You are on page 1of 348

Academia de la Llingua Asturiana

NORMES ORTOGRFIQUES

6 edicin revisada

Uviu, 2005

Col sofitu del Gobiernu del Principu dAsturies

Ediciones
1 ed., 1981
2 ed., 1985
Amestadures (I), 1987
Amestadures (II), 1988
Conxugacin de verbos asturianos, 1989
3 ed., 1989
3 ed. correxida, 1990
4 ed. revisada, 1993
4 ed. revisada, reimp., 1996
5 ed., 2000
6 ed. revisada, 2005

Academia de la Llingua Asturiana


I.S.B.N.: 84-8168-394-9
Dep. Llegal: AS-4401-2005
Imprentao por Grfiques PEL
Pol. Ind. de Porceyo - c/. Galileo Galilei, 262
XIXN

NOTA A LA SESTA EDICIN


Estrincada dafechu la quinta edicin de les Normes Ortogrfiques
(2000), lAcademia de la Llingua Asturiana imprenta esta sesta, onde sigu
dalgn erru dimprenta y saxustaron cuestiones dorde tunicu acordies colo inxerto na Gramtica de la Llingua Asturiana (3 ed., 2001) y nel Diccionariu de la Llingua Asturiana (DALLA) asoleyu nel au 2000.

Uviu, a 30 des andaos del mes dochobre del au 2005


Academia de la Llingua Asturiana

ENTAMU DE LA QUINTA EDICIN


La quinta edicin de les Normes ortogrfiques yel resultu del llabor
normativu entamu en 1981, acabante acoyer lAcademia de la Llingua Asturiana aquel encamientu estatutariu pel que les fuerces poltiques la empobinaben a curiar del idioma. De magar ents la historia de la escritura asturiana foi averndose, adulces, al modelu de llingua que facen tresllucir les
normes y quenxams quixo contraponese a la bayura destilos que llibremente poden encaxase nelli.
A lo llargo destos aos duldse y discutise sobro un proyeutu onde
non too yera rellumante nin prestoso nin fcil. Latenta llectura de les cinco
ediciones feches son el niciu onde se perv cmo se propunxo un camudamientu cuando paeci afayadizu y cmo sigu lo menos bono cuando fixo
falta. Dos finxos llendaron, persiempre, el facer acadmicu: dun llau, el respetu al trabayu fechu y a la realid llingstica; dotru lapueste pola llibert si
asina safitaba una senda amaosa pal idioma. Nesi aspeutu tol mundu hebo arrenunciar a dellos vezos, siempre a la gueta dun pautu meyor. De les
consecuencias podemos toos allabancianos pola acoyida xeneralizada de la
normativa.
Esta edicin de les Normes ortogrfiques sal a la lluz al empar del Diccionariu de la Llingua Asturiana nun enfotu damestar, a lo cabero lau
2000, les feches de les dos iniciatives con que sentama y pieslla la primera estaya del procesu normativizador. Los otros dos encontos normativos
represntenlos obres tan simbliques como la Gramtica de la Llingua Asturiana y los Nomes de conceyos, parroquies, pueblos y llugares del Prin7

cipu dAsturies. Venti aos, ye verd, son percurtia historia na vida duna
llingua pero son abondos si sta cueyel camn que sofitel so futuru. Tiempu habr, dientro dunos aos, denderechar lo quents abulte ms aconseyable.
Uviu, 13 davientu del au 2000
Academia de la Llingua Asturiana

ENTAMU DE LA TERCER EDICIN


De magar viera la lluz la primera edicin de les normes ortogrfiques de
lAcademia, esta institucin vien trabayando por completar los aspeutos que
nun se contemplaren y por iguar les imprecisiones que, de toes toes, tenen
quacompangar el procesu normativizador. Nun sen y notru allumronse les
dos entregues quapaecieron como Amestadures y que diben llogrando, dientro de la necesaria llibert, axuntar criterios dunificacin. Gei, ocho aos
dempus de les primeres normes acadmiques, somos a ufiertar una nueva
edicin que recueye tol llabor fechu a lo llargo desti tiempu, encontu nos
mesmos principios tericos y empobinu a facer claro lo que nun quedare
abondo esplcito. si yel calter cimeru desta tercera edicin de les Normes
Ortogrfiques: la so mayor esplicitacin de tolo que, por cuenta de les prieses con quhubo trabayase na primera hora, quedare nami dibuxao o alloao del detalle pol que pudiere naguar un llector ensin familiarid cola llingua. Agora, col tiempu ms llibre, afndase nello, axntase tola normativa
asoleyada y ufirtase una edicin abondo completa, tolo completa que pue
ufrise anguao, y que va ser ferramienta afayadiza nes manes descritores y
enseantes. La normativa nun ta asina peracabada pero, aunida al diccionariu nel so da, asegurar dafechu, nel nivel tunicu, les posibilidades inxeres na llingua.
Academia de la Llingua Asturiana
Uviu, 25 de mayu de 1989

ENTAMU DE LA SEGUNDA EDICIN


LAcademia de la Llingua Asturiana asoleya la segunda edicin de les
sos Normes Ortogrfiques percontenta del llabor fechu hasta agora. Demostrse quel camn escoyu yera afayadizu y lacoyida de les propuestes
ye una realid. Toos nesti pautu que ye la llingua escrita tuviemos
quarrenunciar a los nuesos particulares vezos y a les nueses idees dacuando perqueres, pero ello faise porque toos naguamos por que salga
afitndose la llingua.
Esta nueva edicin nun ye un endrechamientu de les postures asitiaes hai cuatro aos. Bien al contrario, lo que faemos nel presente ye siguir caltenindoles iguando, eso s, detallinos, esclariando les coses que nun quedaren nidies. Del mesmu mou inxrtense delles normes quel pasul tiempu
y la prutica de la llingua aconseyen.
De toes maneres, ent son abondes les coses que fai falta dir afitando, mas, en dellos casos, ye necesaria la prudencia enantes descoyer ente les posibilidaes que se mos ufierten y, notros, la investigacin habr alvertimos aspeutos ent ensin allumar. Asina, pasu ente pasu, perconocedora
del so facer, LAcademia pel so boletn oficial, Lletres Asturianes, dir sacando a la lluz nueves normes y orientaciones, necesaries pal meyor xorrecer de la llingua.
Uviu, 22 de marzu de 1985

10

ENTAMU DE LA PRIMER EDICIN


Estes normes ortogrfiques y entamos de normalizacin llingstica que
propn lAcademia de la Llingua Asturiana quieren ser comol camn per onde puedan dir empobinaes toes aquelles persones que nagen por escribir
la nuesa llingua. Los puntos en que saxunta la manera falar de los asturianos son munchos y por eso mesmo podemos enfotamos nel llogru duna llingua lliteraria.
Sabemos, de toes maneres, que la sienda ta enllena descayos y que
mos fai muncha falta la meyor de les voluntaes pal so algame.
Ye claro qual allampiar por escribir una llingua lliteraria, lescritor tien
quescoyer ente toa una riestra posibilidaes que-y ufierten les estremaes variedaes de la mesma llingua. Nesti sen han entendese munches de les normes o regles que proponemos pasina, ente toos, dir llogrando, cuantes primero meyor, una normalizacin dafechu. Non tolos casos posibles en que
pue alcontrase un escritor tn previstos nin quixemos prevelos toos, pero s hai munches observaciones unificadores que mos van dexar entamar el
camn. Lusu que de la llingua vayan fayendo los escritores ser lo que llueu
aconseye dir dando nueves regles.
LAcademia de la Llingua Asturiana aftase nuna idea fondamente aceutada por toos y ye quesa llingua culta vamos llograla cola cadarma morfoIxica y fonolxica central. Dendel puntu vista sintcticu toles construcciones
bables acutense dafechu como norma llingstica. Lxicamente toles pallabres bables tienen el mesmu drechu a emplegase na llingua llteraria: asina axuntal bable una bayura sinnimos perestimable.
11

LAcademia de la Llingua en nengn momentu va dir escontra les variedaes de la llingua asturiana. LAcademia de la Llingua quier sofitar col so
trabayu tolo que de llingsticamente asturiano se dea ente nosotros. Pero
xustamente porque la meyor manera de caltener les coses de nueso ye normalizales, inventariales y da-yos puxu, ye polo que lAcademia pide a tolos
escritores nasturianu quaceuten dafechu y ensin nengn tipu torga toes estes normes pensaes pa que pueda escribise una llingua lliteraria. Lemplegu de les mesmes grafes, apstrofos, acentos, diresis, contraiciones, etc.,
tanto valen pa la llingua xeneral como pa cualquiera de les variantes diatpiques.
Col enfotu de ser tiles a los escritores y al mesmu tiempu con una llamada al altu la lleva paIgamar la llingua asturiana fixo lAcademia estes normes que mos prestara que foren recibes ensin prexuiciu dalgn.
Academia de la Llingua Asturiana
Uviu, 1981

12

1. LALFABETU
1.1. LLETRES Y FONEMES
1.1.1. Lasturianu fai usu del siguiente alfabetu:
lletra

nome

fonema

a
b
c
ch
d
e
f
g
h
i
I
ll
m
n

o
p
qu
r, rr
s
t
u
v
x
y
z

a
be
ce
che
de
e
efe
gue
hache
i
ele
elle
eme
ene
ee
o
pe
cu
erre
ese
te
u
uve
xe
ye, y griega
zeta, zeda

/a/
/b/
//, /k/
/c^ /
/d/
/e/
/f/
/g/

/i/
/l/
/l/
/m/
/n/
/n/
/o/
/p/
/k/

/r/, /r/
/s/
/t/
/u/
/b/
/s/
/y/, /i/
//
v

13

1.1.2. La h ye muda (ver 1.7.20). Laspiracin, cuando quiera manifestase


na escritura, escrbese siempre con h., enxams con j.
1.1.2.1. De la mesma manera escrbese h.:
a) Nos orientalismos que pasen a la llingua lliteraria: h.ou, h.ue, etc.
b) Na toponimia de la fastera oriental dAsturies: H
. ontoria, Villah.ormes, H
. uentes, Collauh.ermosu, etc.
1.1.2.2. Pa ladautacin dotres aspiraciones, ver 1.7.20.
1.1.2.3. La h. pue sustituyise por h. en casu dhaber dificultaes tipogrfiques.
1.1.3. La llamada ch vaqueira, cuando quiera manifestase na escritura, escrbese .l.l lo mesmo nes pallabres propies del vocabulariu (l..lobu, col..lar,
cogol..l u, etc), que nos nomes de llugar onde alita (L..l arn, L..l uarca,
Vil..lar de Vildas, Campiel..lu, etc.). Al facer asina lAcademia llogra coles mesmes lletres escribir toa una riestra de variedaes fontiques, llegando a una xuntura importante. Llingsticamente softase xuntar la
escritura na distribucin cuasi matemtica de los resultaos, dao que
^
t., d...], nel restu del astusiempre que noccidente apaeza [s, ts, t.s,
rianu hai una [l]. De la mesma manera, al proponer a los escritores
que quixeren escribir dalguna varied occidental lemplegu de l.l. nun
se piensa nams quen favorecer la bona comprensin de los testos
per parte tolos asturianos. LAcademia encamienta a tolos ensean^
tes que-yos deprendan a los rapazos cmo la grafia l.l. sinterpreta [s,
ts, .ts...],

y ll [l] segn zones.


v

1.1.3.1. La l.l. pue sustituyise pola grafa l.l por razones de dificult tipogrfica.
1.1.4. La grafa ts pue emplegase pa reflexar per escrito la fala de delles zones occidentales, ondel fonema /c^ / tien esa realizacin fontica: cutsu, fetsu, catsapu (por cuchu, fechu, cachapu).
1.1.5. Pue escribise yy cuando se quiera poner per escritol sonu [ky], quen
delles fasteres del occidente representa dalgunos casos de /y/: muyyer, trabayyar, ayyu (por muyer, trabayar, ayu).
14

1.1.6. Ams, emplguense les lletres j (jota), k (ka) y w (uve doble)


cuando faiga falta reproducir pallabres de llinges nes que sutilicen.
Exemplos:
Jalisco, Kenia, Washington, keplerianu, water-polo, etc.
1.1.7. La descripcin fontica de les variantes de los fonemes pue vese nes
diferentes monografes de la llingua y na Gramtica de lAcademia de
la Llingua Asturiana.
1.2. LES VOCALES
Los fonemes voclicos son: /a, e, i, o, u/.
1.2.1. EL FONEMA /i/
1.2.1.1. El fonema /i/ represntase, pelo xeneral, cola lletra i. Esta norma
aplicase tamin nel casu de los diptongos y triptongos finales de pallabra. Exemplos:
la llei, el rei, yo soi, yo toi, l fai, gei, yo doi, baxi toes, hai muncha
collecha, etc.
1.2.1.2. Pelo contrario, el fonema /i/ ye representu cola lletra y nestos dos
casos:
a) Pa escribir el pronome tonu -y de tercera persona del singular,
en funcin de complementu indireutu (ver 2.10.2). Exemplos:
dio-y pan, nun-y presta
b) Pa escribir la conxuncin copulativa y:
el neu y la muyer, Xuan y Mara
1.2.2. EL FONEMA /u/
1.2.2.1. El fonema /u/ represntase siempre pela lletra u. Exemplos:
fumu, sucu, tucu, curruscu
1.2.2.2. Pelo contrario, la lletra u nun representa nengn fonema nes xuntures gue, gui, que, qui. Exemplos:
guetar, guirriu, quexase, l quixo
15

1.3. VOCALES TONES NON FINALES


Nel asturianu falu dase una tendencia a alternar les vocales /i/, /e/ y
el diptongu /ie/, per un llau, y /u/, /o/ y /ue/, per otru, cuando satopen en
slaba tona. Col oxetu devitar na escritura estes alternancies, propnense les normes que siguen darru.
1.3.1. ESCRITURA DE O TONA NOS NOMES Y AXETIVOS
1.3.1.1. Escrbese o tona cuando se trate de pallabres que na so familia tienen primitivos con o tnica:
probn (de probe), non *prubn
bocu (de boca), non *bucu
coxera (de coxu), non *cuxera
homn (de home), non *humn
llobn, llobercu (de llobu), non *llubn, *llubercu
pocon (de pocu), non *pucun
roxn (de roxu), non *ruxn
voceres (de voz), non *vuceres
1.3.1.2. Cuando se trate de pallabres que na so familia tienen primitivos col
diptongu ue tnicu:
pescozada (de pescuezu), non *pescuzada
foguera, foguerina (de fueu), non *fuguera, *fuguerina
foyasqueru (de fueya), non *fuyasqueru
porquera, porcaz, porquizu (de puercu), non *purquera, *purcaz,
*purquizu, *puerquizu
cordn, cordal, cordada (de cuerda), non *curdn, *curdal, *curdada
cotada, cotarada, cotarn (de cuetu), non *cutada, *cutarada, *cutarn
covacha (de cueva), non *cuvachu, *cuevachu
nocherniegu (de nueche), con *nucherniegu
portn (de puerta), non *purtn, *puertn
poblacin (de pueblu), non *publacin
1.3.1.3. En pallabres como les siguientes:
no (en lo, en el), non *nu
povisa, non *puvisa
16

socesu, non *sucesu


tocn, non *tucn
1.3.2. ESCRITURA DE O TONA NES FORMES VERBALES
1.3.2.1. Escrbese o tona cuando nes correspondientes formes fuertes atopamos una o tnica:
atopar (non *atupar): yo atopo
aforrar (non *afurrar): yo aforro
1.3.2.2. Cuando nes correspondientes formes fuertes atopamos un diptongu tnicu ue:
morrer (non *murrer): yo muerro
afogar (non *afugar): yo afuego
alcontrar (non *alcuntrar): yo alcuentro
correr (non *cuerrer): yo cuerro
esconder (non *escunder): yo escuendo
sorber (non *surber): yo suerbo
albortar (non *albuertar): yo albuerto
alcordar (non *alcurdar): yo alcuerdo
almorzar (non *almurzar): yo almuerzo
amagostar (non *amagestar): yo amagesto
colgar (non *culgar): yo cuelgo
coser (non *cuser): yo cueso
coyer (non *cuyer): yo cueyo
dormir (non *durmir): yo duermo
esfollar (non *esfuellar): yo esfuello
esfoyar (non *esfueyar): yo esfueyo
folgar (non *fulgar): yo fuelgo
forzar (non *furzar): yo fuerzo
llover (non *lluver): llueve
moler (non *muler): yo muelo
moyar (non *muyar): yo mueyo
poblar (non *publar): yo pueblo
poder (non *puder): yo puedo
responder (non *respuender): yo respuendo
sonar (non *sunar): yo sueno
tronar (non*trunar): truena
17

volver (non *vulver): yo vuelvo


Pero:
xugar: yo xuego
1.3.3. ESCRITURA DE E TONA NOS NOMES Y AXETIVOS
1.3.3.1. Escrbese e tona si se trata de pallabres que na so familia tienen
primitivos con e tnica:
pequen (de pequeu), non *piquin
nen (de neu), non *nin
reguerina (de reguera), non *riguirina
teyu (de teya), non *tiyu
veriquina (de vera), non *viriquina
xeleru (de xelu), non *xileru
1.3.3.2. Si se trata de pallabres que na so familia tienen diptongu tnicu ie:
culebrizu (de culiebra), non *culibrizu
ferruosu, ferruentu, ferradura (de fierru), non *firruosu, *firruentu, *firradura
melgueru (de miel), non *mielgueru
medrosu, medrana (de mieu), non *midrosu, *midrana
pescal (de piescu), non *piescal
cegatu, ceguera, cegaratu (de ciegu), non *cigatu, *ciguera, *cigaratu
portellera (de portiella), non *portillera
1.3.3.3. En pallabres como les siguientes:
ceniza, non *ciniza
escuru, non *oscuru
seor, non *sior
vecn, non *vicn
vexiga, non *vixiga
1.3.4. ESCRITURA DE E TONA NES FORMES VERBALES
1.3.4.1. Escrbese e tona cuando nes correspondientes formes fuertes atopamos una e tnica:
18

secar (non *sicar): yo seco


enllenar (non *enllinar): yo enlleno
xelar (non *xilar): yo xelo
fregar (non *friegar): yo frego
pescar (non *piscar, nin *piescar): yo pesco
mercar (non *miercar): yo merco
1.3.4.2. Cuando nes correspondientes formes fuertes hai un diptongu tnicu ie:
sentir (non *sintir): yo siento
alvertir (non *alvirtir): yo alvierto
espertar (non *espiertar): yo espierto
pesllar (non *pisllar, nin *piesllar): yo piesllo
ximelgar (non *ximilgar): yo ximielgo
alendar (non *aliendar): yo aliendo
amestar (non *amiestar): yo amiesto
apegar (non *apiegar): yo apiego
apertar (non *apiertar): yo apierto
camentar (non *camientar): yo camiento
deprender (non *depriender o *deprinder): yo depriendo
enredar (non *enriedar): yo enriedo
enrestrar (non *enristrar): yo enriestro
enterrar (non *entierrar): yo entierro
feder (non *fider): yo fiedo
ferrar (non *firrar): yo fierro
ferver (non *firver): yo fiervo
merendar (non *mirindar): yo meriendo
prender (non *prinder): yo priendo
querer (non *quirer): yo quiero
tener (non *tiner): l tien
vender (non *vinder): yo viendo
1.3.5. ESCRITURA DE U TONA NOS NOMES Y AXETIVOS
1.3.5.1. Escrbese u tona si tamos delantre de pallabres que na so familia
tienen primitivos con u tnica:
xusticia (de xustu) non *xosticia
dulzura (de dulce), non *dolzura
19

1.3.5.2. En pallabres como stes:


ciud, non *ciod
fuin, non *foin
ruin, non *roin
1.3.6. ESCRITURA DE U TONA NES FORMES VERBALES
1.3.6.1. Escrbese u tona si les correspondientes formes fuertes lleven una
u tnica:
cuspir (non *cospir): yo cuspo
tusir (non *tosir): yo tuso
sufrir (non *sofrir): yo sufro
1.3.7. ESCRITURA DE I TONA NOS NOMES Y AXETIVOS
1.3.7.1. Cuando se trate de pallabres que na so familia tienen i tnica:
infinitu (non *enfenitu), de fin
1.3.7.2. En pallabres como stes:
dibuxu, non *debuxu
dilixencia, non *delixencia
diputu, non *deputu
militar, non *melitar
ministru, non *menistru
minutu, non *menutu
oficina, non *ofecina
principiu, non *prencipiu
visita, non *vesita
1.3.8. ESCRITURA DE I TONA NES FORMES VERBALES
1.3.8.1. Cuando les correspondientes formes fuertes lleven una i tnica:
midir (non *medir): yo mido
pidir (non *pedir): yo pido
dicir (non *decir): yo digo
rindir (non *rendir): yo rindo
20

siguir (non *seguir): yo sigo


sirvir (non *servir): yo sirvo
tiir (non *teir): yo tio
vistir (non *vestir): yo visto
ximir (non *xemir): yo ximo
consiguir (non *conseguir): yo consigo
despidir (non *despedir): yo despido
1.3.9. ESCRITURA DE DIPTONGOS UE, IE EN SLABA TONA
Pelo xeneral, los diptongos tnicos ue, ie de los nomes y axetivos y de
les formes verbales fuertes, presenten o y e, respeutivamente, nos derivaos y formes dbiles, como se dex afitao en 1.3.1.2, 1.3.2.2, 1.3.3.2
y 1.3.4.2. Sicas, el diptongu pue caltenese en casos como stos:
1.3.9.1. Nos nomes y axetivos: nos derivaos fechos colos sufixos -n, -n y
-ucu:
cieln, de cielu
geln, de gelu
gertina, gertn, gertn, gertucu, de gertu o gerta
gesn, gesn, gesucu (y gesera, gesudu), de gesu
geyn, geyn, geyucu (y geyada, geyera), de geyu
muelina, muelona, mueluca, de muela
piedrina, piedrona, piedruca, de piedra
tierrina, tierrona, tierruca, de tierra
vieyn, vieyn, vieyucu (y vieyera), de vieyu
ciegun, de ciegu
cuerdina, cuerdona, cuerduca, de cuerda
cuevina, cuevona, cuevuca, de cueva
nuechina, nuechona, nuechiquina, de nueche
nuevn, nuevn, nuevucu, de nuevu
puertina, puertona, puertuca, de puerta
puebln, puebln, pueblucu, de pueblu
portiellina, portiellona, portielluca, de portiella
1.3.9.2. Nos derivaos de diez: diecisis, diecisiete, etc.
1.3.9.3. Nos verbos, en casos como estos:
geyar, yo geyo
21

ufiertar, yo ufierto
ageyar, yo ageyo
1.4. VOCALES TONES FINALES
1.4.1. VOCAL FINAL -A
Cuando na fala alternen en posicin final de pallabra /-a/ y /-e/, aconsyase escribir -a. Exemplos:
puerta, non *puerte
sidra, non *sidre
cura, non *cure
cerca, non *cerque
1.4.2. VOCALES FINALES -U, -O
1.4.2.1. En final de pallabra, escrbese -u:
a) Nos nomes con artculu el, seyan cuntables o non:
llobu, neu, quesu, cuchu, lasturianu llingua, el blancu color
(Ver 2.2.1.1.a)
b) Nos axetivos de xneru masculn (ver 2.3.1.1.a).
c) Nel primer elementu sustantivu duna pallabra compuesta:
decretu-llei, cabudau
d) Nes locuciones formaes a base dun elementu sustantivu (ver
2.12.13, 2.13.7):
a gustu, al carrapochu, al debalu, al llau de, al rebuscu de, al rodiu, dacuerdu con, de regeyu, en mediu, etc.
e) Nos alverbios dafechu, darru, davezu, llueu y de xuru (ver
2.12.1.3).
1.4.2.2. A la fin de pallabra escrbese -o nestos casos:
a) Nos nomes como fierro, pelo, filo (ver 2.2.1.1.a), mano y nos
apcopes radio, foto, moto, auto, metro, quilo (ver 2.2.1.1.a) y
2.2.3.1.c).
22

b) Nos plurales de nomes y axetivos masculinos: neos, llobos, etc.


c) Nos axetivos en concordancia neutra (ver 2.3.4 y 3.5).
d) Nel primer elementu axetivu duna pallabra compuesta: polticorelixosu o politicorrelixosu, gallego-asturianes o gallegoasturianes.
e) Los numberales:
cuatro, cinco, ocho, cero y los sos compuestos
(pero non cientu, que tien valor de sustantivu)
f) Lindefinu dalgo.
g) Nos alverbios en xeneral (ver 2.12.1).
h) Nes locuciones formaes a base dun axetivu (ver 2.12.13,
2.13.7):
a lo cabero, a lo llargo de, de contino, en serio, en xunto, un poco, xunto a, etc.
i) Nes formes verbales:
Na 1 persona del singular del presente dindicativu de tolos
verbos:
yo falo, yo apurro, yo bebo, yo faigo, yo xorrezo, etc.
Na 1 persona del plural de tolos tiempos y moos verbales:
ns falamos, ns apurrimos, ns bebemos, ns facemos, ns
xorrecemos, etc.
Na 3 persona del singular del indefinu de dellos verbos irregulares:
l vieno, l dixo, l supo, l traxo, l punxo, etc.
Nos xerundios:
falando, faciendo, apurriendo
j) Nos pronomes conmigo, contigo, consigo (y migo, tigo, sigo).
k) Nes preposiciones baxo, cabo, so y sobro.
l) Na conxuncin pero.
23

1.4.3. VOCALES FINALES -E, -I


1.4.3.1. Como norma de calter xeneral, encamintase fixar na escritura la terminacin -e naquellos casos nos que la fala alterne /-e, -i/. Exemplos:
monte (non *monti)
tarde (non *tardi)
fonte (non *fonti)
nueche (non *nuechi)
lleche (non *llechi)
1.4.3.2. De toes maneres, habr escribise con -i final:
a) Los demostrativos esti, esi y aquelli (tamin aquel).
b) El pronome personal elli (tamin l).
c) El numberal venti.
d) La 1 persona del singular del indefinu de dellos verbos irregulares:
yo dixi, yo vini, yo traxi, yo fixi, etc.
e) La 2 persona del singular del indefinu de tolos verbos:
tu falasti, tu bebisti o bebiesti, tu apurristi o apurriesti, etc.
f) Limperativu singular de los verbos de la 2 y 3 conxugaciones,
opuesta a la 3 pers. del sg. del presente dindicativu, con -e:
bebi tu (pero: l bebe)
apurri la caxa (pero: l apurre la caxa)
g) Los alverbios siguientes:
cuasi, ayeri, ayuri (tamin ayures), dayuri (tamin dayures), nenyuri (tamin nenyures)
1.5. VOCALES TONES INICIALES SIGUES DE NASAL
1.5.1. ESCRITURA DE AN- INICIAL
Escrbense con an-:
andecha (non *endecha)
anfiler (non *enfiler)
24

angazu (non *engazu nin *ingazu)


anguao (non *enguao)
anque (non *enque)
1.5.2. ESCRITURA DE EN-, EM- INICIALES
Escrbense en- y em- en principiu de pallabra en casos como estos:
embelga
emponer (poner en camn), pero imponer (escontra la volunt)
emprestar
enanchar
enantes (non *anantes)
enfilar
enllenar
enquivocu (non *inquivocu)
entafarrar (non *antafarrar)
entainar (non *antainar)
ente (non *inte)
entncenes (non *antncenes)
ents (non *ants)
enxams (non *inxams)
1.5.3. ESCRITURA DE IN-, IM- NOS CULTISMOS
Los comienzos de pallabra in-, im- caltinense con esta escritura na
so adautacin al asturianu:
importante (non *emportante)
indicin (non *endicin)
industria (non *endustria)
inseutu
infestar (non *enfestar)
inmaduru
intencin (non *entencin)
invisible (non *envisible)
Tamin sescriben con in- los verbos insertar ~ inxertar, inxerir.
1.5.4. ESCRITURA DE LOS PREFIXOS INTER-, INTRA-, INFRAEscrbense con in- los prefixos cultos inter-, intra- y infra-:
internacional (non *enternacional)
25

infrarroxu (non *enfrarroxu)


intramuscular (non *entramuscular)
interpretar (non *enterpretar)
1.5.5. ESCRITURA DE N- INICIAL
Escrbense con n- inicial pallabres como estes:
naguar (non *enaguar)
namorase (non *enamorase)
naspiar (non *enaspiar)
norabona (non *enhorabona)
noramala (non * enhoramala)
1.6. DIPTONGOS, TRIPTONGOS YA HIATOS
1.6.1. DIPTONGOS
Los diptongos frmense pola xuntura nuna mesma slaba de dos vocales, de les quuna tien de ser por fuerza /i/ o /u/. Desti mou, los diptongos nasturianu son los que siguen darru:
a) Crecientes: /ia, ie, io, ua, ue, uo/. Ex.:
murnia, vieyu, pioyu, cuayar, nueche, guo!
b) Decrecientes: /ai, ei, oi, au, eu, ou/. Ex.:
entainar, llei, soi, maurecer, feu, tou
c) Mistos: /iu, ui/. Ex.:
Tiuya, xuiciu, lladroniciu
1.6.2. TRIPTONGOS
1.6.2.1. Los triptongos son xuntures de tres vocales que formen parte de la
mesma slaba. Ye preciso que la primera y la cabera vocal seyan
/i/ o /u/. Asina, los triptongos posibles nasturianu son stos: /iai, iei,
ioi, iau, ieu, iou, uau, ueu, uou, uai, uei, uoi/. Ex.:
allampiis, estropiis, estropiu, mieu, Uviu, acentuu, fueu, llueu,
gei, etc.
26

1.6.3. HIATOS
1.6.3.1. Si nes xuntures de vocales mentaes en 1.6.1 y 1.6.2 nun tn toes na
mesma slaba, dizse que tn nhiatu (ver 1.9.1.3).
1.6.3.2. Les pallabres daniciu cultu que nes sos llinges dorixe tienen hiatu, caltinenlu davezu nasturianu. Asina escrbese:
teatru, real, meteoroloxa, ideal, etc.
1.6.3.3. De toes maneres, lhiatu orixinariu faise diptongu al adautase a les
terminaciones morfolxiques propies del asturianu:
espontaneu, homoxeneu, musu, etc. (pero hiatu en espontneo,
espontnea, homoxneos, homoxnees, museos)
1.7. LES CONSONANTES
^
Los fonemes consonnticos del asturianu son: /p, t, c, k, b, d, g, y, f, ,

s, s, m, n, n, l, l, r, r/.
v

1.7.1. El fonema /p/ represntase siempre per aciu de la lletra p. Ex.:


paxu, prindar, plepa
1.7.2. El fonema /t/ represntase siempre cola lletra t. Exemplos:
atetuyar, traenta, tu
^

1.7.3. El fonema /c/ represntase siempre pela lletra ch. Exemplos:


chancla, parrocha, lleche
1.7.4. El fonema /k/ represntase per aciu de les lletres c y qu.
1.7.4.1. Escrbese c:
a) Delantre a, o, u:
caxa, cadpanu, cosa, combayar, cubil, cumal
b) Delantre I y r:
clisar, clas, clavu, creitu, cruxir, crime
27

c) A la final de slaba, naquelles pallabres dorixe cultu que caltengan la lletra c nesa posicin (ver 1.8.5.1):
eclcticu, factura, octaedru
1.7.4.2. Escrbese qu delantre les lletres e, i:
l quier, quexase, Quirs, yo quixi
1.7.4.3. La lletra k emplgase en dellos casos que sespecfiquen en 1.1.6.
1.7.5. El fonema /b/ represntase nasturianu peles lletres b o v. Como norma xeneral y preferente, escrbese b o v segn el vezu dexare afitao. De toes maneres, pa los casos non previstos, danse les siguientes normes:
1.7.5.1. Escrbese v:
a) Si ltimu de la pallabra tien v o, anque nun la tenga, cuando
lemplegu afit escribir v:
vinu, verde, vidaya, vera, povisa
(de vinum, viridem, vitalia, virilia, pulvis)
b) Nos derivaos de pallabres que lleven v:
veyura, esllava
(de vieyu, llavar)
1.7.5.2. Escrbese b:
a) Cuando ltimu de la pallabra tien b o bien otros sonos de los
que resulta hestricamente b:
Imperfeutos en -aba (del llatin -abam): falaba, falabes, trabaybemos, etc.
faba, herba, boriada, cebera, haber, trabe, xubir, xabn, llobu, rabuar, sebe
b) Nes xuntures br y bl, seyal que seyal so aniciu etimolxicu:
branu, bracu, ablana, bramente, blima, vengatible, braa
28

c) Naquellos casos nos que la tradicin escrita afit lusu de la lletra b, anque tea escontra la etimoloxa:
boda (de vota), barrer (de verrere), bermeyu (de vermiculu),
Xabel
d) Siempre que nun se dea seguranza etimolxica nin tradicin escrita.
e) Nes pallabres derivaes dotres que lleven b:
esberrellar, beberaxu, ablanar, enxabonar, xubidoria (de berrar,
beber, ablana, xabn, xubir)
1.7.6. El fonema /d/ represntase cola letra d. Exemplos:
dexar, andrn, Cuideiru
1.7.7. El fonema /y/ represntase pela lletra y. Exemplos:
mayu, yelsu, paya, muyer, abeya, espeyu, yo, yera (del verbu ser),
oyer, estoyu...
Convin tener en cuenta estos casos:
Ayer (conceyu), ayern, abeyota, afayar, choyu, poliya, (tamin pola),
maniya, (tamin mana, maniella), rodiya (tamin roda, rodiella),
lladriyu, canaya (nun confundir con canalla), maraviya (tamin marava).
1.7.8. El fonema /g/ represntase peles lletres g y gu.
1.7.8.1. Escrbese g:
a) Delantre a, o, u:
gatu, gaxapu, goxu, gorrumbu, guxn, LEntregu
b) Delantre I y r:
glayu, globu, griesca, Llangru
c) A la fin de slaba, naquelles pallabres dorixe cultu que caltengan
la lletra g nesa posicin (ver 1.8.8.1):
magnesiu, agnsticu
29

1.7.8.2. Escrbese gu delantre e, i:


guetar, guirriu
(La u pronnciase cuando sescribe ge, gi; ver 1.9.3).
1.7.9. El fonema /f/ represntase siempre cola lletra f:
facer, furacu, frayar, atmsfera, naftalina
1.7.10. El fonema // represntase peles lletres c o z:
1.7.10.1. sase c delantre les lletres e, i:
ceguar, cirigea, cirolar, xacu, entemecer, rapaces
Pero:
nazi, nazismu xunto a naci, nacismu;
enzima, enzimoloxa xunto a encima, encimoloxa
1.7.10.2. Emplgase z:
a) Ante les lletres a, o, u:
zapicu, faza, yo tarrezo, zuna
y ante la lletra i nos casos sealaos en 1.7.10.1.
b) Na xuntura zr:
zreza, zrezal, alcazre
c) En final de slaba o de pallabra:
mozcar, paez, llimaz
1.7.11. El fonema /s/ represntase siempre per ente medies de la lletra s.
Exemplos:
salguera, estru, ensame
v

1.7.12. El fonema /s/ represntase cola lletra x:


xamasca, xente, xiblar, xorrecer, paxu
1.7.12.1. Enxams sescribir *x + i (tona) + vocal:
30

xana (non *xiana), roxu (non *roxiu), xorra (non *xiorra), Xixn (non
*Xixin)
1.7.12.2. Pero habr escribise xi cuando i yel centru la slaba:
a) Cuando a la i sigue una consonante:
ruxir, xiblar
b) Nos casos de x + i (tnica) + vocal:
coruxa, llexa, ruxen, aflixu, texes, y toles pallabres acabaes en -loxa: arqueoloxa, teoloxa, etc.
c) Nos derivaos de les pallabres del apartu b) caltinse la i tres
la x al caltenese lhiatu que y amosaben:
coruxiona, llexiona
v

1.7.12.3. Pa ladautacin como /s/ (lletra x) de cultismos orixinarios del llatn y del griegu, y demprstamos dotres llinges, ver 1.8.13 y
1.8.14:
1.7.13. El fonema /m/ represntase siempre pela lletra m:
mariellu, moyar, amormiyar
Escrbese m delantre les lletres b y p. Ex.:
combayar, embaecu, embaxo, imprenta, llimpiu, arramplar
1.7.14. El fonema /n/ represntase siempre pela lletra n:
zuna, xunir
1.7.15. El fonema /n/ represntase siempre pela lletra :
v

frair, llea, seard, lloe


Na llingua escrita son lo mesmo de vlides les pallabres con n- y con
- iniciales:
nube o ube, nariz o ariz, nuedu o uedu, etc.
De toes maneres, nes pallabres dorixe cultu aconsyase xeneralizar
la n-:
normativu, natural, neuroloxa, naufraxu
31

1.7.16. El fonema /l/ ye representu siempre pela lletra l. Exemplos:


velea, filu, ralu, bonal
Aconsyasel caltenimientu de /l/ en final de slaba nestos exemplos
queenllacen con vieyes tendencies de la llingua:
coldu, dulda, selmana, xulgar, vilva (o viuda), coldicia (o cobicia), recaldar, calce, dolce (o doce), trelce (o trece), selce (o diecisis)...
1.7.17. El fonema /l/ represntase siempre pela lletra ll:
v

castiellu, Llaviana, lluna, pesllar


1.7.17.1. Pallabres con /l-/ y /l-/ iniciales
a) Como prutica habitual, adutense al asturianu con ll- les pallabres cultes que nes llinges dorixe tienen l- al principiu de
pallabra. Esto cmplese siempre en pallabres quasina se recueyen na tradicin de la llingua o en pallabres quentren en rellacin con voces populares:
llaberintu, llabial, llaboral, llaboratoriu, llapiceru, llpiz, llateral,
llatn, llector, llectura, llegal, lleicin, llepra, llpara, lletana,
lletricid (tamin electricid), lltricu (tamin elctricu), llexislar, lliberal, llibert, llicencia, llcitu, llicor, llimbu, llinguaxe, llingstica, llinia, llinterna, llira, llricu, lliteral, lliteratura, llitru, lliturxa, llonxit, llotera, lluminaria, lluminosu, llunar,
llustru, llutu, etc.
b) Nos cultismos dacoyida ms moderna pue escribise ll- o tamin l-. Exemplos:
lleucemia ~ leucemia, llicntropu ~ licntropu, llicu ~ licu, llocal ~ local, llocalid ~ localid, llocomotora ~ locomotora,
llogaritmu ~ logaritmu, llxicu ~ lxicu, lluxu ~ luxu, lluxuria
~ luxuria, etc.
c) Han escribise con l- delles pallabres quhai questremar dotres
que la llingua y tien con ll-:
lata fueya de metal / llata palu llargu
lentu que va adulces / llentu hmedu
lentes gafes / llentes hmedes
la nota musical
32

d) Tamin saconseya escribir con l- inicial los nomes xeogrficos


non asturianos:
Londres, Libia, Lisboa, Liberia, Lombarda (pero: Llen)
1.7.17.2. Pallabres con -ll- y -l- interiores
a) Aconsyase que sescriban con -l- dientro pallabra:
alantre, calor, celebrar, color, colexu, eleicin, elixir, eliminar,
relixn, milagru, peligru, etc.
b) Encamienta lAcademia que sescriban con -ll- dientro pallabra:
abellugar, allabar, allampar, allargar, allegre, apellativu, baillar,
burllar, callndrigu, collaborar, colloru (pero tamin coloru), enllazar, pallabra (pero tamin palabra), parllar, pesllar, rellatu, treslladar.
c) Escrbense con -ll- interior toles pallabres formaes cola xuntura de prefixos a pallabres quentamen per -ll- inicial:
allunizar (de lluna)
billabial (de llabiu)
billinge (de llingua)
collaborar (de llabor)
illegal (de llegal)
prollongar (de lluengu)
1.7.17.3. Pal usu de la lletra l.l. nos occidentalismos, ver 1.1.3.
1.7.18. El fonema /r/ represntase pela lletra r:
xera, lliriu
represntase pela lletra rr ente vocales:
1.7.19. El fonema /r/
perra, xorra, horru, xarru, sarriu

1.7.19.1. Cuando los fonemes /r/ y /r/ nun sopongan fonolxicamente, escrbese siempre r:
a) Al entamar una pallabra (pronnciase fuerte):
rocea, Rann, roxu, reya
33

b) Tres de les lletres n, I, s (pronnciase fuerte):


vienres, tienru, xenru, alredor, esrionar, Israel
c) Nos grupos consonnticos pr, tr, cr, br, dr, gr, fr, zr (pronnciase dbil):
bracu, drechu, granda, prunu, trabe, cruz, frayar, zreza
d) A la fin de slaba o de pallabra (pronnciase dbil):
unviar, coyer, parllar, folgar

1.7.20. La lletra h ye muda, nun representando nengn fonema. Emplgase


en ciertu nmberu de pallabres que llevaben h orixinariamente, y
en delles pallabres nes que lusu lo aconseya:
home, horru, hachu, homoxeneu, eh, hiptesis, hermanu, bah!,
oh!, ho!

1.7.20.1. Pal emplegu de h. nos orientalismos ver 1.1.2. Emplgase tamin


nes pallabres guah.e, h.ispiar.
1.8. ADAUTACIN DE LES CONSONANTES DE CULTISMOS
Dmos-yos el nome de grupos cultos a delles xuntures consonntiques quapaecen en pallabres que nun pertenecen al llatn primeru que
sasiti nel nuesu territoriu, sinn a influxos ms serondos. Eses nueves
pallabres, quen bona midida faca falta inxerir na llingua darru que yeren necesaries pa referise a conceutos o coses nueves na vida social
o intelectual del nuesu pueblu, adautronse nasturianu, pelo xeneral,
segn les lleis que rexen la evolucin de la nuesa llingua pero non necesariamente segn les primeres tendencies evolutives del llatn. El fechu dalmitir pallabres nueves (cultismos o semicultismos) dase en toles llinges y plantea problemes; cana delles tien la so particular
hestoria nesi sen, pero lleven darru dellos problemes aados naquelles fales que, como la nuesa, dexaron demplegase pa referise a determinaes estayes conceutuales. Asina vese que la llingua asturiana tien
quarreblagar gei percima de toa una riestra de torgues tuniques que
ponen al so caminar dalgunos trminos que fai falta iguar pa referise a
tou tipu de realidaes.
34

1.8.1. LOS FINXOS PELOS QUE MOS EMPOBINAMOS


Los finxos quempobinen a esta Academia de la Llingua nel camn normativu ms amaosu lleven a conxugar los aspeutos que siguen darru, toos ellos pernecesarios datender pa nun sesviar de lo que ye
ms aconseyable pa la llingua:
1.8.1.1. Necesid de los cultismos
La llingua tien qualmitir los cultismos que faigan falta pa dar cuenta
de toles realidaes sociales, tuniques, intelectuales, etc., pero nun
ye bono que sinxeran nel corpus llingsticu cultismos innecesarios.
LAcademia refuga lalmisin de cultismos que nun respuendan a
necesidades oxetives.
1.8.1.2. Les tendencies del idioma
Segn stes habren desaniciase la gran mayora de los grupos cultos darru que la nuesa fala, sistemticamente, tendi a una estructura de slaba abierta faciendo posibles nel marxe posnuclear
nami unidaes fonolxiques del tipu /L, N, R, s, /. Segn estes tendencies ntase que dellos de los grupos cultos coyeron un camn
que llevaba a la vocalizacin de la unid que salcontraba nel marxe posnuclear de la slaba a travis de resultaos del tipu /i, u/: aicin,
perfeutu...
1.8.1.3. Lallugamientu social de la llingua
Toa una riestra de circunstancies hestriques fixeron que la llingua
asturiana recibiere les influencies dotra llingua, el castellanu, introducida nel pas por causes ayenes y fondamente poltiques. Esto llev a que, gei, el castelln tea presente na vida asturiana y nel deprendimientu llingsticu escolar. Como castellanu y asturianu tienen
un mesmu aniciu llatn esplcase perbin que munches vegaes presenten resultaos asemeyaos y de mou especial na adautacin de
los denomaos grupos cultos. La prutica castellana llev a da-y a
esa llingua una normativa questrem dellos usos orales (vulgares)
y usos escritos (cultos), lo que treslladao al dominiu llingsticu asturianu fai que della xente interprete como vulgarismu nasturianu
lo que se tien como vulgarismu en castellanu. Les coses nun tendren que sentender asina pero cierto ye quel pesu del castellanu
35

estndar na nuesa escolarizacin torga que pueda nesti puntu dase


la normativa ms prestosa y acordies coles tendencies fniques asturianes. Nun lo entender asina sera volver el llombu a la fosca realid que yel puxu castellanizador y diglsicu. Dar unes normes mui
estremaes na adautacin de los cultismos llevaramos a torgar enformal deprendimientu escolar darru que pa un mesmu grupu cultu habren conocese dos normatives grfiques, lo que nun saconseya.
Nesti sentu les normes quagora sasoleyen nagen por alcontrar
esi puntu mediu, difcil, u se conxuga lo que ye ms de nueso colo
que fai aconseyable otra realid impuesta polos fechos ayenos a
ns. LAcademia de la Llingua Asturiana nesti puntu tampoco nun se
dixebra de los caminos escoyos por otres llinges normalizaes que
siempre siguieron siendes onde samestaben circunstancies estremaes y, a vegaes, contradictories.
1.8.2. ADAUTACIN DE GRUPOS CONSONNTICOS INICIALES
DE PALLABRA
1.8.2.1. Los grupos consonnticos cultos iniciales de pallabra, en xeneral
dorixe griegu, adutense calteniendol so primer elementu o desanicindolu. Exemplos:
gn- ~ n-: gnoseoloxa ~ noseoloxa, gnomu ~ nomu, gnsticu ~ nsticu, gnosticismu ~ nosticismu
mn- ~ n-: mnemotunicu ~ nemotunicu
ps- ~ s-: psicoloxa ~ sicoloxa, psiquiatra ~ siquiatra, psoriasis ~ soriasis, psicolxicu ~ sicolxicu, pseudpodu ~ seudpodu, psicoanlisis ~ sicoanlisis, pseudnimu ~ seudnimu, pseudoasturianista ~ seudoasturianista
pt- ~ t-: ptolemaicu ~ tolemaicu, pterodctilu ~ terodctilu, pterosauriu ~ terosauriu
1.8.2.2. Sin embargu, el grupu pn- adutase siempre ensin la primera consonante:
neumticu, neumoloxa, neumona
1.8.3. ADAUTACIN DE P FINAL DE SLABA
Sguense les orientaciones que samuesen darru:
36

1.8.3.1. Como norma xeneral, la p de fin de slaba caltinse:


-pt-: coptu, aptu, polpticu
-ps-: epilepsia, sinopsis, clepsidra
-pn-: hipnosis
1.8.3.2. Pero pue vocalizase naquellos casos rexistraos na fala.
a) Pue vocalizase en u nexemplos como estos:
-ut- ~ -pt-: aceutar o aceptar, adautar o adaptar, cusula o cpsula, conceutu o conceptu, esceuto o escepto, ineutu o ineptu, interceutar o interceptar, preceutu o preceptu, receutor o
receptor
b) Pue vocalizase en i nestos otros casos:
-ic- ~ -pc-: aceicin o acepcin, conceicin o concepcin, esceicin o escepcin, receicin o recepcin, perceicin o percepcin, deceicin o decepcin
c) Desanciase en pallabres como ocalitu, ocalital.
1.8.4. ADAUTACIN DE T FINAL DE SLABA Y DE PALLABRA
1.8.4.1. Como norma xeneral, la t final de slaba de los cultismos caltinse
na escritura del asturianu escritu. Exemplos:
-tm-: atmsfera
-tn-: etnoloxa
1.8.4.2. En final de pallabra caltinse nos llatinismos del tipu hbitat, accsit, supervit, dficit, pero suprmese en pallabres como carn, rob, xal.
1.8.5. ADAUTACIN DE C FINAL DE SLABA
La c final de slaba almite delles adautaciones nasturianu:
1.8.5.1. Como norma de calter xeneral, la -c final de slaba consrvase.
Exemplos:
-cc-: diccionariu, succin, cccidu, ficcin, destruccin, accesu
37

-ct-: actu, actor, conflictu, secta, vector, tractor, factor, edictu, hectmetru, nctar
-cd-: sincdoque
-cn-: arcnidu, acn
1.8.5.2. En delles circunstancies la c final de slaba pue vocalizase.
a) Pue vocalizase como i, lo quasocede davezu nes terminaciones
-aicin ~ -accin y -eicin ~ -eccin:
-aic- ~ -acc-: aicin o accin, astraicin o astraccin, atraicin o
atraccin, redaicin o redaccin, contraicin o contraccin
-eic- ~ -ecc-: afeicin o afeccin, eleicin o eleccin, lleicin o
lleccin, coleicin o coleccin, perfeicin o perfeccin, proteicin o proteccin, direicin o direccin, proyeicin o proyeccin, seicin o seccin
b) Pue vocalizase como u nestos casos:
-aut- ~ -act-: astrautu o astractu, artefautu o artefactu, caruter o
carcter, compautu o compactu, contautu o contactu, detrautor o detractor, impautu o impactu, intautu o intactu, pautu o pactu, prutica o prctica, tutica o tctica, didutica o
didctica
-eut- ~ -ect-: afeutu o afectu, arquiteutu o arquitectu, aspeutu o
aspectu, circunspeutu o circunspectu, coleutivu o colectivu,
correutu o correctu, reutu o rectu, dialeutu o dialectu, inspeutor o inspector, insurreutu o insurrectu, perfeutu o perfectu, perspeutiva o perspectiva, predileutu o predilectu, proteutor o protector, proyeutu o proyectu
-eud- ~ -ecd-: anudota o ancdota
-eun- ~ -ecn-: tunica o tcnica
1.8.6. ADAUTACIN DE B FINAL DE SLABA Y DE PALLABRA
La b final de pallabres dorixe cultu adutase nasturianu como sigue:
1.8.6.1. Como norma xeneral, caltinse la b final de slaba. Exemplos:
-bd-: abdicar, abdome, abductor
-bc-: obcecu
-bs-: absurdu, absolutu, subsidiu, absorber, observar
38

-bt-: obtusu
-bv-: subvencin, obviu
v

1.8.6.2. Pero pirdese cuando-y sigue una x (fonema /s/):


-bx- > -x-: oxetu, suxetu, oxetivu, suxetivu, oxecin, suxuntivu
1.8.6.3. Ha tenese tamin en cuenta quel prefixu cultu sub-, cuando ye productivu, pue adautase col prefixu patrimonial so- Exemplos:
sollingual, sorrayar, somarn, soxneru, etc.
1.8.6.4. La b final de pallabra caltinse nel asturianu escritu:
baobab, etc.
1.8.7. ADAUTACIN DE D FINAL DE SLABA
La d final de slaba de les pallabres dorixe cultu adutase nasturianu
como sigue:
1.8.7.1. La norma xeneral fai que se caltenga na escritura la d final de slaba nes pallabres daniciu cultu. Exemplos:
-dm-: admonitoriu, cadmiu
-dqu-: adquirir, adquisicin
-dv-: advenedizu, adversariu, advientu (pero avientu mes)
1.8.7.2. Pero desapaez de la escritura si nel cultismu va siguida duna x (fonema /s/):
-dx- > -x-: axetivu, axuntar, axudicar, etc.
v

1.8.7.3. La d final de slaba convirtese en l notros casos:


-dm- > -lm-: alministrar, almitir, etc.
-dv- > -lv-: alverbiu, alvertir, etc.
1.8.8. ADAUTACIN DE G FINAL DE SLABA
1.8.8.1. La tendencia xeneral empobina al caltenimientu de la g final de slaba nos cultismos. Exemplos:
39

-gd-: magdaleniense
-gm-: sintagma, magma, pigmentu, fragmentu, dogma
-gn-: agnsticu, dignu, dignid, lignitu, magnesiu, signu, significu,
cognitivu
1.8.8.2. Sicas, desanciase naquelles pallabres onde vezu talu tea perafitu
na fala popular:
-gd- > -d-: madalena
-gn- > -n-: inorante, inorancia, insinia, malinu, repunu, repunancia,
repunante
1.8.9. ADAUTACIN DE F FINAL DE SLABA
Como norma de calter xeneral, caltinse la f final de slaba nes pallabres dorixe cultu. Exemplos:
-ft-: difteria, aftosa, naftalina, oftalmoloxa, etc.
1.8.10. ADAUTACIN DE M FINAL DE SLABA
1.8.10.1. El caltenimientu de m a lo cabero de slaba ye tendencia xeneral
na adautacin de les pallabres cultes. Exemplos:
-mn-: amnesia, amnista, himnu, ximnasia, omnvoru, etc.
1.8.10.2. En final de pallabra, la m consrvase na escritura de los cultismos:
rquiem, referndum, lbum, memorndum, etc.
1.8.11. ADAUTACIN DE N FINAL DE SLABA Y DE PALLABRA
La -n final de slaba o de pallabra en cultismos adutase al asturianu acordies con estos criterios:
1.8.11.1. La secuencia nn caltinse na escritura, en coincidencia coles pallabres tradicionales como ennegrecer, ennialar, flennos. Exemplos:
innatu, innecesariu, innoble, etc.
1.8.11.2. Escrbese n final de slaba en:
40

inmortal, inmoral, inmerecu, inmobiliaria, inmunoloxa, inmanente,


conmiseracin, conmemorar, etc.
1.8.11.3. En final de pallabra, la n de les pallabres daniciu cultu desanciase nes terminaciones -men, -xen, siguiendo asina a les pallabres
patrimoniales como dentame, velame, lloriame, furame, etc.;
Exemplos:
abdome, esame, dictame, rxime, marxe, volume, resume, orixe,
Carme, etc.
1.8.12. ADAUTACIN DE GRUPOS CONSONNTICOS EN FINAL DE
SLABA O DE PALLABRA
Les voces daniciu cultu que presenten grupos consonnticos en final de slaba o de pallabra, adutense acordies con estos criterios:
1.8.12.1. El grupu consonnticu ps de fin de pallabra caltinse na escritura
de les pallabres cultes:
bceps, trceps, frceps, etc.
1.8.12.2. La tendencia xeneral empobina a la perda del primer elementu del
grupu -bs final de slaba, dexando nami s final de slaba na escritura. Exemplos:
-bsc- > -sc-: escuru, ascisa
-bst- > -st-: astrautu, astenese, sustancia, sustantivu, sustratu, astemiu
1.8.12.3. El grupu consonnticu -ds final de slaba caltinse na escritura.
Exemplos:
adscribir, adstratu, etc.
1.8.12.4. Grupu ns
a) El grupu ns final de slaba caltinse na escritura. Exemplos:
-nsc-: inscribir
-nsp-: inspiracin, conspiracin, circunspeutu, inspeicin
-nst-: constar, circunstancia, constitucin, institutu, instancia,
constancia, constelacin, constituyir, instintu, instrumentu
41

b) Pelo contrario, les pallabres cultes quamuesen el prefixu transsiguu de consonante xeneralcense col prefixu patrimonial asturianu tres-, segn encln de la llingua:
tresmitir, tresferencia, tresformar, tresvasar, treslladar, tresllucir, trescribir, tresparente, tresponer, tresportar, etc.
1.8.12.5. El grupu rs final de slaba caltinse na escritura de les pallabres
dorixe cultu. Exemplos:
-rsp-: perspeutiva
-rst-: supersticiosu
1.8.13. ADAUTACIN CON X
1.8.13.1. Como prutica habitual y tradicional, nasturianu adutense col fonema /s/ (lletra x) aquelles pallabres cultes que, tomaes del griegu
o del llatn, sescriben neses llinges con ge, gi. Exemplos:
xeoloxa, rexistrar, xeneral, inxeniu, xil, hidrxenu, mxicu, vixilar,
xestin, axente, xenitivu, enerxa, ximnasia, xigante, pxina,
pedagxicu, vexetal, aflixir, anxines, biolxicu, xineclogu, etc.
v

Nesti sen, ladautacin faise acordies colos usos de la lletra x


nasturianu, desaniciando la secuencia xi cuando la vocal nun ye
centru de slaba (ver 1.7.12). Exemplos:
naufraxu, alerxa, prestixu, rexn, contaxu, demagoxa, estratexa,
sufraxu, hemorraxa, maxa, antropofaxa, lliturxa, colexu, etc.
1.8.13.2. Les pallabres cultes quen griegu o en llatn tienen i o hi con valor
consonnticu adutense al asturianu de delles maneres:
v

a) Adutense con /s/ (lletra x) pallabres como:


axacente, axetivu, conxetura, coxuntura, dixuntu, dixuntivu, inxuria, maxest, maxestticu, oxetu, suxetu, xerarqua, xurisdiccin, etc.
b) Adutense con /y/ (lletra y) otres pallabres como:
proyeutu, yodu, inyeicin, peyorativu, trayeutu, trayectoria
v

c) Ladautacin con /s/ (lletra x) ye la que se fai con pallabres emprestaes que nes llinges dorixe tienen [x] (jota), [s], [z] o [dz].
v

42

Exemplos:
xarr, xal, xofer, xampn, xardn, xamn, xefe, clix, xampin, bolxevique, xerez, etc.
1.8.14. ADAUTACIN DE CULTISMOS QUE NORIXE TIENEN X
1.8.14.1. Adutense con lletra x munches pallabres cultes quen griegu o en
llatn sescriben cola lletra x. Desta miente:
a) Nallugamientu inicial de pallabra:
xenofobia, xenn, xerocopia, xilfonu, xilografa, etc.
b) Nallugamientu final de pallabra:
brax, cccix, trax, slex, fax, etc.
c) Cuando va en posicin intervoclica o delantre de h- muda:
anexu, bauxita, boxu, complexu, convexu, coxis, exerciciu,
exrcitu, exhibir, exiliu, existir, xitu, xodu, exoftalmia, exogamia, exticu, fixar, heterodoxu, hexaedru, hexgonu, hexmetru, hexaslabu, lxicu, maxilar, nexu, xidu, praxis,
prefixu, prximu, reflexivu, sexu, sintaxis, sufixu, taxi, txicu, etc.
d) Ha tenese en cuenta que les pallabres quamuesen orixinariamente les terminaciones -xia, -xin y la secuencia xi + vocal
adutense nasturianu como -xa, -xn y x + vocal. Exemplos:
anorexa, asfixa, asfixar, galaxa, heterodoxa, papiroflexa, anexn, conexn, crucifixn, complexn, reflexn, axoloxa,
axoma, axomticu, etc.
1.8.14.2. Adutense con s:
a) Cuando la x orixinaria satopa delantre consonante dientro la
pallabra, o en final de slaba:
esceicin, escelente, escesu, esclamar, esclusivu, escursin,
espedicin, esperimentu, espertu, esplicar, esplorador, esplotacin, esponer, esposicin, esterior; estraordinariu, estraterrestre, sestu, testu, yustapuestu, etc.
43

b) Ye posible escribir x o s nes siguientes pallabres:


esame ~ exame, esixir ~ exixir, osxenu ~ oxxenu, esistir ~
existir, situ ~ xitu y esaxerar ~ exaxerar
1.9. SOFITOS DE LA ESCRITURA
Nasturianu, como normalmente se fai notres linges, emplguense na
escritura una riestra de marques que valen pa encontar la llectura dun
testu. Llammoslos sofitos de la escritura, y son:
Iacentu ()
Iapstrofu ()
la diresis ()
el guin curtiu (-)
el guin llargu ()
los signos dinterrogacin o dentruga (?)
los signos dalmiracin (!)
la coma (,)
el puntu (.)
el puntu y coma (;)
los dos puntos (:)
los puntos suspensivos ()
el parntesis ( )
les comines (), ()
1.9.1. LACENTU
Yel signu que val pa indicar, en dellos casos, cula ye la slaba tnica duna pallabra. Emplgase acordies coles normes que siguen darru:
1.9.1.1. Normes xenerales dacentuacin
Como normes xenerales, lleven acentu:
a) Toles pallabres agudes acabaes en vocal, -n o -s:
seard, xal, esqu, l fal, virt, caxn, mangun, Avils, carics, cangus, atrs, ciszs
b) Toles pallabres llanes acabaes en consonante que nun seya nin
-n nin -s:
cncer, crcel, ndiz, llpiz
44

c) Toles pallabres esdrxules:


cmbaru, plganu, llstima, xriga
d) Los monoslabos, como norma xeneral, nun lleven acentu:
llau, deu, fai, mieu, de mio, de to, da, fui, soi, dio, vio, etc.
(De toes maneres, s lleven acentu los que se sealen en 1.9.1.7.a).
1.9.1.2. Acentuacin de diptongos y triptongos
Siempre que faiga falta acentuar un diptongu o un triptongu, siguiendo les normes xenerales de 1.9.1.1, fadrse llantando lacentu na vocal ms abierta:
Agudes: faci, desfi, Tinu, falu, fali, amurniu (pero amurniao, amurniaos), Uviu, iguis, iguu, persi
Llanes: caruter
Esdrxules: tunicu, virmene, gvara, pruticu, utica, miniques
1.9.1.3. Acentuacin nos hiatos
a) Cuando dos vocales que presenten toles condiciones pa formar
un diptongu (segn safita en 1.6.1), pertenecen a dos slabes estremaes, dizse que tn nhiatu. Esti fechu reflxase na escritura
llantando acentu grficu na vocal ms zarrada. Exemplos:
maz, fecu, allegra, tu tres, coros, falcatra, tu acentes, yo
acento, partu, ruu, influu, etc.
b) Tamin ye norma emplegar lacentu grficu nes xuntures /ii/.
Nesti casu, Iacentu llntase sobre la vocal tnica:
fina, Marina, sali, apurri, etc.
c) Cuando trs vocales que presenten toles condiciones pa formar
un triptongu (segn safita en 1.6.2) tn repartes en dos slabes
estremaes, llntase acentu grficu na vocal zarrada que seya tnica. Exemplos:
vs fadrais, vs apurreis, fuecu (despeutivu de fueu), fuen (diminutivu de fueu), etc.
45

1.9.1.4. Acentuacin de formes verbales con pronome enclticu


a) Si una forma verbal lleva acentu por s mesma, consrvalu al
amesta-y n o dos pronomes tonos:
mand, mandlu; falis, falisme; dics, dicsnos; faces, faceslo; llev, llevvoslo
b) Cuando se-y amiesta n o dos pronomes tonos a una forma
verbal que nun tien acentu por s sola, pondrse-y sil conxuntu
resulta una pallabra esdrxula (ver 1.9.1.1.c):
curia, criala
presta, prstame
dixo, dxovos
dixo, dxo-yos
falen, flente
c) Nesti sen, y anque non siempre seya asina na pronunciacin, a
efeutos ortogrficos el pronome -y cunta siempre como una slaba:
quita, quta-y
da, da-y, pero d-yla
fala, fla-y
dan, dan-y, pero: dn-ylo

1.9.1.5. Acentuacin dalverbios en -mente


Los axetivos a los que se-yos amiesta -mente conserven lacentu si
y enantes lu llevaben:
lxica, lxicamente
fcil, fcilmente
llana, llanamente
pero:
seria, seriamente
guapa, guapamente

1.9.1.6. Acentuacin nes pallabres compuestes


Nos compuestos separtaos por guin curtiu, acentense los dos elementos independientemente:
46

un problema poltico-relixosu
un fenmenu fsico-qumicu
1.9.1.7. Acentuacin diacrtica
En delles ocasiones, Iacentu emplgase pa estremar una pallabra
dotra de la mesma espresin, desaniciando asina toa posibilid
denquivocu.
a) Acentuacin de monoslabos
Acentense los siguientes monoslabos, pa estremalos na escritura de les pallabres que se citen al llau:
(esclamativu), pero a (preposicin)
l (otra cosa), pero al (a + el)
p (nome), pero pa (preposicin) (atencin: los pas, la ma)
n (pronome), pero un (axetivu)
nn (en + n), pero nun (en + un; negacin)
l (pronome), pero el (artculu)
nl (en + l), pero nel (en + el)
dl (indefinu), pero del (de + el), dl (de + l)
ns (nosotros, nosotres), pero nos (= mos tonu)
vs (vosotros, vosotres), pero vos (tonu)
ms (alverbiu), pero mas (conxuncin = pero; plural de ma)
tn (verbu tar), pero tan (alverbiu de cantid)
s (verbu saber; verbu ser), pero se (pronome tonu)
s (afirmacin; pronome), pero si (condicional)
y (alverbiu), pero ya (conxuncin y)
b) Acentuacin dinterrogativos y esclamativos:
Los interrogativos y esclamativos lleven toos acentu, estremndose asina na escritura de los relativos:
Interrogativos y esclamativos: qu, quin, cmo, cuntu,
cunta, cunto, cuntos, cuntes, cundo, nde, ~ a, cul
~ culu, cula, culo, culos, cules.
Pero relativos: que, quien, como, cuantu, cuanta, cuanto,
cuantos, cuantes, cuando, onde, u ~ au.
c) Acentuacin de los demostrativos y del alverbiu solo:
Los demostrativos y lalverbiu solo acentense cuando pudiera
dase la posibilid de confusin dientro la oracin.
47

d) Acentuacin del numberal tres:


El numberal tres pue acentuase (trs) cuando se diere la posibilid de confusin cola preposicin homfona:
Marcharon tres dellos detrs dellos
Marcharon trs dellos 3 dellos
e) Acentuacin de la preposicin nte:
La preposicin ante delantre de tien una variante nte, que
sestrema pel acentu de la preposicin ente metanes de. Exemplos:
axuntronse ante la ilesia = axuntronse nte la ilesia
la to casa ta ente la ilesia y el xulgu
1.9.1.8. Otros casos dacentuacin
a) Acentase la conxuncin o cuando satopa ente cifres arbigues.
Ex.:
2 3, pero: dos o tres
b) Los conxuntos resultantes de xuntar el prefixu per- a una pallabra, lleven acentu si se cumple la norma dacentuacin dagudes
que safita en 1.9.1.1.a):
bien, pero perbin
son, pero persn
feu, pero perfu
1.9.1.9. Acentuacin de mayscules
Les regles dacentuacin aplquense lo mesmo nes lletres minscules como nes mayscules:
LLANGRU, SEARD, VIRMENE, XIXN, FLES-Y
1.9.2. LAPSTROFU
Ponse cuando desapaez un sonu, acordies colo que sealen les normes (ver 3.1), a nun ser cuando la pallabra allugada delantre o detrs
del trminu quapostrofa va ente comines.
Ex.:
esi testu ta copiu de Actes Xenerales del Conceyu
sacaron les instrucciones de la Aplicacin prutica
48

1.9.3. LA DIRESIS
Ponse diresis enriba la u cuando fai falta lleer esta vocal nes combinaciones ge, gi:
gesu, gevu, Gerres, llingina, ge, gei, gisqui, agina, LAgeria.
1.9.4. EL GUIN CURTIU
Emplgase guin curtiu:
a) Delantrel pronome personal -y y nel so plural -yos, en tolos casos:
da-y pan, hai que-y lo dar, nun-y lo deas, quin-y lo dixo?
b) Pa separtar una forma verbal terminada en -l, dun pronome enclticu lu, la, lo, los, les:
esi llibru ye caru, pero valir val-lo
les llenteyes gel-les, que gelen bien
nun molisti caf? pues muel-lo
c) En dellos compuestos:
poltico-relixosu, decretu-llei
d) Nes onomatopeyes repetitives:
chquele-chquele, ruxe-rux, xu-xu...
e) Pa indicar quuna pallabra sigue na ringlera siguiente:
yeren asturianos
f) Pa separtar les formes verbales de 3 persona de singular terminaes en -s del pronome enclticu se:
La ropa cues-se rpido
1.9.5. EL GUIN LLARGU
Emplgase nos casos siguientes:
a) Pa encabezar el falamientu dun personaxe.
b) Pa facer un incisu dientro una oracin.
49

1.9.6. LOS SIGNOS DINTERROGACIN O DENTRUGA


Emplguense al principiu y a la fin duna interrogacin o entruga direuta:
Qu faes?
1.9.7. LOS SIGNOS DESCLAMACIN
Emplguense al principiu y a la fin duna esclamacin:
Qu fru fai!
1.9.8. LA COMA
Ponse cuando se da una pausa curtia dientro la oracin.
1.9.9. EL PUNTU
Apaez nestos casos:
a) Cuando la pausa ye ms llarga que la sealada pola coma.
b) Nes abreviatures.
c) Al finar un escritu.
1.9.10. EL PUNTU Y COMA
sase pa indicar una pausa de llargor intermediu ente la sealada
pola coma y pol puntu.
1.9.11. LOS DOS PUNTOS
Emplguense:
a) Pa presentar daqu cosa:
Haba fruta de toles clases: mazanes, peres, nisos, figos y piescos.
b) Al entamar a falar un personaxe:
Nun ye ms queso: ganes de falar.
c) Tres del saludu nes cartes:
Estimu collaciu: Pela presente rugote...
50

1.9.12. LOS PUNTOS SUSPENSIVOS


sense:
a) Pa indicar quuna enumeracin nun ta peracabada:
Taba ell tola xente: el p, la ma, los fos, el cuu...
b) Cuando se quier dexar daqu ensin citar:
Sabes cmo llam a Xuan? Llamlu... Nun te lo digo
1.9.13. EL PARNTESIS
El parntesis emplgase pa facer un incisu dientro duna oracin.
1.9.14. LES COMINES
Utilcense:
a) Pa reproducir al pie de la lletra un testu o un fragmentu de testu.
b) Pa destacar una pallabra dientrol testu.
1.9.15. EMPLEGU DINICIAL MAYSCULA
Escrbese inicial mayscula:
a) Al entamar un escritu.
b) Dempus de puntu.
c) Dempus de dos puntos al entamar les cartes.
d) Nos nomes propios.

