Cur FP

Documents per a
l'organitzaci i la gesti dels

centres
Cicles de formaci professional LOGSE i
LOE. Cursos per a l'accs a grau mitj i a
grau superior
20/06/2014
ndex
Cicles de formaci professional LOGSE i LOE. Cursos per a l'accs a
grau mitj i a grau superior
1 Cicles formatius de formaci professional (FP LOGSE)
1.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP

LOGSE)
1.2 Avaluaci i promoci de curs (FP LOGSE)
1.3 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOGSE)
12
1.4 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOGSE)
13
1.5 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci

professional (FP LOGSE)
13
1.5.1 Documents oficials d'avaluaci
14
1.5.2 Models
14
1.5.3 Trasllat d'un alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle
formatiu
14
1.5.4 Contingut de l'informe d'avaluaci individualitzat
15
1.6 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de

formaci professional (FP LOGSE)
15
1.6.1 Qestions generals
15
1.6.2 Convalidacions singulars
16
1.6.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat

determinats cicles formatius de grau mitj LOGSE
17
1.6.4 Reconeixement de crdits d'estudis universitaris
18
1.6.5 Efectes acadmics del programa Qualifica't i el Reconeixement

acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o
en activitats socials
18
1.7 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci

professional especfica (FP LOGSE)
18
1.7.1 Grau mitj
18
1.7.2 Grau superior
23
1.8 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

grau superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
28
Cicles de formaci professional LOGSE i LOE. Cursos per a l'accs a grau mitj i a
grau superior
2/77
2 Cicles de formaci professional inicial (FP LOE)
29
2.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOE)
29
2.2 Avaluaci dels cicles formatius (FP LOE)
30
2.3 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOE)
34
2.4 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOE)
34
2.5 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci

professional (FP LOE)
35
35
2.5.2 Certificats acadmics
35
2.5.3 Actes d'avaluaci
36
2.5.4 Trasllat d'un alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle
formatiu
36
2.6 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de

formaci professional
36
2.6.1 Convalidacions per a alumnes provinents del pla d'estudis del

cicle formatiu LOGSE corresponent
37
2.6.2 Convalidacions de mduls professionals o unitats formatives de

cicles de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (LOE)
37
2.6.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat

determinats cicles formatius de grau mitj LOE
39
2.6.4 Correspondncies entre la formaci de programes de qualificaci

professional inicial i unitats formatives dels cicles formatius de grau
mitj
39
2.6.5 Convalidacions de mduls professionals pel fet de tenir unitats

de competncia acreditades
40
2.6.6 Efectes acadmics del programa Qualifica't i el Reconeixement

acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o
en activitats socials
40
2.7 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci

professional inicial (LOE)
41
2.8 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

grau superior LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
45
3 Aspectes comuns dels cicles formatius de formaci professional
48
grau superior
3/77
3.1 Accs als cicles formatius de formaci professional
48
3.1.1 Accs als cicles formatius de grau mitj
48
3.1.2 Accs als cicles formatius de grau superior
49
3.1.3 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

grau superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
50
3.1.4 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

grau superior LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
50
3.1.5 Compleci d'ensenyaments extingits de formaci professional
50
3.2. Renncia a la matrcula
50
3.3 Reclamacions motivades per les qualificacions
51
3.4 Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional
52
3.4.1 Calendari
52
3.4.2 Distribuci de l'horari lectiu i del crdit o mdul professional en

centres de treball
52
3.4.3 Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional
54
3.4.4 Criteris per a la coordinaci docent a la formaci professional
56
3.4.5 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels

tutors
56
3.4.6 Atribuci docent dels professors
57
3.4.7 Trets especfics del mdul professional de formaci en centres

de treball (FCT)
58
3.4.8 Currculum i programaci dels cicles de formaci professional

LOGSE
60
3.4.9 Currculums i programaci dels cicles de formaci professional

inicial LOE
61
3.5 Acci tutorial i informaci als alumnes dels cicles formatius de

formaci professional
65
3.5.1 Acci tutorial en la formaci professional
65
3.5.2 Informaci als alumnes dels cicles formatius de formaci

professional
66
3.6 Modificacions curriculars en la formaci professional
67
3.6.1 Aspectes generals
67
grau superior
4/77
3.6.2 Elaboraci i tramitaci de les modificacions curriculars
68
4 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i de

grau superior
69
4.1 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj
69
4.1.1 Calendari
70
4.1.2 Avaluaci i convocatries
71
4.1.3 Repetici de curs
71
4.2 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau superior
71
4.2.1 Calendari
73
73
73
4.2.4 Reserva especfica de places en els cicles formatius de grau

superior
73
4.3 Aspectes comuns als cursos de formaci especfics a grau mitj i

grau superior
74
4.3.1 Prova d'accs a cicles formatius
74
4.3.2 Temaris i criteris d'avaluaci
74
4.3.3 Efectes
74
5 Normativa d'aplicaci (Cicles de formaci professional LOGSE i

