Salvem el Delta

del Llobregat
PUBLICACI GRATUTA // 100.000 EXEMPLARS // JULIOL 2012

La necessria pervivncia de lhorta PG. 2-5

El tresor dels aiguamolls PG. 8-9

Laqfer, un b estratgic PG. 6-7

Un espai de lleure a labast de tothom PG. 10-11

// Edu Bayer

El Llobregat ha estat el rebost de Barcelona durant molts anys // Edu Bayer

LAGRICULTURA DE PROXIMITAT I LES INVERSIONS DE LA JOVE PAGESIA

HAN RETORNAT ALS CAMPS DEL DELTA DEL LLOBREGAT EL SEU VALOR PRODUCTIU

La necessria pervivncia
de lhorta de Barcelona
// Bertran Cazorla
Pateixo per si em prendran la terra,
que s la meva forma de guanyar-me
la vida: ho diu Llus Solanes, pags
de Sant Boi. s possible que la seva
famlia, que ja conreaven aquestes terres el segle XVIII, alimentessin en Rafael Casanova, el dirigent de la resistncia barcelonina al setge borbnic
de 1714 que va passar les darreres
dcades de la seva vida a la ciutat on
avui viu Solanes. Narra com la seva
famlia ha hagut dadaptar-se per
mantenir els conreus amb el pas del
temps: com, per exemple, va arrencar
la vinya desprs de la plaga de la
filloxera per iniciar un conreu dhorta
que ell ara mant. I com la nissaga pagesa ha subsistit mentre tot lentorn
dels seus camps sanava urbanitzant,
ja al segle XX. Ara, per, Solanes tem
el cop mortal. Amb les seves paraules
resumeix la incertesa en qu viuen
centenars dagricultors i agricultores
al Baix Llobregat des que el govern
va donar la benvinguda a la companyia doci i joc nord-americana Las
Vegas Sands.

Els i les executives especulen amb

installar al Delta del Llobregat un
projecte, el macrocomplex doci i joc
conegut amb el nom dEurovegas, que
xoca amb la mentalitat econmica de
la pagesia ms jove, la que mira de
mantenir lactivitat agrcola al Delta.
No tenim tradici de joc, som ms
aviat estalviadors: amb aquestes paraules resumeix Anna Dorca, una dona de 38 anys que va acceptar fa una
dcada embarcar-se en la transformaci dels camps de conreu del seu pare
en una granja-escola agrcola, la forma de fer daquests joves: lluny despecular amb possibles guanys a curt
termini, aposten per mantenir lactivitat agrria amb inversions molt
estudiades.
Amb aquesta estratgia, agricultors com Solanes, de 41 anys, miren
de mantenir un petit i inslit mercat
dins de la nau G de Mercabarna: al
fons daquesta nau de fruites i hortalisses, apartades de tendes que importen
menjar darreu del mn en avions contaminants i cambres frigorfiques, es
poden trobar les parades de cooperatives del Maresme i del Baix Llobregat:

Horta Viladecans, Agrria de Santa

Coloma de Cervell, Cooperativa Agrcola de Sant Joan Desp o, incls,
una sorprenent Agrcola de lHospitalet sn algunes delles. Destaquen,
pels seus cartells flamants, reflex de
laposta per aquesta agricultura de
proximitat, les cooperatives agrcoles
del Prat i de Sant Boi.

Al delta es
produeixen
22.000 tones
dhortalisses
anualment
Aquesta darrera va fer 100 anys el
2009 i, en plena crisi, ha creat un lloc
de treball: en tenia nou quan Llus Solanes va assumir-ne la presidncia el

2006 i ara en t 10, narra ell mateix.

Sn deu treballadors que perdrien la
seva feina amb Eurovegas i tal com
est la cosa no en trobarien cap altra,
adverteix el president. Gestionen una
cooperativa que cada any subministra
a la conurbaci barcelonina 195 trilers dhortalisses i fruites: 350.000 caixes, assegura Solanes.
La cooperativa santboiana s un
dels millors exemples de la producci
de la zona agrcola del Delta, concentrada des dels temps dautarquia de la
postguerra en subministrar menjar a
la capital que t al costat, Barcelona.
Un 75% dels seus productes es venen
a la mateixa Catalunya; lexportaci
s escassa des dels anys quaranta. En
les 3.352,57 hectrees que engloba
aquesta zona agrcola es produeixen
anualment 22.000 tones dhortalisses,
segons dades dUni de Pagesos (UP):
6.000 de tomquet, el producte amb
ms pes, 3.000 de carxofa, el producte
estrella. La zona, a ms, s la principal
productora de bledes de Catalunya: hi
creixen 1.500 tones cada any. Viladecans s tamb un important productor
de cogombres, amb 600 tones anuals.

Tota aquesta producci genera,

sempre segons els clculs dUP, 1.500
llocs de treball. Treballen en 621 explotacions i un 78% sn ocupats a jornada completa, segons un estudi del
gegrafs Pal Valeri i Fiona Haslam
McKenzie publicat recentment a la
prestigiosa revista Land Use Policy.
900 daquests pagesos i pageses sn
propietaris dunes terres molt parcellades i 300 arrenden camps daltres pagesos o de propietries barcelonines. A aquesta activitat directa cal
sumar-li la feina que dna lagricul-

Els deltes sn
autntiques
riqueses
niques al
nostre pas
tura a les ciutats de lentorn: comerciants i mecnics de maquinria
agrcola, venedores de fems, transportistes... UP no t un clcul de
quants llocs de treball indirectes sost
el camp llobregat, per tcnics del
sindicat asseguren que poden arribar
als 6.000 pel cap baix.
Lactivitat econmica que, encara
avui, genera la zona agrcola deltaica,
doncs, no s menor. Per, per entendre perqu pagesos com Solanes malden per mantenir-la, no basten aquestes xifres. Els seus motius van ms
enll. Tornem a la nau G de Mercabarna. Lala de cooperatives, all, s
un petit testimoni que poc t a veure
amb lpoca en qu, a travs del Born,
Barcelona sabastia gaireb exclusivament amb enciams i melons del Delta.
I encara en quedaven per omplir trens
que sortien de la propera estaci de

Frana cap a altres pasos. Ara, la

zona produeix un 15% dels productes
hortifrutcules catalans. I, junt amb el
Maresme i el Camp de Tarragona, aporta entre un 40 i un 50% de les hortalisses i les fruites que mengen els
catalans i les catalanes, segons UP.
Avui en dia, a Mercabarna, molts
pagesos i pageses llobregatines es
mostren pessimistes sobre el futur del
sector. Aix sapaga, diu un lacnic
Josep, del Prat, mentre veu passar
fruiters que rebutgen els tomquets de
la seva cooperativa i van a cercar els
ms barats, provinents de contrades
llunyanes, a altres parades de la nau.
I, no gaire lluny, la jove gavanenca
Carmen Aguado explica a la parada
de la cooperativa de Sants i el Baix
Llobregat que t una certesa: vol
continuar fent de pagesa amb el seu
marit. Per no sap com competir. Aix s, ella est convenuda: la terra
no t preu.
Hi ha vells pagesos i pageses amb
ganes de jubilar-se que han vist Eurovegas com loportunitat dabandonar
els camps i rebre diners. I, de fet, aquest grup desmotivat van protagonitzar els acalorats debats que es van
viure divendres 20 de juliol a lassemblea convocada per UP per parlar de
les expropiacions que suposaria el desembarcament al Delta de las Vegas
Sands. Per aquestes discussions tamb van fer pals que la majoria de la
pagesia, molts vells i especialment les
joves, comparteixen, amb Aguado, lopini que el camp llobregat no t preu: s sobre un aqfer i un delta.
Els deltes serien els parcs naturals de lagricultura, autntiques riqueses niques al nostre pas, va
recordar arrel del debat sobre Eurovegas el Collegi dEnginyers Agrnoms.
s possible que el grup executiu de las
Vegas Sands que, el 25 de juny passat,
van atalaiar aquestes terres des duna
passarella sobre el riu Llobregat a
Cornell noms sabessin veure descampats, per en realitat es tracta de
camps deltaics amb un potencial pro-

El ramat de la familia Augue s un dels cinc que hi ha al Parc Agrari del Delta // E.B.