51

2. MORFOLOXA
2.1. LARTCULU
2.1.1. Les formes del artculu son stes:

singular
plural

masculn

femenn

neutru

el

la

lo

los

les

2.1.2. Pa los casos dapostrofacin y contraicin del artculu, ver 3.1.1, 3.1.2,
3.2.1 y 3.2.2.
2.2. EL NOME O SUSTANTIVU
2.2.1. NOMES MASCULINOS. SINGULAR Y PLURAL
2.2.1.1. Los nomes masculinos presenten les siguientes terminaciones pal
singular y pal plural:
a) singular -u / plural -os:
el llobu, los llobos
el furacu, los furacos
Aconsyase xeneralizar la -u nel singular en tolos casos, anque
na fala pueda alternar cola pronunciacin [-o]. De toes maneres,
pue escribise -o nestos nomes:
el fierro (opuesto a el fierru)
el pelo (opuesto a el pelu)
el filo (opuesto a el filu)
53

Tamin sescribe -o nos nomes masculinos auto, metro, quilo,


que son apcopes despresiones ms llargues.
(Ver 1.4.2.1.a y 1.4.2.2.a)
b) singular -a / plural -es:
el cura, los cures
el da, los des
el problema, los problemes
(Ver 1.4.1)
c) singular -e / plural -es:
el monte, los montes
el ferre, los ferres
(Ver 1.4.3)
d) singular -e / -enes (en nomes daniciu cultu):
el resume / los resmenes
el dictame / los dictmenes
En voces patrimoniales sguese la norma anterior: el dentame /
los dentames.
e) singular en vocal tnica / plural -s:
Iesqu, los esqus
el xal, los xals
el sof, los sofs
el tab, los tabs
f) singular en diptongu o triptongu acabu en -i / plural -is:
el rei, los reis
el cai, los cais
el xersi, los xersis
g) singular en consonante / plural consonante + -es:
el llagar, los llagares
lanimal, los animales
el fontn, los fontanes
el llimaz, los llimaces
el pex (tamin pexe), los pexes
Pero:
54

g1) singular -n / plural -inos:


el sobrn, los sobrinos
el vecn, los vecinos
el moln, los molinos
el camn, los caminos
el rapacn, los rapacinos
el xatn, los xatinos
g2) singular -n / plural -onos ~ -ones (en nomes sufixaos):
larboln, los arbolonos ~ los arbolones
el xatn, los xatonos ~ los xatones
Con nomes non sufixaos, plural nicu -ones:
el camin, los camiones
el xergn, los xergones
g3) singular -z / plural -zos nestos casos:
el rapaz, los rapazos (tamin los rapaces)
el maz, los mazos
2.2.1.2. Na llingua escrita xeneralcense estes terminaciones:
a) singular -au, -u / plural -aos:
el llau, los llaos
labogu, los abogaos
el prau, los praos
el llicenciu, los llicenciaos
b) singular -u / plural -os:
el partu, los partos
el coru, los coros
el fu, los fos
c) singular -eu, -u / plural -eos:
el deu, los deos
el presu, los preseos
el musu, los museos
el castau, los castaeos
el fueu, los fueos
el sobu, los sobeos
el mieu, los mieos
55

d) singular -ou, -u / plural -oos:


el mou, los moos
el protozu, los protozoos
e) singular -dor / plural -dores:
el trabayador, los trabayadores
el llabrador, los llabradores
el ruxidor, los ruxidores
el repartidor, los repartidores
el corredor, los corredores
f) singular -deru / plural -deros:
el panaderu, los panaderos
el xingaderu, los xingaderos
el comederu, los comederos
el llavaderu, los llavaderos
el ruxideru, los ruxideros
g) singular -doriu / plural -dorios:
el sumidoriu, los sumidorios
2.2.1.3. Nomes masculinos cola mesma forma nel singular y nel plural: caltienen la mesma forma nel singular y nel plural los nomes llanos
quacaben en -s:
el llunes, los llunes
el martes, los martes
el xueves, los xueves
el parages, los parages
el picafayes, los picafayes
el saltapraos, los saltapraos
2.2.1.4. Nomes masculinos que sempleguen siempre nel plural. Exemplos:
los maraones
los antioyos
2.2.1.5. Nomes que sempleguen indistintamente nel singular y nel plural.
Exemplos:
el pantaln = los pantalones
el calzn = los calzones
el culiestru = los culiestros
56

2.2.1.6. Convin tener en cuenta que nasturianu puen llevar artculu el estos nomes:
el gripe, el sal, el miel, el llume, el sartn, el cal, el llabor, lubre, etc.
2.2.2. NOMES FEMENINOS. FORMACIN DEL FEMENN
2.2.2.1. Nasturianu, los nomes femeninos frmense acordies colos casos
que siguen darru:
a) masculn -u / femenn -a:
el llobu, la lloba
el neu, la nea
el furacu, la furaca
el fu, la fa
b) masculn -e / femenn -a:
el presidente, la presidenta
el xastre, la xastra
c) masculn en consonante / femenn cons. + a:
el seor, la seora
el coronel, la coronela
el direutor, la direutora
el rapaz, la rapaza
el sobrn, la sobrina
el rapazn, la rapazona
el xatn, la xatina
2.2.2.2. Na llingua escrita xeneralcense estas terminaciones:
a) masculn -u / femenn -ada:
Iabogu, labogada
el llicenciu, la llicenciada
lemplegu, la emplegada
b) masculn -u / femenn -ida:
el berru, la berrida
Son esceicin:
el fu, la fa
el tu, la ta
57

c) masculn -eu, -u / femenn -eda:


el deu, la deda
el carbayu, la carbayeda
el castau, la castaeda
el fresnu, la fresneda
d) masculn -dor / femenn -dora:
el llabrador, la llabradora
e) masculn -deru / femenn -dera:
el panaderu, la panadera
f) masculn -doriu / femenn -doria:
el llavadoriu, la llavadoria
2.2.2.3. Dellos pocos de nomes faen el femenn per aciu dun sufixu:
a) femenn -sa:
lalcalde, lalcaldesa
el conde, la condesa
el prncipe, la princesa
b) femenn -isa:
el sacerdote, la sacerdotisa
el papa, la papesa
c) femenn -ina:
el rei, la reina
2.2.2.4. Dellos pocos de nomes faen el femenn pente medies dotra pallabra distinta:
Ihome, la muyer
el p, la ma
el caballu, la yegua
el carneru, la oveya
el castrn, la cabra
el ge, la vaca
el xenru, la nuera
58

2.2.2.5. Los nomes que presenten nel masculn la terminacin -a, nun la
cambien al facer el femenn:
el xurista, la xurista
2.2.2.6. Convin tener en cuenta que nasturianu lleven artculu femenn estos nomes:
lanfiler, la blima, la calor, la canal, la co, la pantasma, la ponte, la
utre, etc.
2.2.2.7. Ha tenese en cuenta que dalgunos nomes, ente ellos los drboles
frutales, puen llevar artculu femenn o masculn:
el cubil ~ la cubil, el lleche ~ la lleche, el mar ~ la mar, el mazanal
~ la mazanal, el peral ~ la peral, el pumar ~ la pumar, el sangre ~ la sangre
Pero dellos nomes drboles frutales son nami femeninos:
la castaal, la cerezal, la cirolar, la figal, la pescal
2.2.3. FORMACIN DEL PLURAL NOS NOMES FEMENINOS
2.2.3.1. Nasturianu los nomes femeninos faen el plural acordies coles regles
que vienen darru:
a) singular -a / plural -es:
la lloba, les llobes
la nea, les nees
la puerta, les puertes
la fa, les fes
Han tenese en cuenta estos cambios na ortografa:
-za / -ces
la rapaza, les rapaces
-ca / -ques
la llueca, les llueques
-ga / -gues
la xiga, les xigues
-gua / -ges
la llingua, les llinges
59

b) singular -e / plural -es:


la llende, les llendes
c) singular -o / plural -os:
la radio, les radios
la moto, les motos
la foto, les fotos
Pero: la mano, les manes
d) singular vocal tnica / plural -s:
la xarr, les xarrs
e) singular vocal tnica / plural -es:
la realid, les realidaes
la universid, les universidaes
la llibert, les llibertaes
la verd, les verdaes
la seard, les seardaes
la virt, les virtes
la probit, les probites
la solit, les solites
Esta formacin del plural correspuende a los nomes que proceden de les terminaciones llatines -atem, -utem o -udinem.
f) singular en diptongu o triptongu acabu en -i / plural -s:
la llei, les lleis
la cai, les cais
g) singular en consonante / plural -es:
la llombriz, les llombrices
la canal, les canales
la figal, les figales
2.2.3.2. Na llingua escrita xeneralcense estas terminaciones:
a) singular -ada / plural -aes:
labogada, les abogaes
la orbayada, les orbayaes
la llicenciada, les llicenciaes
60

b) singular -ida / plural -es:


la partida, les partes
latapecida, les atapeces
la bebida, les bebes
c) singular -eda / plural -ees:
la carbayeda, les carbayees
la fresneda, les fresnees
Pero: la velea, les velees
d) singular -dora / plural -dores:
la llabradora, les llabradores
e) singular -dera / plural -deres:
la panadera, les panaderes
f) singular -dura / plural -dures:
la chiscadura, les chiscadures
g) singular -doria / plural -dories:
la talandoria, les talandories
2.2.3.3. Nomes femeninos cola mesma forma nel singular y nel plural: caltienen la mesma forma nel singular y nel plural los nomes femeninos llanos y acabaos en -s:
la crisis, les crisis
la tesis, les tesis
2.2.3.4. Nomes femeninos que sempleguen davezu nel plural. Exemplos:
les mesories, les morgaces, les fusties, les gafes, etc.
2.2.3.5. Nomes femeninos que sempleguen indistintamente nel singular y
nel plural. Exemplos:
la tixera = les tixeres
la tisoria = les tisories
la tiaza = les tiaces
la braga = les bragues
la traza = les traces
61

2.2.4. CUADRU RESUME DE LES VARIACIONES DE XNERU Y


NMBERU NOS NOMES
singular

plural

masculn

femenn

masculn

femenn

llobu

lloba

llobos

llobes

xastre

xastra

xastres

seor

seora

seores

sobrn

sobrina

sobrinos

sobrines

xatn

xatona

xatonos ~ xatones

xatones

rapaz

rapaza

rapazos ~ rapaces

rapaces

abogu

abogada

abogaos

abogaes

berru

berrida

berros

berres

carbayu

carbayeda

carbayeos

carbayees

llabrador

llabradora

panaderu

panadera

panaderos

panaderes

llavadoriu

llavadoria

llavadorios

llavadories

sacerdote

sacerdotisa

sacerdotes

sacerdotises

reina

reis

rei

llabradores

xurista

62

reines
xuristes

da

des

resume

resmenes

esqu

esqus

cai

cais

llagar

llagares

llunes

llunes
moto

motos

mano

manes

llibert

llibertaes

llei

lleis

figar

figares

chiscadura

chiscadures

crisis

crisis

Ver 2.16.2.5 pa los casos de derivaos de sustantivos quacaben en


-u -ada, -u -eda y -u -ida.
2.3. LAXETIVU
2.3.1. AXETIVOS MASCULINOS. SINGULAR Y PLURAL
2.3.1.1. Los axetivos masculinos presenten les siguientes terminaciones pal
singular y pal plural:
a) Singular -u / plural -os:
malu, malos
xustu, xustos
seardosu, seardosos
b) Singular -a / plural -es:
socialista, socialistes
oportunista, oportunistes
(Ver 1.4.1)
c) Singular -e / plural -es:
llibre, llibres
cafiante, cafiantes
probe, probes
(Ver 1.4.3).
d) Singular en vocal tnica / plural -s:
zul, zuls
e) Singular en consonante / plural -es:
mangun, manguanes
pelgar, pelgares
coyn, coyanes
bonal, bonales
feliz, felices
Pero faen terminacin plural en -os:
e1) Singular -in, -n / plural -inos:
ruin, ruinos
63

llan, llanos
vieyn, vieyinos
e2) Singular -n / plural -onos ~ -ones:
vieyn, vieyonos ~ vieyones
e3) Singular -n / plural -anos:
ayern, ayeranos
e4) Singular -z / plural -zos, en dellos casos:
porcaz, porcazos
bonaz, bonazos
2.3.1.2. Na llingua escrita comn xeneralcense estes terminaciones de singular y plural nos axetivos masculinos:
a) Singular -au, -u / plural -aos:
dau, daos
moyu, moyaos
b) Singular -u / plural -os:
bebu, bebos
c) Singular -eu, -u / plural -eos:
feu, feos
europu, europeos
d) Singular -dor / plural -dores:
falador, faladores
bebedor, bebedores
dimidor, dimidores
e) Singular -deru / plural -deros:
facederu, facederos
f) Singular -dizu / plural -dizos:
cayedizu, cayedizos
g) Singular -duru / plural -duros:
maduru, maduros
64

h) Singular -udu / plural -udos:


peludu, peludos
2.3.1.3. Axetivos masculinos cola mesma espresin nel singular y nel plural.
Presenten la mesma espresin nel singular y nel plural los axetivos
masculinos llanos y acabaos en -s:
esi rapaz ye un pelanes, esos rapazos son unos pelanes
esi home ye un voceres, esos homes son unos voceres
esi mozu ye un badanes, esos mozos son unos badanes
2.3.2. AXETIVOS FEMENINOS. FORMACIN DEL FEMENN
2.3.2.1. Nasturianu, los axetivos femeninos frmense acordies colos casos
que siguen darru:
a) Masculn -u / femenn -a:
malu, mala
xustu, xusta
seardosu, seardosa
b) Masculn -e / femenn -a:
pariente, parienta
c) Masculn en consonante / femenn -a:
mangun, manguana
cangus, canguesa
ruin, ruina
vieyn, vieyona
coyn, coyana
2.3.2.2. Na llingua escrita comn, xeneralcense estes terminaciones pa los
axetivos masculinos y femeninos:
a) Masculn -au, -u / femenn -ada:
dau, dada
moyu, moyada
b) Masculn -u / femenn -ida:
65

bebu, bebida
apurru, apurrida
c) Masculn -eu, -u / femenn -ea:
feu, fea
europu, europea
d) Masculn -dor / femenn -dora:
falador, faladora
bebedor, bebedora
dimidor, dimidora
e) Masculn -deru / femenn -dera:
facederu, facedera
f) Masculn -dizu / femenn -diza:
afayadizu, afayadiza
g) Masculn -duru / femenn -dura:
maduru, madura
h) Masculn -udu / femenn -uda:
peludu, peluda

2.3.2.3. Axetivos cola mesma espresin nel masculn y nel femenn. Presenten la mesma espresin pal masculn y pal femenn los axetivos que satopen nos siguientes casos:
a) Masculn y femenn -e:
ye un home llibre, ye una muyer llibre
ye un rapaz cafiante, ye una rapaza cafiante
ye un animal daible, ye una bestia daible
b) Masculn y femenn -a:
esi home ye socialista, esa muyer ye socialista
c) Masculn y femenn en vocal tnica:
esi home ye zul, esa muyer ye zul
d) Masculn y femenn en consonante:
66

esi mozu ye un pelgar, esa rapaza ye una pelgar


esi rapaz ye bonal, esa rapaza ye bonal
esi animal ye xabaz, esa bestia ye xabaz
2.3.3. FORMACIN DEL PLURAL NOS AXETIVOS FEMENINOS
2.3.3.1. Los axetivos femeninos faen el plural acordies colos casos que siguen darru:
a) Singular -a / plural -es:
mala, males
xusta, xustes
seardosa, seardoses
Sguense les mesmes alteraciones ortogrfiques que sobserven
nos sustantivos (ver 2.2.1.1.b).
b) Singular -e / plural -es:
ye una muyer llibre, son unes muyeres llibres
ye una rapaza cafiante, son unes rapaces cafiantes
ye una bestia daible, son unes besties daibles
c) Singular en vocal tnica / plural -s:
ye una muyer zul, son unes muyeres zuls
d) Singular en consonante / plural -es:
esa moza ye una pelgar, eses moces son unes pelgares
esa rapaza ye bonal, eses rapaces son bonales
esa bestia ye xabaz, eses besties son xabaces
2.3.3.2. Na llingua escrita comn xeneralcense les siguientes terminaciones
nos singulares y plurales daxetivos femeninos:
a) Singular -ada / plural -aes:
moyada, moyaes
b) Singular -ana / plural -anes:
somedana, somedanes
c) Singular -ida / plural -es:
67

bebida, bebes
apurrida, apurres
d) Singular -ea / plural -ees:
europea, europees
fea, fees
e) Singular -dora / plural -dores:
faladora, faladores
bebedora, bebedores
dimidora, dimidores
f) Singular -dera / plural -deres:
facedera, facederes
g) Singular -diza / plural -dices:
atopadiza, atopadices
h) Singular -dura / plural -dures:
madura, madures
i) Singular -uda / plural -udes:
peluda, peludes
2.3.3.3. Presenten la mesma espresin nel singular y nel plural los axetivos
femeninos llanos y acabaos en -s:
esa moza ye una voceres, eses moces son unes voceres
2.3.4. AXETIVOS NEUTROS
Los axetivos neutros frmense acordies colos siguientes casos:
2.3.4.1. Camudando la -u del masculn por -o como sigue darru:
a) Masculn -u / neutru -o:
malu, malo
xustu, xusto
emprunu, empruno
b) Masculn -au, -u / neutru -ao:
68

dau, dao
moyu, moyao
c) Masculn -u / neutru -o:
bebu, bebo
d) Masculn -u / neutru -eo:
europu, europeo
2.3.4.2. Amestando al masculn la terminacin -o:
a) Masculn -n / neutru -ino:
vieyn, vieyino
b) Masculn -n / neutru -ano:
folgazn, folgazano
2.3.4.3. Presenten la mesma espresin pal masculn y pal neutru los axetivos que satopen nos casos siguientes:
a) Masculn y neutru acabaos en -a:
ye un home socialista, ye xente socialista
b) Masculn y neutru acabaos en -e:
ye un home llibre, ye xente llibre
c) Masculn y neutru acabaos en vocal tnica:
ye un home zul, ye xente zul
d) Masculn y neutru acabaos en consonante:
ye un home bonal, ye xente bonal
e) Axetivos llanos y acabaos en -s:
esi home ye un pelanes, esa xente ye pelanes
2.3.4.4. Nes sufixos siguientes, el neutru pue amosar la mesma forma quel
masculn o amestar -o:
a) Masculn -n / neutru -n ~ -ono:
ye un home vieyn, ye xente vieyn ~ vieyono
69

b) Masculn -dor / neutru -dor ~ doro:


ye un home falador, ye xente falador ~ faladoro
c) Masculn -s / neutru -s ~ -eso:
ye home xixons, ye xente xixons ~ xixoneso
2.3.5. CUADRU RESUME DE LES VARIACIONES DE XNERU Y
NMBERU NOS AXETIVOS
Acordies coles terminaciones que presenten los axetivos en masculn, femenn y neutru, tenemos esti cuadru:
singular

plural

masculn

femenn

neutru

masculn

femenn

malu

mala

malo

malos

males

moyu

moyada

moyao

moyaos

moyaes

bebu

bebida

bebo

bebos

bebes

europu

europea

europeo

europeos

europees

vieyn

vieyina

vieyino

vieyinos

vieyines

quirosn

quirosana

quirosano

quirosanos

quirosanes

cayedizu

cayediza

cayedizo

cayedizos

cayedices

peludu

peluda

peludo

peludos

peludes

maduru

madura

maduro

maduros

madures

vieyn

vieyona

vieyn ~
vieyono

vieyonos ~
vieyones

vieyones

falador

faladora

falador ~
faladoro

faladores

xixons

xixonesa

xixons
xixoneso

xixoneses

pariente

parienta

pariente

parientes

socialista

socialistes

llibre

llibres

zul

zuls

bonal

bonales
pelanes

70

2.3.6. CONCORDANCIA DEL AXETIVU COL NOME


Nasturianu Iaxetivu concuerda col nome acordies con esti esquema:
2.3.6.1. Axetivu pospuestu, atributivu o en funcin nominal
a) Sil nome ye cuntable, concuerda coles terminaciones -u, -a.
Exemplos:
el neu prietu
el neu ye prietu
qu prietu yel neu!
la nea guapa
la nea ye guapa
qu guapa ye la nea!
b) Sil nome ye non cuntable, Iaxetivu concuerda cola terminacin
-o. Exemplos:
el carbn puro
el carbn ye puro
qu puro yel carbn!
la llea seco
la llea ta seco
qu seco ta la llea!
2.3.6.2. Axetivu antepuestu al nome
Lleva les terminaciones -u, -a, segn correspuenda a artculu el o
la, respeutivamente: Exemplos:
el guapu neu
el puru carbn
la guapa nea
la seca llea
Dellos axetivos, nesta posicin, pierden la vocal final:
bon neu
mal calter
gran home
primer xuegu
tercer au
2.3.6.3. Los casos nos que laxetivu ha concordar en xneru neutru puen
atopase en 3.5.2.
71

2.3.7. GRADACIN DEL AXETIVU


Laxetivu presenta tres graos: positivu, comparativu y superlativu.
2.3.7.1. Nel grau positivu, Iaxetivu presntase na so significacin simple o
absoluta. Exemplos:
El pueblu ye guapu
Ye un perru blancu
El cielu del atapecer ye roxu
Ye un asuntu prietu
2.3.7.2. Nel grau comparativu, establezse una comparanza ente dos trminos.
a) Comparativu de superiorid: frmase con ms... que. Exemplos:
Esti pueblu ye ms guapu quel to
El cielu del atapecer ye ms roxu quazul
Laxetivu bonu, malu, grande y pequeu faen tamin el comparativu de superiorid coles formes meyor, peor, mayor y menor.
b) Comparativu dinferiorid: frmase con menos... que. Exemplos:
El to perru ye menos blancu quel de Xuan
Esti asuntu ye menos prietu que los otros
c) Comparativu diguald: frmase con tan... como, igual (de)...
que, lo mesmo (de)... que. Exemplos:
Esti pueblu ye tan guapu comol to
El to perru ye igual de blancu quel de Xuan
Esi asuntu ye lo mesmo de prietu que los otros
2.3.7.3. Nel grau superlativu, Iaxetivu presenta la so significacin cola mayor intensid. El superlativu pue formase de delles maneres. Estes
son les principales:
a) Anteponindo-y al axetivul prefixu per-:
Esti pueblu ye perguapu
Ye un perru perblancu
72

El cielu del atapecer ye perroxu


Ye un asuntu perprietu
b) Amestndo-y al axetivul sufixu -simu, -sima, -simo:
guapsimu, blanqusimu
c) Tienen tamin valor semnticu de superlativu los axetivos precedos de los alverbios muncho, mui, enforma, abondo, etc.:
muncho guapu, mui blancu, enforma roxu, abondo prietu

2.4. LOS DEMOSTRATIVOS

2.4.1. Los demostrativos nasturianu ufierten les siguientes formes:


masculn

femenn

neutru

singular

esti

esta

esto

plural

estos

estes

singular

esi

esa

eso

plural

esos

eses

singular

aquel, aquelli

aquella

aquello

plural

aquellos

aquelles

2.4.2. Los demostrativos puen acentuase acordies colo que se diz en


1.11.2.8.c.). Exemplos:
con esta fala con esta manera de falar / con sta fala fala con sta
toi sintiendo esti cantar esta cancin / toi sintiendo sti cantar a esti toi sintindolu cantar
emporc la ropa aquello emporc aquella ropa / emporc la ropa
aqullo aquello emporc la ropa
quemaba la llea eso quechastis quemaba esa llea quechastis /
quemaba la llea so quechastis eso quechastis quemaba la
llea
73

2.4.3. La forma aquelli enxams pue emplegase antepuesta al nome:


Ihome aquel o lhome aquelli
pero: aquel home (non *aquelli home)

2.4.4. Pa los casos de contraicin de la preposicin en + demostrativu,


ver 3.2.6.

2.5. LOS POSESIVOS

2.5.1. POSESIVOS POSPUESTOS, ATRIBUTIVOS O EN


FUNCIN NOMINAL
Estos posesivos amuesen dos menes de formes: les del modelu A y
les del modelu B.

2.5.1.1. Modelu A
Les formes del modelu A son les quapaecen nel siguiente cuadru:
masculn

femenn

sg.

mio

pl.

mios

sg.

to

pl.

tos

sg.

so

pl.

sos

neutru

1 pers.

un
posesor

2 pers.

3 pers.
sg.

nuesu ~ nuestru

nuesa ~ nuestra

nueso ~ nuestro

1 pers.
pl.
dellos
2 pers.
posesores

nuesos ~ nuestros nueses ~ nuestres

sg.

vuesu ~ vuestru

vuesa ~ vuestra

vueso ~ vuestro

pl.

vuesos ~ vuestros

vueses ~ vuestres

sg.

so

pl.

sos

3 pers.

74

Exemplos:
el neu (ye) mio, la nea (ye) to, los neos (son) sos, les nees
(son) nueses, el carbn (ye) nueso, la llea (ye) so

2.5.1.2. Modelu B
Les formes del modelu B son estes:
masculn

femenn

neutru

sg.

mu

ma

mo

pl.

mos

mes

sg.

tuyu

tuya

tuyo

pl.

tuyos

tuyes

sg.

suyu

suya

suyo

pl.

suyos

suyes

sg.

nuesu ~ nuestru

nuesa ~ nuestra

nueso ~ nuestro

1 pers.

un
posesor

2 pers.

3 pers.

1 pers.
pl.
dellos
2 pers.
posesores

nuesos ~ nuestros nueses ~ nuestres

sg.

vuesu ~ vuestru

vuesa ~ vuestra

vueso ~ vuestro

pl.

vuesos ~ vuestros

vueses ~ vuestres

sg.

suyu

suya

suyo

pl.

suyos

suyes

3 pers.

Exemplos:
el neu (ye) mu, la nea (ye) tuya, los neos (son) suyos, les nees (son) nueses, el carbn (ye) vueso, la llea (ye) suyo

75

2.5.2. POSESIVOS ANTEPUESTOS AL NOME


Los posesivos antepuestos al nome son los que samuesen nel siguiente cuadru:
masculn

femenn

sg.

el mio

la mio

pl.

los mios

les mios

sg.

el to

la to

pl.

los tos

les tos

sg.

el so

la so

pl.

los sos

les sos

sg.

el nuesu ~ el nuestru

la nuesa ~ la nuestra

pl.

los nuesos ~ los nuestros

les nueses ~ les nuestres

sg.

el vuesu ~ el vuestru

la vuesa ~ la vuestra

pl.

los vuesos ~ los vuestros

les vueses ~ les vuestres

sg.

el so

la so

pl.

los sos

les sos

1 pers.

un
posesor

2 pers.

3 pers.

1 pers.

dellos
2 pers.
posesores

3 pers.

Los posesivos antepuestos emplguense con artculu. Exemplos:


el mio neu, la to nea, los sos neos, les nueses nees, el vuesu carbn, la so llea

2.5.3. POSESIVU PRECEDU DE DE


Tien les siguientes formes:
de mio
de to
de so
de nuestro ~ de nueso
de vuestro ~ de vueso
de so
Estos posesivos son invariables en xneru y en nmberu: emplguense siempre precedos de la preposicin de, y enxams puen allugase antepuestos al nome. Exemplos:
76

el neu (ye) de mio, la nea (ye) de to, los neos (son) de so, les nees (son) de nueso, el carbn (ye) de vueso, la llea (ye) de so,
la casa (ye) de nueso ~ de nuestro, les opiniones (son) de vueso ~ de vuestro, etc.

2.5.4. Con significu posesivu sense tamin les espresiones dl (o delli),


della, dellos y delles, que permiten dexar claro cul yel posesor de
tercera persona. Exemplos:

yel so neu =

yel neu dl
yel neu della
yel neu dellos
yel neu delles

77

2.6. LOS INDEFINOS


2.6.1. Los indefinos puen ser variables o invariables en xneru y nmberu;
puen funcionar como axetivos o como pronomes. Estos son los indefinos principales del asturianu:
singular

plural

masculn

femenn

neutru

masculn

femenn

otru

otra

otro

otros

otres

mesmu

mesma

mesmo

mesmos

mesmes

munchu

muncha

muncho

munchos

munches

pocu

poca

poco

pocos

poques

abondu

abonda

abondo

abondos

abondes

demasiu

demasiada

demasiao

demasiaos

demasiaes

un, n ~ unu

una

uno

unos

unes

dl

della

dello

dellos

delles

tou

toa

too

toos

toes

tal ~ talu

tala

talo

talos

tales

dal ~ dalu

dala

dalo

dalos

dales

dalgn ~ dalgunu

dalguna

dalguno

dalgunos

dalgunes

nengn ~ nengunu

nenguna

nenguno

nengunos

nengunes

dambos

dambes

entrambos

entrambes

daqu

bastante

bastantes

cualquiera ~ cualesquiera
daquin

daqu

dalguin

dalgo

naide

nada
cada

78

2.6.2. Un sase como axetivu; n o unu cuando ye pronome (ver 1.9.1.7.a).


2.6.3. Les formes dalgn y nengn equivalen a dalgunu y nengunu, pero
estes ltimes nun puen emplegase precediendo al sustantivu:
nun hai gatu dalgn o gatu dalgunu
pero: hai dalgn gatu, non *dalgunu gatu
nun vieno nengn o nengunu
pero: nengn furacu, non *nengunu gatu
2.6.4. Como se ve en cuadru anterior, lindefinu invariable daqu tien dos
valores:
a) Equival a dalgn, dalguna, dalguno, dalgunos, dalgunes o dl
della dello dellos delles:
daqu pueblu, daqu ciud, daqu carbn, daqu ropa, daqu
rapazos, daqu persones
b) Equival a dalgo:
ves daqu?, neso hai daqu que nun me gusta
2.6.5. Cualquiera o cualesquiera pierde la vocal final cuando precede a un
sustantivu. Exemplu:
un llibru cualquiera ~ cualesquiera
pero: cualquier ~ cualesquier llibru
2.6.6. Col mesmu significu que nada emplguense espresiones como: un
res, gota, rispiu, plizcu, migayu, etc.
2.6.7. Tal y talu son equivalentes, pero talu nun pue emplegase antel nome. Exemplu:
Un casu tal o un casu talu
Nunca cosa tala vi!, pero Nunca vi cosa tala!
2.6.8. Pa los casos de contraicin de tou + artculu, en + un o n ~ unu, y
cada + n ver 3.2.2 3.2.4 y 3.2.3, respeutivamente.
79

2.7. LOS NUMBERALES


2.7.1. NUMBERALES CARDINALES
2.7.1.1. Los numberales cardinales amuesen estes formes:
un ~ unu (una), dos, tres, cuatro, cinco, seis ~ seyes, siete,
ocho, nueve
diez, once, doce ~ dolce, trece ~ trelce, catorce, quince, diecisis ~ selce, diecisiete, dieciocho, diecinueve
venti, trenta, cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta,
noventa
cien ~ cientu, doscientos -es, trescientos -es, cuatrocientos
-es, quinientos -es ~ cincocientos -es, seiscientos -es, setecientos -es, ochocientos -es, novecientos -es
mil, milln
2.7.1.2. Les combinaciones de venti + unid escrbense xuntes y ensin conxuncin:
ventin, ventids, ventitrs, venticuatro, venticinco, ventisis,
ventisiete, ventiocho, veintinueve
Pero les combinaciones dotres decenes + unid escrbense xebraes y con conxuncin:
trenta y un, trenta y dos, cuarenta y tres, cincuenta y cuatro, sesenta y cinco...
2.7.1.3. Les combinaciones de cientu o de mil y otru nmberu menor escrbense xebraes:
cientu un, cientu venti, mil doscientes, mil novecientos noventa y ocho...
2.7.1.4. Los mltiplos de mil escrbense xebraos:
dos mil, cinco mil, venti mil...
80

2.7.2. NUMBERALES ORDINALES


Los numberales ordinales amuesen estes formes:
primeru, segundu, terceru, cuartu, quintu, sestu, stimu ~ sptimu, octavu, novenu ~ nonu
dcimu ~ decenu, decimoprimeru ~ oncenu, decimosegundu
~ docenu, decimoterceru ~ trecenu, decimocuartu ~ catorcenu, decimoquintu ~ quincenu, decimosestu, decimostimu,
decimoctavu, decimonovenu
ventsimu ~ ventenu, trentsimu ~ trentenu, cuarentenu, cincuentenu, sesentenu, setentenu, ochentenu, noventenu
centsimu ~ centenu, milsimu, millonsimu

2.8. LOS RELATIVOS

2.8.1. Los relativos nasturianu son los que siguen darru:


que; quien; como; cuando; onde; u ~ au; cuantu, cuanta, cuanto,
cuantos, cuantes
Exemplos:
la casa que merqu ta lloe dequ
quien lo sepa que lo diga
la manera como lo fixeron nun me prest
lau cuando se casaron hubo una seca tremenda
el pueblu onde vivo ye pequeu
el pueblu u vivo ye pequeu
trabayaba cuanto poda

2.8.2. El relativu quien tien la mesma forma pal singular que pal plural.

2.8.3. Pa los casos dapostrofacin del relativu que, ver 3.1.7.

81

2.9. LOS INTERROGATIVOS Y ESCLAMATIVOS

2.9.1. Los interrogativos y esclamativos son los siguientes:


qu; quin; cmo; cundo; nde; ~ a; cul ~ culu, cula, culo, culos, cules; y cuntu, cunta, cunto, cuntos, cuntes

2.9.2. A diferencia de los relativos, los interrogativos y esclamativos escrbense siempre con acentu (ver 1.9.1.7.b)). Exemplos:
qu fru fai!
quin fixo esto?
nun s quin lo fixo
quin son stos?
cmo-y presta xugar!
cundo vas dir a Uviu?
nun s cundo voi dir
nde punxisti la maleta?
nun s la punxi
los llibros de Xuan? nun s culos son
cuntes vegaes-y lo dixi y nun me fixo casu!

2.9.3. Cul y culu son equivalentes, pero culu nun pue emplegase antel
nome:
Mira esi camn de la drecha. Culu? o Cul?
Cul camn?, pero non *Culu camn?

82

2.10. LOS PRONOMES PERSONALES

2.10.1. PRONOMES TNICOS


Presenten les formes que siguen darru:

singular

suxetu

complementu preposicional

1 persona

yo

mi ~ min, conmigo

2 persona

tu

ti, contigo

3 persona

m. l ~ elli
f. ella
n. ello

reflexivu

se

cortesa

ust ~ vust

1 persona

m. nosotros
f. nosotres

ns

2 persona

m. vosotros
f. vosotres

vs

plural
3 persona

m. ellos
f. elles

reflexivu

se

cortesa

ustedes ~ vustedes

83

2.10.2. PRONOMES TONOS


Los pronomes personales tonos presenten les formes quapaecen
nesti cuadru:
complementu direutu

complementu indireutu

1 persona

me

2 persona

te

singular
3 persona

m. lu
f. la
n. lo1

-y2

1 persona

nos ~ mos

2 persona

vos

plural
3 persona

m. los
f. les1

-yos ~ -ys2

Los pronomes lu la lo los les almiten la variante palatalizada llu lla llo llos lles especialmente
si siguen a un infinitivu: pescallu, quitalla, frayallo, tirallos, comelles.

Nel asturianu occidental, ams destes formes, emplguense tamin -l..ly y -l..lys. Ex.: flo-l..ly flo-y, dgo-l..lys dgo-yos.

84

2.11. EL VERBU

2.11.1. MODELOS DE CONXUGACIN REGULAR3

2.11.1.1. Verbu falar


INDICATIVU
Presente

Pretritu Imperfeutu

falo
fales
fala

falaba
falabes
falaba

falamos

falbamos ~ falbemos

falis
falen

falabais ~ falabeis
falaben

Pretritu Indefinu

Pluscuamperfeutu

fal
falasti ~ falesti
fal
falemos
falastis ~ falestis
falaron

falara ~ falare
falaras ~ falares
falara ~ falare
falramos ~ falremos
falarais ~ falareis
falaran ~ falaren

SUXUNTIVU

Presente

Pretritu Imperfeutu

fale
fales ~ falas
fale
falemos
falis
falen ~ falan

falara ~ falare
falaras ~ falares
falara ~ falare
falramos ~ falremos
falarais ~ falareis
falaran ~ falaren

LAcademia nun quier imponer modelos obligaos: lo que fai ye proponer ente variantes conoces y aconseyar el so emplegu. Aguarda lAcademia que lusu dir col tiempu escoyendo
les ms aceutaes. Ms informacin sobre la conxugacin verbal pue atopase nel Apndiz Conxugacin de verbos asturianos, enxertos a lo cabero destes Normes.

85

POTENCIAL
Futuru

Condicional

falar
falars
falar
falaremos
falaris
falarn

falara
falares
falara
falaramos ~ falaremos
falarais ~ falareis
falaren

IMPERATIVU
fala
fali
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu

Xerundiu

Participiu

falar

falando

falu falada falao


falaos falaes

2.11.1.2. Verbu llamber


INDICATIVU

86

Presente

Pretritu Imperfeutu

llambo
llambes
llambe
llambemos
llambis
llamben

llamba
llambes
llamba
llambamos ~ llambemos
llambais ~ llambeis
llamben

Pretritu Indefinu

Pluscuamperfeutu

llamb
llambisti ~ llambiesti
llambi
llambimos ~ llambiemos
llambistis ~ llambiestis
llambieron

llambiera ~ llambiere
llambieras ~ llambieres
llambiera ~ llambiere
llambiramos ~ llambiremos
llambierais ~ llambiereis
llambieran ~ llambieren

SUXUNTIVU
Presente

Pretritu Imperfeutu

llamba
llambas
llamba
llambamos
llambis
llamban

llambiera ~ llambiere
llambieras ~ llambieres
llambiera ~ llambiere
llambiramos ~ llambiremos
llambierais ~ llambiereis
llambieran ~ llambieren

POTENCIAL
Futuru

Condicional

llamber
llambers
llamber
llamberemos
llamberis
llambern

llambera
llamberes
llambera
llamberamos ~ llamberemos
llamberais ~ llambereis
llamberen

IMPERATIVU
llambi
llambi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu

Xerundiu

Participiu

llamber

llambiendo

llambu llambida llambo


llambos llambes

2.11.1.3. Verbu apurrir


INDICATIVU
Presente

Pretritu Imperfeutu

apurro
apurres
apurre
apurrimos
apurrs
apurren

apurra
apurres
apurra
apurramos ~ apurremos
apurrais ~ apurreis
apurren
87

Pretritu Indefinu

Pluscuamperfeutu

apurr
apurristi ~ apurriesti
apurri
apurrimos ~ apurriemos
apurristis ~ apurriestis
apurrieron

apurriera ~ apurriere
apurrieras ~ apurrieres
apurriera ~ apurriere
apurriramos ~ apurriremos
apurrierais ~ apurriereis
apurrieran ~ apurrieren

SUXUNTIVU
Presente

Pretritu Imperfeutu

apurra
apurras
apurra
apurramos
apurris
apurran

apurriera ~ apurriere
apurrieras ~ apurrieres
apurriera ~ apurriere
apurriramos ~ apurriremos
apurrierais ~ apurriereis
apurrieran ~ apurrieren

POTENCIAL
Futuru

Condicional

apurrir
apurrirs
apurrir
apurriremos
apurriris
apurrirn

apurrira
apurrires
apurrira
apurriramos ~ apurriremos
apurrirais ~ apurrireis
apurriren

IMPERATIVU
apurri
apurri
FORMES NON PERSONALES

88

Infinitivu

Xerundiu

Participiu

apurrir

apurriendo

apurru apurrida apurro


apurros apurres

2.11.2. FORMES SIMPLES Y COMPUESTES


2.11.2.1. Verse que nos modelos de conxugacin nun sinxeren formes
compuestes. Ello ye asina porque la llingua asturiana coles sos
niques formes (simples) pue asoleyar tolos contenos pa los
quotres llinges precisen despresiones compuestes. Ello nun
quier dicir que dacuando nun apaezan dalgunes formes compuestes del tipu haber + participiu. Lasitiamientu de lAcademia
ye aconseyar el so emplegu mnimu y sti reservu nami a aquellos casos perafitaos na fala.
2.11.2.2. Nun sen contrariu, lAcademia reconoz la llexitimid demplegu de
formes compuestes de tener + participlu. Ex.:
Tngote dicho eso munches vegaes
Teneis veno veme
Tuvisti fecho coses deses
Tendr dchotelo hai un au
Como nun tenga do una selmana nun tengo do nunca
Nestes construcciones, el participiu permanez invariable y cueye
la terminacin propia del neutru -o. Nun habrn entemecese estes
construcciones con otres tamin llextimes pero que presenten estructura dixebrada, y nes quel participiu s concuerda:
(les botes) tngoles guardaes
(eses) son coses que te les tengo diches
(les camises) tenenles colgaes na parea
2.11.2.3. Nun ha entendese, de toes maneres, que nun seyan xustificaes
otres munches perfrasis que, por cierto, usa de contino la llingua;
asina, les de haber + infinitivu, ser a, ser pa, dir a, echar a, etc.
2.12. LALVERBIU
2.12.1. TERMINACIONES -U, -O
2.12.1.1. La -o ye terminacin propia de los alverbios:
89

abaxo, amodo, embaxo, debaxo, anguao, antao, ceo, como, cmo, cuando, cundo, dacuando, despacio, dientro, mentanto,
tampoco, etc.
2.12.1.2. Nel casu de los alverbios que se formen dende un axetivu, esa terminacin -o val-yos pa estremase del correspondiente axetivu en
masculn. Ex.:
Miguel fal seriu (axetivu), pero:
Miguel fal serio (alverbiu = seriamente)
el neu vieno rpidu (axetivu), pero:
el neu vieno rpido (alverbiu = rpidamente)
Miguel ye finu falando (axetivu), pero:
convinte falar fino (alverbiu = finamente)
Andrs ye claru escribiendo (axetivu), pero:
Andrs escribe claro (alverbiu = claramente)
fal nel idioma asturianu (axetivu), pero:
fal asturiano (alverbiu = asturianamente)
tien munchu dineru (axetivu), pero:
ta gordu porque come muncho (alverbiu)
tien pocu trabayu (axetivu), pero:
trabaya poco (alverbiu)
2.12.1.3. Terminen en -u los siguientes alverbios propios:
dafechu, darru, davezu, llueu y de xuru
2.12.2. ALVERBIOS DE LLUGAR
Son alverbios de llugar los que siguen darru:
abaxo, ac, ac, acull, alantre, all, allalantre, allalantrn, allarribn, alredor, arriba, atrs, auquiera, ayuri ~ ayures ~ ayundes,
cerca, dayuri ~ dayures, debaxo, delantre, detrs, dientro, eh,
ell, embaxo, ende, enfrente, enriba, equ, fuera, lloe, nenyuri ~
nenyures ~ niundes, onde, ondequiera, u, etc.
2.12.3. ALVERBIOS DE TIEMPU
Los principales alverbios de tiempu tienen estes formes:
abenay, agora, ana, anguao, antao, antes, ayeri, ceo, cuando, cuantagi, cuantay ~ acuantay, dacuando, dacuanto, da90

poco, daquella, depus ~ dempus, enagora, enana, enantes,


endagora, ent, entncenes, ents, enxams, gei, llueu, maana, mentanto, nunca, sero, siempre, tarde, tova, y, etc.

2.12.4. ALVERBIOS DE MOU


Los alverbios de mou presenten les formes que siguen darru:
adulces, albentestate, amodo, ans, apriesa, arr ~ adr, arrmente, asina, bien, como, darru, davezu, igual, mal, mesmamente, meyor, peor, rpido, sele, selemente, talamente, etc.

2.12.5. ALVERBIOS DE CANTID


Los principales alverbios de cantid son estos:
abondo, bastante, bien, bramente, cuanto, cuasi ~ cuasimente,
dafechu, daqu, dello, demasiao, enforma, malpenes, ms, menos, mui, muncho, nada, nami, nams, poco, tan, tanto, etc.

2.12.6. ALVERBIOS DAFIRMACIN


Los principales alverbios dafirmacin son:
s, claro, tamin, daveres, etc.

2.12.7. ALVERBIOS DE NEGACIN


Alverbios de negacin son:
non, nun, siquiera, tampoco, etc.

2.12.8. ALVERBIOS DE DUBIA


Los alverbios de dubia ms usaos son estos:
quiciabes ~ quicis, igual, seique, etc.

2.12.9. ALVERBIOS DE XUNTURA


Los alverbios de xuntura sense ente pauses pa enllazar dos oraciones independientes, y son, ente otros:
ams, asina, ents, tamin, tampoco, poro (por esti motivu, por
eso), sicas, etc.
91

2.12.10. OBSERVACIONES
2.12.10.1. Lalverbiu y acentase, acordies colo que se diz en 1.9.1.7.a).
2.12.10.2. Lalverbiu pue emplegase:
a) Con verbu (pue dir precedu de preposicin):
ta Xuan?
A ta Xuan?
Pa foi Xuan?
Per foi Xuan?
b) Ensin verbu (pue dir precedu de preposicin):
Xuan?
A Xuan?
c) Axuntu a los pronomes tonos lu, la, lo, los, les, formando
lu, la, lo, los, les (nun pue dir precedu de preposicin):
lu? (Xuan)
la? (Mara)
lo? (eso; la xente)
los? (Xuan y Pedro)
les? (Mara y Tuxa)
2.12.10.3. Los alverbios faen el superlativu como los axetivos (ver 2.3.7.3),
emplegando nami la forma del neutra.
2.12.10.4. Pa los casos de contraiciones o xuntures de preposicin y alverbiu, ver 3.2.8.
2.12.11. EMPLEGU DE NON Y NUN
La negacin esprsase per aciu de los alverbios nun y non. El so
emplegu faise acordies con estes normes:
Nun emplgase cuando acompaa al verbu o pronome tonu
que dl dependa.
Non sase nel restu los casos: a) acompaando a elementos
non verbales; b) enantes duna pausa.
92

Taba Xuan? Non. Nun taba


Son coses non de muncha priesa
Nun me da ms dicite que non
Eso son cases, non cocheres
Nun fadies, que sabes que nun ye asina
Nun te paeza mal si nun hai xente en casa
Nun hai que-y lo dicir, non; hai que-y lo espetar
Eso ye non favoratible y nun ye aconseyable
2.12.12. ALVERBIALIZACIN DAXETIVOS
Los axetivos puen convertise nalverbios destes dos maneres:
a) Anulando les sos variaciones de xneru y de nmberu cola terminacin del neutru (ver 2.3.5):
Prstame poco esa pelcula
Convin filar fino
Mirme torco
Trabaya mui curioso
Fxolo igual o dotramiente?
Fali sele
Fali prudente
b) Amestando -mente:
Mirme torcidamente
Trabaya mui curiosamente
Fali selemente
Fali prudentemente
2.12.13. LOCUCIONES ALVERBIALES
Esisten tamin les llamaes locuciones alverbiales:
2.12.13.1. Locuciones alverbiales de llugar:
a la vera, al llau, al par, de cote, escontra de, xunto a, etc.
2.12.13.2. Locuciones alverbiales de tiempu:
de contino, de cutiu, de secute, de xemes en cuando, nel intre, etc.
93

2.12.13.3. Locuciones alverbiales de mou:


a carrenderes, a cencielles, a escondidielles, a estaya, a golfaraes, a gustu, a la perllonga, a les clares, a les dreches, a
les forcadielles, a palpu, a querer, a rollones, a tou meter, al
altu la lleva, al bellume, al debalu, al dreches, al treslluz, desta miente, dotra miente, de baldre, de mancomn, de papu,
de raspin, de reflundiu, de regeyu, de spitu, de sutaque,
de sutrucu, desmenu, en (a) comua, en pendoln , en ringla,
en tientes, en tropiella, mal a gustu, nandecha, sobre manera, sobre too, etc.
2.12.13.4. Locuciones alverbiales de cantid:
a embute, a esgaya, a estazn, a fargataes, a farta farta, a fartar, a mageyu, a mampln, etc.
2.12.13.5. Locuciones alverbiales dafirmacin:
de xuru, por cierto, etc.
2.12.13.6. Locuciones alverbiales de dubia:
si acaso, a lo meyor, etc.
2.13. LES PREPOSICIONES
2.13.1. Les preposiciones nasturianu son les que siguen darru:
a, ante, baxo, cabo ~ co, con, contra, de, dende, en, ente, fasta
~ hasta, hacia ~ haza, pa, per, por, segn, sin ~ ensin, so, sobre ~ sobro, tres
2.13.2. Les preposiciones a, en, pa y haza ~ hacia indiquen, ente otros
munchos significaos, direicin au se va. Ex.:
Tien de dir a casa (en casa, pa casa, hacia casa)
2.13.3. En y pa puen espresar llugar au se ta. Ex.:
Taben en Cuideiru (taben pa Cuideiru)
94

2.13.4. Sobre la supresin de la preposicin de, ver 3.8.

2.13.5. Pa los casos dapostrofacin y contraicin de preposiciones, ver


3.1.4, 3.1.5, 3.1.6, 3.2.1, 3.2.4, 3.2.5, 3.2.6, 3.2.7 y 3.2.8.

2.13.6. EMPLEGU DE PER Y POR

2.13.6.1. Emplgase la preposicin per pa referise a:


a) Llugar per onde se va y sitiu onde se ta:
Van per casa
Baxa pel camn
Les rapacines anden pel parque
Los papeles tn pelos caxones
Tien la zuna de dir pelo moyao
La xente ta peles cases
Ta pela cama tol da
Esti mesmu usu atpase tamin nespresiones intensives como:
Tuvo machacando per l tola tarde
Tuvo reendo per l
Ech per l hasta fartucase
b) Tiempu pel que pasa daqu, poca:
Vmonos pela maana y aconceymonos pela tarde
Pela selmana trabayen cinco des
Hai clases pel iviernu, pela primavera y pela seronda
Per febreru, pel Antroxu, tova fai bastante fru
Asina, sase pa espresar tiempu de llabores o de coyeta de frutos:
All pela pacin axntense toos en pueblu
Pela herba empec a amalecer
La fiesta ye peles ablanes
Tamin, pa dicir tiempu de fiestes:
per Santolaya, per San Antn, per San Xuan
95

c) Instrumentu o mediu:
Unvime una carta per corru certificu
Televisin per cable
Llamlos per telfonu

2.13.6.2. Emplgase la preposicin por nel restu los casos:


a) Complementu axente:
Esti llibru ta fechu por Xuan
b) Causa:
Posse pola to culpa
Pas fame por nun facer la cena
c) Preciu:
Merclu por mil pesetes
d) En llugar de, como:
Merclu por bonu
n por otru
e) Finalid:
dir por l (a buscalu)
f) Tamin, nespresiones como:
pola mor de, da-y por (ocurrse-y), entrugar por, quexase por,
naguar por, rispir por, allampiar por, carpir por, por favor,
por cuenta de, etc.

2.13.6.3. Lestremu significu de les preposiciones per y por permite dixebrar oraciones como stes:
Esti camn ta fechu pel pueblu (= a lo llargol pueblu)
Esti camn ta fechu pol pueblu (= foil pueblul que lu fixo)
Trabayar por Asturies (a favor de)
Trabayar per Asturies (a lo llargo de)
Por qu los faes asina?
Per qu camn andes?
96

2.13.7. LOCUCIONES PREPOSICIONALES


Son locuciones preposicionales espresiones como stes:
a causa de, a favor de, a fuerza de, a la vera de, a lo llargo de,
al llau de, al par de, al rabu de, al rebuscu de, al respeutive de,
al travis de, a nun ser, a pesar de, acordies con, arriendes de,
conforme a, dacuerdu con, en busca de, en ca de, en cata de,
en cuenta de, en cuentes de, en direicin a, en llugar de, en met de, en redues de, en rellacin con, frente a, gracies a, nel
mediu de, no referente a, per mediu de, per ente medies de, no
que cinca a, no que se refier a, pese a, por mor de, pola mor de,
por cuenta de, respeuto a, tocante a, xunto a, etc.
Considrense tamin preposiciones impropies:
acabante ~ acabantes: el pan ta acabante salir del fornu, ye pan
acabante salir del fornu, acabantes llegar pnxose a falar
menos: sabenlo tolos vecinos menos Xulio
met: llantseme metl camn y nun dex pasar a naide
metanes ~ metanos: llantse metanes el camn
sacante ~ sacantes: sabenlo tolos vecinos sacante Xulio

2.13.8. XUNTURES DE PREPOSICIONES


Nasturianu son frecuentes les combinaciones de dos preposiciones:
pa en: eso dxalo pa en llegando: merca lleche pa en casa
ensin: cuantay que tamos ensin agua
an (a + en): voi an ca Xuan
pente (per + ente): metise pentel maz
pante (pa + ente): eses casadielles son pante los tres
tres de: el baln cay tres de la muria

2.14. LES CONXUNCIONES

2.14.1. Les conxunciones nasturianu son les siguientes:


Copulatives: y ~ ya, nin, que
Dixuntives: o, y, bien, que...
97

Otres: anque, ents, magar que, mas, masque, nami, nams


que, pero, por ms que, porque, pues, puesto que, que, segn, si, sinn, y que, darru que, etc.
2.14.2. Pa los casos dapostrofacin de la conxuncin que, ver 3.1.7.
2.15. LES INTERXEICIONES
2.15.1. INTERXEICIONES APELLATIVES
2.15.1.1. Les principales interxeiciones apellatives, usaes pa dirixise a persones, son les siguientes:
, acui, adis, eh ~ ei, ho ~ hom, hola, ne, nin / nina, oi
2.15.1.2. La interxeicin emplgase siempre delantre dun nome o un pronome tnicu:
Lluis, nun comas tanto; Mara, qu quies?; tu!; fiyinos, faci eso
2.15.1.3. La interxeicin acui emplgase como entruga pa pidir asentimientu:
los desti pueblu somos los meyores, acui?
2.15.1.4. La interxeicin ne sase siempre pa dirixise a muyeres; ho ~ hom
val pa dirixise a homes o a muyeres:
Mara, ne, nun tenfades; ne! visti les llaves per ende?
Antn, faime casu, ho; Lluca! qu quies, ho?
2.15.2. INTERXEICIONES ESPRESIVES
Les principales interxeiciones espresives, emplegaes pasoleyar sentimientos o estaos del nimu, son les que siguen darru:
ah, ai, aln, ba ~ bah, cari, coime ~ coimes, diantre, hala ~ hale, ixux, madis, malaya, meca, mialma, miniques, oh, oxal ~
axall, uh, ui, vaya
98

2.16. LOS AFIXOS

2.16.1. PREFIXOS

2.16.1.1. Los principales prefixos nasturianu son:


des-: tien valor negativu. Atopmoslu en nomes quindiquen lo contrario de lo espresao pol primitivu correspondiente. Asina:
abotonar, desabotonar
amontonar, desamontonar
mecer, desamecer
amarrar, desamarrar
aniciar, desaniciar
apegar, desapegar
empapizar, desempapizar
encaar, desencaar
enfilar, desenfilar
enrestrar, desenrestrar
facer, desfacer
etc.
es-: nun tien valor negativu nin los verbos nos quapaez soponen
a un primitivu. Con l indcase allonxamientu, separacin, esfaimientu de daqu en partes:
escalabrar
esmarallar
escalcaar
esmesar
escaleyar
espanoyar
escamar
espayar
escaar
espedazar
escarabicar
espelurciar
escorteyar
esployar
esfaraguyar
espulgar
esgaritar
etc.
esgayar
a-: val pa formar verbos dende sustantivos, axetivos o alverbios:
aconceyar, afumar, afuracar, allocar, alloar, aneciar, apandar,
aveyecer, etc.
99

en- o em-: val tamin pa formar verbos, con un valor asemeyu


al de a-:
embalagar, empecatar, emporcar, encuriosar, endelgazar, enfornar, enlloquecer, etc.
re-: indica repeticin o refuerzu:
refacer, relleer, rellambiu, referver, etc.
per-: nos axetivos y alverbios, val pa formar el superlativu (ver
2.3.7.3.a): nos verbos, indica acabacin duna aicin:
peracabar = acabar del too, dafechu
percomer = acabar de comer, comer dafechu
tres-: tien el significu de detrs, al otru llau:
treslladar, trespasar, trescalar, etc.
(Ver tamin 1.8.12.4.b).
so-: tien el significu de embaxo, dempus de:
socenar, socavar, sopalanquiar, socortar, someter, sollingual, sorrayar, etc.

2.16.1.2. Arriendes dstos, Iasturianu tamin fai usu de toa una riestra de
prefixos cultos, emprestaos del llatn y del griegu. Exemplos:
aeronave, antinatural, endodrmicu, ex-conseyeru, hidroavin,
hipertensu, neolliberal, preinscripcin, semicircular, superhome, etc.

2.16.1.3. Nel casu de los prefixos in- o im-, inter-, infra-, intra-, ver 1.5.3 y
1.5.4.

2.16.1.4. Nel casu del prefixu sub-, ver 1.8.6.3.

2.16.1.5. El prefixu co- caltinse siempre:


cooficial, cooperar, coordinacin, collaborar, etc.
100

2.16.2. SUFIXOS
2.16.2.1. Los principales sufixos nominales son (ensin indicar toles variaciones de xneru y de nmberu):
-acu: diminutivu, despeutivu:
rapazacu, tontacu, mozaca, ruinaca, escritorzacu, etc.
-anu o -n: espresa cualid; val pa formar xentilicios (-n tien tamin valor despeutivu):
roceanu, asturianu, praviana, folgn, mangun, trapichn, ayerana, coyn...
-u o -ada: indica conxuntu, capacid, poca...:
tanganu o tanganada, cuyaru o cuyarada, orbayada, nevada,
carlistada
-al o -ar: val pa formar nomes drboles, pa referise a conxuntos
o pa formar nomes coleutivos:
castaal, mazanal, pescal, patacal, arbeyal, llamargal, bardial, etc.
-anza o -ancia: val pa formar nomes astrautos:
comparanza o comparancia, figuranza, alcordanza, etc.
-ame: tien significu coleutivu:
dentame, lluriame, velame
-atu: despeutivu:
floriatu, sorbiatu, llinguatu, llamatu, etc.
-ayu: despeutivu:
babayu, simplayu, mazcaya, pataya, etc.
-axe o -ax: col significu de condicin, aicin, productu, etc.:
potaxe o potax, voltaxe o voltax, mareaxe, etc.
-axu: despeutivu:
espantaxu, colgaxu, beberaxu, etc.
-azu: aumentativu; golpe dau con daqu:
homazu, muyeraza, testarazu, cibiellazu
101

-deru, -dera: espresa aicin repetida; sitiu onde se fai daqu; aparatu col que se fai daqu; posibilid de facese:
comedera, faladera, pruyidera, esbilladeru, llavaderu, ruxideru, facederu
-dizu o -izu: indica cualid o encln a daqu; tamin, golor a:
gastizu, aforradizu, atopadiza, afayadiza, tabaquizu, ratizu, etc.
-dor: significa profesin, dedicacin, aparatu:
trabayador, llabrador, catadora, recudidor, etc.
-doriu u -oriu: apaez en nomes de ferramientes o instrumentos; tamin, llugar onde se fai un llabor:
fesoria, sechoriu, tisories, llavadoriu, corredoria...
-dura o -ura: val pa formar nomes astrautos; tamin, aiciones:
grandura, mancadura, llocura, raspiadura, moyadura...
-encia: nomes astrautos:
nacencia, parecencia, conocencia, etc.
-era: cualid; aicin; llugar onde se fai daqu:
fatera, llambionera, llibrera, ferrera
-eru: espresa oficiu, aficin:
sidreru, mineru, ferreru, etc.
-s: xentiliciu o propiu dun llugar:
cangus, xixons, monts
-etu: diminutivu o despeutivu:
seoretu, paisaneta, soguetu, rapacetu, etc.
-u o -eda: indica conxuntu, sitiu onde abonda daqu:
carbayu o carbayeda, fayu, fresnu o fresneda, etc.
-ible o -tible: espresa cualid o capacid pa daqu:
vengatible, favoratible, pensatible, caritatible...
-iegu: aficin por daqu; val tamin pa formar xentilicios:
cariegu, baratiega, rapaciegu, payariega, gozoniegu...
102

-ientu: espresa cualid:


famientu, dormilienta, friolientu, etc.
-n: diminutivu:
nen, puebln, xatina...
-u o -ida: espresa aicin:
xiblu o xiblida, glayu o glayida, quexu o quexida, miaguu o miaguida
-mente: val pa formar alverbios:
bonalmente, inxustamente, xuntamente
-mientu o -mentu: val pa formar nomes astrautos:
afitamientu, allugamientu, movimientu, etc.
-n: aumentativu; cualid; aicin:
rapazn, puebln, folanchn, berrn, llambiona, puxn, xiringn,
esfoyn, etc.
-or: nomes astrautos:
llargor, fedor, resquemor
-osu: espresa cualid:
prestosu, gasayosa, cobiciosu, etc.
-ucu: diminutivu o despeutivu:
perrucu, homucu, ruinuca, ventanucu, etc.
-udu: indica posesin dunes cualidaes o carauterstiques:
barbudu, ariguda, picudu
-uxu: despeutivu:
amarguxu, blanduxu
-uyu: despeutivu:
peruyu, ceruyu
2.16.2.2. Los principales sufixos verbales son los que siguen darru:
-ayar: contenu despeutivu:
escribayar, tontayar
103

-iar: frecuentativu o iterativu:


blanquiar, carpinteriar, turistiar, etc.
-icar o -iquiar: frecuentativu diminutivu:
coxicar, aicar, comicar o comiquiar, etc.
-ecer: val pa formar verbos dende nomes o axetivos:
maurecer, aguapecer, enralecer, etc.
-exar: iterativu:
patalexar, espernexar, escorrexar, etc.
-iscar o -isquiar: frecuentativu diminutivu:
lloviscar o llovisquiar, namoriscar o namorisquiar
-ucar o -uquiar: frecuentativu diminutivu, con ciertu matiz despeutivu:
trabayucar o trabayuquiar, falucar, cenucar, etc.
-uar: espresa intensid:
apalpuar, ceguar, apetiguar, etc.
2.16.2.3. Arriendes dstos, lasturianu tamin fai usu de toa una riestra de
sufixos cultos, emprestaos del llatn y del griegu. Exemplos:
boticariu, santificar, asturianismu, lletricista, xeneralizar, rusfilu, etc.
2.16.2.4. Nasturianu ye frecuente la combinacin de dos o ms sufixos:
cor-iqu-n, sorbi-at-n, gast-iz-n, porc-on-zon-azu, etc.
2.16.2.5. Los sustantivos y axetivos coles terminaciones -u -ada -ao, -u
-ida -o y -u -eda tomen una d nos sos derivaos. Exemplos:
abogu, abogadn
cansu, cansaducu
parto, partidino
fayu, fayedn
esgayao, esgayadono
galdu, galdidn
axuntada, axuntadina
104

3. SINTAXIS
3.1. APOSTROFACIN
Cuando dos sonos saxunten nuna frase, desapaeciendo n dellos,
pue sealase na escritura col apstrofu () o cola contraicin de dos
pallabres (pa esta ltima, ver 3.2). Nasturianu apostrfense nami estas pallabres:
los artculos el, la
los pronomes me, te, se
les preposiciones de, en, pa
la conxuncin o relativu que
3.1.1. APOSTROFACIN DEL ARTCULU EL
3.1.1.1. Apostrfase l cuando va siguu de pallabra quentama per vocal o
h muda:
Iamu, Iexe, limn, Ihorru, Iorbayu, Iuntu
3.1.1.2. Apostrfase I cuando va precedu de pallabra quacaba en vocal,
y siguu por pallabra quentama per consonante:
rompil xarru, lleval xatu, fiendel tochu, yel cura
3.1.1.3. Cuando el va precedu de pallabra quacaba per vocal, y al mesmu
tiempu siguu de pallabra quentama tamin per vocal, apostrfase
segn safita en 3.1.1.1:
rompi lexe, lleva larmariu, tumbse lhome, ye lamu
3.1.1.4. Si el va precedu de la conxuncin y o del pronome -y, nun sapostrofa, a nun ser que siga vocal o h muda:
sti y el so hermanu
105

aquellos y el fu Xuan
apurri-y el quesu dio-y el xenru lo que pidi
Pero:
dxolo y lamu nun entendi
dices eses coses y lhome nun quier
dio-y lhermanu la razn
escribi-y lasuntu ensin mentira

3.1.2. APOSTROFACIN DEL ARTCULU LA


Apostrfase I nami si-y sigue pallabra quentame per a o ha:
lasturiana, lhacha, Iamestadura

3.1.3. APOSTROFACIN DE LOS PRONOMES ME, TE Y SE


Apostrfense m, t, y s respeutivamente cuando-yos sigue pallabra quentama per vocal o h muda:
hai que safitar
nun se mescaez
nun tenfotes

3.1.4. APOSTROFACIN DE LA PREPOSICIN DE

3.1.4.1. Apostrfase d cuando-y sigue pallabra que comience per vocal o


h muda:
daqul, dsti, diviernu, dhome, dUviu

3.1.4.2. Nun se fai apostrofacin en pallabres como stes:


dellos, delles (indefinos), daqu, daquin, dafechu, darru, dayuri,
dacuando, dalguin...
Exemplos:
dame delles uves, pero: dame les uves delles
toma dellos (figos), pero: toma los dellos (de Xuan y Pedru)

3.1.4.3. Sobre la supresin de la preposicin de, ver 3.8.


106

3.1.5. APOSTROFACIN DE LA PREPOSICIN EN


Apostrfase n si-y sigue pallabra quentame per vocal o per h muda:
ta nUviu, nAvils, nabril, nagostu
3.1.6. APOSTROFACIN DE LA PREPOSICIN PA
Apostrfase p cuando-y sigue pallabra quentame per a o per ha.
Exemplos:
empobina pAsturies
ye paguapecer el pueblu
son bien ruinos phaber tantos
3.1.7. APOSTROFACIN DE LA CONXUNCIN Y RELATIVU QUE
3.1.7.1. Apostrfase qu cuando-y sigue pallabra quentame per vocal o h
muda:
tien quentamar
ye ms baxu qusti
la rapaza quentrug aquello
val ms tener casa quhorru
eso ye lo quhai
3.1.7.2. Enxams sapostrofa linterrogativu y esclamativu qu:
dime qu entamo
qu home fai eso?
3.1.7.3. Cuando que va siguu del artculu el y tres dsti apaez una pallabra
quentama per consonante, faise lapostrofacin quel:
quier quel neu fale
mand quel trabayu nun parara
Pero:
quier que lamu cuerra
mand que lhome baxara
3.1.7.4. Cuando que va siguu del pronome l, fai lapostrofacin qul:
sabe enforma ms qul
107

3.2. CONTRAICIONES
En delles ocasiones, cuando satopen dientro la oracin dos pallabres y
desapaez dalgn sonu, nun ye preciso usar lapstrofu, sinn que sescriben xuntes dambes pallabres. El conxuntu resultante llmase contraicin. Les contraiciones nasturianu son les siguientes:
3.2.1. CONTRAICIONES DE PREPOSICIN + ARTCULU
3.2.1.1. Les contraiciones que surden damestase una preposicin y un artculu son les que siguen darru:
el

la

lo

los

les

al

de

del

pa

pal

so

sol

con

col

cola

colo

colos

coles

en

nel

na

no

nos

nes

per

pel

pela

pelo

pelos

peles

por

pol

pola

polo

polos

poles

3.2.1.2. Observaciones:
a) Les casielles vacies del cuadru signifiquen que nun se fai contraicin de preposicin y artculu, escribindose dixebraos: a la,
a lo, a los, a les; de la, de lo, de los, de les; pa la, pa lo, pa
los, pa les; so la, so lo, so los, so les.
b) Nel asturianu occidental, les contraiciones nel y col presenten
tamin les formes no y cono, respeutivamente.
c) Nun confundir les contraiciones de con + artculu, coles xuntures
de la preposicin co + artculu: col (co l), co la (co l), co lo, co
los, co les. Exemplos:
la vaca ta col xatu en compaa del xatu, pero: la vaca ta col
xatu cabol xatu, al llau del xatu
108

3.2.2. CONTRAICIONES DEL INDEFINU TOU + ARTCULU


Cuando lindefinu tou saxunta a un artculu, forma les siguientes contraiciones:
tou + el: tol
toa + la: tola
too + lo: tolo
toos + los: tolos
toes + les: toles
3.2.3. CONTRAICIONES DE LOS INDEFINOS CADA + N
Son les siguientes:
cada + n: can
cada + unu: canu
cada + una: cana
cada + uno: cano
3.2.4. CONTRAICIONES DE LA PREPOSICIN EN + INDEFINU N
Son estes:
en + un: nun
en + n: nn
en + unu: nunu
en + una: nuna
en + uno: nuno
en + unos: nunos
en + unes: nunes
Exemplos:
met les llaves nun caxn; metles nn o metles nunu; atoplu nuna
cai dUviu; fallasti nuno y notro; nunos des tamos en casa; ta
nunes condiciones abegoses.
3.2.5. CONTRAICIONES DE LA PREPOSICIN EN + PRONOME L
Son les que siguen darru:
en + l: nl
en + elli: nelli
en + ella: nella
en + ello: nello
en + ellos: nellos
en + elles: nelles
109

3.2.6. CONTRAICIONES DE LA PREPOSICIN EN + DEMOSTRATIVU


La preposicin en, cuando samiesta a un demostrativu, da llugar a estes contraiciones:
en + esti: nesti
en + esta: nesta
en + esto: nesto
en + estos: nestos
en + estes: nestes
en + esi: nesi
en + esa: nesa
en + eso: neso
en + esos: nesos
en + eses: neses
en + aquel: naquel
en + aquelli: naquelli
en + aquella: naquella
en + aquello: naquello
en + aquellos: naquellos
en + aquelles: naquelles
Si se contri la preposicin en col demostrativu acentuu (acordies colo que se diz en 1.9.1.7.c)), frmense les contraiciones nsti, nsi, naqul, nsos, nses, naqullos, etc.
3.2.7. CONTRAICIONES DE PREPOSICIN + PREPOSICIN
De lamestadura de dos preposiciones surden estes contraiciones:
per + ente: pente
pa + ente: pante
a + en: an
Ver tamin 2.13.8.
3.2.8. CONTRAICIONES DE PREPOSICIN PER + ALVERBIU
Delles vegaes, al atopase dientro la oracin la preposicin per y un alverbiu, pue producise una perda de sonos, resultando dello dalgunes
contraiciones, pero teniendo en cuenta que la espresin plena ye nestos casos tamin vlida:
per + equ: pequ (tamin: per equ)
per + eh: perh, peh (tamin: per eh)
110

per + ende: pende (tamin: per ende)


per + ell: pell (tamin: per ell)
per + all: pell (tamin: per all)
per + arriba: perriba (tamin: per arriba)
per + enriba: penriba (tamin: per enriba)
per + abaxo: perbaxo (tamin: per abaxo)
per + embaxo: pembaxo (tamin: per embaxo)
3.2.9. OBSERVACIONES SOBRE LES CONTRAICIONES
3.2.9.1. Les pallabres que resulten duna contraicin enxams lleven apstrofu, anque se trate de los casos previstos en 3.1.1 y 3.1.2:
lamiga, pero: cola amiga, pola amiga
lhorru, pero: nel horru, pel horru, del horru, sol horru
larmentu, pero: tol armentu
lantoxana, pero: tola antoxana
3.2.9.2. Si un artculu ye parte dun topnimu, enxams sescribir contraicin con otres pallabres precedentes. Exemplos:
LEntregu: en LEntregu, a LEntregu, de LEntregu, per LEntregu,
por LEntregu, pa LEntregu, tou LEntregu...
LArgaosa: en LArgaosa, per LArgaosa, toa LArgaosa...
Les Bories: en Les Bories, per Les Bories,...
El Fondn: nEl Fondn, a El Fondn, dEl Fondn, per El Fondn,
tou El Fondn...
3.3. XUNTURES DE PALLABRES
Delles espresiones, anque se reconozan formaes por dos elementos,
escrbense nuna sola pallabra a pesar de nun se dar nenguna perda de
sonos.
3.3.1. Escrbense nuna sola pallabra espresiones como les siguientes:
ams, aparte, apriesa, afuera, alredor, atrs, au, a, etc.
embaxo, enantes, enforma, enfrente, enriba, ensiguida, ensin,
entova, enxams, etc.
debaxo, demientres, denantes, desque, detrs, etc.
111

3.3.2. Escrbense tamin xuntes locuciones del tipu:


apocay, munchay, cuantagi, cuantay, abenay, allalantre,
allarribn, etc.
3.3.3. Pero escrbense en pallabres xebraes espresiones como estes:
a gustu, a palpu, etc.
desta miente, dotra miente, de frente, de siguo, de sutrucu,
de xuru, etc.
en serio, en tientes, en xunto, etc.
sobre too, sobre manera, etc.
3.3.4. Delles xuntures de pallabres son necesaries pa evitar la confusin con
otres espresiones homfones que sescriben xebraes:
ams: tuvo que dir solu y, ams, nun lu dexaron pasar
a ms: a ms velocid, mayor peligru
conque: tena fame, conque tresn la comida
con que: asina ye la ferramienta con que trabayen
dafechu: la pelcula prestme dafechu
de fechu: la to suposicin, de fechu, ye cierta
daquella: esi abrigu ye daquella muyer
daquella: daquella ent nun te conoca
(La mesma diferencia esiste ente desta y desta, desa y desa)
dl: nun sacuerden nada dl
dl: traxo dl carbn
del: ye la fa del vecn
dellos: nun sacuerden nada dellos
dellos: tuvo en dellos pueblos del conceyu
en forma: amiy lEspritu Santu en forma de palomba
enforma: ye un problema enforma fcil diguar
112

onde quiera, u quiera: vust sintese onde quiera ~ u quiera


ondequiera, uquiera: ondequiera ~ uquiera que voi atpola ayudando
por que: yel regalu por que tbemos naguando
porque: nun foi al teatru porque nun tena vagar
por qu: nun s por qu nun-y dixisti nada
porqu: fala ensin saber el porqu de les coses
si non: has facer deporte, que si non, vas engordar
sinn: nun ye mariellu, sinn azul
3.4. AUSENCIA DEL ARTCULU EL
3.4.1. Lartculu el pue nun sesplicitar na secuencia en + sustantivu masculn singular:
Pasa toles tardes en cine
A ellos vais atopalos en chigre
Meti les perres en bolsu
Les vaques pastien en prau
Voi dexar les llaves en coche
Escaec les llaves en caxn
3.4.2. De toes maneres, Iemplegu del artculu el nestos casos ye tamin correutu: nel cine, nel chigre, nel bolsu, nel prau, nel coche, nel caxn...
3.5. AXETIVOS NEUTROS
3.5.1. PALLABRES COLES TRES TERMINACIONES DE XNERU
3.5.1.1. Comprtense como axetivos, y puen presentar les tres terminaciones de xneru, les siguientes pallabres:
a) Los axetivos calificativos (ver 2.3.5):
prietu, prieta, prieto
113

b) Los demostrativos (ver 2.4):


esti, esta, esto
c) Los posesivos (ver 2.5):
nuestru, nuestra, nuestro
d) Los ordinales (ver 2.7.2):
segundu, segunda, segundo
e) Indefinos (ver 2.6):
mesmu, mesma, mesmo
f) Los participios (ver 2.11.1):
moyu, moyada, moyao
bebu, bebida, bebo
fechu, fecha, fecho

3.5.1.2. Tamin puen llevar les tres terminaciones:


a) Los nomes axetivaos:
hermanu, hermana, hermano
(Ex.: esta tela ye hermano deso otro)
b) El pronome tonu de complementu direutu (ver 2.10.2):
lu, la, lo

3.5.1.3. Pelo contrario, en posicin antepuesta al nome nami son posibles


les terminaciones -u, -a.

