van sollicitar al Govern catal el reconeixement dels drets histrics dAran, per la iniciativa
no va prosperar.
Amb el retorn de les llibertats democrtiques a lEstat espanyol lany 1975, la conscincia i la reivindicaci dels drets histrics dAran, i, alhora, de la necessitat de protegir i oficialitzar la seva llengua prpia
van emergir de nou en el si de la comunitat aranesa,
i van cristallitzar lany 1978 amb la constituci de
lassociaci de vens Es Terons, que en va fer les seves dues principals reivindicacions. El mateix any, i
durant el procs de redacci de lesborrany de lEstatut dautonomia de Catalunya, lassociaci venal aranesa va fer arribar als parlamentaris catalans reunits a
Sau la seva aspiraci i exigncia democrtica de reconeixement del fet diferencial arans, la necessitat de
protecci i oficialitzaci de la seva llengua, i la seva
ferma voluntat daconseguir el restabliment i la recuperaci de les institucions poltiques i administratives
tradicionals de la vall.
La justcia i la pertinncia de la reivindicaci aranesa van determinar un primer reconeixement dels drets
histrics i lingstics dAran en lEstatut dautonomia
de Catalunya que el Parlament catal aprov lany
1979. Aix, larticle 3.4 de lEstatut establia: la parla aranesa ser objecte densenyament i despecial respecte i protecci. La disposici addicional primera
disposava: en el marc de la Constituci i del present
Estatut seran reconegudes i actualitzades les peculiaritats histriques de lorganitzaci administrativa interna de la Vall dAran. El desplegament legislatiu
posterior daquests preceptes estatutaris va permetre
configurar un estatut jurdic progressivament reforat
de la llengua prpia dAran, i, alhora, va fer possible
la recuperaci de les institucions histriques dautogovern dAran.
En aquest sentit, en un primer moment, la Llei 7/1983,
del 18 dabril, de normalitzaci lingstica a Catalunya, va declarar larans, varietat de loccit, llengua
prpia dAran i va proclamar certs drets lingstics
dels aranesos, juntament amb el mandat adreat als
poders pblics de garantir-ne ls i lensenyament. Ms
endavant, la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el rgim especial de la Vall dAran, va concretar i activar
el reconeixement del sistema institucional tradicional
arans, encarnat en els histrics terons i en el Consell General de la Vall, i va definir tamb la tipologia
i labast de les seves competncies. A ms, la Llei va
declarar tamb loficialitat territorialitzada de la llengua prpia de la vall, i en va millorar les garanties ds
i ensenyament, a ms dincloure un manament general
dimpulsar-ne la normalitzaci a Aran.
28 de gener de 2015
Laprovaci de lEstatut dautonomia de Catalunya

del 2006 va suposar un nou i decisiu pas endavant en
el ple reconeixement de la realitat nacional occitana
dAran i, alhora, un canvi fonamental respecte de la
situaci precedent amb relaci a loficialitat de la llengua prpia de la comunitat aranesa. Aix, larticle 11
de lEstatut estableix: els ciutadans de Catalunya i les
seves institucions poltiques reconeixen lAran com
una realitat nacional dotada didentitat cultural, histrica, geogrfica i lingstica, defensada pels aranesos
als llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara
i respecta aquesta singularitat i reconeix Aran com a
entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual
s objecte duna particular protecci per mitj dun
rgim jurdic especial. A ms, larticle 6.5 declara
tamb loficialitat de la llengua occitana, denominada arans a Aran, a Catalunya. Al seu torn, larticle
94 explicita el nou marc de lorganitzaci institucional prpia dAran i les especificitats del seu rgim jurdic. Finalment, la disposici addicional cinquena
estableix tamb el calendari de la revisi del rgim especial dAran per a adaptar-lo al que disposa el mateix
Estatut.
Amb laprovaci de la Llei 35/2010, de l1 doctubre,
de loccit, arans a lAran, el Parlament de Catalunya
va encetar el desenvolupament del mandat estatutari
amb relaci a Aran, i va convertir loccit en llengua
oficial a tot Catalunya.
Amb laprovaci daquesta nova llei del rgim especial dAran, la cambra legislativa catalana completa
aquest mandat i, alhora, canalitza i articula el legtim
dret i la justa aspiraci dun ampli sector de la poblaci aranesa, expressat a travs dels seus representants poltics, dassolir un major nivell dautogovern,
adaptant la composici, les competncies i el funcionament del Consell General dAran als nous reptes,
necessitats i aspiracions de la societat aranesa contempornia.
A ms, la Llei pretn sser tamb una nova oportunitat i un instrument de reforament dels intensos i pregons vincles que histricament han unit Aran amb Catalunya, basats en el respecte mutu i, alhora, en el ple
reconeixement i lestimaci que el poble catal i les
institucions catalanes han tingut sempre envers la llengua i la cultura prpies de la comunitat aranesa, i, per
extensi, envers el conjunt de la naci occitana, de la
qual forma part Aran.
Aquesta llei sestructura en set ttols, set disposicions
addicionals, tres transitries, una derogatria i sis finals.
Nm. 484
Ttol I. Disposicions generals

Article 1. Aran
Aran s una realitat nacional occitana, dotada didentitat cultural, histrica, geogrfica i lingstica, defensa
da pels aranesos al llarg dels segles, reconeguda per
lEstatut dautonomia de Catalunya com a entitat territorial singular formada per lagrupaci de terons,
amb personalitat jurdica prpia i plena capacitat i autonomia, estatutriament garantida, per a la gesti dels
interessos propis de la comunitat poltica que representa.
Article 2. Objecte
1. Aquesta llei estableix el rgim especial propi
dAran, amb lobjectiu de protegir-ne elcarctersingular, els drets histrics i la identitat nacional, que sn
reconeguts, emparats i respectats pels articles 11 i 94
i la disposiciaddicionalcinquena de lEstatut dautonomia de Catalunya.
2. El rgim especial reconeix el dret i la realitat de
lorganitzaci institucional, poltica i administrativa
dAran i en garanteix les competncies, els recursos
i lautonomia per a ordenar, governar i gestionar els
afers pblics i els interessos generals del seu territori.
Article 3. Naturalesa i rgim jurdic
1. Aran, com a comunitat poltica i entitat de naturalesa territorial, t personalitat jurdica prpia i plena capacitat i autonomia per a la gesti dels interessos propis de la comunitat poltica que representa, que
exerceix mitjanant el Consell General dAran i les altres institucions dautogovern que regula aquesta llei.
2. Les institucions araneses exerceixen funcions prpies del Govern i de lAdministraci de la Generalitat
i funcions que corresponen a lAdministraci local, en
els termes que estableix aquesta llei.
3. Aran es regeix pel rgim jurdic que estableixen
aquesta llei, les normes que la despleguen i les normes aprovades per les institucions araneses i, supletriament, per la normativa comuna a totes les administracions pbliques catalanes i les normes aplicables als
ens locals de Catalunya.
Article 4. Territori
El territori dAran s format pels sis terons histrics
de Pujlo, Arties e Gars, Castiro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lcs, integrats pels nuclis de poblaci
segents:
a) Pujlo: Treds, Bagergue, Salard, Unha i Gessa.
b) Arties e Gars: Arties i Gars.
c) Castiro: Escunhau, Casarilh, Betren, Vielha, Gausac i Casau.
1.01.01.
28 de gener de 2015
d) Marcatosa: Vilac, Aubrt, Betlan, Mont, Montcorbau, Arrs i Vila.

e) Lairissa: Vilams, Arres, Arr, Es Brdes, Bens
i Begs.
f) Quate Lcs: Bossst, Les, Canejan i Bausen.
Article 5. Integraci singular dAran
en la divisi territorial de Catalunya
Aran, pel seu carcter singular, no pot sser incls
dins de cap divisi territorial ni administrativa de Catalunya que no sigui ell mateix.
Article 6. Autonomia i posici institucional
Corresponen a Aran, per ra de lautonomia poltica
estatutriament garantida:
a) Les competncies per a la gesti dels interessos propis, que pot exercir sota la seva responsabilitat, i la capacitat dintervenir en qualsevol afer que afecti el territori.
b) Els recursos financers suficients per a complir de
manera eficient i efica les seves funcions i per a prestar els serveis de la seva competncia, amb autonomia
per a gestionar-los.
Nm. 484
Article 8. Llengua prpia

1. Larans, nom que rep la varietat autctona de la
llengua occitana a Aran, s la llengua prpia daquest
territori i com a tal:
a) s la llengua ds normal i preferent de les administracions pbliques a Aran.
b) s la llengua ds normal dels mitjans de comunicaci pblics en tots els formats, especialment dels dependents de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals, de les entitats locals i de llurs ens associatius
al territori dAran.
c) s la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i daprenentatge als centres educatius
dAran.
2. La Generalitat mitjanant les seves poltiques lingstiques i el Consell General dAran en el marc de
les seves competncies han de coordinar llurs actuacions en matria de llengua i han dimpulsar ls de
la llengua prpia dAran en les rees en qu la normalitzaci s especialment dificultosa, com s el cas de
lAdministraci de justcia.
c) Les potestats administratives superiors que la legislaci atribueix a les entitats de naturalesa territorial,
especialment la potestat per a adoptar disposicions de
carcter general, la qual pot exercir el Consell General
dAran amb la mxima amplitud reconeguda per lordenament jurdic.
3. La llengua occitana, denominada arans a Aran,

s oficial a Catalunya i ha dsser objecte de protecci en tots els mbits i sectors, dacord amb la normativa aplicable. Els poders pblics nhan de fomentar
la utilitzaci, la promoci, la difusi, el coneixement i
ls oficial, que sn regulats per llei del Parlament de
Catalunya.
Article 7. Bandera, escut, festa i himne
Article 9. Drets lingstics
1. Els smbols dAran sn la bandera, lescut, la festa i

lhimne corresponents.
1. A Aran totes les persones tenen el dret de conixer i utilitzar larans i el dret dsser ateses oralment
i per escrit en aquesta varietat de loccit en les relacions amb totes les administracions pbliques, inclosa
lAdministraci electoral, i amb les entitats pbliques
i privades que en depenen. Els actes administratius i
les disposicions generals, i tamb els instruments de
fe pblica, dictats en arans produeixen plens efectes
jurdics.
2. La bandera dAran s del color bordeus tradicional

dels penons de les parrquies araneses, amb la creu
de Tolosa, dita tamb dc o occitana, dor o color
groc i enquadrada al centre. Els braos de la creu
acaben en punta i acullen al mig lescut dAran sense
tocar-lo i sortint daquesta.
3. Lescut dAran s un escut de forma quadrilonga, arrodonida a la punta i en una proporci d1dample per
1,1 de llarg, tallat, amb un primer nivell dargent amb
una clau de faixa de sable o negre, i un segon nivell
dor amb quatre pals de gules o vermell, timbrat per
una corona del segle xiv dels reis dArag.
4. La Festa dAran se celebra el 17 de juny.
5. Lhimne dAran s Montanhes araneses, amb el text
aprovat pel Consell General dAran.
6. El Consell General dAran ha de participar en els
procediments de la Generalitat que afectin els smbols
de les institucions i entitats dAran.
1.01.01.
2. A Aran totes les persones, en llurs relacions amb la

justcia, el notariat i els registres pblics, tenen el dret
dutilitzar larans i de rebre documentaci en aquesta
varietat de loccit si ho solliciten, sense que aix suposi cap cost addicional per a elles i sense que puguin
patir indefensi ni retards indeguts per la llengua emprada.
3. A Aran totes les persones tenen dret a sser ateses
oralment i per escrit en arans en llur condici dusu
ries o consumidores de bns, productes i serveis, en
els termes que disposen les lleis.
28 de gener de 2015
Article 10. Cultura

1. LAdministraci de la Generalitat i la del Consell
General dAran han de vetllar per la protecci del patrimoni cultural dAran.
2. Els ciutadans dAran tenen dret a accedir en condicions digualtat a la cultura aranesa, entesa com a part
de la cultura occitana, en totes les seves expressions, i,
especialment, a conixer el patrimoni histric, cultural, arqueolgic, documental, jurdic, paisatgstic, artstic, cientfic, etnolgic, geolgic i industrial dAran.
3. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural dAran.
Article 11. Capitalitat
1. La capital dAran s Vielha, que s la seu administrativa del Consell General dAran.
2. Vielha, com a capital dAran, s lespai de referncia
dels serveis supramunicipals i nacionals dAran.
Nm. 484
Article 14. Drets daccs als serveis pblics

i a una bona administraci
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions
digualtat als serveis pblics i als serveis econmics
dinters general. Les administracions pbliques han
de fixar les condicions daccs i els estndards de qualitat daquests serveis, amb independncia del rgim
de llur prestaci.
Captol II. Principis rectors
Article 15. Disposicions generals
El Consell General dAran ha dorientar les poltiques
pbliques dacord amb els principis rectors que estableixen lEstatut dautonomia de Catalunya i aquesta
llei i, en lexercici de les seves competncies, ha de
promoure i adoptar les mesures necessries per a garantir-ne leficcia plena.
Article 16. Protecci de les persones
i de les famlies
Article 12. Drets i deures
1. El Consell General dAran ha de garantir la protecci dels infants, especialment contra tota forma dexplotaci, dabandonament, de maltractament o crueltat
i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions dutes a terme linters superior de linfant ha dsser prioritari.
Sens perjudici dels drets i deures reconeguts per lEstatut dautonomia de Catalunya, de la legislaci aplicable
i de la disponibilitat econmica i financera, els ciutadans dAran tenen, en llur mbit territorial, els drets
que reconeix aquesta llei.
2. El Consell General dAran ha de promoure poltiques pbliques que afavoreixin lemancipaci dels joves, facilitant-los laccs al mn laboral i a lhabitatge perqu puguin desenvolupar llur projecte de vida i
participar en igualtat de drets i deures en la vida social
i cultural.
Article 13. Dret de participaci
3. El Consell General dAran ha de garantir la protecci jurdica de les persones amb discapacitats i ha de
promouren la integraci social, econmica i laboral.
Tamb ha dadoptar les mesures necessries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar
directe.
Ttol II. Dels drets i deures i principis rectors