Camp de tomquets de Sant Boi de Llobregat // Albert Garcia

ductiu que multipliquen per 10 el dels
terrenys de sec, i per 30 o 40 les rendes, segons els enginyers i enginyeres.
Sn, doncs, terres insubstitubles per
altres, per exemple, a la Segarra o el
Segri. Hi ha tres espais agraris a
Catalunya que destaquen per sobre
de la resta, tant per la seva integritat i
superfcie, com pel seu potencial productiu, segons el Collegi: el Delta
lEbre, el Delta del Llobregat, i el sistema deltaic Ter-Fluvi-Muga. Per aix, el Llobregat ha estat durant anys
el rebost de Barcelona. I ara s la pea
estratgica per garantir una mnima
seguretat i independncia alimentria
de Catalunya i de la seva capital.

Eurovegas
amenaa les
inversions de
la pagesia als
camps del Delta
del Llobregat
Aquests sn tamb els arguments
de la majoria de la pagesia del Baix
que, ja als anys setanta, van engegar
sota el lema Salvem el pla una campanya per protegir els darrers espais
agraris en una comarca, el Baix Llobregat, on un 35% del sl est urbanitzat i un 9% es dedica a usos agraris (a Catalunya el sl urb s el 5%
del total i els camps ocupen el 30% de
la terra). Finalment, van recollir el
1998 el fruit de les seves protestes:
aquell any la Diputaci i 14 municipis
van fundar, amb UP, el consorci del
Parc Agrari del Baix Llobregat, una
iniciativa de naturalesa de base,
contrria a la forma de fer poltica
burocrtica i de dalt cap baix, en
paraules de linvestigador Pal Valeri. La Generalitat no es va adherir a
lens fins el 2006.

Des de llavors, el potencial econmic de lagricultura del Delta sha refermat amb iniciatives que han aconseguit convncer molta de la pagesia,
inicialment escptica: el Parc ha millorat recs i carreteres, ha millorat la
vigilncia contra robatoris al camp, i
ha installat la seva seu al Mas de Can
Comas del Prat.
Aquestes iniciatives han convertit
Barcelona en un referent mundial de
la protecci de lagricultura periurbana als inicis dun segle en qu lescassetat de recursos com laigua o el
petroli poden fer trontollar les xarxes
de distribuci alimentries dabast
mundial i en qu, per tant, les xarxes
locals prenen nova embranzida: el
maig passat, responsables de lEscola
Universitria dAgricultura de Pequn
van visitar la zona. I aquest juliol ho
han fet investigadores del Senegal. El
citat article a la revista internacional
Land Use Policy s un altre exemple.
Per la tasca ms important del
Parc ha estat potenciar els productes
de proximitat amb letiqueta Fresc:
amb aquest distintiu, la pagesia s que
t arguments per a imposar els seus
productes a Mercabarna. O per vendrels directament, prescindint de les
distribudores, a la conciutadania de
les ciutats metropolitanes, una opci
que el Parc tamb ha impulsat a travs
diniciatives com el portal web El
camp a casa.
Hi ha futur, doncs, per a lagricultura llobregatina. Ho sap Solanes, que
aquest gener es va associar amb un
altre pags jove de Sant Boi. Van unir
els seus camps i en van arrendar daltres, dagricultors grans que es jubilaven. A la vintena llarga dhectrees de
la seva explotaci van plantar 700
presseguers, un producte que Solanes
ja conreava abans amb un miler darbres. I van fer una prova amb un nou
producte: van plantar 200 albercoquers portats de Frana. Aix va suposar una inversi important en una
empresa agrria que dna feina a dues
famlies, a banda de les dues de Solanes i el seu soci. Una inversi en una
economia de futur que ara, com moltes altres inversions als camps del
Delta, estan amenaades per leconomia especulativa dEurovegas. //

// B.C.

FAMLIA AUGUE, RAMADERS

Vnen, especulen
amb els terrenys
i qu aporten?
// B.C.
Anna Dorca t un doms contra Eurovegas a la porta de la seva granja escola a Viladecans. Per a ella, el macrocomplex suposaria la fi de la seva
forma dexistncia. Jo no tinc un
camp de patates, diu: a la seva parcella al Parc Agrari hi t la casa que
habita amb el seu marit i el negoci que
li dna feina al seu pare, de 60 anys; a
ella, de 38; al germ, de 35, que tamb
habita un mas que desapareixeria sota
el ciment dEurovegas; i a 9 persones
ms: una de les dues granges escola de
la zona, Les Tanques, especialitzada
en hpica, un sector del qual el germ
s un ents: s campi de lEstat en la
modalitat de trec. El pare, pags de
Sant Boi, va comenar el negoci quan
la seva filla, que va estudiar Pedagogia,
tenia 22 anys i el fill, que feia Histria,
en tenia 19. Tenem clar que no volem fer de pagesos, explica la dona,
per volien mantenir lactivitat agrcola. Per aix, a les cinc hectrees de
camps la famlia va muntar la granja
amb el suport dun ajut per a joves
agricultors de la Generalitat. Al principi la tenien oberta mig any i oferien
activitats per a escoles properes.
Ara, per, obren tot lany: han esdevingut una pea clau en el cicle formatiu dactivitats fisicoesportives al medi

que ha esdevingut un dels puntals de la

formaci professional al Delta del Llobregat: el primer institut en oferir-lo va
ser lIES Josep Trueta del Prat de Llobregat, que va signar un conveni amb
Les Tanques perqu lalumnat fes a la
granja la formaci amb cavalls. El
Trueta va atreure alumnes de tota Catalunya amb aquest cicle, que no es troba
fcilment en altres indrets, i ara tamb
lofereixen un altre institut de Bellvitge
i un altre de Viladecans, que tamb
porten lalumnat a la granja.
Aix, a lestiu, la granja no noms
somple amb el xivarri de la canalla
que hi fan un casal, entre les gallines,
els ponis, els cavalls i una vaca anomenada Catalina. Tamb hi ha joves
que fan prctiques en el marc daquests cicles. Com lAlbert i lAdri,
del Prat, i en Fran, de Bellvitge, de 17
i 18 anys. Noms havia passejat en
bici per la zona de camps de Viladecans amb els pares, diu en Fran, que
afegeix: com no vns, no et capbusses en aquest mn. Durant les prctiques, en canvi, li agafes estima a lentorn. Per aix, els tres joves ho tenen
clar: com Dorca, estan en contra dEurovegas. Taxativament. Hem estudiat per a ser monitors de lleure, una
cosa que hem vist que ens agrada
molt, i ens prendran tot el que ens
agrada, tanca en Fran. //

La carn dels xais que Guillermo Augue ven a Mercabarna s apreciada:

com que han crescut al costat, al
Prat, no han hagut de fer llargs i estressants viatges fins a lescorxador i,
per tant, arriben en millor estat que
altres. Els cria aquest noi de 30 anys
que en fa deu va dubtar poc quan va
canviar els avions per les ovelles. El
seu pare, que tamb es diu Guillermo
i s un dels cinc pastors que hi ha al
Parc Agrari del Delta del Llobregat, el
va convncer que, un cop acabada la
formaci professional en mecnica
davions, es dediqus a continuar
lempresa ramadera amb la qual es
guanya la vida aquesta famlia del