3.5.2. EMPLEGU DE LOS AXETIVOS NEUTROS


Laxetivu concuerda en xneru neutru nos casos que siguen darru:

3.5.2.1. Si concuerda con un nome non cuntable, nes condiciones que sespecfiquen en 2.3.6. Exemplos:
El carbn ye prieto
Esta sidra nun ta malo
Taba la xente bastante allocao
114

Dex la ropa tendo pela maana


Echa llea seco al fueu
Esi aceite paezme mui caro
Qu rico ta esti turrn!
Fartucse de carne asao
Un vasu de vinu tinto
El ganu y ta meto na corte
Qued tola arena moyao
Ye dineru bien ganao
La herba y ta curao
Lleche preso; lleche cuayao
D sal esi fumu blanco?
Represe que dellos nomes puen ser cuntables o nun cuntables: los
axetivos concuerden con ellos en xneru neutru, en masculn o femenn, acordies col significu que dichos nomes presenten na oracin. Exemplos:
Punxo una fueya seca enriba la mesa
Pero: Ta tol suelu enllenu de fueya seco
Dio-y con una piedra menuda en geyu
Pero: A la veral ru hai muncha piedra menudo
Dxame un papel blancu pa escribir unes notes
Pero: Bax a la llibrera a mercar papel blanco
Nun com ms quuna pera madura
Pero: Lleg un camin cargu de pera maduro
Tienes un filu blancu en cuellu la camisa
Pero: Mrca-y filo blanco na mercera

3.5.2.2. Emplgase tamin laxetivu en xneru neutru cuando concuerda con


un infinitivu:
Fumar ye malo
Fumar peles maanes ye malo

3.5.2.3. Cuando concuerda colos demostrativos neutros esto, eso o aquello:


Esto ye prestoso
Aquello nun me paeci honrao
115

3.5.2.4. Si concuerda col pronome personal neutru ello:


Pas pela to oficina con ello acabao
Ello paez serio
3.5.2.5. Cuando concuerda colos indefinos neutros daqu, dalgo o nada:
Hai daqu raro (dalgo raro) nesi asuntu
Nun hai nada llimpio nesta casa
3.5.2.6. Cuando concuerda colos interrogativos neutros cunto o culo:
Cunto tinto quies? (vinu)
Culo ye barato?
3.5.2.7. En concordancia con una oracin nominalizada pola conxuncin
que:
Que fumes ye malo
Que fumes peles maanes ye malo
3.5.2.8. Si laxetivu ta precedu del artculu neutru lo:
Lo bono, lo malo, lo llimplo, lo menudo, lo roxo...
(Pero non nestos casos: lo malu que ye Xuan, lo mala que ye Mara, etc.)
3.5.2.9. Si laxetivu concuerda con otru axetivu precedu del artculu neutru
lo:
Lo bono ta escondo
Lo menudo ye lo ms caro
3.5.2.10. Si laxetivu concuerda con una oracin axetivada por que relativu
y sustantivada pol artculu neutru lo:
Lo que faigas pue resultar curioso
Lo que-y van dicir cuando lu vean nun ye prestoso
Pelo contrario, si la oracin encabezada por que ta nominalizada
por otros artculos, Iaxetivu nun concuerda en xneru neutru: los
que faigas puen resultar curiosos, les que-y van dicir cuando lu
vean nun son prestoses.
116

3.5.2.11. En referencia a daqu impreciso o xenrico:


nun salgas de casa, que gei ta malo
nun sigas falando, que qued perclaro
diben, venen, xuben, baxaben... yera bien movo
3.6. ALLUGAMIENTU DE LOS PRONOMES TONOS
3.6.1. CONDICIONES XENERALES
3.6.1.1. Na xuntura de dos pronomes tonos, el de complementu indireutu
antepnse al de complementu direutu:
Dimelu Xuan
Xuan nun te lo dio
Cuntron-ylo ana
Diz que-yos lo escondieron
3.6.1.2. El se reflexivu o impersonal antepnse a otru pronome tonu:
Enguedeyse-yos
Nun se tofrez
A min tratseme mal naquella xunta
Qu se-y diba escaecer!
3.6.1.3. Los pronomes tonos escrbense xuntos ente s y axuntaos al verbu si van pospuestos a l; pelo contrario, escrbesen xebraos ente
s y del verbu si van antepuestos a l. Exemplos:
Dimelu, pero: Nun me lu dio
Atopron-yla, pero: Diz que-y la atoparon
3.6.1.4. Lallugamientu de los pronomes ente s segn la so funcin, y dstos respeuto del se reflexivu o impersonalizador, nun camuda, cualquiera que seya la so posicin con respeuto al verbu. Asina, les normes denclisis y proclisis nun modifiquen, en nengn casu, lo afitao
nes anteriores.
3.6.1.5. Nasturianu enxams los pronomes tonos puen entamar oracin;
poro, son imposibles estes espresiones: *Te quier la xente, *Te les
117

dio Xuan?, *Se faiga la lluz, *Lu llevel diau si nos engaa!, *Se
pondra malu.

3.6.2. ENCLISIS Y CONDICIONES QUE FAEN POSIBLE LA PROCLISIS

3.6.2.1. La enclisis o posposicin ye lallugamientu bsicu de los pronomes


tonos con formes verbales dindicativu, suxuntivu y condicional, seya noraciones afirmatives, entrugues simples direutes o esclamaciones. Exemplos:
La xente quierte
Diteles Xuan?
Figase la lluz
Llvelul diau si nos engaa!
Pondrase malu

3.6.2.2. La enclisis bsica vese alterada por dellos factores que sespecifiquen darru:
a) Cuandol verbu pertenez a una oracin sustantivada y encabezada pola conxuncin que:
Que nos enga ye cosa perclara
Nun quier que lo faigas
b) Cuandol verbu pertenez a una oracin sustantivada y encabezada pola conxuncin completiva si:
Nun supi si vos dieron les gracies
Nun tn enteraes de si les llamaron
c) Cuandol verbu pertenez a una oracin sustantivada y encabezada por un interrogativu indireutu:
Nun sabe qu-yos pas
Nun sabes pa nde te lleven
d) Cuandol verbu pertenez a una oracin axetivada y encabezada por un relativu:
Esa ye la muyer que lu alloquez
Vais atopalu nel sitiu onde vos dexel tren
118

e) Cuandol verbu pertenez a una oracin alverbializada y encabezada por dellos elementos. Nesti casu tn:
e1) Les oraciones de llugar:
Vais atopalu onde vos dexel tren
Posil sacu au vos pete
e2) Les de tiempu:
Ponen el discu cuando los dexaben
Dbense plizcos mientes-yos falaba la gela
Ta murniu desque-y morril perru
e3) Les de mou:
Xuan failo como-y apetez
Figalo como lo faiga, va sali-y bien
e4) Les condicionales:
Dces-ylo si te paez
Si-y punxeren una multa pagbala darru
e5) Les concesives:
Anque lo merez, nun-y dan el premiu
Nun segaron el prau magar que-yos lo mandaron
e6) Les de causa:
Tarreca llevantase porque-y prestaba dormir
e7) Les de finalid:
Pdolo pa que me lo dean
e8) Les consecutives:
Rog-ylo tanto que-y lo dio
f) Cuando dellos indefinos o alverbios salluguen enantes del verbu. Asina asocede nestos casos:
f1) Col alverbiu nun:
Xuan nun-yos da mazanes a los neos
El problema nun te lu igu
Nun lo quiera Dios
119

Lo mesmo asocede cola conxuncin nin:


Nin lu veo nin-y digo nada
f2) Con dellos indefinos y alverbios negativos:
Nengn vecn nos fizo de menos o Nengn vecn nun nos
fizo de menos
Nunca-y dexes les coses a medio facer o Nunca nun-y dexes les coses a medio facer
Enxams te negaron agospiu o Enxams nun te negaron
agospiu
Mara tampoco vos lo dixo o Mara tampoco nun vos lo dixo
f3) Con dellos indefinos y alverbios diversos:
Tou me lu enllordi / Enllordimelu tou
Eso cualquiera lo fai / Eso failo cualquiera
Siempre lu atopamos en casa / Atopmoslu siempre en casa
Y nos lu soltaron / Soltronnoslu y
g) Cuandol verbu pertenez a una oracin encabezada por un interrogativu o un esclamativu:
Qu-yos cunt a los rapazos?
Los llibros, a quin-y los emprestasti?
nde sesconderen!
h) Cuando dientro la oracin se destaca un sintagma anteponindolu al verbu y dndo-y nfasis acentual:
Esti rapaz dxonoslo lo que fizo foi dicnoslo, pero:
Esti rapaz nos lo dixo! esti rapaz y non otra persona
Munchos callrontelo tamin lo que ficieron foi calltelo, pero:
Munchos te lo callaron tamin! sos y non otros
Los que paecen fatos engaronvos eso foi lo que ficieron,
pero:
Los que paecen fatos vos engaaron! sos y non otros

3.6.3. ENCLISIS OBLIGATORIA


Los pronomes tonos allguense siempre pospuestos nestos casos:
120

3.6.3.1. Col imperativu:


Muyalo con daqu dagua
Escondivos per ende
3.6.3.2. Col infinitivu, cuando nun se dan les circunstancies mentaes en
3.6.4.1:
Baase nesi ru dexa a n xelu
Quier cunt-ylo a tol mundu
3.6.3.3. Col xerundiu, cuando nun se da la circunstancia mentada en 3.6.4.2:
Pnxose de pies sofitndose nun cayu
Rendolu siempre nun iges nada
3.6.4. ENCLISIS O PROCLISIS LLIBRES
Los pronomes tonos puen allugase llibremente antepuestos (proclticos) o pospuestos (enclticos) al verbu nestos casos:
3.6.4.1. Con infinitivu:
a) Cuando linfinitivu va precedu de la conxuncin completiva si:
Nun s si davos les gracies = Nun s si vos dar les gracies
b) Cuando linfinitivu va precedu dinterrogativu:
nde escondenos? = nde nos esconder?
Nun sabemos qu regala-y = Nun sabemos qu-y regalar
c) Cuando linfinitivu va precedu dun relativu:
Y tien casa onde agospiase = Y tien casa onde sagospiar
d) Cuando linfinitivu va precedu de la negacin nun:
Nun coment-yoslo paezme poco serio = Nun-yos lo comentar
paezme poco serio
e) Na perfrasis tener que + infinitivu:
Teo que mandvosles = Teo que vos les mandar
f) Na perfrasis haber que + infinitivu:
Hai que fac-ylo = Hai que-y lo facer
121

3.6.4.2. Cuando un xerundiu va precedu de la negacin nun:


Nun rendolu muncho, faite casu = Nun lu reendo muncho, faite
casu
3.6.5. ENCLISIS O PROCLISIS EN COMPLEXOS VERBALES
3.6.5.1. Con conxuntos verbales, lallugamientu normal de los pronomes tonos ye tres del segundu verbu:
Cansemos de picate al timbre
Naguaben por saludales
Voi vend-yosles
Mandaron llantalos embaxo
Non: *Cansmoste de picar al timbre, *Nagubenles por saludar,
*Vi-yosles vender, *Mandronlos llantar embaxo
3.6.5.2. Dellos conxuntos verbales almiten lallugamientu llibre de los pronomes tres del segundu verbu metanes los dos:
Tien quexose muncho = Tiense quexao muncho
Hai que dic-ylo = Hai que-y lo dicir
Tien que llimpimeles = Tien que me les llimpiar
3.6.5.3. Los factores que provoquen la proclisis de los pronomes tonos con
formes verbales simples (ver 3.6.2) tienen estos efeutos en conxuntos verbales:
a) Nun provoquen nengn efeutu:
Nun cansemos de picate al timbre
Diz que naguaben por saludales
b) Dan llibert pallugar los pronomes tres del segundu verbu o delantre del primeru:
Cundo voi vend-yosles? = Cundo-yos les voi vender?
Nun s si mandaron llantalos embaxo = Nun s si los mandaron
llantar embaxo
Nun tien quexose muncho = Nun se tien quexao muncho
c) Dan llibert pallugar los pronomes tres del segundu verbu, ente medies de los dos o delantre del primeru:
122

Nun tien que llimpimeles = Nun tien que me les llimpiar = Nun
me les tien que llimpiar
3.7. SONOS FINALES DE FORMES VERBALES
3.7.1. INFINITIVU
Cuando linfinitivu va siguu dun pronome tonu, pierde la -r de la so
terminacin en tolos casos:
Hai que da-yos una llacuada
Hai que merca-y la casa
Quixeren matala
Quier falate
Quieren falavos
Vais allorianos (o alloriamos)
3.7.2. PRIMERES PERSONES DEL PLURAL
Si una primera persona del plural va siguida del pronome tonu nos,
pierde la -s de la so terminacin:
Llavmonos peles maanes
Enfotmonos no que diz Mara
Quexmonos con razn
3.8. SUPRESIN DE LA PREPOSICIN DE
3.8.1. Hai una riestra circunstancies onde nasturianu puen apaecer construcciones nes que la preposicin de pue ponese o non, ensin que
cambiel sentu de la frase. Asina:
casa Antn = casa dAntn
chaqueta pana = chaqueta de pana
sacu pataques = sacu de pataques
Nesti sen, lAcademia de la Llingua propn que se mantengan cualesquiera de les dos posibilidaes, indicando quen casu de dubia pue
escribise de.
3.8.2. Pa la supresin de la preposicin de tienen que se cumplir les siguientes condiciones:
123

a) Que nun se dea ambiged na frase.


b) Que nun se faiga difcil la comprensin.
c) Que la supresin de de se faiga nami naquellos casos en que tea
perafitada na fala.
3.8.3. La preposicin de pue dexar describise cuando-y precede vocal:
La casal cura
La casa los cures
La casa lamu
La casa los amos
La casa la muyer
La casa les muyeres
La casa lama
La casa les ames
3.8.4. Son posibles tamin construcciones del tipu:
La casal cura Mieres
Estes espresiones puen emplegase siempre que, como se dixo enriba, nun se dea ambiged. Si la supresin de de traxere dificult na
comprensin, escribirase la preposicin: la casa del cura Mieres, la
casal cura de Mieres, la casa del cura de Mieres.

124

APNDIZ I

ORTOGRAFA DE LOS NOMES DE LLUGAR

125

La ortografa que rixe la escritura de los nomes de llugar o topnimos asturianos axstase a les normes ortogrfiques de la llingua asturiana1. De toes
maneres ye bono afitar dellos aspeutos que pudieren tar poco claros o
quaconseyen un tratamientu particular.
1. Tou topnimu tien que sescribir segn la fala tradicional del llugar u sasitia; asina:
Cangas del Narcea / Cangues dOns
Mestas (Llanes) / Les Mestes (Xixn)
El Cuetu (Piloa) / El Cueto (Avils) / El Cuitu Nigru (L..lena)
La Rebollada (Candamu) / La Reboll (Llaviana) / La Rebol..lada (Valds)
/ A Rebollada (Tapia)
Sotiello (Xixn) / Sotiel..lo (L..lena) / Soutiel..lu (Cangas) / Soutelo (Samartn
dOzcos)
Les Felgueres (Villaviciosa) / Les H
. elgueres (Cangues) / Felgueras (L..lena)
Los Eros (Avils) / Eiros (Quirs)
Fontoria (Bimenes) / Fontouria (Miranda) / H
. ontoria (Llanes)
Grau / Gradura (Teberga)
Llavayos (Samartn del Rei Aurelio) / L..l avachos (Cangas) / L..l avayos
(Ayer)

Normes ortogrfiques y Conxugacin de verbos. 4 ed. revisada. Uviu, ALLA, 1996. Pa los topnimos de la fastera ms occidental, Proposta de normas ortogrficas y morfolxicas del
ga(l)lego-asturiano. Uviu, Principu dAsturies, 1993.

127

La Corredoria (Uviu) / El Raadoiru (Cangas del Narcea) / El Raadoriu (Tinu)


Santuyano (Uviu) / Santuchanu (Somiedu) / Santo Miyao (Allande)
etc.
Quier esto dicir que los trazos llingsticos de ms calter que se dan na fala deben caltenese na toponimia; asina la representacin cartogrfica
dAsturies averarase a lo quun bon mapa llingsticu pue ufiertar. De toes formes nun debe consease na igua toponmical fenmenu modernu
conocu col nome de yesmu, nin el so equivalente chesmu; nesti sen
escrbese siempre Villanueva (non *Viyanueva), Llastres (non *Yastres),
L..lena (non *Chena), L..luarca (non *Chuarca), etc. Tien que se tener presente, de toes maneres, quen dellos conceyos (Ayer, L..lena, Mieres, etc.),
onde se da l.l.-, pue apaecer y- ensin que seya yesmu: El Yenu (non *El
Llenu), Los Yanos (non *Los Llanos), La Yosa (non *La Llosa), etc. Nestos casos ye claro que sescribe y-.
2. Les vocales tniques que zarren per aciu del fenmenu metafonticu reflexarnse na escritura de los topnimos de les zones onde se produz:
El Quentu (Mieres), El Contu (Samartn del Rei Aurelio), El Cadavu (Llangru), Buyalbendi (Mieres), El Col..lu (Ayer), Posariu (L..lena), El Calabaciru (Gozn), El Raigusu (Llaviana), etc.
3. Les vocales finales tones siguen esti criteriu xeneral:
3.1. Si se trata de vocales palatales en singular escrbese -e o -i, segn
pronunciacin de los bonos falantes, na fastera onde la fala caltin la
oposicin -e / -i:
Bode (Parres), Villaverde (Cangues dOns), Piedramuelle (Uviu), etc.
Lloroi (Colunga), Villaperi (Uviu), Tresali (Nava), Albandi (Carreo), etc.
3.1.1. Escrbese -e na fastera onde la fala neutraliza les palatales finales:
Vil..lapedre (Navia), Valle (Candamu), Vil..lagrufe (Allande), Vil..laverde
(Allande), etc.
3.1.2. En dalgn casu perafitu na escritura como Taramundi y otros pue
caltenese la -i.
128

3.1.3. La escritura de la llamada -e paragxica caltngase na toponimia menor si ta perafitada na fala.


3.1.4. Ye claro que deben sealase los diptongos ei, ou, oi, ia, como tolos
otros, mesmamente cuando seya en final de pallabra:
Xarcel..li (Cangas del Narcea), Doru (Grau), Cordoveiru (Pravia), El
Coutu (Somiedu), etc.
3.1.5. A efeutos normativos, el diptongu [wo~w] escrbase -ue-.
3.1.6. Si se trata de plurales que lleven vocal palatal na cabera slaba escrbese siempre -es:
Fontes, Figares, Casares, Los Montes, Berbes (Ribesella), Llugones
(Siero), Naveces (Castrilln), Les Cases (non *Lis Casis), etc.
3.2. Si se trata de vocales velares en singular escrbese -o, -u, segn usu
de los meyores falantes, nes fasteres onde la fala caltin oposicin
-o / -u:
Fresneo (Mieres) / Fresnu (Piloa), Faeo (Samartn del Rei Aurelio),
Carceo (Xixn), San Cloyo (Uviu), Lloro (Llaviana), Llugo (Llanera), Ciau (Llangru), El Campu (Casu), Torazu (Cabranes), etc.
3.2.1. Escribirse -u na fastera onde se neutralicen les velares finales:
Grau, Riel..l u (Teberga), Bustiel..l u (Tinu), L..l aviu (Salas), Banduxu
(Proaza), Caunu (Somiedu), Carcu (Allande), Fresnu (Teberga), Fau (Cuideiru), etc.
3.2.2. Na fastera Navia-Eo xeneralzase -o.
3.2.3. Los plurales que lleven vocal velar na ltima slaba escrbense acabaos en -os:
Francos (Tinu), Godos (Uviu), Vil..lar de Sapos (Allande), Melendreros (Bimenes), Los Campos (Corvera), Los Barreros (Llaviana),
etc.
129

4. Les vocales tones non finales de pallabra escribirnse segn les normes ortogrfiques, fayendo los posibles por nun cayer nel foneticismu que
lleva a zarrales. Asina:
Conforcos (non *Cunforcos), El Moln (non *El Muln), La Rebol..lada (non
*La Rebul..lada), Fresnu (non *Frisnu), Degol..lada (non *Digul..lada),
La Pontiga (non *La Puntiga), Folgueirosa (non *Fulgueirosa), La Reguera (non *La Riguera), LAzorera non (*LAzurera), El Rodical (non
*El Rudical), etc.
Sguese dello que, de mou especial nes fasteres occidentales, les vocales escrites e, o en slaba tona (final o non) almiten una pronunciacin
[e~i], [o~u] respeutivamente:

Folguera [folgra~fulgra], Regueiru [regiru~


rigiru],
Candamu [kandmu~kandmo], Tinu [tinu~tino~tenu~teno], Eiros [iros~irus],
etc.
5. Les grafes consonntiques consense acordies coles previsiones ortogrfiques de les normes, respetando x, l.l., h., yy, ts cuando faiga falta.
6. Tolos topnimos entamen con lletra mayscula:
Llugs, Pravia, Tapia, Castropol, etc.
6.1. Nos topnimos quentamen en Ch y Ll nami sescribe con mayscula
la lletra primera.
6.2. Sil topnimu entama con artculu, sti tamin tien mayscula:
El Caleyu, La Belonga, LArgaosa, Los Cuetos, Les Arriondes, El Franco, A Veiga, etc.
7. Puen dase casos en que los componentes dun nome de llugar sescriban
xuntos bien por costume, bien por miesta ente los sos componentes; asina, escrbense xuntos nomes de llugar como:
Campumanes, Valdunu, Santolaya, Samiguel, Samartn, Santuyano, etc.
7.1. Sil topnimu ye compuestu pero fai unid fnical conxuntu, ents escrbese too xunto tamin:
130

Villamayor, Ribesella, Cuadonga, Entepenas, Entepees, L..l andecastiel..lu, Trespea, Entecorros, Trillucastru, etc.
7.2. Si nun faen unid fnica escrbense dixebraos los componentes del topnimu; nesos casos la preposicin y artculu interiores del topnimu
siempre sescribirn con minscula:
San Pedru Villanueva, San Salvador dAlesga, San Antoln de las Dorigas, Los Picos de Candipuercu, LAltul Barreru, La Campa lAbeduriu, etc.
8. Nos compuestos ye posible caltener la preposicin a nun ser que tea afitada la so perda; asina:
Cangues dOns, Monesteriu dErmu, Samartn del Rei Aurelio, San Esteban de Bocamar, Morea dAyer, etc.
pero:
Sotul Barcu, La Faya los Llobos, La Fonte lAbeduriu, El Llanul Cura, etc.
8.1. La preposicin de debiltase dacuando en dellos nomes de llugar compuestos dando por resultu una vocal quha escribise y si sestremen los
compuestos:
Veiga y Campu, Vau y Barayu, etc.
pero escribirse i o e si stos van xuntos:
Laipata, Laisancho, Laifrera, Les Caecima, etc.
8.2. Cuando se desanicia la preposicin de nun se sustituye enxams por
un guin -.
8.3. Tampoco semplegal guin pa indicar el conceyu al que pertenez un topnimu. Si se quier facer indicacin tala escrbasel nome del conceyu,
o la so sigla, ente parntesis:
Las Veigas (Teberga) ~ Las Veigas (Tb), Paxumal (Llangru) ~ Paxumal (Llg), etc.
9. A efeutos pruticos los topnimos escrbanse con b, v, ll, y, c, z, h, acordies coles normes de los apellativos de la llingua. Casu de nun se corresponder con apellativos, sguese lusu afitu na escritura.
131

10. Acentos. Los topnimos asturianos acentense segn les normes xenerales de la llingua:
Mer, Purci, El Naln, Urbis, Roblu, Uviu, Somu, Moncu, LArm,
Trevas, Villafra, San Damas, Colla, Fos, Peeres, Porra, Baa, Valcrcel, Nivares, Brzana, Abndames, Craves, etc.
11. Apstrofos. Los nomes de llugar asturianos apostrfense segn les regles xenerales de la llingua asturiana:
LEntregu, LInfiestu, LAgeria, El Llanu dArriba, La Cuestal Llagu, La
Vega lUmeru, Castaul Monte, etc.
11.1. Na fastera Navia-Eo lartculu el nun sapostrofa.
12. Lartculu quentama un nome de llugar enxams almite na escritura contraicin dala nin apstrofu cola pallabra que va enantes; asina:
vien de LEntregu, va a LInfiestu, taba en Les Campes, taba ente El Carbayal, etc.
13. A efeutos toponmicos almtese la escritura de los elementos locativos
Cima, Riba, Baxo, C, Lla, Tras si asina se caltin na fala.
14. La ordenacin alfabtica de los topnimos ye la internacional. Los topnimos con artculu ordnense alfabticamente ensin elli.
15. Los topnimos de toles fasteres del dominiu llingsticu escrbense segn les normes quanteceden; asina:
Los Argeyos, L..laciana, L..lumaxu, L..luna, Vil..lablinu, La Maxa, Santu Michanu, Oseya de Sayambre, Llen, Xenestosa, etc
15.1. Los dems nomes de llugar resptense na so espresin autctona o
talmente como foron adautaos de vieyo al asturianu:
Londres, Pars, Madrid, Catalua, Alemaa, Arxel, Inglaterra, etc.

132

APNDIZ II
CONXUGACIN DE VERBOS

133

ABRIR
INDICATIVU
abro
abres
abre
abrimos
abrs
abren

Presente

Pretritu Imperfeutu
abra
abres
abra
abramos ~ abremos
abrais ~ abreis
abren

Pretritu Indefinu
abr
abristi ~ abriesti
abri
abrimos ~ abriemos
abristis ~ abriestis
abrieron

Pluscuamperfeutu
abriera ~ abriere
abrieras ~ abrieres
abriera ~ abriere
abriramos ~ abriremos
abrierais ~ abriereis
abrieran ~ abrieren

SUXUNTIVU
Presente
abra
abras
abra
abramos
abris
abran

Pretritu Imperfeutu
abriera ~ abriere
abrieras ~ abrieres
abriera ~ abriere
abriramos ~ abriremos
abrierais ~ abriereis
abrieran ~ abrieren

POTENCIAL
Futuru
abrir
abrirs
abrir
abriremos
abriris
abrirn

Condicional
abrira
abrires
abrira
abriramos ~ abriremos
abrirais ~ abrireis
abriren

IMPERATIVU
abri
abri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
abrir

Xerundiu
abriendo

Participiu
abiertu abierta abierto
abiertos abiertes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Presenta un participiu irregular acabu en -tu.

135

ACEUTAR
INDICATIVU
aceuto
aceutes
aceuta
aceutamos
aceutis
aceuten

Presente

Pretritu Imperfeutu
aceutaba
aceutabes
aceutaba
aceutbamos ~ aceutbemos
aceutabais ~ aceutabeis
aceutaben

Pretritu Indefinu
aceut
aceutasti ~ aceutesti
aceut
aceutemos
aceutastis ~ aceutestis
aceutaron

Pluscuamperfeutu
aceutara ~ aceutare
aceutaras ~ aceutares
aceutara ~ aceutare
aceutramos ~ aceutremos
aceutarais ~ aceutareis
aceutaran ~ aceutaren

SUXUNTIVU
Presente
aceute
aceutes ~ aceutas
aceute
aceutemos
aceutis
aceuten ~ aceutan

Pretritu Imperfeutu
aceutara ~ aceutare
aceutaras ~ aceutares
aceutara ~ aceutare
aceutramos ~ aceutremos
aceutarais ~ aceutareis
aceutaran ~ aceutaren

POTENCIAL
Futuru
aceutar
aceutars
aceutar
aceutaremos
aceutaris
aceutarn

Condicional
aceutara
aceutares
aceutara
aceutaramos ~ aceutaremos
aceutarais ~ aceutareis
aceutaren

IMPERATIVU
aceuta
aceuti
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
aceutar

Xerundiu
aceutando

Participiu
aceutu aceutada aceutao
aceutaos aceutaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin el diptongu eu de la raz en toles sos formes.

136

AFOGAR
INDICATIVU
afuego
afuegues
afuega
afogamos
afogis
afueguen

Presente

Pretritu Imperfeutu
afogaba
afogabes
afogaba
afogbamos ~ afogbemos
afogabais ~ afogabeis
afogaben

Pretritu Indefinu
afogu
afogasti ~ afoguesti
afog
afoguemos
afogastis ~ afoguestis
afogaron

Pluscuamperfeutu
afogara ~ afogare
afogaras ~ afogares
afogara ~ afogare
afogramos ~ afogremos
afogarais ~ afogareis
afogaran ~ afogaren

SUXUNTIVU
Presente
afuegue
afuegues ~ afuegas
afuegue
afoguemos
afoguis
afueguen ~ afuegan

Pretritu Imperfeutu
afogara ~ afogare
afogaras ~ afogares
afogara ~ afogare
afogramos ~ afogremos
afogarais ~ afogareis
afogaran ~ afogaren

POTENCIAL
Futuru
afogar
afogars
afogar
afogaremos
afogaris
afogarn

Condicional
afogara
afogares
afogara
afogaramos ~ afogaremos
afogarais ~ afogareis
afogaren

IMPERATIVU
afuega
afogi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
afogar

Xerundiu
afogando

Participiu
afogu afogada afogao
afogaos afogaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


La o de la raz faise ue nes slabes tniques.
La g de la raz alterna con gu (irregularid ortogrfica).

137

ALMORZAR
INDICATIVU
almuerzo
almuerces
almuerza
almorzamos
almorzis
almuercen

Presente

Pretritu Imperfeutu
almorzaba
almorzabes
almorzaba
almorzbamos ~ almorzbemos
almorzabais ~ almorzabeis
almorzaben

Pretritu Indefinu
almorc
almorzasti ~ almorcesti
almorz
almorcemos
almorzastis ~ almorcestis
almorzaron

Pluscuamperfeutu
almorzara ~ almorzare
almorzaras ~ almorzares
almorzara ~ almorzare
almorzramos ~ almorzremos
almorzarais ~ almorzareis
almorzaran ~ almorzaren

SUXUNTIVU
Presente
almuerce
almuerces ~ almuerzas
almuerce
almorcemos
almorcis
almuercen ~ almuerzan

Pretritu Imperfeutu
almorzara ~ almorzare
almorzaras ~ almorzares
almorzara ~ almorzare
almorzramos ~ almorzremos
almorzarais ~ almorzareis
almorzaran ~ almorzaren

POTENCIAL
Futuru
almorzar
almorzars
almorzar
almorzaremos
almorzaris
almorzarn

Condicional
almorzara
almorzares
almorzara
almorzaramos ~ almorzaremos
almorzarais ~ almorzareis
almorzaren

IMPERATIVU
almuerza
almorzi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
almorzar

Xerundiu
almorzando

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


La o de la raz faise ue nes slabes tniques.
Alterna z de la raz con c (irregularid ortogrfica).

138

Participiu
almorzu almorzada almorzao
almorzaos almorzaes

AMAGOSTAR
INDICATIVU
amagesto
amagestes
amagesta
amagostamos
amagostis
amagesten

Presente

Pretritu Imperfeutu
amagostaba
amagostabes
amagostaba
amagostbamos ~ amagostbemos
amagostabais ~ amagostabeis
amagostaben

Pretritu Indefinu
amagost
amagostasti ~ amagostesti
amagost
amagostemos
amagostastis ~ amagostestis
amagostaron

Pluscuamperfeutu
amagostara ~ amagostare
amagostaras ~ amagostares
amagostara ~ amagostare
amagostramos ~ amagostremos
amagostarais ~ amagostareis
amagostaran ~ amagostaren

SUXUNTIVU
Presente
amageste
amagestes ~ amagestas
amageste
amagostemos
amagostis
amagesten ~ amagestan

Pretritu Imperfeutu
amagostara ~ amagostare
amagostaras ~ amagostares
amagostara ~ amagostare
amagostramos ~ amagostremos
amagostarais ~ amagostareis
amagostaran ~ amagostaren

POTENCIAL
Futuru
amagostar
amagostars
amagostar
amagostaremos
amagostaris
amagostarn

Condicional
amagostara
amagostares
amagostara
amagostaramos ~ amagostaremos
amagostarais ~ amagostareis
amagostaren

IMPERATIVU
amagesta
amagosti
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
amagostar

Xerundiu
amagostando

Participiu
amagostu amagostada amagostao
amagostaos amagostaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Camuda la slaba go por ge cuando ye tnica.

139

AMESTAR
INDICATIVU
amiesto
amiestes
amiesta
amestamos
amestis
amiesten

Presente

Pretritu Imperfeutu
amestaba
amestabes
amestaba
amestbamos ~ amestbemos
amestabais ~ amestabeis
amestaben

Pretritu Indefinu
amest
amestasti ~ amestesti
amest
amestemos
amestastis ~ amestestis
amestaron

Pluscuamperfeutu
amestara ~ amestare
amestaras ~ amestares
amestara ~ amestare
amestramos ~ amestremos
amestarais ~ amestareis
amestaran ~ amestaren

SUXUNTIVU
Presente
amieste
amiestes ~ amiestas
amieste
amestemos
amestis
amiesten ~ amiestan

Pretritu Imperfeutu
amestara ~ amestare
amestaras ~ amestares
amestara ~ amestare
amestramos ~ amestremos
amestarais ~ amestareis
amestaran ~ amestaren

POTENCIAL
Futuru
amestar
amestars
amestar
amestaremos
amestaris
amestarn

Condicional
amestara
amestares
amestara
amestaramos ~ amestaremos
amestarais ~ amestareis
amestaren

IMPERATIVU
amiesta
amesti
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
amestar

Xerundiu
amestando

Participiu
amestu amestada amestao
amestaos amestaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques.

140

ANDAR
INDICATIVU
ando
andes
anda
andamos
andis
anden

Presente

Pretritu Imperfeutu
andaba
andabes
andaba
andbamos ~ andbemos
andabais ~ andabeis
andaben

Pretritu Indefinu
anduvi ~ andevi
anduvisti ~ anduviesti
anduvo ~ andevo
anduvimos ~ anduviemos
anduvistis ~ anduviestis
anduvieron

Pluscuamperfeutu
anduviera ~ anduviere
anduvieras ~ anduvieres
anduviera ~ anduviere
anduviramos ~ anduviremos
anduvierais ~ anduviereis
anduvieran ~ anduvieren

SUXUNTIVU
Presente
ande
andes ~ andas
ande
andemos
andis
anden ~ andan

Pretritu Imperfeutu
anduviera ~ anduviere
anduvieras ~ anduvieres
anduviera ~ anduviere
anduviramos ~ anduviremos
anduvierais ~ anduviereis
anduvieran ~ anduvieren

POTENCIAL
Futuru
andar
andars
andar
andaremos
andaris
andarn

Condicional
andara
andares
andara
andaramos ~ andaremos
andarais ~ andareis
andaren

IMPERATIVU
anda
andi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
andar

Xerundiu
andando

Participiu
andu andada andao
andaos andaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Alterna dos races: and- y anduv-.
Alterna desinencies de la 1 y de la 2 conxugaciones.

141

ANTROXAR
INDICATIVU
antroxo
antroxes
antroxa
antroxamos
antroxis
antroxen

Presente

Pretritu Imperfeutu
antroxaba
antroxabes
antroxaba
antroxbamos ~ antroxbemos
antroxabais ~ antroxabeis
antroxaben

Pretritu Indefinu
antrox
antroxasti ~ antroxesti
antrox
antroxemos
antroxastis ~ antroxestis
antroxaron

Pluscuamperfeutu
antroxara ~ antroxare
antroxaras ~ antroxares
antroxara ~ antroxare
antroxramos ~ antroxremos
antroxarais ~ antroxareis
antroxaran ~ antroxaren

SUXUNTIVU
Presente
antroxe
antroxes ~ antroxas
antroxe
antroxemos
antroxis
antroxen ~ antroxan

Pretritu Imperfeutu
antroxara ~ antroxare
antroxaras ~ antroxares
antroxara ~ antroxare
antroxramos ~ antroxremos
antroxarais ~ antroxareis
antroxaran ~ antroxaren

POTENCIAL
Futuru
antroxar
antroxars
antroxar
antroxaremos
antroxaris
antroxarn

Condicional
antroxara
antroxares
antroxara
antroxaramos ~ antroxaremos
antroxarais ~ antroxareis
antroxaren

IMPERATIVU
antroxa
antroxi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
antroxar

Xerundiu
antroxando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la o de la raz en toles sos formes.
Caltin ortogrficamente la x (nun escribir xi).

142

Participiu
antroxu antroxada antroxao
antroxaos antroxaes

APENZAR
INDICATIVU
apienzo
apiences
apienza
apenzamos
apenzis
apiencen

Presente

Pretritu Imperfeutu
apenzaba
apenzabes
apenzaba
apenzbamos ~ apenzbemos
apenzabais ~ apenzabeis
apenzaben

Pretritu Indefinu
apenc
apenzasti ~ apencesti
apenz
apencemos
apenzastis ~ apencestis
apenzaron

Pluscuamperfeutu
apenzara ~ apenzare
apenzaras ~ apenzares
apenzara ~ apenzare
apenzramos ~ apenzremos
apenzarais ~ apenzareis
apenzaran ~ apenzaren

SUXUNTIVU
Presente
apience
apiences ~ apienzas
apience
apencemos
apencis
apiencen ~ apienzan

Pretritu Imperfeutu
apenzara ~ apenzare
apenzaras ~ apenzares
apenzara ~ apenzare
apenzramos ~ apenzremos
apenzarais ~ apenzareis
apenzaran ~ apenzaren

POTENCIAL
Futuru
apenzar
apenzars
apenzar
apenzaremos
apenzaris
apenzarn

Condicional
apenzara
apenzares
apenzara
apenzaramos ~ apenzaremos
apenzarais ~ apenzareis
apenzaren

IMPERATIVU
apienza
apenzi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
apenzar

Xerundiu
apenzando

Participiu
apenzu apenzada apenzao
apenzaos apenzaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques.
Alterna la z de la raz por c (irregularid ortogrfica).

143

APLAUDIR
INDICATIVU
aplaudo
aplaudes
aplaude
aplaudimos
aplauds
aplauden

Presente

Pretritu Imperfeutu
aplauda
aplaudes
aplauda
aplaudamos ~ aplaudemos
aplaudais ~ aplaudeis
aplauden

Pretritu Indefinu
aplaud
aplaudisti ~ aplaudiesti
aplaudi
aplaudimos ~ aplaudiemos
aplaudistis ~ aplaudiestis
aplaudieron

Pluscuamperfeutu
aplaudiera ~ aplaudiere
aplaudieras ~ aplaudieres
aplaudiera ~ aplaudiere
aplaudiramos ~ aplaudiremos
aplaudierais ~ aplaudiereis
aplaudieran ~ aplaudieren

SUXUNTIVU
Presente
aplauda
aplaudas
aplauda
aplaudamos
aplaudis
aplaudan

Pretritu Imperfeutu
aplaudiera ~ aplaudiere
aplaudieras ~ aplaudieres
aplaudiera ~ aplaudiere
aplaudiramos ~ iremos
aplaudierais ~ aplaudiereis
aplaudieran ~ aplaudieren

POTENCIAL
Futuru
aplaudir
aplaudirs
aplaudir
aplaudiremos
aplaudiris
aplaudirn

Condicional
aplaudira
aplaudires
aplaudira
aplaudiramos ~ aplaudiremos
aplaudirais ~ aplaudireis
aplaudiren

IMPERATIVU
aplaudi
aplaudi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
aplaudir

Xerundiu
aplaudiendo

Participiu
aplaudu aplaudida aplaudo
aplaudos aplaudes

Verbu regular de 3 conxugacin.


Caltin el diptongu au de la raz en toles sos formes.

144

APURRIR
INDICATIVU
apurro
apurres
apurre
apurrimos
apurrs
apurren

Presente

Pretritu Imperfeutu
apurra
apurres
apurra
apurramos ~ apurremos
apurrais ~ apurreis
apurren

Pretritu Indefinu
apurr
apurristi ~ apurriesti
apurri
apurrimos ~ apurriemos
apurristis ~ apurriestis
apurrieron

Pluscuamperfeutu
apurriera ~ apurriere
apurrieras ~ apurrieres
apurriera ~ apurriere
apurriramos ~ apurriremos
apurrierais ~ apurriereis
apurrieran ~ apurrieren

SUXUNTIVU
Presente
apurra
apurras
apurra
apurramos
apurris
apurran

Pretritu Imperfeutu
apurriera ~ apurriere
apurrieras ~ apurrieres
apurriera ~ apurriere
apurriramos ~ apurriremos
apurrierais ~ apurriereis
apurrieran ~ apurrieren

POTENCIAL
Futuru
apurrir
apurrirs
apurrir
apurriremos
apurriris
apurrirn

Condicional
apurrira
apurrires
apurrira
apurriramos ~ apurriremos
apurrirais ~ apurrireis
apurriren

IMPERATIVU
apurri
apurri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
apurrir

Xerundiu
apurriendo

Participiu
apurru apurrida apurro
apurros apurres

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Verbu modelu.

145

ATOPAR
INDICATIVU
atopo
atopes
atopa
atopamos
atopis
atopen

Presente

Pretritu Imperfeutu
atopaba
atopabes
atopaba
atopbamos ~ atopbemos
atopabais ~ atopabeis
atopaben

Pretritu Indefinu
atop
atopasti ~ atopesti
atop
atopemos
atopastis ~ atopestis
atoparon

Pluscuamperfeutu
atopara ~ atopare
atoparas ~ atopares
atopara ~ atopare
atopramos ~ atopremos
atoparais ~ atopareis
atoparan ~ atoparen

SUXUNTIVU
Presente
atope
atopes ~ atopas
atope
atopemos
atopis
atopen ~ atopan

Pretritu Imperfeutu
atopara ~ atopare
atoparas ~ atopares
atopara ~ atopare
atopramos ~ atopremos
atoparais ~ atopareis
atoparan ~ atoparen

POTENCIAL
Futuru
atopar
atopars
atopar
atoparemos
atoparis
atoparn

Condicional
atopara
atopares
atopara
atoparamos ~ atoparemos
atoparais ~ atopareis
atoparen

IMPERATIVU
atopa
atopi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
atopar

Xerundiu
atopando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la o de la raz en toles sos formes.

146

Participiu
atopu atopada atopao
atopaos atopaes

AUNIR
INDICATIVU
ano
anes
ane
aunimos
auns
anen

Presente

Pretritu Imperfeutu
auna
aunes
auna
aunamos ~ aunemos
aunais ~ auneis
aunen

Pretritu Indefinu
aun
aunisti ~ auniesti
auni
aunimos ~ auniemos
aunistis ~ auniestis
aunieron

Pluscuamperfeutu
auniera ~ auniere
aunieras ~ aunieres
auniera ~ auniere
auniramos ~ auniremos
aunierais ~ auniereis
aunieran ~ aunieren

SUXUNTIVU
Presente
ana
anas
ana
aunamos
aunis
anan

Pretritu Imperfeutu
auniera ~ auniere
aunieras ~ aunieres
auniera ~ auniere
auniramos ~ auniremos
aunierais ~ auniereis
aunieran ~ aunieren

POTENCIAL
Futuru
aunir
aunirs
aunir
auniremos
auniris
aunirn

Condicional
aunira
aunires
aunira
auniramos ~ auniremos
aunirais ~ aunireis
auniren

IMPERATIVU
ani
auni
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
aunir

Xerundiu
auniendo

Participiu
aunu aunida auno
aunos aunes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Camudal diptongu au de la raz pol hiatu a nes slabes tniques.

147

AVIEYAR
INDICATIVU
avieyo
avieyes
avieya
avieyamos
avieyis
avieyen

Presente

Pretritu Imperfeutu
avieyaba
avieyabes
avieyaba
avieybamos ~ avieybemos
avieyabais ~ avieyabeis
avieyaben

Pretritu Indefinu
aviey
avieyasti ~ avieyesti
aviey
avieyemos
avieyastis ~ avieyestis
avieyaron

Pluscuamperfeutu
avieyara ~ avieyare
avieyaras ~ avieyares
avieyara ~ avieyare
avieyramos ~ avieyremos
avieyarais ~ avieyareis
avieyaran ~ avieyaren

SUXUNTIVU
Presente
avieye
avieyes ~ avieyas
avieye
avieyemos
avieyis
avieyen ~ avieyan

Pretritu Imperfeutu
avieyara ~ avieyare
avieyaras ~ avieyares
avieyara ~ avieyare
avieyramos ~ avieyremos
avieyarais ~ avieyareis
avieyaran ~ avieyaren

POTENCIAL
Futuru
avieyar
avieyars
avieyar
avieyaremos
avieyaris
avieyarn

Condicional
avieyara
avieyares
avieyara
avieyaramos ~ avieyaremos
avieyarais ~ avieyareis
avieyaren

IMPERATIVU
avieya
avieyi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
avieyar

Xerundiu
avieyando

Participiu
avieyu avieyada avieyao
avieyaos avieyaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin el diptongu ie de la raz en toles sos formes.

148

BAILLAR
INDICATIVU
baillo
bailles
bailla
baillamos
baillis
baillen

Presente

Pretritu Imperfeutu
baillaba
baillabes
baillaba
baillbamos ~ baillbemos
baillabais ~ baillabeis
baillaben

Pretritu Indefinu
baill
baillasti ~ baillesti
baill
baillemos
baillastis ~ baillestis
baillaron

Pluscuamperfeutu
baillara ~ baillare
baillaras ~ baillares
baillara ~ baillare
baillramos ~ baillremos
baillarais ~ baillareis
baillaran ~ baillaren

SUXUNTIVU
Presente
baille
bailles ~ baillas
baille
baillemos
baillis
baillen ~ baillan

Pretritu Imperfeutu
baillara ~ baillare
baillaras ~ baillares
baillara ~ baillare
baillramos ~ baillremos
baillarais ~ baillareis
baillaran ~ baillaren

POTENCIAL
Futuru
baillar
baillars
baillar
baillaremos
baillaris
baillarn

Condicional
baillara
baillares
baillara
baillaramos ~ baillaremos
baillarais ~ baillareis
baillaren

IMPERATIVU
bailla
bailli
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
baillar

Xerundiu
baillando

Participiu
baillu baillada baillao
baillaos baillaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin el diptongu ai de la raz en toles sos formes.

149

BLANQUIAR
INDICATIVU
blanquio
blanquies
blanquia
blanquiamos
blanquiis
blanquien

Presente

Pretritu Imperfeutu
blanquiaba
blanquiabes
blanquiaba
blanquibamos ~ blanquibemos
blanquiabais ~ blanquiabeis
blanquiaben

Pretritu Indefinu
blanqui
blanquiasti ~ blanquiesti
blanqui
blanquiemos
blanquiastis ~ blanquiestis
blanquiaron

Pluscuamperfeutu
blanquiara ~ blanquiare
blanquiaras ~ blanquiares
blanquiara ~ blanquiare
blanquiramos ~ blanquiremos
blanquiarais ~ blanquiareis
blanquiaran ~ blanquiaren

SUXUNTIVU
Presente
blanquie
blanquies ~ blanquias
blanquie
blanquiemos
blanquiis
blanquien ~ blanquian

Pretritu Imperfeutu
blanquiara ~ blanquiare
blanquiaras ~ blanquiares
blanquiara ~ blanquiare
blanquiramos ~ blanquiremos
blanquiarais ~ blanquiareis
blanquiaran ~ blanquiaren

POTENCIAL
Futuru
blanquiar
blanquiars
blanquiar
blanquiaremos
blanquiaris
blanquiarn

Condicional
blanquiara
blanquiares
blanquiara
blanquiaramos ~ blanquiaremos
blanquiarais ~ blanquiareis
blanquiaren

IMPERATIVU
blanquia
blanquii
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
blanquiar

Xerundiu
blanquiando

Participiu
blanquiu blanquiada blanquiao
blanquiaos blanquiaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


La i final de la raz caltinse tona en toles formes y formando diptongu cola primera vocal
de les desinencies.

150

CAYER o CAER
INDICATIVU
cayo
caes
cai
cayemos
cayis
cayen

Presente
caigo
caes
cai
caemos
cais
caen

Pretritu Indefinu
cay
ca
cayisti ~ cayesti
casti ~ cayesti
cay
cay
cayimos ~ cayemos camos ~ cayemos
cayistis ~ cayestis
castis ~ cayestis
cayeron
cayeron

Pretritu Imperfeutu
caya
caa
cayes
caes
caya
caa
cayamos ~ cayemos
caamos ~ caemos
cayais ~ cayeis
caais ~ caeis
cayen
caen
Pluscuamperfeutu
cayera ~ cayere
cayeras ~ cayeres
cayera ~ cayere
cayramos ~ cayremos
cayerais ~ cayereis
cayeran ~ cayeren

SUXUNTIVU
caya
cayas
caya
cayamos
cayis
cayan

Presente
caiga
caigas
caiga
caigamos
caigis
caigan

Pretritu Imperfeutu
cayera ~ cayere
cayeras ~ cayeres
cayera ~ cayere
cayramos ~ cayremos
cayerais ~ cayereis
cayeran ~ cayeren

POTENCIAL
cayer
cayers
cayer
cayeremos
cayeris
cayern

Futuru
caer
caers
caer
caeremos
caeris
caern

Condicional
cayera
caera
cayeres
caeres
cayera
caera
cayeramos ~ cayeremos caeramos ~ caeremos
cayerais ~ cayereis
caerais ~ caereis
cayeren
caeren

IMPERATIVU
cai
cayi ~ cai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
cayer

Xerundiu
cayendo

Participiu
cayu cayida cayo
cayos cayes
cau cada cao
caos caes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes cay-, ca- y caig-.
Les desinencies quentamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola -y de la raz.

151

COCER
INDICATIVU
cuezo
cueces
cuez
cocemos
cocis
cuecen

Presente

Pretritu Imperfeutu
coca
coces
coca
cocamos ~ cocemos
cocais ~ coceis
cocen

Pretritu Indefinu
coc
cocisti ~ cociesti
coci
cocimos ~ cociemos
cocistis ~ cociestis
cocieron

Pluscuamperfeutu
cociera ~ cociere
cocieras ~ cocieres
cociera ~ cociere
cociramos ~ cociremos
cocierais ~ cociereis
cocieran ~ cocieren

SUXUNTIVU
Presente
cueza
cuezas
cueza
cozamos
cozis
cuezan

Pretritu Imperfeutu
cociera ~ cociere
cocieras ~ cocieres
cociera ~ cociere
cociramos ~ cociremos
cocierais ~ cociereis
cocieran ~ cocieren

POTENCIAL
Futuru
cocer
cocers
cocer
coceremos
coceris
cocern

Condicional
cocera
coceres
cocera
coceramos ~ coceremos
cocerais ~ cocereis
coceren

IMPERATIVU
cuez
coci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
cocer

Xerundiu
cociendo

Participiu
cocu cocida coco
cocos coces

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques.
Alterna la -c final de la raz con -z (irregularid ortogrfica).
Pierde la desinencia -e de la 3 pers. del sg. del presente dindicativu y la -i del imperativu
sg.

152

COMER
INDICATIVU
como
comes
come
comemos
comis
comen

Presente

Pretritu Imperfeutu
coma
comes
coma
comamos ~ comemos
comais ~ comeis
comen

Pretritu Indefinu
com
comisti ~ comiesti
comi
comimos ~ comiemos
comistis ~ comiestis
comieron

Pluscuamperfeutu
comiera ~ comiere
comieras ~ comieres
comiera ~ comiere
comiramos ~ comiremos
comierais ~ comiereis
comieran ~ comieren

SUXUNTIVU
Presente
coma
comas
coma
comamos
comis
coman

Pretritu Imperfeutu
comiera ~ comiere
comieras ~ comieres
comiera ~ comiere
comiramos ~ comiremos
comierais ~ comiereis
comieran ~ comieren

POTENCIAL
Futuru
comer
comers
comer
comeremos
comeris
comern

Condicional
comera
comeres
comera
comeramos ~ comeremos
comerais ~ comereis
comeren

IMPERATIVU
comi
comi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
comer

Xerundiu
comiendo

Participiu
comu comida como
comos comes

Verbu regular de la 2 conxugacin.


Caltin la o de la raz en toles sos formes.

153

CONDUCIR
INDICATIVU
conduzo
conduces
conduz
conducimos
conducs
conducen

Presente

Pretritu Imperfeutu
conduca
conduces
conduca
conducamos ~ conducemos
conducais ~ conduceis
conducen

Pretritu Indefinu
conduxi
conduxisti ~ conduxesti
conduxo
conduximos ~ conduxemos
conduxistis ~ conduxestis
conduxeron

Pluscuamperfeutu
conduxera ~ conduxere
conduxeras ~ conduxeres
conduxera ~ conduxere
conduxramos ~ conduxremos
conduxerais ~ conduxereis
conduxeran ~ conduxeren

SUXUNTIVU
Presente

Pretritu Imperfeutu
conduxera ~ conduxere
conduxeras ~ conduxeres
conduxera ~ conduxere
conduxramos ~ conduxremos
conduxerais ~ conduxereis
conduxeran ~ conduxeren

Futuru

Condicional
conducira
conducires
conducira
conduciramos ~ conduciremos
conducirais ~ conducireis
conduciren

conduza
conduzas
conduza
conduzamos
conduzis
conduzan
POTENCIAL
conducir
conducirs
conducir
conduciremos
conduciris
conducirn
IMPERATIVU
conduz
conduci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
conducir

Xerundiu
conduciendo

Participiu
conducu conducida conduco
conducos conduces

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna -c con -z al final de la raz (irregularid ortogrfica).
En dellos tiempos inxerta -x al final de la raz.
Pierde la desinencia -e de la 3 pers. del sg. del presente dindicativu y la -i del imperativu
sg.

154

CORRER
INDICATIVU
cuerro
cuerres
cuerre
corremos
corris
cuerren

Presente

Pretritu Imperfeutu
corra
corres
corra
corramos ~ corremos
corrais ~ correis
corren

Pretritu Indefinu
corr
corristi ~ corriesti
corri
corrimos ~ corriemos
corristis ~ corriestis
corrieron

Pluscuamperfeutu
corriera ~ corriere
corrieras ~ corrieres
corriera ~ corriere
corriramos ~ corriremos
corrierais ~ corriereis
corrieran ~ corrieren

SUXUNTIVU
Presente
cuerra
cuerras
cuerra
corramos
corris
cuerran

Pretritu Imperfeutu
corriera ~ corriere
corrieras ~ corrieres
corriera ~ corriere
corriramos ~ corriremos
corrierais ~ corriereis
corrieran ~ corrieren

POTENCIAL
Futuru
correr
corrers
correr
correremos
correris
corrern

Condicional
correra
correres
correra
correramos ~ correremos
correrais ~ correreis
correren

IMPERATIVU
cuerri ~ corri
corri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
correr

Xerundiu
corriendo

Participiu
corru corrida corro
corros corres

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques, pero pue caltenela nel imperativu sg.
Nun pierde la vocal final en nenguna de les sos formes.

155

CORREXIR
INDICATIVU
corrixo
corrixes
corrixe ~ corrix
correximos
correxs
corrixen

Presente

Pretritu Imperfeutu
correxa
correxes
correxa
correxamos ~ correxemos
correxais ~ correxeis
correxen

Pretritu Indefinu
correx
correxisti ~ correxesti
corrix
correximos ~ correxemos
correxistis ~ correxestis
corrixeron

Pluscuamperfeutu
corrixera ~ corrixere
corrixeras ~ corrixeres
corrixera ~ corrixere
corrixramos ~ corrixremos
corrixerais ~ corrixereis
corrixeran ~ corrixeren

SUXUNTIVU
Presente
corrixa
corrixas
corrixa
corrixamos
corrixis
corrixan

Pretritu Imperfeutu
corrixera ~ corrixere
corrixeras ~ corrixeres
corrixera ~ corrixere
corrixramos ~ corrixremos
corrixerais ~ corrixereis
corrixeran ~ corrixeren

POTENCIAL
Futuru
correxir
correxirs
correxir
correxiremos
correxiris
correxirn

Condicional
correxira
correxires
correxira
correxiramos ~ correxiremos
correxirais ~ correxireis
correxiren

IMPERATIVU
corrixi ~ corrix
correxi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
correxir

Xerundiu
corrixendo

Participiu
correxu correxida correxo
correxos correxes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna les formes correx- y corrix- na raz.
Pue perder la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y del imperativu sg.
Les desinencies quentamen pelos diptongos ie, io pierden la so primer vocal en contautu
cola -x de la raz.

156

COSER
INDICATIVU
cueso
cueses
cues
cosemos
cosis
cuesen

Presente

Pretritu Imperfeutu
cosa
coses
cosa
cosamos ~ cosemos
cosais ~ coseis
cosen

Pretritu Indefinu
cos
cosisti ~ cosiesti
cosi
cosimos ~ cosiemos
cosistis ~ cosiestis
cosieron

Pluscuamperfeutu
cosiera ~ cosiere
cosieras ~ cosieres
cosiera ~ cosiere
cosiramos ~ cosiremos
cosierais ~ cosiereis
cosieran ~ cosieren

SUXUNTIVU
Presente
cuesa
cuesas
cuesa
cosamos
cosis
cuesan

Pretritu Imperfeutu
cosiera ~ cosiere
cosieras ~ cosieres
cosiera ~ cosiere
cosiramos ~ cosiremos
cosierais ~ cosiereis
cosieran ~ cosieren

POTENCIAL
Futuru
coser
cosers
coser
coseremos
coseris
cosern

Condicional
cosera
coseres
cosera
coseramos ~ coseremos
coserais ~ cosereis
coseren

IMPERATIVU
cues ~ cuesi ~ cosi
cosi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
coser

Xerundiu
cosiendo

Participiu
cosu cosida coso
cosos coses

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y pue perder la del imperativu
sg.

157

COYER
INDICATIVU
cueyo
cueyes
cueye
coyemos
coyis
cueyen

Presente

Pretritu Imperfeutu
coya
coyes
coya
coyamos ~ coyemos
coyais ~ coyeis
coyen

Pretritu Indefinu
coy
coyisti ~ coyesti
coy
coyimos ~ coyemos
coyistis ~ coyestis
coyeron

Pluscuamperfeutu
coyera ~ coyere
coyeras ~ coyeres
coyera ~ coyere
coyramos ~ coyremos
coyerais ~ coyereis
coyeran ~ coyeren

SUXUNTIVU
Presente
cueya
cueyas
cueya
coyamos
coyis
cueyan

Pretritu Imperfeutu
coyera ~ coyere
coyeras ~ coyeres
coyera ~ coyere
coyramos ~ coyremos
coyerais ~ coyereis
coyeran ~ coyeren

POTENCIAL
Futuru
coyer
coyers
coyer
coyeremos
coyeris
coyern

Condicional
coyera
coyeres
coyera
coyeramos ~ coyeremos
coyerais ~ coyereis
coyeren

IMPERATIVU
cueyi ~ coyi
coyi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
coyer

Xerundiu
coyendo

Participiu
coyu coyida coyo
coyos coyes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue, pero pue caltenela nel imperativu sg.
Les desinencies quentamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu con
-y de la raz.

158

CREYER o CREER
INDICATIVU
creyo
creyes
creye
creyemos
creyis
creyen

Presente
creo
crees
cree
creemos
creis
creen

Pretritu Indefinu
crey
cre
creyisti ~ creyesti
cresti ~ creyesti
crey
crey
creyimos ~ creyemos cremos ~ creyemos
creyistis ~ creyestis crestis ~ creyestis
creyeron
creyeron

Pretritu Imperfeutu
creya
crea
creyes
crees
creya
crea
creyamos ~ creyemos
creamos ~ creemos
creyais ~ creyeis
creais ~ creeis
creyen
creen
Pluscuamperfeutu
creyera ~ creyere
creyeras ~ creyeres
creyera ~ creyere
creyramos ~ creyremos
creyerais ~ creyereis
creyeran ~ creyeren

SUXUNTIVU
creya
creyas
creya
creyamos
creyis
creyan

Presente
crea
creas
crea
creamos
creis
crean

Pretritu Imperfeutu
creyera ~ creyere
creyeras ~ creyeres
creyera ~ creyere
creyramos ~ creyremos
creyerais ~ creyereis
creyeran ~ creyeren

POTENCIAL
creyer
creyers
creyer
creyeremos
creyeris
creyern

Futuru
creer
creers
creer
creeremos
creeris
creern

Condicional
creyera
creera
creyeres
creeres
creyera
creera
creyeramos ~ creyeremos creeramos ~ creeremos
creyerais ~ creyereis
creerais ~ creereis
creyeren
creeren

IMPERATIVU
creyi ~ crei
creyi ~ crei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
creyer ~ creer

Xerundiu
creyendo

Participiu
creyu creyida creyo
creyos creyes
creu creda creo
creos crees

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes crey- y cre-.
Les desinencies quentamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola -y de la raz.

159

DAR
INDICATIVU
do ~ doi
das
da
damos
dais
dan

Presente

Pretritu Imperfeutu
daba
dabes
daba
dbamos ~ dbemos
dabais ~ dabeis
daben

Pretritu Indefinu
di
disti ~ diesti
dio
dimos ~ diemos
distis ~ diestis
dieron

Pluscuamperfeutu
diera ~ diere
dieras ~ dieres
diera ~ diere
diramos ~ diremos
dierais ~ diereis
dieran ~ dieren

SUXUNTIVU
Presente
dea
deas
dea
deamos
deis
dean

Pretritu Imperfeutu
diera ~ diere
dieras ~ dieres
diera ~ diere
diramos ~ diremos
dierais ~ diereis
dieran ~ dieren

POTENCIAL
Futuru
dar
dars
dar
daremos
daris
darn

Condicional
dara
dares
dara
daramos ~ daremos
darais ~ dareis
daren

IMPERATIVU
da
dai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
dar

Xerundiu
dando

Participiu
dau dada dao
daos daes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Alterna na raz les formes d- y de-.
Presenta desinencies de la 1 y de la 2 conxugaciones, arriendes dotres propies.

160

DEFENDER
INDICATIVU
defendo
defendes
defende
defendemos
defendis
defenden

Presente

Pretritu Imperfeutu
defenda
defendes
defenda
defendamos ~ defendemos
defendais ~ defendeis
defenden

Pretritu Indefinu
defend
defendisti ~ defendiesti
defendi
defendimos ~ defendiemos
defendistis ~ defendiestis
defendieron

Pluscuamperfeutu
defendiera ~ defendiere
defendieras ~ defendieres
defendiera ~ defendiere
defendiramos ~ defendiremos
defendierais ~ defendiereis
defendieran ~ defendieren

SUXUNTIVU
Presente

Pretritu Imperfeutu
defendiera ~ defendiere
defendieras ~ defendieres
defendiera ~ defendiere
defendiramos ~ defendiremos
defendierais ~ defendiereis
defendieran ~ defendieren

Futuru

Condicional
defendera
defenderes
defendera
defenderamos ~ defenderemos
defenderais ~ defendereis
defenderen

defenda
defendas
defenda
defendamos
defendis
defendan
POTENCIAL
defender
defenders
defender
defenderemos
defenderis
defendern
IMPERATIVU
defendi
defendi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
defender

Xerundiu
defendiendo

Participiu
defendu defendida defendo
defendos defendes

Verbu regular de la 2 conxugacin.


Caltin la e de la raz en toles sos formes.

161

DEXAR
INDICATIVU
dexo
dexes
dexa
dexamos
dexis
dexen

Presente

Pretritu Imperfeutu
dexaba
dexabes
dexaba
dexbamos ~ dexbemos
dexabais ~ dexabeis
dexaben

Pretritu Indefinu
dex
dexasti ~ dexesti
dex
dexemos
dexastis ~ dexestis
dexaron

Pluscuamperfeutu
dexara ~ dexare
dexaras ~ dexares
dexara ~ dexare
dexramos ~ dexremos
dexarais ~ dexareis
dexaran ~ dexaren

SUXUNTIVU
Presente
dexe
dexes ~ dexas
dexe
dexemos
dexis
dexen ~ dexan

Pretritu Imperfeutu
dexara ~ dexare
dexaras ~ dexares
dexara ~ dexare
dexramos ~ dexremos
dexarais ~ dexareis
dexaran ~ dexaren

POTENCIAL
Futuru
dexar
dexars
dexar
dexaremos
dexaris
dexarn

Condicional
dexara
dexares
dexara
dexaramos ~ dexaremos
dexarais ~ dexareis
dexaren

IMPERATIVU
dexa
dexi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
dexar

Xerundiu
dexando

Participiu
dexu dexada dexao
dexaos dexaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la e de la raz en toles sos formes.
Caltin ortogrficamente la -x de la raz (nun escribir xi).

162

DICIR
INDICATIVU
digo
dices
diz
dicimos
dics
dicen

Presente

Pretritu Imperfeutu
dica
dices
dica
dicamos ~ dicemos
dicais ~ diceis
dicen

Pretritu Indefinu
dixi
dixisti ~ dixesti
dixo
diximos ~ dixemos
dixistis ~ dixestis
dixeron

Pluscuamperfeutu
dixera ~ dixere
dixeras ~ dixeres
dixera ~ dixere
dixramos ~ dixremos
dixerais ~ dixereis
dixeran ~ dixeren

SUXUNTIVU
Presente
diga
digas
diga
digamos
digis
digan

Pretritu Imperfeutu
dixera ~ dixere
dixeras ~ dixeres
dixera ~ dixere
dixramos ~ dixremos
dixerais ~ dixereis
dixeran ~ dixeren

POTENCIAL
Futuru
dir
dirs
dir
diremos
diris
dirn

Condicional
dira
dires
dira
diramos ~ diremos
dirais ~ direis
diren

IMPERATIVU
di
dici
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
dicir

Xerundiu
diciendo

Participiu
dichu dicha dicho
dichos diches

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna na raz les formes diz-, dic-, dig- dix-, di- y dich-.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu.
Presenta dalguna forma peculiar.

