cadncia frgia

una semicadncia especial en el mode menor

Vctor Sol

mode frigi
s un mode especial perqu s lnic que t un semit entre el 1r i el 2n
grau de lescala

6a

8a

En la msica antiga, les cadncies es feien a partir dun interval de 6a que

resolia a una 8a (preferentment entre les veus extremes). La cadncia del
mode frigi era especial, diferent de les altres, perqu tenia un semit al baix.

desaparici dels modes gregorians

la irrupci del sistema tonal amb dos modes (major i menor) va arraconar el
sistema modal antic. El mode frigi no va sobreviure com a tal mode en la
msica del Barroc i el Classicisme. Per no va desaparixer del tot, ja que
qualsevol melodia que giri al voltant del 5 grau del mode menor sona frgia:

La melodia s frgia (el seu centre s el mi), per la pea s en la menor (tal
i com ho indiquen els acords de la guitarra).

la cadncia frgia en el mode menor

la cadncia frgia es pot utilitzar en el mode menor com a semicadncia, t
una sonoritat especial i sona molt ms conclusiva que qualsevol altra
semicadncia. A diferncia de la cadncia frgia antiga, ara lacord final t 3a
(i ha de ser la 3a major).
Corelli, Sonata op.3, 6 III Adagio

iv

V5/4

6a

6af

VI

8a

Noms s cadncia frgia si mant entre veus extremes la 6a que va a l8a.

Fins i tot es fa servir per acabar moviments duna sonata o dun concert
(sempre i quan no es tracti de lltim moviment).

basso di lamento
tot i que s possible fer una cadncia frgia com en lexemple anterior
(venint de la tnica), s molt freqent que la cadncia frgia tingui la seva
ruta. La ms tpica s la que t com a baix el basso di lamento (diatnic), s
a dir els graus 1 7 6 5 de lescala:

basso di lamento

6af

VI

Atenci, perqu en el basso di lamento hi apareix un acord nou: la dominant

menor (en 1a inv.). s un acord de pas i no pot ser major perqu hi hauria
una 2aug al baix. Amb 7a no sona gaire b.

basso di lamento
els exemples anteriors eren a 3 veus i funcionen molt b, a 4 veus es
complica una mica per la nota que cal duplicar al VI6af

basso di lamento

6af

VI

La fonamental del VI no es pot duplicar (el mib no podria anar al re 8p ni

al fa# 2aug ni al la 5a dis), cal duplicar la 3a.

basso di lamento
laltra possibilitat s que aquest VI6af tamb tingui 5a, aleshores no hi ha cap
duplicaci:

5es de Mozart

basso di lamento

6af

VI

Es poden fer aquestes 5es paralleles, anomenades 5es de Mozart.

Resum
s una semicadncia especial del mode menor. Noms es pot considerar
cadncia frgia quan tenim 6afVI 8V (s a dir, que la 6af s a la veu superior
i va a l8a de la V).
Normalment ve preparada per una ruta cadencial basada en el basso di
lamento (diatnic) que habitualment sharmonitza: i v6 6afVI 8V
Lacord 6afVI si no t 5a ha de tenir duplicada la 3a. Si t 5a es poden fer les
5es de Mozart.
Tot i no ser una cadncia conclusiva (s una semicadncia) s molt estable i
funciona b com a final dun moviment (que no sigui el final de la pea).