Prat. Ara, el fill ja ha agafat el testimoni del seu pare, que en t 67 i ja

est jubilat desprs de guanyar-se la
vida amb els xais i treballant a Iberia.
Tots dos i el germ petit, Joan Pere, de
24, mantenen un ramat de 600 caps
dovelles que crien els xais. En venen
entre un miler i 1.500 lany.
Guillermo s un dels joves emprenedors del Parc Agrari que han volgut seguir amb lactivitat de la seva
famlia. Per a fer-ho va seguir lestil
de negoci del seu pare, que ha vist
com, al seu voltant, molts pagesos i
pageses es venien les terres i masos
en poques de bonana i ara estan
arrunats. Ells, en canvi, van aposta
fa una dcada per fer una nova nau
on ara allotgen les ovelles a la seva
finca dunes dues hectrees. Els va
costar 300.000 euros, i la van erigir
amb un ajut per a joves agricultors de
la Generalitat quan el fill es va decidir
a seguir amb el negoci del pare. Lespeculaci tamb els ha afectat: ara, la
seva principal inversi s en comprar
cereals per als animals. Gasten uns
12.000 euros cada mig any, i el preu
sha encarit des que, amb lenfonsament dels mercats financers, els especuladors van posar els diners en el
mercat de cereals.
A pesar daix, els Augue es plantegen ms inversions. El jove vol dedicar-se a distribuir la carn dels seus
xais, per a ser independents dintermediaris i guanyar-se aix millor la
vida. Ja han buscat un local on treballar i emmagatzemar la carn, i pensen
tamb a comprar una furgoneta. Per
la incertesa sobre una possible expropiaci, per, no els permet ara embarcar-se en laventura. Vnen, especulen amb els terrenys, i qu aporten?
Si a sobre li haurem de pagar!, exclama el pare. Lombra dEurovegas s
un obstacle: ara fem com sempre, no
podem avanar, resumeix el fill. //

ANNA DORCA, DIRECTORA DE GRANJA ESCOLA

Tenim alumnes
de tota Catalunya

OSCAR TERUELO I SUSANA ARAGN, RESTAURADORS

Adquirim els nostres productes

directament als agricultors

// B.C.
Cultivar, formar amb el menjar, que
la cuina convidi a pensar. Aquest s
lobjectiu de la gastronomia de lOscar
Teruelo. I, per aconseguir-ho, el seu
peculiar restaurant del Prat, lOnanuit, desplega tota una srie destrat-

gies: a les parets de lestabliment hi ha

exposicions, shi organitzen soparsxerrada i recitals. Per un element
clau per aconseguir aquest objectiu
sn els ingredients. De proximitat.
Perqu les comensals descobreixin
que, als camps que envolten la ciutat,
tot just tombant la cantonada, hi ha

un territori que pot ser or, en paraules de Teruelo.

Trtar de tomquet i cogombre
del Parc Agrari amb seitons i pat
dolives, confit de potablava [el pollastre tpic del Prat] amb estofat de
bolets i porros del Parc Agrari o, tamb, wok de noodles, verduretes i daus
de vedella dEl Bierzo sn alguns dels
ingredients que es poden trobar en
una original carta, un embolcall de
CD que exhibeix, a la portada, una
etiqueta Fresc, el distintiu dels productes agrcoles del Baix Llobregat.
Els plats sn fets amb ingredients
dhorta que el gastrnom adquireix
directament als productors i productores, sense intermediries. Per exemple, a travs de la cooperativa
agrcola del Prat o de la tenda que
uns pagesos tenen no gaire lluny del
seu restaurant. Per tamb al Bierzo,
el lloc dorigen de la seva famlia: la
vedella s criada per un veterinari
dall que va decidir fa uns anys dedicar-se a la ramaderia.
Teruelo, que va arribar al Prat
provinent de Pars amb 11 anys i
sempre sha dedicat al mn de loci i
de la restauraci, es disposa a celebrar el des aniversari daquesta a-

posta pels ingredients de proximitat:

a lagost reformar el restaurant per
celebrar laniversari a loctubre amb
un nou aspecte que, amb pissarres,
potenciar encara ms els productes
de lentorn.
Una aposta que, poc a poc, va
quallant: ja el 2003 lOnanuit va impulsar unes jornades gastronmiques
sobre productes de proximitat. Ara,
Teruelo presideix lAssociaci Gastronomia i Turisme del Prat i ha organitzat per tercer any el Mar Gastronmic. El primer any, el 2010, van
participar 15 restaurants del Prat.
Enguany han estat 18. Shan servit
4.000 mens, i la guia penjada a Internet sobre lesdeveniment ha tingut
16.000 descrregues. I ha creat nous
llocs de feina. Als aproximadament
cinc treballadors de lOnanuit se suma la dotzena del Gastrobar, un nou
bar que, seguint la mateixa filosofia,
Teruelo regenta al Cntric, el gran
equipament cultural del Prat. All, la
gastronomia de proximitat es combina amb recitals potics i, incls, als
estius, un festival de curtmetratges.
Des daquesta postura, Teruelo
titlla doportunista Ferran Adri,
que ha anunciat que obrir un local a
Eurovegas si sinstalla a Catalunya. I
allucina amb entitats com el Consell Comarcal, que ha apostat des de
fa anys pel Parc Agrari i ara t un president, el socialista Joaquim Balsera,
que no s capa doposar-se a un macrocomplex que, creu Teruelo, amenaaria el model territorial que ha
construt el Prat en els darrers anys. //

ENRIC ALABALL, AGRICULTOR

De llocs de treball,
sen poden crear
per altres bandes
// B.C.
La flor elctrica s una planta provinent dOrient defectes curiosos al
paladar. Daparena poc sospitosa, no
es nota res al principi, quan hom sen
posa a la boca una porci dels seus
grans grocs. Poc desprs, per, comena un pessigolleig. I aquest sestn durant una estona per tota la boca, com si es tracts duna curiosa
anestsia electrificant.
Aquesta s una de les plantes ms
estranyes que creixen en ple Delta del
Llobregat, a Viladecans, a lhectrea
que ocupa lexplotaci de Can Alaball. Tamb shi cultiven altres flors,
com pensaments o caputxines. Totes
elles amb finalitats culinries com les
mateixes que poden tenir altres condiments ms tradicionals, per exemple,
lalfbrega, que tamb creix als hivernacles daquest camp: serveixen per
enriquir els plats que produeix la nova
cuina que ha portat les professionals
dels fogons catalans arreu del mn. El
boom daquesta gastronomia, doncs,

troba a Viladecans part dels seus ingredients clau.

Ho explica Enric Alaball, un jove
ve de Sant Climent de 30 anys que es
disposa a prendre les regnes de lexplotaci quan el seu pare, que ja t 64
anys, decideixi jubilar-se. Alaball t
clar que vol perpetuar lactivitat agrcola: aquest enginyer tcnic va canviar
lelaboraci de projectes de llicncies
dobres i dobertura destabliments per
laixada i la terra.
Els hivernacles on ara es conreen
aquestes flors i plantes aromtiques
van ser aixecats pel seu pare, que va
iniciar lexplotaci conreant el que
encara s, a pesar dels nous productes, el producte estrella: els crixens.
Es tracta, com altres productes que
conreen els Alaball, duna planta que
abans creixia de forma habitual als
camps, per que cada cop s ms difcil de trobar: el pare Alaball va obtenir
les primeres plantes a la riera de Torrelles, on ara seria difcil trobar-les. Va
comenar a experimentar la possibilitat de conrear-les a un camp que la

// FOTOGRAFIES: Edu Bayer

famlia tenia a Sant Boi i que va ser
expropiat per erigir un centre comercial. Com a compensaci, els Alaball
van poder adquirir la finca viladecanenca on finalment el conreu ha arrelat. Subministren principalment a
Mercabarna, i setmanalment serveixen 180 quilos de crixens. A banda
de la famlia Alaball, lactivitat serveix
per mantenir un altre lloc de treball.
El jove agricultor tem ara que Eurovegas amenaci la seva aposta per
lagricultura. I, de fet, com molts altres joves agricultors, ha paralitzat inversions que tenia previstes en espera
de saber si el macrocomplex de joc es

far o no al Delta del Llobregat: tenia

pensat installar sistemes de reutilitzaci de laigua i posar un sistema de
reg que automatitza els subministraments dabonaments a les plantes. Si
masseguren que daqu a 25 anys o 30
podem seguir treballant, clar que ho
farem, lamenta Alaball. Per no amb
aquesta incertes. I es declara clarament contrari al macrocomplex: Jo
no vull que vinguin; no cal que vinguin per a res, i a Catalunya tampoc,
perqu llocs de treball sen poden
crear per altres bandes, sost: idees
de negoci, jo, en puc tenir moltes, si
volen, per al Parc Agrari. //