Captol I. Drets i deures
1. Els ciutadans dAran tenen dret a participar en condicions digualtat en els afers pblics dAran, de manera directa o b per mitj de representants, en els
supsits i en els termes que estableixen lEstatut dautonomia de Catalunya i les lleis.
2. Els ciutadans dAran tenen dret a elegir llurs representants en els rgans poltics representatius i a presentar-shi com a candidats, dacord amb les condicions i
els requisits que estableixen les lleis.
3. Els ciutadans dAran tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen lEstatut dautonomia de Catalunya i les lleis.
5. Els ciutadans dAran tenen dret a promoure la convocatria de consultes populars per part del Consell
General dAran, en matries de la seva competncia,
en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
1.01.01.
4. El Consell General dAran ha de garantir la protecci de les persones grans perqu puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i
cultural. Tamb ha de procurar la plena integraci de
les persones grans en la societat per mitj de poltiques
pbliques basades en el principi de solidaritat intergeneracional.
5. El Consell General dAran ha de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en
compte llurs caracterstiques, amb independncia de
lorientaci sexual de llurs membres.
6. El Consell General dAran ha de promoure la
igualtat de totes les persones amb independncia de
lorigen, la nacionalitat, el sexe, ltnia, la religi, la
condici social o lorientaci sexual, i tamb ha de
28 de gener de 2015
promoure leradicaci del racisme, de lantisemitisme,

de la xenofbia, de lhomofbia i de qualsevol altra expressi que atempti contra la igualtat i la dignitat de
les persones.
Article 17. Perspectiva de gnere
1. El Consell General dAran ha de garantir el compliment del principi digualtat doportunitats entre dones i homes en laccs a locupaci, en la formaci, en
la promoci professional, en les condicions de treball,
inclosa la retribuci, i en totes les altres situacions, i
tamb ha de garantir que les dones no siguin discriminades a causa dembars o de maternitat.
2. El Consell General dAran ha de garantir la transversalitat en la incorporaci de la perspectiva de gnere i de les dones en totes les poltiques pbliques per
a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. El Consell General dAran ha de garantir que
safrontin de manera integral totes les formes de violncia contra les dones i els actes de carcter sexista i discriminatori; ha de fomentar el reconeixement
del paper de les dones en els mbits cultural, histric, social i econmic, i ha de promoure la participaci
dels grups i les associacions de dones en lelaboraci i
lavaluaci daquestes poltiques.
4. El Consell General dAran ha de reconixer i tenir
en compte el valor econmic del treball de cura i atenci en lmbit domstic i familiar en la fixaci de les
poltiques econmiques i socials.
5. El Consell General dAran, en lmbit de les seves
competncies, i en els supsits que estableix la Llei,
ha de vetllar perqu la lliure decisi de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar
la dignitat, la integritat i el benestar fsic i mental, en
particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
Article 18. Cohesi i benestar socials
1. El Consell General dAran ha de promoure poltiques pbliques que fomentin la cohesi social i que
garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pblica i concertada, adequat als indicadors econmics i socials dAran.
Nm. 484
4. El Consell General dAran ha de garantir la qualitat

del servei i la gratutat de lassistncia sanitria pblica en els termes que estableix la Llei.
5. El Consell General dAran ha de promoure poltiques preventives i comunitries, ha de garantir laccs
universal als serveis socials bsics i ha de tendir a la
gratutat daquests, sens perjudici que els usuaris contribueixin en el finanament de determinats serveis
dacord amb el que estableixin les lleis i la cartera de
serveis socials.
Article 19. Foment de la participaci
El Consell General dAran ha de promoure la participaci social en lelaboraci, la prestaci i lavaluaci de
les poltiques pbliques, i tamb la participaci individual i associativa en els mbits cvic, social, cultural,
econmic i poltic, amb ple respecte als principis de
pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. Tamb ha
de facilitar la participaci i la representaci ciutadanes i poltiques, amb una atenci especial a les zones
menys poblades del territori. Tamb ha de procurar
que les campanyes institucionals que sorganitzin en
ocasi dels processos electorals tinguin com a finalitat
promoure la participaci ciutadana i que els electors
rebin dels mitjans de comunicaci una informaci vera, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme poltic sobre les candidatures que concorren en els processos electorals.
Article 20. mbit socioeconmic
1. El Consell General dAran ha dadoptar les mesures
necessries per a promoure el progrs econmic i el
progrs social dAran i dels seus ciutadans, basats en
els principis de la solidaritat, la cohesi, el desenvolupament sostenible i la igualtat doportunitats.
2. El Consell General dAran ha dafavorir el desenvolupament de lactivitat empresarial i lesperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de
lempresa, la lliure iniciativa i les condicions de competncia, i ha de protegir especialment leconomia
productiva, lactivitat dels emprenedors autnoms i la
de les empreses petites i mitjanes.
3. Les organitzacions sindicals i empresarials han de
participar en la definici de les poltiques pbliques
que les afectin. El Consell General dAran ha de promoure la mediaci i larbitratge per a la resoluci de
conflictes dinteressos entre els diversos agents socials.
2. El Consell General dAran ha de vetllar per la plena

integraci social, econmica i laboral de les persones i
dels collectius ms necessitats de protecci, especialment dels que es troben en situaci de pobresa i de risc
dexclusi social.
4. Les organitzacions professionals i les corporacions

de dret pblic representatives dinteressos econmics i
professionals i les entitats associatives del tercer sector
del territori dAran han dsser consultades en la definici de les poltiques pbliques que les afectin.
3. El Consell General dAran ha de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecci integral de les persones,
especialment de les ms vulnerables.
5. El Consell General dAran ha de promoure especialment les relacions econmiques, laborals i socials amb
lEuroregi Pirineus Mediterrnia.
1.01.01.
28 de gener de 2015
Article 21. Medi ambient, desenvolupament

sostenible i equilibri territorial
1. El Consell General dAran ha de tenir en compte
lespecificitat de la muntanya i ha de vetllar per la protecci del medi ambient, per mitj de ladopci de poltiques pbliques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat collectiva i intergeneracional.
2. Les poltiques mediambientals shan de dirigir especialment a la reducci de les diferents formes de
destrucci del medi ambient per les diferents activitats
econmiques i industrials, la fixaci destndards i de
nivells mnims de protecci, larticulaci de mesures
correctives de limpacte ambiental, la utilitzaci racional dels recursos naturals i el respecte als principis de
preservaci del medi, conservaci dels recursos naturals, responsabilitat i reciclatge i reutilitzaci dels bns
i els productes.
3. El Consell General dAran ha de fer efectives les
condicions per a la preservaci de la natura i la biodiversitat, ha de promoure la integraci dobjectius ambientals a les poltiques sectorials i ha destablir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi
del patrimoni natural i paisatgstic.
4. El Consell General dAran ha de vetllar per la cohesi econmica i territorial aplicant poltiques que
assegurin un tractament especial de les zones de
muntanya, la protecci del paisatge, el foment de les
activitats agrries, ramaderes i silvcoles i una distribuci equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis dinters general i les xarxes de comunicaci.
5. El Consell General dAran ha de facilitar als ciutadans la informaci mediambiental i ha de fomentar
leducaci en els valors de la preservaci i de la millora del medi ambient com a patrimoni com.
Article 22. Mobilitat i seguretat viria
1. El Consell General dAran ha de promoure poltiques de transport i de comunicaci, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilitzaci del
transport pblic i la millora de la mobilitat i garanteixin laccessibilitat per a les persones amb mobilitat
reduda.
2. El Consell General dAran ha dimpulsar, duna manera prioritria, les mesures destinades a lincrement
de la seguretat viria i la disminuci dels accidents de
trnsit, amb una incidncia especial en la prevenci,
leducaci viria i latenci a les vctimes.
Nm. 484
2. El Consell General dAran ha de garantir lexistncia dinstruments de mediaci i arbitratge en matria

de consum, nha de promoure el coneixement i la utilitzaci i ha de donar suport a les organitzacions de
consumidors i usuaris.
Article 24. Cooperaci al foment de la pau
i cooperaci al desenvolupament
El Consell General dAran ha de promoure la cultura
de la pau i accions de foment de la pau al mn.
Article 25. Accs a les tecnologies
de la informaci i de la comunicaci
El Consell General dAran ha de facilitar el coneixement de la societat de la informaci i ha dimpulsar
laccs a la comunicaci i a les tecnologies de la informaci, en condicions digualtat, en tots els mbits
de la vida social, incls el laboral; ha de fomentar que
aquestes tecnologies es posin al servei de les persones
i no afectin negativament llurs drets, i ha de garantir la
prestaci de serveis per mitj de les dites tecnologies,
dacord amb els principis duniversalitat, continutat i
actualitzaci.
Ttol III. De lorganitzaci

Captol I. El Consell General dAran
Article 26. El Consell General dAran
1. El Consell General dAran s la instituci representativa, de govern i dadministraci dAran, i, en els termes que disposa aquesta llei, s elegit per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
2. El Consell General dAran assumeix, amb carcter
general, la gesti ordinria de lAdministraci de la
Generalitat en el territori dAran.
3. Dacord amb la seva tradici histrica, el Consell
General dAran s integrat per tretze consellers generals, distributs de la manera segent: dos elegits pel
ter de Pujlo, dos per Arties e Gars, quatre per Castiro, un per Marcatosa, un per Lairissa i tres per Quate
Lcs.
Article 27. rgans del Consell General dAran
1. Componen el Consell General dAran els rgans segents:
a) El Ple.
Article 23. Protecci dels consumidors i usuaris

1. El Consell General dAran ha de garantir la protecci de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els
interessos legtims dels consumidors i usuaris.
1.01.01.
b) El sndic.
c) El Consell de Govern.
d) LOdoria de Comptes.
28 de gener de 2015
Nm. 484
2. El Consell General dAran, dacord amb la seva potestat dautoorganitzaci i per mitj del seu reglament
orgnic, pot crear rgans complementaris consultius
i de participaci dels ciutadans, dels sectors socials i
econmics i dels municipis i les entitats municipals
descentralitzades en matries de la seva competncia. Aquests rgans poden sser dmbit general o
circumscriures a lmbit de cada ter.
m) Alienar el patrimoni.
3. Els consells de ter sn rgans de carcter complementari dmbit de ter, creats dacord amb el que
estableix lapartat 2, i els correspon de canalitzar la
participaci ciutadana i local sobre qestions concretes de cada ter amb lobjectiu de coordinar amb eficcia els afers que el Consell General dAran gestiona
en territori arans.
q) Aprovar o rebutjar la moci de censura al sndic, i

tamb els acords que aquest vinculi a una qesti de
confiana.
n) Exercir accions administratives o judicials en afers

de la seva competncia.
o) Plantejar conflictes de competncies amb altres administracions pbliques.
p) Designar els membres de lOdoria de Comptes.
r) Controlar i fiscalitzar la gesti dels altres rgans del

Consell General dAran.
Article 28. El Ple
s) Exercir les altres funcions que li atribueixin aquesta

llei, altres lleis o les disposicions generals del Consell
General dAran.
1. El Ple del Consell General dAran s format pel sndic, que el presideix, i pels consellers generals.
3. Les competncies a qu fan referncia les lletres a,

b, c, e, f, i, k, p, q i r de lapartat 2 sn indelegables.
2. Corresponen al Ple les funcions segents:
4. El Ple pot delegar les seves funcions en el sndic

o en el Consell de Govern si sn funcions delegables
dacord amb lapartat 3 o amb la norma atributiva de
la funci.
a) Escollir el sndic.
b) Aprovar el reglament orgnic i les ordenances del
Consell General dAran i altres reglaments.
c) Exercir la iniciativa per a la modificaci dels lmits
territorials dAran.
d) Decidir lordenaci administrativa del territori
dAran.
e) Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els
comptes.
f) Determinar els recursos propis de carcter tributari.
g) Aprovar la plantilla de personal del Consell General
dAran, la relaci de llocs de treball, les bases de les
proves per a la selecci de personal i per als concursos
de provisi de llocs de treball, la fixaci de la quantia
de les retribucions complementries dels funcionaris
i el nombre i el rgim de personal eventual, tot aix
dacord amb les normes reguladores de la funci pblica local, i ratificar lacomiadament del personal laboral.
h) Exercir la potestat expropiatria.
i) Aprovar els plans que afecten el territori dAran que
siguin de la competncia del Consell General dAran.
j) Aprovar les formes de gesti dels serveis i els expedients per a lexercici de les activitats econmiques.
k) Delegar i encarregar la gesti de competncies del
Consell General dAran a altres administracions pbliques i acceptar delegacions i comandes de gesti daltres administracions.
l) Afectar al servei o a la utilitzaci pblica els bns
del Consell General dAran i alterar la qualificaci jurdica dels bns de domini pblic.
1.01.01.
Article 29. El sndic

1. El sndic s la mxima autoritat del Govern i de
lAdministraci dAran.
2. El sndic t la ms alta representaci del Consell
General dAran. Tamb t la representaci ordinria
de la Generalitat a Aran.
3. El sndic s elegit pel Ple en els termes que disposa
aquesta llei.
4. Corresponen al sndic les funcions segents:
a) Representar el Consell General dAran.
b) Representar de manera ordinria la Generalitat a
Aran.
c) Convocar les sessions del Ple, fixar-ne lordre del
dia, presidir-ne les sessions, moderar-ne els debats i
dirimir-ne els empats amb el seu vot de qualitat.
d) Convocar, fixar lordre del dia i presidir, en els mateixos termes, les sessions de la resta drgans col
laboradors del Consell General dAran i dels organismes, societats i empreses que en depenen.
e) Ordenar i supervisar la publicaci i lexecuci de les
resolucions del Consell General dAran.
f) Dirigir i supervisar els serveis i el personal del Consell General dAran.
g) Exercir les funcions drgan de contractaci del
h) Ordenar els pagaments i retren comptes.
10
28 de gener de 2015
i) Impulsar i supervisar lactivitat dels diferents rgans i

serveis del Consell General dAran.
j) Vetllar pel compliment de les lleis i dels reglaments
al territori dAran.
k) Exercir accions judicials i administratives en afers
de la seva competncia i, en cas durgncia, en afers de
la competncia del Ple, al qual n de retre comptes
en la seva sessi immediatament posterior.
l) Nomenar, si escau, el titular o titulars de la vicesindicatura.
m) Dur a terme les funcions que corresponguin al
Consell General dAran i que no hagin estat atribudes
expressament a un altre rgan i les que li atribueixin
aquesta llei, altres lleis o les disposicions generals del
5. Les competncies a qu fan referncia les lletres a,
b, d, h, j i k de lapartat 2 sn indelegables.
6. El sndic pot delegar les funcions en el vicesndic
o vicesndics, si nhi ha, en els consellers generals o
en el Consell de Govern, si sn funcions delegables
dacord amb lapartat 5 o amb la norma atributiva de
la funci.
Article 30. La vicesindicatura
1. La vicesindicatura s un rgan dexistncia potestativa, creat pel sndic i nomenat per aquest dentre els
consellers.
2. El vicesndic substitueix el sndic en cas de vacant
per absncia o malaltia i exerceix les funcions que
aquest li delegui.
3. El sndic pot nomenar ms dun vicesndic. En
aquest cas, la funci de suplncia sha de dur a terme
per lordre que es determini en el nomenament.
Article 31. El Consell de Govern
1. El Consell de Govern s format pel sndic, el vicesndic o vicesndics, si sescau, i altres consellers generals designats pel sndic.
2. El reglament orgnic del Consell General dAran ha
destablir el funcionament i la composici del Consell
de Govern.
Article 32. LOdoria de Comptes
1. LOdoria de Comptes s integrada pels consellers
generals designats pel Ple del Consell General dAran,
entre els quals hi ha dhaver almenys un conseller general de cada grup poltic representat en el Consell
General dAran.
2. Lelecci dels membres de lOdoria de Comptes
sha de dur a terme en la primera sessi que celebri
el Consell General dAran posterior a la seva sessi
constitutiva.
1.01.01.
Nm. 484
3. Correspon a lOdoria de Comptes examinar i estudiar els comptes anuals del Consell General dAran i
emetren un informe abans que el Ple els aprovi.
4. LOdoria de Comptes pren les seves decisions per
majoria simple dels membres presents. Si el nombre de
membres presents no reflecteix la proporcionalitat del
Ple, saplica el sistema de vot ponderat.
Article 33. El Prohom dAran
1. El Consell General dAran pot crear la instituci
del Prohom dAran, que es relaciona amb el Sndic de
Greuges dacord amb larticle 78.4 de lEstatut dautonomia de Catalunya.
2. Lestructura, les funcions i els objectius del Prohom
dAran shan de destablir per reglament del Consell
General dAran.
3. El crrec de prohom dAran no s retribut, per pot
percebre les indemnitzacions i les dietes que corresponguin per lexercici del crrec.
Article 34. La Comissi de Patrimoni
1. La Comissi de Patrimoni exerceix les funcions
dassessorament, elaboraci dinformes i participaci
en matria de patrimoni cultural, ordenaci del territori i urbanisme i protecci ambiental.
2. En la composici de la Comissi de Patrimoni hi
poden participar representants designats per altres administracions per ra de la matria.
3. La composici, lorganitzaci i les funcions de la
Comissi de Patrimoni shan destablir per reglament
del Consell General dAran.
Captol II. Rgim de funcionament dels rgans

collegiats
Article 35. Normes generals de funcionament
1. Els rgans collegiats funcionen en rgim de sessions ordinries de periodicitat preestablerta i de ses
sions extraordinries, que, a ms, poden sser urgents.
2. Els acords dels rgans collegiats sadopten per majoria simple, excepte en els casos en qu aquesta llei
o altres lleis determinin que es requereix una majoria
qualificada.
3. El vot de qualitat del sndic dirimeix les votacions
en cas dempat en els rgans de qu forma part.
Article 36. Funcionament del Ple
1. El Ple es reuneix en sessi ordinria amb la periodicitat que determina el reglament orgnic del Consell
General dAran i, almenys, cada dos mesos. Tamb es
reuneix en sessi extraordinria si la convoca el sndic
11
28 de gener de 2015
o si ho demanen com a mnim una quarta part o ms

dels seus membres.
2. Les sessions del Ple sn pbliques i sn presidides
pel sndic, que ha de garantir la participaci de tots els
grups poltics en els debats i la dels consellers presents
en les votacions.
Captol III. Elecci i constituci del Consell