LOE. Cursos per a l'accs a grau mitj i a grau superior)
75
grau superior
5/77
Cicles de formaci professional LOGSE i LOE. Cursos per a

l'accs a grau mitj i a grau superior
1 Cicles formatius de formaci professional (FP LOGSE)
La formaci professional reglada est en un procs de canvi com a conseqncia de
l'aplicaci de la Llei orgnica d'educaci (LOE). Alguns dels cicles formatius de
formaci professional fins ara vigents ja s'han substitut per les noves titulacions i
progressivament s'aniran substituint els altres. Mentre coexisteixin els dos models de
formaci professional reglada, cal diferenciar els aspectes d'ordenaci que s'han
d'aplicar en cada cas.
En aquest apartat es desenvolupen les indicacions generals de la formaci professional
i les que afecten els cicles formatius LOGSE encara vigents. En tots aquells aspectes
no esmentats en l'apartat Cicles formatius de formaci professional inicial LOE sn
d'aplicaci les indicacions definides en l'apartat Cicles formatius de formaci
professional LOGSE.
1.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOGSE)

La denominaci de cada cicle formatiu, el currculum, la durada mnima de cada un
dels crdits, l'organitzaci, l'estructura i les hores mnimes que cal fer de formaci
prctica en centres de treball (FCT) s'estableixen en els decrets que despleguen el
currculum de cada cicle formatiu, les referncies normatives dels quals s'indiquen a
l'apartat Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional
especfica (FP LOGSE).
L'apartat Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional, recull els
recordatoris normatius, les indicacions i les orientacions oportunes en relaci amb
l'aplicaci dels currculums d'aquests ensenyaments. En particular, s'hi fa referncia al
calendari, la distribuci horria, les mesures flexibilitzadores, aspectes organitzatius
dels cicles, l'FCT, el currculum i la programaci.
Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria en totes
les hores presencials dels crdits, incloses les hores de presncia en els centres de
treball on es cursa l'FCT. En cas de manca d'assistncia reiterada sense justificaci, es
perd el dret a l'avaluaci continuada i sn d'aplicaci les normes que el centre tingui
establertes a aquest efecte, d'acord amb l'article 37 de la Llei 12/2009, d'educaci, i els
articles 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, que la
desplega.
En aquells casos en qu, per les circumstncies que sigui, el centre matriculi alumnes
fora de termini, caldr elaborar un pla especfic que garanteixi que l'alumne podr
seguir els estudis d'acord amb la programaci prevista.
grau superior
6/77
1.2 Avaluaci i promoci de curs (FP LOGSE)

Criteris generals
L'avaluaci de l'aprenentatge dels alumnes de cicles formatius s continuada, integrada
en el procs d'aprenentatge, t en compte l'organitzaci modular i es fa per crdits. De
manera general, l'avaluaci dels alumnes de cicles formatius es fa a partir de la
constataci de l'assoliment de les capacitats expressades en els objectius generals del
cicle.
A l'inici del curs el centre ha d'informar l'alumne dels continguts del currculum formatiu,
de l'estructura per crdits, dels objectius generals del cicle i dels objectius terminals o
criteris d'avaluaci de cada crdit, aix com dels criteris generals d'avaluaci, promoci
de curs i superaci del cicle.
El centre ha de mantenir a disposici de la Inspecci d'Educaci els registres de
l'avaluaci continuada i la documentaci que hagi contribut a avaluar els diferents
crdits (enunciats de proves escrites, graelles d'observaci i altres).
Junta d'avaluaci
L'equip docent, integrat per la totalitat dels professors que imparteixen el cicle formatiu,
constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i
de prendre les decisions que en resultin. L'organitzaci i la presidncia de la junta
d'avaluaci corresponen al tutor del cicle, com tamb la formalitzaci de les actes
corresponents.
Sessions d'avaluaci
Les sessions d'avaluaci tenen per objectiu:
Valorar el desplegament del cicle i la seqenciaci i adequaci de la programaci a

les necessitats formatives i l'actitud i motivaci general de l'alumne.
Coordinar l'equip docent.
Proposar actuacions i adoptar decisions per corregir les deficincies observades en
el procs d'ensenyament i aprenentatge.
Valorar de manera collegiada el grau d'assoliment per part de l'alumne dels
objectius terminals o criteris d'avaluaci dels crdits impartits durant el perode
d'avaluaci.
Valorar de manera collegiada el grau d'assoliment per part de l'alumne dels
objectius generals del cicle formatiu.
Qualificar l'alumne amb relaci als crdits finalitzats i als mduls corresponents.
Valorar la programaci desenvolupada al llarg del perode que s objecte
d'avaluaci i proposar, si escau, actuacions correctores del procs d'ensenyament i
aprenentatge.
En les sessions d'avaluaci es prendran les decisions pertinents, que hauran de