RECURSOS HDRICS

Laqfer del Delta,

un b estratgic per
a lrea metropolitana
// Jaume Sans
El subsl del Delta del Llobregat acull
un important aqfer. De fet, es tracta
dun aqfer doble, s a dir, est format per un aqfer superior i conegut
des de fa segles, i un aqfer inferior,
situat a ms profunditat i separat per
una capa dargiles.
Aquest darrer aqfer no va ser
descobert fins lany 1893.
La seva troballa va significar un
autntic revulsiu per als pobles del
delta. Laigua era molt abundant, semblava inesgotable. Aquesta aigua va
permetre regar els termes de Viladecans, Gav i Castelldefels, municipis
als que no arribava laigua procedent
del Canal de la Dreta del Llobregat
que shavia inaugurat el 1855. Laigua
del aqfer sextreia a travs de pous.
Daquesta manera, lagricultura de
regadiu deltaica va arribar al seu zenit
en extensi i producci durant les primeres dcades del segle XX.
Per no noms lagricultura es va
beneficiar daquesta aigua: la indstria, gran consumidora, tamb ho va
fer. Laigua va permetre la industrialitzaci del marge dret del delta amb la-

rribada dempreses com la Seda, la

Paperera Espanyola al Prat o la Roca a
Gav. I amb elles larribada de persones procedents daltres comarques i
indrets de lestat. Tamb va atraure la
installaci a Cornell, i ara tamb a
Sant Joan Desp, dAiges de Barcelona que, mitjanant els seus pous, la
va destinar a aigua de beure per a la
ciutat de Barcelona.
Actualment, aquest aqfer profund s considerat estratgic per la
prpia Generalitat doncs s un embassament natural a disposici de qui
viu a lrea metropolitana de Barcelona. En poca de sequera, els pous
situats a Cornell i a Sant Joan Desp
ens aporten laigua que no hi ha als
embassaments.
Aquest aqfer tan important tamb ha rebut agressions en el passat.
Han estat agressions greus que lhan
contaminat en alguns punts o b salinitzat en daltres. La sobreexplotaci
a nivell industrial, les extraccions drids o la construcci durant els anys
seixanta de les drsenes del port delta
endins, han estat les causants daquests problemes. Cal tenir present
que una part de laigua destinada a

El Canal de la Dreta del Llobregat va arribar a

engruixir o recarregar aquest aqfer
procedeix de la pluja i del reg per
inundaci de la prpia pagesia, aix
doncs, la pavimentaci del sl agrcola afectaria molt negativament aquesta capacitat de recrrega.

UN PAISATGE CULTURAL NIC

La masia de Cal Monjo, ja documentada al s.XV i actualment abandonada,

s una de les ms antigues de Sant Boi de Llobregat // A. G.

El Delta del Llobregat actual s un

mosaic de paisatges dall ms contrastats. De tots ells, els ms propers
al paisatge originari els trobem, en primer lloc, al conjunt daiguamolls i maresmes que conformen el Consorci
dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. A tall dexemple, trobem el paratge de La Ricarda o lentorn de lestany del Remolar i la maresma de les
Filipines. El paisatge vegetal est lligat a la presncia o no de laigua, amb
canyissos, bogues, lliris o joncs. Sobretot, per, hi destaca una abundant
avifauna present al llarg de tot lany.
Laltre gran paisatge, el que es troba directament amenaat per lEurovegas, s el paisatge agrcola. Conegut
amb el nom de Marina, aquest espai
agrcola es troba gestionat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. De fet, ms que dun paisatge agrcola, estem parlant dun paisatge
cultural, en el que natura i activitat
humana es fusionen generant un hbitat que no trobem a cap altre indret de
Catalunya. Lelement hum ms destacat que hi trobem sn les masies
encara existents, ms de 40 escampades aqu i all.
La majoria daquestes masies van
ser construdes durant la segona meitat del segle XIX, segons avanaven les

aiges del Canal de la Dreta pel delta.

Algunes sn ms antigues, com ara
Cal Monjo (a la Ribera del Prat de
Sant Boi de Llobregat), ja documentada al segle XV. Cal Monjo, avui en
estat daband i runa, s el mut testimoni de les primeres colonitzacions
del delta. Tenia un clos fet de pedra de
Montjuc, en resta algun element, que
encerclava la casa i les estances adjacents. Era una mesura de protecci
davant una crescuda del riu, molt proper. Trobem diverses masies amb clos
en aquest sector del Riu Mort de Sant
Boi i la Ribera del Prat.

La pavimentaci
del sl agrcola
faria perillar
la recrrega
de laqfer
En aquest paisatge cultural, laigua i les seves infraestructures hi sn
presents. El Canal de la Dreta, amb les
seves squies derivades conegudes
com a filloles o els canals descorrentia o drenatge, conformen juntament
amb la regularitat de les parcelles
agrcoles, un paisatge nic. Els diferents canals sn punts de suport per a
la flora i la fauna que lenriqueixen.
Endreant aquest paisatge trobem

ment referits al cost de la seva construcci les crescudes del riu van destruir les primeres obres, van provocar labandonament del projecte.
No s fins a mitjans de la dcada
de 1850 en qu es reinicien les obres.
Entre 1855 i 1866, el canal entra en
funcionament progressivament i va
transformant radicalment el paisatge
agrcola. En la seva mxima esplendor, el Canal de la Dreta va arribar a
regar al voltant de 3.000 hectrees,
cap de les quals dels termes de Gav i
Castelldefels. Aquests termes utilitzaven laigua de pou, especialment a partir de 1893, amb el descobriment de
laigua artesiana de laqfer profund.
A dia davui, el Canal de la Dreta es
troba en ple funcionament i una gran
part del seu recorregut s visible, no ha
patit grans canvis des de la seva construcci, a excepci de determinats
trams urbans. Es conserven nombrosos ponts originals del segle XIX i s un
important punt daigua per a la fauna i
la flora. No ha passat el mateix amb el
seu homleg que rega el marge esquerre, avui soterrat gaireb sencer i amb
els ponts i elements arquitectnics
propis perduts.

EL PARC AGRARI
APORTA IDENTITAT

a regar al voltant de 3.000 hectrees en el seu moment de mxim esplendor // Albert Garcia
una atapeda xarxa de camins, a mode
de malla per amb vies importants
que segueixen una orientaci de muntanya a mar. Entre aquestes, en destaquem el Cam de la Bomba.
El Cam de la Bomba se situa relativament a prop dels afores del nucli
antic de Sant Boi i es dirigeix vers el
Prat de Llobregat. El que singularitza
aquest cam s que es troba elevat uns
pocs metres per sobre dels camps que
lenvolten. En realitat, estem parlant
dun marge de defensa contra els desbordaments del Llobregat, el segon
marge. El primer, que tanca el llit del
riu, el constitueix lanomenat Cam del
Sorral. El Cam de la Bomba, doncs, s
un plder o barrera de protecci davant laigua, per no a Holanda sin a
Catalunya. Va ser construt per aportacions de terres per part de la pagesia
entre els segles XVI i XVII.

EL CANAL DE LA DRETA
DEL LLOBREGAT
El delta del Llobregat va arribar fins
a inicis del segle XIX sense haver patit
cap gran transformaci, amb un paisatge, en molts aspectes i llocs, poc
humanitzat. Fins aleshores, el paisatge agrcola es troba dominat pel
sec i les pastures. Tot aix va canviar radicalment a partir de larribada
del nou segle.
Els canvis no van ser homogenis
en tot el territori deltaic. La transformaci del paisatge agrcola, el pas
del sec al regadiu, es produeix a
dues velocitats segons el marge en
qu ens trobem: el marge esquerre
(delta de llevant, amb la Marina de

Sants, lHospitalet i Cornell) o el

marge dret (delta central, amb Sant
Boi i el Prat). Pel que fa al delta de
ponent (Viladecans, Gav i Castelldefels), laigua dels canals no hi va
arribar mai.
El fet que ens explica la diferent
evoluci del paisatge agrcola entre
marges del delta t a veure amb la construcci i posada en marxa del Canal de
la Infanta anys abans que el seu homleg de la Dreta. El marge esquerre es
veur transformat molt abans tot mostrant el que succeiria posteriorment
amb el seu homleg dret.