163

DIR
INDICATIVU
vo ~ voi
vas
va
vamos
vais
van

Presente

Pretritu Imperfeutu
diba
dibes
diba
dbamos ~ dbemos
dibais ~ dibeis
diben

Pretritu Indefinu
fui
fui
fuisti ~ fuesti
fosti
foi
fo
fuimos ~ fuemos
fomos
fuistis ~ fuestis
fostis
fueron
foron

Pluscuamperfeutu
fuera ~ fuere
fora ~ fore
fueras ~ fueres
foras ~ fores
fuera ~ fuere
fora ~ fore
furamos ~ furemos framos ~ fremos
fuerais ~ fuereis
forais ~ foreis
fueran ~ fueren
foran ~ foren

SUXUNTIVU
vaya
vayas
vaya
vayamos
vayis
vayan

Presente
vaiga
vaigas
vaiga
vaigamos
vaigis
vaigan

Pretritu Imperfeutu
fuera ~ fuere
fora ~ fore
fueras ~ fueres
foras ~ fores
fuera ~ fuere
fora ~ fore
furamos ~ furemos framos ~ fremos
fuerais ~ fuereis
forais ~ foreis
fueran ~ fueren
foran ~ foren

POTENCIAL
Futuru
dir
dirs
dir
diremos
diris
dirn

Condicional
dira
dires
dira
diramos ~ diremos
dirais ~ direis
diren

IMPERATIVU
ve
di
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
dir

Xerundiu
diendo

Participiu
do

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna na raz les formes d-, di-, v-, va-, vay- ~ vaig- y fue- ~ fo- ~ fu-.
Presenta formes peculiares.

164

DORMIR
INDICATIVU
duermo
duermes
duerme
dormimos
dorms
duermen

Presente

Pretritu Imperfeutu
dorma
dormes
dorma
dormamos ~ dormemos
dormais ~ dormeis
dormen

Pretritu Indefinu
dorm
dormisti ~ dormiesti
durmi
dormimos ~ dormiemos
dormistis ~ dormiestis
durmieron

Pluscuamperfeutu
durmiera ~ durmiere
durmieras ~ durmieres
durmiera ~ durmiere
durmiramos ~ durmiremos
durmierais ~ durmiereis
durmieran ~ durmieren

SUXUNTIVU
Presente
duerma
duermas
duerma
durmamos
durmis
duerman

Pretritu Imperfeutu
durmiera ~ durmiere
durmieras ~ durmieres
durmiera ~ durmiere
durmiramos ~ durmiremos
durmierais ~ durmiereis
durmieran ~ durmieren

POTENCIAL
Futuru
dormir
dormirs
dormir
dormiremos
dormiris
dormirn

Condicional
dormira
dormires
dormira
dormiramos ~ dormiremos
dormirais ~ dormireis
dormiren

IMPERATIVU
duermi ~ dormi
dormi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
dormir

Xerundiu
dormiendo

Participiu
dormu dormida dormo
dormos dormes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


La o de la raz camdase nel diptongu ue nes slabes tniques, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.
En delles formes, la o de la raz camdase en u.

165

ECHAR
INDICATIVU
echo
eches
echa
echamos
echis
echen

Presente

Pretritu Imperfeutu
echaba
echabes
echaba
echbamos ~ echbemos
echabais ~ echabeis
echaben

Pretritu Indefinu
ech
echasti ~ echesti
ech
echemos
echastis ~ echestis
echaron

Pluscuamperfeutu
echara ~ echare
echaras ~ echares
echara ~ echare
echramos ~ echremos
echarais ~ echareis
echaran ~ echaren

SUXUNTIVU
Presente
eche
eches ~ echas
eche
echemos
echis
echen ~ echan

Pretritu Imperfeutu
echara ~ echare
echaras ~ echares
echara ~ echare
echramos ~ echremos
echarais ~ echareis
echaran ~ echaren

POTENCIAL
Futuru
echar
echars
echar
echaremos
echaris
echarn

Condicional
echara
echares
echara
echaramos ~ echaremos
echarais ~ echareis
echaren

IMPERATIVU
echa
echi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
echar

Xerundiu
echando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la e- inicial en toles sos formes.

166

Participiu
echu echada echao
echaos echaes

ELIXIR
INDICATIVU
elixo
elixes
elixe ~ elix
eliximos
elixs
elixen

Presente

Pretritu Imperfeutu
elixa
elixes
elixa
elixamos ~ elixemos
elixais ~ elixeis
elixen

Pretritu Indefinu
elix
elixisti ~ elixesti
elix
eliximos ~ elixemos
elixistis ~ elixestis
elixeron

Pluscuamperfeutu
elixera ~ elixere
elixeras ~ elixeres
elixera ~ elixere
elixramos ~ elixremos
elixerais ~ elixereis
elixeran ~ elixeren

SUXUNTIVU
Presente
elixa
elixas
elixa
elixamos
elixis
elixan

Pretritu Imperfeutu
elixera ~ elixere
elixeras ~ elixeres
elixera ~ elixere
elixramos ~ elixremos
elixerais ~ elixereis
elixeran ~ elixeren

POTENCIAL
Futuru
elixir
elixirs
elixir
elixiremos
elixiris
elixirn

Condicional
elixira
elixires
elixira
elixiramos ~ elixiremos
elixirais ~ elixireis
elixiren

IMPERATIVU
elixi ~ elix
elixi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
elixir

Xerundiu
elixendo

Participiu
elixu elixida elixo
elixos elixes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Pue perder la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu singular.
Caltin la i de la raz en toles sos formes.

167

EMPORCAR
INDICATIVU
empuerco
empuerques
empuerca
emporcamos
emporcis
empuerquen

Presente

Pretritu Imperfeutu
emporcaba
emporcabes
emporcaba
emporcbamos ~ emporcbemos
emporcabais ~ emporcabeis
emporcaben

Pretritu Indefinu
emporqu
emporcasti ~ emporquesti
emporc
emporquemos
emporcastis ~ emporquestis
emporcaron

Pluscuamperfeutu
emporcara ~ emporcare
emporcaras ~ emporcares
emporcara ~ emporcare
emporcramos ~ emporcremos
emporcarais ~ emporcareis
emporcaran ~ emporcaren

SUXUNTIVU
Presente
empuerque
empuerques ~ empuercas
empuerque
emporquemos
emporquis
empuerquen ~ empuercan

Pretritu Imperfeutu
emporcara ~ emporcare
emporcaras ~ emporcares
emporcara ~ emporcare
emporcramos ~ emporcremos
emporcarais ~ emporcareis
emporcaran ~ emporcaren

POTENCIAL
Futuru
emporcar
emporcars
emporcar
emporcaremos
emporcaris
emporcarn

Condicional
emporcara
emporcares
emporcara
emporcaramos ~ emporcaremos
emporcarais ~ emporcareis
emporcaren

IMPERATIVU
empuerca
emporci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
emporcar

Xerundiu
emporcando

Participiu
emporcu emporcada emporcao
emporcaos emporcaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques.
Alterna c y qu na raz (irregularid ortogrfica).

168

ENCENDER
INDICATIVU
enciendo
enciendes
enciende
encendemos
encendis
encienden

Presente

Pretritu Imperfeutu
encenda
encendes
encenda
encendamos ~ encendemos
encendais ~ encendeis
encenden

Pretritu Indefinu
encend
encendisti ~ encendiesti
encendi
encendimos ~ encendiemos
encendistis ~ encendiestis
encendieron

Pluscuamperfeutu
encendiera ~ encendiere
encendieras ~ encendieres
encendiera ~ encendiere
encendiramos ~ encendiremos
encendierais ~ encendiereis
encendieran ~ encendieren

SUXUNTIVU
Presente

Pretritu Imperfeutu
encendiera ~ encendiere
encendieras ~ encendieres
encendiera ~ encendiere
encendiramos ~ encendiremos
encendierais ~ encendiereis
encendieran ~ encendieren

Futuru

Condicional
encendera
encenderes
encendera
encenderamos ~ encenderemos
encenderais ~ encendereis
encenderen

encienda
enciendas
encienda
encendamos
encendis
enciendan
POTENCIAL
encender
encenders
encender
encenderemos
encenderis
encendern
IMPERATIVU
enciendi ~ encendi
encendi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
encender

Xerundiu
encendiendo

Participiu
encendu encendida encendo
encendos encendes
encesu encesa enceso
encesos enceses

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.
Presenta un participiu regular y otru irregular acabu en -su.

169

ENFEAR
INDICATIVU
enfeo
enfees
enfea
enfeamos
enfeis
enfeen

Presente

Pretritu Imperfeutu
enfeaba
enfeabes
enfeaba
enfebamos ~ enfebemos
enfeabais ~ enfeabeis
enfeaben

Pretritu Indefinu
enfe
enfeasti ~ enfeesti
enfe
enfeemos
enfeastis ~ enfeestis
enfearon

Pluscuamperfeutu
enfeara ~ enfeare
enfearas ~ enfeares
enfeara ~ enfeare
enferamos ~ enferemos
enfearais ~ enfeareis
enfearan ~ enfearen

SUXUNTIVU
Presente
enfee
enfees ~ enfeas
enfee
enfeemos
enfeis
enfeen ~ enfean

Pretritu Imperfeutu
enfeara ~ enfeare
enfearas ~ enfeares
enfeara ~ enfeare
enferamos ~ enferemos
enfearais ~ enfeareis
enfearan ~ enfearen

POTENCIAL
Futuru
enfear
enfears
enfear
enfearemos
enfearis
enfearn

Condicional
enfeara
enfeares
enfeara
enfearamos ~ enfearemos
enfearais ~ enfeareis
enfearen

IMPERATIVU
enfea
enfei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
enfear

Xerundiu
enfeando

Participiu
enfeu enfeada enfeao
enfeaos enfeaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la -e final de la raz en toles sos formes, ensin facer diptongu cola primera vocal de les
desinencies.

170

ENGRESCAR
INDICATIVU
engriesco
engriesques
engriesca
engrescamos
engrescis
engriesquen

Presente

Pretritu Imperfeutu
engrescaba
engrescabes
engrescaba
engrescbamos ~ engrescbemos
engrescabais ~ engrescabeis
engrescaben

Pretritu Indefinu
engresqu
engrescasti ~ engresquesti
engresc
engresquemos
engrescastis ~ engresquestis
engrescaron

Pluscuamperfeutu
engrescara ~ engrescare
engrescaras ~ engrescares
engrescara ~ engrescare
engrescramos ~ engrescremos
engrescarais ~ engrescareis
engrescaran ~ engrescaren

SUXUNTIVU
Presente
engriesque
engriesques ~ engriescas
engriesque
engresquemos
engresquis
engriesquen ~ engriescan

Pretritu Imperfeutu
engrescara ~ engrescare
engrescaras ~ engrescares
engrescara ~ engrescare
engrescramos ~ engrescremos
engrescarais ~ engrescareis
engrescaran ~ engrescaren

POTENCIAL
Futuru
engrescar
engrescars
engrescar
engrescaremos
engrescaris
engrescarn

Condicional
engrescara
engrescares
engrescara
engrescaramos ~ engrescaremos
engrescarais ~ engrescareis
engrescaren

IMPERATIVU
engriesca
engresci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
engrescar

Xerundiu
engrescando

Participiu
engrescu engrescada engrescao
engrescaos engrescaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques.
Alterna c y qu na raz (irregularid ortogrfica).

171

ENSUGAR
INDICATIVU
ensugo
ensugues
ensuga
ensugamos
ensugis
ensuguen

Presente

Pretritu Imperfeutu
ensugaba
ensugabes
ensugaba
ensugbamos ~ ensugbemos
ensugabais ~ ensugabeis
ensugaben

Pretritu Indefinu
ensugu
ensugasti ~ ensuguesti
ensug
ensuguemos
ensugastis ~ ensuguestis
ensugaron

Pluscuamperfeutu
ensugara ~ ensugare
ensugaras ~ ensugares
ensugara ~ ensugare
ensugramos ~ ensugremos
ensugarais ~ ensugareis
ensugaran ~ ensugaren

SUXUNTIVU
Presente
ensugue
ensugues ~ ensugas
ensugue
ensuguemos
ensuguis
ensuguen ~ ensugan

Pretritu Imperfeutu
ensugara ~ ensugare
ensugaras ~ ensugares
ensugara ~ ensugare
ensugramos ~ ensugremos
ensugarais ~ ensugareis
ensugaran ~ ensugaren

POTENCIAL
Futuru
ensugar
ensugars
ensugar
ensugaremos
ensugaris
ensugarn

Condicional
ensugara
ensugares
ensugara
ensugaramos ~ ensugaremos
ensugarais ~ ensugareis
ensugaren

IMPERATIVU
ensuga
ensugi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
ensugar

Xerundiu
ensugando

Participiu
ensugu ensugada ensugao
ensugaos ensugaes
ensuchu ensucha ensucho
ensuchos ensuches

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Alterna g y gu na raz (irregularid ortogrfica).
Presenta un participiu regular y otru irregular acabu en -chu.

172

ENTAINAR
INDICATIVU
entano
entanes
entana
entainamos
entainis
entanen

Presente

Pretritu Imperfeutu
entainaba
entainabes
entainaba
entainbamos ~ entainbemos
entainabais ~ entainabeis
entainaben

Pretritu Indefinu
entain
entainasti ~ entainesti
entain
entainemos
entainastis ~ entainestis
entainaron

Pluscuamperfeutu
entainara ~ entainare
entainaras ~ entainares
entainara ~ entainare
entainramos ~ entainremos
entainarais ~ entainareis
entainaran ~ entainaren

SUXUNTIVU
Presente
entane
entanes ~ entanas
entane
entainemos
entainis
entanen ~ entanan

Pretritu Imperfeutu
entainara ~ entainare
entainaras ~ entainares
entainara ~ entainare
entainramos ~ entainremos
entainarais ~ entainareis
entainaran ~ entainaren

POTENCIAL
Futuru
entainar
entainars
entainar
entainaremos
entainaris
entainarn

Condicional
entainara
entainares
entainara
entainaramos ~ entainaremos
entainarais ~ entainareis
entainaren

IMPERATIVU
entana
entaini
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
entainar

Xerundiu
entainando

Participiu
entainu entainada entainao
entainaos entainaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin


Camudal diptongu ai de la raz pol hiatu a nes slabes tniques.

173

ESCRIBIR
INDICATIVU
escribo
escribes
escribe
escribimos
escribs
escriben

Presente

Pretritu Imperfeutu
escriba
escribes
escriba
escribamos ~ escribemos
escribais ~ escribeis
escriben

Pretritu Indefinu
escrib
escribisti ~ escribiesti
escribi
escribimos ~ escribiemos
escribistis ~ escribiestis
escribieron

Pluscuamperfeutu
escribiera ~ escribiere
escribieras ~ escribieres
escribiera ~ escribiere
escribiramos ~ escribiremos
escribierais ~ escribiereis
escribieran ~ escribieren

SUXUNTIVU
Presente
escriba
escribas
escriba
escribamos
escribis
escriban

Pretritu Imperfeutu
escribiera ~ escribiere
escribieras ~ escribieres
escribiera ~ escribiere
escribiramos ~ escribiremos
escribierais ~ escribiereis
escribieran ~ escribieren

POTENCIAL
Futuru
escribir
escribirs
escribir
escribiremos
escribiris
escribirn

Condicional
escribira
escribires
escribira
escribiramos ~ escribiremos
escribirais ~ escribireis
escribiren

IMPERATIVU
escribi
escribi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
escribir

Xerundiu
escribiendo

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Presenta un participiu irregular en -tu.

174

Participiu
escritu escrita escrito
escritos escrites

FACER o FAER
INDICATIVU
fago
faes
fai
facemos
facis
faen

Presente
faigo
faes
fai
faemos
fais
faen

Pretritu Indefinu
fici
fixi
ficisti ~ ficiesti
fixisti ~ fixesti
fizo
fixo
ficimos ~ ficiemos fiximos ~ fixemos
ficistis ~ ficiestis
fixistis ~ fixestis
ficieron
fixeron

Pretritu Imperfeutu
faca
faa
faces
faes
faca
faa
facamos ~ facemos
faamos ~ faemos
facais ~ faceis
faais ~ faeis
facen
faen
Pluscuamperfeutu
ficiera ~ ficiere
fixera ~ fixere
ficieras ~ ficieres
fixeras ~ fixeres
ficiera ~ ficiere
fixera ~ fixere
ficiramos ~ ficiremos fixramos ~ fixremos
ficierais ~ ficiereis
fixerais ~ fixereis
ficieran ~ ficieren
fixeran ~ fixeren

SUXUNTIVU
faga
fagas
faga
fagamos
fagis
fagan

Presente
faiga
faigas
faiga
faigamos
faigis
faigan

Pretritu Imperfeutu
ficiera ~ ficiere
fixera ~ fixere
ficieras ~ ficieres
fixeras ~ fixeres
ficiera ~ ficiere
fixera ~ fixere
ficiramos ~ ficiremos fixramos ~ fixremos
ficierais ~ ficiereis
fixerais ~ fixereis
ficieran ~ ficieren
fixeran ~ fixeren

Futuru
fair
fairs
fair
fairemos
fairis
fairn

Condicional
fadra
faira
fadres
faires
fadra
faira
fadramos ~ fadremos fairamos ~ fairemos
fadrais ~ fadreis
fairais ~ faireis
fadren
fairen

POTENCIAL
fadr
fadrs
fadr
fadremos
fadris
fadrn
IMPERATIVU
fai
faci ~ fai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
facer ~ faer

Xerundiu
faciendo ~ fayendo

Participiu
fechu fecha fecho
fechos feches

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes fac-, fa-, faig-, fag-, fad-, fai-, fiz- ~ fic-, fix- y fech-.
Presenta un participiu irregular acabu en -chu.

175

FALAR
INDICATIVU
falo
fales
fala
falamos
falis
falen

Presente

Pretritu Imperfeutu
falaba
falabes
falaba
falbamos ~ falbemos
falabais ~ falabeis
falaben

Pretritu Indefinu
fal
falasti ~ falesti
fal
falemos
falastis ~ falestis
falaron

Pluscuamperfeutu
falara ~ falare
falaras ~ falares
falara ~ falare
falramos ~ falremos
falarais ~ falareis
falaran ~ falaren

SUXUNTIVU
Presente
fale
fales ~ falas
fale
falemos
falis
falen ~ falan

Pretritu Imperfeutu
falara ~ falare
falaras ~ falares
falara ~ falare
falramos ~ falremos
falarais ~ falareis
falaran ~ falaren

POTENCIAL
Futuru
falar
falars
falar
falaremos
falaris
falarn

Condicional
falara
falares
falara
falaramos ~ falaremos
falarais ~ falareis
falaren

IMPERATIVU
fala
fali
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
falar

Xerundiu
falando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Verbu modelu.

176

Participiu
falu falada falao
falaos falaes

FERVER
INDICATIVU
fiervo
fierves
fierve
fervemos
fervis
fierven

Presente

Pretritu Imperfeutu
ferva
ferves
ferva
fervamos ~ fervemos
fervais ~ ferveis
ferven

Pretritu Indefinu
ferv
fervisti ~ ferviesti
fervi
fervimos ~ ferviemos
fervistis ~ ferviestis
fervieron

Pluscuamperfeutu
ferviera ~ ferviere
fervieras ~ fervieres
ferviera ~ ferviere
ferviramos ~ ferviremos
fervierais ~ ferviereis
fervieran ~ fervieren

SUXUNTIVU
Presente
fierva
fiervas
fierva
fervamos
fervis
fiervan

Pretritu Imperfeutu
ferviera ~ ferviere
fervieras ~ fervieres
ferviera ~ ferviere
ferviramos ~ ferviremos
fervierais ~ ferviereis
fervieran ~ fervieren

POTENCIAL
Futuru
ferver
fervers
ferver
ferveremos
ferveris
fervern

Condicional
fervera
ferveres
fervera
ferveramos ~ ferveremos
ferverais ~ fervereis
ferveren

IMPERATIVU
fiervi ~ fervi
fervi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
ferver

Xerundiu
ferviendo

Participiu
fervu fervida fervo
fervos ferves

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.

177

FINXIR
INDICATIVU
finxo
finxes
finxe
finximos
finxs
finxen

Presente

Pretritu Imperfeutu
finxa
finxes
finxa
finxamos ~ finxemos
finxais ~ finxeis
finxen

Pretritu Indefinu
finx
finxisti ~ finxesti
finx
finximos ~ finxemos
finxistis ~ finxestis
finxeron

Pluscuamperfeutu
finxera ~ finxere
finxeras ~ finxeres
finxera ~ finxere
finxramos ~ finxremos
finxerais ~ finxereis
finxeran ~ finxeren

SUXUNTIVU
Presente
finxa
finxas
finxa
finxamos
finxis
finxan

Pretritu Imperfeutu
finxera ~ finxere
finxeras ~ finxeres
finxera ~ finxere
finxramos ~ finxremos
finxerais ~ finxereis
finxeran ~ finxeren

POTENCIAL
Futuru
finxir
finxirs
finxir
finxiremos
finxiris
finxirn

Condicional
finxira
finxires
finxira
finxiramos ~ finxiremos
finxirais ~ finxireis
finxiren

IMPERATIVU
finxi
finxi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
finxir

Xerundiu
finxendo

Participiu
finxu finxida finxo
finxos finxes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Les desinencies quentamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola x final de la raz.
Caltin la i de la raz en toles sos formes.

178

FIRIR
INDICATIVU
firo
fires
fire
firimos
firs
firen

Presente

Pretritu Imperfeutu
fira
fires
fira
firamos ~ firemos
firais ~ fireis
firen

Pretritu Indefinu
fir
firisti ~ firiesti
firi
firimos ~ firiemos
firistis ~ firiestis
firieron

Pluscuamperfeutu
firiera ~ firiere
firieras ~ firieres
firiera ~ firiere
firiramos ~ firiremos
firierais ~ firiereis
firieran ~ firieren

SUXUNTIVU
Presente
fira
firas
fira
firamos
firis
firan

Pretritu Imperfeutu
firiera ~ firiere
firieras ~ firieres
firiera ~ firiere
firiramos ~ firiremos
firierais ~ firiereis
firieran ~ firieren

POTENCIAL
Futuru
firir
firirs
firir
firiremos
firiris
firirn

Condicional
firira
firires
firira
firiramos ~ firiremos
firirais ~ firireis
firiren

IMPERATIVU
firi
firi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
firir

Xerundiu
firiendo

Participiu
firu firida firo
firos fires

Verbu regular de la 3 conxugacin.


Caltin la i de la raz en toles sos formes.
Nun pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu nin nel imperativu sg.

179

FRANCER
INDICATIVU
franzo
frances
france
francemos
francis
francen

Presente

Pretritu Imperfeutu
franca
frances
franca
francamos ~ francemos
francais ~ franceis
francen

Pretritu Indefinu
franc
francisti ~ franciesti
franci
francimos ~ franciemos
francistis ~ franciestis
francieron

Pluscuamperfeutu
franciera ~ franciere
francieras ~ francieres
franciera ~ franciere
franciramos ~ franciremos
francierais ~ franciereis
francieran ~ francieren

SUXUNTIVU
Presente
franza
franzas
franza
franzamos
franzis
franzan

Pretritu Imperfeutu
franciera ~ franciere
francieras ~ francieres
franciera ~ franciere
franciramos ~ franciremos
francierais ~ franciereis
francieran ~ francieren

POTENCIAL
Futuru
francer
francers
francer
franceremos
franceris
francern

Condicional
francera
franceres
francera
franceramos ~ franceremos
francerais ~ francereis
franceren

IMPERATIVU
franci
franci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
francer

Xerundiu
franciendo

Participiu
francu francida franco
francos frances

Verbu regular de la 2 conxugacin.


Alterna c y z na raz (irregularid ortogrfica).
Nun pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu nin nel imperativu sg.

180

FRAER
INDICATIVU
frao
fraes
frae
fraemos
frais
fraen

Presente

Pretritu Imperfeutu
fraa
fraes
fraa
fraamos ~ fraemos
fraais ~ fraeis
fraen

Pretritu Indefinu
fra
fraisti ~ fraesti
fra
fraimos ~ fraemos
fraistis ~ fraestis
fraeron

Pluscuamperfeutu
fraera ~ fraere
fraeras ~ fraeres
fraera ~ fraere
fraramos ~ fraremos
fraerais ~ fraereis
fraeran ~ fraeren

SUXUNTIVU
Presente
fraa
fraas
fraa
fraamos
frais
fraan

Pretritu Imperfeutu
fraera ~ fraere
fraeras ~ fraeres
fraera ~ fraere
fraramos ~ fraremos
fraerais ~ fraereis
fraeran ~ fraeren

POTENCIAL
Futuru
fraer
fraers
fraer
fraeremos
fraeris
fraern

Condicional
fraera
fraeres
fraera
fraeramos ~ fraeremos
fraerais ~ fraereis
fraeren

IMPERATIVU
frai
frai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
fraer

Xerundiu
fraendo

Participiu
frau fraida frao
fraos fraes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Les desinencies quentamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola de la raz.

181

FREGAR
INDICATIVU
frego
fregues
frega
fregamos
fregis
freguen

Presente

Pretritu Imperfeutu
fregaba
fregabes
fregaba
fregbamos ~ fregbemos
fregabais ~ fregabeis
fregaben

Pretritu Indefinu
fregu
fregasti ~ freguesti
freg
freguemos
fregastis ~ freguestis
fregaron

Pluscuamperfeutu
fregara ~ fregare
fregaras ~ fregares
fregara ~ fregare
fregramos ~ fregremos
fregarais ~ fregareis
fregaran ~ fregaren

SUXUNTIVU
Presente
fregue
fregues ~ fregas
fregue
freguemos
freguis
freguen ~ fregan

Pretritu Imperfeutu
fregara ~ fregare
fregaras ~ fregares
fregara ~ fregare
fregramos ~ fregremos
fregarais ~ fregareis
fregaran ~ fregaren

POTENCIAL
Futuru
fregar
fregars
fregar
fregaremos
fregaris
fregarn

Condicional
fregara
fregares
fregara
fregaramos ~ fregaremos
fregarais ~ fregareis
fregaren

IMPERATIVU
frega
fregi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
fregar

Xerundiu
fregando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la e de la raz en toles sos formes.
Alterna g y gu na raz (irregularid ortogrfica).

182

Participiu
fregu fregada fregao
fregaos fregaes

FUXIR
INDICATIVU
fuxo
fuxes
fuxe ~ fux
fuximos
fuxs
fuxen

Presente

Pretritu Imperfeutu
fuxa
fuxes
fuxa
fuxamos ~ fuxemos
fuxais ~ fuxeis
fuxen

Pretritu Indefinu
fux
fuxisti ~ fuxesti
fux
fuximos ~ fuxemos
fuxistis ~ fuxestis
fuxeron

Pluscuamperfeutu
fuxera ~ fuxere
fuxeras ~ fuxeres
fuxera ~ fuxere
fuxramos ~ fuxremos
fuxerais ~ fuxereis
fuxeran ~ fuxeren

SUXUNTIVU
Presente
fuxa
fuxas
fuxa
fuxamos
fuxis
fuxan

Pretritu Imperfeutu
fuxera ~ fuxere
fuxeras ~ fuxeres
fuxera ~ fuxere
fuxramos ~ fuxremos
fuxerais ~ fuxereis
fuxeran ~ fuxeren

POTENCIAL
Futuru
fuxir
fuxirs
fuxir
fuxiremos
fuxiris
fuxirn

Condicional
fuxira
fuxires
fuxira
fuxiramos ~ fuxiremos
fuxirais ~ fuxireis
fuxiren

IMPERATIVU
fuxi ~ fux
fuxi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
fuxir

Xerundiu
fuxendo

Participiu
fuxu fuxida fuxo
fuxos fuxes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Pue perder la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.
Les desinencies quentamen pelos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola x de la raz.

183

GOLER
INDICATIVU
gelo
geles
gel
golemos
golis
gelen

Presente

Pretritu Imperfeutu
gola
goles
gola
golamos ~ golemos
golais ~ goleis
golen

Pretritu Indefinu
gol
golisti ~ goliesti
goli
golimos ~ goliemos
golistis ~ goliestis
golieron

Pluscuamperfeutu
goliera ~ goliere
golieras ~ golieres
goliera ~ goliere
goliramos ~ goliremos
golierais ~ goliereis
golieran ~ golieren

SUXUNTIVU
Presente
gela
gelas
gela
golamos
golis
gelan

Pretritu Imperfeutu
goliera ~ goliere
golieras ~ golieres
goliera ~ goliere
goliramos ~ goliremos
golierais ~ goliereis
golieran ~ golieren

POTENCIAL
goler
golers
goler
goleremos
goleris
golern

Futuru
goldr
goldrs
goldr
goldremos
goldris
goldrn

Condicional
golera
goldra
goleres
goldres
golera
goldra
goleramos ~ goleremos goldramos ~ goldremos
golerais ~gol ereis
goldrais ~ goldreis
goleren
goldren

IMPERATIVU
gel ~ geli ~ goli
goli
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
goler

Xerundiu
goliendo

Participiu
golu golida golo
golos goles

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques, lo que se reflexa nes grafes
gol y gel.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y pue facelo nel imperativu sg.
Pue presentar desinencies irregulares en dellos tiempos.

184

GEYAR
INDICATIVU
geyo
geyes
geya
geyamos
geyis
geyen

Presente

Pretritu Imperfeutu
geyaba
geyabes
geyaba
geybamos ~ geybemos
geyabais ~ geyabeis
geyaben

Pretritu Indefinu
gey
geyasti ~ geyesti
gey
geyemos
geyastis ~ geyestis
geyaron

Pluscuamperfeutu
geyara ~ geyare
geyaras ~ geyares
geyara ~ geyare
geyramos ~ geyremos
geyarais ~ geyareis
geyaran ~ geyaren

SUXUNTIVU
Presente
geye
geyes ~ geyas
geye
geyemos
geyis
geyen ~ geyan

Pretritu Imperfeutu
geyara ~ geyare
geyaras ~ geyares
geyara ~ geyare
geyramos ~ geyremos
geyarais ~ geyareis
geyaran ~ geyaren

POTENCIAL
Futuru
geyar
geyars
geyar
geyaremos
geyaris
geyarn

Condicional
geyara
geyares
geyara
geyaramos ~ geyaremos
geyarais ~ geyareis
geyaren

IMPERATIVU
geya
geyi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
geyar

Xerundiu
geyando

Participiu
geyu geyada geyao
geyaos geyaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Presental diptongu ue (escritu con diresis) en toles sos formes.

185

HABER
INDICATIVU
Presente
he
has
ha, hai
hemos ~ habemos
habis
han

Pretritu Imperfeutu
haba
habes
haba
habamos ~ habemos
habais ~ habeis
haben

Pretritu Indefinu
hubi ~ hebi
hubisti ~ hubiesti
hubo ~ hebo
hubimos ~ hubiemos
hubistis ~ hubiestis
hubieron

Pluscuamperfeutu
hubiera ~ hubiere
hubieras ~ hubieres
hubiera ~ hubiere
hubiramos ~ hubiremos
hubierais ~ hubiereis
hubieran ~ hubieren

SUXUNTIVU
haya
hayas
haya
hayamos
hayis
hayan

Presente
heba
hebas
heba
hebamos
hebis
heban

Pretritu Imperfeutu
hubiera ~ hubiere
hubieras ~ hubieres
hubiera ~ hubiere
hubiramos ~ hubiremos
hubierais ~ hubiereis
hubieran ~ hubieren

POTENCIAL
Futuru
habr
habrs
habr
habremos
habris
habrn

Condicional
habra
habres
habra
habramos ~ habremos
habrais ~ habreis
habren

IMPERATIVU
has
habi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
haber

Xerundiu
habiendo

Participiu
habu habida habo
habos habes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes hab-, hub-, hay-, heb- y ha-.

186

INFLUIR o INFLUYIR
INDICATIVU
Presente
influyo
inflis
infli
influimos
influs
inflin

influyo
influyes
influye
influyimos
influys
influyen

Pretritu Indefinu
influy
influyisti ~ influyesti
influy
influyimos ~ influyemos
influyistis ~ influyestis
influyeron

influ
influsti ~ influyesti
influy
influmos ~ influyemos
influstis ~ influyestis
influyeron

Pretritu Imperfeutu
influya
influa
influyes
influes
influya
influa
influyamos ~ influyemos influamos ~ influemos
influyais ~ influyeis
influais ~ influeis
influyen
influen
Pluscuamperfeutu
influyera ~ influyere
influyeras ~ influyeres
influyera ~ influyere
influyramos ~ influyremos
influyerais ~ influyereis
influyeran ~ influyeren

SUXUNTIVU
Presente
influya
influyas
influya
influyamos
influyis
influyan

Pretritu Imperfeutu
influyera ~ influyere
influyeras ~ influyeres
influyera ~ influyere
influyramos ~ influyremos
influyerais ~ influyereis
influyeran ~ influyeren

POTENCIAL
influyir
influyirs
influyir
influyiremos
influyiris
influyirn

Futuru
influir
influirs
influir
influiremos
influiris
influirn

Condicional
influyira
influira
influyires
influires
influyira
influira
influyiramos ~ influyiremos influiramos ~ influiremos
influyirais ~ influyireis
influirais ~ influireis
influyiren
influiren

IMPERATIVU
influyi ~ infli
influyi ~ influi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
influyir ~ influir

Xerundiu
influyendo

Participiu
influyu influyida influyo
influyos influyes
influu influda influo
influos influes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna na raz les formes influ- ya influy-.
Les desinencies quentamen nos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola y de la raz.

187

INXERIR
INDICATIVU
inxero
inxeres
inxer
inxerimos
inxers
inxeren

Presente

Pretritu Imperfeutu
inxera
inxeres
inxera
inxeramos ~ inxeremos
inxerais ~ inxereis
inxeren

Pretritu Indefinu
inxer
inxeristi ~ inxeriesti
inxiri
inxerimos ~ inxeriemos
inxeristis ~ inxeriestis
inxirieron

Pluscuamperfeutu
inxiriera ~ inxiriere
inxirieras ~ inxirieres
inxiriera ~ inxiriere
inxiriramos ~ inxiriremos
inxirierais ~ inxiriereis
inxirieran ~ inxirieren

SUXUNTIVU
Presente
inxera
inxeras
inxera
inxiramos
inxiris
inxeran

Pretritu Imperfeutu
inxiriera ~ inxiriere
inxirieras ~ inxirieres
inxiriera ~ inxiriere
inxiriramos ~ inxiriremos
inxirierais ~ inxiriereis
inxirieran ~ inxirieren

POTENCIAL
Futuru
inxerir
inxerirs
inxerir
inxeriremos
inxeriris
inxerirn

Condicional
inxerira
inxerires
inxerira
inxeriramos ~ inxeriremos
inxerirais ~ inxerireis
inxeriren

IMPERATIVU
inxer
inxeri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
inxerir

Xerundiu
inxiriendo

Participiu
inxeru inxerida inxero
inxeros inxeres

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna na raz les formes inxer- ya inxir-.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.

188

LLAMBER
INDICATIVU
llambo
llambes
llambe
llambemos
llambis
llamben

Presente

Pretritu Imperfeutu
llamba
llambes
llamba
llambamos ~ llambemos
llambais ~ llambeis
llamben

Pretritu Indefinu
llamb
llambisti ~ llambiesti
llambi
llambimos ~ llambiemos
llambistis ~ llambiestis
llambieron

Pluscuamperfeutu
llambiera ~ llambiere
llambieras ~ llambieres
llambiera ~ llambiere
llambiramos ~ llambiremos
llambierais ~ llambiereis
llambieran ~ llambieren

SUXUNTIVU
Presente
llamba
llambas
llamba
llambamos
llambis
llamban

Pretritu Imperfeutu
llambiera ~ llambiere
llambieras ~ llambieres
llambiera ~ llambiere
llambiramos ~ llambiremos
llambierais ~ llambiereis
llambieran ~ llambieren

POTENCIAL
Futuru
llamber
llambers
llamber
llamberemos
llamberis
llambern

Condicional
llambera
llamberes
llambera
llamberamos ~ llamberemos
llamberais ~ llambereis
llamberen

IMPERATIVU
llambi
llambi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
llamber

Xerundiu
llambiendo

Participiu
llambu llambida llambo
llambos llambes

Verbu regular de la 2 conxugacin.


Verbu modelu.

189

LLEER
INDICATIVU
lleo
llees
llee
lleemos
lleis
lleen

Presente

Pretritu Imperfeutu
llea
llees
llea
lleamos ~ lleemos
lleais ~ lleeis
lleen

Pretritu Indefinu
lle
llesti ~ lleesti
lle
llemos ~ lleemos
llestis ~ lleestis
lleeron

Pluscuamperfeutu
lleera ~ lleere
lleeras ~ lleeres
lleera ~ lleere
lleramos ~ lleremos
lleerais ~ lleereis
lleeran ~ lleeren

SUXUNTIVU
Presente
llea
lleas
llea
lleamos
lleis
llean

Pretritu Imperfeutu
lleera ~ lleere
lleeras ~ lleeres
lleera ~ lleere
lleramos ~ lleremos
lleerais ~ lleereis
lleeran ~ lleeren

POTENCIAL
Futuru
lleer
lleers
lleer
lleeremos
lleeris
lleern

Condicional
lleera
lleeres
lleera
lleeramos ~ lleeremos
lleerais ~ lleereis
lleeren

IMPERATIVU
llei
llei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
lleer

Xerundiu
lleendo

Participiu
lleu lleda lleo
lleos llees

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Les desinencies quentamen en ie, io pierden la so primera vocal y queden reduces a e, o.

190

LLUCIR
INDICATIVU
lluzo
lluces
lluz
llucimos
llucs
llucen

Presente

Pretritu Imperfeutu
lluca
lluces
lluca
llucamos ~ llucemos
llucais ~ lluceis
llucen

Pretritu Indefinu
lluc
llucisti ~ lluciesti
lluci
llucimos ~ lluciemos
llucistis ~ lluciestis
llucieron

Pluscuamperfeutu
lluciera ~ lluciere
llucieras ~ llucieres
lluciera ~ lluciere
lluciramos ~ lluciremos
llucierais ~ lluciereis
llucieran ~ llucieren

SUXUNTIVU
Presente
lluza
lluzas
lluza
lluzamos
lluzis
lluzan

Pretritu Imperfeutu
lluciera ~ lluciere
llucieras ~ llucieres
lluciera ~ lluciere
lluciramos ~ lluciremos
llucierais ~ lluciereis
llucieran ~ llucieren

POTENCIAL
Futuru
llucir
llucirs
llucir
lluciremos
lluciris
llucirn

Condicional
llucira
llucires
llucira
lluciramos ~ lluciremos
llucirais ~ llucireis
lluciren

IMPERATIVU
lluz
lluci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
llucir

Xerundiu
lluciendo

Participiu
llucu llucida lluco
llucos lluces

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.
Alterna c y z na raz (irregularid ortogrfica).

191

MANCAR
INDICATIVU
manco
manques
manca
mancamos
mancis
manquen

Presente

Pretritu Imperfeutu
mancaba
mancabes
mancaba
mancbamos ~ mancbemos
mancabais ~ mancabeis
mancaben

Pretritu Indefinu
manqu
mancasti ~ manquesti
manc
manquemos
mancastis ~ manquestis
mancaron

Pluscuamperfeutu
mancara ~ mancare
mancaras ~ mancares
mancara ~ mancare
mancramos ~ mancremos
mancarais ~ mancareis
mancaran ~ mancaren

SUXUNTIVU
Presente
manque
manques ~ mancas
manque
manquemos
manquis
manquen ~ mancan

Pretritu Imperfeutu
mancara ~ mancare
mancaras ~ mancares
mancara ~ mancare
mancramos ~ mancremos
mancarais ~ mancareis
mancaran ~ mancaren

POTENCIAL
Futuru
mancar
mancars
mancar
mancaremos
mancaris
mancarn

Condicional
mancara
mancares
mancara
mancaramos ~ mancaremos
mancarais ~ mancareis
mancaren

IMPERATIVU
manca
manci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
mancar

Xerundiu
mancando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Alterna c y qu na raz (irregularid ortogrfica).

192

Participiu
mancu mancada mancao
mancaos mancaes

MERCAR
INDICATIVU
merco
merques
merca
mercamos
mercis
merquen

Presente

Pretritu Imperfeutu
mercaba
mercabes
mercaba
mercbamos ~ mercbemos
mercabais ~ mercabeis
mercaben

Pretritu Indefinu
merqu
mercasti ~ merquesti
merc
merquemos
mercastis ~ merquestis
mercaron

Pluscuamperfeutu
mercara ~ mercare
mercaras ~ mercares
mercara ~ mercare
mercramos ~ mercremos
mercarais ~ mercareis
mercaran ~ mercaren

SUXUNTIVU
Presente
merque
merques ~ mercas
merque
merquemos
merquis
merquen ~ mercan

Pretritu Imperfeutu
mercara ~ mercare
mercaras ~ mercares
mercara ~ mercare
mercramos ~ mercremos
mercarais ~ mercareis
mercaran ~ mercaren

POTENCIAL
Futuru
mercar
mercars
mercar
mercaremos
mercaris
mercarn

Condicional
mercara
mercares
mercara
mercaramos ~ mercaremos
mercarais ~ mercareis
mercaren

IMPERATIVU
merca
merci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
mercar

Xerundiu
mercando

Participiu
mercu mercada mercao
mercaos mercaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la e de la raz en toles sos formes.
Alterna c y qu na raz (irregularid ortogrfica).

193

MOLER
INDICATIVU
Presente
muelo ~ muelgo
mueles
muel
molemos
molis
muelen

Pretritu Imperfeutu
mola
moles
mola
molamos ~ molemos
molais ~ moleis
molen

Pretritu Indefinu
mol
molisti ~ moliesti
moli
molimos ~ moliemos
molistis ~ moliestis
molieron

Pluscuamperfeutu
moliera ~ moliere
molieras ~ molieres
moliera ~ moliere
moliramos ~ moliremos
molierais ~ moliereis
molieran ~ molieren

SUXUNTIVU
Presente
muela ~ muelga
muelas ~ muelgas
muela ~ muelga
molamos ~ molgamos
molis ~ molgis
muelan ~ muelgan

Pretritu Imperfeutu
moliera ~ moliere
molieras ~ molieres
moliera ~ moliere
moliramos ~ moliremos
molierais ~ moliereis
molieran ~ molieren

POTENCIAL
Futuru
moler
molers
moler
moleremos
moleris
molern

moldr
moldrs
moldr
moldremos
moldris
moldrn

Condicional
molera
moldra
moleres
moldres
molera
moldra
moleramos ~ moleremos moldramos ~ moldremos
molerais ~ molereis
moldrais ~ moldreis
moleren
moldren

IMPERATIVU
mueli ~ muel
moli
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
moler

Xerundiu
moliendo

Participiu
molu molida molo
molos moles

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques.
Alterna na raz les formes mol-, muel-, molg-, muelg- y mold-.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.

194

MORRER
INDICATIVU
muerro
muerres
muerre
morremos
morris
muerren

Presente

Pretritu Imperfeutu
morra
morres
morra
morramos ~ morremos
morrais ~ morreis
morren

Pretritu Indefinu
morr
morristi ~ morriesti
morri
morrimos ~ morriemos
morristis ~ morriestis
morrieron

Pluscuamperfeutu
morriera ~ morriere
morrieras ~ morrieres
morriera ~ morriere
morriramos ~ morriremos
morrierais ~ morriereis
morrieran ~ morrieren

SUXUNTIVU
Presente
muerra
muerras
muerra
morramos
morris
muerran

Pretritu Imperfeutu
morriera ~ morriere
morrieras ~ morrieres
morriera ~ morriere
morriramos ~ morriremos
morrierais ~ morriereis
morrieran ~ morrieren

POTENCIAL
Futuru
morrer
morrers
morrer
morreremos
morreris
morrern

Condicional
morrera
morreres
morrera
morreramos ~ morreremos
morrerais ~ morrereis
morreren

IMPERATIVU
muerri ~ morri
morri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
morrer

Xerundiu
morriendo

Participiu
muertu muerta muerto
muertos muertes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques.
Presente un participiu irregular acabu en -tu.
Nun pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu nin nel imperativu sg.

195

MOYAR
INDICATIVU
mueyo
mueyes
mueya
moyamos
moyis
mueyen

Presente

Pretritu Imperfeutu
moyaba
moyabes
moyaba
moybamos ~ moybemos
moyabais ~ moyabeis
moyaben

Pretritu Indefinu
moy
moyasti ~ moyesti
moy
moyemos
moyastis ~ moyestis
moyaron

Pluscuamperfeutu
moyara ~ moyare
moyaras ~ moyares
moyara ~ moyare
moyramos ~ moyremos
moyarais ~ moyareis
moyaran ~ moyaren

SUXUNTIVU
Presente
mueye
mueyes ~ mueyas
mueye
moyemos
moyis
mueyen ~ mueyan

Pretritu Imperfeutu
moyara ~ moyare
moyaras ~ moyares
moyara ~ moyare
moyramos ~ moyremos
moyarais ~ moyareis
moyaran ~ moyaren

POTENCIAL
Futuru
moyar
moyars
moyar
moyaremos
moyaris
moyarn

Condicional
moyara
moyares
moyara
moyaramos ~ moyaremos
moyarais ~ moyareis
moyaren

IMPERATIVU
mueya
moyi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
moyar

Xerundiu
moyando

Participiu
moyu moyada moyao
moyaos moyaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Camuda la o de la raz nel diptongu ue nes slabes tniques.

196

MUIR
INDICATIVU
muo
mues
mue
muimos
mus
muen

Presente

Pretritu Imperfeutu
mua
mues
mua
muamos ~ muemos
muais ~ mueis
muen

Pretritu Indefinu
mu
muisti ~ muesti
mu
muimos ~ muemos
muistis ~ muestis
mueron

Pluscuamperfeutu
muera ~ muere
mueras ~ mueres
muera ~ muere
muramos ~ muremos
muerais ~ muereis
mueran ~ mueren

SUXUNTIVU
Presente
mua
muas
mua
muamos
muis
muan

Pretritu Imperfeutu
muera ~ muere
mueras ~ mueres
muera ~ muere
muramos ~ muremos
muerais ~ muereis
mueran ~ mueren

POTENCIAL
Futuru
muir
muirs
muir
muiremos
muiris
muirn

Condicional
muira
muires
muira
muiramos ~ muiremos
muirais ~ muireis
muiren

IMPERATIVU
mui
mui
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
muir

Xerundiu
muendo

Participiu
muu muida muo
muos mues

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Les desinencies quentamen en ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola de la
raz.

197

NAGUAR
INDICATIVU
naguo
nages
nagua
naguamos
naguis
nagen

Presente

Pretritu Imperfeutu
naguaba
naguabes
naguaba
nagubamos ~ nagubemos
naguabais ~ naguabeis
naguaben

Pretritu Indefinu
nag
naguasti ~ nagesti
nagu
nagemos
naguastis ~ nagestis
naguaron

Pluscuamperfeutu
naguara ~ naguare
naguaras ~ naguares
naguara ~ naguare
naguramos ~ naguremos
naguarais ~ naguareis
naguaran ~ naguaren

SUXUNTIVU
Presente
nage
nages ~ naguas
nage
nagemos
nagis
nagen ~ naguan

Pretritu Imperfeutu
naguara ~ naguare
naguaras ~ naguares
naguara ~ naguare
naguramos ~ naguremos
naguarais ~ naguareis
naguaran ~ naguaren

POTENCIAL
Futuru
naguar
naguars
naguar
naguaremos
naguaris
naguarn

Condicional
naguara
naguares
naguara
naguaramos ~ naguaremos
naguarais ~ naguareis
naguaren

IMPERATIVU
nagua
nagui
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
naguar

Xerundiu
naguando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Alterna gu y g na raz (irregularid ortogrfica).

198

Participiu
naguu naguada naguao
naguaos naguaes

OYER
INDICATIVU
oyo
oyes
oye
oyemos
oyis
oyen

Presente
oigo
ois
oi
omos
os
oin

Pretritu Indefinu
oy
o
oyisti ~ oyesti
osti ~ oyesti
oy
oy
oyimos ~ oyemos omos ~ oyemos
oyistis ~ oyestis
ostis ~ oyestis
oyeron
oyeron

Pretritu Imperfeutu
oya
oa
oyes
oes
oya
oa
oyamos ~ oyemos
oamos ~ oemos
oyais ~ oyeis
oais ~ oeis
oyen
oen
Pluscuamperfeutu
oyera ~ oyere
oyeras ~ oyeres
oyera ~ oyere
oyramos ~ oyremos
oyerais ~ oyereis
oyeran ~ oyeren

SUXUNTIVU
oya
oyas
oya
oyamos
oyis
oyan

Presente
oiga
oigas
oiga
oigamos
oigis
oigan

Pretritu Imperfeutu
oyera ~ oyere
oyeras ~ oyeres
oyera ~ oyere
oyramos ~ oyremos
oyerais ~ oyereis
oyeran ~ oyeren

POTENCIAL
oyer
oyers
oyer
oyeremos
oyeris
oyern

Futuru
oir
oirs
oir
oiremos
oiris
oirn

Condicional
oyera
oira
oyeres
oires
oyera
oira
oyeramos ~ oyeremos oiramos ~ oiremos
oyerais ~ oyereis
oirais ~ oireis
oyeren
oiren

IMPERATIVU
oyi ~ oi
oyi ~ oi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
oyer

Xerundiu
oyendo

Participiu
oyu oyida oyo
oyos oyes
ou oda oo
oos oes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes oy-, o- y oig Presenta desinencies propies de la 2 y de la 3 conxugaciones.

199

PAECER
INDICATIVU
paezo
paeces
paez
paecemos
paecis
paecen

Presente

Pretritu Imperfeutu
paeca
paeces
paeca
paecamos ~ paecemos
paecais ~ paeceis
paecen

Pretritu Indefinu
paec
paecisti ~ paeciesti
paeci
paecimos ~ paeciemos
paecistis ~ paeciestis
paecieron

Pluscuamperfeutu
paeciera ~ paeciere
paecieras ~ paecieres
paeciera ~ paeciere
paeciramos ~ paeciremos
paecierais ~ paeciereis
paecieran ~ paecieren

SUXUNTIVU
Presente
paeza
paezas
paeza
paezamos
paezis
paezan

Pretritu Imperfeutu
paeciera ~ paeciere
paecieras ~ paecieres
paeciera ~ paeciere
paeciramos ~ paeciremos
paecierais ~ paeciereis
paecieran ~ paecieren

POTENCIAL
Futuru
paecer
paecers
paecer
paeceremos
paeceris
paecern

Condicional
paecera
paeceres
paecera
paeceramos ~ paeceremos
paecerais ~ paecereis
paeceren

IMPERATIVU
paez
paeci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
paecer

Xerundiu
paeciendo

Participiu
paecu paecida paeco
paecos paeces

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.
Caltin lhiatu ae de la raz en toles sos formes.
Alterna na raz c y z (irregularid ortogrfica).

200

PAUTAR
INDICATIVU
pauto
pautes
pauta
pautamos
pautis
pauten

Presente

Pretritu Imperfeutu
pautaba
pautabes
pautaba
pautbamos ~ pautbemos
pautabais ~ pautabeis
pautaben

Pretritu Indefinu
paut
pautasti ~ pautesti
paut
pautemos
pautastis ~ pautestis
pautaron

Pluscuamperfeutu
pautara ~ pautare
pautaras ~ pautares
pautara ~ pautare
pautramos ~ pautremos
pautarais ~ pautareis
pautaran ~ pautaren

SUXUNTIVU
Presente
paute
pautes ~ pautas
paute
pautemos
pautis
pauten ~ pautan

Pretritu Imperfeutu
pautara ~ pautare
pautaras ~ pautares
pautara ~ pautare
pautramos ~ pautremos
pautarais ~ pautareis
pautaran ~ pautaren

POTENCIAL
Futuru
pautar
pautars
pautar
pautaremos
pautaris
pautarn

Condicional
pautara
pautares
pautara
pautaramos ~ pautaremos
pautarais ~ pautareis
pautaren

IMPERATIVU
pauta
pauti
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
pautar

Xerundiu
pautando

Participiu
pautu pautada pautao
pautaos pautaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin el diptongu au de la raz en toles sos formes.

201

PODER
INDICATIVU
puedo ~ pueo
puedes ~ pues
pue
podemos
podis
pueden ~ puen

Presente

Pretritu Imperfeutu
poda
podes
poda
podamos ~ podemos
podais ~ podeis
poden

Pretritu Indefinu
pudi
pudisti ~ pudiesti
pudo
pudimos ~ pudiemos
pudistis ~ pudiestis
pudieron

Pluscuamperfeutu
pudiera ~ pudiere
pudieras ~ pudieres
pudiera ~ pudiere
pudiramos ~ pudiremos
pudierais ~ pudiereis
pudieran ~ pudieren

SUXUNTIVU
Presente
pueda ~ puea
puedas ~ pueas
pueda ~ puea
podamos
podis
puedan ~ puean

Pretritu Imperfeutu
pudiera ~ pudiere
pudieras ~ pudieres
pudiera ~ pudiere
pudiramos ~ pudiremos
pudierais ~ pudiereis
pudieran ~ pudieren

POTENCIAL
Futuru
podr
podrs
podr
podremos
podris
podrn

Condicional
podra
podres
podra
podramos ~ podremos
podrais ~ podreis
podren

IMPERATIVU
pue
podi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
poder

Xerundiu
pudiendo

Participiu
podu podida podo
podos podes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes pod-, pued-, pue- y pud-.

202

PONER
INDICATIVU
pongo
pones
pon
ponemos
ponis
ponen

Presente

Pretritu Imperfeutu
pona
pones
pona
ponamos ~ ponemos
ponais ~ poneis
ponen

Pretritu Indefinu
punxi
punxisti ~ punxesti
punxo
punximos ~ punxemos
punxistis ~ punxestis
punxeron

Pluscuamperfeutu
punxera ~ punxere
punxeras ~ punxeres
punxera ~ punxere
punxramos ~ punxremos
punxerais ~ punxereis
punxeran ~ punxeren

SUXUNTIVU
Presente
ponga
pongas
ponga
pongamos
pongis
pongan

Pretritu Imperfeutu
punxera ~ punxere
punxeras ~ punxeres
punxera ~ punxere
punxramos ~ punxremos
punxerais ~ punxereis
punxeran ~ punxeren

POTENCIAL
Futuru
pondr
pondrs
pondr
pondremos
pondris
pondrn

Condicional
pondra
pondres
pondra
pondramos ~ pondremos
pondrais ~ pondreis
pondren

IMPERATIVU
pon
poni
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
poner

Xerundiu
poniendo

Participiu
puestu puesta puesto
puestos puestes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes pon-, pong-, pond-, punx- y puest-.
Presenta un participiu irregular acabu en -tu.

203

PREFERIR
INDICATIVU
prefiero
prefieres
prefier
preferimos
prefers
prefieren

Presente

Pretritu Imperfeutu
prefera
preferes
prefera
preferamos ~ preferemos
preferais ~ prefereis
preferen

Pretritu Indefinu
prefer
preferisti ~ preferiesti
prefiri
preferimos ~ preferiemos
preferistis ~ preferiestis
prefirieron

Pluscuamperfeutu
prefiriera ~ prefiriere
prefirieras ~ prefirieres
prefiriera ~ prefiriere
prefiriramos ~ prefiriremos
prefirierais ~ prefiriereis
prefirieran ~ prefirieren

SUXUNTIVU
Presente
prefiera
prefieras
prefiera
prefiramos
prefiris
prefieran

Pretritu Imperfeutu
prefiriera ~ prefiriere
prefirieras ~ prefirieres
prefiriera ~ prefiriere
prefiriramos ~ prefiriremos
prefirierais ~ prefiriereis
prefirieran ~ prefirieren

POTENCIAL
Futuru
preferir
preferirs
preferir
preferiremos
preferiris
preferirn

Condicional
preferira
preferires
preferira
preferiramos ~ preferiremos
preferirais ~ preferireis
preferiren

IMPERATIVU
prefier
preferi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
preferir

Xerundiu
prefiriendo

Participiu
preferu preferida prefero
preferos preferes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques.
Nes slabes tones alterna e, i.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.

204

QUERER
INDICATIVU
quiero
quies
quier
queremos
queris
quieren

Presente

Pretritu Imperfeutu
quera
queres
quera
queramos ~ queremos
querais ~ quereis
queren

Pretritu Indefinu
quixi
quixisti ~ quixesti
quixo
quiximos ~ quixemos
quixistis ~ quixestis
quixeron

Pluscuamperfeutu
quixera ~ quixere
quixeras ~ quixeres
quixera ~ quixere
quixramos ~ quixremos
quixerais ~ quixereis
quixeran ~ quixeren

SUXUNTIVU
Presente
quiera
quieras
quiera
queramos
queris
quieran

Pretritu Imperfeutu
quixera ~ quixere
quixeras ~ quixeres
quixera ~ quixere
quixramos ~ quixremos
quixerais ~ quixereis
quixeran ~ quixeren

POTENCIAL
Futuru
quedr
quedrs
quedr
quedremos
quedris
quedrn

Condicional
quedra
quedres
quedra
quedramos ~ quedremos
quedrais ~ quedreis
quedren

IMPERATIVU
quier
queri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
querer

Xerundiu
queriendo

Participiu
queru querida quero
queros queres

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes quer-, quier-, quie-, qued- y quix-.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.

205

REGAR
INDICATIVU
riego
riegues
riega
regamos
regis
rieguen

Presente

Pretritu Imperfeutu
regaba
regabes
regaba
regbamos ~ regbemos
regabais ~ regabeis
regaben

Pretritu Indefinu
regu
regasti ~ reguesti
reg
reguemos
regastis ~ reguestis
regaron

Pluscuamperfeutu
regara ~ regare
regaras ~ regares
regara ~ regare
regramos ~ regremos
regarais ~ regareis
regaran ~ regaren

SUXUNTIVU
Presente
riegue
riegues ~ riegas
riegue
reguemos
reguis
rieguen ~ riegan

Pretritu Imperfeutu
regara ~ regare
regaras ~ regares
regara ~ regare
regramos ~ regremos
regarais ~ regareis
regaran ~ regaren

POTENCIAL
Futuru
regar
regars
regar
regaremos
regaris
regarn

Condicional
regara
regares
regara
regaramos ~ regaremos
regarais ~ regareis
regaren

IMPERATIVU
riega
regi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
regar

Xerundiu
regando

Participiu
regu regada regao
regaos regaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques.
Alterna na raz g y gu (irregularid ortogrfica).

206

REER
INDICATIVU
reo
rees
ree
reemos
reis
reen

Presente

Pretritu Imperfeutu
rea
rees
rea
reamos ~ reemos
reais ~ reeis
reen

Pretritu Indefinu
re
reisti ~ reesti
re
reimos ~ reemos
reistis ~ reestis
reeron

Pluscuamperfeutu
reera ~ reere
reeras ~ reeres
reera ~ reere
reramos ~ reremos
reerais ~ reereis
reeran ~ reeren

SUXUNTIVU
Presente
rea
reas
rea
reamos
reis
rean

Pretritu Imperfeutu
reera ~ reere
reeras ~ reeres
reera ~ reere
reramos ~ reremos
reerais ~ reereis
reeran ~ reeren

POTENCIAL
Futuru
reer
reers
reer
reeremos
reeris
reern

Condicional
reera
reeres
reera
reeramos ~ reeremos
reerais ~ reereis
reeren

IMPERATIVU
rei
rei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
reer

Xerundiu
reendo

Participiu
reu reida reo
reos rees

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Les desinencies quentamen en ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola de la
raz.
Caltin la e de la raz en toles sos formes.

207

REPETIR
INDICATIVU
repito
repites
repite
repetimos
repets
repiten

Presente

Pretritu Imperfeutu
repeta
repetes
repeta
repetamos ~ repetemos
repetais ~ repeteis
repeten

Pretritu Indefinu
repet
repetisti ~ repetiesti
repiti
repetimos ~ repetiemos
repetistis ~ repetiestis
repitieron

Pluscuamperfeutu
repitiera ~ repitiere
repitieras ~ repitieres
repitiera ~ repitiere
repitiramos ~ repitiremos
repitierais ~ repitiereis
repitieran ~ repitieren

SUXUNTIVU
Presente
repita
repitas
repita
repitamos
repitis
repitan

Pretritu Imperfeutu
repitiera ~ repitiere
repitieras ~ repitieres
repitiera ~ repitiere
repitiramos ~ repitiremos
repitierais ~ repitiereis
repitieran ~ repitieren

POTENCIAL
Futuru
repetir
repetirs
repetir
repetiremos
repetiris
repetirn

Condicional
repetira
repetires
repetira
repetiramos ~ repetiremos
repetirais ~ repetireis
repetiren

IMPERATIVU
repiti
repeti
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
repetir

Xerundiu
repitiendo

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna les formes repet- y repit- na raz.

208

Participiu
repetu repetida repeto
repetos repetes

RETUEYAR
INDICATIVU
retueyo
retueyes
retueya
retueyamos
retueyis
retueyen

Presente

Pretritu Imperfeutu
retueyaba
retueyabes
retueyaba
retueybamos ~ retueybemos
retueyabais ~ retueyabeis
retueyaben

Pretritu Indefinu
retuey
retueyasti ~ retueyesti
retuey
retueyemos
retueyastis ~ retueyestis
retueyaron

Pluscuamperfeutu
retueyara ~ retueyare
retueyaras ~ retueyares
retueyara ~ retueyare
retueyramos ~ retueyremos
retueyarais ~ retueyareis
retueyaran ~ retueyaren

SUXUNTIVU
Presente
retueye
retueyes ~ retueyas
retueye
retueyemos
retueyis
retueyen ~ retueyan

Pretritu Imperfeutu
retueyara ~ retueyare
retueyaras ~ retueyares
retueyara ~ retueyare
retueyramos ~ retueyremos
retueyarais ~ retueyareis
retueyaran ~ retueyaren

POTENCIAL
Futuru
retueyar
retueyars
retueyar
retueyaremos
retueyaris
retueyarn

Condicional
retueyara
retueyares
retueyara
retueyaramos ~ retueyaremos
retueyarais ~ retueyareis
retueyaren

IMPERATIVU
retueya
retueyi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
retueyar

Xerundiu
retueyando

Participiu
retueyu retueyada retueyao
retueyaos retueyaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin el diptongu ue de la raz en toles sos formes.

209

REZAR
INDICATIVU
rezo
reces
reza
rezamos
rezis
recen

Presente

Pretritu Imperfeutu
rezaba
rezabes
rezaba
rezbamos ~ rezbemos
rezabais ~ rezabeis
rezaben

Pretritu Indefinu
rec
rezasti ~ recesti
rez
recemos
rezastis ~ recestis
rezaron

Pluscuamperfeutu
rezara ~ rezare
rezaras ~ rezares
rezara ~ rezare
rezramos ~ rezremos
rezarais ~ rezareis
rezaran ~ rezaren

SUXUNTIVU
Presente
rece
reces ~ rezas
rece
recemos
recis
recen ~ rezan

Pretritu Imperfeutu
rezara ~ rezare
rezaras ~ rezares
rezara ~ rezare
rezramos ~ rezremos
rezarais ~ rezareis
rezaran ~ rezaren

POTENCIAL
Futuru
rezar
rezars
rezar
rezaremos
rezaris
rezarn

Condicional
rezara
rezares
rezara
rezaramos ~ rezaremos
rezarais ~ rezareis
rezaren

IMPERATIVU
reza
rezi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
rezar

Xerundiu
rezando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la e de la raz en toles sos formes.
Alterna na raz z y c (irregularid ortogrfica).

210

Participiu
rezu rezada rezao
rezaos rezaes

RIR
INDICATIVU
ro
ris
ri
rimos
ris
rin

Presente

Pretritu Imperfeutu
ra
res
ra
ramos ~ remos
rais ~ reis
ren

Pretritu Indefinu
ri
risti ~ riesti
ri
rimos ~ riemos
ristis ~ riestis
rieron

Pluscuamperfeutu
riera ~ riere
rieras ~ rieres
riera ~ riere
riramos ~ riremos
rierais ~ riereis
rieran ~ rieren

SUXUNTIVU
Presente
ra
ras
ra
riamos
riis
ran

Pretritu Imperfeutu
riera ~ riere
rieras ~ rieres
riera ~ riere
riramos ~ riremos
rierais ~ riereis
rieran ~ rieren

POTENCIAL
Futuru
rir
rirs
rir
riremos
riris
rirn

Condicional
rira
rires
rira
riramos ~ riremos
rirais ~ rireis
riren

IMPERATIVU
ri
ri
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
rir

Xerundiu
riendo

Participiu
ru rida ro
ros res

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna na raz les formes r- y ri-.
Pierde la vocal final -e na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y la -i nel imperativu sg.

211

ROMPER
INDICATIVU
ruempo
ruempes
ruempe
rompemos
rompis
ruempen

Presente

Pretritu Imperfeutu
rompa
rompes
rompa
rompamos ~ rompemos
rompais ~ rompeis
rompen

Pretritu Indefinu
romp
rompisti ~ rompiesti
rompi
rompimos ~ rompiemos
rompistis ~ rompiestis
rompieron

Pluscuamperfeutu
rompiera ~ rompiere
rompieras ~ rompieres
rompiera ~ rompiere
rompiramos ~ rompiremos
rompierais ~ rompiereis
rompieran ~ rompieren

SUXUNTIVU
Presente
ruempa
ruempas
ruempa
rompamos
rompis
ruempan

Pretritu Imperfeutu
rompiera ~ rompiere
rompieras ~ rompieres
rompiera ~ rompiere
rompiramos ~ rompiremos
rompierais ~ rompiereis
rompieran ~ rompieren

POTENCIAL
Futuru
romper
rompers
romper
romperemos
romperis
rompern

Condicional
rompera
romperes
rompera
romperamos ~ romperemos
romperais ~ rompereis
romperen

IMPERATIVU
ruempi ~ rompi
rompi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
romper

Xerundiu
rompiendo

Participiu
rotu rota roto
rotos rotes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.
Presenta un participiu irregular acabu en -tu.

212

ROZAR
INDICATIVU
rozo
roces
roza
rozamos
rozis
rocen

Presente

Pretritu Imperfeutu
rozaba
rozabes
rozaba
rozbamos ~ rozbemos
rozabais ~ rozabeis
rozaben

Pretritu Indefinu
roc
rozasti ~ rocesti
roz
rocemos
rozastis ~ rocestis
rozaron

Pluscuamperfeutu
rozara ~ rozare
rozaras ~ rozares
rozara ~ rozare
rozramos ~ rozremos
rozarais ~ rozareis
rozaran ~ rozaren

SUXUNTIVU
Presente
roce
roces ~ rozas
roce
rocemos
rocis
rocen ~ rozan

Pretritu Imperfeutu
rozara ~ rozare
rozaras ~ rozares
rozara ~ rozare
rozramos ~ rozremos
rozarais ~ rozareis
rozaran ~ rozaren

POTENCIAL
Futuru
rozar
rozars
rozar
rozaremos
rozaris
rozarn

Condicional
rozara
rozares
rozara
rozaramos ~ rozaremos
rozarais ~ rozareis
rozaren

IMPERATIVU
roza
rozi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
rozar

Xerundiu
rozando

Participiu
rozu rozada rozao
rozaos rozaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la o de la raz en toles sos formes.
Alterna na raz z y c (irregularid ortogrfica).

213

RUAR
INDICATIVU
ro
res
ra
ruamos
ruis
ren

Presente

Pretritu Imperfeutu
ruaba
ruabes
ruaba
rubamos ~ rubemos
ruabais ~ ruabeis
ruaben

Pretritu Indefinu
ru
ruasti ~ ruesti
ru
ruemos
ruastis ~ ruestis
ruaron

Pluscuamperfeutu
ruara ~ ruare
ruaras ~ ruares
ruara ~ ruare
ruramos ~ ruremos
ruarais ~ ruareis
ruaran ~ ruaren

SUXUNTIVU
Presente
re
res ~ ras
re
ruemos
ruis
ren ~ ran

Pretritu Imperfeutu
ruara ~ ruare
ruaras ~ ruares
ruara ~ ruare
ruramos ~ ruremos
ruarais ~ ruareis
ruaran ~ ruaren

POTENCIAL
Futuru
ruar
ruars
ruar
ruaremos
ruaris
ruarn

Condicional
ruara
ruares
ruara
ruaramos ~ ruaremos
ruarais ~ ruareis
ruaren

IMPERATIVU
ra
rui
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
ruar

Xerundiu
ruando

Participiu
ruu ruada ruao
ruaos ruaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


La u final de la raz caltinse nhiatu en contautu coles vocales de les desinencies.
Alterna u y (irregularid ortogrfica).

214

SABER
INDICATIVU
s
sabes
sabe
sabemos
sabis
saben

Presente

Pretritu Imperfeutu
saba
sabes
saba
sabamos ~ sabemos
sabais ~ sabeis
saben

Pretritu Indefinu
supi
supisti ~ supiesti
supo
supimos ~ supiemos
supistis ~ supiestis
supieron

Pluscuamperfeutu
supiera ~ supiere
supieras ~ supieres
supiera ~ supiere
supiramos ~ supiremos
supierais ~ supiereis
supieran ~ supieren

SUXUNTIVU
Presente
sepa
sepas
sepa
sepamos
sepis
sepan

Pretritu Imperfeutu
supiera ~ supiere
supieras ~ supieres
supiera ~ supiere
supiramos ~ supiremos
supierais ~ supiereis
supieran ~ supieren

POTENCIAL
Futuru
sabr
sabrs
sabr
sabremos
sabris
sabrn

Condicional
sabra
sabres
sabra
sabramos ~ sabremos
sabrais ~ sabreis
sabren

IMPERATIVU
sabi
sabi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
saber

Xerundiu
sabiendo

Participiu
sabu sabida sabo
sabos sabes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes sab-, sup-, sep-.
Presenta dalguna forma peculiar.