General dAran
2. Saplica als consellers generals lestatut i el rgim

dincompatibilitats i dinelegibilitats aplicables als
membres electes de les corporacions locals, dacord
amb la legislaci aplicable.
3. Els consellers generals cessen en el crrec per defunci, renncia, incapacitat o inhabilitaci. En
aquests casos cobreix la vacant el segent candidat de
la llista respectiva i, un cop acabada aquesta, els suplents, per ordre de presentaci.
Article 37. Candidatures al Consell General

dAran
Captol IV. Elecci, estatut i cessament

del sndic
Per a lelecci del Consell General dAran les candidatures han de complir els requisits segents:
Article 41. Elecci del sndic
a) Poden presentar candidatura els partits poltics, les

federacions de partits i les coalicions electorals. Tamb en poden presentar les agrupacions delectors avalades amb la firma dun mnim del tres per cent del
cens electoral del ter corresponent.
b) Cada candidatura ha de tenir una llista tancada amb
tants noms com membres del Consell General dAran
li pertoquin al ter corresponent.
Article 38. Elecci dels consellers generals
1. Les eleccions al Consell General dAran han dsser
convocades pel Govern de la Generalitat i shan de dur
a terme el mateix dia de la celebraci de les eleccions
municipals.
2. Lelecci dels consellers generals sha de fer dacord
amb el que disposa la legislaci electoral, entre candidatures que al corresponent ter hagin aconseguit
ms dun cinc per cent del total de vots vlidament
emesos, i en aplicaci del sistema dHondt.
3. A cada ter li correspon descollir el nombre de
consellers que determina larticle 26.3.
Article 39. Constituci del Consell General
dAran
1. El Consell General dAran es constitueix en sessi
pblica a la seva seu el primer dia laborable desprs
dels quinze dies naturals segents a lendem de lacte
de proclamaci dels seus membres electes.
2. La sessi constitutiva del Consell General dAran s
presidida per una Mesa dEdat, integrada pel conseller
general de ms edat dentre els presents i pel ms jove,
que actua com a secretari.
Nm. 484
1. El Ple del Consell General dAran escull el sndic

dentre els seus membres.
2. La presentaci i el debat de les candidatures i lelecci del sndic shan de dur a terme durant el transcurs
de la sessi constitutiva del Consell General dAran.
3. Qualsevol dels consellers generals pot presentar la
seva candidatura a sndic.
4. Per a sser elegit sndic el candidat ha dobtenir la
majoria absoluta de vots en la primera votaci. Si cap
candidat no aconsegueix aquesta majoria, sha de celebrar, tot seguit, una segona votaci, de la qual en resulta elegit sndic el candidat que hagi aconseguit el
major nombre de vots. En cas dempat en aquesta segona votaci, s elegit sndic el candidat corresponent
al partit poltic, federaci de partits, coalici electoral o agrupaci delectors que tingui un major nombre
de consellers generals i, en cas de persistir lempat, el
candidat del partit poltic, federaci de partits, coalici
electoral o agrupaci delectors que hagi aconseguit
ms vots al conjunt dAran.
Article 42. Estatut del sndic
1. Saplica al sndic lestatut i el rgim dincompatibilitats i dinelegibilitats aplicables als membres electes
de les corporacions locals dacord amb la legislaci
aplicable.
2. El crrec de sndic s incompatible amb qualsevol
altre crrec pblic en qualsevol altra administraci.
3. El mandat de sndic resta limitat a tres mandats consecutius.
Article 43. Cessament del sndic
Article 40. Mandat i estatut dels consellers

generals
1. El sndic cessa per defunci, renncia, incapacitat o

inhabilitaci, i tamb quan perd la confiana del Consell General dAran per laprovaci duna moci de
censura o la denegaci duna qesti de confiana en
els termes que estableix larticle 45.8.
1. El mandat dels consellers generals coincideix amb

el dels regidors dels ajuntaments.
2. En cas de vacant, el nou sndic s elegit dacord amb

el que estableix larticle 41.
1.01.01.
12
28 de gener de 2015
Article 44. Moci de censura

1. La moci de censura al sndic ha danar acompanyada del nom del candidat alternatiu, que pot sser
qualsevol dels consellers generals, i ha dsser presentada per majoria simple i aprovada per majoria absoluta dels consellers generals, per la qual cosa la persona
proposada com a candidat s escollida automticament com a sndic.
2. Un mateix conseller general no pot presentar ms
duna moci de censura durant el corresponent mandat.
3. El debat i la votaci de la moci de censura shan
de dur a terme a les dotze del migdia del dotz dia
natural segent al de la presentaci de la moci al registre del Consell General dAran. Si aquest dia s inhbil, la moci de censura es duu a terme el dia hbil
segent.
Article 45. Qesti de confiana
1. El sndic pot sotmetre al Ple una qesti de confiana, relacionada amb laprovaci o la modificaci
de qualsevol dels afers segents:
a) Els pressupostos anuals.
Nm. 484
termini dun mes a partir de la data de la votaci, sha

de presentar una moci de censura contra el sndic; si
la moci de censura no es presenta o no saprova, els
pressupostos es consideren automticament aprovats i
el sndic es mant en el crrec.
Captol V. Institut dEstudis Aranesos Acadmia Aranesa de la Llengua Occitana

Article 46. Naturalesa
1. LInstitut dEstudis Aranesos - Acadmia Aranesa
de la Llengua Occitana s una corporaci de dret pblic independent de les administracions pbliques, de
carcter acadmic i amb personalitat jurdica prpia.
2. LInstitut dEstudis Aranesos - Acadmia Aranesa de la Llengua Occitana s inscrita en el Registre
dAcadmies de Catalunya.
3. LInstitut dEstudis Aranesos - Acadmia Aranesa
de la Llengua Occitana es regeix pels estatuts de rgim intern i govern.
b) El reglament orgnic o un reglament executiu.

c) La creaci o la regulaci dun tribut.
d) Un pla o programa dacci de govern presentat per
ell mateix.
2. Noms es poden sotmetre un mxim de dues qestions de confiana en un mateix mandat.
3. Per a la presentaci de la qesti de confiana s requisit previ que lacord corresponent hagi estat debatut
en el Ple i que no hagi aconseguit la majoria necessria per a laprovaci.
4. La presentaci de la qesti de confiana ha de figurar expressament com a punt de lordre del dia del Ple.
5. La votaci en el Ple sha de fer pel sistema pblic
per crida.
6. Per a considerar obtinguda la confiana es requereix
la majoria que exigeixi la legislaci aplicable per a cada afer a qu fa referncia lapartat 1.
7. Si no sobt la majoria necessria per a laprovaci de
lacord, la qesti de confiana es considera no superada i el sndic cessa automticament i roman en funcions fins a la presa de possessi de qui lhagi de succeir en el crrec. Lelecci del nou sndic sha de fer,
pel procediment que estableix larticle 41, en una sessi
plenria convocada automticament a les dotze hores
del dotz dia hbil segent al de la votaci de lacord al
qual es vincula la qesti de confiana i el sndic cessant no pot sser candidat a lelecci.
8. Si la qesti de confiana sha presentat amb relaci a laprovaci dels pressupostos i no se supera, en el
1.01.01.
Ttol IV. De les potestats i les competncies

Captol I. Disposicions generals
Article 47. Potestats
1. Corresponen al Consell General dAran les potestats
segents:
a) La potestat normativa, tant en lmbit administratiu
intern com per a regular les activitats privades.
b) La potestat dautoorganitzaci, inclosa la de crear
organismes i empreses o dassociar-se o participar en
organismes o empreses juntament amb altres administracions o particulars.
c) Les potestats de planificaci i programaci.
d) La potestat de crear i regular els serveis necessaris
per a lexercici de les seves competncies.
e) La potestat expropiatria.
f) Les potestats dinspecci i sanci.
g) Les potestats de protecci i recuperaci dels seus
bns.
h) La resta de potestats i prerrogatives que corresponen a les entitats pbliques de naturalesa territorial.
2. El Consell General dAran pot:
a) Exercir la iniciativa pblica en lactivitat econmica.
13
28 de gener de 2015
b) Negociar i subscriure acords, convenis, concerts o

contractes amb altres administracions o amb empreses privades.
Nm. 484
les valoracions dels serveis traspassats shan de tenir

en compte tant els costos directes com els indirectes i
dinversi que corresponguin.
Article 48. Competncies

1. El Consell General dAran t les competncies prpies que determina el captol II daquest ttol, les que
li atorguen altres lleis i les que les lleis de Catalunya
atorguen als consells comarcals i als consells de vegueria, o als rgans que els substitueixin, en els termes
de la legislaci aplicable.
2. El Consell General dAran t les competncies que
li delega o li assigna la Generalitat i exerceix la gesti
ordinria dels serveis propis en els termes que determina larticle 49.1.
3. El Consell General dAran pot dur a terme, mitjanant lexercici previ de la seva potestat normativa en
les matries que sn de la seva competncia i sempre que no transgredeixi les lleis, tota mena dactivitats i serveis que requereixin els interessos generals
dAran. En qualsevol cas, el Consell General dAran
pot promoure, en lmbit de les seves competncies,
tota classe dactivitats i prestar tots els serveis pblics
que contribueixin a satisfer les necessitats i els interessos dAran.
4. Corresponen al Consell General dAran les competncies que li han estat transferides per la Generalitat
fins a lentrada en vigor daquesta llei.
Article 49. Rgim de competncies
1. Les delegacions i la gesti ordinria de serveis de
lAdministraci de la Generalitat al Consell General
dAran es regeixen pel que estableix la legislaci general de rgim jurdic de les administracions pbliques i
del procediment administratiu com i per la legislaci
de rgim local.
2. En les qestions relatives a lorganitzaci dels serveis i als procediments dintervenci, les disposicions
de carcter general adoptades pel Consell General
dAran en desplegament i aplicaci de les lleis del Parlament a Aran sapliquen amb carcter preferent als reglaments executius aprovats pel Govern de la Generalitat, que en aquests casos sn daplicaci supletria.
Article 50. Transferncia de competncies
i dotaci econmica
1. El Govern de la Generalitat ha dacordar amb el
Consell General dAran el trasps dels serveis i dels
recursos materials i humans i la dotaci econmica
que corresponen a les noves competncies atribudes
per aquesta llei al Consell General dAran.
2. Les propostes de trasps i la valoraci de la dotaci econmica corresponent han dsser fetes per la
Comissi Bilateral Govern de la Generalitat - Consell
General dAran que regula larticle 84. En lanlisi de
1.01.01.
Captol II. Competncies en els diversos sectors

de lacci pblica
Article 51. Llengua i cultura
1. El Consell General dAran t competncia plena en
tot all referent al foment, la normalitzaci i la regulaci de la utilitzaci de loccit, denominat arans a
Aran, dacord amb les lleis de carcter general en vigor a tot Catalunya en matria de poltica lingstica i
deducaci.
2. El Consell General dAran t competncia plena en
els mbits segents:
a) El foment i la promoci de la cultura aranesa i occitana.
b) Lemparament, la conservaci, la gesti i ladministraci del patrimoni cultural.
c) Els serveis darqueologia.
d) Lexecuci de les poltiques sobre promoci i difusi cultural.
e) Arxius i fons documentals.
3. El Consell General dAran ha de vetllar per la conservaci, la promoci i la difusi de la cultura aranesa, entesa com a part de loccitana, en totes les diferents expressions. De manera especial, ha de garantir
la conservaci i promoure lenriquiment del patrimoni histric, cultural, arqueolgic, documental, jurdic,
paisatgstic, artstic, cientfic, etnolgic, geolgic i industrial dAran i dels bns que lintegren, qualsevol
que en sigui el rgim jurdic i la titularitat.
4. La Generalitat i lAdministraci de lEstat, dacord
amb llurs competncies, han de cooperar amb el Consell General dAran en la protecci i promoci de la
cultura aranesa i occitana, i tamb de la llengua prpia dAran, en els mbits autonmic, estatal i internacional.
5. El Consell General dAran ha de promoure acords
de collaboraci amb les entitats locals dAran perqu
participin en la conservaci, la promoci i la difusi
de la cultura aranesa, dacord amb les competncies
que els atribueixin les lleis.
6. Correspon al Consell General dAran la gesti de
tots els centres culturals pblics i dinters general
de titularitat de la Generalitat.
7. Correspon al Consell General dAran prendre, per al
seu mbit territorial, les decisions en matria de planificaci i execuci dels plans de la Generalitat per a
equipaments culturals, que han de garantir per a Aran
14
28 de gener de 2015
Nm. 484
dotacions proporcionals a les previstes per a la resta

de Catalunya.
de gesti urbanstica i tamb del procediment de tramitaci i aprovaci definitiva.
8. El Consell General dAran ha dimpulsar les iniciatives necessries per a coordinar els esforos amb la
resta de territoris occitans en favor de la promoci i
la preservaci de la llengua, sens perjudici dels articles
24 i 25 i de la disposici addicional segona de la Llei
35/2010, de l1 doctubre, de loccit, arans a lAran.
3. El Consell General dAran pot formular, tramitar,

aprovar i executar, dins dels lmits de les potestats que
la legislaci urbanstica atribueix als ajuntaments amb
relaci a llur planejament urbanstic, plans urbanstics
que excedeixin lmbit dun sol municipi, a petici expressa dels plens dels ajuntaments.
9. El departament de la Generalitat que gestiona les

ajudes per a les indstries culturals i el suport per a
la promoci de la llengua prpia dAran en qualsevol
dels mbits relacionats amb la cultura, les indstries
culturals, la creaci cultural o els mitjans de comunicaci ha dincloure en les seves decisions mecanismes
de participaci i coordinaci amb el Consell General
dAran.
4. El Consell General dAran pot exercir les competncies de lAdministraci de la Generalitat en lexercici
supletori de les funcions de disciplina urbanstica dels
ajuntaments, de manera coordinada amb lAdministraci de la Generalitat.
Article 52. Dret civil arans