Els antics pobles han esdevingut ciutats per encara mantenen en lespai
agrcola del delta una part del seu origen i identitat que les singularitza.
Fires i productes propis del delta
com sn la IGP (Indicaci Geogrfica Protegida) del pollastre Prat,
amb fira prpia al desembre; la Carxofada (al mar) o la Fira de la Purssima (al desembre), ambdues a Sant
Boi o els esprrecs i la seva fira a
Gav (a labril), en sn una mostra.
La carxofa Prat est esdevenint els
darrers anys tot un smbol.
El paisatge del Parc Agrari tamb
aporta identitat i arrelament a la gent
que viu al territori: els camins que el
travessen sn recorreguts per passejants familiars, ciclistes i esportistes
diversos que el fan seu. Els camps, els
canals i masies conformen limaginari
collectiu de les seves habitants davant la banalitzaci del paisatge de la
gran Barcelona. //

A la marina es
fusionen natura
i activitat
humana
La construcci del Canal de la
Infanta, en honor a la infanta Luisa
Carlota, el 1819, va significar la transformaci radical del paisatge agrari.
Fins llavors, els cereals, les parres, la
vinya o el mateix cnem, juntament
amb les pastures i aiguamolls, dominaven el paisatge. El paisatge agrcola
de sec donava lloc a un nou paisatge
dominat pel regadiu. El Canal de la
Dreta es va comenar a construir el
mateix any 1819 per nombrosos problemes de diferent ndole, especial-

Can Parellada s una de les masies del Delta que funciona a ple rendiment // A. G.

PATRIMONI NATURAL

El tresor
dels aiguamolls
// Olga Margalef i Ral Bastida
Per les passarelles de fusta i els camins de terra que envolten lestany
del Remolar i la maresma de les Filipines, el cant dels necs i les fotges sintercalen permanentment amb lestrident vol davions enlairant-se. I s que
laeroport del Prat, un dels ms transitats dEuropa, va ser construt sobre
una zona de maresmes, pinedes i dunes del Delta del Llobregat. Aix fa
que espais naturals de singular valor
ecolgic, en especial pel que fa a presncia de centenars despcies daus,
reposin a tocar de la pressi urbanitzadora de grans infraestructures i una
rea metropolitana desbordada.
A dia davui, noms un 1% de territori catal sn aiguamolls. La seva
naturalesa, de terrenys plans i amb
aigua abundant, els han fet especialment susceptibles al drenatge per
part de les poblacions humanes, sobretot per a la transformaci en zones
agrcoles o industrials. El sector ms
meridional del Delta del Llobregat
era, a principis de segle XIX, una gran
rea natural quasi verge daiguamolls
i sistemes de dunes que separava el
complex agrari del Prat de la lnia de
costa. La pressi urbanitzadora i les
nombroses infraestructures, com
laeroport i el port aix com les vies
de comunicaci, han restringit les
zones naturals al fragmentat conjunt despais protegits que es preserven actualment.
En poques hectrees, un mosaic
de vegetaci de ribera, llacunes, maresmes, pinedes i platges amb sistemes de dunes acullen una elevada
varietat de flora i fauna. Els espais
naturals del Delta allotgen una diversitat dorqudies nica a tot Catalunya (fins a 22 espcies diferents) i
una destacable vegetaci aqutica.
Les associacions vegetals de pineda o
de sorrals costaners han estat declarades dinters prioritari per la seva
conservaci (Directiva hbitats 92/43/CEE). Pel que fa a la fauna, es troben poblacions destacades damfibis i

rptils com ara la tortuga de rierol

(espcie endmica de la Mediterrnia), una de les espcies de peixos en
major perill dextinci del mn, com
el fartet, i diverses poblacions de mamfers, des de ratapinyades fins a erions. A ms, els aiguamolls tenen un
paper fonamental en el cicle de laigua i en el balan de CO2 que semet
i es fixa de latmosfera.
Per el Delta destaca especialment
per ser zona dalimentaci, nidificaci
i hivernada daus, en trobar-se en un
punt estratgic de la ruta migratria
de la Mediterrnia occidental. Al voltant de 360 espcies docells shan
observat al delta. Existeixen poblacions nidificants despcies incloses a
lAnnex I de la Directiva Aus com els
camallargues, els corriols camanegres
i els martinets menuts, entre daltres.
Tamb cal destacar lestabliment, des
de fa quatre anys, duna colnia de
gavina corsa a la desembocadura del
Llobregat que, el 2012, ha arribat a les
546 parelles. Regularment tamb shi
troben tres espcies en perill dextinci com sn el bit, la baldriga balear
i lliga pescadora.
Els actuals espais naturals protegits del Delta (Remolar-Filipines, Cal
Tet-Ca lArana, La Murtra, Reguerons
i Can Dimoni) estan declarats Reserva Natural Parcial, PEIN, ZEPA i
Xarxa Natura 2000.
Des de 1992, aquestes reserves
(juntament amb alguns terrenys no
protegits que les envolten) tamb han
estat declarades IBA. Les IBA (Important Birds Area) sn inventaris
elaborats, sota criteris cientfics, per
BirdLife International amb lobjectiu
de delimitar les zones que necessiten
les aus per garantir la seva supervivncia. Aquestes IBA sn un dels criteris en els que es fonamenta la Uni
Europea (UE) per designar les Zones
dEspecial Protecci per a les Aus
(ZEPA) mitjanant la directiva 79/409/CEE. Sota aquesta directiva, els
estats membres de la UE assumeixen
lobligaci de preservar els hbitats
de les aus migratries i els ocells ame-

El delta ha patit i pateix la pressi urbanitzadora de laeroport del Prat // Enric Catal

naats i a actuar per a la conservaci

de les condicions mediambientals
com poden ser la qualitat del sl o
laigua. Lany 2011, la SEO/BirdLife
va aprovar lampliaci de la IBA del
Delta del Llobregat, passant de 2.200
ha a 3.500 ha. Aix ha suposat la
inclusi del tram del Llobregat des de
la seva desembocadura fins els aiguamolls de Molins de Rei, de les pinedes
de Gav, duna part important del
Parc Agrari i de la nova platja de Ca
lArana.
Malauradament, els espais naturals protegits noms abasten unes 950
ha, s a dir, menys dun 28% de la IBA
requerida. Per aquesta ra, el maig de
2012 es va presentar al Parlament una
petici formal per a lampliaci de les
reserves que va ser rebutjada pel vot
en contra de CiU, PSC i PP.
Aquest fet es veu agreujat per la
prdua de la IBA i la ZEPA que va
suposar lampliaci de la tercera pista
de laeroport del Prat. Com a mesura
compensatria, es van proposar mesures correctores en la Declaraci
dImpacte Ambiental (DIA) de les
quals se nhan complert una petita
proporci (la naturalitzaci de la llacuna de La Roberta, leliminaci duna carretera local o la creaci duna
zona tamp entre el Prat i laeroport).
Els impactes ms greus van ser sobre
les pinedes litorals i la desaparici de
la zona compresa entre el Remolar i
laeroport que conformaven el salicornial (una associaci vegetal de gneres resistents a la salinitat) i el canyis-

sar ms importants de tot el Delta. A

ms, sobre la delimitaci de la ZEPA
sha construt el nou prquing de taxis
que dona servei a la T1 sense cap
mena de tramitaci ambiental. Per
acabar, el comproms de mantenir un
corredor biolgic entre la Ricarda i el
Remolar no sha complert.
A pesar de les continues agressions, el Delta segueix essent un tresor delevada biodiversitat i, des de fa
40 anys, la seva protecci ha estat
motiu de lluita dorganitzacions en
defensa del territori com DEPANA o
la Plataforma SOS Delta. La diversitat natural i cultural estan ntimament
relacionades i, al Delta del Llobregat,
es troben ara greument amenaades
per la construcci del complex Eurovegas. A ms, en cas que el projecte
arribi a executar-se, la zona urbanitzada ocuparia bona part dels terrenys
catalogats com a IBA.
Fa ms de 30 anys, el Dr. Oriol de
Bols, un dels botnics catalans ms
reconeguts i pioners en la geobotnica dels Pasos Catalans declarava:
De les llacunes del Delta del Llobregat, se nha perdut una gran part. Encara en resten alguns elements que, si
fssim un pas avanat, conservarem
curosament, per que, en un pas subdesenvolupat i matusser com s el
nostre, estan exposats a una destrucci total. No cal dir que sota lamenaa de la faranica obra de Mr. Adelson i el govern, les seves paraules
adquireixen de nou, una esferedora
actualitat. //