215

SEMAR
INDICATIVU
semo
semes
sema
semamos
semis
semen

Presente

Pretritu Imperfeutu
semaba
semabes
semaba
sembamos ~ sembemos
semabais ~ semabeis
semaben

Pretritu Indefinu
sem
semasti ~ semesti
sem
sememos
semastis ~ semestis
semaron

Pluscuamperfeutu
semara ~ semare
semaras ~ semares
semara ~ semare
semramos ~ semremos
semarais ~ semareis
semaran ~ semaren

SUXUNTIVU
Presente
seme
semes ~ semas
seme
sememos
semis
semen ~ seman

Pretritu Imperfeutu
semara ~ semare
semaras ~ semares
semara ~ semare
semramos ~ semremos
semarais ~ semareis
semaran ~ semaren

POTENCIAL
Futuru
semar
semars
semar
semaremos
semaris
semarn

Condicional
semara
semares
semara
semaramos ~ semaremos
semarais ~ semareis
semaren

IMPERATIVU
sema
semi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
semar

Xerundiu
semando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la e de la raz en toles sos formes.

216

Participiu
semu semada semao
semaos semaes

SENTIR
INDICATIVU
siento
sientes
siente
sentimos
sents
sienten

Presente

Pretritu Imperfeutu
senta
sentes
senta
sentamos ~ sentemos
sentais ~ senteis
senten

Pretritu Indefinu
sent
sentisti ~ sentiesti
sinti
sentimos ~ sentiemos
sentistis ~ sentiestis
sintieron

Pluscuamperfeutu
sintiera ~ sintiere
sintieras ~ sintieres
sintiera ~ sintiere
sintiramos ~ sintiremos
sintierais ~ sintiereis
sintieran ~ sintieren

SUXUNTIVU
Presente
sienta
sientas
sienta
sintamos
sintis
sientan

Pretritu Imperfeutu
sintiera ~ sintiere
sintieras ~ sintieres
sintiera ~ sintiere
sintiramos ~ sintiremos
sintierais ~ sintiereis
sintieran ~ sintieren

POTENCIAL
Futuru
sentir
sentirs
sentir
sentiremos
sentiris
sentirn

Condicional
sentira
sentires
sentira
sentiramos ~ sentiremos
sentirais ~ sentireis
sentiren

IMPERATIVU
sienti ~ senti
senti
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
sentir

Xerundiu
sintiendo

Participiu
sentu sentida sento
sentos sentes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.
Alterna la e de la raz con i en slabes tones.

217

SER
INDICATIVU
soi ~ so
yes
ye
somos
sois
son

Presente

Pretritu Imperfeutu
yera
yeres
yera
yramos ~ yremos
yerais ~ yereis
yeren

Pretritu Indefinu
fui
fui
fuisti ~ fuesti
fosti
foi
fo
fuimos ~ fuemos fomos
fuistis ~ fuestis
fostis
fueron
foron

Pluscuamperfeutu
fuera ~ fuere
fora ~ fore
fueras ~ fueres
foras ~ fores
fuera ~ fuere
fora ~ fore
furamos ~ furemos framos ~ fremos
fuerais ~ fuereis
forais ~ foreis
fueran ~ fueren
foran ~ foren

SUXUNTIVU
seya
seyas
seya
seyamos
seyis
seyan

Presente
sa
sas
sa
samos
sais
san

Pretritu Imperfeutu
fuera ~ fuere
fora ~ fore
fueras ~ fueres
foras ~ fores
fuera ~ fuere
fora ~ fore
furamos ~ furemos framos ~ fremos
fuerais ~ fuereis
forais ~ foreis
fueran ~ fueren
foran ~ foren

POTENCIAL
ser
sers
ser
seremos
seris
sern

Futuru
sedr
sedrs
sedr
sedremos
sedris
sedrn

Condicional
sera
sedra
seres
sedres
sera
sedra
seramos ~ seremos sedramos ~ sedremos
serais ~ sereis
sedrais ~ sedreis
seren
sedren

IMPERATIVU
s
sei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
ser

Xerundiu
siendo

Participiu
so

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes s-, so-, sed-, sey-, si-, y-, yer-, fue-, fo- y fu-.
Presenta desinencies especfiques.

218

SIGUIR
INDICATIVU
sigo
sigues
sigue
siguimos
sigus
siguen

Presente

Pretritu Imperfeutu
sigua
sigues
sigua
siguamos ~ siguemos
siguais ~ sigueis
siguen

Pretritu Indefinu
sigu
siguisti ~ siguiesti
sigui
siguimos ~ siguiemos
siguistis ~ siguiestis
siguieron

Pluscuamperfeutu
siguiera ~ siguiere
siguieras ~ siguieres
siguiera ~ siguiere
siguiramos ~ siguiremos
siguierais ~ siguiereis
siguieran ~ siguieren

SUXUNTIVU
Presente
siga
sigas
siga
sigamos
sigis
sigan

Pretritu Imperfeutu
siguiera ~ siguiere
siguieras ~ siguieres
siguiera ~ siguiere
siguiramos ~ siguiremos
siguierais ~ siguiereis
siguieran ~ siguieren

POTENCIAL
Futuru
siguir
siguirs
siguir
siguiremos
siguiris
siguirn

Condicional
siguira
siguires
siguira
siguiramos ~ siguiremos
siguirais ~ siguireis
siguiren

IMPERATIVU
sigui
sigui
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
siguir

Xerundiu
siguiendo

Participiu
siguu siguida siguo
siguos sigues

Verbu regular de la 3 conxugacin.


Alterna gu y g na raz (irregularid ortogrfica).

219

SOMORGUIAR
INDICATIVU
somorguio
somorguies
somorguia
somorguiamos
somorguiis
somorguien

Presente

Pretritu Imperfeutu
somorguiaba
somorguiabes
somorguiaba
somorguibamos ~ somorguibemos
somorguiabais ~ somorguiabeis
somorguiaben

Pretritu Indefinu
somorgui
somorguiasti ~ somorguiesti
somorgui
somorguiemos
somorguiastis ~ somorguiestis
somorguiaron

Pluscuamperfeutu
somorguiara ~ somorguiare
somorguiaras ~ somorguiares
somorguiara ~ somorguiare
somorguiramos ~ somorguiremos
somorguiarais ~ somorguiareis
somorguiaran ~ somorguiaren

SUXUNTIVU
Presente
somorguie
somorguies ~ somorguias
somorguie
somorguiemos
somorguiis
somorguien ~ somorguian

Pretritu Imperfeutu
somorguiara ~ somorguiare
somorguiaras ~ somorguiares
somorguiara ~ somorguiare
somorguiramos ~ somorguiremos
somorguiarais ~ somorguiareis
somorguiaran ~ somorguiaren

POTENCIAL
Futuru
somorguiar
somorguiars
somorguiar
somorguiaremos
somorguiaris
somorguiarn

Condicional
somorguiara
somorguiares
somorguiara
somorguiaramos~somorguiaremos
somorguiarais ~ somorguiareis
somorguiaren

IMPERATIVU
somorguia
somorguii
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
somorguiar

Xerundiu
somorguiando

Participiu
somorguiu somorguiada somorguiao
somorguiaos somorguiaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


La i final de la raz caltinse en toles formes faciendo diptongu cola primera vocal de les desinencies.

220

SORBER
INDICATIVU
suerbo
suerbes
suerbe
sorbemos
sorbis
suerben

Presente

Pretritu Imperfeutu
sorba
sorbes
sorba
sorbamos ~ sorbemos
sorbais ~ sorbeis
sorben

Pretritu Indefinu
sorb
sorbisti ~ sorbiesti
sorbi
sorbimos ~ sorbiemos
sorbistis ~ sorbiestis
sorbieron

Pluscuamperfeutu
sorbiera ~ sorbiere
sorbieras ~ sorbieres
sorbiera ~ sorbiere
sorbiramos ~ sorbiremos
sorbierais ~ sorbiereis
sorbieran ~ sorbieren

SUXUNTIVU
Presente
suerba
suerbas
suerba
sorbamos
sorbis
suerban

Pretritu Imperfeutu
sorbiera ~ sorbiere
sorbieras ~ sorbieres
sorbiera ~ sorbiere
sorbiramos ~ sorbiremos
sorbierais ~ sorbiereis
sorbieran ~ sorbieren

POTENCIAL
Futuru
sorber
sorbers
sorber
sorberemos
sorberis
sorbern

Condicional
sorbera
sorberes
sorbera
sorberamos ~ sorberemos
sorberais ~ sorbereis
sorberen

IMPERATIVU
suerbi ~ sorbi
sorbi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
sorber

Xerundiu
sorbiendo

Participiu
sorbu sorbida sorbo
sorbos sorbes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.

221

SUAAR
INDICATIVU
suao
suaes
suaa
suaamos
suais
suaen

Presente

Pretritu Imperfeutu
suaaba
suaabes
suaaba
suabamos ~ suabemos
suaabais ~ suaabeis
suaaben

Pretritu Indefinu
sua
suaasti ~ suaesti
sua
suaemos
suaastis ~ suaestis
suaaron

Pluscuamperfeutu
suaara ~ suaare
suaaras ~ suaares
suaara ~ suaare
suaramos ~ suaremos
suaarais ~ suaareis
suaaran ~ suaaren

SUXUNTIVU
Presente
suae
suaes ~ suaas
suae
suaemos
suais
suaen ~ suaan

Pretritu Imperfeutu
suaara ~ suaare
suaaras ~ suaares
suaara ~ suaare
suaramos ~ suaremos
suaarais ~ suaareis
suaaran ~ suaaren

POTENCIAL
Futuru
suaar
suaars
suaar
suaaremos
suaaris
suaarn

Condicional
suaara
suaares
suaara
suaaramos ~ suaaremos
suaarais ~ suaareis
suaaren

IMPERATIVU
suaa
suai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
suaar

Xerundiu
suaando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin el diptongu ua en toles sos formes.

222

Participiu
suau suaada suaao
suaaos suaaes

TAR
INDICATIVU
to ~ toi
tas
ta
tamos
tis
tn

Presente

Pretritu Imperfeutu
taba
tabes
taba
tbamos ~ tbemos
tabais ~ tabeis
taben

Pretritu Indefinu
tuvi ~ tevi
tuvisti ~ tuviesti
tuvo ~ tevo
tuvimos ~ tuviemos
tuvistis ~ tuviestis
tuvieron

Pluscuamperfeutu
tuviera ~ tuviere
tuvieras ~ tuvieres
tuviera ~ tuviere
tuviramos ~ tuviremos
tuvierais ~ tuviereis
tuvieran ~ tuvieren

SUXUNTIVU
Presente
tea
teas
tea
teamos
teis
tean

Pretritu Imperfeutu
tuviera ~ tuviere
tuvieras ~ tuvieres
tuviera ~ tuviere
tuviramos ~ tuviremos
tuvierais ~ tuviereis
tuvieran ~ tuvieren

POTENCIAL
Futuru
tar
tars
tar
taremos
taris
tarn

Condicional
tara
tares
tara
taramos ~ taremos
tarais ~ tareis
taren

IMPERATIVU
ta
ti
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
tar

Xerundiu
tando

Participiu
tao

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Alterna na raz les formes t-, te-, tev-, tuv Presenta formes especfiques.

223

TARAZAR
INDICATIVU
tarazo
taraces
taraza
tarazamos
tarazis
taracen

Presente

Pretritu Imperfeutu
tarazaba
tarazabes
tarazaba
tarazbemos ~ tarazbamos
tarazabeis ~ tarazabais
tarazaben

Pretritu Indefinu
tarac
tarazasti ~ taracesti
taraz
taracemos
tarazastis ~ taracestis
tarazaron

Pluscuamperfeutu
tarazara ~ tarazare
tarazaras ~ tarazares
tarazara ~ tarazare
tarazramos ~ tarazremos
tarazarais ~ tarazareis
tarazaran ~ tarazaren

SUXUNTIVU
Presente
tarace
taraces ~ tarazas
tarace
taracemos
taracis
taracen ~ tarazan

Pretritu Imperfeutu
tarazara ~ tarazare
tarazaras ~ tarazares
tarazara ~ tarazare
tarazramos ~ tarazremos
tarazarais ~ tarazareis
tarazaran ~ tarazaren

POTENCIAL
Futuru
tarazar
tarazars
tarazar
tarazaremos
tarazaris
tarazarn

Condicional
tarazara
tarazares
tarazara
tarazaremos ~ tarazaramos
tarazareis ~ tarazarais
tarazaren

IMPERATIVU
taraza
tarazi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
tarazar

Xerundiu
tarazando

Participiu
tarazu tarazada tarazao
tarazaos tarazaes

Los verbos que se conxugen como tarazar pertenecen a la conxugacin en -ar y son regulares.
Alternen z con c (irregularid ortogrfica).

224

TARRECER
INDICATIVU
tarrezo
tarreces
tarrez
tarrecemos
tarrecis
tarrecen

Presente

Pretritu Imperfeutu
tarreca
tarreces
tarreca
tarrecamos ~ tarrecemos
tarrecais ~ tarreceis
tarrecen

Pretritu Indefinu
tarrec
tarrecisti ~ tarreciesti
tarreci
tarrecimos ~ tarreciemos
tarrecistis ~ tarreciestis
tarrecieron

Pluscuamperfeutu
tarreciera ~ tarreciere
tarrecieras ~ tarrecieres
tarreciera ~ tarreciere
tarreciramos ~ tarreciremos
tarrecierais ~ tarreciereis
tarrecieran ~ tarrecieren

SUXUNTIVU
Presente
tarreza
tarrezas
tarreza
tarrezamos
tarrezis
tarrezan

Pretritu Imperfeutu
tarreciera ~ tarreciere
tarrecieras ~ tarrecieres
tarreciera ~ tarreciere
tarreciramos ~ tarreciremos
tarrecierais ~ tarreciereis
tarrecieran ~ tarrecieren

POTENCIAL
Futuru
tarrecer
tarrecers
tarrecer
tarreceremos
tarreceris
tarrecern

Condicional
tarrecera
tarreceres
tarrecera
tarreceramos ~ tarreceremos
tarrecerais ~ tarrecereis
tarreceren

IMPERATIVU
tarrez
tarreci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
tarrecer

Xerundiu
tarreciendo

Participiu
tarrecu tarrecida tarreco
tarrecos tarreces

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.
Alterna na raz c y z (irregularid ortogrfica).

225

TENER
INDICATIVU
tengo ~ teo ~ to
tienes
tien
tenemos
tenis
tienen

Presente

Pretritu Imperfeutu
tena
tenes
tena
tenamos ~ tenemos
tenais ~ teneis
tenen

Pretritu Indefinu
tuvi ~ tevi
tuvisti ~ tuviesti
tuvo ~ tevo
tuvimos ~ tuviemos
tuvistis ~ tuviestis
tuvieron

Pluscuamperfeutu
tuviera ~ tuviere
tuvieras ~ tuvieres
tuviera ~ tuviere
tuviramos ~ tuviremos
tuvierais ~ tuviereis
tuvieran ~ tuvieren

SUXUNTIVU
Presente
tenga
tengas
tenga
tengamos
tengis
tengan

Pretritu Imperfeutu
tuviera ~ tuviere
tuvieras ~ tuvieres
tuviera ~ tuviere
tuviramos ~ tuviremos
tuvierais ~ tuviereis
tuvieran ~ tuvieren

POTENCIAL
Futuru
tendr
tendrs
tendr
tendremos
tendris
tendrn

Condicional
tendra
tendres
tendra
tendramos ~ tendremos
tendrais ~ tendreis
tendren

IMPERATIVU
ten
teni
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
tener

Xerundiu
teniendo

Participiu
tenu tenida teno
tenos tenes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes ten-, tien-, teng-, tend-, tev- y tuv-.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.
Les formes del presente dindicativu teo y to sense nes perfrasis verbales.

226

TEXER
INDICATIVU
texo
texes
texe ~ tex
texemos
texis
texen

Presente

Pretritu Imperfeutu
texa
texes
texa
texamos ~ texemos
texais ~ texeis
texen

Pretritu Indefinu
tex
texisti ~ texesti
tex
teximos ~ texemos
texistis ~ texestis
texeron

Pluscuamperfeutu
texera ~ texere
texeras ~ texeres
texera ~ texere
texramos ~ texremos
texerais ~ texereis
texeran ~ texeren

SUXUNTIVU
Presente
texa
texas
texa
texamos
texis
texan

Pretritu Imperfeutu
texera ~ texere
texeras ~ texeres
texera ~ texere
texramos ~ texremos
texerais ~ texereis
texeran ~ texeren

POTENCIAL
Futuru
texer
texers
texer
texeremos
texeris
texern

Condicional
texera
texeres
texera
texeramos ~ texeremos
texerais ~ texereis
texeren

IMPERATIVU
texi ~ tex
texi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
texer

Xerundiu
texendo

Participiu
texu texida texo
texos texes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Les desinencies quentamen nos diptongos ie, io pierden la so primera vocal en contautu cola x de la raz.
Pue perder la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.
Caltin la e de la raz en toles sos formes.

227

TOCAR
INDICATIVU
toco
toques
toca
tocamos
tocis
toquen

Presente

Pretritu Imperfeutu
tocaba
tocabes
tocaba
tocbamos ~ tocbemos
tocabais ~ tocabeis
tocaben

Pretritu Indefinu
toqu
tocasti ~ toquesti
toc
toquemos
tocastis ~ toquestis
tocaron

Pluscuamperfeutu
tocara ~ tocare
tocaras ~ tocares
tocara ~ tocare
tocramos ~ tocremos
tocarais ~ tocareis
tocaran ~ tocaren

SUXUNTIVU
Presente
toque
toques ~ tocas
toque
toquemos
toquis
toquen ~ tocan

Pretritu Imperfeutu
tocara ~ tocare
tocaras ~ tocares
tocara ~ tocare
tocramos ~ tocremos
tocarais ~ tocareis
tocaran ~ tocaren

POTENCIAL
Futuru
tocar
tocars
tocar
tocaremos
tocaris
tocarn

Condicional
tocara
tocares
tocara
tocaramos ~ tocaremos
tocarais ~ tocareis
tocaren

IMPERATIVU
toca
toci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
tocar

Xerundiu
tocando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la o de la raz en toles sos formes.
Alterna na raz c y qu (irregularid ortogrfica).

228

Participiu
tocu tocada tocao
tocaos tocaes

TORCER
INDICATIVU
tuerzo
tuerces
tuerce
torcemos
torcis
tuercen

Presente

Pretritu Imperfeutu
torca
torces
torca
torcamos ~ torcemos
torcais ~ torceis
torcen

Pretritu Indefinu
torc
torcisti ~ torciesti
torci
torcimos ~ torciemos
torcistis ~ torciestis
torcieron

Pluscuamperfeutu
torciera ~ torciere
torcieras ~ torcieres
torciera ~ torciere
torciramos ~ torciremos
torcierais ~ torciereis
torcieran ~ torcieren

SUXUNTIVU
Presente
tuerza
tuerzas
tuerza
torzamos
torzis
tuerzan

Pretritu Imperfeutu
torciera ~ torciere
torcieras ~ torcieres
torciera ~ torciere
torciramos ~ torciremos
torcierais ~ torciereis
torcieran ~ torcieren

POTENCIAL
Futuru
torcer
torcers
torcer
torceremos
torceris
torcern

Condicional
torcera
torceres
torcera
torceramos ~ torceremos
torcerais ~ torcereis
torceren

IMPERATIVU
tuerci ~ torci
torci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
torcer

Xerundiu
torciendo

Participiu
torcu torcida torco
torcos torces

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Camuda la o de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.
Alterna na raz c y z (irregularid ortogrfica).
Nun pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu nin nel imperativu sg.

229

TORGAR
INDICATIVU
torgo
torgues
torga
torgamos
torgis
torguen

Presente

Pretritu Imperfeutu
torgaba
torgabes
torgaba
torgbamos ~ torgbemos
torgabais ~ torgabeis
torgaben

Pretritu Indefinu
torgu
torgasti ~ torguesti
torg
torguemos
torgastis ~ torguestis
torgaron

Pluscuamperfeutu
torgara ~ torgare
torgaras ~ torgares
torgara ~ torgare
torgramos ~ torgremos
torgarais ~ torgareis
torgaran ~ torgaren

SUXUNTIVU
Presente
torgue
torgues ~ torgas
torgue
torguemos
torguis
torguen ~ torgan

Pretritu Imperfeutu
torgara ~ torgare
torgaras ~ torgares
torgara ~ torgare
torgramos ~ torgremos
torgarais ~ torgareis
torgaran ~ torgaren

POTENCIAL
Futuru
torgar
torgars
torgar
torgaremos
torgaris
torgarn

Condicional
torgara
torgares
torgara
torgaramos ~ torgaremos
torgarais ~ torgareis
torgaren

IMPERATIVU
torga
torgi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
torgar

Xerundiu
torgando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Caltin la o de la raz en toles sos formes.
Alterna g y gu (irregularid ortogrfica).

230

Participiu
torgu torgada torgao
torgaos torgaes

TRAYER o TRAER
INDICATIVU
trayo
trayes
traye
trayemos
trayis
trayen

Presente
traigo
traes
trai
traemos
trais
traen

Pretritu Indefinu
traxi
traxisti ~ traxesti
traxo
traximos ~ traxemos
traxistis ~ traxestis
traxeron

Pretritu Imperfeutu
traya
traa
trayes
traes
traya
traa
trayamos ~ trayemos
traamos ~ traemos
trayais ~ trayeis
traais ~ traeis
trayen
traen
Pluscuamperfeutu
traxera ~ traxere
traxeras ~ traxeres
traxera ~ traxere
traxramos ~ traxremos
traxerais ~ traxereis
traxeran ~ traxeren

SUXUNTIVU
traya
trayas
traya
trayamos
trayis
trayan

Presente
traiga
traigas
traiga
traigamos
traigis
traigan

Pretritu Imperfeutu
traxera ~ traxere
traxeras ~ traxeres
traxera ~ traxere
traxramos ~ traxremos
traxerais ~ traxereis
traxeran ~ traxeren

POTENCIAL
trayer
trayers
trayer
trayeremos
trayeris
trayern

Futuru
traer
traers
traer
traeremos
traeris
traern

Condicional
trayera
traera
trayeres
traeres
trayera
traera
trayeramos ~ trayeremos traeramos ~ traeremos
trayerais ~ trayereis
traerais ~ traereis
trayeren
traeren

IMPERATIVU
trai
trayi ~ trai
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
trayer ~ traer

Xerundiu
trayendo

Participiu
trayu trayida trayo
trayos trayes
trau trada trao
traos traes

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes tra-, tray-, traig- y trax-.

231

TRIAR
INDICATIVU
tro
tres
tra
triamos
triis
tren

Presente

Pretritu Imperfeutu
triaba
triabes
triaba
tribamos ~ tribemos
triabais ~ triabeis
triaben

Pretritu Indefinu
tri
triasti ~ triesti
tri
triemos
triastis ~ triestis
triaron

Pluscuamperfeutu
triara ~ triare
triaras ~ triares
triara ~ triare
triramos ~ triremos
triarais ~ triareis
triaran ~ triaren

SUXUNTIVU
Presente
tre
tres ~ tras
tre
triemos
triis
tren ~ tran

Pretritu Imperfeutu
triara ~ triare
triaras ~ triares
triara ~ triare
triramos ~ triremos
triarais ~ triareis
triaran ~ triaren

POTENCIAL
Futuru
triar
triars
triar
triaremos
triaris
triarn

Condicional
triara
triares
triara
triaramos ~ triaremos
triarais ~ triareis
triaren

IMPERATIVU
tra
trii
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
triar

Xerundiu
triando

Participiu
triu triada triao
triaos triaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


La i final de la raz caltinse nhiatu en contautu coles vocales de les desinencies.
Alterna i y (irregularid ortogrfica).

232

TUSIR
INDICATIVU
tuso
tuses
tus
tusimos
tuss
tusen

Presente

Pretritu Imperfeutu
tusa
tuses
tusa
tusamos ~ tusemos
tusais ~ tuseis
tusen

Pretritu Indefinu
tus
tusisti ~ tusiesti
tusi
tusimos ~ tusiemos
tusistis ~ tusiestis
tusieron

Pluscuamperfeutu
tusiera ~ tusiere
tusieras ~ tusieres
tusiera ~ tusiere
tusiramos ~ tusiremos
tusierais ~ tusiereis
tusieran ~ tusieren

SUXUNTIVU
Presente
tusa
tusas
tusa
tusamos
tusis
tusan

Pretritu Imperfeutu
tusiera ~ tusiere
tusieras ~ tusieres
tusiera ~ tusiere
tusiramos ~ tusiremos
tusierais ~ tusiereis
tusieran ~ tusieren

POTENCIAL
Futuru
tusir
tusirs
tusir
tusiremos
tusiris
tusirn

Condicional
tusira
tusires
tusira
tusiramos ~ tusiremos
tusirais ~ tusireis
tusiren

IMPERATIVU
tus ~ tusi
tusi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
tusir

Xerundiu
tusiendo

Participiu
tusu tusida tuso
tusos tuses

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y pue perdela nel imperativu
sg.
Caltin la u de la raz en toles sos formes.

233

UNVIAR
INDICATIVU
unvio
unvies
unvia
unviamos
unviis
unvien

Presente

Pretritu Imperfeutu
unviaba
unviabes
unviaba
unvibamos ~ unvibemos
unviabais ~ unviabeis
unviaben

Pretritu Indefinu
unvi
unviasti ~ unviesti
unvi
unviemos
unviastis ~ unviestis
unviaron

Pluscuamperfeutu
unviara ~ unviare
unviaras ~ unviares
unviara ~ unviare
unviramos ~ unviremos
unviarais ~ unviareis
unviaran ~ unviaren

SUXUNTIVU
Presente
unvie
unvies ~ unvias
unvie
unviemos
unviis
unvien ~ unvian

Pretritu Imperfeutu
unviara ~ unviare
unviaras ~ unviares
unviara ~ unviare
unviramos ~ unviremos
unviarais ~ unviareis
unviaran ~ unviaren

POTENCIAL
Futuru
unviar
unviars
unviar
unviaremos
unviaris
unviarn

Condicional
unviara
unviares
unviara
unviaramos ~ unviaremos
unviarais ~ unviareis
unviaren

IMPERATIVU
unvia
unvii
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
unviar

Xerundiu
unviando

Participiu
unviu unviada unviao
unviaos unviaes

Verbu regular de la 1 conxugacin.


La i final de la raz caltinse tona en toles formes y formando diptongu cola primera vocal
de les desinencies.

234

VALIR
INDICATIVU
valgo
vales
val
valimos
vals
valen

Presente

Pretritu Imperfeutu
vala
vales
vala
valamos ~ valemos
valais ~ valeis
valen

Pretritu Indefinu
val
valisti ~ valiesti
vali
valimos ~ valiemos
valistis ~ valiestis
valieron

Pluscuamperfeutu
valiera ~ valiere
valieras ~ valieres
valiera ~ valiere
valiramos ~ valiremos
valierais ~ valiereis
valieran ~ valieren

SUXUNTIVU
Presente
valga
valgas
valga
valgamos
valgis
valgan

Pretritu Imperfeutu
valiera ~ valiere
valieras ~ valieres
valiera ~ valiere
valiramos ~ valiremos
valierais ~ valiereis
valieran ~ valieren

POTENCIAL
Futuru
valdr
valdrs
valdr
valdremos
valdris
valdrn

Condicional
valdra
valdres
valdra
valdramos ~ valdremos
valdrais ~ valdreis
valdren

IMPERATIVU
val
vali
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
valir

Xerundiu
valiendo

Participiu
valu valida valo
valos vales

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna na raz les formes val-, valg- y vald-.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.

235

VENCER
INDICATIVU
venzo
vences
vence
vencemos
vencis
vencen

Presente

Pretritu Imperfeutu
venca
vences
venca
vencamos ~ vencemos
vencais ~ venceis
vencen

Pretritu Indefinu
venc
vencisti ~ venciesti
venci
vencimos ~ venciemos
vencistis ~ venciestis
vencieron

Pluscuamperfeutu
venciera ~ venciere
vencieras ~ vencieres
venciera ~ venciere
venciramos ~ venciremos
vencierais ~ venciereis
vencieran ~ vencieren

SUXUNTIVU
Presente
venza
venzas
venza
venzamos
venzis
venzan

Pretritu Imperfeutu
venciera ~ venciere
vencieras ~ vencieres
venciera ~ venciere
venciramos ~ venciremos
vencierais ~ venciereis
vencieran ~ vencieren

POTENCIAL
Futuru
vencer
vencers
vencer
venceremos
venceris
vencern

Condicional
vencera
venceres
vencera
venceramos ~ venceremos
vencerais ~ vencereis
venceren

IMPERATIVU
venci
venci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
vencer

Xerundiu
venciendo

Participiu
vencu vencida venco
vencos vences

Verbu regular de la 2 conxugacin.


Caltin la e de la raz en toles sos formes.
Alterna c y z na raz (irregularid ortogrfica).
Nun pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu nin nel imperativu sg.

236

VENIR
INDICATIVU
vengo
vienes
vien
venimos
vens
vienen

Presente

Pretritu Imperfeutu
vena
venes
vena
venamos ~ venemos
venais ~ veneis
venen

Pretritu Indefinu
vini
vinisti ~ viniesti
vieno
vinimos ~ viniemos
vinistis ~ viniestis
vinieron

Pluscuamperfeutu
viniera ~ viniere
vinieras ~ vinieres
viniera ~ viniere
viniramos ~ viniremos
vinierais ~ viniereis
vinieran ~ vinieren

SUXUNTIVU
Presente
venga
vengas
venga
vengamos
vengis
vengan

Pretritu Imperfeutu
viniera ~ viniere
vinieras ~ vinieres
viniera ~ viniere
viniramos ~ viniremos
vinierais ~ viniereis
vinieran ~ vinieren

POTENCIAL
Futuru
vendr
vendrs
vendr
vendremos
vendris
vendrn

Condicional
vendra
vendres
vendra
vendramos ~ vendremos
vendrais ~ vendreis
vendren

IMPERATIVU
ven
veni
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
venir

Xerundiu
viniendo

Participiu
venu venida veno
venos venes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Alterna na raz les formes ven-, vien-, veng-, vend- y vin-.
Pierde la vocal final na 3 pers. del sg. del presente dindicativu y nel imperativu sg.

237

VER
INDICATIVU
veo
ves
ve
vemos
veis
ven

Presente

Pretritu Imperfeutu
va
ves
va
vamos ~ vemos
vais ~ veis
ven

Pretritu Indefinu
vi
visti ~ viesti
vio
vimos ~ viemos
vistis ~ viestis
vieron

Pluscuamperfeutu
viera ~ viere
vieras ~ vieres
viera ~ viere
viramos ~ viremos
vierais ~ viereis
vieran ~ vieren

SUXUNTIVU
Presente
vea
veas
vea
veamos
veis
vean

Pretritu Imperfeutu
viera ~ viere
vieras ~ vieres
viera ~ viere
viramos ~ viremos
vierais ~ viereis
vieran ~ vieren

POTENCIAL
Futuru
ver
vers
ver
veremos
veris
vern

Condicional
vera
veres
vera
veramos ~ veremos
verais ~ vereis
veren

IMPERATIVU
ve
vei
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
ver

Xerundiu
viendo

Verbu irregular de la 2 conxugacin.


Alterna na raz les formes v-, ver- y vist-.
Presenta un participiu irregular acabu en -tu.

238

Participiu
vistu vista visto
vistos vistes

VERTIR
INDICATIVU
vierto
viertes
vierte
vertimos
verts
vierten

Presente

Pretritu Imperfeutu
verta
vertes
verta
vertamos ~ vertemos
vertais ~ verteis
verten

Pretritu Indefinu
vert
vertisti ~ vertiesti
verti
vertimos ~ vertiemos
vertistis ~ vertiestis
vertieron

Pluscuamperfeutu
vertiera ~ vertiere
vertieras ~ vertieres
vertiera ~ vertiere
vertiramos ~ vertiremos
vertierais ~ vertiereis
vertieran ~ vertieren

SUXUNTIVU
Presente
vierta
viertas
vierta
vertamos
vertis
viertan

Pretritu Imperfeutu
vertiera ~ vertiere
vertieras ~ vertieres
vertiera ~ vertiere
vertiramos ~ vertiremos
vertierais ~ vertiereis
vertieran ~ vertieren

POTENCIAL
Futuru
vertir
vertirs
vertir
vertiremos
vertiris
vertirn

Condicional
vertira
vertires
vertira
vertiramos ~ vertiremos
vertirais ~ vertireis
vertiren

IMPERATIVU
vierti ~ verti
verti
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
vertir

Xerundiu
vertiendo

Participiu
vertu vertida verto
vertos vertes

Verbu irregular de la 3 conxugacin.


Camuda la e de la raz pol diptongu ie nes slabes tniques, pero pue nun lo facer nel imperativu sg.

239

XIMIR
INDICATIVU
ximo
ximes
xime
ximimos
xims
ximen

Presente

Pretritu Imperfeutu
xima
ximes
xima
ximamos ~ ximemos
ximais ~ ximeis
ximen

Pretritu Indefinu
xim
ximisti ~ ximiesti
ximi
ximimos ~ ximiemos
ximistis ~ ximiestis
ximieron

Pluscuamperfeutu
ximiera ~ ximiere
ximieras ~ ximieres
ximiera ~ ximiere
ximiramos ~ ximiremos
ximierais ~ ximiereis
ximieran ~ ximieren

SUXUNTIVU
Presente
xima
ximas
xima
ximamos
ximis
ximan

Pretritu Imperfeutu
ximiera ~ ximiere
ximieras ~ ximieres
ximiera ~ ximiere
ximiramos ~ ximiremos
ximierais ~ ximiereis
ximieran ~ ximieren

POTENCIAL
Futuru
ximir
ximirs
ximir
ximiremos
ximiris
ximirn

Condicional
ximira
ximires
ximira
ximiramos ~ ximiremos
ximirais ~ ximireis
ximiren

IMPERATIVU
ximi
ximi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
ximir

Xerundiu
ximiendo

Verbu regular de la 3 conxugacin.


Caltin la i de la raz en toles sos formes.

240

Participiu
ximu ximida ximo
ximos ximes

XUGAR
INDICATIVU
xuego
xuegues
xuega
xugamos
xugis
xueguen

Presente

Pretritu Imperfeutu
xugaba
xugabes
xugaba
xugbamos ~ xugbemos
xugabais ~ xugabeis
xugaben

Pretritu Indefinu
xugu
xugasti ~ xuguesti
xug
xuguemos
xugastis ~ xuguestis
xugaron

Pluscuamperfeutu
xugara ~ xugare
xugaras ~ xugares
xugara ~ xugare
xugramos ~ xugremos
xugarais ~ xugareis
xugaran ~ xugaren

SUXUNTIVU
Presente
xuegue
xuegues ~ xuegas
xuegue
xuguemos
xuguis
xueguen ~ xuegan

Pretritu Imperfeutu
xugara ~ xugare
xugaras ~ xugares
xugara ~ xugare
xugramos ~ xugremos
xugarais ~ xugareis
xugaran ~ xugaren

POTENCIAL
Futuru
xugar
xugars
xugar
xugaremos
xugaris
xugarn

Condicional
xugara
xugares
xugara
xugaramos ~ xugaremos
xugarais ~ xugareis
xugaren

IMPERATIVU
xuega
xugi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
xugar

Xerundiu
xugando

Participiu
xugu xugada xugao
xugaos xugaes

Verbu irregular de la 1 conxugacin.


Camuda la u de la raz pol diptongu ue nes slabes tniques.
Alterna na raz g y gu (irregularid ortogrfica).

241

XULGAR
INDICATIVU
xulgo
xulgues
xulga
xulgamos
xulgis
xulguen

Presente

Pretritu Imperfeutu
xulgaba
xulgabes
xulgaba
xulgbamos ~ xulgbemos
xulgabais ~ xulgabeis
xulgaben

Pretritu Indefinu
xulgu
xulgasti ~ xulguesti
xulg
xulguemos
xulgastis ~ xulguestis
xulgaron

Pluscuamperfeutu
xulgara ~ xulgare
xulgaras ~ xulgares
xulgara ~ xulgare
xulgramos ~ xulgremos
xulgarais ~ xulgareis
xulgaran ~ xulgaren

SUXUNTIVU
Presente
xulgue
xulgues ~ xulgas
xulgue
xulguemos
xulguis
xulguen ~ xulgan

Pretritu Imperfeutu
xulgara ~ xulgare
xulgaras ~ xulgares
xulgara ~ xulgare
xulgramos ~ xulgremos
xulgarais ~ xulgareis
xulgaran ~ xulgaren

POTENCIAL
Futuru
xulgar
xulgars
xulgar
xulgaremos
xulgaris
xulgarn

Condicional
xulgara
xulgares
xulgara
xulgaramos ~ xulgaremos
xulgarais ~ xulgareis
xulgaren

IMPERATIVU
xulga
xulgi
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
xulgar

Xerundiu
xulgando

Verbu regular de la 1 conxugacin.


Alterna na raz g y gu (irregularid ortogrfica).

242

Participiu
xulgu xulgada xulgao
xulgaos xulgaes

XUNCIR
INDICATIVU
xunzo
xunces
xunce
xuncimos
xuncs
xuncen

Presente

Pretritu Imperfeutu
xunca
xunces
xunca
xuncamos ~ xuncemos
xuncais ~ xunceis
xuncen

Pretritu Indefinu
xunc
xuncisti ~ xunciesti
xunci
xuncimos ~ xunciemos
xuncistis ~ xunciestis
xuncieron

Pluscuamperfeutu
xunciera ~ xunciere
xuncieras ~ xuncieres
xunciera ~ xunciere
xunciramos ~ xunciremos
xuncierais ~ xunciereis
xuncieran ~ xuncieren

SUXUNTIVU
Presente
xunza
xunzas
xunza
xunzamos
xunzis
xunzan

Pretritu Imperfeutu
xunciera ~ xunciere
xuncieras ~ xuncieres
xunciera ~ xunciere
xunciramos ~ xunciremos
xuncierais ~ xunciereis
xuncieran ~ xuncieren

POTENCIAL
Futuru
xuncir
xuncirs
xuncir
xunciremos
xunciris
xuncirn

Condicional
xuncira
xuncires
xuncira
xunciramos ~ xunciremos
xuncirais ~ xuncireis
xunciren

IMPERATIVU
xunci
xunci
FORMES NON PERSONALES
Infinitivu
xuncir

Xerundiu
xunciendo

Participiu
xuncu xuncida xunco
xuncos xunces

Verbu regular de la 3 conxugacin.


Alterna na raz c y z (irregularid ortogrfica).
Nun pierde nenguna vocal na 3 pers. del sg. del presente dindicativu nin nel imperativu sg.

243

NDIZ DE PALLABRES CITAES

La lletra negro sase nesti ndiz pa reproducir les pallabres citaes nos
testos esplicativos, mentanto que la lletra blanco representa les pallabres citaes nes exemplificaciones. Lasteriscu significa que la pallabra que-y sigue
o nun ye gramatical o desaconsyase nel usu normativu.
Los nmberos refirense a los prrafos onde les pallabres satopen.
Labreviatura ap. unvia a los apartaos del Apndiz I Ortografa de los nomes
de llugar.
*** *** ***
a: 1.9.12 / 2.9.2 / 2.13.2 / 2.13.6.1 /
2.13.7 / 3.2.9.2 / 3.4.1 / 3.5.2.1 /
3.6.1.2 / 3.6.2.2 / 3.6.3.2 / ap. 9
a: 1.1.1 / 1.7.4.1 / 1.7.8.1 / 1.7.10.2 /
1.9.1.7 / 2.13.1 / 2.13.2 / 3.1.2 /
3.1.6 / 3.2.1.1
a + en: 3.2.7
a + en: 2.13.8
: 1.9.1.7 / 2.15.1.1 / 2.15.1.2
: 2.15.1.2 / 2.15.1.4
a-: 2.16.1.1
-a: 1.4.1 / 2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.2.5 /
2.2.3.1 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1 / 2.3.2.3
/ 2.3.3.1 / 2.3.4.3 / 2.3.6.1 /
2.3.6.2 / 3.5.1.3
/a/: 1.1.1 / 1.2
/-a/: 1.4.1
a carrenderes: 2.12.13.3
a causa de: 2.13.7
a cencielles: 2.12.13.3

a embute: 2.12.13.4
a escondidielles: 2.12.13.3
a esgaya: 2.12.13.4
a estaya: 2.12.13.3
a estazn: 2.12.13.4
a fargataes: 2.12.13.4
a farta farta: 2.12.13.4
a fartar: 2.12.13.4
a favor de: 2.13.7
a fuerza de: 2.13.7
a golfaraes: 2.12.13.3
a gustu: 1.4.2.1 / 2.12.13.3 / 3.3.3
a la: 3.2.1.2
a la perllonga: 2.12.13.3
a la vera: 2.13.7 / 2.12.13.1
a les clares: 2.12.13.3
a les dreches: 2.12.13.3
a les forcadielles: 2.12.13.3
a les: 3.2.1.2
a lo: 3.2.1.2
245

a lo cabero: 1.4.2.2
a lo llargo: 1.4.2.2 / 2.13.7
a lo meyor: 2.12.13.6
a los: 3.2.1.2
a mageyu: 2.12.13.4
a mampln: 2.12.13.4
a ms: 3.3.4
a ms: 3.3.4
a nun ser: 2.13.7
a palpu: 2.12.13.3 / 3.3.3
a pesar de: 2.13.7
a querer: 2.12.13.3
A Rebollada: ap. 1
a rollones: 2.12.13.3
a tou meter: 2.12.13.3
-aba: 1.7.5.2
-abam: 1.7.5.2
Abndames: ap. 10
abaxo: 2.12.2
abaxo: 2.12.1.1
abdicar: 1.8.6.1
abdome: 1.8.11.3 / 1.8.6.1
abductor: 1.8.6.1
abegoses: 3.2.4
abellugar: 1.7.17.2
abenay: 2.12.3 / 3.3.2
abeya: 1.7.7
abeyota: 1.7.7
ablana: 1.7.5.2
ablanar: 1.7.5.2
ablanes: 2.13.6.1
abogada: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4
abogadn: 2.16.2.5
abogaes: 2.2.3.2 / 2.2.4
abogaos: 2.2.1.2 / 2.2.4
abogu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 /
2.16.2.5
abonda: 2.6.1
abondes: 2.6.1
246

abondo: 2.3.7.3 / 2.6.1 / 2.12.5


abondo: 2.3.7.3
abondos: 2.6.1
abondu: 2.6.1
abotonar: 2.16.1.1
abrigu: 3.3.4
abril: 3.1.5
absolutu: 1.8.6.1
absorber: 1.8.6.1
absurdu: 1.8.6.1
ac: 2.12.2
acabante: 2.13.7
acabantes: 2.13.7
acabao: 3.5.2.4
-acc-: 1.8.5.2
accsit: 1.8.4.2
accesu: 1.8.5.1
accin: 1.8.5.2
-accin: 1.8.5.2
aceicin: 1.8.3.2
aceite: 3.5.2.1
acentuu: 1.6.2.1
acentes: 1.9.1.3
acento: 1.9.1.3
acepcin: 1.8.3.2
aceptar: 1.8.3.2
aceutar: 1.8.3.2
acn: 1.8.5.1
ac: 2.12.2
aconceymosnos: 2.13.6.1
aconceyar: 2.16.1.1
aconseyable: 2.12.11
acordies con: 2.13.7
-act-: 1.8.5.2
actor: 1.8.5.1
actu: 1.8.5.1
-acu: 2.16.2.1
acuantay: 2.12.3
acui: 2.15.1.1 / 2.15.1.3

acui: 2.15.1.3
acuerden: 3.3.4
acull: 2.12.2
-ada: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4 /
2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.16.2.1 /
2.16.2.5
adaptar: 1.8.3.2
adautar: 1.8.3.2
adis: 2.15.1.1
admonitoriu: 1.8.7.1
adquirir: 1.8.7.1
adquisicin: 1.8.7.1
adr: 2.12.4
adscribir: 1.8.12.3
adstrautu: 1.8.12.3
adulces: 2.12.4
advenedizu: 1.8.7.1
adversariu: 1.8.7.1
advientu: 1.8.7.1
aeronave: 2.16.1.2
-aes: 2.2.3.2 / 2.3.3.2
afayadiza: 2.3.2.2 / 2.16.2.1
afayadizu: 2.3.2.2
afayar: 1.7.7
afeccin: 1.8.5.2
afectu: 1.8.5.2
afeicin: 1.8.5.2
afeutu: 1.8.5.2
afitamientu: 2.16.2.1
afitar: 3.1.3
aflixir: 1.8.13.1
aflixu: 1.7.12.2
afogar: 1.3.2.2
aforradizu: 2.16.2.1
aforrar: 1.3.2.1
aforro: 1.3.2.1
aftosa: 1.8.9
afuego: 1.3.2.2
afuera: 3.3.1

*afugar: 1.3.2.2
afumar: 2.16.1.1
afuracar: 2.16.1.1
*afurrar: 1.3.2.1
agnsticu: 1.7.8.1 / 1.8.8.1
agora: 2.12.3
agospiar: 3.6.4.1
agospiase: 3.6.4.1
agospiu: 3.6.2.2
agostu: 3.1.5
agua: 2.13.8 / 3.6.3.1
aguapecer: 2.16.2.2 / 3.1.6
LAgeria: 1.9.3 / ap. 11
ageyar: 1.3.9.3
ageyo: 1.3.9.3
agina: 1.9.3
ah: 2.15.2
ai: 2.15.2
/ai/: 1.6.1
-aic-: 1.8.5.2
aicin: 1.8.1.2 / 1.8.5.2
-aicin: 1.8.5.2
ana: 2.12.3
ana: 3.6.1.1
al altu la lleva: 2.12.13.3
al bellume: 2.12.13.3
al carrapochu: 1.4.2.1
al debalu: 1.4.2.1 / 2.12.13.3
al dreches: 2.12.13.3
al llau: 1.4.2.1 / 2.12.13.1 / 2.13.7
al par: 2.12.13.1 / 2.13.7
al rabu de: 2.13.7
al rebuscu: 1.4.2.1 / 2.13.7
al respeutive de: 2.13.7
al rodiu: 1.4.2.1
al travis de: 2.13.7
al treslluz: 2.12.13.3
al: 1.9.1.7 / 3.2.1.1
al: 3.3.4 / 3.5.2.1 / 3.6.5.1 / 3.6.5.3
247

l: 1.9.1.7
-al: 2.16.2.1
alantre: 2.12.2
alantre: 1.7.17.2
Albandi: ap. 3.1
albentestate: 2.12.4
albortar: 1.3.2.2
*albuertar: 1.3.2.2
albuerto: 1.3.2.2
lbum: 1.8.10.2
alcalde: 2.2.2.3
alcaldesa: 2.2.2.3
alcazre: 1.7.10.2
alcontrar: 1.3.2.2
alcordanza: 2.16.2.1
alcordar: 1.3.2.2
alcuentro: 1.3.2.2
alcuerdo: 1.3.2.2
*alcuntrar: 1.3.2.2
*alcurdar: 1.3.2.2
Alemaa: ap. 15.1
alendar: 1.3.4.2
alerxa: 1.8.13.1
*aliendar: 1.3.4.2
aliendo: 1.3.4.2
all: 2.12.2
all: 2.13.6.1
allabar: 1.7.17.2
allalantre: 2.12.2 / 3.3.2
allalantrn: 2.12.2
allampar: 1.7.17.2
allampiis: 1.6.2.1
allampiar por: 2.13.6.2
Allande: ap. 1 / ap. 3.1.1
allargar: 1.7.17.2
allarribn: 2.12.2 / 3.3.2
allegre: 1.7.17.2
allegra: 1.9.1.3
allocao: 3.5.2.1
248

allocar: 2.16.1.1
alloar: 2.16.1.1
alloquez: 3.6.2.2
alloriamos: 3.7.1
allorianos: 3.7.1
allugamientu: 2.16.2.1
allunizar: 1.7.17.2
alministrar: 1.8.7.3
almitir: 1.8.7.3
almorzar: 1.3.2.2
almuerzo: 1.3.2.2
*almurzar: 1.3.2.2
aln: 2.15.2
alredor: 2.12.2 / 3.3.1
alredor: 1.7.19.1
LAltul Barreru: ap. 7.2
alverbiu: 2.12
alvertir: 1.3.4.2 / 1.8.7.3
alvierto: 1.3.4.2
*alvirtir: 1.3.4.2
ama: 3.8.3
amagostar: 1.3.2.2
*amagestar: 1.3.2.2
amagesto: 1.3.2.2
amalecer: 2.13.6.1
amarguxu: 2.16.2.1
amarrar: 2.16.1.1
ams: 2.12.9 / 3.3.1 / 3.3.4
ams: 3.3.4
-ame: 2.16.2.1
ames: 3.8.3
amestadura: 3.1.2
amestar: 1.3.4.2
*amiestar: 1.3.4.2
amiesto: 1.3.4.2
amiga: 3.2.9.1
amiy: 3.3.4
amnesia: 1.8.10.1
amnista: 1.8.10.1

amodo: 2.12.4
amodo: 2.12.1.1
amontonar: 2.16.1.1
amormiyar: 1.7.13
amos: 3.8.3
amu: 3.1.1.1 / 3.1.1.3 / 3.1.1.4 /
3.1.7.3 / 3.8.3
amurniao: 1.9.1.2
amurniaos: 1.9.1.2
amurniu: 1.9.1.2
an: 2.13.8 / 3.2.7
an: 2.13.8
an-: 1.5.1
-n: 2.3.1.1 / 2.3.4.2 / 2.16.2.1
-ana: 2.3.3.2
*anantes: 1.5.2
-ancia: 2.16.2.1
andecha: 1.5.1
anden: 2.13.6.1
andes: 2.13.6.3
Andrs: 2.12.1.2
andrn: 1.7.6
ancdota: 1.8.5.2
aneciar: 2.16.1.1
-anes: 2.3.3.2
anudota: 1.8.5.2
anexn: 1.8.14.1
anexu: 1.8.14.1
anfiler: 1.5.1 / 2.2.2.6
angazu: 1.5.1
anguao: 2.12.3
anguao: 1.5.1 / 2.12.1.1
aniciar: 2.16.1.1
animal: 2.2.1.1 / 2.3.2.3
animales: 2.2.1.1
-ano: 2.3.4.2
anorexa: 1.8.14.1
-anos: 2.3.1.1
anque: 2.14.1

anque: 1.5.1 / 3.6.2.2


ans: 2.12.4
*antafarrar: 1.5.2
*antainar: 1.5.2
antao: 2.12.3
antao: 2.12.1.1
ante: 1.9.1.7 / 2.13.1
ante: 1.9.1.7
antes: 2.12.3
antinatural: 2.16.1.2
antioyos: 2.2.1.4
Antn: 2.15.1.4 / 3.8.1
*antncenes: 1.5.2
*ants: 1.5.2
antoxana: 3.2.9.1
antropofaxa: 1.8.13.1
Antroxu: 2.13.6.1
-anu: 2.16.2.1
anxines: 1.8.13.1
-anza: 2.16.2.1
aicar: 2.16.2.2
au: 2.3.6.2 / 2.8.1 / 2.11.2.2
-ao: 2.3.4.1 / 2.16.2.5
-aos: 2.2.1.2 / 2.3.1.2
apalpuar: 2.16.2.2
apandar: 2.16.1.1
aparte: 3.3.1
apegar: 1.3.4.2 / 2.16.1.1
apellativu: 1.7.17.2
apertar: 1.3.4.2
apetez: 3.6.2.2
apetiguar: 2.16.2.2
*apiegar: 1.3.4.2
apiego: 1.3.4.2
*apiertar: 1.3.4.2
apierto: 1.3.4.2
apocay: 3.3.2
apriesa: 2.12.4 / 3.3.1
aptu: 1.8.3.1
249

apurra: 2.11.1.3
apurris: 2.11.1.3
apurramos: 2.11.1.3
apurran: 2.11.1.3
apurras: 2.11.1.3
apurre: 1.4.3.2 / 2.11.1.3
apurren: 2.11.1.3
apurres: 2.11.1.3
apurri: 1.4.3.2 / 2.11.1.3
apurr: 2.11.1.3
apurra: 2.11.1.3
apurrais: 2.11.1.3
apurramos: 2.11.1.3
apurrida: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.11.1.3
apurreis: 1.9.1.3 / 2.11.1.3
apurriemos: 2.11.1.3
apurremos: 2.11.1.3
apurren: 2.11.1.3
apurriendo: 1.4.2.2 / 2.11.1.3
apurriera: 2.11.1.3
apurrierais: 2.11.1.3
apurriramos: 2.11.1.3
apurrieran: 2.11.1.3
apurrieras: 2.11.1.3
apurriere: 2.11.1.3
apurriereis: 2.11.1.3
apurriremos: 2.11.1.3
apurrieren: 2.11.1.3
apurrieres: 2.11.1.3
apurrieron: 2.11.1.3
apurres: 2.3.3.2 / 2.11.1.3
apurriesti: 1.4.3.2 / 2.11.1.3
apurriestis: 2.11.1.3
apurri: 1.9.1.3 / 2.11.1.3
apurrimos: 1.4.2.2 / 2.11.1.3
apurri: 2.11.1.3 / 3.1.1.4
apurro: 2.11.1.3
apurros: 2.11.1.3
apurrir: 2.11.1.3
250

apurrir: 2.11.1.3
apurrirn: 2.11.1.3
apurrirs: 2.11.1.3
apurrir: 2.11.1.3
apurriris: 2.11.1.3
apurriremos: 2.11.1.3
apurrira: 2.11.1.3
apurrirais: 2.11.1.3
apurriramos: 2.11.1.3
apurrireis: 2.11.1.3
apurriremos: 2.11.1.3
apurriren: 2.11.1.3
apurrires: 2.11.1.3
apurrs: 2.11.1.3
apurristi: 1.4.3.2 / 2.11.1.3
apurristis: 2.11.1.3
apurru: 2.3.2.2 / 2.11.1.3
apurro: 1.4.2.2 / 2.11.1.3
aquel: 2.4.1
aquel: 2.4.3
aqul: 3.1.4.1
aquella: 2.4.1
aquelles: 2.4.1
aquelli: 1.4.3.2 / 2.4.1 / 2.4.3
aquelli: 2.4.3
*aquelli: 2.4.3
aquello: 2.4.1 / 3.5.2.3
aquello: 2.4.2 / 3.1.7.1 / 3.5.2.3
aqullo: 2.4.2
aquellos: 2.4.1
aquellos: 3.1.1.4
-ar: 2.16.2.1
arcnidu: 1.8.5.1
arbeyal: 2.16.2.1
arboln: 2.2.1.1
arbolones: 2.2.1.1
arbolonos: 2.2.1.1
arena: 3.5.2.1
LArgaosa: 3.2.9.2 / ap. 6.2

Los Argeyos: ap. 15


LArm: ap. 10
armariu: 3.1.1.3
armentu: 3.2.9.1
arqueoloxa: 1.7.12.2
arquitectu: 1.8.5.2
arquiteutu: 1.8.5.2
arramplar: 1.7.13
arr: 2.12.4
arrmente: 2.12.4
arriba: 2.12.2
arriendes de: 2.13.7
Les Arriondes: ap. 6.2
artefactu: 1.8.5.2
artefautu: 1.8.5.2
Arxel: ap. 15.1
asao: 3.5.2.1
ascisa: 1.8.12.2
asfixa: 1.8.14.1
asfixar: 1.8.14.1
asina: 2.12.4 / 2.12.9
asina: 2.12.11 / 2.13.6.3 / 3.3.4
aspectu: 1.8.5.2
aspeutu: 1.8.5.2
astemiu: 1.8.12.2
astenese: 1.8.12.2
astraccin: 1.8.5.2
astractu: 1.8.5.2
astraicin: 1.8.5.2
astrautu: 1.8.5.2 / 1.8.12.2
asturiana: 3.1.2
asturianismu: 2.16.2.3
asturiano: 2.12.1.2
asturianos: 1.9.4
asturianu: 1.4.2.1 / 2.12.1.2 /
2.16.2.1
Asturies: 2.13.6.3 / 3.1.6
asuntu: 2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3 /
3.1.1.4 / 3.5.2.5

atapecer: 2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3


atapecida: 2.2.3.2
atapeces: 2.2.3.2
-atem: 2.2.3.1
atetuyar: 1.7.2
atmsfera: 1.7.9 / 1.8.4.1
atopadices: 2.3.3.2
atopadiza: 2.3.3.2 / 2.16.2.1
atopalos: 3.4.1
atopalu: 3.6.2.2
atopamos: 3.6.2.2
atopmoslu: 3.6.2.2
atopar: 1.3.2.1
atoparon: 3.6.1.3
atopron-yla: 3.6.1.3
atoplu: 3.2.4
atopo: 1.3.2.1
atpola: 3.3.4
atraccin: 1.8.5.2
atraicin: 1.8.5.2
atrs: 2.12.2 / 3.3.1
atrs: 1.9.1.1
-atu: 2.16.2.1
*atupar: 1.3.2.1
au: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 3.3.1
au: 3.6.2.2
a: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 3.3.1
a: 2.12.10.2
-au: 2.2.1.2 / 2.3.1.2 / 2.3.2.2 /
2.3.4.1
-u: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.3.1.2
/ 2.3.2.2 / 2.3.4.1 / 2.16.2.1 /
2.16.2.5
/au/: 1.6.1
auquiera: 2.12.2
-aut-: 1.8.5.2
auto: 1.4.2.2
auto: 2.2.1.1
aveyecer: 2.16.1.1
251

avientu: 1.8.7.1
Avils: 1.9.1.1 / 3.1.5 / ap. 1
-ax: 2.16.2.1
axacente: 1.8.13.2
axall: 2.15.2
-axe: 2.16.2.1
axente: 1.8.13.1
axetivu: 1.8.13.2 / 1.8.7.2
xil: 1.8.13.1
axoloxa: 1.8.14.1
axoma: 1.8.14.1
axomticu: 1.8.14.1
-axu: 2.16.2.1
axudicar: 1.8.7.2
axuntada: 2.16.2.5
axuntadina: 2.16.2.5
axuntar: 1.8.7.2
axuntronse: 1.9.1.7
axntensen: 2.13.6.1
-ayar: 2.16.2.2
Ayer: 1.7.7 / ap. 1
ayern: 1.7.7 / 2.3.1.1
ayerana: 2.16.2.1
ayeranos: 2.3.1.1
ayeri: 1.4.3.2 / 2.12.3
ayu: 1.1.5
-ayu: 2.16.2.1
ayudando: 3.3.4
ayundes: 2.12.2
ayures: 2.12.2
ayuri: 1.4.3.2 / 2.12.2
ayyu: 1.1.5
LAzorera: ap. 4
-azu: 2.16.2.1
azul: 2.3.7.2 / 3.3.4
*LAzurera: ap. 4
b: 1.1.1 / 1.7.5 / 1.7.5.2 / 1.7.13 /
1.8.6 / 1.8.6.1 / 1.8.6.4
/b/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.5
252

ba: 2.15.2
babayu: 2.16.2.1
badanes: 2.3.1.3
bah: 2.15.2
bah: 1.7.20
baillar: 1.7.17.2
Baa: ap. 10
baln: 2.13.8
Banduxu: ap. 3.2.1
baase: 3.6.3.2
baobab: 1.8.6.4
baratiega: 2.16.2.1
barato: 3.5.2.6
barbudu: 2.16.2.1
bardial: 2.16.2.1
barrer: 1.7.5.2
Los Barreros: ap. 3.2.3
Brzana: ap. 10
bastante: 2.6.1 / 2.12.5
bastante: 2.13.6.1 / 3.5.2.1
bastantes: 2.6.1
bauxita: 1.8.14.1
baxa: 2.13.6.1
baxaben: 3.5.2.11
baxi: 1.2.1.1
baxara: 3.1.7.3
baxo: 1.4.2.2 / 2.13.1
baxo: ap. 13
bax: 3.5.2.1
baxu: 3.1.7.1
-bc-: 1.8.6.1
-bd-: 1.8.6.1
be: 1.1.1
bebe: 1.4.3.2
bebedor: 2.3.1.2 / 2.3.2.2
bebedora: 2.3.2.2 / 2.3.3.2
bebedores: 2.3.1.2 / 2.3.3.2
bebemos: 1.4.2.2
beber: 1.7.5.2

beberaxu: 1.7.5.2 / 2.16.2.1


bebi: 1.4.3.2
bebida: 2.2.3.2 / 2.3.2.2 / 2.3.3.2 /
2.3.5 / 3.5.1.1
bebes: 2.2.3.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5
bebiesti: 1.4.3.2
bebo: 2.3.4.1 / 2.3.5 / 3.5.1.1
bebos: 2.3.1.2 / 2.3.5
bebisti: 1.4.3.2
bebu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.1 /
2.3.5 / 3.5.1.1
bebo: 1.4.2.2
La Belonga: ap. 6.2
Berbes: ap. 3.1.6
bermeyu: 1.7.5.2
berrar: 1.7.5.2
berrida: 2.2.2.2 / 2.2.4
berres: 2.2.4
berros: 2.2.4
berru: 2.2.2.2 / 2.2.4
berrn: 2.16.2.1
bestia: 2.3.2.3 / 2.3.3.1
besties: 2.3.3.1
bceps: 1.8.12.1
bien: 2.12.4 / 2.12.5 / 2.14.1
bien: 1.9.1.8 / 1.9.4 / 3.1.6 / 3.5.2.1
/ 3.5.2.11 / 3.6.2.2
billabial: 1.7.17.2
billinge: 1.7.17.2
Bimenes: ap. 1 / ap. 3.2.3
biolxicu: 1.8.13.1
bl: 1.7.5.2
blanco: 3.5.2.1
blancu: 1.4.2.1 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /
2.3.7.3 / 3.5.2.1
blanduxu: 2.16.2.1
blanquiar: 2.16.2.2
blanqusimu: 2.3.7.3
blima: 1.7.5.2 / 2.2.2.6

boca: 1.3.1.1
bocu: 1.3.1.1
boda: 1.7.5.2
Bode: ap. 3.1
bolsu: 3.4.1 / 3.4.2
bolxevique: 1.8.13.2
bon: 2.3.6.2
bonal: 1.7.16 / 2.3.1.1 / 2.3.2.3 /
2.3.3.1 / 2.3.4.3 / 2.3.5
bonales: 2.3.1.1 / 2.3.3.1 / 2.3.5
bonalmente: 2.16.2.1
bonaz: 2.3.1.1
bonazos: 2.3.1.1
bono: 3.5.2.8 / 3.5.2.9
bonu: 2.3.7.2
bonu: 2.13.6.2
brax: 1.8.14.1
boriada: 1.7.5.2
botes: 2.11.2.2
boticariu: 2.16.2.3
boxu: 1.8.14.1
br: 1.7.5.2 / 1.7.19.1
bracu: 1.7.19.1 / 1.7.5.2
braga: 2.2.3.5
bragues: 2.2.3.5
bramente: 2.12.5
bramente: 1.7.5.2
branu: 1.7.5.2
braa: 1.7.5.2
-bs: 1.8.12.2
-bs-: 1.8.6.1
-bsc-: 1.8.12.2
-bst-: 1.8.12.2
-bt-: 1.8.6.1
*bucu: 1.3.1.1
burllar: 1.7.17.2
Bustiel..lu: ap. 3.2.1
Buyalbendi: ap. 2
-bv-: 1.8.6.1
253

-bx-: 1.8.6.2
c: 1.1.1 / 1.7.4 / 1.7.4.1 / 1.7.10 /
1.7.10.1 / 1.8.5 / 1.8.5.2
-c: 1.8.5.1
^
c: 1.7.3
ca: 2.13.8
c: ap. 13
-ca: 2.2.3.1
caballu: 2.2.2.4
cable: 2.13.6.1
cabo: 1.4.2.2 / 2.13.1
cabra: 2.2.2.4
Cabranes: ap. 3.2
cabudau: 1.4.2.1
cachapu: 1.1.4
cada: 2.6.1 / 3.2.3
cada + n: 2.6.8 / 3.2.3
cada + unu: 3.2.3
cada + una: 3.2.3
cadpanu: 1.7.4.1
El Cadavu: ap. 2
cadmiu: 1.8.7.1
Les Caecima: ap. 8.1
caf: 1.9.4
cafiante: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1
cafiantes: 2.3.1.1 / 2.3.3.1
cai: 2.2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4 / 3.2.4
cais: 2.2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4
cal: 2.2.1.6
El Calabaciru: ap. 2
calce: 1.7.16
El Caleyu: ap. 6.2
callaron: 3.6.2.2
callrontelo: 3.6.2.2
callndrigu: 1.7.17.2
calor: 1.7.17.2 / 2.2.2.6
calter: 2.3.6.2
calzn: 2.2.1.5
calzones: 2.2.1.5
254

cama: 2.13.6.1
cmbaru: 1.9.1.1
camentar: 1.3.4.2
*camientar: 1.3.4.2
camiento: 1.3.4.2
camn: 2.2.1.1 / 2.9.3 / 2.13.6.1 /
2.13.6.3 / 2.13.7
caminos: 2.2.1.1
camin: 2.2.1.1 / 3.5.2.1
camiones: 2.2.1.1
camisa: 3.5.2.1
camises: 2.11.2.2
La Campa lAbeduriu: ap. 7.2
Campiel..lu: 1.1.3
Les Campes: ap. 12
Los Campos: ap. 3.2.3
El Campu: ap. 3.2
Campumanes: ap. 7
canal: 2.2.2.6 / 2.2.3.1
canales: 2.2.3.1
canalla: 1.7.7
canaya: 1.7.7
cncer: 1.9.1.1
Candamu: ap. 1 / ap. 3.1.1 / ap. 4
Cangas del Narcea: ap. 1 / ap. 3.1.4
Cangues dOns: ap. 1 / ap. 3.1 /
ap. 8
cangus: 1.9.1.1 / 2.3.2.1 / 2.16.2.1
canguesa: 2.3.2.1
cansaducu: 2.16.2.5
cansu: 2.16.2.5
cansemos: 3.6.5.1 / 3.6.5.3
*cansmoste: 3.6.5.1
cantar: 2.4.2
cpsula: 1.8.3.2
carcter: 1.8.5.2
cari: 2.15.2
caruter: 1.8.5.2 / 1.9.1.2
Craves: ap. 10