1. El Consell General dAran, per mitj dels rgans
competents, en collaboraci amb la Comissi de Codificaci de Catalunya, ha de vetllar per preservar les
institucions jurdiques araneses recollides en la Querimnia i la resta de privilegis continguts en les institucions de dret civil privat i de dret pblic.
2. El Consell General dAran, en collaboraci amb la
Comissi de Codificaci de Catalunya, ha de proposar al Govern de la Generalitat les mesures per a lactualitzaci de les figures de dret civil privat i de dret
pblic araneses que consideri necessries per a garantir-ne la pervivncia.
Article 53. Rgim local
1. Corresponen al Consell General dAran les facultats
que la legislaci de la Generalitat atribueix als consells
comarcals i als rgans creats per la normativa que estableix la divisi territorial de Catalunya amb relaci
a les activitats i els serveis de competncia municipal,
lassistncia als municipis i la cooperaci amb aquests.
2. Corresponen al Consell General dAran les competncies i les facultats que la legislaci catalana de rgim local atribueix al Govern i a lAdministraci de la
Generalitat en matria de denominaci, smbols i territori dels municipis aranesos.
Article 54. Ordenaci del territori i urbanisme
1. El Consell General dAran ha de participar en lelaboraci, la tramitaci, laprovaci, lexecuci i el seguiment dels instruments de planificaci territorial i
de planificaci urbanstica de la Generalitat que afecten Aran. Quan lmbit territorial dels instruments de
planificaci territorial no excedeixi el dAran, el Consell General dAran pot exercir la iniciativa per a formular-los, modificar-los i revisar-los.
2. Correspon al Consell General dAran la competncia per a lestabliment i la regulaci dels instruments
1.01.01.
5. El Consell General dAran t competncia per a

emetre els informes sectorials relatius a les competncies transferides en el marc de la tramitaci dels expedients i dels trmits urbanstics, i tamb per a elaborar
la proposta de linforme inicial que sha de sotmetre
a la Comissi dUrbanisme dAran.
6. Les competncies que la legislaci urbanstica atribueix a les comissions territorials durbanisme sn
exercides per la Comissi dUrbanisme dAran, integrada pel Consell General dAran amb la participaci
de la Generalitat. Aquesta comissi ha de tenir un reglament propi que nestableixi el rgim de funcionament i la composici, dacord amb les competncies de
cada administraci.
7. Correspon a la Comissi dUrbanisme dAran la
competncia per a laprovaci inicial i la definitiva
dels instruments de planejament director que afecten
noms lmbit dAran. En el supsit que siguin planejaments dmbits territorials o directors que afectin
altres mbits territorials diferents del dAran, la Comissi dUrbanisme dAran ha daprovar inicialment
i provisionalment el document amb referncia a lmbit dAran, i correspon al departament de la Generalitat competent en matria durbanisme daprovar-lo de
manera definitiva.
8. La determinaci de lemplaament dinfraestructures i equipaments tant de la Generalitat com de titularitat estatal a Aran requereix la participaci prvia del
Consell General dAran amb la Generalitat en lelaboraci de linforme de la Comissi Bilateral Generalitat - Estat.
9. Correspon al Consell General dAran la competncia en matria de dret de reversi en les expropiacions
urbanstiques executades a Aran en el marc de la legislaci estatal.
Article 55. Ensenyament
1. Aran es constitueix com a zona educativa, dacord
amb el que estableix la legislaci reguladora de leducaci a Catalunya.
15
28 de gener de 2015
2. Per raons despecificitat lingstica, els serveis propis del departament de la Generalitat competent en
matria densenyament serveis educatius i escoles
dadults al territori dAran tenen Aran com a nic referent territorial.
3. El Consell General dAran ha de vetllar perqu els
currculums lingstics en la varietat aranesa de loccit dels centres educatius sajustin a la legalitat vigent i
als criteris que determina aquesta llei.
4. El Consell General dAran, amb la collaboraci del
departament competent en matria densenyament, s
competent per a prestar els segents serveis relacionats amb leducaci: transport escolar, menjador escolar, serveis extraescolars, elaboraci i producci de llibres de text, materials didctics i auxiliars de conversa
en la varietat aranesa de loccit i formaci permanent
del professorat en la llengua i la cultura dAran.
5. El Consell General dAran ha de collaborar, mitjanant els acords corresponents amb el departament
competent en matria densenyament i en coordinaci
amb aquest, en la gesti de beques i ajuts per a lestudi.
Article 56. Sanitat i salut pblica
1. Correspon al Consell General dAran, dacord amb
la normativa aplicable en aquesta matria, dacord
amb la planificaci del departament competent en
matria de salut i del Servei Catal de la Salut i sens
perjudici de les competncies en aquesta matria de
lAdministraci de la Generalitat, lexercici de les
competncies traspassades en matria de sanitat i salut pblica, que inclouen les funcions segents:
a) Lorganitzaci, el funcionament, lavaluaci i el control dels centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris del sistema sanitari pblic.
b) La gesti i lexecuci dels serveis, les actuacions i
els programes pblics en matria de promoci i protecci de la salut i prevenci de malalties, que inclouen
totes les matries en lmbit de la salut pblica i dins
del territori dAran.
c) La gesti i administraci dels centres, serveis i establiments de protecci de la salut i datenci sanitria i
sociosanitria de carcter pblic, i tamb la gesti de
les prestacions prpies del sistema sanitari pblic.
2. En atenci a llur complexitat i dacord amb els principis regulats per la legislaci aplicable en aquesta matria, shan dexercir de manera compartida entre el
Consell General dAran i lAdministraci de la Generalitat les funcions segents:
a) Lorganitzaci, la planificaci i la gesti de les prestacions dels serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut
mental de carcter pblic.
b) Lorganitzaci i la planificaci de les mesures i de
les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pblica en tots els mbits.
1.01.01.
Nm. 484
c) La planificaci dels recursos sanitaris de cobertura

pblica i la coordinaci de les activitats privades amb
el sistema sanitari pblic.
3. El Consell General dAran, dacord amb el departament de la Generalitat competent en matria de salut,
ha de participar en els rgans de gesti poltics i tcnics que afecten decisions de la seva competncia.
Article 57. Esports i lleure
1. Corresponen al Consell General dAran les competncies segents en matria desport:
a) El foment, la divulgaci, la planificaci, la coordinaci, lexecuci, lassessorament, la implantaci i la
projecci de la prctica de lactivitat fsica i de lesport
a Aran.
b) El foment i la promoci de lassociacionisme esportiu.
c) La planificaci i la promoci de la xarxa dequipaments esportius.
d) La participaci en la prevenci de la violncia en els
espectacles pblics esportius.
e) El registre dentitats que promouen i organitzen la
prctica de lactivitat esportiva amb seu a Aran.
2. El Consell General dAran exerceix competncies
en matria de lleure, que inclouen el foment i la regulaci de les activitats que es fan a Aran i la promoci de les entitats que tenen per finalitat la realitzaci
dactivitats de lleure.
3. s competncia del Consell General dAran la gesti dinstallacions i equipaments per a lesport i el lleure propis o de la Generalitat, inclosa la gesti dels centres de tecnificaci.
4. El Consell General dAran t competncia per al
desplegament de les mesures definides en els plans
dequipaments esportius de la Generalitat.
5. El Consell General dAran pot participar en les entitats i els organismes dmbit autonmic, estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de lesport a Aran.
6. El Consell General dAran t competncia per a establir el rgim jurdic de les federacions i clubs esportius i de les entitats araneses que promouen i organitzen la prctica de lesport i lactivitat fsica en lmbit
dAran, i tamb per a la declaraci ds pblic de les
entitats esportives.
Article 58. Joventut
Corresponen al Consell General dAran les competncies segents en matria de joventut:
a) La regulaci, la gesti, la intervenci i la poltica
administrativa dactivitats i installacions dirigides als
joves.
16
28 de gener de 2015
b) La gesti dels albergs de joventut.

c) La gesti de lOficina de Serveis a la Joventut
dAran.
d) La planificaci, lordenaci, lexecuci i lavaluaci
de poltiques, plans i programes adreats als joves, que
inclouen, entre altres objectius:
1r. Laccs dels joves a lhabitatge.
2n. Les poltiques transversals de joventut en salut,
benestar, educaci i altres serveis a les persones.
3r. Els plans demancipaci juvenil.
4t. El foment de les poltiques de joventut i la promoci de serveis compartits entre municipis, la coordinaci i lassessorament daquests.
e) La promoci de lassociacionisme juvenil, de les
iniciatives de participaci dels joves, de la mobilitat
internacional i del turisme juvenil.
Article 59. Serveis socials
1. Corresponen al Consell General dAran, dacord
amb la normativa i la planificaci de la Generalitat, les
competncies segents en matria dacci social:
a) La gesti dels serveis socials datenci primria.
b) La gesti dels serveis socials especialitzats, inclosos
els adreats a la gent gran, als infants i a les persones
en situaci de dependncia o amb discapacitat, i la valoraci daquests serveis segons els criteris establerts
per la Generalitat.
c) El foment dels centres ocupacionals per a les persones amb discapacitat.
2. En atenci a la complexitat de la matria i al fet que
el sistema arans de serveis socials forma part del sistema catal de serveis socials, shan dexercir de manera compartida entre el Consell General dAran i la
Generalitat, dacord amb la legislaci de la Generalitat, les competncies segents:
a) Les relatives als mbits establerts per la Llei
12/2007, de l11 doctubre, de serveis socials i pel desplegament de la cartera de serveis socials.
b) Els serveis socials necessaris per a laplicaci de la
Llei de lEstat 39/2006, del 14 de desembre, de promoci de lautonomia personal i atenci a les persones en
situaci de dependncia.
3. El Consell General dAran ha de participar en la
gesti dels recursos econmics de la Generalitat destinats a lacci social, que shan dincrementar de manera proporcional a lincrement de les seves competncies en aquesta matria, dacord amb el principi de
suficincia financera i amb el que determina el ttol VI
sobre el finanament del Consell General dAran.
1.01.01.
Nm. 484
4. El Consell General dAran ha de promoure poltiques transversals que garanteixin laccs en condicions digualtat als serveis socials.
5. El Consell General dAran ha de vetllar per lorganitzaci, la planificaci i lorganitzaci de la xarxa de
serveis socials pblics dacord amb els criteris de proximitat, cohesi social i accs a tots els recursos i xarxes socials necessaris.
6. Correspon al Consell General dAran el desenvolupament de la poltica dintegraci de les persones
immigrades en el marc de les seves competncies i la
participaci en les decisions de la Generalitat sobre
aquesta matria que afectin de manera especial Aran.
Article 60. Habitatge
1. El Consell General dAran t les competncies relatives a sl i habitatge, especialment la promoci i la
gesti de lhabitatge pblic, tant el destinat a la venda
com al rgim de lloguer.
2. El Consell General dAran exerceix, en rgim de delegaci, les competncies dels serveis territorials de la
Generalitat per a la concessi dajuts per a la rehabilitaci dhabitatges i latorgament de les cdules dhabitabilitat, sens perjudici de les facultats de control i
seguiment que competeixen als serveis dhabitatge de
la Generalitat.
3. El Consell General dAran pot crear un ens instrumental de carcter institucional que, si escau, pot tenir
la condici dAdministraci actuant.
Article 61. Medi ambient
1. El Consell General dAran exerceix les competncies per a la protecci i la gesti del medi ambient i les
facultats per a lexecuci de les lleis vigents en aquesta matria dacord amb els decrets de transferncia
de competncies i serveis, i tamb per a lestabliment de
mesures addicionals de protecci.
2. El Consell General dAran, prviament a la tramitaci i a laprovaci de qualsevol norma en matria de
medi ambient a Aran, ha dinformar la Generalitat en
els mbits en qu per raons de gesti shi hagi de coordinar.
3. El Consell General dAran interv en els procediments de control de les activitats privades i pbliques
que poden afectar el medi ambient, regulats per la legislaci de prevenci i control ambiental dactivitats.
4. El Consell General dAran ha delaborar un informe
ambiental que:
a) s preceptiu si ho estableix expressament la normativa reguladora del procediment i, en tots els casos, en
els procediments davaluaci dimpacte ambiental.
b) s vinculant si s desfavorable o imposa mesures de
protecci en els procediments dautoritzaci o llicn-
17
28 de gener de 2015
cia dactivitats privades, i tamb en els procediments

en qu linforme sigui preceptiu.
5. El Consell General dAran pot crear un cos dagents
mediambientals amb funcions de vigilncia i control,
de collaboraci en la gesti, de protecci i prevenci
integrals del medi ambient i de policia administrativa especial. Els membres daquest cos han de tenir la
condici dagents de lautoritat en lexercici de llurs
funcions, als efectes establerts legalment.
6. La Generalitat ha de garantir la participaci i la
collaboraci del Consell General dAran en el subministrament dinformaci meteorolgica i climtica, inclosos el control i el seguiment de les situacions
meteorolgiques de risc, dacord amb el que estableix
larticle 144.5 de lEstatut dautonomia de Catalunya.
Article 62. Patrimoni i recursos naturals
en lordenaci, la planificaci, la gesti, la denncia
i la vigilncia de les actuacions relacionades amb la
protecci i la recuperaci dels recursos dels ecosistemes fluvials i terrestres, inclosos la fauna, la flora i els
hbitats.
2. El Consell General dAran t atribudes competncies en lordenaci, la planificaci, la gesti, la denncia, la vigilncia i lexercici de la potestat sancionadora de lactivitat pisccola i cinegtica, en exercici de les
quals aprova anualment els plans tcnics pisccoles i
cinegtics dAran.
3. Correspon al Consell General dAran, en matria de
delimitaci despais protegits:
a) La potestat per a declarar les figures de protecci
i delimitaci despais, bns, hbitats i valors naturals
que mereixen mesures especials de protecci. La proposici de declaraci de qualsevol espai del territori
arans com a figura de protecci especial requereix la
participaci prvia del Consell General dAran, dels
ajuntaments implicats i de les entitats municipals descentralitzades afectats.
b) La gesti de tots els espais limitats a lmbit territorial dAran.
c) La gesti i la vigilncia de la Xarxa Natura 2000 i
de tots els espais protegits declarats en el seu territori,
inclosa la gesti dels recursos econmics vinculats a
aquestes figures de protecci.
Nm. 484
a) Lestabliment dels mecanismes, en lmbit territorial dAran, per a la planificaci, lordenaci i la conservaci dels recursos forestals, i tamb per a la regulaci dels aprofitaments en sl rstic i latorgament de
les autoritzacions preceptives.
b) La gesti forestal de les forests dutilitat pblica
pertanyents al catleg corresponent, llevat de la competncia en delimitacions i fitacions.
c) La declaraci de compatibilitat dusos i activitats
amb el carcter dutilitat pblica de les forests.
d) Lestabliment de les mesures de prevenci i extinci
dincendis forestals.
e) La vigilncia i la potestat sancionadora en matria
daccs motoritzat al medi natural i als espais naturals protegits, incloses les funcions dexpedici dautoritzacions, i tamb la capacitat de fer regulacions que
comportin una major protecci.
5. El Consell General dAran, amb la conformitat de
la Generalitat, exerceix competncies en lestabliment
dels mecanismes de gesti per a leliminaci de construccions i installacions en el domini hidrulic de les
conques de la Garona, del Noguera Pallaresa i del Noguera Ribagorana en lmbit dAran, i tamb per a
la realitzaci dactuacions que sexecutin en els trams
urbans, dacord amb els convenis de gesti de conca
signats amb la Confederaci Hidrogrfica de lEbre.
6. El Consell General dAran ha de disposar dun servei de prevenci de riscos naturals, especialment en
lmbit de la predicci dallaus i en el de la prevenci
de riscos hidrolgics.
7. El Consell General dAran ha de collaborar amb els
municipis aranesos en la gesti dels serveis descombraries, recollida i tractament de residus i prestaci del
servei de deixalleria.
8. El Consell General dAran exerceix les competncies dexecuci al seu territori de les poltiques i mesures deducaci ambiental fixades per les lleis de Catalunya i pel Govern de la Generalitat i pot definir i
desenvolupar poltiques i mesures prpies en aquesta
matria.
Article 63. Energia i mines
d) La participaci per a aprovar els mapes del paisatge

i elaborar un catleg del paisatge en el seu mbit territorial, amb la conformitat prvia dels ajuntaments i les
entitats municipals descentralitzades afectades.
1. El Consell General dAran participa en la planificaci de les activitats de producci, emmagatzematge i

transport denergia, en la tramitaci de les autoritzacions requerides per a les corresponents installacions
i en la promoci i el foment de les energies renovables i
de leficincia energtica.
4. El Consell General dAran exerceix al territori

dAran les funcions dAdministraci forestal i t atribut lexercici de la potestat sancionadora de totes les
matries transferides. En matria forestal, s competncia del Consell:
2. El Consell General dAran participa en la regulaci,

en la intervenci administrativa i en el control de les
mines i els recursos miners situats al territori dAran i
de les activitats extractives, tant drids com termals,
que shi duguin a terme.
1.01.01.
18
28 de gener de 2015
Nm. 484
Article 64. Activitats rurals
Article 67. Promoci de leconomia

en matria de promoci del desenvolupament i protecci del medi rural i de les activitats productives que
li sn prpies, especialment de lagricultura, la ramaderia, els aprofitaments forestals i els productes artesanals de la indstria agroalimentria, i participa en
la gesti dels ajuts i dels fons europeus o de les altres
administracions competents.

en matria de promoci i organitzaci de lactivitat
econmica, inclosa la gesti de plans, fons i programes, de la Generalitat o estatals, adreats al foment de
lactivitat econmica, a la promoci de locupaci i a la
protecci de les persones a latur.

en laplicaci i la gesti de les actuacions en matria
de sanitat, higiene, benestar i producci animals.

en matria de promoci i organitzaci de lartesania i
de planificaci de la indstria a Aran.
4. Corresponen al Consell General dAran lautoritzaci i el registre dels nuclis zoolgics en lmbit dAran.
3. El Consell General dAran ha de crear lObservatori

Socioeconmic dAran, amb els objectius, entre altres,
destudiar, actualitzar, gestionar i proposar mesures i
accions a les administracions pbliques i al conjunt de
la societat aranesa en benefici de linters general. La
composici, lestructura, les funcions i lorganitzaci
de lObservatori sestableixen per reglament.
Article 65. Turisme
4. El Consell General dAran ha de crear lOficina de

