UD 2: ELS LPIDS

2.1 ESTRUCTURA, FUNCIONS I CLASSIFICACI:

-

Formats per C, H, O poden tenir P i/o N o els dos.

Insolubles en aigua, untuosos al tacte i solubles en dissolvents orgnics.
Font de vitamines liposolubles (A, D, E, K).
Font dcids grassos essencials.
Energtica.

La funcions sn:
-

Estructural:
o Membranes cellulars: Esfingolipids, fosfolipids i colesterol amb les
protenes formen la membrana.
o Protecci drgans: Ceres i acilglicrids (p.ex pell, base de les ngles).
Teixit adips (ronyons).
o Allant trmic: Acilglicrids.
o Flotabilitat: Acilglicrids.
Reserva energtics: 1 g 9,4 Kcal.
Reguladora: Lpids, vitamines liposololubles, hormones sexuals, pigements i
essncies.

Classificaci:

Lpids saponificables:
-

cids grassos: La frmula general sense tenir dobles enllaos (CnH2nO2).

o Unitat bsica dels lpids saponificables.
o Cadena llarga lineal hidrocarbonada (aliftica) amb un grup COOH.
o N de carbonis parell (12 20 o +).

Un AG SATURAT enlla simple (1). P.ex greix animal. Loli de peix s ms

saludable, el menys saludable s el seu de vac.
Un AG insaturat enllaos simples o dobles (lquids a t ambient). P.ex olis vegetals.
-

Monoinsaturat.
Poliinsaturat.

Propietats fsiques:
-

Solubilitat: 4 6 C sn hidrosolubles.
Punt de fusi: Sagrupen mitjanant Van der Waals (enllaos febles). Per fondre
cal trencar els enllaos.
o En els saturats (ms llarg) tenen > punt de fusi perqu formen enlla
ms fcil.
o En els insaturats (ms curts) tenen < punt de fusi perqu no formen
gaires enllaos.

Propietats qumiques:
-

Amfiptic: Tenen afinitat per aigua i altre no.

Quan estan en contacte amb aigua formen micelles..

Reacci desterificaci: LG suneix a un alcohol per el gruo carboxil. Es

reversible per hidrlisi.

Reacci de saponificaci: G reacciona amb NaOH o KOH

Reacci dautooxidaci: o enranicament:

Reacciona el doble enlla amb oxigen gas. Es trenquen els enllaos formant
aldehids. La vitamina E impedeix la reacci.

Formulaci dAG:

Nomenclatura per saber on s el doble enlla:

o Delta (sistemtica) Ens diu en quin carboni comptant des de lgrup
carboxil es troba el doble enlla.
o Omega (famlia) Anomenar comenant a comptar des de lextrem
metil. Importncia nutricional.
o Cis/trans com ms greixos trans pitjor alimentaci.

La importncia dels cids grassos essencials s per que el cos no el pot sintetitzar,
necessari pel funcionament correcte, cal prendrel en la dieta.
-

Omega 6 cid linoleic: greix vegetal, peix.

Omega 3 cid linolnic: greis vegetal i peix.
Precursos omega 3 i 6 cid araquidnic: greix animal i peix.

En alguns casos es poden transformar en uns i altres i algun no.

-

Acilglicrids: Tamb anomenats glicrids, greixos neutres o simples.

o Formats per esterificaci.
o Si ajuntem un gliceol amb 1 g tindrem un monoglicrid i viceversa.
o Els triglicrids sn apolars i els mono (+polaritzaci) i di tenen (-)
polaritat.
o Tenen forma de forquilla.
o Enlla ster

De loli s pot fer margarina per un procs dhidrogenaci.

-

Crids: anomenats ceres.

o Esterificaci dun AG amb un alchol amb un grup OH.
o Molt lipfils.
o Lmines impermeables protectores.
o Barrejats amb esteriodes cera orelles.

Lpids de membrana o lpids complexes:

o Tenen C,H,O i N,F,S o algun glcid.

o Amfiptics formant bicapes:
o Dos tipus:
Fosfoglicrids: cid fosfatdic + alcohol o aminoalcohol.