El Carbayal: ap. 12
carbayeda: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4 /
2.16.2.1
carbayees: 2.2.3.2 / 2.2.4
carbayeos: 2.2.4
carbayu: 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.16.2.1
carbn: 2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.5.1.1 /
2.5.1.2 / 2.5.2 / 2.5.3 / 2.6.4 /
3.3.4 / 3.5.2.1
crcel: 1.9.1.1
Carceo: ap. 3.2
Carcu: ap. 3.2.1
cargu: 3.5.2.1
carics: 1.9.1.1
cariegu: 2.16.2.1
caritatible: 2.16.2.1
carlistada: 2.16.2.1
Carme: 1.8.11.3
carn: 1.8.4.2
carne: 3.5.2.1
carneru: 2.2.2.4
caro: 3.5.2.1 / 3.5.2.9
carpinteriar: 2.16.2.2
carpir por: 2.13.6.2
Carreo: ap. 3.1
carta: 2.13.6.1
caru: 1.9.4
casa: 1.9.1.7 / 2.5.3 / 2.8.1 / 2.12.11
/ 2.13.2 / 2.13.6.1 / 2.13.8 /
3.1.7.1 / 3.2.4 / 3.5.2.5 / 3.5.2.11
/ 3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.7.1 / 3.8.1 /
3.8.3 / 3.8.4
casadielles: 2.13.8
Casares: ap. 3.1.6
casaron: 2.8.1
cases: 2.12.11 / 2.13.6.1
Les Cases: ap. 3.1.6
*Lis Casis: ap. 3.1.6
castaal: 2.2.2.7 / 2.16.2.1

castaeda: 2.2.2.2
castaeos: 2.2.1.2
castau: 2.2.1.2 / 2.2.2.2
Castaul Monte: ap. 11
castiellu: 1.7.17
Castrilln: ap. 2 / ap. 3.1.6
castrn: 2.2.2.4
Castropol: ap. 6
casu: 2.6.7 / 2.9.2 / 2.15.1.4 / 3.6.4.2
Casu: ap. 3.2
catadora: 2.16.2.1
Catalua: ap. 15.1
catorce: 2.7.1.1
catorcenu: 2.7.2
catsapu: 1.1.4
can: 3.2.3
cana: 3.2.3
Caunu: ap. 3.2.1
cano: 3.2.3
canu: 3.2.3
cusula: 1.8.3.2
caxa: 1.4.3.2 / 1.7.4.1
caxn: 1.9.1.1 / 3.2.4 / 3.4.1 / 3.4.2
caxones: 2.13.6.1
cayu: 3.6.3.3
cayedices: 2.3.5
cayediza: 2.3.5
cayedizo: 2.3.5
cayedizos: 2.3.1.2 / 2.3.5
cayedizu: 2.3.1.2 / 2.3.5
cay: 2.13.8
-cc-: 1.8.5.1
-cd-: 1.8.5.1
ce: 1.1.1
cebera: 1.7.5.2
ceda: 1.1.1
cegatu: 1.3.3.2
cegaratu: 1.3.3.2
ceguera: 1.3.3.2
255

ceguar: 1.7.10.1 / 2.16.2.2


celebrar: 1.7.17.2
cena: 2.13.6.2
ceniza: 1.3.3.3
centenu: 2.7.2
centsimu: 2.7.2
cenucar: 2.16.2.2
ceo: 2.12.3
ceo: 2.12.1.1
cerca: 2.12.2
cerca: 1.4.1
cerezal: 2.2.2.7
cero: 1.4.2.2
*cerque: 1.4.1
certificu: 2.13.6.1
ceruyu: 2.16.2.1
Corvera: ap. 3.2.3
-ces: 2.2.3.1
ch: 1.1.1 / 1.7.3
^
/c /: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.3
ch vaqueira: 1.1.3
chancla: 1.7.3
chaqueta: 3.8.1
che: 1.1.1
*Chena: ap. 1
chigre: 3.4.1 / 3.4.2
chiscadura: 2.2.3.2 / 2.2.4
chiscadures: 2.2.3.2 / 2.2.4
chquele-chquele: 1.9.4
choyu: 1.7.7
*Chuarca: ap. 1
Ciau: ap. 3.2
cibiellazu: 2.16.2.1
ciegu: 1.3.3.2 / 1.3.9.1
ciegun: 1.3.9.1
cieln: 1.3.9.1
cielu: 1.3.9.1 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /
2.3.7.3
cien: 2.7.1.1
256

cientu: 1.4.2.2 / 2.7.1.1 / 2.7.1.3


cientu un: 2.7.1.3
cientu venti: 2.7.1.3
cierta: 3.3.4
*cigaratu: 1.3.3.2
*cigatu: 1.3.3.2
*ciguera: 1.3.3.2
cinco: 1.4.2.2 / 2.7.1.1
cinco: 2.13.6.1
cinco mil: 2.7.1.4
cincocientos: 2.7.1.1
cincuenta: 2.7.1.1
cincuenta y cuatro: 2.7.1.2
cincuentenu: 2.7.2
cine: 3.4.1 / 3.4.2
*ciniza: 1.3.3.3
*ciod: 1.3.5.2
circunspectu: 1.8.12.4 /1.8.5.2
circunstancia: 1.8.12.4
cirigea: 1.7.10.1
cirolar: 1.7.10.1 / 2.2.2.7
ciszs: 1.9.1.1
ciud: 1.3.5.2 / 2.6.4
claro: 2.12.6
claro: 2.12.1.2
claru: 2.12.1.2
clas: 1.7.4.1
clases: 1.9.11 / 2.13.6.1
clavu: 1.7.4.1
clepsidra: 1.8.3.1
clisar: 1.7.4.1
clix: 1.8.13.2
-cn-: 1.8.5.1
co: 2.13.1 / 3.2.1.2
co l: 3.2.1.2
co la: 3.2.1.2
co les: 3.2.1.2
co lo: 3.2.1.2
co los: 3.2.1.2

col: 3.2.1.2
col: 3.2.1.2
co-: 2.16.1.5
cobicia: 1.7.16
cobiciosu: 2.16.2.1
cccidu: 1.8.5.1
cccix: 1.8.14.1
coche: 3.4.1 / 3.4.2
cocheres: 2.12.11
cognitivu: 1.8.8.1
cogol..lu: 1.1.3
coime: 2.15.2
coimes: 2.15.2
col: 3.2.1.1 / 3.2.1.2
col: 3.2.1.2
cola: 3.2.1.1
cola: 3.2.9.1
coldicia: 1.7.16
coldu: 1.7.16
coleccin: 1.8.5.2
colectivu: 1.8.5.2
coleicin: 1.8.5.2
coles: 3.2.1.1
coleutivu: 1.8.5.2
colexu: 1.7.17.2 / 1.8.13.1
colgaes: 2.11.2.2
colgar: 1.3.2.2
colgaxu: 2.16.2.1
collaborar: 1.7.17.2 / 2.16.1.5
collaciu: 1.9.11
col..lar: 1.1.3
Collauh.ermosu: 1.1.2.1
collecha: 1.2.1.1
El Col..lu: ap. 2
Colla: ap. 11
colloru: 1.7.17.2
colo: 3.2.1.1
color: 1.7.17.2
coloru: 1.7.17.2

colos: 3.2.1.1
Colunga: ap. 3.1
comas: 2.15.1.2
combayar: 1.7.4.1 / 1.7.13
come: 2.12.1.2
comedera: 2.16.2.1
comederos: 2.2.1.2
comederu: 2.2.1.2
comelles: 2.10.2
comentar: 3.6.4.1
coment-yoslo: 3.6.4.1
com: 3.5.2.1
comicar: 2.16.2.2
comida: 3.3.4
comiquiar: 2.16.2.2
como: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 2.12.4
como: 2.3.7.2 / 2.11.2.2 / 2.12.1.1 /
3.6.2.2
cmo: 1.9.1.7 / 2.9.1
cmo: 1.9.12 / 2.9.2 / 2.12.1.1
compactu: 1.8.5.2
comparancia: 2.16.2.1
comparanza: 2.16.2.1
compautu: 1.8.5.2
complexn: 1.8.14.1
complexu: 1.8.14.1
con: 2.13.1 / 3.2.1.1 / 3.2.1.2
con: 2.4.2 / 3.5.2.1 / 3.5.2.4 / 3.6.3.1
/ 3.7.2
con que: 3.3.4
con que: 3.3.4
conceicin: 1.8.3.2
concepcin: 1.8.3.2
conceptu: 1.8.3.2
conceutu: 1.8.3.2
conceyu: 3.3.4
conde: 2.2.2.3
condesa: 2.2.2.3
condiciones: 3.2.4
257

conexn: 1.8.14.1
conflictu: 1.8.5.1
Conforcos: ap. 4
conforme a: 2.13.7
conmemorar: 1.8.11.2
conmigo: 1.4.2.2 / 2.10.1
conmiseracin: 1.8.11.2
cono: 3.2.1.2
conocencia: 2.16.2.1
conoca: 3.3.4
conque: 3.3.4
conque: 3.3.4
cons. + a: 2.2.2.1
*conseguir: 1.3.8.1
consigo: 1.3.8.1 / 1.4.2.2
consiguir: 1.3.8.1
consonante + -es: 2.2.1.1
conspiracin: 1.8.12.4
constancia: 1.8.12.4
constar: 1.8.12.4
constelacin: 1.8.12.4
constitucin: 1.8.12.4
constituyir: 1.8.12.4
contactu: 1.8.5.2
contautu: 1.8.5.2
contaxu: 1.8.13.1
contigo: 1.4.2.2 / 2.10.1
El Contu: ap. 2
contra: 2.13.1
contraccin: 1.8.5.2
contraicin: 1.8.5.2
convexu: 1.8.14.1
convin: 2.12.12
convinte: 2.12.1.2
conxetura: 1.8.13.2
conxuntura: 1.8.13.2
co: 2.2.2.6
cooficial: 2.16.1.5
cooperar: 2.16.1.5
258

coordinacin: 2.16.1.5
coptu: 1.8.3.1
cordada: 1.3.1.2
cordal: 1.3.1.2
cordn: 1.3.1.2
Cordoveiru: ap. 3.1.4
coros: 1.9.1.3 / 2.2.1.2
coriqun: 2.16.2.4
coru: 2.2.1.2
coronel: 2.2.2.1
coronela: 2.2.2.1
correctu: 1.8.5.2
corredor: 2.2.1.2
corredores: 2.2.1.2
corredoria: 2.16.2.1
La Corredoria: ap. 1
correr: 1.3.2.2
corru: 2.13.6.1
correutu: 1.8.5.2
corte: 3.5.2.1
coruxa: 1.7.12.2
coruxiona: 1.7.12.2
cosa: 1.7.4.1 / 2.6.7 / 3.6.2.2
coser: 1.3.2.2
coses: 2.11.2.2 / 2.12.11 / 3.1.1.4 /
3.3.4 / 3.6.2.2
*cospir: 1.3.6.1
cotada: 1.3.1.2
cotarada: 1.3.1.2
cotarn: 1.3.1.2
El Coutu: ap. 3.1.4
covacha: 1.3.1.2
coxera: 1.3.1.1
coxicar: 2.16.2.2
coxis: 1.8.14.1
coxu: 1.3.1.1
coyn: 2.3.1.1 / 2.3.2.1 / 2.16.2.1
coyana: 2.3.2.1
coyanes: 2.3.1.1

coyer: 1.3.2.2 / 1.7.19.1


cr: 1.7.19.1
creitu: 1.7.4.1
crime: 1.7.4.1
crisis: 2.2.3.3 / 2.2.4
crucifixn: 1.8.14.1
cruxir: 1.7.4.1
cruz: 1.7.19.1
-ct-: 1.8.5.1
cu: 1.1.1
Cuadonga: ap. 7.1
cul: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 2.9.3
cul: 2.9.3
cula: 1.9.1.7 / 2.9.1
cules: 1.9.1.7 / 2.9.1
cualesquier: 2.6.5
cualesquiera: 2.6.1 / 2.6.5
cualesquiera: 2.6.5
culo: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 3.5.2.6
culo: 3.5.2.6
culos: 1.9.1.7 / 2.9.1
culos: 2.9.2
cualquier: 2.6.5
cualquiera: 2.6.1 / 2.6.5
cualquiera: 2.6.5 / 3.6.2.2
culu: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 2.9.3
culu: 2.9.3
*culu: 2.9.3
cuando: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 2.12.3
cuando: 2.8.1 / 2.12.1.1 / 3.5.2.10 /
3.6.2.2
cundo: 1.9.1.7 / 2.9.1
cundo: 2.9.2 / 2.12.1.1 / 3.6.5.3
cuanta: 1.9.1.7 / 2.8.1
cunta: 1.9.1.7 / 2.9.1
cuantagei: 2.12.3 / 3.3.2
cuantay: 2.12.3 / 3.3.2
cuantay: 2.13.8
cuantes: 1.9.1.7 / 2.8.1

cuntes: 1.9.1.7 / 2.9.1


cuntes: 2.9.2
cuanto: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 2.12.5
cuanto: 2.8.1
cunto: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 3.5.2.6
cunto: 3.5.2.6
cuantos: 1.9.1.7 / 2.8.1
cuntos: 1.9.1.7 / 2.9.1
cuantu: 2.8.1
cuntu: 1.9.1.7 / 2.9.1
cuarenta: 2.7.1.1
cuarenta y tres: 2.7.1.2
cuarentenu: 2.7.2
cuartu: 2.7.2
cuasi: 1.4.3.2 / 2.12.5
cuasimente: 2.12.5
cuatro: 1.4.2.2 / 2.7.1.1
cuatrocientos -es: 2.7.1.1
cuayao: 3.5.2.1
cuayar: 1.6.1
cubil: 1.7.4.1 / 2.2.2.7
cuchu: 1.1.4 / 1.4.2.1
cuelgo: 1.3.2.2
cuellu: 3.5.2.1
cuerda: 1.3.1.2 / 1.3.9.1
cuerdina: 1.3.9.1
cuerdona: 1.3.9.1
cuerduca: 1.3.9.1
cuerra: 3.1.7.3
*cuerrer: 1.3.2.2
cuerro: 1.3.2.2
cueso: 1.3.2.2
cues-se: 1.9.4
La Cuestal Llagu: ap. 11
El Cueto: ap. 1
Los Cuetos: ap. 6.2
El Cuetu: ap. 1
cuetu: 1.3.1.2
cueva: 1.3.1.2 / 1.3.9.1
259

*cuevachu: 1.3.1.2
cuevina: 1.3.9.1
cuevona: 1.3.9.1
cuevuca: 1.3.9.1
cueyo: 1.3.2.2
Cuideiru: 1.7.6 / 2.13.3 / ap. 3.2.1
El Cuitu Nigru: ap. 1
culebrizu: 1.3.3.2
*culgar: 1.3.2.2
*culibrizu: 1.3.3.2
culiebra: 1.3.3.2
culiestros: 2.2.1.5
culiestru: 2.2.1.5
culpa: 2.13.6.2
cumal: 1.7.4.1
*Cunforcos: ap. 4
cunt-ylo: 3.6.3.2
cuntron-ylo: 3.6.1.1
cunt: 3.6.2.2
cuu: 1.9.12
cura: 1.4.1 / 2.2.1.1 / 3.1.1.2 / 3.8.3 /
3.8.4
curao: 3.5.2.1
*curdada: 1.3.1.2
*curdal: 1.3.1.2
*curdn: 1.3.1.2
*cure: 1.4.1
cures: 2.2.1.1 / 3.8.3
curia: 1.9.1.4
criala: 1.9.1.4
curiosamente: 2.12.12
curioso: 2.12.12 / 3.5.2.10
curiosos: 3.5.2.10
curruscu: 1.2.2.1
*cuser: 1.3.2.2
cuspir: 1.3.6.1
cuspo: 1.3.6.1
*cutada: 1.3.1.2
*cutarada: 1.3.1.2
260

*cutarn: 1.3.1.2
cutsu: 1.1.4
*cuvachu: 1.3.1.2
*cuxera: 1.3.1.1
cuyarada: 2.16.2.1
cuyaru: 2.16.2.1
*cuyer: 1.3.2.2
d: 1.1.1 / 1.7.6 / 1.8.7 / 1.8.7.1 /
1.8.7.3 / 2.16.2.5
-d-: 1.8.8.2
d: 1.1.3
/d/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.6
d: 3.1.4.1
d: 2.8.1 / 2.11.2.2 / 2.12.12 /
2.15.1.3 / 3.1.4.1 / 3.2.4 / 3.2.9.2
/ 3.3.4 / 3.5.1.2 / 3.5.2.1 / 3.6.3.1
/ 3.8.1
dacuerdu: 1.4.2.1 / 2.13.7
daquella: 3.3.4
daquella: 3.3.4
dl: 1.9.1.7 / 2.5.4 / 3.3.4
dl: 2.5.4 / 3.3.4
della: 2.5.4
della: 2.5.4
delles: 2.5.4
delles: 2.5.4 / 3.1.4.2
delli: 2.5.4
dellos: 2.5.4 / 3.3.4
dellos: 1.9.1.7 / 2.5.4 / 3.1.4.2 /
3.3.4
desa: 3.3.4
desmenu: 2.12.13.3
desta: 3.3.4
desta miente: 2.12.13.3 / 3.3.3
dotra miente: 2.12.13.3 / 3.3.3
da: 1.9.1.1 / 1.9.1.4 /1.9.4 / 2.12.11 /
3.6.2.2 / 3.7.1
dbense: 3.6.2.2
dacuando: 2.12.3

dacuando: 2.12.1.1 / 3.1.4.2


dacuanto: 2.12.3
dada: 2.3.2.2
dafechu: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 / 2.12.5 /
3.3.4
dafechu: 3.1.4.2 / 3.3.4
dal: 2.6.1
dala: 2.6.1
dales: 2.6.1
dalgo: 1.4.2.2 / 2.6.1 / 2.6.4 / 3.5.2.5
dalguin: 2.6.1
dalguin: 3.1.4.2
dalgn: 2.6.1 / 2.6.3 / 2.6.4
dalgn: 2.6.3
dalguna: 2.6.1 / 2.6.4
dalgunes: 2.6.1 / 2.6.4
dalguno: 2.6.1 / 2.6.4
dalgunos: 2.6.1 / 2.6.4
dalgunu: 2.6.1 / 2.6.3
dalgunu: 2.6.3
*dalgunu: 2.6.3
dalo: 2.6.1
dalos: 2.6.1
dalu: 2.6.1
dambes: 2.6.1
dambos: 2.6.1
dame: 3.1.4.2
dan: 1.9.1.4 / 3.6.2.2
dn-ylo: 1.9.1.4
daible: 2.3.2.3 / 2.3.3.1
daibles: 2.3.3.1
dao: 2.3.4.1
daos: 2.3.1.2
dapoco: 2.12.3
daqu: 2.6.1 / 2.6.4 / 2.12.5 / 3.5.2.5
daqu: 2.6.4 / 3.1.4.2 / 3.5.2.5 /
3.6.3.1
daquella: 2.12.3 / 3.3.4
daquella: 3.3.4

daquin: 2.6.1
daquin: 3.1.4.2
dar: 1.9.4 / 3.6.4.1
darru que: 2.14.1
darru: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 / 2.12.4
darru: 3.1.4.2 / 3.6.2.2
dau: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.1
daveres: 2.12.6
davezu: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 / 2.12.4
davos: 3.6.4.1
da-y por: 2.13.6.2
d-yla: 1.9.1.4
dayures: 2.12.2
dayuri: 1.4.3.2 / 2.12.2
dayuri: 3.1.4.2
de: 1.1.1 / 2.5.3 / 2.13.1 / 2.13.4 / 3.1
/ 3.1.4 / 3.1.4.3 / 3.2.1.1 / 3.8 /
3.8.1 / 3.8.2 / 3.8.3 / 3.8.4
de: 2.9.2 / 2.9.3 /1.9.11 / 2.3.7.2 /
2.12.11 / 2.13.2 / 2.13.6.1 /
3.2.9.2 / 3.3.4 / 3.5.2.1 / 3.5.2.11
/ 3.6.2.2 / 3.6.3.3 / 3.6.5.1 /
3.6.5.3 / 3.8.1 / 3.8.4 / ap. 9
de baldre: 2.12.13.3
de contino: 1.4.2.2 / 2.12.13.2
de cote: 2.12.13.1
de cutiu: 2.12.13.2
de fechu: 3.3.4
de fechu: 3.3.4
de frente: 3.3.3
de la: 3.2.1.2
de les: 3.2.1.2
de lo: 3.2.1.2
de los: 3.2.1.2
de mancomn: 2.12.13.3
de mio: 2.5.3
de mio: 1.9.1.1 / 2.5.3
de nueso: 2.5.3
de nueso: 2.5.3
261

de nuestro: 2.5.3
de nuestro: 2.5.3
de papu: 2.12.13.3
de raspin: 2.12.13.3
de reflundiu: 2.12.13.3
de regeyu: 1.4.2.1 / 2.12.13.3
de secute: 2.12.13.2
de siguo: 3.3.3
de so: 2.5.3
de so: 2.5.3
de spitu: 2.12.13.3
de sutaque: 2.12.13.3
de sutrucu: 2.12.13.3 / 3.3.3
de to: 2.5.3
de to: 1.9.1.1 / 2.5.3
de vueso: 2.5.3
de vueso: 2.5.3
de vuestro: 2.5.3
de vuestro: 2.5.3
de xemes en cuando: 2.12.13.2
de xuru: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 /
2.12.13.5 / 3.3.3
dean: 3.6.2.2
deas: 1.9.4
debaxo: 2.12.2 / 3.3.1
debaxo: 2.12.1.1
*debuxu: 1.3.7.2
deceicin: 1.8.3.2
decenu: 2.7.2
decepcin: 1.8.3.2
decimoctavu: 2.7.2
decimocuartu: 2.7.2
decimonovenu: 2.7.2
decimoprimeru: 2.7.2
decimoquintu: 2.7.2
decimosegundu: 2.7.2
decimosestu: 2.7.2
decimostimu: 2.7.2
decimoterceru: 2.7.2
262

dcimu: 2.7.2
*decir: 1.3.8.1
decretu-llei: 1.4.2.1, 1.9.4
deda: 2.2.2.2
dficit: 1.8.4.2
Degol..lada: ap. 4
del: 1.9.1.7 / 3.2.1.1 / 3.3.4
del: 2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3 / 2.13.7
/ 3.2.9.1 / 3.3.4 / 3.8.4
dl: 1.9.1.7 / 2.6.1 / 2.6.4 / 3.3.4
dl: 3.3.4
delantre: 2.12.2
*delixencia: 1.3.7.2
della: 2.6.1 / 2.6.4
delles: 2.6.1 / 2.6.4
delles: 3.1.4.2
dello: 2.6.1 / 2.6.4 / 2.12.5
dellos: 2.6.1 / 2.6.4 / 3.3.4
dellos: 3.1.4.2 / 3.3.4
demagoxa: 1.8.13.1
demasiada: 2.6.1
demasiaes: 2.6.1
demasiao: 2.6.1 / 2.12.5
demasiaos: 2.6.1
demasiu: 2.6.1
demientres: 3.3.1
dempus: 2.12.3
denantes: 3.3.1
dende: 2.13.1
dentame: 1.8.11.3 / 2.2.1.1 /
2.16.2.1
dentames: 2.2.1.1
deos: 2.2.1.2
deporte: 3.3.4
deprender: 1.3.4.2
*depriender: 1.3.4.2
depriendo: 1.3.4.2
*deprinder: 1.3.4.2
depus: 2.12.3

*deputu: 1.3.7.2
-dera: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.3.2.2 /
2.3.3.2 / 2.16.2.1
-deres: 2.2.3.2 / 2.3.3.2
-deros: 2.2.1.2 / 2.3.1.2
-deru: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.3.1.2 /
2.3.2.2 / 2.16.2.1
des-: 2.16.1.1
desa: 3.3.4
desabotonar: 2.16.1.1
desamarrar: 2.16.1.1
desamecer: 2.16.1.1
desamontonar: 2.16.1.1
desaniciar: 2.16.1.1
desapegar: 2.16.1.1
desempapizar: 2.16.1.1
desencaar: 2.16.1.1
desenfilar: 2.16.1.1
desenrestrar: 2.16.1.1
desfacer: 2.16.1.1
desfi: 1.9.1.2
despacio: 2.12.1.1
*despedir: 1.3.8.1
despidir: 1.3.8.1
despido: 1.3.8.1
desque: 3.3.1
desque: 3.6.2.2
desta: 3.3.4
detractor: 1.8.5.2
detrs: 2.12.2 / 3.3.1
detrautor: 1.8.5.2
detruccin: 1.8.5.1
deu: 1.9.1.1 / 2.2.1.2 / 2.2.2.2
dexa: 3.6.3.2
dexaben: 3.6.2.2
dxalo: 2.13.8
dxame: 3.5.2.1
dexar: 1.7.6 / 3.4.1
dexaron: 3.3.4

dexe: 3.6.2.2
dexes: 3.6.2.2
dex: 2.13.7 / 3.5.2.1
da: 2.2.1.1 / 2.2.4 / 2.13.6.1
dialectu: 1.8.5.2
dialeutu: 1.8.5.2
diantre: 2.15.2
diau: 3.6.1.5 / 3.6.2.1
diba: 3.6.1.2
diben: 3.5.2.11
dibuxu: 1.3.7.2
diccionariu: 1.8.5.1
-dices: 2.3.3.2
dices: 3.1.1.4
dces-ylo: 3.6.2.2
diches: 2.11.2.2
dicho: 2.11.2.2
dchotelo: 2.11.2.2
dicir: 1.3.8.1 / 2.12.11 / 3.5.2.10 /
3.6.5.2
dics: 1.9.1.4
dicsnos: 1.9.1.4
dicite: 2.12.11
dic-ylo: 3.6.5.2
dictame: 1.8.11.3 / 2.2.1.1
dictmenes: 2.2.1.1
didctica: 1.8.5.2
didutica: 1.8.5.2
diecinueve: 2.7.1.1
dieciocho: 2.7.1.1
diecisis: 2.7.1.1
diecisis: 1.3.9.2 / 1.7.16
diecisiete: 2.7.1.1
diecisiete: 1.3.9.2
dientro: 2.12.2
dientro: 2.12.1.1
dieron: 3.6.2.2
des: 2.2.1.1 / 2.2.4 / 2.13.6.1 / 3.2.4
diez: 1.3.9.2 / 2.7.1.1
263

difteria: 1.8.9
diga: 2.8.1
dignid: 1.8.8.1
dignu: 1.8.8.1
digo: 1.3.8.1 / 1.9.12 / 3.6.2.2
dgo-l..lys: 2.10.2
dgo-yos: 2.10.2
*Digul..lada: ap. 4
dilixencia: 1.3.7.2
dime: 3.1.7.2
dimidor: 2.3.1.2 / 2.3.2.2
dimidora: 2.3.2.2 / 2.3.3.2
dimidores: 2.3.1.2 / 2.3.3.2
dineru: 2.12.1.2 / 3.5.2.1
dio: 1.2.1.2 /1.9.1.1 / 2.11.2.2 /
3.1.1.4 / 3.5.2.1 / 3.6.1.1 / 3.6.1.3
/ 3.6.1.5 / 3.6.2.2
dimelu: 3.6.1.1 / 3.6.1.3
Dios: 3.6.2.2
diteles: 3.6.2.1
diputu: 1.3.7.2
dir: 2.9.2 / 2.13.2 / 2.13.6.1 / 2.13.6.2
/ 3.3.4
dir a: 2.11.2.3
direccin: 1.8.5.2
direicin: 1.8.5.2
direutor: 2.2.2.1
direutora: 2.2.2.1
discu: 3.6.2.2
dixi: 1.4.3.2 / 2.9.2
dixisti: 3.3.4
dixo: 1.4.2.2 / 1.9.1.4 / 1.9.4 / 3.6.2.2
dxolo: 3.1.1.4
dxonoslo: 3.6.2.2
dxovos: 1.9.1.4
dxo-yos: 1.9.1.4
dixuntivu: 1.8.13.2
dixuntu: 1.8.13.2
diz: 3.6.1.1 / 3.6.1.3 / 3.6.5.3 / 3.7.2
264

-diza: 2.3.2.2 / 2.3.3.2


-dizos: 2.3.1.2
-dizu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.16.2.1
-dm-: 1.8.7.1 / 1.8.7.3
doce: 2.7.1.1
doce: 1.7.16
docenu: 2.7.2
dogma: 1.8.8.1
doi: 1.2.1.1
dolce: 2.7.1.1
dolce: 1.7.16
*dolzura: 1.3.5.1
-dor: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.3.1.2 /
2.3.2.2 / 2.3.4.4 / 2.16.2.1
-dora: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.3.2.2 /
2.3.3.2
-dores: 2.2.1.2 / 2.2.3.2 / 2.3.1.2 /
2.3.3.2
-doria: 2.2.2.2 / 2.2.3.2
-dories: 2.2.3.2
-dorios: 2.2.1.2
-doriu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.16.2.1
dormilienta: 2.16.2.1
dormir: 1.3.2.2 / 3.6.2.2
-doro: 2.3.4.4
Doru: ap. 3.1.4
dos: 2.7.1.1
dos: 1.9.1.8
dos mil: 2.7.1.4
doscientos -es: 2.7.1.1
-dqu-: 1.8.7.1
dr: 1.7.19.1
drecha: 2.9.3
drechu: 1.7.19.1
-ds: 1.8.12.3
duermo: 1.3.2.2
dulce: 1.3.5.1
dulda: 1.7.16
dulzura: 1.3.5.1

-dura: 2.2.3.2 / 2.3.2.2 / 2.3.3.2 /


2.16.2.1
-dures: 2.2.3.2 / 2.3.3.2
*durmir: 1.3.2.2
-duros: 2.3.1.2
-duru: 2.3.1.2 / 2.3.2.2
-dv-: 1.8.7.1 / 1.8.7.3
-dx-: 1.8.7.2
e: 1.1.1 / 1.3.3 / 1.3.3.1 / 1.3.4 /
1.3.4.1 / 1.3.9 / 1.7.4.2 / 1.7.8.2 /
1.7.10.1
-e: 1.4.1 / 1.4.3 / 1.4.3.1 / 1.4.3.2 /
2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.3.1 / 2.3.1.1
/ 2.3.2.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1 /
2.3.4.3 / ap. 3.1 / ap. 3.1.1 /
ap. 3.1.3
/e/: 1.1.1 / 1.2 / 1.3
/-e/: 1.4.1 / 1.4.3.1
-ea: 2.3.2.2 / 2.3.3.2
-ecc-: 1.8.5.2
-eccin: 1.8.5.2
-ecd-: 1.8.5.2
-ecer: 2.16.2.2
echa: 3.5.2.1
echar a: 2.11.2.3
echastis: 2.4.2
ech: 2.13.6.1
eclcticu: 1.7.4.1
-ecn-: 1.8.5.2
-ect-: 1.8.5.2
-eda: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4 /
2.16.2.1 / 2.16.2.5
edictu: 1.8.5.1
-ees: 2.2.3.2 / 2.3.3.2
efe: 1.1.1
eh: 2.15.1.1
eh: 2.12.2
eh: 1.7.20
ei: 2.15.1.1 / ap. 3.1.4

/ei/: 1.6.1
-eic-: 1.8.5.2
-eicin: 1.8.5.2
Eiros: ap. 1 / ap. 4
el: 1.2.1.1 / 1.2.1.2 / 1.4.2.1 / 1.4.2.2
/1.9.1.7 / 1.9.12 / 2.1.1 / 2.2.1.1 /
2.2.1.2 / 2.2.1.3 / 2.2.1.5 / 2.2.1.6
/ 2.2.2.1 / 2.2.2.2 / 2.2.2.3 /
2.2.2.4 / 2.2.2.5 / 2.2.2.6 / 2.3.6.1
/ 2.3.6.2 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /
2.3.7.3 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.3 /
2.8.1 / 2.12.1.2 / 2.13.7 / 2.13.8 /
3.1.1.4 / 3.1.6 / 3.3.4 / 3.5.2.1 /
3.6.2.2
el: 2.3.6.2 / 3.1 / 3.1.1 / 3.1.1.3 /
3.1.1.4 / 3.1.7.3 / 3.2.1.1. 3.4 /
3.4.1 / 3.4.2
l: 1.9.1.7 / 2.10.1 / 3.1.7.4
l: 1.2.1.1 / 1.2.2.2 / 1.3.4.2 / 1.4.2.2
/ 1.4.3.2 / 1.7.4.2 / 1.9.1.1 /
2.13.6.1 / 2.13.6.2 / 3.1.7.4
el mio: 2.5.2
el mio: 2.5.2
el nuestru: 2.5.2
el nuesu: 2.5.2
el so: 2.5.2
el to: 2.5.2
el vuestru: 2.5.2
el vuesu: 2.5.2
el vuesu: 2.5.2
ele: 1.1.1
eleccin: 1.8.5.2
electricid: 1.7.17.1
elctricu: 1.7.17.1
eleicin: 1.7.17.2 / 1.8.5.2
eliminar: 1.7.17.2
elixir: 1.7.17.2
ella: 2.10.1
elle: 1.1.1
265

elles: 2.10.1
elli: 1.4.3.2 / 2.10.1
ell: 2.12.2
ell: 1.4.3.2 / 1.9.12
ello: 2.10.1 / 3.5.2.4
ello: 3.5.2.4
ellos: 2.10.1
ellos: 3.4.1
em-: 1.5.2 / 2.16.1.1
embaecu: 1.7.13
embalagar: 2.16.1.1
embaxo: 2.12.2 / 3.3.1
embaxo: 1.7.13 / 2.12.1.1 / 3.6.5.1 /
3.6.5.3
embelga: 1.5.2
eme: 1.1.1
empapizar: 2.16.1.1
empecatar: 2.16.1.1
empec: 2.13.6.1
emplegada: 2.2.2.2
emplegu: 2.2.2.2
empobina: 3.1.6
emponer: 1.5.2
emporcar: 2.16.1.1
emporc: 2.4.2
*emportante: 1.5.3
emprestar: 1.5.2
emprestasti: 3.6.2.2
empruno: 2.3.4.1
emprunu: 2.3.4.1
en: 2.4.4 / 2.13.1 / 2.13.2 / 2.13.3 /
3.1 / 3.1.5 / 3.2.1.1 / 3.2.6 / 3.4.1
en: 2.12.11 / 2.13.2 / 2.13.3 /
2.13.6.1 / 3.2.4 / 3.2.9.2 / 3.3.4 /
3.4.1 / 3.5.2.1 / 3.6.2.2 / ap. 9
en busca de: 2.13.7
en ca de: 2.13.7
en cata de: 2.13.7
en (a) comua: 2.12.13.3
266

en cuenta de: 2.13.7


en cuentes de: 2.13.7
en direicin a: 2.13.7
en forma: 3.3.4
en forma: 3.3.4
en llugar de: 2.13.7
en mediu: 1.4.2.1
en met de: 2.13.7
en pendoln: 2.12.13.3
en redues de: 2.13.7
en rellacin con: 2.13.7
en ringla: 2.12.13.3
en serio: 1.4.2.2 / 3.3.3
en tientes: 2.12.13.3 / 3.3.3
en tropiella: 2.12.13.3
en xunto: 1.4.2.2 / 3.3.3
en + aquel: 3.2.6
en + aquella: 3.2.6
en + aquelles: 3.2.6
en + aquelli: 3.2.6
en + aquello: 3.2.6
en + aquellos: 3.2.6
en + l: 3.2.5
en + ella: 3.2.5
en + elles: 3.2.5
en + elli: 3.2.5
en +ello: 3.2.5
en + ellos: 3.2.5
en + esa: 3.2.6
en + eses: 3.2.6
en + esi: 3.2.6
en + eso: 3.2.6
en + esos: 3.2.6
en + esta: 3.2.6
en + estes: 3.2.6
en + esti: 3.2.6
en + esto: 3.2.6
en + estos: 3.2.6
en + un: 2.6.8 / 3.2.4

en + n: 2.6.8 / 3.2.4
en + una: 3.2.4
en + unes: 3.2.4
en + uno: 3.2.4
en + unos: 3.2.4
en + unu: 2.6.8 / 3.2.4
en-: 1.5.2 / 2.16.1.1
enagora: 2.12.3
*enaguar: 1.5.5
enana: 2.12.3
*enamorase: 1.5.5
enanchar: 1.5.2
enantes: 2.12.3 / 3.3.1
enantes: 1.5.2
*enaspiar: 1.5.5
encaar: 2.16.1.1
-encia: 2.16.2.1
encima: 1.7.10.1
encimoloxa: 1.7.10.1
encuriosar: 2.16.1.1
endagora: 2.12.3
ende: 2.12.2
ende: 2.15.1.4 / 3.6.3.1
*endecha: 1.5.1
endelgazar: 2.16.1.1
*endicin: 1.5.3
endodrmicu: 2.16.1.2
*endustria: 1.5.3
ene: 1.1.1
enerxa: 1.8.13.1
-enes: 2.2.1.1
enfades: 2.15.1.4
*enfenitu: 1.3.7.1
*enfestar: 1.5.3
enfilar: 1.5.2 / 2.16.1.1
*enfiler: 1.5.1
enforma: 2.3.7.3 / 2.12.5 / 3.3.1 /
3.3.4
enforma: 2.3.7.3 / 3.1.7.4 / 3.3.4

enfornar: 2.16.1.1
enfotmonos: 3.7.2
enfotes: 3.1.3
*enfrarroxu: 1.5.4
enfrente: 2.12.2 / 3.3.1
engaa: 3.6.1.5 / 3.6.2.1
engaaron: 3.6.2.2
engaronvos: 3.6.2.2
enga: 3.6.2.2
*engazu: 1.5.1
engordar: 3.3.4
*enguao: 1.5.1
enguedeyse: 3.6.1.2
*enhorabona: 1.5.5
*enhoramala: 1.5.5
enllazar: 1.7.17.2
enllenar: 1.3.4.1 / 1.5.2
enlleno: 1.3.4.1
enllenu: 3.5.2.1
*enllinar: 1.3.4.1
enlloquecer: 2.16.1.1
enllordi: 3.6.2.2
enllordimelu: 3.6.2.2
ennegrecer: 1.8.11.1
ennialar: 1.8.11.1
*enque: 1.5.1
enquivocu: 1.5.2
enralecer: 2.16.2.2
enredar: 1.3.4.2
enrestrar: 1.3.4.2 / 2.16.1.1
enriba: 2.12.2 / 3.3.1
enriba: 3.5.2.1
*enriedar: 1.3.4.2
enriedo: 1.3.4.2
enriestro: 1.3.4.2
*enristrar: 1.3.4.2
ensame: 1.7.11
ensiguida: 3.3.1
ensin: 2.13.1 / 2.13.8 / 3.3.1
267

ensin: 2.13.8 / 3.1.1.4 / 3.3.4


ent: 2.12.3
ent: 3.3.4
entafarrar: 1.5.2
entainar: 1.5.2 / 1.6.1
entamar: 3.1.7.1
entamo: 3.1.7.2
ente: 1.9.1.7 / 2.13.1
ente: 1.5.2 / 1.9.1.7 / ap. 9
nte: 1.9.1.7
nte: 1.9.1.7
Entecorros: ap. 7.1
entemecer: 1.7.10.1
*entencin: 1.5.3
entendi: 3.1.1.4
Entepenas: ap. 7.1
Entepees: ap. 7.1
enteraes: 3.6.2.2
*enternacional: 1.5.4
*enterpretar: 1.5.4
enterrar: 1.3.4.2
*entierrar: 1.3.4.2
entierro: 1.3.4.2
entncenes: 2.12.3
entncenes: 1.5.2
ents: 2.12.3 / 2.12.9 / 2.14.1
ents: 1.5.2
entova: 3.3.1
entrambes: 2.6.1
entrambos: 2.6.1
*entramuscular: 1.5.4
LEntregu: 1.7.8.1 / 3.2.9.2 / ap. 11
/ ap. 12
entrugar por: 2.13.6.2
entrug: 3.1.7.1
*envisible: 1.5.3
enxabonar: 1.7.5.2
enxams: 2.12.3 / 3.3.1
enxams: 1.5.2 / 3.6.2.2
268

enzima: 1.7.10.1
enzimoloxa: 1.7.10.1
ee: 1.1.1
-eo: 2.3.4.1
-eos: 2.2.1.2 / 2.3.1.2
epilepsia: 1.8.3.1
equ: 2.12.2
equ: 2.8.1
equis: 1.1.1
ere: 1.1.1
-era: 2.16.2.1
Los Eros: ap. 1
erre: 1.1.1
-eru: 2.16.2.1
es-: 2.16.1.1
-es: 2.2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.3.1.1 /
2.3.3.1 / ap. 3.1.6
-s: 2.3.4.4 / 2.16.2.1
esa: 2.4.1
esa: 2.3.2.3 / 2.3.3.1 / 2.3.3.3 /
2.3.4.3 / 2.12.12 / 3.6.2.2
esactu: 1.8.5.2
esame: 1.8.11.3 / 1.8.14.2
esautu: 1.8.14.2
esaxerar: 1.8.14.2
esberrellar: 1.7.5.2
esbilladeru: 2.16.2.1
escaecer: 3.6.1.2
escaec: 3.4.1
escaez: 3.1.3
escalabrar: 2.16.1.1
escalcaar: 2.16.1.1
escaleyar: 2.16.1.1
escamar: 2.16.1.1
escaar: 2.16.1.1
escarabicar: 2.16.1.1
esceicin: 1.8.14.2 / 1.8.3.2
escelente: 1.8.14.2
escepcin: 1.8.3.2

escepto: 1.8.3.2
escesu: 1.8.14.2
esceuto: 1.8.3.2
esclamar: 1.8.14.2
esclusivu: 1.8.14.2
escondivos: 3.6.3.1
escondenos: 3.6.4.1
esconder: 1.3.2.2 / 3.6.4.1
esconderen: 3.6.2.2
escondieron: 3.6.1.1
escondo: 3.5.2.9
escontra de: 2.12.13.1
escorrexar: 2.16.2.2
escorteyar: 2.16.1.1
escribayar: 2.16.2.2
escribe: 2.12.1.2
escribiendo: 2.12.1.2
escribi: 3.1.1.4
escribir: 3.5.2.1
escritorzacu: 2.16.2.1
escuendo: 1.3.2.2
*escunder: 1.3.2.2
escursin: 1.8.14.2
escuru: 1.3.3.3 / 1.8.12.2
ese: 1.1.1
eses: 2.4.1
eses: 2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 2.11.2.2 /
2.13.8 / 3.1.1.4
esfaraguyar: 2.16.1.1
esfollar: 1.3.2.2
esfoyar: 1.3.2.2
esfoyn: 2.16.2.1
*esfuellar: 1.3.2.2
esfuello: 1.3.2.2
*esfueyar: 1.3.2.2
esfueyo: 1.3.2.2
esgaritar: 2.16.1.1
esgayadono: 2.16.2.5
esgayao: 2.16.2.5

esgayar: 2.16.1.1
esi: 1.4.3.2 / 2.4.1
esi: 1.9.4 / 2.3.1.3 / 2.3.2.3 / 2.3.4.3
/ 2.3.7.2 / 2.9.3 / 3.3.4 / 3.5.2.1
esistir: 1.8.14.2
situ: 1.8.14.2
esixir: 1.8.14.2
esllava: 1.7.5.1
esmarallar: 2.16.1.1
esmesar: 2.16.1.1
eso: 2.4.1 / 3.5.2.3
eso: 1.9.11 / 2.4.2 / 2.11.2.2 /
2.12.11 / 2.13.8 / 2.15.1.2 /
3.1.7.1 / 3.1.7.2 / 3.5.1.2 / 3.6.2.2
-eso: 2.3.4.4
esos: 2.4.1
esos: 2.3.1.3
espanoyar: 2.16.1.1
espantaxu: 2.16.2.1
espayar: 2.16.1.1
espedazar: 2.16.1.1
espedicin: 1.8.14.2
espelurciar: 2.16.1.1
esperimentu: 1.8.14.2
espernexar: 2.16.2.2
espertar: 1.3.4.2
espertu: 1.8.14.2
espetar: 2.12.11
espeyu: 1.7.7
*espiertar: 1.3.4.2
espierto: 1.3.4.2
Espritu Santu: 3.3.4
esplicar: 1.8.14.2
esplorador: 1.8.14.2
esplotacin: 1.8.14.2
esployar: 2.16.1.1
esponer: 1.8.14.2
espontnea: 1.6.3.3
espontneo: 1.6.3.3
269

espontaneu: 1.6.3.3
esposicin: 1.8.14.2
espulgar: 2.16.1.1
esqu: 1.9.1.1 / 2.2.1.1 / 2.2.4
esqus: 2.2.1.1 / 2.2.4
esrionar: 1.7.19.1
esta: 2.4.1
esta: 2.4.2 / 3.5.1.1 / 3.5.1.2 / 3.5.2.1
sta: 2.4.2
esterior: 1.8.14.2
estes: 2.4.1
esti: 1.4.3.2 / 2.4.1
esti: 2.3.7.2 / 2.3.7.3 / 2.4.2 /
2.13.6.2 / 2.13.6.3 / 2.15.1.3 /
3.1.1.4 / 3.5.1.1 / 3.5.2.1 / 3.6.2.2
sti: 2.4.2 / 3.1.4.1 / 3.1.7.1
estimu: 1.9.11
esto: 2.4.1 / 3.5.2.3
esto: 2.9.2 / 3.5.1.1 / 3.5.2.3
estos: 2.4.1
stos: 2.9.2
estoyu: 1.7.7
estraordinariu: 1.8.14.2
estraterrestre: 1.8.14.2
estratexa: 1.8.13.1
estropiu: 1.6.2.1
estropiis: 1.6.2.1
estru: 1.7.11
etnoloxa: 1.8.4.1
-etu: 2.16.2.1
-eu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.3.1.2 /
2.3.2.2
-u: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.3.1.2
/ 2.3.2.2 / 2.3.4.1 / 2.16.2.1 /
2.16.2.5
/eu/: 1.6.1
-eud-: 1.8.5.2
-eun-: 1.8.5.2
europea: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5
270

europees: 2.3.3.2 / 2.3.5


europeo: 2.3.4.1 / 2.3.5
europeos: 2.3.1.2 / 2.3.5
europu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.1 /
2.3.5
-eut-: 1.8.5.2
ex-: 1.8.14.1 / 1.8.14.2
exaxerar: 1.8.14.2
ex-conseyeru: 2.16.1.2
ex-conceyal: 1.8.14.1
ex-conseyeru: 1.8.14.1
ex-ministru: 1.8.14.1
exame: 1.8.14.1 / 1.8.14.2
-exar: 2.16.2.2
exe: 3.1.1.1 / 3.1.1.3
exerciciu: 1.8.14.1
exrcitu: 1.8.14.1
exhibir: 1.8.14.1
exiliu: 1.8.14.1
existir: 1.8.14.1 / 1.8.14.2
xitu: 1.8.14.1 / 1.8.14.2
exixir: 1.8.14.2
exo-: 1.8.14.1
xodu: 1.8.14.1
exoftalmia: 1.8.14.1
exogamia: 1.8.14.1
exticu: 1.8.14.1
extra-: 1.8.14.2
f: 1.1.1 / 1.7.9 / 1.8.9
/ f /: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.9
faba: 1.7.5.2
facedera: 2.3.2.2 / 2.3.3.2
facederes: 2.3.3.2
facederos: 2.3.1.2
facederu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.16.2.1
faci: 1.9.1.2 / 2.15.1.2
facemos: 1.4.2.2
facer: 1.7.9 / 2.13.6.2 / 2.16.1.1 /
3.3.4 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1

fac-ylo: 3.6.4.1
faciendo: 1.4.2.2
faces: 1.9.1.4
faceslo: 1.9.1.4
fcil: 1.9.1.5 / 3.3.4
fcilmente: 1.9.1.5
factor: 1.8.5.1
factura: 1.7.4.1
fadies: 2.12.11
fadrais: 1.9.1.3
Faeo: ap. 3.2
faes: 1.9.6 / 2.13.6.3
Fau: ap. 3.2
fai: 1.2.1.1 / 1.9.1.1 / 1.9.7 / 2.9.2 /
2.13.6.1 / 3.1.7.2
faiga: 3.6.1.5 / 3.6.2.2
figalo: 3.6.2.2
faigas: 3.5.2.10 / 3.6.2.2
figase: 3.6.2.1
faigo: 1.4.2.2
failo: 3.6.2.2
faime: 2.15.1.4
faite: 3.6.4.2
fala: 1.9.1.4 / 2.4.2 / 2.11.1.1 / 3.3.4
falaba: 1.7.5.2 / 2.11.1.1 / 3.6.2.2
falabais: 2.11.1.1
falbamos: 2.11.1.1
falabeis: 2.11.1.1
falbemos: 2.11.1.1
falaben: 2.11.1.1
falabes: 1.7.5.2 / 2.11.1.1
falada: 2.11.1.1
faladera: 2.16.2.1
falador: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.4 /
2.3.5
faladora: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5
faladores: 2.3.1.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5
faladoro: 2.3.4.4 / 2.3.5
falaes: 2.11.1.1

fali: 1.9.1.2 / 2.11.1.1 / 2.12.12


falis: 1.9.1.4 / 2.11.1.1
falisme: 1.9.1.4
falamos: 1.4.2.2 / 2.11.1.1
falan: 2.11.1.1
falando: 1.4.2.2 / 2.11.1.1 / 2.12.1.2
/ 3.5.2.11
falao: 2.11.1.1
falaos: 2.11.1.1
falar: 1.9.11 / 2.11.1.1 / 2.12.1.2 /
2.13.7
falara: 2.11.1.1
falar: 2.11.1.1
falarais: 2.11.1.1
falramos: 2.11.1.1
falaran: 2.11.1.1
falarn: 2.11.1.1
falaras: 2.11.1.1
falars: 2.11.1.1
falare: 2.11.1.1
falar: 2.11.1.1
falareis: 2.11.1.1
falaris: 2.11.1.1
falaremos: 2.11.1.1
falremos: 2.11.1.1
falaren: 2.11.1.1
falares: 2.11.1.1
falara: 2.11.1.1
falarais: 2.11.1.1
falaramos: 2.11.1.1
falareis: 2.11.1.1
falaremos: 2.11.1.1
falaren: 2.11.1.1
falares: 2.11.1.1
falaron: 2.11.1.1
falas: 2.11.1.1
falasti: 1.4.3.2 / 2.11.1.1
falastis: 2.11.1.1
falate: 3.7.1
271

falu: 1.9.1.2 / 2.11.1.1


falavos: 3.7.1
fla-y: 1.9.1.4
falcatra: 1.9.1.3
fale: 2.11.1.1 / 3.1.7.3
fal: 2.11.1.1
falis: 2.11.1.1
falemos: 2.11.1.1
falen: 1.9.1.4 / 2.11.1.1
flennos: 1.8.11.1
flente: 1.9.1.4
fales: 2.11.1.1
falesti: 2.11.1.1
falestis: 2.11.1.1
fles-y: 1.9.1.9
fallasti: 3.2.4
falo: 1.4.2.2 / 2.11.1.1
fal: 1.9.1.1 / 2.11.1.1 / 2.12.1.2
flo-lly: 2.10.2
flo-y: 2.10.2
falucar: 2.16.2.2
fame: 2.13.6.2 / 3.3.4
famientu: 2.16.2.1
fartucase: 2.13.6.1
fartucse: 3.5.2.1
fasta: 2.13.1
fatera: 2.16.2.1
fatos: 3.6.2.2
favoratible: 2.12.11 / 2.16.2.1
fax: 1.8.14.1
La Faya los Llobos: ap. 8
fayedn: 2.16.2.5
fayu: 2.16.2.1 / 2.16.2.5
faza: 1.7.10.2
fea: 2.3.2.2 / 2.3.3.2
febreru: 2.13.6.1
fecha: 3.5.1.1
fecho: 2.11.2.2 / 3.5.1.1
272

fechu: 1.1.4 / 2.13.6.2 / 2.13.6.3 /


3.5.1.1
feder: 1.3.4.2
fedor: 2.16.2.1
fees: 2.3.3.2
Felgueras: ap. 1
Les Felgueres: ap. 1
felices: 2.3.1.1
feliz: 2.3.1.1
fenmenu: 1.9.1.6
feos: 2.3.1.2
ferradura: 1.3.3.2
ferramienta: 3.3.4
ferrar: 1.3.4.2
ferre: 2.2.1.1
ferrera: 2.16.2.1
ferreru: 2.16.2.1
ferres: 2.2.1.1
ferruentu: 1.3.3.2
ferruosu: 1.3.3.2
ferver: 1.3.4.2
fesoria: 2.16.2.1
fetsu: 1.1.4
feu: 1.6.1 / 1.9.1.8 / 2.3.1.2 / 2.3.2.2
fecu: 1.9.1.3
fa: 2.2.2.1 / 2.2.2.2 / 2.2.3.1 / 3.3.4
ficcin: 1.8.5.1
*fider: 1.3.4.2
fiedo: 1.3.4.2
fiende: 3.1.1.2
fierro: 1.4.2.2
fierro: 1.3.4.2 / 2.2.1.1
fierru: 1.3.3.2 / 2.2.1.1
fiervo: 1.3.4.2
fes: 2.2.3.1
fiesta: 2.13.6.1
figal: 2.2.2.7 / 2.2.3.1
figales: 2.2.3.1
figar: 2.2.4

figares: 2.2.4
Figares: ap. 3.1.6
figos: 1.9.11
figuranza: 2.16.2.1
fina: 1.9.1.3
filar: 2.12.12
filo: 1.4.2.2
filo: 2.2.1.1 / 3.5.2.1
filu: 1.7.16 / 2.2.1.1 / 3.5.2.1
fin: 1.3.7.1
fino: 2.12.1.2 / 2.12.12
finu: 2.12.1.2
fos: 1.9.12 / 2.2.1.2
Fos: ap. 10
*firradura: 1.3.3.2
*firrar: 1.3.4.2
*firruentu: 1.3.3.2
*firruosu: 1.3.3.2
*firver: 1.3.4.2
fsico-qumicu: 1.9.1.6
fu: 2.2.1.2 / 2.2.2.1 / 2.2.2.2 / 3.1.1.4
fixar: 1.8.14.1
fixeron: 2.8.1
fixi: 1.4.3.2
fixo: 2.9.2
fxolo: 2.12.12
fiyinos: 2.15.1.2
fizo: 3.6.2.2
floriatu: 2.16.2.1
foguera: 1.3.1.2
foguerina: 1.3.1.2
foi: 2.12.10.2 / 3.3.4
*foin: 1.3.5.2
folanchn: 2.16.2.1
folgn: 2.16.2.1
folgar: 1.3.2.2 / 1.7.19.1
folgazn: 2.3.4.2
folgazano: 2.3.4.2
La Folgueirosa: ap. 4

Folguera: ap. 4
El Fondn: 3.2.9.2
fonte: 1.4.3.1
La Fonte lAbeduriu: ap. 8
Fontes: ap. 3.1.6
*fonti: 1.4.3.1
Fontoria: ap. 1
Fontouria: ap. 1
frceps: 1.8.12.1
fornu: 2.13.7
forzar: 1.3.2.2
foto: 1.4.2.2
foto: 2.2.3.1
fotos: 2.2.3.1
foyasqueru: 1.3.1.2
fr: 1.7.19.1
fragmentu: 1.8.8.1
El Franco: ap. 6.2
Francos: ap. 3.2.3
frair: 1.7.15
frayallo: 2.10.2
frayar: 1.7.9 / 1.7.19.1
fregar: 1.3.4.1
frego: 1.3.4.1
frente a: 2.13.7
fresneda: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.16.2.1
fresnees: 2.2.3.2
Fresneo: ap. 3.2
fresnu: 2.2.2.2 / 2.16.2.1
Fresnu: ap. 3.2 / ap. 4
*friegar: 1.3.4.1
friolientu: 2.16.2.1
*Frisnu: ap. 4
fru: 1.9.7 / 2.9.2 / 2.13.6.1
fruta: 1.9.11
-ft-: 1.8.9
fuen: 1.9.1.3
fuelgo: 1.3.2.2
fueos: 2.2.1.2
273

fuera: 2.12.2
fuerzo: 1.3.2.2
fueu: 1.3.1.2 / 1.6.2.1 / 1.9.1.3 /
2.2.1.2 / 3.5.2.1
fuecu: 1.9.1.3
fueya: 1.3.1.2 / 3.5.2.1
*fuguera: 1.3.1.2
*fuguerina: 1.3.1.2
fui: 1.9.1.1
fuin: 1.3.5.2
*fulgar: 1.3.2.2
*La Fulgueirosa: ap. 4
fumar: 3.5.2.2
fumes: 3.5.2.7
fumu: 1.2.2.1 / 3.5.2.1
furaca: 2.2.2.1
furacos: 2.2.1.1
furacu: 1.7.9 / 2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.6.3
furame: 1.8.11.3
*furzar: 1.3.2.2
fusties: 2.2.3.4
*fuyasqueru: 1.3.1.2
g: 1.1.1 / 1.7.8 / 1.7.8.1 / 1.8.8 /
1.8.8.1
/g/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.8
-ga: 2.2.3.1
gafes: 2.2.3.4
galaxa: 1.8.14.1
galdidn: 2.16.2.5
galdu: 2.16.2.5
gallego-asturianes: 1.4.2.2
gallegoasturianes: 1.4.2.2
ganao: 3.5.2.1
ganu: 3.5.2.1
ganes: 1.9.11
gasayosa: 2.16.2.1
gastizn: 2.16.2.4
gastizu: 2.16.2.1
gatu: 1.7.8.1 / 2.6.3
274

gaxapu: 1.7.8.1
-gd-: 1.8.8.1 / 1.8.8.2
ge: 1.8.13.1
gi: 1.8.13.1
glayida: 2.16.2.1
glayu: 1.7.8.1 / 2.16.2.1
globu: 1.7.8.1
-gm-: 1.8.8.1
gn-: 1.8.2.1
-gn-: 1.8.8.1 / 1.8.8.2
gnomu: 1.8.2.1
gnoseoloxa: 1.8.2.1
gnosticismu: 1.8.2.1
gnsticu: 1.8.2.1
Godos: ap. 3.2.3
gordu: 2.12.1.2
gorrumbu: 1.7.8.1
gota: 2.6.6
goxu: 1.7.8.1
Gozn: ap. 2
gozoniegu: 2.16.2.1
gr: 1.7.19.1
gracies: 3.6.2.2 / 3.6.4.1
gracies a: 2.13.7
Gradura: ap. 1
gran: 2.3.6.2
granda: 1.7.19.1
grande: 2.3.7.2
grandura: 2.16.2.1
Grau: ap. 1 / ap. 3.2.1
griesca: 1.7.8.1
gripe: 2.2.1.6
gu: 1.7.8 / 1.7.8.2
-gua: 2.2.3.1
guah.e: 1.7.20
guapa: 1.9.1.5 / 2.3.6.1 / 2.3.6.2
guapamente: 1.9.1.5
guapsimu: 2.3.7.3

guapu: 2.3.6.2 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /


2.3.7.3
guardaes: 2.11.2.2
gue: 1.1.1 / 1.2.2.2
ge: 1.7.8.2 / 1.9.3
ge: 1.9.3 / 2.2.2.4
gei: 2.12.3
gei: 1.2.1.1 / 1.6.2.1 / 1.9.3 /
3.5.2.11
gela: 3.6.2.2
gelen: 1.9.4
geln: 1.3.9.1
gel-les: 1.9.4
gelu: 1.3.9.1
Gerres: 1.9.3
gerta: 1.3.9.1
gertn: 1.3.9.1
gertina: 1.3.9.1
gertn: 1.3.9.1
gertu: 1.3.9.1
gertucu: 1.3.9.1
-gues: 2.2.3.1
-ges: 2.2.3.1
gesera: 1.3.9.1
gesn: 1.3.9.1
gesn: 1.3.9.1
gesu: 1.3.9.1 / 1.9.3
gesucu: 1.3.9.1
gesudu: 1.3.9.1
guetar: 1.2.2.2 / 1.7.8.2
gvara: 1.9.1.2
gevu: 1.9.3
geyada: 1.3.9.1
geyar: 1.3.9.3
geyera: 1.3.9.1
geyn: 1.3.9.1
geyo: 1.3.9.3
geyn: 1.3.9.1
geyu: 1.3.9.1 / 3.5.2.1

geyucu: 1.3.9.1
gui: 1.2.2.2
gi: 1.7.8.2 / 1.9.3
guirriu: 1.2.2.2 / 1.7.8.2
gisqui: 1.9.3
guo: 1.6.1
gusta: 2.6.4
guxn: 1.7.8.1
h: 1.1.1 / 1.1.2 / 1.7.20 / 3.1.1.1 /
3.1.3 / 3.1.4.1 / 3.1.5 / 3.1.7.1 /
3.1.1.4
h.: 1.1.2 / 1.1.2.1 / 1.1.2.3 / 1.7.20
h: 1.1.2.3
ha: 3.1.2 / 3.1.6
haber + infinitivu: 2.11.2.3
haber + participiu: 2.11.2.1
haber que: 3.6.4.1
haber: 1.7.5.2 / 3.1.6
haba: 1.9.11
hbitat: 1.8.4.2
hacha: 3.1.2
hache: 1.1.1
hachu: 1.7.20
hacia: 2.13.1 / 2.13.2
hacia: 2.13.2
hai: 1.2.1.1 / 1.9.4 / 2.6.3 / 2.6.4 /
2.11.2.2 / 2.12.11 / 2.13.6.1 /
3.1.3 / 3.1.7.1 / 3.5.2.1 / 3.5.2.5 /
3.6.4.1 / 3.6.5.2 / 3.7.1
hala: 2.15.2
hale: 2.15.2
has: 3.3.4
hasta: 2.13.6.1
hasta: 2.13.1
haza: 2.13.1 / 2.13.2
hectmetru: 1.8.5.1
Les H
. elgueres: ap. 1
hemorraxa: 1.8.13.1
herba: 1.7.5.2 / 2.13.6.1 / 3.5.2.1
275

hermana: 3.5.1.2
hermano: 3.5.1.2
hermanu: 1.7.20 / 3.1.1.4 / 3.5.1.2
heterodoxa: 1.8.14.1
heterodoxu: 1.8.14.1
hexa-: 1.8.14.1
hexaedru: 1.8.14.1
hexgonu: 1.8.14.1
hexmetru: 1.8.14.1
hexaslabu: 1.8.14.1
hi: 1.8.13.2
hidroavin: 2.16.1.2
hidrxenu: 1.8.13.1
himnu: 1.8.10.1
hipertensu: 2.16.1.2
hipnosis: 1.8.3.1
hiptesis: 1.7.20
h.ispiar: 1.7.20
ho: 2.15.1.1 / 2.15.1.4
ho: 1.7.20 / 2.15.1.4
hola: 2.15.1.1
hom: 2.15.1.1 / 2.15.1.4
homazu: 2.16.2.1
home: 1.3.1.1 / 1.7.20 / 2.2.2.4 /
2.3.1.3 / 2.3.2.3 / 2.3.4.3 / 2.3.4.4
/ 2.3.6.2 / 2.4.3 / 3.1.1.3 / 3.1.1.4
/ 3.1.4.1 / 3.1.7.2 / 3.1.7.3
homes: 2.3.1.3
homn: 1.3.1.1
homoxnees: 1.6.3.3
homoxneos: 1.6.3.3
homoxeneu: 1.6.3.3 / 1.7.20
homucu: 2.16.2.1
honrao: 3.5.2.3
H.ontoria: 1.1.2.1 / ap. 1
horru: 1.7.19 / 1.7.20 / 3.1.1.1 /
3.1.7.1 / 3.2.9.1
h.ou: 1.1.2.1
hubo: 2.8.1
276

h.ue: 1.1.2.1
H.uentes: 1.1.2.1
*humn: 1.3.1.1
i: 1.1.1 / 1.2.1.1 / 1.3 / 1.3.7 / 1.3.7.1
/ 1.3.8 / 1.3.8.1 / 1.7.4.2 / 1.7.8.2
/ 1.7.10.1 / 1.7.12.2 / 1.8.3.2 /
1.8.5.2 / 1.8.13.2
-i: 1.4.3 / 1.4.3.1 / 1.4.3.2 / 2.2.1.1 /
2.2.3.1 / ap. 3.1 / ap. 3.1.2
/i/: 1.1.1 / 1.2 / 1.2.1.2 / 1.2.2 /
1.2.2.1.1 / 1.3 / 1.6.1 / 1.6.2.1
/-i/: 1.4.3.1
/ia/: 1.6.1
/iai/: 1.6.2.1
-iar: 2.16.2.2
/iau/: 1.6.2.1
-ible: 2.16.2.1
-ic-: 1.8.3.2
-icar: 2.16.2.2
-ida: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4 / 2.3.2.2
/ 2.3.3.2 / 2.16.2.1 / 2.16.2.5
ideal: 1.6.3.2
idioma: 2.12.1.2
ie: 1.3.3.2 / 1.3.4.2 / 1.3.9
/ie/: 1.3 / 1.6.1
-iegu: 2.16.2.1
/iei/: 1.6.2.1
-ientu: 2.16.2.1
-es: 2.2.3.2 / 2.3.3.2
/ieu/: 1.6.2.1
iguis: 1.9.1.2
igual: 2.12.4 / 2.12.8
igual (de) ...que: 2.3.7.2
igual: 2.3.7.2 / 2.12.12
iguar: 3.3.4
iguu: 1.9.1.2
iges: 3.6.3.3
igu: 3.6.2.2
/ii/: 1.9.1.3

ilesia: 1.9.1.7
illegal: 1.7.17.2
im-: 1.5.3 / 2.16.1.3
imn: 3.1.1.1
impactu: 1.8.5.2
impautu: 1.8.5.2
imponer: 1.5.2
importante: 1.5.3
imprenta: 1.7.13
in-: 1.5.3 / 1.5.4 / 2.16.1.3
-in: 2.3.1.1
-n: 1.3.9.1 / 2.2.1.1 / 2.3.1.1 /
2.3.4.2 / 2.16.2.1
-ina: 2.2.2.3
indicin: 1.5.3
ndiz: 1.9.1.1
industria: 1.5.3
ineptu: 1.8.3.2
ineutu: 1.8.3.2
infestar: 1.5.3
LInfiestu: ap. 11 / ap. 12
infinitu: 1.3.7.1
influu: 1.9.1.3
infra-: 1.5.4 / 2.16.1.3
infrarroxu: 1.5.4
*ingazu: 1.5.1
Inglaterra: ap. 15
inmaduru: 1.5.3
inmanente: 1.8.11.2
inmerecu: 1.8.11.2
inmobiliaria: 1.8.11.2
inmoral: 1.8.11.2
inmortal: 1.8.11.2
inmunoloxa: 1.8.11.2
innatu: 1.8.11.1
innecesariu: 1.8.11.1
innoble: 1.8.11.1
-ino: 2.3.4.2
inorancia: 1.8.8.2

inorante: 1.8.8.2
-inos: 2.2.1.1 / 2.3.1.1
*inquivocu: 1.5.2
inscribir: 1.8.12.4
insertar: 1.5.3
inseutu: 1.5.3
insinia: 1.8.8.2
inspector: 1.8.5.2
inspeicin: 1.8.12.4
inspeutor: 1.8.5.2
inspiracin: 1.8.12.4
instancia: 1.8.12.4
institutu: 1.8.12.4
instintu: 1.8.12.4
instrumentu: 1.8.12.4
insurrectu: 1.8.5.2
insurreutu: 1.8.5.2
intactu: 1.8.5.2
intautu: 1.8.5.2
*inte: 1.5.2
intencin: 1.5.3
inter-: 1.5.4 / 2.16.1.3
interceptar: 1.8.3.2
interceutar: 1.8.3.2
internacional: 1.5.4
interpretar: 1.5.4
intra-: 1.5.4 / 2.16.1.3
intramuscular: 1.5.4
invisible: 1.5.3
*inxams: 1.5.2
inxerir: 1.5.3
inxeniu: 1.8.13.1
inxertar: 1.5.3
inxuria: 1.8.13.2
inxustamente: 2.16.2.1
inyeicin: 1.8.13.2
-o: 2.3.4.1 / 2.16.2.5
/io/: 1.6.1
/ioi/: 1.6.2.1
277

-os: 2.2.1.2 / 2.3.1.2


/iou/: 1.6.2.1
-iquiar: 2.16.2.2
-is: 2.2.1.1
-isa: 2.2.2.3
-iscar: 2.16.2.2
-sima: 2.3.7.3
-simo: 2.3.7.3
-simu: 2.3.7.3
-isquiar: 2.16.2.2
Israel: 1.7.19.1
-u: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.3.1.2 /
2.3.2.2 / 2.3.4.1 / 2.16.2.1 /
2.16.2.5
/iu/: 1.6.1
iviernu: 2.13.6.1 / 3.1.4.1
ixux: 2.15.2
-izu: 2.16.2.1
j: 1.1.2 / 1.1.6
Jalisco: 1.1.6
jota: 1.1.6
k: 1.1.6 / 1.7.4.3
/k/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.4
[ky]: 1.1.5
ka: 1.1.6
Kenia: 1.1.6
keplerianu: 1.1.6
l: 1.1.1 / 1.7.4.1 / 1.7.8.1 / 1.7.16 /
1.7.19.1 / 1.8.7.3
l-: 1.7.17.1
-l-: 1.7.17.2
-l: 1.9.4
l.l: 1.1.3.1
/l/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.16 / 1.7.17.1
/l/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.17 / 1.7.17.1
/l-/: 1.7.17.1
/l/: 1.7.17.1
[l ]: 1.1.3
l: 3.1.1.1 / 3.1.1.3 / 3.1.2
v

278

l: 1.4.2.1 / 2.2.2.2 / 2.2.2.3 / 2.2.2.4


/ 2.2.2.6 / 2.2.3.2 / 2.4.3 / 2.8.1 /
3.1.1.1 / 3.1.1.4 / 3.1.2 / 3.1.7.3 /
3.2.9.1 / 3.3.4 / 3.8.3
l: 3.1.1.2 / 3.1.7.3
l: 2.3.6.1 / 2.3.7.2 / 2.5.4 / 2.13.8 /
3.1.1.2 / 3.1.7.3 / 3.5.2.1 / 3.6.1.5
/ 3.6.2.1 / 3.6.2.2 / 3.8.3 / 3.8.4
la: 1.9.4 / 2.3.6.2 / 2.10.2 / 2.12.10.2
/ 3.1 / 3.1.2 / 3.2.1.1
la: 1.2.1.1 / 1.2.1.2 / 1.4.3.2 /
1.7.17.1 / 1.9.1.7 / 1.9.12 / 1.9.4 /
2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.2.2 / 2.2.2.3 /
2.2.2.4 / 2.2.2.5 / 2.2.2.6 / 2.2.3.1
/ 2.2.3.2 / 2.2.3.3 / 2.2.3.5 /
2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.4.2 / 2.5.1.1 /
2.5.1.2 / 2.5.3 / 2.8.1 / 2.9.2 /
2.9.3 / 2.13.6.1 / 2.13.6.2 / 2.13.8
/ 3.1.1.4 / 3.1.7.1 / 3.2.1.2 / 3.3.4
/ 3.5.1.2 / 3.5.2.1 / 3.6.1.3 /
3.6.1.5 / 3.6.2.1 / 3.6.2.2 / 3.7.1 /
3.8.3 / 3.8.4
Laifrera: ap. 8.1
Laipata: ap. 8.1
Laisancho: ap. 8.1
la mio: 2.5.2
la nuesa: 2.5.2
la nuestra: 2.5.2
la so: 2.5.2
la so: 2.5.2
la to: 2.5.2
la to: 2.5.2
la vuesa: 2.5.2
la vuestra: 2.5.2
lata: 1.7.17.1
lentes: 1.7.17.1
lentu: 1.7.17.1
les: 1.9.4 / 2.10.2 / 2.12.10.2 /
3.2.1.1

les: 1.9.4 / 2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.2.3.2 /


2.2.3.3 / 2.2.3.4 / 2.2.3.5 / 2.5.1.1
/ 2.5.1.2 / 2.5.3 / 2.11.2.2 /
2.13.6.1 / 2.15.1.4 / 3.1.4.2 /
3.2.4 / 3.4.1 / 3.5.2.10 / 3.6.1.5 /
3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.6.5.2 / 3.6.5.3
/ 3.8.3
les mios: 2.5.2
les nueses: 2.5.2
les nueses: 2.5.2
les nuestres: 2.5.2
les sos: 2.5.2
les tos: 2.5.2
les vueses: 2.5.2
les vuestres: 2.5.2
leucemia: 1.7.17.1
lxicu: 1.8.14.1
Liberia: 1.7.17.1
Libia: 1.7.17.1
licntropu: 1.7.17.1
licu: 1.7.17.1
lignitu: 1.8.8.1
Lisboa: 1.7.17.1
ll: 1.1.1 / 1.1.3 / 1.7.17
l.l.: 1.1.3 / 1.1.3.1 / 1.7.17.3
ll-: 1.7.17.1
.l.l: ap. 1
-ll-: 1.7.17.2
lla: 2.10.2
la: ap. 13
llaberintu: 1.7.17.1
llabial: 1.7.17.1
llabiu: 1.7.17.2
llabor: 1.7.17.2 / 2.2.1.6
llaboral: 1.7.17.1
llaboratoriu: 1.7.17.1
llabrador: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4 /
2.16.2.1
llabradora: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4

llabradores: 2.2.1.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4


L..laciana: ap. 15
llacuada: 3.7.1
lladriyu: 1.7.7
lladroniciu: 1.6.1
llagar: 2.2.1.1 / 2.2.4
llagares: 2.2.1.1 / 2.2.4
llan: 2.3.1.1
llana: 1.9.1.5
llanamente: 1.9.1.5
llanos: 2.3.1.1
llamargal: 2.16.2.1
llamaron: 3.6.2.2
llamatu: 2.16.2.1
llamba: 2.11.1.2
llambis: 2.11.1.2
llambamos: 2.11.1.2
llamban: 2.11.1.2
llambas: 2.11.1.2
llambe: 2.11.1.2
llambi: 2.11.1.2
llambis: 2.11.1.2
llambemos: 2.11.1.2
llamben: 2.11.1.2
llamber: 2.11.1.2
llamber: 2.11.1.2
llambern: 2.11.1.2
llambers: 2.11.1.2
llamber: 2.11.1.2
llamberis: 2.11.1.2
llamberemos: 2.11.1.2
llambera: 2.11.1.2
llamberais: 2.11.1.2
llamberamos: 2.11.1.2
llambereis: 2.11.1.2
llamberemos: 2.11.1.2
llamberen: 2.11.1.2
llamberes: 2.11.1.2
llambes: 2.11.1.2
279

llambi: 2.11.1.2
llamb: 2.11.1.2
llamba: 2.11.1.2
llambais: 2.11.1.2
llambamos: 2.11.1.2
llambida: 2.11.1.2
llambeis: 2.11.1.2
llambiemos: 2.11.1.2
llambemos: 2.11.1.2
llamben: 2.11.1.2
llambiendo: 2.11.1.2
llambiera: 2.11.1.2
llambierais: 2.11.1.2
llambiramos: 2.11.1.2
llambieran: 2.11.1.2
llambieras: 2.11.1.2
llambiere: 2.11.1.2
llambiereis: 2.11.1.2
llambiremos: 2.11.1.2
llambieren: 2.11.1.2
llambieres: 2.11.1.2
llambieron: 2.11.1.2
llambes: 2.11.1.2
llambiesti: 2.11.1.2
llambiestis: 2.11.1.2
llambimos: 2.11.1.2
llambi: 2.11.1.2
llambo: 2.11.1.2
llambiona: 2.16.2.1
llambionera: 2.16.2.1
llambos: 2.11.1.2
llambisti: 2.11.1.2
llambistis: 2.11.1.2
llambu: 2.11.1.2
llambo: 2.11.1.2
llamlos: 2.13.6.1
llam: 1.9.12
llamlu: 1.9.12
L..landecastiel..lu: ap. 7.1
280