Govern Obert amb els objectius segents:
3. El Consell General dAran pot organitzar i promoure fires i certmens agrcoles, ramaders i forestals.
1. El Consell General dAran t competncia per a desenvolupar activitats i donar serveis de promoci turstica, inclosa la gesti de la informaci, la senyalitzaci
i la difusi turstiques.
2. El Consell General dAran exerceix les competncies dels serveis territorials de la Generalitat en matria de control dels establiments turstics i participa en
la gesti dels ajuts pblics al sector.
a) Promoure la transparncia i laccs a la informaci

pblica.
b) Potenciar la participaci de la ciutadania aranesa en
les poltiques pbliques.
c) Garantir la rendici de comptes de les institucions
araneses.
d) Vetllar per la millora de la qualitat democrtica.

rgans de promoci turstica que tinguin relaci amb
Aran per a facilitar la coordinaci entre els establiments propis i altres situats al territori dAran.
5. La composici, lestructura, les funcions i lorganitzaci de lOficina de Govern Obert sestableixen per
reglament.
Article 66. Comer i consum
1. El Consell General dAran participa en la gesti del

sistema de beques i ajuts per a la formaci universitria i, en general, en la promoci de laccs de la poblaci aranesa a la universitat.

dorganitzaci i execuci en matria de comer interior, que inclouen la formulaci i laprovaci de plans
i programes de promoci i organitzaci comercial i
lautoritzaci dobertura i ampliaci de comeros.
en matria de promoci i autoritzaci dactivitats firals.
en matria de protecci i promoci de drets i interessos dels consumidors, inclosa la gesti dels serveis de
mediaci entre provedors i consumidors i dinformaci i defensa de consumidors i usuaris.
Article 68. Universitats i recerca
2. El Consell General dAran ha de collaborar amb la

Generalitat en matria de poltica de recerca, desenvolupament i innovaci, i participar en la gesti dels
ajuts i les beques instituts amb aquests objectius.
3. El Consell General dAran juntament amb la Generalitat ha de participar en la implantaci i el foment de
la universitat telemtica.
Article 69. Tecnologies de la informaci
i de la comunicaci
4. Correspon al Consell General dAran la participaci

en la formaci, leducaci i la informaci per a consumidors i usuaris.

de promoci i gesti de serveis de les tecnologies de la
informaci i el coneixement, amb la finalitat de garantir-hi el ple accs de la poblaci aranesa.
5. El Consell General dAran participa en la redacci de

les normes derivades de la poltica dimplantaci
dequipaments comercials de la Generalitat.
2. El Consell General dAran ha de promoure lestabliment de les infraestructures de comunicaci necessries per a laccs ple de la poblaci aranesa als serveis
1.01.01.
19
28 de gener de 2015
de les tecnologies de la informaci i el coneixement i

participar en la planificaci i el control de llur emplaament, vetllant per la protecci del paisatge i el medi
ambient i la salut de les persones.
3. Correspon al Consell General dAran, dacord amb
la normativa de lEstat, la competncia en matria de
promoci de lexistncia dun conjunt mnim de serveis daccs universal i la participaci en la gesti del
registre dinstalladors dinfraestructures comunes de
telecomunicacions i del registre de gestors de mltiplexs al territori dAran.
Article 70. Infraestructures, obres pbliques
i serveis de mobilitat
1. El Consell General dAran exerceix les competncies de planificaci, construcci i manteniment de les
carreteres i els camins de la seva titularitat i participa,
mitjanant la necessria consulta institucional, en la
planificaci de les carreteres en lmbit dAran.
2. El Consell General dAran exerceix la competncia sobre heliports, altiports i altres infraestructures
de transport al territori dAran que no tinguin qualificaci legal dinters general. Aquesta competncia
inclou:
a) La planificaci i la gesti de tots els heliports, altiports, estacions terminals de crrega i altres infraestructures de transport.
b) La gesti de domini pblic necessria per a prestar el servei, especialment de latorgament dautoritza
cions i concessions dins els recintes.
c) El rgim econmic dels serveis, especialment de la
potestat tarifria i la recaptaci dels tributs i gravmens relacionats amb la utilitzaci de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitaci de la zona de serveis dels heliports i
altiports i la determinaci dels usos, dels equipaments
i de les activitats complementries.
3. El Consell General dAran ha demetre un informe
amb carcter previ amb relaci a la qualificaci dinters general de les obres pbliques que sexecuten ntegrament al territori dAran.
4. Corresponen al Consell General dAran les competncies sobre la planificaci, lautoritzaci, la concessi, el control i la gesti de serveis de transport de
viatgers que transcorrin ntegrament dins el territori
dAran, i tamb la planificaci i la gesti del servei de
transport escolar que tamb hi transcorri ntegrament.
Article 71. Seguretat pblica
1. El Consell General dAran pot promoure lelaboraci de plans de seguretat.
2. El Consell General dAran participa en les juntes
locals de seguretat i en la Comissi Regional de Segu1.01.01.
Nm. 484
retat quan es tracten temes relacionats amb la coordinaci dels cossos policials presents al territori dAran.
Article 72. Prevenci i extinci dincendis,
emergncies i protecci civil
1. El Consell General dAran exerceix la competncia
de gesti dels serveis demergncies i protecci civil,
que inclou la planificaci i lexecuci de mesures relatives a les emergncies, transport sanitari, rescats de
muntanya, protecci civil, els serveis de prevenci i
extinci dincendis i la collaboraci i coordinaci amb
els serveis que depenen dels ajuntaments, tot sens perjudici de la collaboraci del Consell General dAran
amb la Generalitat i les altres comunitats venes, i
tamb de lestat francs. La collaboraci amb els serveis de la Generalitat sha de dur a terme mitjanant
protocols establerts entre la Generalitat i el Consell
General dAran.
2. El Consell General dAran t les competncies per a
crear i gestionar el servei de bombers, que pot sser integrat tant per voluntaris com per personal contractat,
i per a aprovar-ne la reglamentaci.
Article 73. Associacions, fundacions,
corporacions de dret pblic i professions
titulades
La Generalitat ha de comunicar al Consell General
dAran la creaci i la modificaci dels estatuts de les
associacions, les fundacions, les corporacions de dret
pblic i les professions titulades existents i que exerceixen a Aran, i tamb les modificacions que es produeixin en els estaments citats i les professions titulades
susceptibles de registre.
Article 74. Denominacions i indicacions
geogrfiques i de qualitat
1. El Consell General dAran exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecci derivades del reconeixement duna denominaci dorigen o duna indicaci geogrfica protegida.
2. Les autoritats competents collaboren en la protecci
de les denominacions geogrfiques i de qualitat araneses fora del territori dAran i davant les institucions de
protecci europees i internacionals.
Article 75. Estadstica
La Generalitat ha de facilitar al Consell General
dAran les dades estadstiques que corresponen al territori dAran.
Article 76. Toponmia dAran
Correspon al Consell General dAran la competncia en la defensa jurdica i processal dels topnims
dAran.
20
28 de gener de 2015
Article 77. Treball i relacions laborals

1. El Consell General dAran t competncia en lelaboraci del calendari de dies festius per a tot el territori dAran, sens perjudici del calendari de dies festius
vigent per a lEstat i per a Catalunya.
2. El Consell General dAran, en lmbit dAran, exerceix la competncia en formaci dels demandants
docupaci i dels treballadors en actiu.
3. La Generalitat ha de garantir la participaci del
Consell General dAran en la negociaci collectiva i
en el registre dels convenis collectius de treball quan
aquests sestableixin en lmbit dAran.
Article 78. Mitjans de comunicaci social
i serveis de contingut audiovisual
Consell General dAran en la gesti del servei pblic
de comunicaci audiovisual de la Generalitat i dels
serveis pblics de comunicaci audiovisual que afectin lmbit dAran.
2. El Consell General dAran pot crear un sistema propi de comunicaci social i audiovisual pblica per a
Aran, que ha dsser dotat dels mitjans econmics i financers suficients per a mantenir una premsa escrita i
una rdio i una televisi pbliques amb els continguts
en la varietat aranesa de loccit.
Ttol V. De les relacions del Consell General

dAran amb la Generalitat i amb les altres
institucions pbliques
Article 79. Capacitat diniciativa legislativa
1. El Consell General dAran pot exercir la iniciativa
legislativa reconeguda per larticle 62.1 de lEstatut
dautonomia de Catalunya als rgans representatius
de les entitats supramunicipals de carcter territorial,
dacord amb el que estableix aquesta llei i la legislaci
de la Generalitat.
2. Qualsevol afer relatiu als interessos especfics
dAran i al desenvolupament del seu autogovern, inclosa la modificaci daquesta llei, pot sser objecte de
la iniciativa legislativa que pot exercir el Consell General dAran.
3. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1 i 2
i dacord amb larticle 94.4 de lEstatut dautonomia de
Catalunya, el Consell General dAran ha de participar
en lelaboraci de les iniciatives normatives que afectin el seu rgim especial.
1.01.01.
Nm. 484
Article 80. Participaci del Consell General

dAran en lactivitat parlamentria
1. El Consell General dAran participa en el procediment legislatiu quan es debaten les iniciatives legislatives que poden afectar de manera directa el territori
i el rgim especial dAran o les competncies i els recursos del Consell General dAran. Aquesta participaci inclou especialment la fase de debat en ponncies
i comissions.
2. Almenys un cop lany sha de celebrar un debat
sobre la situaci dAran i el desenvolupament del seu
autogovern a la comissi parlamentria que correspongui, dacord amb el Reglament del Parlament.
Aquest debat ha de comenar amb una exposici del
sndic.
3. El Parlament de Catalunya ha de posar a disposici de la seva Oficina dAran els mitjans materials i
personals necessaris per a poder complir la funci de
suport i assessorament als representants de les institucions dAran.
Article 81. De la projecci exterior dAran
1. El Consell General dAran ha dimpulsar la projecci exterior dAran, principalment tot all relacionat
amb la seva singularitat, i promoure els interessos en
aquest mbit, sens perjudici de les competncies daltres administracions en matria dacci exterior.
2. El Consell General dAran t capacitat per a portar a terme accions amb projecci exterior que derivin
directament de les seves competncies, sia de manera
directa o per mitj de la participaci en els rgans i organismes de la Generalitat.
3. La Generalitat ha de garantir la participaci dAran
en lacci transfronterera i interregional dacord amb
el que estableix lapartat 1.
4. La Generalitat ha de projectar i promocionar loccit, arans a Aran, perqu obtingui el reconeixement
internacional.
5. La Generalitat ha de facilitar la participaci del
Consell General dAran en la Comunitat de Treball
dels Pirineus en els mbits que lafectin.
Article 82. Singularitat de les relacions
del Consell General dAran amb el Govern
de la Generalitat
1. El sndic es relaciona institucionalment amb el president de la Generalitat.
2. Les relacions ordinries entre el Consell General
dAran i el Govern i lAdministraci de la Generalitat
shan de canalitzar per mitj de la Comissi Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General dAran
i lrgan establert per la norma que regula lorganitzaci interna de lAdministraci de la Generalitat.
21
28 de gener de 2015
Nm. 484
Aquest rgan ha dincorporar en la seva denominaci

la dAran.
d) La participaci de les institucions araneses en els

procediments de presa de decisions de la Generalitat.
3. Dacord amb larticle 5, Aran no sintegra en cap

divisi territorial per a lorganitzaci dels serveis de
la Generalitat i es relaciona i es coordina amb aquesta i amb les altres institucions pbliques de Catalunya
dacord amb el que estableix aquesta llei.
2. Corresponen a la Comissi Bilateral Govern de la

Generalitat - Consell General dAran les funcions segents:
Article 83. Participaci en les decisions

i coordinaci amb els serveis de la Generalitat
1. Quan lAdministraci de la Generalitat exerceix
competncies que, pel que fa a Aran, estan atorgades
al Consell General dAran, lrgan de lAdministraci
de la Generalitat que les exerceix a la resta del territori ha de garantir la participaci dels representants
del Consell en la planificaci i programaci quan aix
afecti lexercici de les competncies del Consell, especialment pel que fa a les matries relacionades amb la
muntanya, amb els recursos naturals i amb la resta de
territoris dOccitnia. Aquest rgan tamb ha de garantir la coordinaci dels serveis dambdues administracions i amb aquesta finalitat es poden formalitzar
els convenis i protocols corresponents.
Consell General dAran, amb lacord previ de la Comissi Bilateral Govern de la Generalitat - Consell
General dAran, en els rgans de coordinaci, col
laboraci o participaci daltres administracions o entitats en exercici de competncies de la Generalitat,
quan hi hagi coincidncia, parcial o total, entre les matries objecte de lactivitat daquests rgans i les que
sn objecte de competncies exercides pel Consell General dAran.
3. Sens perjudici del que estableix lapartat 1, les institucions catalanes han de permetre que Aran pugui decidir, negociar i participar en tots els mbits poltics i
tcnics destructures administratives, espanyoles o europees, en qu es prenguin decisions que afectin Aran
de manera directa.
Article 84. La Comissi Bilateral Govern
de la Generalitat - Consell General dAran
1. La Comissi Bilateral Govern de la Generalitat Consell General dAran s lrgan permanent de relaci entre els governs i les administracions de la Generalitat i dAran als efectes segents:
a) El desenvolupament del rgim especial dAran establert per aquesta llei dacord amb les previsions de
lEstatut dautonomia de Catalunya.
b) Ladopci dels acords de transferncia de competncies o traspassos de bns i serveis que corresponguin.
c) Lestudi, limpuls i, si escau, lautoritzaci dels instruments de coordinaci i collaboraci entre ambds
nivells de govern i administraci.
1.01.01.
a) Analitzar laplicaci daquesta llei i del rgim especial que estableix, i tamb les iniciatives que es plantegin per a desplegar-la o reformar-la.
b) Estudiar, debatre i fer propostes per al desenvolupament de lautogovern dAran i de les institucions araneses.
c) Proposar la transferncia o la delegaci de competncies de la Generalitat al Consell General dAran i
acordar els traspassos de bns i serveis inherents a les
competncies del Consell.
d) Impulsar les relacions de coordinaci i collaboraci
entre el Govern de la Generalitat i el Consell General
dAran.
e) Definir els criteris i els mecanismes de collaboraci
i coordinaci entre els departaments i els serveis de
lAdministraci de la Generalitat i els del Consell General dAran i conixer i, si escau, resoldre les incidncies que es presentin en el desenvolupament de llur
activitat.
f) Garantir lintercanvi dinformaci entre ambdues
administracions, en tots els mbits dinters com i, en
particular, sobre lexecuci dels acords adoptats per la
Comissi Bilateral.
g) Facilitar la participaci del Consell General dAran
en les iniciatives normatives del Govern de la Generalitat que poden incidir directament en lautogovern
dAran i analitzar les proposicions de llei que el Consell General dAran presenti al Parlament.
h) Exercir les funcions que li atribueix el ttol VI
daquesta llei en lmbit del finanament del Consell
General dAran.
i) Interpretar i resoldre els dubtes que puguin sorgir en
el desenvolupament de lautogovern dAran o en lexecuci dels acords de la Comissi Bilateral.
j) Dur a terme la coordinaci en matria de normalitzaci i poltica lingstica de loccit, arans a Aran.
k) Garantir, dacord amb la Llei 35/2010, de l1 doctubre, de loccit, arans a lAran, el finanament adequat i suficient de les poltiques lingstiques amb
relaci a larans i la coordinaci entre ambdues institucions en aquest mbit.
3. La Comissi Bilateral Govern de la Generalitat Consell General dAran s integrada per un nombre
igual de representants del Consell i de la Generalitat i
s copresidida pel conseller corresponent i pel sndic.
22
28 de gener de 2015
4. Els acords de la Comissi Bilateral Govern de la