Esfingolpids: Lpids complexes. Contenen esfingosina.

Esfingomielina. Neurones.
Cerebrsids. Neurones.
Ganglisids receptors de membrana, reconeixement de
cllules.

LIPIDS INSAPONIFICABLES:
-

Deriven del ciclopentaperhidrofentantr.

ESTEROIDES I HORMONES ESTEROIDEES:

o Esterols: Els ms nombrosos.
Colesterol: Estabilitzant de les membranes cllular unint
fosfolpids. Precursor de molcules.
cids biliars: Components de les sals biliar.
Vitamines D: Metabolisme del calci i la absorci intestinal.
Estradiol: Carcter sexuals femenins.
o Hormones esteroidees:
Oxigen unit al C3 per doble enlla.
Hormones suprarenals aldosterona (absorci aigua), cortisol
(estrs).
Hormones sexuals: Progesterona (cos luti), testosterona (cllules
de sartori).
TERPENS O ISOPRENIDS:

o
o
o
o
o

Precursors del colesterol.

Formen part destructures de vitamines.
Formen part dessncies vegetals.
Cautx.
Carot (pigment fotosinttic).

PROSTAGLANDINES , TROMBOXANS I PROSTACICLINES.

Dins de les prostaglandines hi ha els tromboxans i les prostaciclines.
Els tromboxans (plaquetes) intervenen en la coagulaci sangunia i
tancament de ferides.
Les prostaciclines (epiteli arterial) sn antagniques als efectes dels
tromboxans.
Les prostaglandines en general tenen varies funcions:

Coagulaci.
Dolor i inflamaci (la cortisona ho inhibeix) la sensibilitat dels
receptors del dolor, indueixen vasodilataci capillar.
Febre estimulaci del centre de la t corporal de lhipotlem.
(AAS).
Regula la TA disminueix la pressi.
Secreci gstrica disminueix la secreci cids i augmenten la
mucina.
Regula ap.R femen i del inici del part.

ACTIVITAT Anomena de manera sistemtica els segents cids grassos

cid luric (12:0)

CH3 (CH2)5 CH = CH (CH2)7 COO-

CH3 (CH2)10
COOCH3 - (CH2)7
CH = CH (CH2)7 -COO16:1

CH3 (CH2)14 COOCH3 (CH2)4 (CH=CH-CH2)2 (CH2)6 COO-

16:0
18:2

CH3 - (CH2)4 (CH = CH CH2)4 (CH2)2 COO-

20:4

cid oleic (18:1)

cid docecanoic
cid cis-delta9octadecenoic
cid delta9
hexadecenoic
cid hexadecanoic
cid delta912
octadecadienoic
cid delta5,8, 11, 14
eicosatetraenoic

CH3 - (CH2)7 CH = CH - (CH2)7 -COO- (cid cis-delta9-octadecenoic) cid oleic.

(omega 9)
CH3 (CH2)5 CH = CH (CH2)7 COO- (cid delta9 hexadecenoic) (omega 7)

CH3 - (CH2)4 (CH = CH CH2)4 (CH2)2 COO- (cid delta5,8, 11, 14 eicosatetraenoic)
(omega 6)

La nomenclatura sistemtica s millor.

Les lipoprotenes:
- Lpids + protenes (apoprotenes).
- Transport dels lpids.
Hi ha varis tipus: de ms gran a ms petit
- Quilomicrons:
- VLDL:
- IDL: densitat intermitja.
- LDL:
- HDL: Bones o dalta densitat.
La composici de cadascuna s diferent:
-

El quilomicr esta format per molts triglicrids, una mica de colesterol i s el

mes gran.
A mesura que van disminuint disminueix la concentraci de triglicrids.

2.1 METABOLISME LIPIDIC

El metabolisme dels lpids pot ser exogen (dieta) o endogen (metabolisme intern).
La va exgena generalment de lpids ingerim triglicrids.
En la digesti dels cids grassos < 12C passen a sang fetge. Tot lo altre requereix
lipoprotenes per a passar a sang limfa fetge.