Llanera: ap. 3.2


Llanes: ap. 1
Llangru: 1.7.8.1 / 1.9.1.9 / ap. 2 /
ap. 3.2 / ap. 8.3
*Los Llanos: ap. 1
llantalos: 3.6.5.1 / 3.6.5.3
llantar: 3.6.5.1 / 3.6.5.3
llantse: 2.13.7
llantseme: 2.13.7
El Llanu dArriba: ap. 11
El Llanul Cura: ap. 8
llaos: 2.2.1.2
llapiceru: 1.7.17.1
llpiz: 1.7.17.1 / 1.9.1.1
llargor: 2.16.2.1
L..larn: 1.1.3
llstima: 1.9.1.1
Llastres: ap. 1
llata: 1.7.17.1
llateral: 1.7.17.1
llatn: 1.7.17.1
llau: 1.9.1.1 / 2.2.1.2
L..lavachos: ap. 1
llavaderos: 2.2.1.2
llavaderu: 2.2.1.2 / 2.16.2.1
llavadoria: 2.2.2.2 / 2.2.4
llavadories: 2.2.4
llavadorios: 2.2.4
llavadoriu: 2.2.2.2 / 2.2.4 / 2.16.2.1
llavmonos: 3.7.2
llavar: 1.7.5.1
L..lavayos: ap. 1
Llavayos: ap. 1
llaves: 2.15.1.4 / 3.2.4 / 3.4.1
Llaviana: 1.7.17 / ap. 1 / ap. 2 /
ap. 3.2 / ap. 3.2.3
L..laviu: ap. 3.2.1
lleccin: 1.8.5.2

lleche: 1.4.3.1 / 1.7.3 / 2.2.2.7 /


2.13.8 / 3.5.2.1
*llechi: 1.4.3.1
llector: 1.7.17.1
llectura: 1.7.17.1
llegal: 1.7.17.1 / 1.7.17.2
llegando: 2.13.8
llegar: 2.13.7
lleg: 3.5.2.1
llei: 1.2.1.1 / 1.6.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4
lleicin: 1.7.17.1 / 1.8.5.2
lleis: 2.2.3.1 / 2.2.4
L..lena: ap. 1 / ap. 2
*El Llenu: ap. 1
llende: 2.2.3.1
llendes: 2.2.3.1
llentes: 1.7.17.1
llenteyes: 1.9.4
llentu: 1.7.17.1
llea: 1.7.15 / 2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.4.2
/ 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.2 / 2.5.3 /
3.5.2.1
Llen: 1.7.17.1 / ap. 15
llpara: 1.7.17.1
llepra: 1.7.17.1
lles: 2.10.2
lletana: 1.7.17.1
lletricid: 1.7.17.1
lletricista: 2.16.2.3
lltricu: 1.7.17.1
lleucemia: 1.7.17.1
lleva: 3.1.1.2 / 3.1.1.3
llevantase: 3.6.2.2
lleve: 3.6.1.5
llvelu: 3.6.2.1
lleven: 3.6.2.2
llev: 1.9.1.4
llevvoslo: 1.9.1.4
llexa: 1.7.12.2

llexiona: 1.7.12.2
llexislar: 1.7.17.1
lliberal: 1.7.17.1
llibert: 1.7.17.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4
llibertaes: 2.2.3.1 / 2.2.4
llibre: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1 /
2.3.4.3 / 2.3.5
llibrera: 2.16.2.1 / 3.5.2.1
llibres: 2.3.1.1 / 2.3.3.1 / 2.3.5
llibros: 2.9.2 / 3.6.2.2
llibru: 1.9.4 / 2.6.5 / 2.13.6.2
llicntropu: 1.7.17.1
llicencia: 1.7.17.1
llicenciada: 2.2.2.2 / 2.2.3.2
llicenciaes: 2.2.3.2
llicenciaos: 2.2.1.2
llicenciu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2
llicu: 1.7.17.1
llcitu: 1.7.17.1
llicor: 1.7.17.1
llimaces: 2.2.1.1
llimaz: 1.7.10.2 / 2.2.1.1
llimbu: 1.7.17.1
llimpimeles: 3.6.5.2 / 3.6.5.3
llimpiar: 3.6.5.2 / 3.6.5.3
llimpio: 3.5.2.5 / 3.5.2.8
llimpiu: 1.7.13
llingua: 1.7.17.2 / 2.2.3.1
llinguatu: 2.16.2.1
llinguaxe: 1.7.17.1
llinges: 2.2.3.1
llingina: 1.9.3
llingstica: 1.7.17.1
llinia: 1.7.17.1
llinterna: 1.7.17.1
llira: 1.7.17.1
llricu: 1.7.17.1
lliriu: 1.7.18
lliteral: 1.7.17.1
281

lliteratura: 1.7.17.1
llitru: 1.7.17.1
lliturxa: 1.7.17.1 / 1.8.13.1
llo: 2.10.2
lloba: 2.2.2.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4
llobercu: 1.3.1.1
llobes: 2.2.3.1 / 2.2.4
llobn: 1.3.1.1
llobos: 1.4.2.2 / 2.2.1.1 / 2.2.4
llobu: 1.3.1.1 / 1.4.2.1 / 1.7.5.2 /
2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.4
.l.lobu: 1.1.3
llocal: 1.7.17.1
llocalid: 1.7.17.1
llocomotora: 1.7.17.1
llocura: 2.16.2.1
llogaritmu: 1.7.17.1
llombrices: 2.2.3.1
llombriz: 2.2.3.1
llonxit: 1.7.17.1
lloe: 2.12.2
lloe: 1.7.15 / 2.8.1
lloriame: 1.8.11.3
Lloro: ap. 3.2
Lloroi: ap. 3.1
llos: 2.10.2
*La Llosa: ap. 1
llotera: 1.7.17.1
llover: 1.3.2.2
lloviscar: 2.16.2.2
llovisquiar: 2.16.2.2
llxicu: 1.7.17.1
L..luarca: 1.1.3 / ap. 1
llu: 2.10.2
*llubercu: 1.3.1.1
*llubn: 1.3.1.1
Lluca: 2.15.1.4
llueca: 2.2.3.1
lluengu: 1.7.17.2
282

llueques: 2.2.3.1
llueu: 1.4.2.1 / 2.12.1.3 / 2.12.3
llueu: 1.6.2.1
llueve: 1.3.2.2
Llugs: ap. 6
Llugo: ap. 3.2
Llugones: ap. 3.1.6
Lluis: 2.15.1.2
L..lumaxu: ap. 15
llume: 2.2.1.6
lluminaria: 1.7.17.1
lluminosu: 1.7.17.1
lluna: 1.7.17 / 1.7.17.2
L..luna: ap. 15
llunar: 1.7.17.1
llunes: 2.2.1.3 / 2.2.4
lluriame: 2.16.2.1
llustru: 1.7.17.1
llutu: 1.7.17.1
*lluver: 1.3.2.2
lluxu: 1.7.17.1
lluxuria: 1.7.17.1
lluz: 3.6.1.5 / 3.6.2.1
-l..ly: 2.10.2
-l..lys: 2.10.2
-lm-: 1.8.7.3
lo: 1.9.4 / 2.10.2 / 2.12.10.2 / 3.2.1.1
/ 3.5.2.8 / 3.5.2.9 / 3.5.2.10
lo: 1.9.12 / 1.9.4 / 2.1.1 / 2.3.7.2 /
2.8.1 / 2.9.2 / 2.12.11 / 3.1.1.4 /
3.1.7.1 / 3.5.1.2 / 3.5.2.8 / 3.5.2.9
/ 3.5.2.10 / 3.6.1.1 / 3.6.2.2 /
3.6.4.1 / 3.6.5.2
lo mesmo (de)... que: 2.3.7.2
local: 1.7.17.1
localid: 1.7.17.1
locomotora: 1.7.17.1
logaritmu: 1.7.17.1
Lombarda: 1.7.17.1

Londres: 1.7.17.1 / ap. 15.1


los: 1.9.4 / 2.10.2 / 2.12.10.2 /
3.2.1.1
los: 1.9.12 / 2.1.1 / 2.2.1.1 / 2.2.1.2
/ 2.2.1.3 / 2.2.1.4 / 2.2.1.5 /
2.3.7.2 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.3 /
2.9.2 / 2.13.6.1 / 2.13.6.3 / 2.13.8
/ 2.15.1.3 / 3.1.4.2 / 3.5.2.10 /
3.6.2.2 / 3.6.5.3 / 3.8.3
los mios: 2.5.2
los nuesos: 2.5.2
los nuestros: 2.5.2
los sos: 2.5.2
los sos: 2.5.2
los tos: 2.5.2
los vuesos: 2.5.2
los vuestros: 2.5.2
-loxa: 1.7.12.2
lxica: 1.9.1.5
lxicamente: 1.9.1.5
lxicu: 1.7.17.1
lu: 1.9.4 / 2.10.2 / 2.12.10.2
lu: 3.3.4 / 3.5.1.2 / 3.5.2.10 / 3.6.1.3
/ 3.6.2.2 / 3.6.4.2
*lu: 3.6.1.5
luxu: 1.7.17.1
luxuria: 1.7.17.1
-lv-: 1.8.7.3
m: 1.1.1 / 1.7.13 / 1.8.10 / 1.8.10.1
/1.8.10.2
/m/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.13
m: 3.1.3
m: 3.1.3
ma: 1.9.1.7 / 1.9.12 / 2.2.2.4
machacando: 2.13.6.1
madalena: 1.8.8.2
madis: 2.15.2
Madrid: ap. 15.1

madura: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5 /


3.5.2.1
madures: 2.3.3.2 / 2.3.5
maduro: 2.3.5 / 3.5.2.1
maduros: 2.3.1.2 / 2.3.5
maduru: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.5
magar: 3.6.2.2
magar que: 2.14.1
magdaleniense: 1.8.8.1
magma: 1.8.8.1
magnesiu: 1.7.8.1 / 1.8.8.1
maz: 1.9.1.3 / 2.2.1.1 / 2.13.8
mazos: 2.2.1.1
mal: 2.12.4
mal: 2.12.11 / 2.3.6.2 / 3.6.1.2
mal a gustu: 2.12.13.3
mala: 2.3.2.1 / 2.3.3.1 / 2.3.5
malaya: 2.15.2
males: 2.3.3.1 / 2.3.5
maleta: 2.9.2
malinu: 1.8.8.2
malo: 2.3.4.1 / 2.3.5 / 3.5.2.1 /
3.5.2.2 / 3.5.2.7 / 3.5.2.8 /
3.5.2.11
malos: 2.3.1.1 / 2.3.5
malpenes: 2.12.5
malu: 2.3.7.2
malu: 2.3.1.1 / 2.3.2.1 / 2.3.4.1 /
2.3.5 / 3.6.1.5 / 3.6.2.1
mancadura: 2.16.2.1
mandar: 3.6.4.1
mandaron: 3.6.2.2 / 3.6.5.1 / 3.6.5.3
*mandronlos: 3.6.5.1
mandvosles: 3.6.4.1
mand: 1.9.1.4 / 3.1.7.3
mandlu: 1.9.1.4
manera: 2.8.1
manes: 2.2.3.1 / 2.2.4
283

mangun: 1.9.1.1 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1 /


2.16.2.1
manguana: 2.3.2.1
manguanes: 2.3.1.1
mana: 1.7.7
maniella: 1.7.7
maniya: 1.7.7
mano: 1.4.2.2
mano: 2.2.3.1 / 2.2.4
maana: 2.12.3
maana: 2.13.6.1 / 3.5.2.1
maanes: 3.5.2.2 / 3.5.2.7 / 3.7.2
mar: 2.2.2.7
maraones: 2.2.1.4
marava: 1.7.7
maraviya: 1.7.7
marcharon: 1.9.1.7
mareaxe: 2.16.2.1
Mara: 1.2.1.2 / 2.15.1.2 / 2.15.1.4 /
3.6.2.2 / 3.7.2
mariellu: 1.7.13 / 3.3.4
Marina: 1.9.1.3
martes: 2.2.1.3
marxe: 1.8.11.3
mas: 1.9.1.7 / 2.14.1
ms: 1.9.1.7 / 2.12.5
ms: 1.9.11 / 2.3.7.2 / 2.12.11 /
3.1.7.1 / 3.1.7.4 / 3.5.2.1 / 3.5.2.9
ms...que: 2.3.7.2
masque: 2.14.1
matala: 3.7.1
maurecer: 1.6.1 / 2.16.2.2
maxa: 1.8.13.1
maxest: 1.8.13.2
maxestticu: 1.8.13.2
mxicu: 1.8.13.1
maxilar: 1.8.14.1
La Maxa: ap. 15
mayor: 2.3.7.2
284

mayor: 3.3.4
mayu: 1.7.7
mazanal: 2.2.2.7 / 2.16.2.1
mazanes: 1.9.11 / 3.6.2.2
mazcaya: 2.16.2.1
me: 2.10.2 / 3.1 / 3.1.3
me: 2.6.4 / 2.8.1 / 2.9.2 / 2.12.11 /
3.5.2.3 / 3.6.1.3 / 3.6.2.2 / 3.6.5.2
/ 3.6.5.3
meca: 2.15.2
mecer: 2.16.1.1
medio: 3.6.2.2
*medir: 1.3.8.1
medrana: 1.3.3.2
medrosu: 1.3.3.2
Melendreros: ap. 3.2.3
melgueru: 1.3.3.2
*melitar: 1.3.7.2
memorndum: 1.8.10.2
-men: 1.8.11.3
*menistru: 1.3.7.2
menor: 2.3.7.2
menos: 2.12.5 / 2.13.7
menos: 2.3.7.2 / 3.6.2.2
menos...que: 2.3.7.2
mentanto: 2.12.3
mentanto: 2.12.1.1
-mente: 1.9.1.5 / 2.12.12 / 2.16.2.1
mentira: 3.1.1.4
-mentu: 2.16.2.1
menuda: 3.5.2.1
menudo: 3.5.2.1 / 3.5.2.8 / 3.5.2.9
*menutu: 1.3.7.2
merca: 2.13.8 / 3.7.1
mrca-y: 3.5.2.1
mercar: 1.3.4.1 / 3.5.2.1
mercera: 3.5.2.1
merco: 1.3.4.1
merclu: 2.13.6.2

Mer: ap. 10
merendar: 1.3.4.2
merez: 3.6.2.2
meriendo: 1.3.4.2
merqu: 2.8.1
mesa: 3.5.2.1
mesma: 2.6.1
mesma: 3.5.1.1
mesmamente: 2.12.4
mesmes: 2.6.1
mesmo: 2.6.1
mesmo: 2.3.7.2 / 3.5.1.1
mesmos: 2.6.1
mesmu: 2.6.1
mesmu: 3.5.1.1
mesories: 2.2.3.4
Mestas: ap. 1
Les Mestes: ap. 1
met: 2.13.7
metanes: 2.13.7
metanos: 2.13.7
meteoroloxa: 1.6.3.2
met: 3.2.4
metles: 3.2.4
meti: 3.4.1
meto: 3.5.2.1
metise: 2.13.8
metro: 1.4.2.2
metro: 2.2.1.1
meyor: 2.3.7.2 / 2.12.4
meyores: 2.15.1.3
mi: 2.10.1
ma: 2.5.1.2
miaguida: 2.16.2.1
miaguu: 2.16.2.1
mialma: 2.15.2
miniques: 2.15.2
miniques: 1.9.1.2
midir: 1.3.8.1

mido: 1.3.8.1
*midrana: 1.3.3.2
*midrosu: 1.3.3.2
miel: 1.3.3.2 / 2.2.1.6
*mielgueru: 1.3.3.2
mientes: 3.6.2.2
-mientu: 2.16.2.1
mieos: 2.2.1.2
*miercar: 1.3.4.1
Mieres: 3.8.4 / ap. 1 / ap. 2 / ap. 3.2
mes: 2.5.1.2
mieu: 1.3.3.2 / 1.6.2.1 / 1.9.1.1 /
2.2.1.2
migayu: 2.6.6
migo: 1.4.2.2
Miguel: 2.12.1.2
mil: 2.7.1.1 / 2.7.1.3 / 2.7.1.4
mil: 2.13.6.2
mil doscientes: 2.7.1.3
mil novecientos noventa y ocho:
2.7.1.3
milagru: 1.7.17.2
milsimu: 2.7.2
militar: 1.3.7.2
milln: 2.7.1.1
millonsimu: 2.7.2
min: 2.10.1
min: 3.6.1.2
mineru: 2.16.2.1
ministru: 1.3.7.2
minutu: 1.3.7.2
mio: 2.5.1.1
mio: 2.5.1.1
mo: 2.5.1.2
mios: 2.5.1.1
mos: 2.5.1.2
mira: 2.9.3
Miranda: ap. 1
*mirindar: 1.3.4.2
285

mirme: 2.12.12
mu: 2.5.1.2
mu: 2.5.1.2
-mn-: 1.8.10.1
mn-: 1.8.2.1
mnemotunicu: 1.8.2.1
moces: 2.3.3.1 / 2.3.3.3
moler: 1.3.2.2
moln: 2.2.1.1
El Moln: ap. 4
molinos: 2.2.1.1
molisti: 1.9.4
Moncu: ap. 10
Monesteriu dErmu: ap. 8
monte: 1.4.3.1 / 2.2.1.1
monts: 2.16.2.1
montes: 2.2.1.1
Los Montes: ap. 3.1.6
*monti: 1.4.3.1
moos: 2.2.1.2
Morea dAyer: ap. 8
morgaces: 2.2.3.4
morrer: 1.3.2.2
morri: 3.6.2.2
mos: 2.10.2
mos: 1.9.1.7
moto: 1.4.2.2
moto: 2.2.3.1 / 2.2.4
motos: 2.2.3.1 / 2.2.4
mou: 2.2.1.2
movimientu: 2.16.2.1
movo: 3.5.2.11
moyada: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5 /
3.5.1.1
moyadura: 2.16.2.1
moyaes: 2.3.3.2 / 2.3.5
moyao: 2.3.4.1 / 2.3.5 / 2.13.6.1 /
3.5.1.1 / 3.5.2.1
moyaos: 2.3.1.2 / 2.3.5
286

moyar: 1.3.2.2 / 1.7.13


moyu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.4.1 /
2.3.5 / 3.5.1.1
moza: 2.3.3.1 / 2.3.3.3
mozaca: 2.16.2.1
mozcar: 1.7.10.2
mozos: 2.3.1.3
mozu: 2.3.1.3 / 2.3.2.3
muela: 1.3.9.1
muelina: 1.3.9.1
muel-lo: 1.9.4
muelo: 1.3.2.2
muelona: 1.3.9.1
mueluca: 1.3.9.1
muerro: 1.3.2.2
muyalo: 3.6.3.1
mueyo: 1.3.2.2
mui: 2.3.7.3 / 2.12.5
mui: 2.3.7.3 / 2.12.12 / 3.5.2.1
*muler: 1.3.2.2
*El Muln: ap. 4
multa: 3.6.2.2
muncha: 2.6.1
muncha: 1.2.1.1 / 2.12.11 / 3.5.2.1
munchay: 3.3.2
munches: 2.6.1
munches: 2.11.2.2
muncho: 2.3.7.3 / 2.6.1 / 2.12.5
muncho: 2.3.7.3 / 2.12.1.2 / 3.6.4.2 /
3.6.5.2 / 3.6.5.3
munchos: 2.6.1
munchos: 3.6.2.2
munchu: 2.6.1
munchu: 2.12.1.2
mundu: 3.6.3.2
muria: 2.13.8
murnia: 1.6.1
murniu: 3.6.2.2
*murrer: 1.3.2.2

museos: 1.6.3.3 / 2.2.1.2


musu: 1.6.3.3 / 2.2.1.2
*muyar: 1.3.2.2
muyer: 1.1.5 / 1.2.1.2 / 1.7.7 / 2.2.2.4
/ 2.3.2.3 / 2.3.3.1 / 3.3.4 / 3.6.2.2
/ 3.8.3
muyeraza: 2.16.2.1
muyeres: 2.3.3.1 / 3.8.3
muyyer: 1.1.5
n: 1.1.1 / 1.7.14 / 1.7.19.1 / 1.8.11
/1.8.11.2 / 1.8.11.3
n-: 1.5.5 / 1.7.15 /1.8.2.1
-n-: 1.8.8.2
-n: 1.8.11.1.9.1.1
/n/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.14
/n/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.15
n: 3.1.5
n: 3.1.5 / 3.2.4 / 3.2.9.2
nandecha: 2.12.13.3
na: 3.2.1.1
na: 2.11.2.2 / 3.5.2.1
nacencia: 2.16.2.1
naci: 1.7.10.1
nacismu: 1.7.10.1
nada: 2.6.1 / 2.6.6 / 2.12.5 / 3.5.2.5
nada: 3.3.4 / 3.5.2.5 / 3.6.2.2 /
3.6.3.3
naftalina: 1.7.9 / 1.8.9
naguaben: 3.6.5.1 / 3.6.5.3
*nagubenles: 3.6.5.1
naguando: 3.3.4
naguar: 1.5.5
naguar por: 2.13.6.2
naide: 2.6.1
naide: 2.13.7
El Naln: ap. 10
nami: 2.12.5 / 2.14.1
nams: 2.12.5
nams que: 2.14.1
v

namorase: 1.5.5
namoriscar: 2.16.2.2
namorisquiar: 2.16.2.2
naquel: 3.2.6
naqul: 3.2.6
naquella: 3.2.6
naquella: 3.6.1.2
naquelles: 3.2.6
naquelli: 3.2.6
naquello: 3.2.6
naquellos: 3.2.6
naqullos: 3.2.6
nariz: 1.7.15
naspiar: 1.5.5
natural: 1.7.15
naufraxu: 1.7.15 / 1.8.13.1
Nava: ap. 3.1
Naveces: ap. 3.1.6
Navia: ap. 3.1.1
nazi: 1.7.10.1
nazismu: 1.7.10.1
ne: 2.15.1.1 / 2.15.1.4
ne: 2.15.1.4
nctar: 1.8.5.1
negaron: 3.6.2.2
nel intre: 2.12.13.2
nel: 1.9.1.7 / 3.2.1.1 / 3.2.1.2
nel: 2.12.1.2 / 3.2.9.1 / 3.4.2 / 3.6.2.2
nl: 1.9.1.7 / 3.2.5
nel mediu de: 2.13.7
nella: 3.2.5
nelles: 3.2.5
nelli: 3.2.5
nello: 3.2.5
nellos: 3.2.5
nemotunicu: 1.8.2.1
nengn: 2.6.1 / 2.6.3
nengn: 3.6.2.2 / 2.6.3
nenguna: 2.6.1
287

nengunes: 2.6.1
nenguno: 2.6.1
nengunos: 2.6.1
nengunu: 2.6.1 / 2.6.3
nengunu: 2.6.3
*nengunu: 2.6.3
nenyures: 2.12.2
nenyuri: 1.4.3.2 / 2.12.2
nea: 2.2.2.1 / 2.2.3.1 / 2.3.6.1 /
2.3.6.2 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.2 /
2.5.3
nees: 2.2.3.1 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 /
2.5.2 / 2.5.3
nen: 1.3.3.1 / 2.16.2.1
neos: 1.4.2.2 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 /
2.5.2 / 2.5.3 / 3.6.2.2
neu: 1.2.1.2 / 1.3.3.1 / 1.4.2.1 /
2.2.2.1 / 2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.5.1.1
/ 2.5.1.2 / 2.5.2 / 2.5.3 / 2.5.4 /
2.12.1.2 / 3.1.7.3
neolliberal: 2.16.1.2
nes: 3.2.1.1
nesa: 3.2.6
neses: 3.2.6
nses: 3.2.6
nesi: 3.2.6
nesi: 3.5.2.5 / 3.6.3.2
nsi: 3.2.6
neso: 3.2.6
neso: 2.6.4
nesos: 3.2.6
nsos: 3.2.6
nesta: 3.2.6
nesta: 3.5.2.5
nestes: 3.2.6
nesti: 3.2.6
nsti: 3.2.6
nesto: 3.2.6
288

nestos: 3.2.6
neumticu: 1.8.2.2
neumoloxa: 1.8.2.2
neumona: 1.8.2.2
neuroloxa: 1.7.15
nevada: 2.16.2.1
nexu: 1.8.14.1
Nivares: ap. 10
nin: 2.14.1 / 2.15.1.1
nin: 3.6.2.2
nina: 2.15.1.1
*nin: 1.3.3.1
nisos: 1.9.11
niundes: 2.12.2
nn: 1.8.11.1
no: 1.3.1.3 / 3.7.2
no: 3.2.1.1 / 3.2.1.2
no que cinca: 2.13.7
no que se refier a: 2.13.7
no referente a: 2.13.7
nocherniegu: 1.3.1.2
nomu: 1.8.2.1
non: 2.12.7 / 2.12.11
non: 2.12.11
nonu: 2.7.2
norabona: 1.5.5
noramala: 1.5.5
normativu: 1.7.15
nos: 1.9.1.7 / 2.10.2 / 3.2.1.1 / 3.7.2
nos: 3.6.1.5 / 3.6.2.1 / 3.6.2.2 /
3.6.4.1
ns: 1.9.1.7 / 2.10.1
ns: 1.4.2.2
noseoloxa: 1.8.2.1
nosotres: 2.10.1
nosotros: 2.10.1
nosticismu: 1.8.2.1
nsticu: 1.8.2.1

notes: 3.5.2.1
novecientos -es: 2.7.1.1
noventa: 2.7.1.1
noventenu: 2.7.2
novenu: 2.7.2
ns: 1.8.12.4
-nsc-: 1.8.12.4
-nsp-: 1.8.12.4
-nst-: 1.8.12.4
*nu: 1.3.1.3
nube: 1.7.15
*nucherniegu: 1.3.1.2
nueche: 1.3.1.2 / 1.3.9.1 / 1.4.3.1 /
1.6.1
*nuechi: 1.4.3.1
nuechina: 1.3.9.1
nuechiquina: 1.3.9.1
nuechona: 1.3.9.1
nuedu: 1.7.15
nuera: 2.2.2.4
nuesa: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nueses: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nueses: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nueso: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nueso: 2.5.1.1
nuesos: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nuestra: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nuestra: 3.5.1.1
nuestres: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nuestro: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nuestro: 3.5.1.1
nuestros: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nuestru: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nuestru: 3.5.1.1
nuesu: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
nueve: 2.7.1.1
nuevn: 1.3.9.1
nuevn: 1.3.9.1

nuevu: 1.3.9.1
nuevucu: 1.3.9.1
nun: 1.9.1.7 / 2.12.7 / 2.12.11 / 3.2.4
/ 3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.6.4.2
nun: 1.2.1.2 / 1.9.4 / 1.9.11 /1.9.12 /
2.6.3 / 2.6.4 / 2.8.1 / 2.9.2 /
2.11.2.2 / 2.12.11 / 2.13.6.2 /
2.13.7 / 2.15.1.2 / 2.15.1.4 /
3.1.1.4 / 3.1.3 / 3.1.7.3 / 3.2.4 /
3.3.4 / 3.5.2.1 / 3.5.2.3 / 3.5.2.5 /
3.5.2.11 / 3.6.1.1 / 3.6.1.2 /
3.6.1.3 / 3.6.2.2 / 3.6.3.3 / 3.6.4.1
/ 3.6.4.2 / 3.6.5.3
nn: 1.9.1.7 / 3.2.4
nn: 3.2.4
nuna: 3.2.4
nuna: 3.2.4
nunca: 2.12.3
nunca: 2.6.7 / 2.11.2.2 / 3.6.2.2
nunes: 3.2.4
nunes: 3.2.4
nuno: 3.2.4
nuno: 3.2.4
nunos: 3.2.4
nunos: 3.2.4
nunu: 3.2.4
nunu: 3.2.4
: 1.1.1 / 1.7.15
-: 1.7.15
ariguda: 2.16.2.1
ariz: 1.7.15
ube: 1.7.15
uedu: 1.7.15
utica: 1.9.1.2
o: 1.1.1 / 1.3.1 / 1.3.1.1 / 1.3.2 /
1.3.2.1 / 1.3.9 / 1.7.4.1 / 1.7.8.1 /
1.7.10.2 / 1.9.1.8 / 2.14.1
o: 1.9.1.8 / 2.12.12
289

: 1.9.1.8
-o: 1.4.2 / 1.4.2.2 / 2.2.1.1 / 2.2.3.1
/ 2.3.4.1 / 2.3.4.2 / 2.3.4.4 /
2.3.6.1 / 2.11.2.2 / 2.12.1 /
2.12.1.1 / 2.12.1.2 / ap. 3.2 /
ap. 3.2.2
/o/: 1.1.1 / 1.2 / 1.3
[-o]: 2.2.1.1
obcecu: 1.8.6.1
observar: 1.8.6.1
obtusu: 1.8.6.1
obviu: 1.8.6.1
ocalital: 1.8.3.2
ocalitu: 1.8.3.2
ochenta: 2.7.1.1
ochentenu: 2.7.2
ocho: 1.4.2.2 / 2.7.1.1
ochocientos -es: 2.7.1.1
octaedru: 1.7.4.1
octavu: 2.7.2
*ofecina: 1.3.7.2
oficina: 1.3.7.2 / 3.5.2.4
ofrez: 3.6.1.2
oftalmoloxa: 1.8.9
oh: 2.15.2
oh: 1.7.20
oi: 2.15.1.1
/oi/: 1.6.1
omnvoru: 1.8.10.1
-n: 1.3.9.1 / 2.2.1.1 / 2.3.1.1 /
2.3.4.4 / 2.16.2.1
once: 2.7.1.1
oncenu: 2.7.2
onde: 1.9.7.1 / 2.8.1 / 2.12.2
onde: 2.8.1 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
onde quiera: 3.3.4
onde quiera: 3.3.4
nde: 1.9.1.7 / 2.9.1
nde: 2.9.2 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
290

ondequiera: 2.12.2 / 3.3.4


ondequiera: 3.3.4
-ones: 2.2.1.1 / 2.3.1.1
-ono: 2.3.4.4
-onos: 2.2.1.1 / 2.3.1.1
-oos: 2.2.1.2
opiniones: 2.5.3
oportunista: 2.3.1.1
oportunistes: 2.3.1.1
-or: 2.16.2.1
orbayada: 2.2.3.2 / 2.16.2.1
orbayaes: 2.2.3.2
orbayu: 3.1.1.1
-oriu: 2.16.2.1
orixe: 1.8.11.3
-os: 2.2.1.1 / 2.2.3.1 / 2.3.1.1 /
ap. 3.2.3
*oscuru: 1.3.3.3
Oseya de Sayambre: ap. 15
osxenu: 1.8.14.2
-osu: 2.16.2.1
otra: 2.6.1
otramiente: 2.12.12
otres: 2.6.1
otro: 2.6.1
otro: 3.2.4 / 3.5.1.2
otros: 2.6.1
otros: 2.3.7.2
otru: 2.6.1
otru: 2.13.6.2
-ou: 2.2.1.2
-u: 2.2.1.2
/ou/: 1.6.1
oveya: 2.2.2.4
oxal: 2.15.2
oxecin: 1.8.6.2
oxetivu: 1.8.6.2
oxetu: 1.8.13.2 / 1.8.6.2
xidu: 1.8.14.1

oxxenu: 1.8.14.2
oyer: 1.7.7
p: 1.1.1 / 1.7.1 / 1.7.13 / 1.8.3 /
1.8.3.1
/p/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.1
p: 3.1.6
p: 3.1.6
pa: 1.9.1.7 / 2.13.1 / 2.13.2 / 2.13.3 /
3.1 / 3.1.6 / 3.2.1.1
pa: 2.12.10.2 / 2.13.2 / 2.13.3 /
3.2.9.2 / 3.5.2.1 / 3.6.2.2
pa en: 2.13.8
pa en: 2.13.8
pa + ente: 2.13.8 / 3.2.7
pa la: 3.2.1.2
pa les: 3.2.1.2
pa lo: 3.2.1.2
pa los: 3.2.1.2
p: 1.9.1.7
p: 1.9.12 / 2.2.2.4
pacin: 2.13.6.1
pactu: 1.8.5.2
paecen: 3.6.2.2
paeci: 3.5.2.3
paez: 1.7.10.2 / 3.5.2.4 / 3.6.2.2
paeza: 2.12.11
paezme: 3.5.2.1 / 3.6.4.1
pagbala: 3.6.2.2
paisaneta: 2.16.2.1
pal: 3.2.1.1
palabra: 1.7.17.2
pallabra: 1.7.17.2
palomba: 3.3.4
pan: 1.2.1.2 / 1.9.4 / 2.13.7
pana: 3.8.1
panadera: 2.2.2.2 / 2.2.3.2 / 2.2.4
panaderes: 2.2.3.2 / 2.2.4
panaderos: 2.2.1.2 / 2.2.4
panaderu: 2.2.1.2 / 2.2.2.2 / 2.2.4

pantaln: 2.2.1.5
pantalones: 2.2.1.5
pantasma: 2.2.2.6
pante: 2.13.8 / 3.2.7
pante: 2.13.8
papa: 2.2.2.3
papel: 3.5.2.1
papeles: 2.13.6.1
papesa: 2.2.2.3
papiroflexa: 1.8.14.1
parages: 2.2.1.3
parara: 3.1.7.3
parea: 2.11.2.2
parecencia: 2.16.2.1
parienta: 2.3.2.1 / 2.3.5
pariente: 2.3.2.1 / 2.3.5
parientes: 2.3.5
Pars: ap. 15.1
parllar: 1.7.17.2 / 1.7.19.1
parque: 2.13.6.1
Parres: ap. 3.1
parrocha: 1.7.3
partida: 2.2.3.2
partidino: 2.16.2.5
partes: 2.2.3.2
parto: 2.16.2.5
partos: 2.2.1.2
partu: 1.9.1.3 / 2.2.1.2
pas: 1.9.1.7
pasa: 3.4.1
pasar: 2.13.7 / 3.3.4
pas: 2.13.6.2 / 3.5.2.4 / 3.6.2.2
pastien: 3.4.1
patacal: 2.16.2.1
patalexar: 2.16.2.2
pataques: 3.8.1
pataya: 2.16.2.1
pautu: 1.8.5.2
291

pxina: 1.8.13.1
paxu: 1.7.1 / 1.7.12
Paxumal: ap. 8.3
paya: 1.7.7
payariega: 2.16.2.1
-pc-: 1.8.3.2
pe: 1.1.1
pedagxicu: 1.8.13.1
*pedir: 1.3.8.1
peh: 3.2.8
pel: 3.2.1.1
pel: 2.13.6.1 / 2.13.6.3 / 3.2.9.1
pela: 3.2.1.1
pela: 1.9.11 / 2.13.6.1 / 3.5.2.1 /
3.5.2.4
pelanes: 2.3.1.3 / 2.3.4.3 / 2.3.5
peles: 3.2.1.1
peles: 2.13.6.1 / 3.5.2.2 / 3.5.2.7 /
3.7.2
pelgar: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1
pelgares: 2.3.1.1 / 2.3.3.1
pelcula: 2.12.12 / 3.3.4
peligru: 1.7.17.2 / 3.3.4
pell: 3.2.8
pell: 3.2.8
pelo: 1.4.2.2 / 3.2.1.1
pelo: 2.2.1.1 / 2.13.6.1
pelos: 3.2.1.1
pelos: 2.13.6.1
pelu: 2.2.1.1
peluda: 2.3.2.2 / 2.3.3.2 / 2.3.5
peludes: 2.3.3.2 / 2.3.5
peludo: 2.3.5
peludos: 2.3.1.2 / 2.3.5
peludu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.3.5
pembaxo: 3.2.8
pende: 3.2.8
penriba: 3.2.8
pensatible: 2.16.2.1
292

pente: 2.13.8 / 3.2.7


pente: 2.13.8
Peamellera: ap. 4
Peeres: ap. 10
peor: 2.3.7.2 / 2.12.4
pequea: 1.3.3.1
pequen: 1.3.3.1
pequeu: 2.3.7.2
pequeu: 2.8.1
pequ: 3.2.8
per: 2.13.1 / 2.13.6 / 2.13.6.1 /
2.13.6.3 / 3.2.1.1 / 3.2.8
per: 2.12.10.2 / 2.13.6.1 / 2.13.6.3 /
2.15.1.4 / 3.2.9.2 / 3.6.3.1
per-: 1.9.1.8 / 2.3.7.3 / 2.16.1.1
per + ente: 3.2.7
per abaxo: 3.2.8
per all: 3.2.8
per arriba: 3.2.8
per eh: 3.2.8
per ell: 3.2.8
per embaxo: 3.2.8
per ende: 3.2.8
per enriba: 3.2.8
per + abaxo: 3.2.8
per + all: 3.2.8
per + arriba: 3.2.8
per + eh: 3.2.8
per + ell: 3.2.8
per + embaxo: 3.2.8
per + ende: 3.2.8
per + ente: 2.13.8
per ente medies de: 2.13.7
per + enriba: 3.2.8
per + equ: 3.2.8
per equ: 3.2.8
per mediu de: 2.13.7
pera: 3.5.2.1
peracabar: 2.16.1.1

peral: 2.2.2.7
perbaxo: 3.2.8
perbin: 1.9.1.8
perblancu: 2.3.7.3
perceicin: 1.8.3.2
percepcin: 1.8.3.2
perclara: 3.6.2.2
perclaro: 3.5.2.11
percomer: 2.16.1.1
peres: 1.9.11
perfeccin: 1.8.5.2
perfectu: 1.8.5.2
perfeicin: 1.8.5.2
perfu: 1.9.1.8
perfeutu: 1.8.1.2 / 1.8.5.2
perguapu: 2.3.7.3
perh: 3.2.8
pero: 1.4.2.2 / 2.14.1
pero: 1.9.4
perprietu: 2.3.7.3
perra: 1.7.19
perres: 3.4.1
perriba: 3.2.8
perroxu: 2.3.7.3
perru: 2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3 /
3.6.2.2
perrucu: 2.16.2.1
persi: 1.9.1.2
persn: 1.9.1.8
persones: 2.6.4
perspectiva: 1.8.5.2
perspeutiva: 1.8.12.5 / 1.8.5.2
peruyu: 2.16.2.1
pescal: 1.3.3.2 / 2.2.2.7 / 2.16.2.1
pescallu: 2.10.2
pescar: 1.3.4.1
pesco: 1.3.4.1
pescozada: 1.3.1.2
pescuezu: 1.3.1.2

*pescuzada: 1.3.1.2
pese a: 2.13.7
pesetes: 2.13.6.2
pesllar: 1.3.4.2 / 1.7.17 / 1.7.17.2
pete: 3.6.2.2
pex: 2.2.1.1
pexe: 2.2.1.1
pexes: 2.2.1.1
peyorativu: 1.8.13.2
picafayes: 2.2.1.3
picar: 3.6.5.1
picate: 3.6.5.1 / 3.6.5.3
Los Picos de Candipuercu: ap. 7.2
picudu: 2.16.2.1
pidi: 3.1.1.4
pidir: 1.3.8.1
pido: 1.3.8.1
pdolo: 3.6.2.2
piedra: 1.3.9.1 / 3.5.2.1
Piedramuelle: ap. 3.1
piedrina: 1.3.9.1
piedrona: 1.3.9.1
piedruca: 1.3.9.1
pies: 3.6.3.3
*piescal: 1.3.3.2
*piescar: 1.3.4.1
piescos: 1.9.11
piescu: 1.3.3.2
*piesllar: 1.3.4.2
piesllo: 1.3.4.2
pigmentu: 1.8.8.1
Piloa: ap. 1 / ap. 2
pioyu: 1.6.1
*piquin: 1.3.3.1
*piscar: 1.3.4.1
*pisllar: 1.3.4.2
plganu: 1.9.1.1
plepa: 1.7.1
plizcos: 3.6.2.2
293

plizcu: 2.6.6
pn-: 1.8.2.2
-pn-: 1.8.3.1
poblacin: 1.3.1.2
poblar: 1.3.2.2
poca: 2.6.1
poco: 2.6.1 / 2.12.5
poco: 2.12.1.2 / 2.12.12 / 3.6.4.1
pocon: 1.3.1.1
pocos: 2.6.1
pocu: 2.6.1
pocu: 1.3.1.1 / 2.12.1.2
poder: 1.3.2.2
poda: 2.8.1
pol: 3.2.1.1
pol: 2.13.6.3
pola: 3.2.1.1
pola: 2.13.6.2 / 3.2.9.1
pola mor de: 2.13.6.2
pola mor de: 2.13.7
poles: 3.2.1.1
pola: 1.7.7
polpticu: 1.8.3.1
poltico-relixosu: 1.4.2.2 / 1.9.1.6 /
1.9.4
politicorrelixosu: 1.4.2.2
poliya: 1.7.7
polo: 3.2.1.1
polos: 3.2.1.1
pondra: 3.6.1.5
pondrase: 3.6.2.1
ponen: 3.6.2.2
ponte: 2.2.2.6
La Pontiga: ap. 4
Poo: ap. 2
poques: 2.6.1
por: 2.13.1 / 2.13.6 / 2.13.6.2 /
2.13.6.3 / 3.2.1.1
294

por: 2.13.6.2 / 2.13.6.3 / 3.2.9.2 /


3.6.5.1 / 3.6.5.3
por cierto: 2.12.13.5
por cuenta de: 2.13.6.2
por cuenta de: 2.13.7
por favor: 2.13.6.2
por ms que: 2.14.1
por mor de: 2.13.7
por que: 3.3.4
por qu: 3.3.4
por qu: 3.3.4
porcaz: 1.3.1.2 / 2.3.1.1
porcazos: 2.3.1.1
porconzonazu: 2.16.2.4
poro: 2.12.9
porque: 2.14.1 / 3.3.4
porque: 2.12.1.2 / 3.3.4 / 3.6.2.2
porqu: 3.3.4
porqu: 3.3.4
porquera: 1.3.1.2
porquizu: 1.3.1.2
Porra: ap. 10
portellera: 1.3.3.2
portiella: 1.3.3.2 / 1.3.9.1
portiellina: 1.3.9.1
portiellona: 1.3.9.1
portielluca: 1.3.9.1
*portillera: 1.3.3.2
portn: 1.3.1.2
posi: 3.6.2.2
El Posariu: ap. 2
posse: 2.13.6.2
potax: 2.16.2.1
potaxe: 2.16.2.1
povisa: 1.3.1.3 / 1.7.5.1
pr: 1.7.19.1
prctica: 1.8.5.2
praos: 2.2.1.2
prau: 2.2.1.2 / 3.4.1 / 3.4.2 / 3.6.2.2

prutica: 1.8.5.2
pruticu: 1.9.1.2
Pravia: ap. 6
praviana: 2.16.2.1
praxis: 1.8.14.1
preceptu: 1.8.3.2
preceutu: 1.8.3.2
predilectu: 1.8.5.2
predileutu: 1.8.5.2
prefixu: 1.8.14.1
preinscripcin: 2.16.1.2
premiu: 3.6.2.2
*prencipiu: 1.3.7.2
prender: 1.3.4.2
presente: 1.9.11
preseos: 2.2.1.2
presu: 2.2.1.2
presidenta: 2.2.2.1
presidente: 2.2.2.1
preso: 3.5.2.1
presta: 1.2.1.2 / 1.9.1.4 / 2.9.2
prestaba: 3.6.2.2
prstame: 1.9.1.4 / 2.12.12
prestixu: 1.8.13.1
prest: 2.8.1
prestme: 3.3.4
prestoses: 3.5.2.10
prestoso: 3.5.2.3 / 3.5.2.10
prestosu: 2.16.2.1
priendo: 1.3.4.2
priesa: 2.12.11
prieta: 3.5.1.1
prieto: 3.5.1.1 / 3.5.2.1
prietu: 2.3.6.1 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /
2.3.7.3 / 3.5.1.1
primavera: 2.13.6.1
primer: 2.3.6.2
primeru: 2.7.2
princesa: 2.2.2.3

prncipe: 2.2.2.3
principiu: 1.3.7.2
prindar: 1.7.1
*prinder: 1.3.4.2
Proaza: ap. 2
probe: 1.3.1.1 / 2.3.1.1
probes: 2.3.1.1
probn: 1.3.1.1
probit: 2.2.3.1
probites: 2.2.3.1
problema: 1.9.1.6 / 2.2.1.1 / 3.3.4 /
3.6.2.2
problemes: 2.2.1.1
profilaxis: 1.8.14.1
prollongar: 1.7.17.2
proteccin: 1.8.5.2
protector: 1.8.5.2
proteicin: 1.8.5.2
proteutor: 1.8.5.2
protozoos: 2.2.1.2
protozu: 2.2.1.2
proyeccin: 1.8.5.2
proyectu: 1.8.5.2
proyeicin: 1.8.5.2
proyeutu: 1.8.13.2 / 1.8.5.2
*prubn: 1.3.1.1
prudente: 2.12.12
prudentemente: 2.12.12
prunu: 1.7.19.1
pruyidera: 2.16.2.1
ps-: 1.8.2.1
pseudoasturianista: 1.8.2.1
pseudnimu: 1.8.2.1
pseudpodu: 1.8.2.1
psicoanlisis: 1.8.2.1
psicoloxa: 1.8.2.1
psicolxicu: 1.8.2.1
psiquiatra: 1.8.2.1
psoriasis: 1.8.2.1
295

-ps-: 1.8.3.1
ps: 1.8.12.1
pt-: 1.8.2.1
pterodctilu: 1.8.2.1
pterosauriu: 1.8.2.1
ptolemaicu: 1.8.2.1
-pt-: 1.8.3.1 / 1.8.3.2
*publacin: 1.3.1.2
*publar: 1.3.2.2
*pucun: 1.3.1.1
*puder: 1.3.2.2
pue: 3.5.2.10
puebln: 1.3.9.1 / 2.16.2.1
pueblo: 1.3.2.2
puebln: 1.3.9.1 / 2.16.2.1
pueblos: 3.3.4
pueblu: 1.3.1.2 / 1.3.9.1 / 2.3.7.1
2.3.7.2 / 2.3.7.3 / 2.6.4 / 2.8.1
2.13.6.1 / 2.13.6.3 / 2.15.1.3
3.1.6
pueblucu: 1.3.9.1
puedo: 1.3.2.2
puen: 3.5.2.10
puercu: 1.3.1.2
*puerquizu: 1.3.1.2
puerta: 1.3.1.2 / 1.3.9.1 / 1.4.1
2.2.3.1
*puerte: 1.4.1
puertes: 2.2.3.1
puertina: 1.3.9.1
*puertn: 1.3.1.2
puertona: 1.3.9.1
puertuca: 1.3.9.1
pues: 2.14.1
pues: 1.9.4
puesto que: 2.14.1
pulvis: 1.7.5.1
pumar: 2.2.2.7
*La Puntiga: ap. 4
296

/
/
/

punxeren: 3.6.2.2
punxi: 2.9.2
punxisti: 2.9.2
punxo: 1.4.2.2 / 3.5.2.1
pnxose: 2.13.7 / 3.6.3.3
*purcaz: 1.3.1.2
Purci: ap. 10
puro: 2.3.6.1
*purquera: 1.3.1.2
*purquizu: 1.3.1.2
*purtn: 1.3.1.2
puru: 2.3.6.2
*puvisa: 1.3.1.3
puxn: 2.16.2.1
qu: 1.1.1 / 1.7.4 / 1.7.4.2
qu: 3.1.7.1 / 3.1.7.4
qu: 1.9.11 / 2.4.2 / 3.1.7.1 / 3.1.7.4
/ 3.5.2.1
que: 1.2.2.2 / 2.8.1 / 2.14.1 / 2.14.2 /
3.1 / 3.1.7 / 3.1.7.3 / 3.5.2.7 /
3.5.2.10 / 3.6.2.2
que: 1.9.1.7 / 1.9.4 / 2.3.7.2 / 2.6.4 /
2.8.1 / 2.11.2.2 / 2.12.11 / 3.1.1.4
/ 3.1.3 / 3.1.7.3 / 3.3.4 / 3.5.2.7 /
3.5.2.10 / 3.5.2.11 / 3.6.1.1 /
3.6.1.3 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.6.5.2
/ 3.6.5.3 / 3.7.1 / 3.7.2
qu: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 3.1.7.2
qu: 1.9.6 / 1.9.7 / 2.3.6.1 / 2.9.2 /
2.13.6.3 / 2.13.8 / 2.15.1.2 /
2.15.1.4 / 3.1.7.2 / 3.5.2.1 /
3.6.1.2 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
qued: 3.5.2.1 / 3.5.2.11
quemaba: 2.4.2
El Quentu: ap. 2
querer: 1.3.4.2
-ques: 2.2.3.1
quesu: 1.4.2.1 / 3.1.1.4
quexmonos: 3.7.2

quexao: 3.6.5.2 / 3.6.5.3


quexose: 3.6.5.2 / 3.6.5.3
quexase: 1.2.2.2 / 1.7.4.2
quexase por: 2.13.6.2
quexida: 2.16.2.1
quexu: 2.16.2.1
qui: 1.2.2.2
quiciabes: 2.12.8
quicis: 2.12.8
quien: 1.9.1.7 / 2.8.1 / 2.8.2
quien: 2.8.1
quin: 1.9.1.7 / 2.9.1
quin: 1.9.4 / 2.9.2 / 3.6.2.2
quier: 1.7.4.2 / 3.1.1.4 / 3.1.7.3 /
3.6.1.5 / 3.6.2.2 / 3.6.3.2 / 3.7.1
quiera: 3.6.2.2
quieren: 3.7.1
quiero: 1.3.4.2
quierte: 3.6.2.1
quies: 2.15.1.2 / 2.15.1.4 / 3.5.2.6
quilo: 2.2.1.1
quilo: 1.4.2.2
quince: 2.7.1.1
quincenu: 2.7.2
quinientos -es: 2.7.1.1
quintu: 2.7.2
*quirer: 1.3.4.2
Quirs: 1.7.4.2 / ap. 1
quirosn: 2.3.5
quirosana: 2.3.5
quirosanes: 2.3.5
quirosano: 2.3.5
quirosanos: 2.3.5
quita: 1.9.1.4
quitalla: 2.10.2
quta-y: 1.9.1.4
quixeren: 3.7.1
quixi: 1.7.4.2
quixo: 1.2.2.2

r: 1.1.1 / 1.7.4.1 / 1.7.8.1 / 1.7.18 /


1.7.19.1
-r: 3.7.1
/r/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.18 / 1.7.19.1
1.1.1 / 1.7 / 1.7.19 / 1.7.19.1
/r/:
rabuar: 1.7.5.2
radio: 1.4.2.2
radio: 2.2.3.1
radios: 2.2.3.1
El Raigusu: ap. 2
ralu: 1.7.16
Rann: 1.7.19.1
El Raadoiru: ap. 1
El Raadoriu: ap. 1
rapaces: 1.7.10.1 / 2.2.1.1 / 2.2.3.1 /
2.2.4 / 2.3.3.1
rapacetu: 2.16.2.1
rapaciegu: 2.16.2.1
rapacn: 2.2.1.1
rapacines: 2.13.6.1
rapacinos: 2.2.1.1
rapaz: 2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.4 /
2.3.1.3 / 2.3.2.3 / 3.6.2.2
rapaza: 2.2.2.1 / 2.2.3.1 / 2.2.4 /
2.3.2.3 / 2.3.3.1 / 3.1.7.1
rapazacu: 2.16.2.1
rapazn: 2.2.2.1 / 2.16.2.1
rapazona: 2.2.2.1
rapazos: 2.2.1.1 / 2.2.4 / 2.3.1.3 /
2.6.4 / 3.6.2.2
rpido: 2.12.4
rpido: 1.9.4 / 2.12.1.2
rpidu: 2.12.1.2
raro: 3.5.2.5
raspiadura: 2.16.2.1
ratizu: 2.16.2.1
razn: 3.1.1.4 / 3.7.2
re-: 2.16.1.1
real: 1.6.3.2
297

realid: 2.2.3.1
realidaes: 2.2.3.1
La Reboll: ap. 1
A Rebollada: ap. 1
La Rebollada: ap. 1
La Rebol..lada: ap. 1 / ap. 4
*La Rebul..lada: ap. 4
recaldar: 1.7.16
receicin: 1.8.3.2
recepcin: 1.8.3.2
receptor: 1.8.3.2
receutor: 1.8.3.2
rectu: 1.8.5.2
recudidor: 2.16.2.1
redaccin: 1.8.5.2
redaicin: 1.8.5.2
refacer: 2.16.1.1
referndum: 1.8.10.2
referver: 2.16.1.1
reflexivu: 1.8.14.1
reflexn: 1.8.14.1
regala: 3.6.4.1
regalar: 3.6.4.1
regalu: 3.3.4
Regueiru: ap. 4
reguera: 1.3.3.1
La Reguera: ap. 4
reguerina: 1.3.3.1
rei: 1.2.1.1 / 2.2.1.1 / 2.2.2.3 / 2.2.4
reina: 2.2.2.3 / 2.2.4
reines: 2.2.4
reis: 2.2.1.1 / 2.2.4
relixn: 1.7.17.2
rellambiu: 2.16.1.1
rellatu: 1.7.17.2
relleer: 2.16.1.1
*rendir: 1.3.8.1
reendo: 2.13.6.1 / 3.6.4.2
rendolu: 3.6.3.3 / 3.6.4.2
298

repartidor: 2.2.1.2
repartidores: 2.2.1.2
repunancia: 1.8.8.2
repunante: 1.8.8.2
repunu: 1.8.8.2
rquiem: 1.8.10.2
respeuto a: 2.13.7
responder: 1.3.2.2
*respuender: 1.3.2.2
respuendo: 1.3.2.2
resquemor: 2.16.2.1
resultar: 3.5.2.10
resume: 1.8.11.3 / 2.2.1.1 / 2.2.4
resmenes: 2.2.1.1 / 2.2.4
reutu: 1.8.5.2
rxime: 1.8.11.3
rexistrar: 1.8.13.1
rexn: 1.8.13.1
reya: 1.7.19.1
riba: ap. 13
Ribesella: ap. 3.1.6 / ap. 7.1
rico: 3.5.2.1
Riel..lu: ap. 3.2.1
*La Riguera: ap. 4
*riguirina: 1.3.3.1
rindir: 1.3.8.1
rindo: 1.3.8.1
rispir por: 2.13.6.2
rispiu: 2.6.6
ru: 3.5.2.1 / 3.6.3.2
Roblu: ap. 10
rob: 1.8.4.2
rocea: 1.7.19.1
roceanu: 2.16.2.1
roda: 1.7.7
El Rodical: ap. 4
rodiella: 1.7.7
rodiya: 1.7.7
rog: 3.6.2.2

*roin: 1.3.5.2
rompi: 3.1.1.2 / 3.1.1.3
ropa: 1.9.4 / 2.4.2 / 2.6.4 / 3.5.2.1
roxn: 1.3.1.1
*roxiu: 1.7.12.1
roxo: 3.5.2.8
roxu: 1.3.1.1 / 1.7.12.1 / 1.7.19.1 /
2.3.7.1 / 2.3.7.2 / 2.3.7.3
rr: 1.1.1 / 1.7.19
rs: 1.8.12.5
-rsp-: 1.8.12.5
-rst-: 1.8.12.5
*El Rudical: ap. 4
rugote: 1.9.11
ruin: 1.3.5.2 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1
ruina: 2.3.2.1
ruinaca: 2.16.2.1
ruinos: 2.3.1.1 / 3.1.6
ruinuca: 2.16.2.1
ruu: 1.9.1.3
rusfilu: 2.16.2.3
ruxe-rux: 1.9.4
ruxideros: 2.2.1.2
ruxideru: 2.2.1.2 / 2.16.2.1
ruxidor: 2.2.1.2
ruxidores: 2.2.1.2
ruxen: 1.7.12.2
*ruxn: 1.3.1.1
ruxir: 1.7.12.2
s: 1.1.1 / 1.7.11 / 1.7.19.1 / 1.8.12.2
/ 1.8.14.2
s-: 1.8.2.1
-s: 1.9.1.1 / 1.9.4 / 2.2.1.1 / 2.2.1.3 /
2.2.3.1 / 2.2.3.3 / 2.3.1.1 / 2.3.1.3
/ 2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 2.3.4.3 / 3.7.2
/s/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.11
/s/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.12 / 1.7.12.3 /
1.8.6.2 / 1.8.7.2 / 1.8.13 /
1.8.13.1 / 1.8.13.2
v

[s]: 1.8.13.2
^
[s]: 1.1.3
s: 3.1.3
s: 3.1.3 / 3.3.4 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
-sa: 2.2.2.3
sabe: 3.1.7.4 / 3.6.2.2
sabemos: 3.6.4.1
saber: 3.3.4
sabes: 1.9.12 / 2.12.11 / 3.6.2.2
sabenlo: 2.13.7
sacante: 2.13.7
sacantes: 2.13.7
sacerdote: 2.2.2.3 / 2.2.4
sacerdotes: 2.2.4
sacerdotisa: 2.2.2.3 / 2.2.4
sacerdotises: 2.2.4
sacu: 3.6.2.2 / 3.8.1
sal: 2.2.1.6 / 3.5.2.1
Salas: ap. 3.2.1
salgas: 3.5.2.11
salguera: 1.7.11
sali: 3.6.2.2
sali: 1.9.1.3
salir: 2.13.7
saltapraos: 2.2.1.3
saludales: 3.6.5.1 / 3.6.5.3
saludar: 3.6.5.1
Samartn: ap. 7
Samartn dOzcos: ap. 1
Samartn del Rei Aurelio: ap. 2 /
ap. 8
Samiguel: ap. 7
San Antoln de las Dorigas: ap. 7.2
San Antn: 2.13.6.1
San Cloyo: ap. 3.2
San Damas: ap. 10
San Esteban de Bocamar: ap. 8
San Pedru Villanueva: ap. 7.2
San Salvador dAlesga: ap. 7.2
299

San Xuan: 2.13.6.1


sangre: 2.2.2.7
santificar: 2.16.2.3
Santolaya: 2.13.6.1 / ap. 7
Santu Michanu: ap. 15
Santo Miyao: ap. 1
Santuchanu: ap.1
Santuyano: ap.1 / ap. 7
sarriu: 1.7.19
sartn: 2.2.1.6
-sc-: 1.8.12.2
se: 1.9.1.7 / 1.9.4 / 2.10.1 / 3.1 /
3.1.3 / 3.6.1.2 / 3.6.1.4
se: 2.8.1 / 3.1.3 / 3.6.1.2 / 3.6.5.3
s: 1.9.1.7
s: 2.9.2 / 3.3.4 / 3.6.4.1 / 3.6.5.3
*se: 3.6.1.5
sebe: 1.7.5.2
seca: 2.3.6.2 / 2.8.1 / 3.5.2.1
secar: 1.3.4.1
seccin: 1.8.5.2
sechoriu: 2.16.2.1
seco: 1.3.4.1 / 2.3.6.1 / 3.5.2.1
secta: 1.8.5.1
segaron: 3.6.2.2
*seguir: 1.3.8.1
segn: 2.13.1 / 2.14.1
segunda: 3.5.1.1
segundo: 3.5.1.1
segundu: 2.7.2
segundu: 3.5.1.1
seicin: 1.8.5.2
seique: 2.12.8
seis: 2.7.1.1
seiscientos -es: 2.7.1.1
selce: 2.7.1.1
selce: 1.7.16
sele: 2.12.4
sele: 2.12.12
300

selemente: 2.12.4
selemente: 2.12.12
selmana: 1.7.16 / 2.11.2.2 / 2.13.6.1
semicircular: 2.16.1.2
sentir: 1.3.4.2
seard: 1.7.15 / 1.9.1.1 / 1.9.1.9 /
2.2.3.1
seardaes: 2.2.3.1
seardosa: 2.3.2.1 / 2.3.3.1
seardoses: 2.3.3.1
seardosos: 2.3.1.1
seardosu: 2.3.1.1 / 2.3.2.1
seor: 1.3.3.3 / 2.2.2.1 / 2.2.4
seora: 2.2.2.1 / 2.2.4
seores: 2.2.4
seoretu: 2.16.2.1
sepa: 2.8.1
sptimu: 2.7.2
ser: 1.7.7
ser a: 2.11.2.3
ser pa: 2.11.2.3
seria: 1.9.1.5
seriamente: 1.9.1.5
serio: 2.12.1.2 / 3.5.2.4 / 3.6.4.1
seriu: 2.12.1.2
sero: 2.12.3
seronda: 2.13.6.1
*servir: 1.3.8.1
sesenta: 2.7.1.1
sesenta y cinco: 2.7.1.2
sesentenu: 2.7.2
sestu: 2.7.2
sestu: 1.8.14.2
setenta: 2.7.1.1
setentenu: 2.7.2
stimu: 2.7.2
seudoasturianista: 1.8.2.1
seudnimu: 1.8.2.1
seudpodu: 1.8.2.1

sexu: 1.8.14.1
seyes: 2.7.1.1
si: 1.9.1.7 / 2.14.1 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
si: 2.12.11 / 3.6.1.5 / 3.6.2.1 / 3.6.2.2
/ 3.6.4.1 / 3.6.5.3
si acaso: 2.12.13.6
si non: 3.3.4
si non: 3.3.4
s: 1.9.1.7 / 2.12.6
*sicar: 1.3.4.1
sicas: 2.12.9
sicoloxa: 1.8.2.1
sicolxicu: 1.8.2.1
sidra: 1.4.1 / 3.5.2.1
*sidre: 1.4.1
sidreru: 2.16.2.1
siempre: 2.12.3
siempre: 3.6.2.2 / 3.6.3.3
sintese: 3.3.4
siento: 1.3.4.2
siete: 2.7.1.1
sigas: 3.5.2.11
significu: 1.8.8.1
signu: 1.8.8.1
sigo: 1.3.8.1
sigo: 1.4.2.2
siguir: 1.3.8.1
slex: 1.8.14.1
simplayu: 2.16.2.1
sin: 2.13.1
sincdoque: 1.8.5.1
sinn: 2.14.1 / 3.3.4
sinn: 3.3.4
sintagma: 1.8.8.1
sintaxis: 1.8.14.1
sintiendo: 2.4.2
*sintir: 1.3.4.2
*sior: 1.3.3.3
siquiatra: 1.8.2.1

siquiera: 2.12.7
sirvir: 1.3.8.1
sirvo: 1.3.8.1
sitiu: 3.6.2.2
so: 1.4.2.2 / 2.5.1.1 / 2.13.1 / 3.2.1.1
so: 2.5.1.1 / 2.5.4 / 3.1.1.4
so la: 3.2.1.2
so les: 3.2.1.2
so los: 3.2.1.2
so-: 1.8.6.3 / 2.16.1.1
sobeos: 2.2.1.2
sobu: 2.2.1.2
sobre: 2.13.1
sobre manera: 2.12.13.3 / 3.3.3
sobre too: 2.12.13.3 / 3.3.3
sobrn: 2.2.1.1 / 2.2.2.1 / 2.2.4
sobrina: 2.2.2.1 / 2.2.4
sobrines: 2.2.4
sobrinos: 2.2.1.1 / 2.2.4
sobro: 2.13.1
sobro: 1.4.2.2
socavar: 2.16.1.1
socenar: 2.16.1.1
socesu: 1.3.1.3
socialista: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.4.3 /
2.3.5
socialistes: 2.3.1.1 / 2.3.5
socortar: 2.16.1.1
sof: 2.2.1.1
sofs: 2.2.1.1
sofitndose: 3.6.3.3
*sofrir: 1.3.6.1
soguetu: 2.16.2.1
soi: 1.2.1.1 / 1.9.1.1
sol: 3.2.1.1
sol: 3.2.9.1
solit: 2.2.3.1
solites: 2.2.3.1
sollingual: 1.8.6.3 / 2.16.1.1
301

solo: 1.9.1.7
soltaron: 3.6.2.2
soltronnoslu: 3.6.2.2
solu: 3.3.4
somarn: 1.8.6.3
Somu: ap. 10
somedana: 2.3.3.2
somedanes: 2.3.3.2
someter: 2.16.1.1
Somiedu: ap. 1 / ap. 3.1.4
somos: 2.15.1.3
son: 1.9.1.8 / 2.3.1.3 / 2.3.3.1 /
2.3.3.3 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.3 /
2.9.2 / 2.11.2.2 / 2.12.11 / 2.13.8
/ 3.1.6 / 3.5.2.10
sonar: 1.3.2.2
sopalanquiar: 2.16.1.1
sorber: 1.3.2.2
sorbiatn: 2.16.2.4
sorbiatu: 2.16.2.1
soriasis: 1.8.2.1
sorrayar: 1.8.6.3 / 2.16.1.1
sos: 2.5.1.1
sos: 2.5.1.1
Sotiello: ap. 1
Sotiel..lo: ap. 1
Soto y Agues: ap. 5
Sotul Barcu: ap. 8
Soutelo: ap. 1
Soutiel..lu: ap. 1
soxneru: 1.8.6.3
-st-: 1.8.12.2
sub-: 1.8.6.3 / 2.16.1.4
subsidiu: 1.8.6.1
subvencin: 1.8.6.1
succin: 1.8.5.1
sucu: 1.2.2.1
suelu: 3.5.2.1
sueno: 1.3.2.2
302

suerbo: 1.3.2.2
sufixu: 1.8.14.1
sufraxu: 1.8.13.1
sufrir: 1.3.6.1
sufro: 1.3.6.1
sumidorios: 2.2.1.2
sumidoriu: 2.2.1.2
*sunar: 1.3.2.2
supervit: 1.8.4.2
superhome: 2.16.1.2
supersticiosu: 1.8.12.5
supi: 3.6.2.2
supo: 1.4.2.2
suposicin: 3.3.4
*surber: 1.3.2.2
sustancia: 1.8.12.2
sustantivu: 1.8.12.2
sustratu: 1.8.12.2
suxetivu: 1.8.6.2
suxetu: 1.8.13.2 / 1.8.6.2
suxuntivu: 1.8.6.2
suya: 2.5.1.2
suyes: 2.5.1.2
suyo: 2.5.1.2
suyo: 2.5.1.2
suyos: 2.5.1.2
suyos: 2.5.1.2
suyu: 2.5.1.2
t: 1.1.1 / 1.7.2 / 1.8.4 / 1.8.4.1
t-: 1.8.2.1
[t. ]: 1.1.3
/t/: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.2
t: 3.1.3
t: 2.15.1.4 / 3.1.3 / 3.6.1.2
ta: 1.9.1.7 / 2.3.6.1 / 2.8.1 / 2.12.1.2
/ 2.12.10.2 / 2.13.6.1 / 2.13.6.2 /
2.13.6.3 / 2.13.7 / 3.1.5 / 3.2.1.2 /
3.2.4 / 3.5.2.1 / 3.5.2.9 / 3.5.2.11
/ 3.6.2.2

taba: 1.9.12 / 2.12.11 / 3.5.2.1 / ap. 9


tabaquizu: 2.16.2.1
tbemos: 3.3.4
taben: 2.13.3
tab: 2.2.1.1
tabs: 2.2.1.1
tctica: 1.8.5.2
tal: 2.6.1 / 2.6.7
tala: 2.6.1
tala: 2.6.7
talamente: 2.12.4
talandoria: 2.2.3.2
talandories: 2.2.3.2
tales: 2.6.1
talo: 2.6.1
talos: 2.6.1
talu: 2.6.1 / 2.6.7
talu: 2.6.7
*talu: 2.6.7
tamin: 2.12.6 / 2.12.9
tamin: 3.6.2.2
tamos: 2.13.8 / 3.2.4
tampoco: 2.12.7 / 2.12.9
tampoco: 2.12.1.1 / 3.6.2.2
tan: 1.9.1.7 / 2.12.5
tan...como: 2.3.7.2
tn: 1.9.1.7
tn: 2.13.6.1 / 3.6.2.2
tanganada: 2.16.2.1
tanganu: 2.16.2.1
tanto: 2.12.5
tanto: 2.15.1.2 / 3.6.2.2
tantos: 3.1.6
Tapia: ap. 1 / ap. 4
Taramundi: ap. 3.1
tarde: 2.12.3
tarde: 1.4.3.1 / 2.13.6.1
tardes: 3.4.1
*tardi: 1.4.3.1

tarreca: 3.6.2.2
tarrezo: 1.7.10.2
tutica: 1.8.5.2
taxi: 1.8.14.1
te: 1.1.1 / 2.10.2 / 3.1 / 3.1.3
te: 1.9.12 / 2.11.2.2 / 2.12.11 / 3.3.4
/ 3.6.1.1 / 3.6.2.2
*te: 3.6.1.5
teatru: 1.6.3.2 / 3.3.4
Teberga: ap. 1 / ap. 2
tcnica: 1.8.5.2
tela: 3.5.1.2
telfonu: 2.13.6.1
televisin: 2.13.6.1
tendo: 3.5.2.1
tendr: 2.11.2.2
tener: 1.3.4.2 / 3.1.7.1
tener + participiu: 2.11.2.2
tener que: 3.6.4.1
tenga: 2.11.2.2
tengo: 2.11.2.2
tngoles: 2.11.2.2
tngote: 2.11.2.2
tena: 3.3.4
tenenles: 2.11.2.2
teneis: 2.11.2.2
*teir: 1.3.8.1
teo: 3.6.4.1
teoloxa: 1.7.12.2
tercer: 2.3.6.2
terceru: 2.7.2
terodctilu: 1.8.2.1
terosauriu: 1.8.2.1
tesis: 2.2.3.3
testarazu: 2.16.2.1
testu: 1.8.14.2
tunica: 1.8.5.2
tunicu: 1.9.1.2
texes: 1.7.12.2
303

teya: 1.3.3.1
teyu: 1.3.3.1
ti: 2.10.1
ta: 2.2.2.2
-tible: 2.16.2.1
tien: 1.3.4.2 / 2.12.1.2 / 2.13.2 /
2.13.6.1 / 3.1.7.1 / 3.6.4.1 /
3.6.5.2 / 3.6.5.3
tienes: 3.5.2.1
tienru: 1.7.19.1
tiense: 3.6.5.2
tierra: 1.3.9.1
tierrina: 1.3.9.1
tierrona: 1.3.9.1
tierruca: 1.3.9.1
tigo: 1.4.2.2
timbre: 3.6.5.1 / 3.6.5.3
*tiner: 1.3.4.2
Tinu: 1.9.1.2 / ap. 3.2.1 / ap. 4
tinto: 3.5.2.1 / 3.5.2.6
tiaces: 2.2.3.5
tiaza: 2.2.3.5
tiir: 1.3.8.1
tio: 1.3.8.1
tirallos: 2.10.2
tisoria: 2.2.3.5
tisories: 2.2.3.5 / 2.16.2.1
tu: 2.2.2.2
Tiuya: 1.6.1
tixera: 2.2.3.5
tixeres: 2.2.3.5
*tiyu: 1.3.3.1
-tm-: 1.8.4.1
-tn-: 1.8.4.1
to: 2.5.1.1
to: 1.9.1.7 / 2.3.7.2 / 2.5.1.1 /
2.13.6.2 / 3.3.4 / 3.5.2.4
toa: 2.6.1
toa + la: 3.2.2
304

tocante a: 2.13.7
tochu: 3.1.1.2
tocn: 1.3.1.3
toes: 2.6.1
toes + les: 3.2.2
toes: 1.2.1.1
toi: 1.2.1.1 / 2.4.2
tol: 2.13.6.1 / 3.2.9.1 / 3.5.2.1 /
3.6.3.2
tol: 3.2.2
tola: 3.2.2
tola: 1.9.12 / 2.13.6.1 / 3.2.9.1 /
3.5.2.1
tolemaicu: 1.8.2.1
toles: 1.9.11 / 3.4.1
toles: 3.2.2
tolo: 3.2.2
tolos: 2.13.7
tolos: 3.2.2
toma: 3.1.4.2
tontacu: 2.16.2.1
tontayar: 2.16.2.2
too: 2.6.1
too + lo: 3.2.2
toos: 2.6.1
toos + los: 3.2.2
toos: 2.13.6.1
trax: 1.8.14.1
Torazu: ap. 3.2
torcidamente: 2.12.12
torco: 2.12.12
tos: 2.5.1.1
*tosir: 1.3.6.1
tou: 2.6.1
tou: 1.6.1 / 3.2.9.2 / 3.6.2.2
tou + artculu: 2.6.8
tou + el: 3.2.2
tova: 2.12.3
tova: 2.13.6.1

txicu: 1.8.14.1
tr: 1.7.19.1
trabaya: 2.12.1.2 / 2.12.12
trabayaba: 2.8.1
trabaybemos: 1.7.5.2
trabayador: 2.2.1.2 / 2.16.2.1
trabayadores: 2.2.1.2
trabayar: 1.1.5 / 2.13.6.3
trabayen: 2.13.6.1 / 3.3.4
trabayu: 2.12.1.2 / 3.1.7.3
trabayucar: 2.16.2.2
trabayuquiar: 2.16.2.2
trabayyar: 1.1.5
trabe: 1.7.19.1 / 1.7.5.2
traces: 2.2.3.5
tractor: 1.8.5.1
traenta: 1.7.2
trans-: 1.8.12.4
trapichn: 2.16.2.1
tras: ap. 13
tratseme: 3.6.1.2
traxi: 1.4.3.2
traxo: 1.4.2.2 / 3.3.4
trayectoria: 1.8.13.2
trayeutu: 1.8.13.2
traza: 2.2.3.5
trece: 2.7.1.1
trece: 1.7.16
trecenu: 2.7.2
trelce: 2.7.1.1
trelce: 1.7.16
tremenda: 2.8.1
tren: 3.6.2.2
trenta: 2.7.1.1
trenta y dos: 2.7.1.2
trenta y un: 2.7.1.2
trentenu: 2.7.2
trentsimu: 2.7.2
tres: 1.9.1.7 / 2.13.1 / 2.7.1.1

tres: 1.9.1.7 / 1.9.1.8 / 2.13.8


tres de: 2.13.8
tres de: 2.13.8
tres-: 1.8.12.4 / 2.16.1.1
trs: 1.9.1.7
trs: 1.9.1.7
Tresali: ap. 3.1
trescalar: 2.16.1.1
trescientos -es: 2.7.1.1
trescribir: 1.8.12.4
tresferencia: 1.8.12.4
tresformar: 1.8.12.4
treslladar: 1.7.17.2 / 1.8.12.4 /
2.16.1.1
tresllucir: 1.8.12.4
tresmitir: 1.8.12.4
tresn: 3.3.4
tresparente: 1.8.12.4
trespasar: 2.16.1.1
Trespea: ap. 7.1
tresponer: 1.8.12.4
tresportar: 1.8.12.4
tresvasar: 1.8.12.4
Trevas: ap. 10
trceps: 1.8.12.1
tres: 1.9.1.3
Trillucastru: ap. 7.1
tronar: 1.3.2.2
truena: 1.3.2.2
*trunar: 1.3.2.2
ts: 1.1.4
[t.s]:
1.1.3
tu: 2.10.1
tu: 1.4.3.2 / 1.7.2 / 1.9.1.3 / 2.15.1.2
*tucn: 1.3.1.3
tucu: 1.2.2.1
tumbse: 3.1.1.3
turistiar: 2.16.2.2
turrn: 3.5.2.1
305

tusir: 1.3.6.1
tuso: 1.3.6.1
tuvisti: 2.11.2.2
tuvo: 2.13.6.1 / 3.3.4
tuya: 2.5.1.2
tuya: 2.5.1.2
tuyes: 2.5.1.2
tuyo: 2.5.1.2
tuyos: 2.5.1.2
tuyu: 2.5.1.2
u: 1.1.1 / 1.2.2.1 / 1.2.2.2 /1.3.5 /
1.3.5.1 / 1.3.6 / 1.3.6.1 / 1.7.4.1 /
1.7.8.1 / 1.7.8.2 / 1.7.10.2 /
1.8.3.2 / 1.8.5.2 / 1.9.3 / 1.9.1.7 /
2.8.1 / 2.12.2
u: 2.8.1
u quiera: 3.3.4
u quiera: 3.3.4
: 1.9.1.7 / 2.9.1 / 2.12.10.2
: 2.9.2 / 2.12.10.2 / 3.5.2.1
-u: 1.4.2 / 1.4.2.1 / 2.2.1.1 / 2.2.2.1
/ 2.3.1.1 /2.3.2.1 / 2.3.4.1 /
2.3.6.1 / 2.3.6.2 / 2.12.1 /
2.12.1.3 / 3.5.1.3 / ap. 2
/u/: 1.1.1 / 1.2 / 1.2.2 / 1.2.2.1 / 1.3 /
1.6.1 / 1.6.2.1
/ua/: 1.6.1
/uai/: 1.6.2.1
/uau/: 1.6.2.1
ubre: 2.2.1.6
-ucar: 2.16.2.2
-ucu: 1.3.9.1 / 2.16.2.1
-uda: 2.3.2.2 / 2.3.3.2
-udes: 2.3.3.2
-udinem: 2.2.3.1
-udos: 2.3.1.2
-udu: 2.3.1.2 / 2.3.2.2 / 2.16.2.1
ue: 1.3.1.2 / 1.3.2.2 / 1.3.9
/ue/: 1.6.1 / 1.3
306