Generalitat - Consell General dAran sadopten per
consens entre les dues representacions.
5. La Comissi Bilateral Govern de la Generalitat Consell General dAran adopta el seu reglament intern
i dorganitzaci i funcionament per acord de les dues
parts. El reglament determina la periodicitat de les reunions del Ple de la Comissi, garantint que es reuneix
almenys un cop lany.
Article 85. Les relacions del Consell General
dAran amb els municipis
1. Les relacions entre el Consell General dAran i els
municipis aranesos sn de collaboraci i coordinaci, per a servir amb eficcia i eficincia els interessos
dAran i de les seves collectivitats, amb ple respecte
vers les competncies i lautonomia respectives.
2. Per a establir una relaci peridica entre els ajuntaments i el Consell General dAran, sha de crear un
consell dalcaldes com a rgan consultiu i de participaci, que sha de reunir com a mnim cada dos mesos.
Article 86. Aran i les noves divisions
territorials de Catalunya
1. Dacord amb els articles 90 i 91 de lEstatut dautonomia de Catalunya, els rgans corresponents han de
transferir anualment al Consell General dAran i als
ajuntaments dAran la part de llurs despeses corrents i
dinversi que, segons criteris de proporcionalitat, correspondria destinar a Aran, en aplicaci dels criteris
vigents i en els termes que fixi la comissi mixta a qu
fa referncia lapartat 2.
2. Sha de crear una comissi mixta corresponent a
lmbit territorial que correspongui, com a rgan estable de coordinaci i collaboraci entre institucions.
Article 87. Relacions de cooperaci
El Consell General dAran pot establir acords de cooperaci i constituir consorcis amb entitats territorials
de Catalunya o de la resta de lEstat i, per raons de venatge, amb Frana, si aix ho aconsella la prestaci de
serveis i el desenvolupament dactivitats.
Article 88. Participaci ciutadana
El Consell General dAran ha de promoure la implicaci dels ciutadans en tots els afers de govern que impliquin el territori dAran i ha de desenvolupar els instruments necessaris per al foment de la participaci
ciutadana en els diferents mbits competencials que li
atribueix aquesta llei.
1.01.01.
Nm. 484
Ttol VI. Del finanament del Consell

General dAran
Article 89. El Fons per al finanament
del Consell General dAran
1. La Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya ha de crear i dotar, en qualitat de captol especfic, el Fons per al finanament del Consell General
dAran, amb la finalitat de garantir, al marge del finanament a qu fa referncia larticle 48.4, la suficincia
de recursos del Consell General dAran per a:
a) Cobrir les despeses de funcionament ordinari del
Consell.
b) Exercir les competncies que li hagin estat transferides i, en general, les que estableixen aquesta i altres
lleis.
c) Desenvolupar lautogovern.
2. Els recursos del Fons han dsser transferits per trimestres avanats al Consell General dAran.
3. El Fons sha de crear sens perjudici del que estableix la Llei de pressupostos de la Generalitat amb relaci als percentatges de participaci a favor del Consell General dAran en el Fons de cooperaci local de
Catalunya.
4. El Fons sha de fixar dacord amb el cost efectiu que
comporta per al Consell General dAran lexercici de
les competncies i altres despeses a qu fa referncia
lapartat 1, inclosos els serveis transferits per lAdministraci de la Generalitat, i dacord amb les propostes
que formuli la Comissi Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General dAran.
5. Durant el procs delaboraci del projecte de pressupostos de la Generalitat, el departament competent
ha dinformar el Consell General dAran de la dotaci
corresponent al Fons de cooperaci local de Catalunya
per al Consell General dAran per a lexercici segent.
6. El Consell General dAran t autonomia per a aplicar els recursos procedents del Fons de cooperaci local de Catalunya als serveis i altres activitats de la seva
competncia.
Article 90. Altres assignacions o participacions
en la Llei de pressupostos de la Generalitat
de Catalunya
1. A ms del Fons per al finanament del Consell General dAran, les lleis de pressupostos de la Generalitat
tamb poden establir altres partides especfiques per
al Consell General dAran, amb lobjectiu de promoure la collaboraci del Consell en lexercici de les competncies de lAdministraci de la Generalitat o per a
assolir les finalitats daquesta.
23
28 de gener de 2015
2. El Consell General dAran, si escau, tamb pot obtenir recursos de la Generalitat procedents de partides
finalistes adreades a entitats territorials o locals.
Nm. 484
c) Si no hi ha lacord de la Comissi Bilateral Govern

de la Generalitat - Consell General dAran a qu fa
referncia la lletra b, qui hagi adoptat la iniciativa pot
exercir-la directament davant del Parlament.
Article 91. Tributaci prpia

Dacord amb la normativa general fiscal i tributria,
el Consell General dAran pot proposar al Parlament
de Catalunya lestabliment per llei de tributs propis
dAran.
Article 92. Altres ingressos
1. El Consell General dAran, a ms de finanar-se
amb els recursos que estableix aquest ttol, es finana amb:
a) Ingressos de dret privat.
b) Taxes i preus pblics per a la prestaci de serveis i
per a la realitzaci dactivitats de la seva competncia.
c) Contribucions especials per a lexecuci dobres o
per a lestabliment, ampliaci o millora dels serveis de
la seva competncia.
d) Subvencions, multes i altres ingressos de dret pblic.
e) Altres ingressos que siguin procedents.
ingressos de les noves divisions territorials de Catalunya que estableixen els articles 90 i 91 de lEstatut
dautonomia de Catalunya, en la mateixa proporci en
qu exerceixi les seves competncies.
3. El Consell General dAran pot rebre aportacions
dels municipis aranesos.
4. El Consell General dAran pot participar en els tributs daltres mbits administratius.
Ttol VII. De la modificaci de la Llei

Article 93. Procediment
Les disposicions daquesta llei poden sser modificades mitjanant el procediment de modificaci legislativa que estableix lEstatut dautonomia de Catalunya:
a) La iniciativa pot sser adoptada tant pel Consell
General dAran com pel Govern de la Generalitat o el
Parlament de Catalunya.
b) La Comissi Bilateral Govern de la Generalitat Consell General dAran ha daprovar per unanimitat
dels seus membres la proposta de modificaci de la
Llei, que el Govern de la Generalitat ha daprovar com
a projecte de llei i presentar al Parlament per a la tramitaci parlamentria corresponent.
1.01.01.
Disposicions addicionals
Primera. Reconeixement del dret de decidir
del poble arans
El Parlament de Catalunya reconeix el dret del poble
arans a decidir el seu futur.
Segona. Integraci dAran en la divisi
territorial de Catalunya i referncies
territorials
1. El que disposa larticle 5 daquesta llei sha dentendre en els termes establerts per la disposici addicional quarta de la Llei 30/2010, del 3 dagost, de vegueries.
2. Les denominacions comarca i consell comarcal no
sn aplicables a Aran i al Consell General dAran. Tota referncia en aquests termes en les normes vigents
shan dentendre fetes a Aran i al Consell General
dAran.
Tercera. Referncies a la Comissi dUrbanisme
dAran
Les referncies que la normativa vigent fa a la Comissi Territorial dUrbanisme de la Val dAran sentenen
fetes a la Comissi dUrbanisme dAran.
Quarta. Naturalesa de la Llei
Dacord amb el que disposa larticle 62.2 de lEstatut
dautonomia de Catalunya, aquesta llei t la naturalesa
de llei de desenvolupament bsic de lEstatut.
Cinquena. Revisi del model de finanament
arans
A comptar de lentrada en vigor daquesta llei, en un
termini mxim de tres anys, la Comissi Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General dAran ha de
revisar i estudiar la idonetat del model de finanament
establert pel ttol VI i negociar i acordar les modificacions que escaiguin. En qualsevol cas, la modificaci
total o parcial daquest model ha de complir els principis de transparncia, estabilitat i coordinaci dacord
amb les propostes del Consell General dAran sobre
aquesta matria.
Sisena. Paisatge i patrimoni cultural dAran
El paisatge i el patrimoni cultural dAran sn dos dels
trets caracterstics especials del territori, i en conseqncia les administracions pbliques han de vetllar
24
28 de gener de 2015
Nm. 484
duna manera especial per conservar-los i preservar-los.
laboraci entre ambdues administracions per a lexercici de les competncies respectives.
Setena. Consell Econmic i Social dAran
4. El que estableix aquesta disposici no s aplicable a

les matries de larticle 48.4.
El Consell General dAran ha dimpulsar el funcionament del Consell Econmic i Social dAran.
Disposici derogatria
Disposicions transitries
Primera. Aran en la Llei electoral
de Catalunya
1. La Llei electoral de Catalunya ha de tenir en compte
la singularitat histrica, poltica, cultural i lingstica
dAran, i garantir-ne la representativitat al Parlament.
2. La Llei electoral de Catalunya ha destablir el sistema electoral per a Aran, que modifiqui o ratifiqui
larticle 38, sobre lelecci dels consellers generals.
Aquest sistema electoral ha dsser coherent amb els
principis i els criteris de la llei electoral que saprovi i
ha de tenir en compte les particularitats dAran.
3. Mentre no saprovi la Llei electoral de Catalunya, la
junta electoral competent per a les eleccions a Aran s
la junta provincial.
4. Si en el termini de dos anys a partir de lentrada
en vigor daquesta llei no saprova una nova llei electoral, sha daprovar un nou sistema electoral per a
Aran, amb la participaci de les institucions araneses,
dacord amb larticle 94.4 de lEstatut dautonomia de
Catalunya.
Segona. El Prohom dAran
Mentre el Consell General dAran no reguli les funcions del Prohom dAran, aquestes sn atribudes al
Sndic de Greuges de Catalunya.
Tercera. Acords de trasps de funcions i serveis
1. La Comissi Bilateral Govern de la Generalitat Consell General dAran ha destablir el calendari del
procs de trasps de funcions i serveis i, si escau, acordar la resta de mesures normatives o institucionals que
shagin dadoptar per a la plena eficcia de les competncies que aquesta llei atribueix a Aran.
2. Sens perjudici del que estableix lapartat 1, en el
moment de lentrada en vigor daquesta llei, la Comissi Bilateral Govern de la Generalitat - Consell General dAran ha de negociar la dotaci del Fons per al
finanament del Consell General dAran a qu fa referncia larticle 89.1.
3. Els acords de trasps de funcions i serveis han de
determinar els serveis i els recursos que ha dassumir
el Consell General dAran per a lexercici de les seves competncies i precisar, si escau, la delimitaci de
les funcions afectades pel trasps i les frmules de col
1.01.01.
Es deroga la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el rgim especial de la Vall dAran.
Disposicions finals
Primera. Modificaci del Codi civil
de Catalunya
Es modifica lapartat 1 i safegeix un apartat, el 3, a
larticle 442-13 del Codi civil de Catalunya, que resta
redactat de la manera segent:
Article 442-13. Destinaci dels bns
1. La Generalitat de Catalunya ha de destinar els bns
heretats o llur producte o valor a establiments dassistncia social o a institucions de cultura, preferentment
del municipi de la darrera residncia habitual del causant a Catalunya. Si no nhi ha en el dit municipi, shan
de destinar als establiments o a les institucions de la
comarca o, si tampoc no nhi ha a la comarca, als de
carcter general a crrec de la Generalitat. En el cas
dAran, els bns shan de destinar als establiments o a
les institucions dAran o, si tampoc no nhi ha a Aran,
als de carcter general a crrec de la Generalitat.
2. Si en el cabal relicte hi ha finques urbanes, la Generalitat de Catalunya les ha de destinar preferentment
al compliment de poltiques dhabitatge social, sia directament sia reinvertint el producte obtingut en alienar-les, segons llurs caracterstiques.
3. El Consell General dAran s receptor dels bns
heretats en el lloc de la Generalitat de Catalunya si el
causant de la successi intestada t residncia a Aran.
Segona. Modificaci dels fons del model
de finanament autonmic
Si es modifiquen els fons del model de finanament
autonmic existents en el moment de lentrada en vigor daquesta llei, la Comissi Bilateral Govern de la
Generalitat - Consell General dAran ha de determinar
les transferncies que els substitueixin.
Tercera. Habilitaci de crdit per a laplicaci
de la Llei
Sautoritza el Govern de la Generalitat perqu habiliti els crdits necessaris per a aplicar les disposicions
daquesta llei.
25
28 de gener de 2015
Quarta. Desplegament
Sens perjudici del que estableix larticle 49, sautoritza
el Govern de la Generalitat perqu dicti les disposi
cions necessries per al desplegament daquesta llei.
3.
TRAMITACIONS EN CURS
3.01.
PROJECTES I PROPOSICIONS DE LLEI

I ALTRES PROPOSTES DE NORMA
3.01.01. PROJECTES
Cinquena. Consulta sobre el contingut

de la Llei
La Generalitat, amb la participaci del Consell General dAran, dacord amb la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendries i daltres formes de participaci ciutadana, ha diniciar un
procs informatiu i participatiu per a convocar, en un
termini no superior a sis mesos a comptar de lendem de la celebraci de les eleccions locals immediatament posteriors a laprovaci daquesta llei, una consulta al poble arans per a conixer lopini sobre el
text aprovat.
Sisena. Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor lendem dhaver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Nm. 484
DE LLEI
Projecte de llei del voluntariat

Tram. 200-00013/10
Tramitaci pel procediment durgncia extraordinria i acord de reducci dels terminis
Sollicitud: Govern de la Generalitat (reg. 102880).

Dacord amb larticle 96.4 del Reglament, sacorda que
sigui tramitat pel procediment durgncia extraordinria sollicitat pel Govern, i que els terminis siguin reduts a la meitat dels que sn fixats en el procediment
durgncia ordinari, a partir del termini de presentaci
desmenes a larticulat.
Acord: Mesa del Parlament, 27.01.2015.
Palau del Parlament, 21 de gener de 2015

El secretari primer
Pere Navarro i Morera
La presidenta
Nria de Gispert i Catal
Projecte de llei de modificaci de la Llei

3/2008, del 23 dabril, de lexercici de les
professions de lesport
Tram. 200-00015/10

a larticulat
Sollicitud: Grup Parlamentari dEsquerra Republicana

de Catalunya; Grup Parlamentari del Partit Popular de
Catalunya (reg. 101848; 102441).
Prrroga: 1 dia hbil.
Finiment del termini: 10.02.2015; 09:30 h.
Projecte de llei de cooperatives

Tram. 200-00020/10

3.01.01.
Tramitacions en curs
26
28 de gener de 2015
Projecte de llei dincorporaci de la propietat temporal i de la propietat compartida al

llibre cinqu del Codi civil de Catalunya
Nm. 484
Projecte de llei dordenaci de les activitats

despectacles pblics i recreatives
Tram. 200-00028/10
Tram. 200-00022/10
Sollicitud:
Govern de la Generalitat (reg. 102880).


durgncia ordinari, a partir del termini per a proposar
compareixences.
Projecte de llei de limpost sobre els habitatges buits
Projecte de llei dordenaci del sistema

docupaci i del Servei dOcupaci de Catalunya
Tram. 200-00024/10
Tram. 200-00029/10


Projecte de llei de lAgncia per a la Qualitat

del Sistema Universitari de Catalunya
Projecte de llei de lexercici de les professions titulades i dels collegis professionals
Tram. 200-00026/10
Tram. 200-00030/10


compareixences.
3.01.01.
27
28 de gener de 2015
Projecte de llei dordenaci dels cossos tributaris dadscripci exclusiva a lAgncia

Tributria de Catalunya
3.10.
Tram. 200-00032/10
3.10.25. PROPOSTES

compareixences.
Nm. 484
PROCEDIMENTS QUE ES CLOUEN

AMB LADOPCI DE RESOLUCIONS
DE RESOLUCI
Proposta de resoluci sobre la retribuci als

autors pels prstecs de llurs obres en determinats establiments pblics
Tram. 250-01384/10
Sollicitud: Grup Parlamentari dEsquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergncia i

Uni (reg. 101702; 101718).
Prrroga: 4 dies hbils (del 29.01.2015 al 03.02.2015).

a la totalitat
Sollicitud: Grup Parlamentari del Partit Popular de

Catalunya (reg. 102442).
Proposta de resoluci sobre la revisi de

lordre relativa als criteris per a determinar la
capacitat econmica dels beneficiaris de les
prestacions de servei no gratutes
Tram. 250-01385/10
3.01.02. PROPOSICIONS
Sollicitud: Grup Parlamentari de Convergncia i Uni

(reg. 101719).
DE LLEI
Proposici de llei de concessi dun suplement de crdit i de necessitats financeres

del sector pblic en prrroga pressupostria
Tram. 202-00072/10

a la totalitat
Sollicitud: Grup Parlamentari del Partit Popular de

Catalunya (reg. 102443).
3.01.02.
Proposta de resoluci sobre el nom del museu del Futbol Club Barcelona
Tram. 250-01386/10

Uni (reg. 101703; 101720).
28
28 de gener de 2015
Nm. 484
Proposta de resoluci sobre la demanda a

la Confederaci Hidrogrfica de lEbre de la
fixaci del cabal de manteniment dels trams
del Segre dacord amb la Directiva marc de
laigua
Proposta de resoluci sobre la finalitzaci

de les obres dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Sabadell
Tram. 250-01387/10

Uni (reg. 101704; 101721).
Proposta de resoluci sobre els expedients

sancionadors incoats contra els mitjans de
comunicaci que no van emetre la campanya institucional del procs participatiu del
9 de novembre
Tram. 250-01388/10

Uni (reg. 101705; 101722).
Proposta de resoluci sobre el procs de

tramitaci de la licitaci del servei datenci
de trucades durgncia del 112
Tram. 250-01390/10

Uni (reg. 101707; 101724).
Proposta de resoluci sobre el restabliment

del servei de seguretat del centre datenci
primria de Constant
Tram. 250-01391/10

Uni (reg. 101708; 101725).
Proposta de resoluci sobre la informaci

que sha de donar als residents estrangers
perqu puguin votar a les eleccions municipals
Tram. 250-01392/10
Tram. 250-01389/10

Uni (reg. 101706; 101723).
3.10.25.