El Delta del Llobregat s un punt clau en la ruta migratria de la Mediterrnia occidental // Salva Sol

Bernat pescaire // Eio Ramon

EDUCACI MEDIAMBIENTAL

La garantia de
futur del Delta
// O.M.
Una vintena de nens i nenes de 8 anys
seuen en rotllana en una de les pinedes de lespai Remolar-Filipines. Escolten lexplicaci de com el bosc que
els dna ombra ha crescut de manera
natural, sobre un antic sistema de dunes costaneres. Moltes delles, curioses, graten la pinassa, per trobar la
sorra de sota.
La imatge dun grup descolars de
visita s quasi tan tpica dels espais
naturals del Delta del Llobregat com
la dalguns dels ocells ms representatius. Durant el curs escolar, lespai
rep visites a diari i educadores ambientals sencarreguen dexplicar les
particularitats dels diferents hbitats,
la fauna i flora tpica i les tcniques
per lobservaci de les aus des dels
aguaits (casetes de fusta amb petites
finestres en forma de ranura per a
lobservaci dels ocells). El contingut
sadapta als diferents cursos, de preescolar fins a batxillerat. Durant lestiu, els casals i esplais tamb acudeixen al delta, on shi ofereix una visita
ms ldica, per sempre amb un important component educatiu. De les
130.000 persones que es calcula van
visitar el darrer any els espais natu-

rals del Delta del Llobregat, al voltant

de 18.300 van ser visites escolars, segons dades del Consorci.
La Snia Guerrero treballa com a
educadora ambiental al Delta del Llobregat des de fa anys. La majoria de
grups pels quals prepara la visita procedeixen de lrea metropolitana de
Barcelona o de zones urbanes properes. Molts nens i nenes que viuen a la
ciutat estan acostumats a qu laigua
surt sempre de laixeta, el menjar procedeix del supermercat i la brossa desapareix en el moment que es llena al
contenidor, ens comenta la Snia.
Una escapada al delta els permet
veure que laigua t un curs i un cicle
natural, que el menjar es produeix als
camps i que la brossa no desapareix
per art de mgia. A ms, el Delta ofereix una oportunitat nica de veure
animals en estat salvatge, sense gbies, ni corretges. Tots mostren una
illusi instintiva en reconixer ocells
des de laguait, en veure blauets, camallargues, bernats pescaires, estols
de fredelugues o larpella intentant caar. Sovint lemoci fa difcil mantenir
el silenci, condici ms que recomanable per a lobservaci, ens explica
somrient. I tot aix, a molt poca distncia de la ciutat o barri dorigen.

Gavina corsa // S. S.
Per a la Snia, una apassionada i
bona coneixedora del Delta, la seva
feina com a educadora s una gran
satisfacci: Veure com arribem a
transmetre als joves i nens i nenes, lafici per conixer la natura, la capacitat dobservaci i, sobretot, el respecte
als espais naturals s veritablement
reconfortant. Leducaci ambiental se
centra en ajudar les persones a adquirir una comprensi bsica del medi
ambient i, especialment, dels problemes associats a limpacte de la societat
humana sobre aquest. Per leducaci
ambiental t un component molt ms
profund que la simple transmissi de
coneixements, s una eina indispensable per treballar les actituds i la voluntat de participaci enfront els problemes ambientals. El fet que la societat
civil valors i lluits per la conservaci

Blauet // E. R.
de certs paratges s el que ha perms la
seva existncia avui en dia. Per aix, la
Snia t molt clar que educar la canalla sobre els valors i beneficis de preservar zones protegides s una garantia
de futur per aquestes.
Molts dels nens i nenes tornen de
la visita embadalits. Al llarg daquesta, han pogut explorar la vegetaci
de les basses i les dunes, han aprs a
distingir les aus ms comunes i, fins
i tot, a imitar el seu cant amb els
reclams. Per acabar la visita, les ms
menudes han fet un petit collage de
fulles seques i llavors que troben pel
terra en forma de punt de llibre. I s
que la natura ofereix mil i una possibilitats dactivitats on el lleure, lobservaci i la creativitat contribueixen en laprenentatge i la descoberta
del medi ambient. //

Leducaci mediambiental fomenta el respecte als espais naturals // E. C.

ESPAI DE LLEURE

Un tomb pel Delta del Llobregat

Un grup de ciclistes travessa la passarella del Llobregat // FOTOGRAFIES: Lus Tato
// Ramon Samblas
Per a la ciutadania de Sant Boi, El
Prat o Cornell, entre daltres municipis que compten amb barris tan poblats com Ciutat Cooperativa, Sant
Cosme o Sant Ildefons, els marges del
riu Llobregat i el seu delta representen
una porta a la natura i una font desbarjo fora de la ciutat insubstitubles.
Durant tot lany i especialment els
dies de bon temps, caps de setmana i
estiu s normal veure famlies senceres pedalant pels marges del Llobregat
o parelles de gent jove, i no tan jove,
que gaudeixen del passeig. Hi ha qui
aprofita tamb per passejar el gos, per
crrer i fer esport de franc sense haver
de passar per lengabiament dun gimns i, tamb, qui aprofita aquests camins per accedir al seu hortet. Tota
aquesta font doci gratut, respectus
amb el medi ambient i a labast de
tothom est en greu perill si definitivament es porta a terme el macroprojecte de joc Eurovegas.
Un dels problemes ms grans que
ha patit i continua patint el cintur
roig de Barcelona s el de lhabitatge.
Als anys seixanta i setanta el problema era la manca de cases i pisos
suficients per a les famlies treballadores que venien darreu de lestat per
treballar a Catalunya i shavien dapilar a infrahabitatges horitzontals i

10

verticals. Ms tard, la barrera daccs

a lhabitatge va ser el preu desorbitat
imposat per la bombolla immobiliria
que, durant la ltima dcada, va ser
engreixada per poltics, promotors
immobiliaris i bancs, fins que va esclatar. Si laccs a un habitatge digne ha
estat sempre una cursa dobstacles
per a la majoria de la classe treballadora dels grans nuclis urbans i la

Una font doci

gratuta i
respectuosa
amb el medi
poblaci del sud del Baix Llobregat no
ns lexcepci el poder tenir un rac
verd prop de casa on gaudir duna
estona desbarjo, de la natura o, simplement, veure altres colors que no
siguin el gris de la gran ciutat, sha
acabat convertint en una utopia. Per
una cosa s que una necessitat es converteixi en quelcom inabastable i una
altra ben diferent deixar de tenir
aquesta necessitat. Sn precisament

aquests desitjos daccedir a una zona

verda i no urbanitzada els que converteixen el Delta del Llobregat en una
zona molt ms transcendental que un
carril bici cap a la platja o un simple
parc. Les paraules de la Nria, estudiant de secundria que trobem pedalant per la riba descriuen molt b com
es veu socialment el riu: s un espai
de naturalesa, per respirar, per desconnectar, per descarregar la tensi
dels exmens i del dia a dia.
Un cas ben paradigmtic dutilitzaci social dels marges de la desembocadura del Llobregat s el de la ciutat de Cornell. En aquest municipi,
que compta amb una poblaci al voltant de 87.000 habitants el ms poblat de la comarca, i quatre centres
comercials per cap centre per a joves, el riu suposa una de les poques
opcions doci gratut dins de la ciutat.
Fins a la inauguraci lany 2005 de la
passarella que connecta el marge
cornellanenc del Llobregat amb la
vessant que pertany a Sant Boi i El
Prat, la ciutat havia viscut desquena
al seu riu i a les poblacions amb les
que comparteix riu i lmits; per no
per voluntat prpia, ja que la Ronda
Litoral i la via del tren de mercaderies impedien laccs a peu al riu.
Actualment, aquesta passarella s
un bullir constant de gent que va i ve
del Llobregat.