/uei/: 1.6.2.1
/ueu/: 1.6.2.1
ufiertar: 1.3.9.3
ufierto: 1.3.9.3
uh: 2.15.2
ui: 2.15.2
/ui/: 1.6.1
la: 2.12.10.2
la: 2.12.10.2
les: 2.12.10.2
les: 2.12.10.2
lo: 2.12.10.2
lo: 2.12.10.2
los: 2.12.10.2
los: 2.12.10.2
lu: 2.12.10.2
lu: 2.12.10.2
un: 1.9.1.7 / 2.6.1 / 2.6.2 / 2.7.1.1
un: 1.9.1.6 / 2.3.1.3 / 2.3.2.3 / 2.3.4.3
/ 2.3.4.4 / 2.3.7.1 / 2.3.7.3 / 2.6.5
/ 2.6.7 / 2.11.2.2 / 3.5.2.1
un poco: 1.4.2.2
un res: 2.6.6
n: 1.9.1.7 / 2.6.1 / 2.6.2
n: 2.13.6.2 / 3.6.3.2
*un: 1.3.1.3
una: 2.6.1 / 2.7.1.1
una: 2.3.2.3 / 2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 2.8.1
/ 2.11.2.2 / 2.13.6.1 / 3.5.2.1 /
3.6.2.2 / 3.7.1
unes: 2.6.1
unes: 2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 3.5.2.1
universid: 2.2.3.1
universidaes: 2.2.3.1
uno: 2.6.1
unos: 2.6.1
unos: 2.3.1.3
untu: 3.1.1.1
unu: 2.6.1 / 2.6.2 / 2.7.1.1

unviar: 1.7.19.1
unvime: 2.13.6.1
-uar: 2.16.2.2
/uo/: 1.6.1
/uoi/: 1.6.2.1
/uou/: 1.6.2.1
-uquiar: 2.16.2.2
uquiera: 3.3.4
uquiera: 3.3.4
-ura: 2.16.2.1
Urbis: ap. 10
ust: 2.10.1
ustedes: 2.10.1
-ut-: 1.8.3.2
-utem: 2.2.3.1
utre: 2.2.2.6
uve: 1.1.1
uve doble: 1.1.6
uves: 3.1.4.2
Uviu: 1.6.2.1 / 1.9.1.2 / 2.9.2 /
3.1.4.1 / 3.1.5 / 3.2.4 / ap. 1 /
ap. 3.1 / ap. 10
-uxu: 2.16.2.1
-uyu: 2.16.2.1
v: 1.1.1 / 1.7.5 / 1.7.5.1
va: 3.6.2.2 / ap. 9
vaca: 2.2.2.4 / 3.2.1.2
vagar: 3.3.4
vais: 3.4.1 / 3.6.2.2 / 3.7.1
val: 3.1.7.1
val-lo: 1.9.4
Valcrcel: ap. 10
Valdunu: ap. 7
valir: 1.9.4
Valle: ap. 3.1.1
van: 2.13.6.1 / 3.5.2.10
vaques: 3.4.1
vas: 2.9.2 / 3.3.4
vasu: 3.5.2.1

Vau y Barayu: ap. 8.1


vaya: 2.15.2
vean: 3.5.2.10
vecn: 1.3.3.3 / 2.2.1.1 / 3.3.4 /
3.6.2.2
vecinos: 2.2.1.1 / 2.13.7
vector: 1.8.5.1
vegaes: 2.9.2 / 2.11.2.2
La Vega lUmeru: ap. 11
A Veiga: ap. 6.2
Veiga y Campu: ap. 8.1
Las Veigas: ap. 8.3
velame: 1.8.11.3 / 2.16.2.1
velea: 1.7.16 / 2.2.3.2
velees: 2.2.3.2
velocid: 3.3.4
veme: 2.11.2.2
vmonos: 2.13.6.1
vender: 1.3.4.2 / 3.6.5.1 / 3.6.5.3
vend-yosles: 3.6.5.1 / 3.6.5.3
vengatible: 1.7.5.2 / 2.16.2.1
venen: 3.5.2.11
veno: 2.11.2.2
ventanucu: 2.16.2.1
ventenu: 2.7.2
ventsimu: 2.7.2
venti: 1.4.3.2 / 2.7.1.1 / 2.7.1.2
venti mil: 2.7.1.4
venticinco: 2.7.1.2
venticuatro: 2.7.1.2
ventids: 2.7.1.2
ventinueve: 2.7.1.2
ventiocho: 2.7.1.2
ventisis: 2.7.1.2
ventisiete: 2.7.1.2
ventitrs: 2.7.1.2
ventin: 2.7.1.2
veo: 3.6.2.2
vera: 1.3.3.1 / 3.5.2.1
307

verd: 2.2.3.1
verdaes: 2.2.3.1
verde: 1.7.5.1
vera: 1.7.5.1
veriquina: 1.3.3.1
vermiculu: 1.7.5.2
verrere: 1.7.5.2
ves: 2.6.4
*vesita: 1.3.7.2
*vestir: 1.3.8.1
vexetal: 1.8.13.1
vexiga: 1.3.3.3
veyura: 1.7.5.1
vi: 2.6.7
*vicn: 1.3.3.3
vidaya: 1.7.5.1
vien: ap. 9
viendo: 1.3.4.2
vieno: 2.6.3 / 2.12.1.2
vienres: 1.7.19.1
virmene: 1.9.1.2 / 1.9.1.9
vieyera: 1.3.9.1
vieyn: 1.3.9.1 / 2.3.1.1 / 2.3.4.2 /
2.3.5
vieyina: 2.3.5
vieyines: 2.3.5
vieyino: 2.3.4.2 / 2.3.5
vieyinos: 2.3.1.1 / 2.3.5
vieyn: 1.3.9.1 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1 /
2.3.4.4 / 2.3.5
vieyona: 2.3.2.1 / 2.3.5
vieyones: 2.3.1.1 / 2.3.5
vieyono: 2.3.4.4 / 2.3.5
vieyonos: 2.3.1.1 / 2.3.5
vieyu: 1.3.9.1 / 1.6.1 / 1.7.5.1
vieyucu: 1.3.9.1
Vil..lablinu: ap. 15
Villafra: ap. 10
Vil..lagrufe: ap. 3.1.1
308

Villah.ormes: 1.1.2.1
Villamayor: ap. 7.1
Villanueva: ap. 1
Vil..lapedre: ap. 3.1.1
Villaperi: ap. 3.1
Vil..lar de Sapos: ap. 3.2.3
Vil..lar de Vildas: 1.1.3
Villaverde: ap. 3.1
Vil..laverde: ap. 3.1.1
Villaviciosa: ap. 1
vilva: 1.7.16
*vinder: 1.3.4.2
vini: 1.4.3.2
vino: 1.4.2.2
vinu: 1.7.5.1 / 3.5.2.1
vinum: 1.7.5.1
vio: 1.9.1.1
viridem: 1.7.5.1
virilia: 1.7.5.1
*viriquina: 1.3.3.1
virt: 1.9.1.1 / 2.2.3.1
virtes: 2.2.3.1
visita: 1.3.7.2
visti: 2.15.1.4
vistir: 1.3.8.1
visto: 1.3.8.1
vitalia: 1.7.5.1
viuda: 1.7.16
vivo: 2.8.1
*vixiga: 1.3.3.3
vixilar: 1.8.13.1
*Viyanueva: ap. 1
voceres: 1.3.1.1 / 2.3.1.3 / 2.3.3.3
voi: 2.9.2 / 2.13.8 / 3.3.4 / 3.4.1 /
3.6.5.1 / 3.6.5.3
*viyosles: 3.6.5.1
voltax: 2.16.2.1
voltaxe: 2.16.2.1
volume: 1.8.11.3

volver: 1.3.2.2
vos: 1.9.1.7 / 2.10.2
vos: 3.6.2.2 / 3.6.4.1
vs: 1.9.1.7 / 2.10.1
vs: 1.9.1.3
vosotres: 2.10.1
vosotros: 2.10.1
vota: 1.7.5.2
voz: 1.3.1.1
*vuceres: 1.3.1.1
vuelvo: 1.3.2.2
vuesa: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vueses: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vueso: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vueso: 2.5.1.2
vuesos: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vuestra: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vuestres: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vuestro: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vuestros: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vuestru: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
vuesu: 2.5.1.1 / 2.5.1.2
*vulver: 1.3.2.2
vust: 2.10.1
vust: 3.3.4
vustedes: 2.10.1
w: 1.1.6
Washington: 1.1.6
water-polo: 1.1.6
x + i (tnica) + vocal: 1.7.12.2
x + vocal: 1.8.14.1
*x + i (tona) + vocal: 1.7.12.1
x: 1.1.1 / 1.7.12 / 1.7.12.2 / 1.7.12.3
/ 1.8.6.2 / 1.8.7.2 / 1.8.13.1 /
1.8.13.2 / 1.8.14 / 1.8.14.1 /
1.8.14.2
-x-: 1.8.6.2 / 1.8.7.2
[x]: 1.8.13.2
-xa: 1.8.14.1

xabaces: 2.3.3.1
xabaz: 2.3.2.3 / 2.3.3.1
Xabel: 1.7.5.2
xabn: 1.7.5.2
xacu: 1.7.10.1
xal: 1.8.13.2 / 1.8.4.2 / 1.9.1.1 /
2.2.1.1
xals: 2.2.1.1
xamasca: 1.7.12
xamn: 1.8.13.2
xampn: 1.8.13.2
xampin: 1.8.13.2
xana: 1.7.12.1
Xarcelli: ap. 3.1.4
xardn: 1.8.13.2
xarr: 1.8.13.2 / 2.2.3.1
xarrs: 2.2.3.1
xarru: 1.7.19 / 3.1.1.2
xastra: 2.2.2.1 / 2.2.4
xastre: 2.2.2.1 / 2.2.4
xastres: 2.2.4
xatn: 2.2.1.1 / 2.2.2.1
xatina: 2.2.2.1 / 2.16.2.1
xatinos: 2.2.1.1
xatn: 2.2.1.1 / 2.2.4
xatona: 2.2.4
xatones: 2.2.1.1 / 2.2.4
xatonos: 2.2.1.1 / 2.2.4
xatu: 3.1.1.2 / 3.2.1.2
xe: 1.1.1
xefe: 1.8.13.2
xelar: 1.3.4.1
xelu: 3.6.3.2
xeleru: 1.3.3.1
xelo: 1.3.4.1
xelu: 1.3.3.1
*xemir: 1.3.8.1
-xen: 1.8.11.3
xeneral: 1.8.13.1
309

xeneralizar: 2.16.2.3
Xenestosa: ap. 15
xenitivu: 1.8.13.1
xenofobia: 1.8.14.1
xenn: 1.8.14.1
xenru: 1.7.19.1 / 2.2.2.4 / 3.1.1.4
xente: 1.7.12 / 1.9.12 / 2.3.4.3 /
2.3.4.4 / 2.12.11 / 2.13.6.1 /
3.5.2.1 / 3.6.1.5 / 3.6.2.1
xeoloxa: 1.8.13.1
xera: 1.7.18
xerarqua: 1.8.13.2
xerez: 1.8.13.2
xergn: 2.2.1.1
xergones: 2.2.1.1
xerocopia: 1.8.14.1
xersi: 2.2.1.1
xersis: 2.2.1.1
xestin: 1.8.13.1
xi: 1.7.12.2 / 1.8.13.1
xi + vocal: 1.8.14.1
-xia: 1.8.14.1
*xiana: 1.7.12.1
xiblar: 1.7.12 / 1.7.12.2
xiblida: 2.16.2.1
xiblu: 2.16.2.1
xiga: 2.2.3.1
xigante: 1.8.13.1
xigues: 2.2.3.1
*xilar: 1.3.4.1
*xileru: 1.3.3.1
xilfonu: 1.8.14.1
xilografa: 1.8.14.1
ximelgar: 1.3.4.2
ximielgo: 1.3.4.2
*ximilgar: 1.3.4.2
ximir: 1.3.8.1
ximnasia: 1.8.10.1 / 1.8.13.1
ximo: 1.3.8.1
310

xineclogu: 1.8.13.1
xingaderos: 2.2.1.2
xingaderu: 2.2.1.2
-xin: 1.8.14.1
*xiorra: 1.7.12.1
xriga: 1.9.1.1
xiringn: 2.16.2.1
-xis: 1.8.14.1
*Xixin: 1.7.12.1
Xixn: 1.7.12.1 / 1.9.1.9 / ap. 1 /
ap. 2
xixons: 2.16.2.1 / 2.3.4.4 / 2.3.5
xixonesa: 2.3.5
xixoneses: 2.3.5
xixoneso: 2.3.4.4 / 2.3.5
xofer: 1.8.13.2
-xn: 1.8.14.1
xorra: 1.7.12.1 / 1.7.19
xorrecemos: 1.4.2.2
xorrecer: 1.7.12
xorrezo: 1.4.2.2
*xosticia: 1.3.5.1
Xuan: 1.2.1.2 / 1.9.12 / 2.3.7.2 /
2.9.2 / 2.12.1.2 / 2.12.10.2 /
2.13.6.2 / 2.13.8 / 3.1.1.4 /
3.6.1.1 / 3.6.1.5 / 3.6.2.1 / 3.6.2.2
xubidoria: 1.7.5.2
xuben: 3.5.2.11
xubir: 1.7.5.2
xuego: 1.3.2.2
xuegu: 2.3.6.2
xueves: 2.2.1.3
xugar: 1.3.2.2 / 2.9.2
xuiciu: 1.6.1
xulgar: 1.7.16
xulgu: 1.9.1.7
Xulio: 2.13.7
xunir: 1.7.14
xunta: 3.6.1.2

xuntamente: 2.16.2.1
xunto a: 1.4.2.2 / 2.12.13.1 / 2.13.7
xurisdiccin: 1.8.13.2
xurista: 2.2.2.5 / 2.2.4
xuristes: 2.2.4
xusta: 2.3.2.1 / 2.3.3.1
xustes: 2.3.3.1
xusticia: 1.3.5.1
xusto: 2.3.4.1
xustos: 2.3.1.1
xustu: 1.3.5.1 / 2.3.1.1 / 2.3.2.1 /
2.3.4.1
xu-xu: 1.9.4
y griega: 1.1.1
y: 1.1.1 / 1.2.1.2 / 1.7.7 / 1.8.13.2 /
2.14.1 / 3.1.1.4
y: 1.2.1.2 / 1.9.1.7 / 2.9.2 / 2.12.11 /
3.1.1.4
y-: ap. 1
-y: 1.2.1.2 / 1.9.1.4 /1.9.4 / 2.10.2 /
3.1.1.4
-y: 1.2.1.2 / 1.9.1.4 / 1.9.4 / 2.9.2 /
2.12.11 / 3.1.1.4 / 3.3.4 / 3.5.2.1 /
3.5.2.10 / 3.6.1.2 / 3.6.1.3 /
3.6.2.2 / 3.6.4.1 / 3.6.5.2 / 3.7.1
/y/: 1.1.1 / 1.1.5 / 1.7 / 1.7.7 /
1.8.13.2
ya: 1.9.1.7 / 2.14.1
y: 1.9.1.7 / 2.12.3 / 2.12.10.1
y: 3.5.2.1 / 3.6.2.2 / 3.6.4.1
y que: 2.14.1
*Yanes: ap. 1
Los Yanos: ap. 1
ye: 1.1.1
ye: 1.9.11 / 1.9.4 / 2.3.1.3 / 2.3.2.3 /
2.3.3.1 / 2.3.3.3 / 2.3.4.3 / 2.3.4.4
/ 2.3.6.1 / 2.3.7.1 / 2.3.7.2 /
2.3.7.3 / 2.5.1.1 / 2.5.1.2 / 2.5.3 /
2.5.4 / 2.8.1 / 2.12.1.2 / 2.12.11 /

2.13.6.1 / 2.13.7 / 3.1.1.2 /


3.1.1.3 / 3.1.6 / 3.1.7.1 / 3.3.4 /
3.5.1.2 / 3.5.2.1 / 3.5.2.2 / 3.5.2.3
/ 3.5.2.6 / 3.5.2.7 / 3.5.2.9 /
3.5.2.10 / 3.6.2.2
yegua: 2.2.2.4
yelsu: 1.7.7
El Yenu: ap. 1
yera: 1.7.7 / 3.5.2.11
yeren: 1.9.4
Yermes ya Tameza: ap. 5
yo: 2.10.1
yo: 1.2.1.1 / 1.3.2.1 /1.3.2.2 / 1.3.4.1
/ 1.3.4.2 / 1.3.6.1 / 1.3.8.1 /
1.3.9.3 /1.4.2.2 / 1.4.3.2 / 1.7.4.2
/ 1.7.7 / 1.7.10.2 / 1.9.1.3
yodu: 1.8.13.2
-yos: 1.9.4 / 2.10.2
-yos: 3.6.1.1 / 3.6.1.2 / 3.6.2.2 /
3.6.4.1 / 3.6.5.3 / 3.7.1
La Yosa: ap. 1
-ys: 2.10.2
yustapuestu: 1.8.14.2
yy: 1.1.5
//: 1.1.1 / 1.7 / 1.7.10 / 1.8.1.2
z: 1.1.1 / 1.7.10 / 1.7.10.2
-z: 2.2.1.1 / 2.3.1.1
-za: 2.2.3.1
zapicu: 1.7.10.2
zeta: 1.1.1
-zos: 2.2.1.1 / 2.3.1.1
zr: 1.7.10.2 / 1.7.19.1
zreza: 1.7.10.2 / 1.7.19.1
zrezal: 1.7.10.2
zul: 2.3.1.1 / 2.3.2.3 / 2.3.3.1 /
2.3.4.3 / 2.3.5
zuls: 2.3.1.1 / 2.3.3.1 / 2.3.5
zuna: 1.7.10.2 / 1.7.14 / 2.13.6.1
311

NDIZ DE VERBOS

El presente ndiz contin unos 1.850 infinitivos de verbos, escoyos


dente los ms emplegaos o conocos na llingua asturiana. Dellos alvertimientos pal so manexu:
Al llau de cada verbu apaez, en lletra ms menudo, linfinitivu dotru
verbu, tomu como modelu y conxugu nes tables de les pxines
anteriores. Por exemplu:
puxar: baxar
significa quel verbu puxar conxgase como baxar.
SiI verbu buscu tien daqu trazu na so conxugacin que lu estreme del modelu, faise constar al llau. Exemplu:
caltener: tener [con acentu grficu nes formes caItin, caltn]
Los verbos quapaecen en lletra negro son los que y apaecen como modelos conxugaos nes tables anteriores. El nmberu ente parntesis yel de la pxina.
Abreviatures:
pron.: verbu pronominal, o seya, verbu que slo ye a conxugase con
pronomes tonos de complementu direutu o de complementu indireutu reflexivu. Exemplu:
quexase: dexar (pron.)
pron.: significa que la so conxugacin ye: quexase, quxome, quxeste, quxase, etc.
imp.: verbu impersonal, esto ye, que se conxuga nami na 3 persona del singular y / o del plural. Exemplos:
313

xarazar: xaraza, xarazaba, xaraz, etc.


petar: pta(me), pten(-y), petba(te), petben(vos), etc.
r.p.: rxime preposicional, ye dicir, preposiciones quhan usase nte dellos de los sos complementos. Exemplos:
naguar: - r.p.: por (naguo por chucame a dormir)
enfotase: - r.p.: en (enfotmonos en delles coses)

*** *** ***


aballar: falar
abandonar: atopar
abangar: xulgar
abarquinar: falar
abasar: falar
abdicar: marcar
abellugar: xulgar
abeyar: semar
ablayar: falar
ablucar: mancar
abocanar: falar
abociar: unviar
abondar: atopar (imp.)
aborrecer: tarrecer
abotonar: atopar
abrigar: xulgar
abrir (135)
abruxar: baxar
absolver: sorber
absorber: sorber
abultar: falar
aburrir: apurrir
aburuyar: falar
acabar: falar
acaldar: falar [r.p.: con]
acallentar: semar
acancallar: falar
314

acapiar: unviar
acegarar: falar
acelerar: semar
acentuar: ruar
acesmar: semar
aceutar (136)
achaplar: falar
achisbar: falar
aclamar: falar
aclariar: unviar
aclimatar: falar
acobardar: falar
acoldar: atopar
acollechar: semar
acolliar: falar
acolumbrar: falar
acometer: defender
acompangar: xulgar
acompaar: falar
acomuar: falar
aconceyar: semar
aconseyar: semar
acorazar: tarazar
acordar: moyar
acoricar: mancar
acorraxar: baxar
acorviar: unviar

acostaciar: unviar
acostinar: falar [r.p.: con]
acostumar: falar [r.p.: a, en]
acotar: atopar
acoxar: antroxar
acoyer: coyer
actuar: ruar
acuartar: suaar
acubixar: baxar
acudir: apurrir
acuriosar: atopar
acuruxar: baxar
acusar: falar
acutar: falar
adautar: pautar
adelgazar: tarazar
adicar: mancar
adientrar: avieyar
adoptar: atopar
adorar: atopar
adulterar: semar
afaitar: baillar
afalagar: xulgar
afalar: falar
afamiar: unviar
afatar: falar
afatiar: unviar
afechar: semar
aferruar: falar
afeutar: aceutar
afiar: triar
aficionar: atopar
afilar: falar
afiliar: unviar
afilvanar: falar
afinar: falar
afitar: falar

afloxar: antroxar
afluir o afluyir: influir o influyir
afogar (137)
afondar: atopar
aforcar: tocar
aforfugar: xulgar
aformigar: xulgar
aforrar: atopar
afumar: falar
afuar: falar
afuracar: mancar
agabitar: falar
agafar: falar
agonizar: tarazar
agospiar: unviar
agradecer: tarrecer
agrandar: falar
agrupar: falar
aguantar: suaar
aguapecer: tarrecer
aguapiar: unviar
aguardar: suaar
ageyar: geyar
aguixar: baxar
aguiyar: falar
agullar: falar
agurriar: unviar
aidar: baillar
alarmar: falar
albanciar: unviar (imp.)
albidrar: falar
albortar: moyar
alcordase: moyar
aldericar: mancar
aldovinar: falar
alegar: fregar
alendar: amestar
315

algamar: falar
alicar: mancar
alimentar: semar
alitar: falar
alitrar: falar [r.p.: por ]
aliyar: falar
allabanciar: unviar
allabar: falar
allampar: falar [r.p.: por]
allampiar: unviar [r.p.: por]
allancar: mancar
allanciar: unviar
allanzar: tarazar
allargar: xulgar
allegrar: semar
alleicionar: atopar
allevantar: falar
allixerar: semar
allocar: tocar
allongar: torgar
allonxar: antroxar
alloar: atopar
alloquecer: tarrecer
alloriar: unviar
alluchar: falar
allugar: xulgar
allumar: falar
allunar: falar
almacenar: semar
alministrar: falar
almirar: falar
almitir: ximir
almorzar (138)
alteriar: unviar
alternar: semar
alvertir: sentir
alzar: tarazar
316

amagostar (139)
amalar: falar
amalecer: tarrecer
amaliar: falar
amar: falar
amargar: xulgar
amarrar: falar
amartellar: amestar
amasar: falar
ambicionar: atopar
amburar: falar
amechar: semar
amenazar: tarazar
amenorgar: torgar
amestar (140)
ametrallar: falar
ameyorar: atopar
amigar: xulgar
amiyar: falar
amnistiar: unviar
amorecer: tarrecer
amoriar: unviar
amormiar: falar
amortayar: falar
amortigaar: falar
amosar: moyar
amotinar: falar
amoyecer: tarrecer
amoyentar: semar
amplificar: mancar
amurniar: unviar
amusgar: xulgar
analayar: falar
analizar: tarazar
andar (141)
andechar: semar
aneciar: unviar

anear: semar
anestesiar: unviar
angazar: tarazar
aniciar: unviar
animar: falar
aniquilar: falar
anochar: moyar
anovar: moyar
anoxar: antroxar
anoyar: atopar
antemanar: falar
anteponer: poner [con acentu grficu na
forma antepn]

antoxase: antroxar (imp.)


antroxar (142)
anubrir: apurrir
anunciar: unviar
aader: llamber
aar: falar
aerar: semar
aidir: ximir
audar: falar
apaecer: paecer
apagar: xulgar
apalpar: falar
apandar: falar
apanguar: naguar
aparentar: semar
apareyar: semar
aparrar: falar
apavoriar: unviar
apelar: semar
apellar: avieyar
apenzar (143)
aperiar: unviar
apertar: amestar
apetecer: tarrecer (imp.)

apetiguar: falar
apiancar: mancar
apigazar: tarazar
apinar: falar
apiar: falar
apiotar: atopar
aplaudir (144)
aplicar: mancar
apodrecer: tarrecer
apodrentar: semar
aportar asoceder: moyar (imp.)
aportar contribuyir: atopar
aposentar: amestar
apostrofar: atopar
apotar: atopar
apradiar: unviar
apreciar: unviar
aprovecer: tarrecer (imp.)
aprovechar: semar
apuntar: falar
apurriar: unviar
apurrir (145)
aquedar: semar
arbitrar: falar
archivar: falar
ardiciar: unviar [r.p.: por]
argayar: falar (imp.)
argumentar: semar
ariar: unviar
arimar: falar
armar: falar
arrallar: falar
arramar: falar
arramplar: falar [r.p.: con]
arrampuar: falar
arranar: falar [r.p.: por]
arraar: falar
317

arratar: falar
arrecender: ferver
arrecostinar: falar [r.p.: con]
arreguilar: falar
arremellar: semar
arrendar: amestar
arrepentise: sentir (pron.)
arrepostiar: unviar
arrequexar: dexar
arrevexar: dexar
arreyar: semar
arrincar: mancar
arrodiar dir alredor: unviar
arrodiar ponese de rodes: triar
arrollicar: mancar
arronchar: atopar
arroxar: antroxar
articular: falar
arumar: falar
asaltar: falar
asar: falar
asegurar: falar
aselar: semar
asemeyar: semar [r.p.: a]
asesinar: falar
asignar: falar
asobiar: unviar
asoceder: defender (imp.)
asoleyar: semar
asollar: moyar
asonsaar: falar
asperxar: dexar
aspirar: falar
astenese: tener (pron.) [con acentu nes formes astinse, astnte]

asturianizar: tarazar
asumir: apurrir
318

atalantar: falar
atapecer: tarrecer
atayar: falar
atender: ferver
atenese: tener (pron.) [r.p.: a; con acentu
grficu nes formes atinse, atnte]

aterecer: tarrecer
atetuyar: falar
atolenar: semar
atopar (146)
atrevese: defender (pron.) [r.p.: a]
atribuir o atribuyir: influir o influyir
atristayar: falar
atrocar: atopar
atrofiar: unviar
atropar: atopar
atuar: falar
aumentar: semar
aunir (147)
auscultar: falar
autorizar: tarazar
avagar: xulgar (imp.)
avanzar: tarazar
aventar: semar
aventaxar: baxar
averar: semar
avergoar: atopar
aveyecer: tarrecer
aveyuscar: mancar
avezar: rezar [r.p.: a]
avieyar (148)
axorizar: tarazar
axusticiar: unviar
ayenar: semar
ayudar: falar
baillar (149)
balerar: semar

banciar: unviar
barruntar: falar
basnar: falar
bastiar: unviar
bautizar: tarazar
baxar: falar
beber: defender
bendicir: dicir [pero imperativu sg. bendiz,
participiu bendicu -ida -o o benditu -a -o]

beneficiar: unviar
besar: semar
bilordiar: unviar
biltar: falar
blanquiar (150)
bocayar: falar
bocexar: dexar
bombiar: unviar
borrar: atopar
botar: atopar
braciar: unviar
braniar: unviar
brindar: falar
bromiar: unviar
brotar: atopar
bufar: falar
burbuyar: falar
burllase: falar (pron.) [r.p.: de]
cabruar: falar
cacarexar: dexar
caciar: unviar
caciplar: falar
caducar: mancar
cafiar: unviar
calcar: mancar
calcular: falar
caldiar: unviar
calecer: tarrecer

caleyar: semar
calificar: mancar
caligrafiar: unviar
calistrar: falar
callar: falar
calletrar: semar
calmar: falar
caltener: tener [con acentu grficu nes formes caltin, caltn]

caltriar: unviar
calumbar: falar
calzar: tarazar
cambiar: unviar
camburar: falar
camentar: amestar
caminar: falar
camudar: falar
canalizar: tarazar
canonizar: tarazar
cansar: falar
cantar: falar
caicar: mancar
capar: falar
carecer: tarrecer
cargar: xulgar
carpinteriar: unviar
carpir: apurrir
carretar: semar
cartiar: unviar
casar: falar
cascar: mancar
castellanizar: tarazar
castigar: xulgar
catalogar: torgar
catar: falar
catequizar: tarazar
causar: pautar
319

cavar: falar
cavilgar: xulgar
cayer o caer (151)
cazar: tarazar
cebar: semar
cegar: regar
ceguar: falar
celebrar: semar
censurar: falar
certificar: mancar
chanciar: unviar
charrar: falar [r.p.: de]
chiscar: mancar
chisgar: xulgar
chispiar: unviar
chornar: atopar (imp.)
chucar: mancar
chuchuriar: unviar
chumar: falar
cimblar: falar
cincar: mancar
circular: falar
ciscar: mancar
citar: falar
clariar: unviar
clasificar: mancar
clavar: falar
clisar: falar
cobrar: atopar
cocer (152)
cociar: unviar
coincidir: apurrir [r.p.: co, en]
colar: atopar
coleicionar: atopar
colgar: afogar
colingar: xulgar
collaborar: atopar [r.p.: con, en]
320

collechar: semar
colonizar: tarazar
combayar: falar [r.p.: con]
combinar: falar
comenzar: apenzar
comer (153)
cometer: defender
compangar: xulgar
comparar: falar
compartir: apurrir
compaxinar: falar
competir: repetir
complementar: semar
comprobar: moyar
comprometer: defender
comulgar: xulgar
comunicar: mancar
concebir: repetir
conceder: defender
concentrar: semar
concordar: moyar [r.p.: con, en]
concretar: semar
condecorar: atopar
condergar: fregar
conducir (154)
confederar: semar
confesar: amestar
confluir o confluyir: influir o influyir
conformar: atopar
confundir: apurrir
conmemorar: atopar
conocer: tarrecer
consentir: sentir
consear: semar
conservar: semar
consistir: ximir [r.p.: en]
consolar: moyar

constar: atopar [r.p.: de]


constituir o constituyir: influir o influyir
construir o construyir: influir o influyir
consultar: falar
contaminar: falar
contar: moyar
contaxar: baxar
contemplar: semar
contradicir: dicir
contrastar: falar
contratar: falar
contrayer o contraer: trayer o traer
contribuir o contribuyir: influir o influyir
convencer: vencer
convenir: venir [con acentu grficu nes formes convin, convn]

convidar: falar [r.p.: a]


convivir: ximir
convocar: tocar
conxelar: semar
conxugar: xulgar
conxurar: falar
cooperar: semar
coordinar: falar
copiar: unviar
correr (155)
corresponder: sorber [r.p.: con, a]
correxir (156)
cortar: atopar
cortexar: dexar
coser (157)
costar: moyar
cotexar: dexar
coxicar: mancar
coyer (158)
crecer: tarrecer
creyer o creer (159)

criar: triar
criticar: mancar
cruciar: unviar
cruxir: fuxir
cuacar: mancar
cuartiar: unviar
cuayar: suaar
cubrir: abrir
cuchar: falar
cuidar: falar
culpar: falar
cumplir: apurrir
cuntar: falar
curar: falar
curiar: unviar
cuspiar: unviar
cuspir: apurrir
cutir: apurrir
danzar: tarazar
daar: falar
dar (160)
deber: defender
decatase: falar (pron.) [r.p.: de]
decayer o decaer: cayer o

caer [con

acentu grficu na forma deci]

decidir: ximir [r.p. en]


declarar: falar
decretar: semar
dedicar: mancar
defender (161)
definir: ximir
degolar: atopar
delatar: falar
deldar: amestar
delladiar: unviar
demer: defender
demostrar: moyar
321

denomar: atopar
denunciar: unviar
depender: defender [r.p.: de]
depear: semar
deprender: ferver
derritir: ximir
derromper: romper
desabrise: abrir (pron.) [r.p.: de]
desaconseyar: semar
desafitar: falar
desagafar: falar
desagradecer: tarrecer
desalendar: amestar
desamecer: tarrecer
desaniciar: unviar
desapaecer: paecer
desapartar: falar
desapegar: regar
desaposiar: unviar
desaprovechar: semar
desarmar: falar
desarratar: falar
desarreyar: semar
desatar: falar
desautorizar: tarazar
desaverar: semar
descalzar: tarazar
descansar: falar
descargar: xulgar
desconocer: tarrecer
descontar: moyar
descoser: coser [con acentu grficu na forma descus]

describir: escribir
descubrir: abrir
desdexar: dexar
desear: enfear
322

desemeyar: semar
desencaxar: baxar
desencoyer: coyer
desendolcar: tocar
desenduviellar: avieyar
desenfilar: falar
desengaar: falar
desenguedeyar: semar
desenllazar: tarazar
desenterrar: amestar
desesperar: semar
desfacer o desfaer: facer

o faer [con
acentu grficu nes formes desfi, desfn]

desiguar: naguar
desilusionar: atopar
desoriellar: avieyar
despear: semar
despesllar: amestar
despidir: ximir
despreciar: unviar
destiir: ximir
dexar (162)
dexenerar: semar
dialogar: torgar
dibuxar: baxar
dicir (163)
dictar: falar
dignificar: mancar
dilir: firir
dimir: ximir
dimitir: ximir
dir (164)
discrepar: semar
disear: semar
disgustar: falar
disimular: falar
disparar: falar

distrayer o distraer:

trayer o traer [con


acentu grficu na forma distri]

distribuyir o distribuir: influyir o influir


disviar: unviar
dividir: ximir
divorciar: unviar
dixebrar: semar
dixerir: inxerir
doler: moler
domesticar: mancar
dominar: falar
dormir (165)
drogar: torgar
duchar: falar
dudar: falar
duldar: falar
dunviar: unviar
durar: falar
echar (166)
economizar: tarazar
editar: falar
educar: mancar
elixir (167)
ellaborar: atopar
embaecer: paecer
embaraxar: baxar
embrivir: ximir
embruxar: baxar
embullar: falar
emburriar: unviar
emigrar: falar
empapellar: amestar
empapirotar: atopar
empapizar: tarazar
emparamentar: semar
empatonar: atopar
empecatar: falar

empecipiar: unviar
empericotiar: unviar
empezar: apenzar
emplegar: fregar
empobinar: falar
emponderar: semar
emponer: poner [con acentu grficu na forma empn]

emporcar (168)
empozar: rozar
emprestar: semar
emprimar: falar
emprobecer: tarrecer
empuxar: baxar
enanchar: falar
enartar: falar
encadenar: semar
encadexar: dexar
encaldiar: unviar
encamentar: amestar
encantexar: dexar
encaar: baxar
encargar: xulgar
encartar: unviar (imp.)
encaxar: baxar
encender (169)
encerriscar: mancar
encerrizar: tarazar
encetar: semar
enchipar: falar
encismar: falar
enclicar: mancar
encloyar: atopar
encolingar: xulgar
encontiar: unviar
encoplar: atopar
encoyer: coyer
323

encuriosar: atopar
encurtiar: unviar
encuruxar: baxar
endolcar: tocar
endrechar: semar
enduviellar: avieyar
enfalmarar: falar
enfarxopetar: semar
enfastiar: unviar
enfaxar: baxar
enfear (170)
enferronar: atopar
enfilar: falar
enfocar: tocar
enfocicar: mancar
enfollerar: semar
enfornar: atopar
enfoscar: tocar
enfotar: atopar (pron.) [r.p.: en]
enfrescar: mercar
engabitar: falar
engafar: falar
enganchar: falar
engardiar: unviar
engardir: apurrir
engarrar: falar
engarriar: unviar
engatar: falar
engochar: atopar
engolar: atopar
engorollar: atopar
engrescar (171)
enguadar: suaar
enguapecer: tarrecer
enguedeyar: semar
enguizar: tarazar
engurriar: unviar
324

enguruyar: falar
enguyar: falar
enllamargar: xulgar
enllamorgar: afogar
enllenar: semar
enllordiar: unviar
enllozar: almorzar
enllutar: falar
enoxar: antroxar
enquillotrar: atopar
enquivocar: tocar
enraigonar: atopar
enralar: falar
enraxonar: atopar
enredar: amestar
enrestrar: amestar
enrexar: dexar
enreyar: semar
ensamar: falar
ensayar: falar
ensear: semar
ensobiar: unviar
ensordar: atopar
ensugar (172)
entainar (173)
entamar: falar
entartallar: falar
entelar: semar
entemecer: tarrecer
entemediar: unviar
entemeter: defender
entender: ferver
entenrecer: tarrecer
enterar: semar [r.p.: de]
enterrar: amestar
enterriar: unviar
entesacar: mancar

entornar: atopar
entrampiar: unviar
entrar: semar
entrastiar: unviar
entregar: fregar
entrestallar: falar
entretener: tener [con acentu grficu nes
formes entretin, entretn]

entrollar: atopar
entrugar: xulgar
entrullar: falar
envelenar: semar
envizcar: mancar
enxabonar: atopar
enxaguar: naguar
enxaretar: semar
enxaular: pautar
enxendrar: semar
enzancar: mancar
equivalir: valir [r.p.: a]
equivocar: tocar
ermar: semar
esaminar o examinar: falar
esaxerar o exaxerar: semar
esbaniellar: avieyar
esbardiar: unviar
esbarriar: unviar
esberrellar: amestar
esbillar: falar
esblanquiar: falar
esboligar: xulgar
esboroar: atopar
esborrar: atopar
esbrexar: dexar [r.p.: per, por]
escabarriar: unviar
escabullecese: tarrecer (pron.) [r.p.: de]
escachar: falar

escaciplar: falar
escaecer: paecer
escalabrar: falar
escalcaar: falar
escaldiar: unviar
escalecer: tarrecer
escamplar: falar
escanciar: unviar
escapar: falar
escarabayar: falar
escarabicar: mancar
escargatar: falar
escariar: unviar
escarmar: falar
escarrear: semar
escaxinar: falar
escayar: falar
escayer o escaer:

cayer o caer [con


acentu grficu na forma esci; r.p.: con]

escazabullar: falar
escazar: tarazar [r.p.: en, ente, per]
escazobellar: amestar
escazopiar: unviar
esclarar: falar
esclariar: unviar
esclucar: mancar
escobiar: unviar
escociar: unviar
escolforiar: unviar
escolingar: xulgar
escomenzar: apenzar
esconder: sorber
esconxurar: falar
escorexar: dexar
escornar: moyar
escorrer: correr
escorrexar: dexar
325

escosar: atopar
escoyer: coyer
escribir (174)
escurecer: tarrecer
escurrir: apurrir
escusar: falar
esfacer o esfaer: facer o faer [con acentu
grficu nes formes esfi, esfn]

esfamiar: unviar
esfaraguyar: falar
esfargayar: falar
esfarrapar: falar
esfelpeyar: semar
esfilachar: falar
esfilar: falar
esfiltrayar: falar
esfocicar: mancar
esfondar: atopar
esforcexar: dexar
esforciar: unviar
esforgar: torgar
esforiatar: falar
esfoyar: moyar
esfrecer: tarrecer
esfregar: fregar
esfronar: atopar
esfuicar: mancar
esgalazar: tarazar
esgaar: falar
esgargaxar: baxar
esgargayar: falar
esgatiar: unviar
esgatuar: falar
esgayar: falar
esgonciar: unviar
esgranar: falar
esguandiar: unviar
326

esguarriar: unviar
esguedeyar: semar
esguilar: falar
esistir o existir: ximir
esixir o exixir: elixir
esllavazar: tarazar
esllombar: atopar
esllumar: falar
esmarallar: falar
esmelgar: regar
esmellar: semar
esmenar: semar
esmigayar: falar
esmolecer: tarrecer [r.p.: por]
esmoler: moler [r.p.: por]
esmolgar: afogar [r.p.: por]
esmordigaar: falar
esmorecer: tarrecer
esmorgar: afogar
esmucir: llucir
esnalar: falar
esnidiar: falar
esalar: falar
esidiar: unviar
espabilar: falar
espaar: falar
esparder: llamber
espatexar: dexar
espatuxar: baxar
espavoriar: unviar
espayar: falar
especificar: mancar
espelleyar: semar
espelurciar: unviar
esperar: semar
esperimentar: semar
espertar: amestar

espetar: semar
espeyar: semar
espirriar: unviar
esplayar: falar
esplicar: mancar
espolletar: semar
esponer: poner [con acentu grficu na forma espn]

esponxar: antroxar
esporpollar: atopar
espotricar: mancar
espovisar: falar
espresar: semar
espublizar: tarazar
espurrir: apurrir
esquerar: semar
esquiar: triar
esquitar: falar
estabilizar: tarazar
establecer: tarrecer
estacar: mancar
estallazar: tarazar
estayar: falar
estingarrar: falar
estopar: atopar
estrar: semar
estrayer o estraer:

trayer o traer [con


acentu grficu na forma estri]

estreldar: semar
estremar: semar
estrenar: semar
estrenchar: semar
estrincar: mancar
estrizar: tarazar
estropiar: unviar
estrozar: rozar
estrucir: llucir

estruyar: falar
estruyir o estruir: influyir o influir
esturnir: apurrir
esverar: semar
eternizar: tarazar
evanxelizar: tarazar
evitar: falar
evolucionar: atopar
executar: falar
exercitar: falar
fabricar: mancar
facer o faer (175)
facturar: falar
fadiar: unviar
falagar: xulgar
falanciar: unviar
falar (176)
fallar: falar
falsiar: unviar
faltar: falar
falucar: mancar
famiar: unviar
fantasiar: unviar
fartar: falar
fartucar: mancar
fatiar: unviar
favorecer: tarrecer
faxar: baxar
feder: ferver
federar: semar
felicitar: falar
fender: ferver
ferrar: amestar
ferruchar: falar
ferruar: falar
ferver (177)
fervollar: atopar
327

fervoriar: unviar
festexar: dexar
fiar: triar
figurar: falar
filar: falar
filvanar: falar
finar: falar
fincar: mancar
finxir (178)
firir (179)
fisgar: xulgar
fitar: falar
fixar: baxar
floriar: unviar
focicar: mancar
folgar: afogar
foliar: unviar
fondigar: xulgar
forfugar: xulgar
forgar: torgar
formar: atopar
formigar: xulgar
fornir: apurrir
forrar: atopar
fotografiar: unviar
fozar: rozar
fradar: falar
fraguar: naguar
francer (180)
franquiar: blanquiar
fraer (181)
frayar: falar
fregar (182)
frir: rir
fritir: ximir
frustrar: falar
fugase: xulgar (pron.)
328

fumar: falar
fumiar: unviar
funcionar: atopar
fundir: apurrir
fungar: xulgar
fuir: muir
furacar: mancar
furar: falar
furrular: falar
furtar: falar
furtiar: unviar
fustacar: mancar
futar: falar
futir: apurrir
fuxir (183)
gafar: falar
galantiar: unviar
galdir: apurrir
galguiar: somorguiar
galmiar: unviar
galopiar: unviar
galvanizar: tarazar
ganar: falar
garduar: falar
gargaxar: baxar
garllar: falar
garrar: falar
gasayar: falar
gastar: falar
gatiar: unviar
gatuar: falar
glayar: falar
glosar: atopar
gobernar: amestar
gociar: unviar
golar: atopar
goler (184)

golifar: falar
goliscar: mancar
golismar: falar
gorgutar: falar
gotiar: unviar
grabar: falar
graduar: ruar
gratificar: mancar
guaar: suaar
guardar: suaar
guarecer: tarrecer
guariar: unviar
guarir: firir
guarnir: apurrir
guerriar: unviar
guetar: semar
gexar: geyar
geyar (185)
guiar: triar
guiyar: falar
gurniar: unviar
gusmiar: unviar
gustar: falar
guyar: falar
guyetar: semar
haber (186)
harmonizar: tarazar
heredar: amestar
hestoriar: unviar
hipnotizar: tarazar
homenaxar: baxar
honrar: atopar
idealizar: tarazar
idear: enfear
identificar: mancar
iguar: naguar
iligar: xulgar

illuminar: falar
ilusionar: atopar
ilustrar: falar
imaxinar: falar
impartir: apurrir
importar: atopar
impresionar: atopar
impugnar: falar
inaugurar: falar
incomunicar: mancar
incumplir: apurrir
independizar: tarazar
indicar: mancar
indignar: falar
indultar: falar
industrializar: tarazar
infestar: semar
influyir o influir (187)
informar: atopar
inscribir: escribir
insertar: amestar
insistir: ximir
inspirar: falar
instituyir o instituir: influyir o influir
instruyir o instruir: influyir o influir
insultar: falar
intentar: semar
interpretar: semar
intervenir: venir [con acentu grficu nes formes intervin, intervn]

introducir: conducir
inxerir (188)
inxertar: semar
iar: falar
liquidar: falar
litografiar: unviar
llabegar: regar
329

llaboriar: unviar
llabrar: falar
llaceriar: unviar
llaciar: unviar
lladrar: falar
llagrimar: falar
llamar: falar
llamaricar: mancar
llamber (189)
llambiar: unviar
llambiotiar: atopar
llamentar: semar
llancar: mancar
llancir: xuncir
llantar: falar
llapar: falar
llargar: xulgar
llarimar: falar
llastir: apurrir
llavar: falar
lleer (190)
llegalizar: tarazar
llegar: fregar
lleldar: semar
llendar: semar
llevantar: falar
llevar: semar
llexar: dexar
llexislar: falar
lliar: triar
lliberar: semar
llibertar: semar
llibrar: falar
llicenciar: unviar
llimir: ximir
llimpiar: unviar
llograr: atopar
330

lloramicar: mancar
llorar: atopar
lloriar: unviar
llover: sorber (imp.)
llovicar: mancar (imp.)
lloviscar: mancar (imp.)
llovisquiar: blanquiar (imp.)
lluchar: falar
llucir (191)
machucar: mancar
maciar: unviar
macizar: tarazar
madrugar: xulgar
mafecer: tarrecer
malicar: mancar
mancar (192)
mancorniar: unviar
mancuspir: apurrir
mandar: falar
manexar: dexar
mangar: xulgar
manifestar: amestar
maraviar: triar
marcar: mancar
marchar: falar
marciar: unviar
maricar: mancar
marmullar: falar
martellar: amestar
marxinar: falar
masuar: falar
matar: falar
materializar: tarazar
matricular: falar
maurecer: tarrecer
maxinar: falar
mayar: falar

mayucar: mancar
mazcar: mancar
mecer: tarrecer
medrar: semar
mercar (193)
meter: defender
mexar: dexar
miagar: xulgar
midir: ximir
militar: falar
mindar: falar
mirar: falar
moflar: falar
moler (194)
montar: atopar
morcar: tocar
morder: sorber
mordigaar: falar
morrer (195)
mosquiar: blanquiar
mover: sorber
moyar (196)
mullir: muir
multar: falar
multiplicar: mancar
muir (197)
murar: falar
nacer o acer: tarrecer
naguar (198) [r.p.: por]
namorar: atopar
narrar: falar
naufragar: xulgar
navegar: fregar
necesitar: falar
negar: regar
negociar: unviar
nevar o evar: amestar (imp.)

nevicar o evicar: mancar (imp.)


nivelar: semar
nomar o omar: atopar
normalizar: tarazar
nortiar: unviar
notar: atopar
noxar: antroxar
nublar o ublar: falar (imp.)
numberar: semar
ascar: mancar
egar: fregar
obedecer: tarrecer
obligar: xulgar [r.p.: a]
observar: semar
ocupar: falar
ocurrir: apurrir (imp.)
ofender: ferver
ofrecer: tarrecer
oldease: enfear (pron.)
olivar: falar
operar: semar
opinar: falar
oponer: poner [con acentu grficu na forma
opn]

orar: atopar
orbayar: falar (imp.)
orellar: amestar
oreyar: semar
organizar: tarazar
orientar: avieyar
orixinar: falar
orniar: unviar
orpinar: falar (imp.)
ortigar: xulgar
osixenar o oxixenar: semar
oxetar: semar
oyer (199)
331

pacer: tarrecer
paecer (200)
pagar: xulgar
pallabricar: mancar
palmiar: unviar
palpuar: falar
paar: falar
papar: falar
papuxar: baxar
parafrasiar: unviar
parar: falar
pareyar: semar
parir: firir
parllar: falar
parllotiar: unviar
parpaguiar: somorguiar
participar: falar
partir: apurrir
parviar: unviar
pasar: falar
pasiar: unviar
pastiar: unviar
pastoriar: unviar
patayar: falar
patexar: dexar
patiar: unviar
pautar (201)
pecar: mercar
pedaliar: unviar
pegar: regar
pelegrinar: falar
penar: semar
pensar: amestar
peerar: semar
perder: ferver
perecer: tarrecer
perfeicionar: falar
332

perfumar: falar
permanecer: tarrecer
perpetuar: ruar
persaber: saber
perser: ser [con acentu grficu nes formes
pers ~ persi, perys, pery, persn,
perfu, perfi ~ perf, persi]

persignase: falar (pron.)


pertar: tar [con acentu grficu nes formes
pert ~ perti, perts, pert, perti]

pertener: tener [con acentu grficu nes formes pertin, pertn]

perxudicar: mancar
perxurar: falar
pesar: semar
pescanciar: unviar
pescar: mercar
pescudar: falar
pesllar: amestar
petar: semar
picar: mancar
pidimiar: unviar
pidir: ximir
pigazar: tarazar
pinchar: falar
pingar: xulgar
pingayar: falar
pintar: falar
pisar: falar
placer: tarrecer
planiar: unviar
plasmar: falar
platigar: xulgar
pleitiar: unviar
plizcaar: falar
plizcar: mancar
plumiar: unviar
poblar: moyar

poder (202)
podrecer: tarrecer
podrigaar: falar
poner (203)
popularizar: tarazar
portar: atopar
posar: atopar
pradiar: unviar
prauticar: mancar
prebar: semar
precisar: falar
predicar: mancar
preferir (204)
premiar: unviar
prender: ferver
preocupar: falar
preparar: falar
prescribir: escribir
presentar: semar
prestar: semar
presumir: apurrir [r.p.: un, de]
pretender: defender
prevenir: venir [con acentu grficu nes formes previn, prevn]

prever: ver
prexulgar: xulgar
primir: ximir
prindar: falar
privar: falar [r.p.: de]
probar: moyar
probecer: tarrecer
procesar: semar
producir: conducir
programar: falar
prohibir: ximir
prollongar: torgar
prologar: torgar

prometer: defender
pronunciar: unviar
proponer: poner [con acentu grficu na forma propn]

prostituyir o prostituir: influyir o influir


protestar: semar
protexer: texer
provecer: tarrecer (imp.)
provocar: tocar
pruyir o pruir: influyir o influir [ensin acentu nes formes pruis, prui, pruin]

pulgar: xulgar
pulsiar: unviar
puar: falar
puxar: baxar
puyar: falar
quedar: semar
quemar: semar
querer (205)
quexar: dexar
quexicar: mancar
quitar: falar
rabiar: unviar [r.p.: por]
rabilar: falar
rabuar: falar
radiar: unviar
rancer: francer
raar: falar
rascuar: falar
raspiar: unviar
rastrexar: dexar
rayar: falar
rayer: oyer
razonar: atopar
reabrir: abrir
realizar: tarazar
rebalgar: xulgar
333

rebaxar: baxar
reblincar: mancar
rebolgar: torgar
reburdiar: unviar
recayer o recaer: cayer o caer [con acentu grficu en reci]

recibir: repetir
reclamar: falar
reconciliar: unviar
reconocer: tarrecer
recordar: moyar
recorrer: correr
recostinar: falar [r.p.: con]
recoyer: coyer
recudir: apurrir
recular: falar
reducir: conducir
refacer o refaer: facer o faer [con acentu
grficu nes formes refi, refn]

refalfiar: unviar
referir: preferir
referver: ferver
reflexar: dexar
reformar: atopar
refriar: triar
refugar: xulgar
regallar: falar
regar (206)
regatiar: unviar
regular: falar
reinar: baillar
relaxar: baxar
rellacionar: atopar
rellamber: llamber
rellampaguiar: somorguiar (imp.)
rellampiar: unviar (imp.)
rellatar: falar
334

relleer:

lleer [con acentu grficu na forma

relli]

rellucir: llucir
rellugar salir el sol: xulgar (imp.)
rellumar: falar
remanecer: tarrecer
remar: semar
remellar: semar
remocicar: mancar
remoler: moler
remontar: falar
remover: sorber
remoyar: moyar
rempuxar: baxar
remungar: xulgar
remuar: falar
renacer o reacer: tarrecer
renegar: regar [r.p.: con, de]
reer (207)
repartir: apurrir
repasar: falar
repetir (208)
repolgar: afogar (imp.)
reportiar: unviar
representar: semar
reproducir: conducir
repunar: falar
resabiar: unviar
resalviar: unviar
resbariar: unviar
rescamplar: falar
rescocer: cocer
rescuar: falar
resfregar: fregar
resgar: regar
resistir: ximir
respetar: semar

respigar: xulgar
resplandir: apurrir
responder: sorber
resquebrar: amestar
restallar: falar
restar: semar
restaurar: pautar
restiellar: avieyar
restolar: atopar [r.p.: en, ente, per]
resultar: falar
resumir: apurrir
retayar: falar
reteyar: semar
retirar: falar
retolicar: mancar
retorcigaar: falar
retorniar: unviar
retraer: fraer
retrair: muir
retrotrayer o retrotraer: trayer

o traer
[con acentu grficu na forma retrotri]

retrucar: mancar
retueyar (209)
returniar: unviar
revender: ferver
revenir: venir (pron.) [con acentu grficu na
forma revinse]

reviciar: unviar
revieyar: avieyar
revivir: ximir
revoltiar: unviar
rexenerar: semar
rexistrar: falar
rezar (210)
rezumir: apurrir
rincar: mancar
rinchar: falar

rindir: ximir
riir: ximir, muir
rir (211)
riscar: mancar (imp.)
rispir: apurrir [r.p.: por]
robar: atopar
rodar: moyar
rogar: afogar
romper (212)
roncar: tocar
roar: atopar
rotular: falar
roxar: antroxar
rozar (213)
ruar (214)
rucar: mancar
rular: falar
rullar: falar
rumbar: falar
runcir: xuncir
runfar: falar
rustir: apurrir
rutiar: unviar
ruxir: fuxir
saber (215)
saborgar: torgar
sacar: mancar
sacrificar: mancar
sacupar: falar
safar: falar (pron.)
salir: valir
sallar: falar
saltar: falar
salvar: falar
samecer: tarrecer
sangrar: falar
335

sapiar: unviar
sapozar: rozar
sarapullar: falar
satirizar: tarazar
satisfacer o satisfaer: facer o faer [con
acentu grficu nes formes satisfi, satisfn]

secar: mercar
secudir: apurrir
sedar: semar
seducir: conducir
segar: regar
semar (216)
semeyar: semar [r.p.: a]
sentar: amestar
sentir (217)
seoriar: unviar
ser (218)
significar: mancar
siguir (219)
sindicar: mancar
sintetizar: tarazar
sirvir: ximir
sobrar: atopar
socolliar: falar
sofitar: falar
soldar: moyar
soler: moler
sollertar: semar
solletrar: semar
solletriar: unviar
solliviar: unviar
sollutar: falar
solmenar: semar
soltar: moyar
someter: defender
somorguiar (220)
336

sonar: moyar
sondiar: unviar
sonrir: rir [con acentu

grficu nes formes

sonrs, sonr, sonrn]

sonsaar: falar
sonsoniar: unviar
soar: moyar
sopelexar: dexar
sorber (221)
sorollar: atopar
sospirar: falar
sosprender: ferver
sotechar: semar
soterrar: amestar
sotripar: falar
suaar (222)
suceder: defender
sufrir: apurrir
sumar: falar
sumir: apurrir
superar: semar
suplir: apurrir
surdir: apurrir
surniar: unviar
surtir: apurrir
suscribir: escribir
suspender: defender
sustituyir o sustituir: influyir o influir
suxerir: dixerir
tabaquiar: blanquiar
tantiguar: naguar
tapar: falar
tapecer: tarrecer
tapuxar: baxar
tar (223)
tarabazar: tarazar
tarabicar: mancar

taragaar: falar
taramiellar: avieyar
taramingar: xulgar
tarazar (224)
tarrecer (225)
tartamiellar: avieyar
tascar: mancar
tastiar: unviar
tatexar: dexar
tatuar: ruar
tayar: falar
tayucar: mancar
tazar: tarazar
telefoniar: unviar
telegrafiar: unviar
televisar: falar
tener (226)
tentar: semar [r.p.: de]
terciar: unviar
testeriar: unviar
testoniar: unviar
texer (227)
tinglar: falar
tintiniar: unviar
tiazar: tarazar
tiir: muir
tirar: falar
tisnar: falar
tisoriar: unviar
tixeriar: unviar
tocar (228)
tomar: atopar
tonar: moyar (imp.)
topar: atopar
torcer (229)
torcigaar: falar
torgar (230)

tornar: atopar
torniar: unviar
torturar: falar
tosquilar: falar
tostar: moyar
toyer: sorber
trabar: falar
tracalexar: dexar
tracamundiar: unviar
traducir: conducir
trafulcar: mancar
trafullar: falar
trampiar: unviar
trancar: mancar
trapiar: unviar
trastiar: unviar
tratar: falar
traxinar: falar
trayer o traer (231)
trebeyar: semar
trebolgar: torgar
tremar: semar
tremecer: tarrecer
trescalar: falar
trescribir: escribir
tresfigurar: falar
tresformar: atopar
tresIlechar: semar
treslladar: falar
tresmanar: falar
tresmitir: ximir
tresnar: semar
trespasar: falar
tresplantar: falar
tresportar: atopar
tresvertir: vertir
337

tresvivise: ximir (pron.) [r.p.: por]


tresvolar: moyar
triar (232)
triir: muir
trociar: unviar
tronar: moyar (imp.)
tronzar: rozar
trotiar: unviar
trunfar: falar
truar: falar
turriar: unviar
tusir (233)
ufiertar: avieyar
ultraxar: baxar
untar: falar
unviar (234)
unxir: finxir
upar: falar
urbanizar: tarazar
urniar: unviar
usar: falar
utilizar: tarazar
vacunar: falar
vagar: xulgar (imp.)
valir (235)
valtar: falar
vaporiar: unviar
varexar: dexar
variar: unviar
vencer (236)
vender: ferver
vengar: fregar
venir (237)
ventiar: unviar (imp.)
ver (238)
verbenar: semar
verdexar: dexar
338

vertir (239)
vexar: dexar
viaxar: falar
virar: falar
visar: falar
visitar: falar
vistir: ximir
vivir: dexar
vociar: unviar
volar: moyar
voltiar: unviar
votar: atopar
xabonar: atopar
xacer: tarrecer
xaciar: unviar
xaguar: naguar
xagetar: geyar
xamuscar: mancar
xarazar: tarazar (imp.)
xarramicar: mancar
xebatiar: unviar (imp.)
xebrar: semar
xelar: semar
xeneralizar: tarazar
xeringar: xulgar
xerminar: falar
xestionar: atopar
xiblar: falar
ximelgar: regar
ximir (240)
ximotiar: unviar
xingar: xulgar
xintar: falar
xirar: falar
xirgar: xulgar
xiringar: xulgar
xirpiar: unviar

xixilar: falar
xoncer: torcer
xordiar: unviar
xorrascar: mancar
xorrecer: tarrecer
xubilar: falar
xugar (241)
xulgar (242)
xuncir (243)
xunir: apurrir
xuntar: falar
xurar: falar

xurgar: xulgar
xustificar: mancar
xuxir: fuxir
xuxuriar: unviar
zampuxar: baxar
zapicar: mancar
zarapicar: mancar
zarramicar: mancar
zarrar: falar
zucar: mancar
zurdiar: unviar
zurdir: apurrir

339

NDIZ XENERAL

341

NDIZ XENERAL

Entamu ....................................................................................................... 5
Entamu de la tercer edicin ........................................................................ 7
Entamu de la segunda edicin ................................................................... 9
Entamu de la primer edicin ..................................................................... 11
1. LALFABETU ....................................................................................... 13
1.1. Lletres y fonemes ................................................................... 13
1.2. Les vocales ............................................................................. 15
1.3. Vocales tones non finales ..................................................... 16
1.4. Vocales tones finales ............................................................ 22
1.5. Vocales tones iniciales sigues de nasal .............................. 24
1.6. Diptongos, triptongos ya hiatos .............................................. 26
1.7. Les consonantes .................................................................... 27
1.8. Adautacin de les consonantes de cultismos ......................... 34
1.9. Sofitos de la escritura ............................................................. 44
2. MORFOLOXA ..................................................................................... 53
2.1. Lartculu ................................................................................. 53
2.2. El nome o sustantivu .............................................................. 53
2.3. Laxetivu ................................................................................. 63
2.4. Los demostrativos .................................................................. 73
2.5. Los posesivos ......................................................................... 74
2.6. Los indefinos ......................................................................... 78
2.7. Los numberales ...................................................................... 80
2.8. Los relativos ........................................................................... 81
2.9. Los interrogativos y esclamativos ........................................... 82
2.10. Los pronomes personales .................................................... 83
2.11. El verbu ................................................................................ 85
2.12. Lalverbiu .............................................................................. 89
343

2.13.
2.14.
2.15.
2.16.

Les preposiciones ................................................................. 94


Les conxunciones ................................................................. 97
Les interxeiciones ................................................................. 98
Los afixos ............................................................................. 99

3. SINTAXIS .......................................................................................... 105


3.1. Apostrofacin ........................................................................ 105
3.2. Contraiciones ........................................................................ 108
3.3. Xuntures de pallabres ........................................................... 111
3.4. Ausencia del artculu el ...................................................... 113
3.5. Axetivos neutros ................................................................... 113
3.6. Allugamientu de los pronomes tonos ................................. 117
3.7. Sonos finales de formes verbales ....................................... 123
3.8. Supresin de la preposicin de .......................................... 123
APNDIZ I. ORTOGRAFA DE LOS NOMES DE LLUGAR .................. 125
APNDIZ II. CONXUGACIN DE VERBOS ......................................... 133
NDIZ DE PALLABRES CITAES ............................................................ 245
NDIZ DE VERBOS ................................................................................ 313
NDIZ XENERAL ..................................................................................... 341

344

344

Acab dimprentase esti llibru


el da 31 dochobre del au 2005,
nos talleres de Grfiques pel
de Xixn.

345

You might also like