Uni (reg. 101709; 101726).
29
28 de gener de 2015
Proposta de resoluci sobre limpuls duna

taula de dileg entre lAjuntament de Sabadell, el Departament de Salut i els representants dels treballadors de la Corporaci
Sanitria Parc Taul per a fer un seguiment
de les reivindicacions sanitries de la ciutat
i les condicions laborals dels treballadors
Tram. 250-01393/10

Uni (reg. 101710; 101727).
Proposta de resoluci sobre el procs de fusi del grup Ficosa

Tram. 250-01394/10

Uni (reg. 101711; 101728).
3.15.
MOCIONS SUBSEGENTS A
INTERPELLACIONS
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre la poltica de reestructuraci del

deute a escala europea
Tram. 302-00241/10
Presentaci
Grup Parlamentari dIniciativa per Catalunya
Verds - Esquerra Unida i Alternativa
Reg. 102124 / Admissi a trmit: Mesa
del Parlament, 27.01.2015
A la Mesa del Parlament

Dolors Camats i Luis, portaveu, Joan Herrera Torres,
president del Grup Parlamentari dIniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, dacord
amb el que estableix larticle 139 del Reglament del
Parlament, presenten la segent moci, subsegent a la
Interpellaci al Govern sobre la poltica de reestructuraci del deute a escala europea (tram. 300-00257/10).
3.15.
Nm. 484
Moci
Avui, sn moltes les veus que diuen que si el deute s
insostenible, necessita ser reestructurat. Altrament el
seu retorn es fa inviable i la recuperaci de les economies afectades impossible.
Leconomia europea avui esta en un estancament secular mentre que els governs europeus el que fan s
posposar lagenda i insistir en la poltica dajust fiscal.
Una proposta de reestructuraci del deute s completament raonable donades les circumstncies en que
aquest sha generat. La historia ens confirma que s
una alternativa positiva i que sha utilitzat reiteradament amb xit, fins i tot incorporant a la reestructuraci una quita del deute (Alemanya sen va beneficiar
desprs de la guerra i a traves del Pla Marschal, un
finanament cmode i adaptat a les capacitats de cada
pas, la majoria de les economies de lEuropa occidental). Mentre el BCE ha posat diner de forma barata i
prcticament illimitada, les Administracions han hagut de recrrer als mercats financers de deute pblic
en un context de recessi econmica i a un cost, fins fa
ben poc, elevadssim. En canvi, les entitats financeres
han pogut accedir a un finanament a un tipus dinters redut per finanar desprs a les administracions a
un tipus dinters ms elevat, sanejant els seus balanos a costa del nostre endeutament, es a dir, a costa
dels nostres drets.
A aquest factor se li ha sumat el fet que el finanament obtingut per part de lEstat no ha servit per fer
front als reptes de leconomia global, sin en alguns
casos pel salvament del propi sistema financer fent
que molt deute privat passes a mans pbliques, aplicant la lgica daquest capitalisme concessional de la
privatitzaci dels guanys i la socialitzaci de les prdues. Informes independents com els del tcnic dhisenda Agustn Turiel parlen que aquest endeutament il
legtim podria pujar als 95.671milions deuros tan sols
entre 2008 i 2010.
Aix, les emissions de deute pblic sha produt amb
aquestes regles del joc, donant lloc al que en altres
moments histrics, sha nomenat deute odis, tal i com
apareix recollit en la doctrina internacional sobre la
matria.
A aquests factors se li sumen altres. El fort endeutament del sud dEuropa pot deures parcialment a decisions poltiques presses pels seus Governants. Les
regles del joc marcades pel BCE han influt poderosament en multiplicar aquest endeutament. Costas Lapavitsas, economista grec, ho descriu a la perfecci quan
explica a Crisis en la Eurozona que els pasos perifrics van perdre competitivitat en relaci amb Alemanya a causa duns elevats tipus de canvi inicials, afavorint clarament lendeutament del sud.
Laltra factor que ha afavorit aquest endeutament ha
estat que durant molts anys la poltica monetria del
30
28 de gener de 2015
Nm. 484
BCE va posar un tipus dinters molt per sota del tipus de creixement, afavorint el consum a costa dincrementar vertiginosament lendeutament daquells
pasos que creixien a ritmes molt superiors als baixos
tipus dinters fixats, reproduint com explica leconomista Raghuram G. Rajan, president del Banc Central
de la ndia, a Grietas del sistema un sistema pels anys
de bonana que permetia pujar el nivell adquisitiu sense pujar salaris, a partir dun fort endeutament privat.
Linici daquesta fase fou la necessitat dAlemanya
dun impuls al seu creixement a linici de segle.
1. Insta al Consell Europeu, a la Comissi Europea, i a

la Presidncia de torn del Consell a convocar una conferncia Europea sobre el Deute per tal de procedir a
una auditoria i avaluaci del nivell dendeutament pblic i privat en el conjunt de la UE i procedir a laprovaci dun programa europeu de reestructuraci del
deute.
Avui, el fort endeutament pblic i privat, es deu, entre altres motius, a unes regles del joc dissenyades per
afavorir lendeutament, particularment dels pasos del
sud dEuropa. I les conseqncies sn econmiques,
poltiques i democrtiques.
3. Insta al Govern espanyol i al seu President a transmetre aquesta posici a les institucions esmentades.
La situaci financera i el necessari finanament de les

administracions ha fet que lobligaci acabi esdevenint
en primer lloc pagar el deute, i en segon lloc aconseguir el finanament per pagar aquest deute. Entrem en
una espiral de segrest democrtic en que la primera
partida, i per tan la prioritat poltica, acaba sent el refinanament i no la transformaci i la millora de la societat. El deute esdev aix un poders instrument de
control poltic i a ms, aconsegueix aix un paper redistributiu per a linrevs, imposant poltiques dausteritat que van desmuntant el que s pblic i permeten
mercantilitzar el que fins aleshores eren serveis i drets
prestats amb una clara vocaci de defensa del que s
pblic i com.
s aquest escenari econmic, poltic i democrtic, aix
com el carcter odis i injust de part del deute contret
el que ens porta a plantejar la necessitat daprovar un
programa compartit de reestructuraci del deute.
Avui, lescenari de desolaci social i econmic que viu
Europa, i particularment el seu sud, no t precedents.
I el que necessita el moment sn mesures que shan
realitzat en altres ocasions, com s el cas de lAcord
de Londres que signific una reestructuraci del deute alemany, quan sopt per la decisi ms intelligent:
reestructurar el deute en comptes dexigir el pagament
dun deute que no es podria pagar mai. Recordin tamb, els acords de Versalles, tant criticats per Keynes
que van suposar la primera pedra duna segona guerra
a base de ser inflexibles en el pagament dels costos de
la guerra.
Avui, linforme encarregat pel Centre Internacional pels
Estudis Monetaris i Bancaris, Pierre Pars i Charles
Wyplosz reclamen en la seva proposta, Politically Acceptable Debt Restructuring i the Eurozone una proposta de reestructuraci basada en compra de bons per part
del BCE, la seva conversi en ttols perpetus a inters
cero, que el BCE finanaria amb bons propis, amb un
cost assumit pel conjunt dels bancs centrals.
Per tot el que hem exposat, el Parlament de Catalunya:
3.15.
2. Insta al President de la Generalitat aix com al representant permanent del Govern davant les institu
cions a transmetre aquesta posici a les institucions
esmentades.

Dolors Camats i Luis
Portaveu GP ICV-EUiA
Joan Herrera Torres

President GP ICV-EUiA
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre les escoles bressol

Tram. 302-00242/10
Presentaci
Grup Parlamentari Socialista

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Roco MartnezSampere Rodrigo, diputada del Grup Parlamentari Socialista, dacord amb el que estableix larticle 139 del
Reglament del Parlament, presenten la segent moci,
subsegent a la Interpellaci al Govern sobre les escoles bressol (tram. 300-00256/10).
Moci
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Remarcar el carcter detapa educativa de les llars
dinfants datenci a la primera infncia, en un marc
global de poltiques pbliques dinfncia i famlia plenament integrades i a fer front al manteniment de lactual xarxa pblica de llars dinfants municipals atenent a la seva responsabilitat legal i institucional.
2. Dacord amb les seves competncies, responsabilitzar-se directament del servei pblic descoles bressol
municipals de Catalunya mitjanant les segents accions:
a. Efectuar la restituci immediata amb crrec als
Pressupostos 2015 de la partida per al finanament del
servei pblic descoles bressol municipals, tal i com
demanden els Grups Parlamentaris Socialista, Popular, dIniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida
31
28 de gener de 2015
Alternativa i dEsquerra Republicana de Catalunya

en les seves respectives esmenes al projecte de llei de
pressupostos, 191, 394, 442 i 658.
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre els mitjans materials i personals

de lAdministraci de justcia
Tram. 302-00243/10
b. Garantir que aquest finanament pugui cobrir, com

a mnim, un mdul econmic de 1.600 per plaa/
funcionament/any, i comprometres a augmentar-ho
progressivament fins als 1.800 plaa/funcionament/
any.
3. Garantir a les administracions locals el pagament
dels deutes pendents derivats de les despeses efectuades en concepte de funcionament i places de llars dinfants que correspon a la Generalitat.
4. Establir un conveni marc amb el mn local per al
finanament estable daquest servei, sota els criteris de
coresponsabilitat, qualitat i equitat.
5. Incloure una clusula de garantia de compliment
dels compromisos de pagament a crrec seu en els
acords de delegaci de competncies i convenis de col
laboraci, tant en els que ja hagi signat com en els de
nova creaci.
6. Restablir la convocatria de beques per a leducaci de 0 a 3 anys amb la finalitat de garantir la igualtat
doportunitats i lequitat en laccs al servei.
7. Presentar en els propers tres mesos un informe
davaluaci de lassoliment dels objectius del mapa vigent de llars dinfants de Catalunya i dels canvis desagregats en la demanda daquest servei aix com de la
planificaci del nou mapa de centres deducaci infantil per al perode 2015-2020 un cop hagi estat exposat
i acordat en la Comissi Mixta dEducaci (Departament dEnsenyament, Federaci de Municipis de Catalunya i Associaci Catalana de Municipis).
8. Continuar el procs iniciat el 2012 dhomogenetzaci de les llars dinfants de titularitat municipal i de les
de la Generalitat.
9. Estudiar i acordar a nivell parlamentari la proposta
destablir els preus de les llars dinfants en funci de
la renda de les famlies i la tarifaci social a les llars
dinfants, amb respecte, en qualsevol cas, al principi
dautonomia local.
10. Continuar les activitats de formaci dels professionals que es dediquen a la formaci en letapa de zero a
tres anys i presentar una relaci de les diverses activitats que es duen a terme amb relaci a aquesta matria.
Nm. 484
Presentaci
Grup Parlamentari de Ciutadans

Albert Rivera Daz, president, Carmen de Rivera i Pla,
diputada del Grup Parlamentari de Ciutadans, dacord
amb el que estableix larticle 139 del Reglament del
Parlament, presenten la segent moci, subsegent a
la Interpellaci al Govern sobre els mitjans materials
i personals de lAdministraci de justcia (tram. 30000258/10).
Moci
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
1. Elaborar un estudi detallat de les necessitats materials i de personal dels jutjats dinstrucci on sestiguin
tramitant causes de corrupci poltica i econmica,
amb lobjectiu de detectar les necessitats de refor i de
suport de tcnics, atesa la complexitat dels mateixos,
en el termini dun mes.
2. Un cop detectades les necessitats, i en consonncia amb aquest estudi, implementar immediatament
un Pla de dotaci de recursos materials i humans amb
una aportaci econmica extraordinria per a aquests
jutjats dinstrucci, com a mostra clara de la voluntat
de lluita decidida i eficient contra la corrupci.
3. Fer les gestions necessries, en coordinaci amb el
Ministeri de Justcia, per a assolir la dotaci de mitjans materials, tcnics i humans necessaris per a lexecuci daquest Pla.
4. Dotar de mitjans suficients per a la implantaci de
la nova oficina judicial, i possibilitar que aquesta implantaci no impliqui un detriment dels salaris i complements dels funcionaris que presten els diferents
serveis de loficina judicial (Actes de Comunicaci,
Execuci i Violncia Domstica).
11. Demanar al Govern de lEstat que restableixi els

imports pressupostats del Plan Educa3, com a mnim,
als nivells del 2011, realitzant les gestions i negociacions oportunes per fer possible aquest restabliment.
5. Establir uns incentius suficients per tal de cobrir els

llocs de treball singularitzats, com sn el de responsables del serveis dexecuci, servei com general i registre civil de loficina judicial de Cornell o de qualsevol altre partit judicial que estigui desplegat.
Maurici Lucena i Betriu Roco Martnez-Sampere Rodrigo

Portaveu del GP SOC
Diputada del GP SOC
Albert Rivera Daz

President del GP de Cs
3.15.
Carmen de Rivera i Pla

Diputada del GP de Cs
32
28 de gener de 2015
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre lamenaa gihadista

Tram. 302-00244/10
Presentaci
Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya
Reg. 102433 / Admissi a trmit:
Mesa del Parlament, 27.01.2015

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Pere Calb i Roca, diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular
de Catalunya, dacord amb el que estableix larticle
139 del Reglament del Parlament, presenten la segent
moci, subsegent a la Interpellaci al Govern sobre
lamenaa gihadista (tram. 300-00261/10).
efectiva de tots els ciutadans; i programes dinserci

laboral que garanteixi un desenvolupament personal,
familiar i social que rebutgi aquests intents de captaci gihadista.
e) Impulsar un protocol dactuaci a les presons catalanes en coordinaci amb el Pla Estratgic Nacional
de Lluita contra la Radicalitzaci Violenta que recollir un programa dintervenci amb interns islamistes
en els centres penitenciaris que impossibiliti la radicalitzaci daquests interns.
Josep Enric Millo i Rocher
Portaveu del GP del PPC
1. El Parlament de Catalunya, davant dels recents

atemptats terroristes succets a Frana i les intervencions antiterroristes a Blgica i Grcia, manifesta la seva condemna ms enrgica davant daquesta barbrie i
expressa la seva solidaritat amb el poble francs.
Tram. 302-00245/10
Presentaci
2. El Parlament de Catalunya, davant daquests atemptats terroristes, reafirma la seva defensa del nostre sistema democrtic i de dret i lexercici de les llibertats
i drets dels seus ciutadans amb respecte als drets i llibertats dels altres.
a) Treballar conjuntament i de forma coordinada amb

el Govern dEspanya per millorar lactual legislaci,
tant a nivell de les Corts Generals com del Parlament
de Catalunya. La finalitat s donar una resposta ms
efica davant de lamenaa gihadista i garantir que el
poder judicial i els cossos i forces de seguretat disposen deines eficaces i suficients.
b) Intensificar la collaboraci entre els diferents cossos
i forces de seguretat Policia Nacional, Gurdia Civil,
Mossos dEsquadra i Policies Locals per tal de minimitzar lamenaa gihadista a Catalunya i a la resta
dEspanya.
c) Garantir que els agents dels Mossos dEsquadra tenen un coneixement directe de lamenaa gihadista a
Catalunya i de les mesures dautoprotecci que han
dadoptar; que les unitats de seguretat ciutadana que
realitzen actuacions preventives contra el terrorisme
gihadista tingui la formaci i els mitjans necessaris;
fer una diagnosi i un pla dactuaci durgncia per garantir les adequades mesures de seguretat de les dependncies policials.
d) Impulsar programes educatius i socials que permetin una integraci i una igualtat doportunitats real i
3.15.
Pere Calb i Roca