Quan el QM arriba al fetge comena la via endgena amb la formaci de VLDL.

Com que lLDL encara t colesterol s capta mitjanant receptors i es forma HDL.
El colesterol tret de lLDL sutilitza per:

Quan la cllula no necessita colesterol s regula amb els receptors de membrana pq no

entri tant; per com que les LDL encara hi sn al plasma sacumulen
hipercolesterolmia.

Plaques dateroma sobretot en artries tamb en T.subcutani (xantoma) aterosclerosi.

Les HDL, es formen al fetge i tenen la funci de treure el colesterol dels teixits. Tamb
tenen un procs maduratiu. LHDL carregada de colesterol el poden eliminar pel rony
o la bilis.

CATABOLISME DELS TRIGLICRIDS.

La liplisis consisteix en hidrolitzar els triglicrids en 3 cids grassos i
glicerina (lipoproteinlipasa).
B-oxidaci cid gras i obt acetil-Coa. La glicerina s pot transformar en
dihidroxiacetona.
La liplisi:
Trencar els enllaos ster. Per a produir energia (beta-oxidaci).

La beta-oxidaci:

La molcula de lacetil-Coa s CH3 CO S CoA.

Lacil CoaA d11 C (per exemple) per si sol podem obtenir energia; per tamb pot
desprendre una molcula dAcetil-CoA. Cada volta oxida dos Carbonis. Quan t dos
carbonis queda un acteil-CoA, no torna a fer la volta.
Si tenim un carboni de 20 C dividim (20/2)-1.
El rendiment energtic de la beta-oxidaci; ens basarem en un cid gras palmtic (16C).
CH3 (CH2)14 COOH (c. palmtic).
Per a oxidar-se necessita 7 cicles de la beta-oxidaci obtenint 8 molcules dacetil-CoA.
c. Palmtic + (8 CoA-SH) + 7 FAD + 7 NAD+ + 7 H20 8 Acetil-CoA + 7 FADH2 + 7(NADH+H+) + AMP + PPi

8 actetil-CoA*12ATP/Krebs

96 ATP

7 FADH2*2ATP
7 NADH*3ATP

14 ATP
21 ATP

Total= 131 ATP 1 ATP (activaci del procs) = 130 ATP.

Si shidrolitza el triglicris podr formar glicerol (1 piruvat) + cids grassos.
Mirar quan es el rendiment energtic dun piruvat

ANABOLISME DELS LPIDS

La lipognesi; formaci de triglicrids.
Una vegada format semmagatzema en els adipcits.
Ladrenalina, el glucag i la insulina ho regulen.

En el cas de no tenir ni glucosa ni cids grassos podem desfer la beta-oxidaci (a partir dacetilCoA formar cids grassos).lpids
La cetognesis s la formaci de cossos cetnics; s forma a partir de acetil-CoA. Els cossos
cetnics sn el acetoacetat, acetona i B-hidroxibutirat.
La colesterognesi (5 etpes) s la formaci del colesterol a partir del acetil-CoA.
Lacetil-CoA s un punt duni entre el metabolisme dels lpids i dels glcids.
Desprs de la digesti els nutrients entren al torrent sanguini (absorci).
La digesti dels lpids t lloc per la bilis i els sucs pancretics; els sucs biliars emulsionen els
lpids (sals biliars). Emulsionar vol dir fer micelles ms petites. Lavantatge demulsionar es fa
per augmentar la superfcie dels lpids.
En els sucs pancretics shi troba la lipasa gstrica; enzim que hidrolitza els lpids.
Tcnicament qui digereix els greixos s la lipasa; sense ella no saconsegueix digerir b.
Esteatorrea presncia de greixos en femta.
La circulaci enteroheptics (intest - fetge); el colesterol tamb sexpulsa per la bilis. La bilis
desemboca en el duod (conducte coldoc). Una petita part daquest colesterol s tornar a
absorbir a nivell intestinal.