Aproximaci a lInforme Criminolgic

Aproximaci a
lInforme Criminolgic
Tcniques de Treball i Comunicaci

Universitat de Barcelona
Dlia Serrano

Aproximaci a lInforme Criminolgic

Problemes de convivncia a lescola.

Com es justifica la diferencia entre laugment de la presencia dun
fenomen (en aquest cas el maltractament) i laugment de la percepci
dun fenomen?
Al consultar aquest tema, en la sntesi de lenquesta es posa de relleu
laugment de la percepci de maltractaments dins de les escoles i es compara
amb les respostes que es van obtenir fa quatre anys.
Els creadors de linforme assenyalen que, encara que la percepci hagi pujat,
els maltractaments enregistrats per lECESC no han augmentat en aquest
perode de temps, ms aviat parlen duna disminuci del 2,9% i justifiquen
aquest augment de percepci a la major sensibilitzaci que hi ha avui en dia
daquests temes i limpacte dalgun dels casos trgics que surten als mitjans de
comunicaci. Aquest casos, encara que no sn representatius de la realitat que
es viu a les escoles de Catalunya, afavoreixen el reconeixement pblic dun
problema existent avui en dia i ajuden a les vctimes que troben molt mes fcil
ser escoltades i obtenir ajuda. La repercussi daquests casos ms meditics
ha ajudat a disminuir la tolerncia envers aquestes situacions. Globalment, que
hagi augmentat la percepci de maltractaments a les escoles es una dada
positiva amb la qual no es hem dalarmar donat que, grcies a aquest augment,
es possible resoldre els casos existents.
En el mateix informe per en la versi ampliada es parla de que a les escoles
privades el nivell de percepci dels maltractaments es quatre vegades superior
a les escoles pbliques que a les privades i es pot interpretar com que a les
escoles privades hi ha una major sensibilitat al problema.

Problemes de convivncia dins i fora de lescola.

Aspecte en cadascun dels mbits que cregui que hagi de ser investigat
en el futur amb ms deteniment i que consideri aplicable a lmbit
universitari.
Primer mbit: Els robatoris: percepcions i fets experimentats
Mirant les dades ms actuals corresponents als anys des del 2005 al 2008 les
accions que ms es produeixen sn els robatoris dobjectes sense que la

Aproximaci a lInforme Criminolgic

persona propietria sen adoni (els hi ha succet un cop a un 16,6% i dos cops
a un 4,8%), per tant, considero que s lmbit en el qual shan de desenvolupar
ms mesures i realitzar ms estudis donat que es el que ms es dona en les
nostres aules i que afecta als alumnes.
Segons les preguntes que es contesten a linforme, laspecte que considero
ms aplicable a lmbit universitari es el de robatoris que es poden produir dins
daquest context com poden ser, per exemple, la sostracci daparells
electrnics que els alumnes porten a les aules (mbils, tauletes, porttils...) i
que passegen de manera confiada per la facultat i que incls deixen sense
vigilncia a la biblioteca per anar a buscar algun llibre.
Un element que podria explicar laugment o la disminuci dels robatoris seria
per exemple la presncia dalgun guarda que ans vigilant les zones destudi
on es donen ms aquests fenmens.
Segon mbit: Les agressions fsiques: percepcions i fets experimentats
En consultar la taula daquest mbit s pot observar que el fenomen que mes
es repeteix s el damenaces en forma verbal (un 7,6% ho han sofert una
vegada i un 6,4% dues vegades o ms), per no considero que sigui cap cosa
rellevant que shagi destudiar perqu es impossible evitar aquest tipus de
situacions, en canvi, considero que encara que no es doni amb freqncia,
shaurien de desenvolupar les situacions de violncia fsica, ja sigui amb arma
o sense. Els alumnes que assisteixen a la universitat no sn nens, sn adults
amb fora que en un moment de descontrol es poden arribar a fer molt de mal i
encara que aquests casos no es donin de manera corrent, crec que sha destar
preparat per si algun dia succeeixen.
Tercer mbit: Les agressions sexuals: percepcions i fets experimentats
En aquest tercer mbit el fenomen que ms es repeteix es el de comentaris
molestos o de tipus sexuals en un 9,8% per considero que es un aspecte el
qual no es pot evitar donat que no estan agredint a la vctima i es difcil de
provar que aquest fet ha succet.
Considero ms profits estudiar laspecte de que alg toqui a una persona en
contra la seva voluntat amb una mica de fora, donat que es un fet que es ms
fcil de demostrar i que podria indicar un comportament que podria arribar a
evolucionar i arribar a convertir-se en una agressi de caire sexual.
Lamenaa amb lexpulsi del centre i una posterior denuncia si es donen
aquest tipus de conductes es un cstig que pot disminuir les agressions tant
fsiques com sexuals.

Accions problemtiques
Llistat de conductes incviques.

Aproximaci a lInforme Criminolgic

-Faltes de respecte al personal docent o al PAS. Una persona que no t

respecte envers a les persones que estan per damunt dell dins de lmbit
universitari s mes propensa a tenir conflictes amb els seus propis companys
que poden desembocar en discussions i baralles.
-No respecte del mobiliari propietat de la universitat. Aquest tipus de conductes
demostren la poca maduresa i la irresponsabilitat de la persona que les du a
terme.
-Les famoses novatades al comenament del curs. Aquestes conductes van en
contra dun tipus de vctima en concret, considerada el dbil o la dbil del
grup i a la qual li poden fer passar una molt mala estona.
-Portar dins les aules qualsevol tipus darma. Es imprescindible detectar i
confiscar qualsevol tipus darma que pugi ser utilitzada en qualsevol moment
en contra dalg. Si un alumne fa lesfor de ficar-la al centre, el mes probable
es que sigui per a utilitzar-la envers algun company.
-Penjar cartells sense perms i amb contingut sexista. Aquest tipus de cartells
amb contingut ofensiu poden indicar un comportament masclista o feminista
que pot derivar en problemes ms greus.

Pregunta per a detectar la tradici de novatades en alguna

facultat en concret.
Des de que vas comenar els teus estudis en aquest centre, has participat o
has sigut vctima dalguna novatada? Estaries dacord amb la seva prohibici?

Bibliografa i Webgrafa
Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci, Departament
dEducaci (2006). Enquesta de convivncia escolar i seguretat a Catalunya.
Catalunya,
Espanya;
Generalitat
de
Catalunya.
Obtingut
de:
https://campusvirtual2.ub.edu/pluginfile.php/1344906/mod_resource/content/2/r
esum_informe_ECESC_2005-2006_cat.pdf [Data consulta: 21/12/2014]
Redondo, S & Garrido, V. (2013). Principios de Criminologa. Valencia: Tirant lo
Blanch