Diputat del GP del PPC
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre les accions per a desplegar la

Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparncia, accs a la informaci pblica i bon
govern
Moci
3. El Parlament de Catalunya, davant de lamenaa del

terrorisme gihadista, insta el Govern de la Generalitat a:
Nm. 484
Grup Parlamentari dEsquerra

Republicana de Catalunya
Reg. 102516 i 102524 / Admissi a trmit:
Mesa del Parlament, 27.01.2015

Marta Rovira i Vergs, portaveu, Gemma Calvet i Barot, diputada del Grup Parlamentari dEsquerra Republicana de Catalunya, dacord amb el que estableix
larticle 139 del Reglament del Parlament, presenten la
segent moci, subsegent a la Interpellaci al Govern
sobre les accions per a desplegar la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparncia, accs a la informaci pblica i bon govern (tram. 300-00259/10).
Moci
I. El Parlament de Catalunya insta el Govern a desenvolupar de forma prioritria les accions necessries
per tal de preparar lentrada en vigor de la llei de transparncia, accs a la informaci pblica i bon govern
oferint als ens obligats per la norma una informaci
clara i la sensibilitzaci necessria per tal de fomentar
amb total garanties el seu compliment, i la determinaci de les autoritats i rgans responsables dels deures
de compliment.
II. El Parlament de Catalunya insta el Govern a crear
una Comissi de la Transparncia amb els municipis a fi de coordinar els plans de formaci i larticulaci dels mecanismes daplicaci progressiva de la llei
de transparncia, la connexi amb el Portal de Transparncia, aix com les garanties de dret daccs, facili-
33
28 de gener de 2015
tant les formes de cooperaci necessries, i ladaptaci

dels indicadors i dels recursos.
III. El Parlament de Catalunya insta el Govern a realit
zar les actuacions necessries perqu els partits pol
tics, les associacions i fundacions vinculades, les organitzacions sindicals i empresarials i les entitats
privades afectades per la llei de transparncia adoptin
els instruments necessaris per tal de dissenyar el compliment de la llei amb total garanties, especialment pel
que fa a la gesti econmica, comptable i patrimonial.
IV. El Parlament de Catalunya insta el Govern a modificar els criteris de publicaci en relaci a percepcions
de dietes i indemnitzacions a lactual Portal de Transparncia, fent constar a ms del nom de la persona i
lrgan que representa, la identificaci del crrec pblic o privat que ocupa, un llistat dels rgans als quals
ostenta algun crrec de representaci, limport de les
dietes que percep i les reunions celebrades a lany.
V. El Parlament de Catalunya insta el Govern a eliminar amb carcter immediat la meritaci dels drets derivats de lassistncia a rgans collegiats per part drgans superiors, dalts crrecs, eventuals i treballadors
de lAdministraci de la Generalitat i del seu sector
pblic.
VI. El Parlament de Catalunya es compromet a designar en el termini mxim de 30 dies els cinc membres
de la Comissi de Garantia de Dret dAccs a la Informaci Pblica, per tal que puguin contribuir a la
redacci del reglament dorganitzaci i funcionament
en garantia de la seva independncia orgnica i funcional.
VII. El Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar i dissenyar els formularis necessaris aix com el
material informatiu pertinent a fi de que les persones i
organitzacions que poden ser considerades grup dinters puguin elaborar el codi de conducta i planificar
la seva incorporaci al Registre de grups dinters.
VIII. El Parlament de Catalunya es compromet a
adaptar els mecanismes de regulaci propis i els dispositius de transparncia a fi que els criteris de compliment de la llei de transparncia, accs a la informaci i bon govern segueixin els establerts per la resta de
subjectes obligats, sense cap diferncia en lexigncia
de transparncia.
IX. El Parlament de Catalunya insta el Departament
de Justcia a preparar la regulaci de publicitat activa de fundacions i associacions, en un termini de tres
mesos per tal que el Parlament pugui oferir les seves
recomanacions abans de la seva entrada en vigor.
X. El Parlament de Catalunya insta a la Comissi Interdepartamental per la transparncia a acordar les segents mesures de transparncia dels diversos departaments:
3.15.
Nm. 484
a) Sobligui al ple compliment de larticle 9.2 de la llei

dincompatibilitats dalts crrecs on determina com a
criteri preferent que un alt crrec no pot pertnyer
a ms de dos consells dadministraci o rgans de govern.
b) Es fomenti la delegaci en lassistncia dels consells
dadministraci a funcionaris, subdirectors generals o
caps de servei, especialitzats en lmbit de referncia
de lentitat.
c) En base a lobligaci dinformaci pblica, requerir
al Departament de Benestar Social i Famlia per tal
que publiqui, a travs del Portal de transparncia, les
dades que permetin analitzar levoluci de les situacions de pobresa i exclusi; totes elles, amb desagregaci municipal, xifres absolutes i relatives i especificant les peticions, les denegacions i el motiu de les
mateixes: beques menjador i renda mnima dinserci.
I igualment, les dades sobre desnonaments (classificades per tipus de propietat) i talls de subministrament
energtic i daigua.
d) En lmbit del Departament dEnsenyament, requerir la publicaci de les dades desglossades de concerts
educatius per titularitat: destinaci dels concerts a personal, plantilles i jornades i import econmic; nombre dunitats concertades, import econmic i nombre
alumnes.
e) En lmbit del Departament de Territori i Sostenibilitat, crear un observatori de la xarxa viria de Catalunya que centralitzi tota la informaci relativa a la
xarxa viria dalta capacitat i a la xarxa en rgim de
concessi, analitzant la gesti econmica dels trams
concessionats amb lobjectiu dintentar abaratir o congelar les tarifes sense contraprestaci a canvi.
f) En lmbit del Departament de Territori i Sostenibilitat, es requereixi al desplegament normatiu necessari
que permeti assegurar que les entitats financeres, en
especial les que han estat intervingudes i la Societat
de Gesti dActius Procedents de la Reestructuraci
Bancria (SAREB), hauran de traslladar tota la informaci respecte lestoc dhabitatges de la seva propietat
que haur de ser publicada pel mateix Departament de
Territori.
g) En lmbit del Departament de Cultura, es publiqui
el sistema de designaci de directors i directores dels
centres de normalitzaci lingstica i es requereixi a
lmbit local a fi que prevalguin criteris de transparncia i destabilitat laboral en els processos de designaci, a fi de que aquesta figura sigui tractada com un
perfil prioritriament tcnic i permeti la promoci interna del personal del Consorci, amb criteris dequitat,
tal i com succeeix amb els directors descola o institut.
h) En lmbit del Departament de Justcia es publiquin
la llista dinterins pendents dassignaci de lloc de treball per ordre cronolgic i els criteris dassignaci per
34
28 de gener de 2015
mrits que orienten les designacions tant als Jutjats

com als equipaments penitenciaris i de justcia juvenil.
Marta Rovira i Vergs
Portaveu del GP dERC
Gemma Calvet i Barot

Diputada del GP dERC
Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre els principals reptes i oportunitats que ofereixen les poltiques de la Uni
Europea
Tram. 302-00246/10
Presentaci
Grup Parlamentari dEsquerra
Republicana de Catalunya

Marta Rovira i Vergs, portaveu, Jordi Sol i Ferrando, diputat del Grup Parlamentari dEsquerra Republicana de Catalunya, dacord amb el que estableix
larticle 139 del Reglament del Parlament, presenten
la segent moci, subsegent a la Interpellaci al Govern sobre els principals reptes i oportunitats que ofereixen les poltiques de la Uni Europea (tram. 30000260/10).
Exposici de motius
Catalunya disposa duna voluntat poltica mpliament
compartida de ser presents de la manera ms activa i
directa possible en la configuraci de la UE i de les seves poltiques principals; dalgunes eines legislatives
que tradueixen aquesta voluntat, coma ara la recentment aprovada Llei dacci exterior i de relacions amb
la UE; i dinstruments diversos per portar-ho a la prctica. Tanmateix sovint ens manca debat continuat i en
profunditat sobre els assumptes europeus, i capacitat
dincidncia en el debat europeu. Un debat que avui t
elements tan transcendentals per al nostre pas com la
negociaci de lacord comercial amb els EUA, el nou
fons dinversions estratgiques proposat pel president
Juncker, el mercat nic digital, la dependncia energtica i la urgncia que suposa pel desplegament de les
energies renovables, els fons de cohesi i la nova estratgia despecialitzaci regional RIS3, la revisi dels
recursos propis de la Uni i la necessitat davanar cap
a una poltica fiscal europea, el desplegament de la nova PAC, les mesures de lanomenada consolidaci fiscal i les restriccions imposades a les finances pbliques, el repte que suposa el terrorisme per la llibertat
de circulaci i lacord de Schengen o, per exemple, la
crisi dUcrana i les relacions amb Rssia.
3.15.
Nm. 484
s obvi que la limitada capacitat dincidncia del nostre pas sexplica en part pel fet de no ser, com a pas,
interlocutors directes de les principals institucions i
organismes de la UE. Precisament en una UE on els
estats hi continuen tenint un pes molt rellevant, i de fet
la darrera paraula en molts assumptes, el fet que Catalunya encara no sigui estat limita la nostra capacitat
dinfluir en els principals debats i, sobretot, en les decisions. Si la UE s encara avui, en bona part, un club
destats, la millor manera dincidir-hi s formar-ne
part directament i sense intermediaris.
En aquest sentit, i ats el procs poltic que est vivint
el nostre pas i que ens pot conduir i estem segurs que
ser aix a constituir-nos com a nou estat dEuropa
en un perode relativament curt de temps, cal que ens
anem preparant per poder transformar la nostra participaci a la UE des de la participaci limitada que hi
tenim avui, a una participaci plena com a estat membre. Cal que estudiem en profunditat qu suposar i
ens exigir, en termes organitzatius i dadequaci legislativa, la nostra futura condici destat membre de
la UE, i que ens preparem plenament per aquest escenari si una majoria ciutadana i parlamentria s a dir,
un mandat democrtic ens hi condueix. I mentre ens
preparem per aquest escenari desitjable i factible, cal
que ens impliquem a fons en els projectes i debats europeus que tenen clares implicacions per al desenvolupament social i econmic del nostre pas.
Moci
En relaci amb la participaci de Catalunya dins la
UE, el Parlament de Catalunya insta el Govern de
la Generalitat a:
1. Dur a terme i difondre un anlisi exhaustiu del que
suposaria, en termes organitzatius i dadequaci legislativa, la incorporaci de Catalunya a la UE com a estat membre de ple dret, aix com un anlisi detallat del
grau dassoliment actual dels anomenats Criteris de
Copenhagen, i avanar decididament en aquells mbits on encara no sassoleixi un grau de compliment
satisfactori.
2. Difondre a les principals institucions i organismes
de la UE, a travs de la Delegaci davant la UE i el
Representant Permanent, aix com a lopini pblica
nacional i internacional, les conclusions de linforme 6
del CATN relatiu a les vies dintegraci de Catalunya a
la UE com a estat membre.
3. Incloure en la proposta de nou pla estratgic dacci exterior i UE, com a objectiu prioritari, i en cas de
que sobtingui el necessari mandat democrtic, el nou
encaix de Catalunya a la UE com a estat membre de
ple dret.
4. Obrir vies de dileg permanent amb els eurodiputats
catalans mitjanat sessions de treball amb els Consellers o Conselleres amb responsabilitats coincidents
35
28 de gener de 2015
amb les comissions parlamentries en qu aquells estiguin adscrits.

En relaci amb el Pla Juncker, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
5. Participar, mitjanat lICF, al futur Fons europeu
dinversions estratgiques del Pla Juncker i elaborar
una cartera de projectes susceptibles de finanament
en lmbit de leficincia energtica, el desplegament de
renovables, el rescat de les plantes de purins, la interconnexi energtica amb la resta dEuropa, el mercat
nic digital i la innovaci empresarial.
En relaci amb els fons de cohesi, el Parlament de
Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
3.15.
Nm. 484
6. Millorar la participaci catalana en el fons de cohesi mitjanant limpuls a lestratgia RIS3 i els seu
desplegament territorial i sectorial, encarregant a
lagncia Acci la certificaci del nivell dinnovaci
dels plans que se nelaborin i comptant amb la implicaci dels ens locals.
7. Reclamar a la UE que la classificaci regional per a
lobtenci de fons de cohesi es faci en termes de renda per cpita disponible, i no de PIB per cpita, ats el
greuge que aix suposa per a regions amb dficit fiscal.
Marta Rovira i Vergs
Portaveu del GP dERC
Jordi Sol i Ferrando

Diputat del GP dERC
36

Llei Del Règim Especial D'aran

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llei Del Règim Especial D'aran

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BUTLLET OFICIAL

TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O

Projecte de llei dordenaci del sistema docupaci i

Lleis i altres normes

Llei del rgim especial dAran

Projectes i proposicions de llei i altres propostes

3.01.01. Projectes de llei

Projecte de llei del voluntariat

Projecte de llei de limpost sobre els habitatges

Projecte de llei dordenaci de les activitats despectacles pblics i recreatives

Proposici de llei de concessi dun suplement de

Procediments que es clouen amb ladopci de resolucions

3.10.25. Propostes de resoluci

Proposta de resoluci sobre la retribuci als autors

Projecte de llei de lAgncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Projecte de llei de cooperatives

3.01.02. Proposicions de llei

Projecte de llei de modificaci de la Llei 3/2008, del

Projecte de llei dordenaci dels cossos tributaris

Projecte de llei de lexercici de les professions titulades i dels collegis professionals

Proposta de resoluci sobre el nom del museu del

BUTLLET OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

van emetre la campanya institucional del procs participatiu

Proposta de resoluci sobre la finalitzaci de les

Proposta de resoluci sobre la informaci que sha

Proposta de resoluci sobre limpuls duna taula

Mocions subsegents a interpellacions

Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre les escoles bressol

Moci subsegent a la interpellaci al Govern sobre lamenaa gihadista

Proposta de resoluci sobre el procs de fusi del

BUTLLET OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT

LLEIS I ALTRES NORMES

Llei del rgim especial dAran

alhora, de lexercici de lantic dret i costum de gaudir

Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulaci

BUTLLET OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

taments aranesos daquell temps. Tamb amb motiu

Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulaci

BUTLLET OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Laprovaci de lEstatut dautonomia de Catalunya

Ttol I. Disposicions generals

Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulaci

BUTLLET OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

d) Marcatosa: Vilac, Aubrt, Betlan, Mont, Montcorbau, Arrs i Vila.

Article 8. Llengua prpia

3. La llengua occitana, denominada arans a Aran,

Article 7. Bandera, escut, festa i himne

Article 9. Drets lingstics

1. Els smbols dAran sn la bandera, lescut, la festa i

2. La bandera dAran s del color bordeus tradicional

2. A Aran totes les persones, en llurs relacions amb la

Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulaci

BUTLLET OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Article 10. Cultura

Article 14. Drets daccs als serveis pblics

Article 12. Drets i deures

Article 13. Dret de participaci

Ttol II. Dels drets i deures i principis rectors

Tramitacions closes amb text aprovat o closes en la formulaci

BUTLLET OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

promoure leradicaci del racisme, de lantisemitisme,

4. El Consell General dAran ha de garantir la qualitat