Si, per a la majoria dusuries, els

marges del riu ja sn apreciats per si
mateixos, encara ho son ms quan
descobreixen que tamb sn un passads natural cap a les muntanyes ms
properes com les serralades de lOrdalGarraf, Collserola i, com no, Montserrat, on senderistes i ciclistes de mun-

El riu s
un passads
natural cap a
les muntanyes
ms properes
tanya tenen loportunitat de conixer i
recrrer el territori. Les travesses de
muntanya a Montserrat i caminades
nocturnes organitzades per entitats
excursionistes locals cada any gaudeixen de ms popularitat i compten amb
la participaci de centenars de persones. Per no noms es pot anar cap a
la muntanya; els marges del riu i els
camins del parc agrari tamb sn la via
ms directa i sostenible cap a la platja;

COM PUC ARRIBAR AL DELTA DEL LLOBREGAT ?

A continuaci detallem les maneres ms fcils daccedir al Delta del Llobregat i als terrenys que lenvolten. No
sn els nics camins, per s els ms accessibles per a la gent de fora de la comarca. Molts daquests accessos
tenen una especial rellevncia ja que poden connectar amb Barcelona mitjanant el transport pblic.

DES DE SANT BOI

DE LLOBREGAT

DES DE CORNELL
DE LLOBREGAT

Hi ha una passarella
que permet accedir al
marge dret del riu des
del centre, des de lavinguda Mari Girona, a
uns 200 metres de lestaci Sant Boi dels FGC.

Des de lestaci Cornell Riera de FGC

situada al Passeig dels
Ferrocarrils Catalans,
agafem el carrer Verge
de Montserrat en direcci sud/sud-oest i, un
cop hem passat els dos
instituts que hi ha, arribem a linici de la passarella que creua la
Ronda Litoral i la via
del tren de mercaderies
que ens separen del riu.

DES DE VILADECANS
Sortint del centre de
Viladecans en direcci a
lestaci de Rodalies
creuem la via del tren i la
C-32, arribem a la
rotonda de la C-234
(antic cam de Barcelona
a Valncia o la carretera
dels desballestadors de
cotxes) i la creuem per
arribar a linici del cam
del Mar (2 km des de la
C-245 i el centre de Viladecans). El carril bici s
bidireccional.

DES DEL PRAT

DE LLOBREGAT
Al Parc Nou hi ha un
carril bici direcci a
laeroport, a lalada
del Mirador dels Avions
es pot girar cap a la esquerra i trobar el cam
de lestany del Tet, el
Semfor o la antiga caserna dels carrabiners.
Si es segueix cap a la
dreta, et porta cap a la
Platja, vorejant laeroport. Recordeu que el
carril s bidireccional.

fins a 16 municipis del Baix Llobregat

disposen de lopci de poder baixar
per la llera del riu fins a les platges del
Prat de Llobregat.
Durant el curs escolar, el Delta
del Llobregat tamb fa les funcions
daula on simparteixen llions de
cincies naturals per tamb de geografia i deducaci fsica. Daix en
dna detall la Sara, mestra deducaci fsica a un collegi pblic del barri
de Marianao, a Sant Boi de Llobregat, que en una conversa sobre pedals pel Llobregat ens explica com
lexcursi en bicicleta al Delta del
Llobregat, organitzada durant el passat curs, va ser una de les activitats
amb millor acollida entre la seva mainada. I s que el Delta del Llobregat
ha acabat convertint-se en un pati,
un jard i un punt de trobada que no
entra en els plans denriquiment
exprs de Sheldon Adelson.

EUROVEGAS,
NI AQU NI ENLLOC
Parlar del Delta del Llobregat s parlar duna porta al coneixement del
territori i duna font de lleure molt
important i a labast dun gran nombre de pobles i ciutats del Baix Llobregat. Una porta que pot ser canviada, de cop i volta, per un complex
on la diversi passi pel blackjack, la
ruleta o les escurabutxaques. Aix
ens ho fa saber la majoria de persones amb les que ens topem pel riu i
que accedeixen a conversar amb nosaltres sobre limpacte de lEurovegas als seus barris, a les seves vides i,
sobretot, al seu lleure.

Enfilant cap als camins del Llobregat, ens trobem en Jos, de Ciutat
Cooperativa, un ciclista de BTT que,
preguntat pel projecte de Las Vegas
Sands, ho veu molt clar: noms portar problemes. LAlejandro, de Sant
Josep (Hospitalet de Llobregat) va ms
enll i ens diu que no necessitem aquesta mena de projectes sin ms
inversi en cultura i en coses naturals
com aix, mentre assenyala la immensitat del Delta. A lentrada de Sant Boi
coincidim amb dues corredores, la Maitane i la Noelia, que es queixen amargament de com sha abusat de la totxana al litoral i de com es vol estendre
a la desembocadura del riu: ens han e-

El rebuig a
Eurovegas sha
installat entre
la poblaci local
dificat les platges i a tot arreu, noms
falta que el poc que ens queda ens ho
prenguin. En Jos, un jubilat que passeja per la vora del riu, afirma que el
riu s el millor que hi ha a Sant Boi, jo
vinc duna famlia dagricultors i la
natura magrada. El que necessitem
sn fonts i papereres per mantenir aix
ben net. Sha de donar suport a la natura i a lagricultura que tenim. En
Miquel, un pare del Prat que passeja

amb el seu fill, tamb ho deixa ben clar:

prefereixo la natura a lEurovegas.
Sense nim de convertir les entrevistes
en un estudi sociolgic o dopini, sortim del nostre passeig pel riu amb la
sensaci que lEurovegas no ha quallat
a peu de carrer com el nou El Dorado
que es presenta des de la Generalitat.
Lescepticisme i el rebuig a un projecte
que t ms ombres que llums i que ha
fet del secretisme la seva bandera est
installat entre la poblaci local. Curiosament, el concepte dEurovegas com a
motor de locupaci a la zona noms apareix dos cops i amb una forta dosi de
pessimisme, donades les demandes de
Las Vegas Sands destar exempta de la
legislaci laboral vigent al territori. En
Marc de Cornell sho pregunta obertament Hi haur feines, per quina mena de feines?. I s que en tota aquesta
histria de lEurovegas, la Generalitat i
Las Vegas Sands cada cop sassemblen
ms a lemperador del conte i la seva
nuesa s ja un secret a veus. //

NICO I NRIA, BARRI DE MARIANAO, SANT BOI DE LLOBREGAT

Ara que, desprs de totes les campanyes que

shan fet, hi havia una mica de conscincia
ambiental sho volen carregar tot

JOSEP, A LA DRETA DE LA IMATGE, DE CIUTAT COOPERATIVA,

I ALEJANDRO, A LESQUERRA, DE SANT JOSEP, HOSPITALET

LEurovegas far molt de mal

Rutes per conixer el Delta del Llobregat

i els seus voltants
Davant de la gran quantitat ditineraris dalt inters natural, paisatgstic i patrimonial, us
fem una selecci dalguns dels blocs i pgines web dassociacions i persones que coneixen el territori i han fet lesfor de ressenyar-ne les rutes. En aquestes pgines web trobareu diverses rutes a peu i en bicicleta que tenen com a referncia el riu Llobregat i les
muntanyes del voltant. Hi ha rutes per a tots els nivells i exigncies.

+INFO

DES DE GAV
Agafar el carril bici a
lalada de lAvinguda
del Mar en direcci a
Gav Mar.

JOS, DE SANT BOI

Sha de donar suport a la nostra agricultura i la nostra

natura, si no acabarem amb el que tenim

amicsdelabici.org/baix/rutes.htm
sites.google.com/site/bicibaixa/gallery
bici-vici.blogspot.com/2006/01/rutes-en-btt.html

11

LA LLUITA

A!
SALVEM EL PL
VA
NO
S
AL DELTA NO

del no-res,
no sorgeix
del
Eurovegas
nsar el Delta s
fe
ma Aturem
de
or
r
af
pe
at
s
pl
nt
ite
La
re
llu
fe
s
di
le
de
de
s
hereva
llectiu
ms
sin que s
diversos co
e, des de fa
a lluita que
rm
te
un
a
t;
ga
en
re
Llob
ssari a
l riu du
itorial nece
de la llera de
quilibri terr
poblacions
elona.
le
r
rc
ni
Ba
te
de
an
ana
per m
a metropolit
de 30 anys,
re
l
de
n
lentor
t

en
ra el desviam
ifestaci cont
xiu
Ar
//
76
19
Primera man
gat, lany
del riu Llobre

LHERNCIA
LTA
ORMA DEL DE
DE LA PLATAF

ta del Lloma SOS Del ls collec

La Platafor
part de
na
bo
ga
le
bregat ap
vacionistes
tes i conser
tius ecologis at al desviament del
os
que shan op , a creixements
elta
riu, al Pla D av (Pla de Ponent
aG
urbanstics
evant a
ns (Pla de Ll
o a Viladeca ra Parc al costat d
Ba
i
es
Oliveret
molar).
tural del Re
la reserva na

l delta co
declaraci de
C
Acci per la
10 // Ricard
20
el
r
sa
m
a zona Ra

s
a
g
e
v
o
r
u
E
m
e
r
u
t
A
a
m
r
o
f
a
t
a
l
P

ci a la
seva interven
es durant la
er
iv
Ol
di
ca
Ar

LDIQUES
ACTIVITATS

va organitprojecte es
popular al
a reivindici
st
si
fe
a
po
un
lo
ar
e!
Per visualitz a Eurovegas, go hom
.
lem
2012
zar, sota el
9 de juny de
ladecans el
cativa a Vi

AQUESTA PUBLICACI HA ESTAT EDITADA PER:

SETMANARI DIRECTA
www.setmanaridirecta.info
directa@setmanaridirecta.info
TELFONS: 661 493 117 935 270 982
C. Riego, 37 baixos esq. 08014 Barcelona
FACEBOOK: directa TWITTER: @la_directa

Salvem el Delta d

RXA CAP
LA GRAN MA
A
YS FECTATS
ALS TERREN

Atuva creaci,
Des de la se
un
s ha realitzat a
ga
ve
ro
Eu
s
rem
ons encarade
ci
ac
d
t
un
m
La
ciutadania.
la
ar
tz
ili
ib
at
sens
ha organitz
plataforma
vulgatixerrades di
es
os
br
m
prono
l territori i ha
ves arreu de cletades per les
mogut bici
oltes
des entre m
zones afecta tres activitats.
al

cs
l

U
IT ASSOCIATI
NIA I EL TEIX
A
D
TA
IU
C
E LA
2012, a una
2 de mar de assiu amb
RESPOSTA D
m
nstitueix el

es co
lar ha estat
Eurovegas
suport popu
ormes ciutama Aturem
S Delta. El
ltics, plataf
SO
La platafor
po
r
pe
its
rt
a
pa
ad
s,
oc
, centres
at
nv
ic
um
co
nd
ns
ea
si
co
bl
s,
de
titat
assem
cooperatives onseguit una fita histhesions den
s,
ad
de
0
pa
28
am
de
ms
sha ac
nals, ac
gesia local,
c... A ms,
ciacions ve
s amb la pa
culturals, et
danes, asso
ervacioniste
, esportius,
ns
es
st
co
i
ni
s
io
te
rs
is
excu
olog
gesos.
dentitats ec
Uni de Pa
t al sindicat
rica: la uni
oritriamen
aj
m
da
pa
agru

t)

de

aplegar
l 21 dabril va
Eurovegas de
Barrena
ra
u
nt
Pa
co
//
a
s
ad
or
et
La bicicl
ena de tract
es i una vint
1.500 person

t
a
g
e
r
b
o
l
L
l
e
d
a
t
l
e
D
l
e
m
e
v
l
s Sa

om
Caba

I A PARTIR D

, vine a
m fet difusi
Continuare
mb tinTa
!
es
ad
xerr
les nostres
rrer, als
ca
al
ncia
drem pres
ts! Menen
m
ta
s ajun
mercats, al
per a la
em
ar
s prep
trestant, en
l!
batalla lega

UT
S BENVING
ADELSON NO

plataforma
de 2012, la
El 25 de juny vegas va expressar el
Aturem Euro projecte davant la
seu rebuig al
nds que
Las Vegas Sa
comitiva de
ys. La proen
rr
te
s
el
r
ta
venia a visi
oport i va
enar a laer
testa va com nt el seu recorregut
ra
continuar du
rg de la roda
i tamb al lla A la tarda,
per la zona
s.
rt
A
el
ot
lH
es va fer
de premsa a
iler de person de CiU
prop dun m
la seu
nt
va
da
a
una cassolad rsega de Barcelona.
del carrer C

JUDAR?
COM POTS A
luntria a
a com a vo
Particip
de Viladels
ca
lo
es
m
les platafor
lla, Gav,
ne
or
C
i,
Bo
cans, Sant
de Cervea
om
ol
C
a
El Prat, Sant Sant Joan Desp
,
liu
ll, Sant Fe
o Barcelona.

privats de
rminal de jets
Acci a la te
Ramon Serra
//
at
Pr
l
de
t
laeropor

LESPERADA
CI
CONCENTRA
A
N
O
EL
C
A BAR
desprs dun
Finalment,
lar, el 17 de
pu
po
clamor
es va convo12
20
juny de
traci conen
nc
co
a
car un
a la Plaa
s
ga
ve
ro
tra Eu
a
de Barcelon
Sant Jaume
amb la
ar
pt
m
co
va
que
de ms de
participaci
es.
on
rs
pe
0
3.00

acte // Arxiu

del Llobregat

ARA, QU?

s les edats es
Gent de tote
la plaa Sant
a
r
ga
le
ap
va
rt Bonet
be
Ro
//
e
Jaum

AMB LA COLLABORACI DE
PLATAFORMA
ATUREM EUROVEGAS
www.aturemeurovegas.org
stopeurovegas@gmail.com
FACEBOOK: aturemeurovegas
TWITTER: @aturemeurovegas

s Tato
teu balc! // Lu
Fes parlar el
lcons
ba
s
massos al
E Penja do
dAturem
a
em
bl
m
amb le
s la llista
ar
ob
Tr
.
urovegas
eb:
venta a la w
de punts de
gas.org
ve
ro
eu
em
www.atur
criu
er la veu, es s
Fes crr
oducte
pr
a
pr
m
co
als diaris,
l Llobregat.
del Delta de

CONCERT EN DEFENSA DEL DELTA I CONTRA EUROVEGAS

15 DE SETEMBRE Cornell de Llobregat dins del Festival Esperanzah

Collectiu Ronda,
Federaci CGT-Baix Llobregat,
mnium Cultural-Baix
Llobregat, Centre dEstudis
Comarcals del Baix Llobregat,
Can Masdeu i Coop57

ESTOPA, ALBERT PLA, PASTORA, MISHIMA...

FESTIVAL ESPERANZAH
LA JUSTCIA CLIMTICA del 14 al 16 de setembre
Amb lactuaci de Bongo Botrako, Amparo
Snchez, La Chiva Gativa, Damba i Karaoke
Band. Tamb hi haur xerrades sobre el model
de territori i lagricultura del Delta.