constar en l'acta de la sessi. Els alumnes no formen part de la junta d'avaluaci.
grau superior
7/77
Tanmateix, s possible la seva participaci en les sessions d'avaluaci, i s'han d'atenir

al que determinin les normes d'organitzaci i funcionament del centre.
Durant el curs acadmic s'ha de fer un mnim de tres sessions d'avaluaci ordinries, a
ms de l'avaluaci final. Els resultats de les avaluacions es reflectiran a l'acta
d'avaluaci, d'acord amb el model "Acta d'avaluaci. Formaci professional especfica".
A l'inici de cada cicle formatiu, abans de la primera avaluaci trimestral ordinria, s'ha
de fer una avaluaci inicial del cicle formatiu, que t per objectiu avaluar globalment la
incorporaci de l'alumne al cicle, ajustar la programaci prevista i reorientar-la, si
escau.
Informaci als alumnes
El tutor del cicle formatiu informar per escrit cada alumne, o els seus representants
legals, dels acords de cada sessi d'avaluaci que l'afectin, incloent-hi les
qualificacions obtingudes, si n'hi ha. Tamb l'informar per escrit, individualment i
peridicament, en els termes acordats per la junta d'avaluaci, respecte al seu
aprofitament i aprenentatge, amb referncia als objectius que cal assolir i sobre la
qualificaci obtinguda dels crdits avaluats.
Avaluaci dels crdits
L'avaluaci dels crdits es far a partir del grau d'assoliment de les capacitats
expressades pels objectius terminals o criteris d'avaluaci previstos en cadascun dels
crdits. Els objectius s'assoleixen mitjanant els continguts de fets, conceptes i
sistemes conceptuals, aix com els de procediments i els d'actituds.
A mesura que avanci el procs d'aprenentatge, el professor enregistrar, per a cada
alumne i crdit, l'assoliment d'aquests objectius terminals.
Avaluaci del crdit de sntesi
L'equip docent que imparteix el crdit avaluar i qualificar de manera collegiada el
crdit de sntesi de cada alumne en els cicles en qu estigui previst. El crdit de sntesi
s'avaluar positivament quan l'equip docent que l'hagi impartit apreci que l'alumne ha
assolit en un grau suficient els objectius terminals propis d'aquest crdit i els objectius
generals del cicle formatiu que s'hi recullen. En cas contrari, l'avaluaci ser negativa.
Avaluaci del crdit de formaci en centres de treball
L'avaluaci del crdit de formaci en centres de treball (FCT) correspon a la junta
d'avaluaci, tenint en compte la valoraci feta per l'empresa i prenent com a referncia
els objectius terminals o criteris especfics d'avaluaci, les activitats formatives de
referncia i els criteris generals d'avaluaci determinats en el Decret pel qual s'estableix
el currculum corresponent al cicle.
L'avaluaci del crdit de formaci en centres de treball s continuada durant l'estada de
l'alumne a l'empresa. A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne, el tutor del cicle i
la persona responsable d'aquesta formaci a l'empresa han de tenir en compte la
valoraci que l'alumne en fa i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa
quedar recollida en el quadern de prctiques.
grau superior
8/77
En acabar l'FCT, la persona responsable de la formaci a l'empresa valorar l'evoluci

de l'alumne, mitjanant un informe que s'ha d'incorporar al quadern de prctiques.
L'equip docent, a proposta del tutor del cicle formatiu, fa l'avaluaci final del crdit de
formaci en centres de treball, tenint presents els informes esmentats i la informaci
recollida en el quadern de prctiques.
Recuperaci de crdits
Els alumnes disposen d'una convocatria extraordinria de recuperaci, d'acord amb la
planificaci de les activitats de recuperaci establertes pel centre en la programaci
curricular del cicle formatiu. La presentaci a les convocatries extraordinries s
voluntria. L'alumne que no s'hi presenti no perdr la convocatria a efectes del cmput
mxim, i constar a efectes d'avaluaci final com a "No presentat" (NP).
Cada professor ha d'establir les estratgies de recuperaci, que poden consistir en
activitats puntuals o continuades, previstes en la programaci de cada crdit. En tot
cas, l'alumne ha de ser informat de les activitats que haur de dur a terme per
recuperar els crdits suspesos, aix com del perode i les dates en qu es faran les
avaluacions extraordinries corresponents.
Avaluaci final
La sessi d'avaluaci final de tots els alumnes es desenvolupar en acabar les
activitats lectives dels darrers crdits. Es far tamb una sessi d'avaluaci
extraordinria per als alumnes que, d'acord amb la sessi d'avaluaci final, hagin de
superar crdits pendents. En el moment que un alumne tingui la totalitat dels crdits del
cicle formatiu superats, t dret a sollicitar l'expedici del ttol corresponent.
Valoraci del curs
Finalitzat el curs, l'equip docent ha de valorar el funcionament general del curs pel que
fa al desplegament curricular (programacions, desplegament del currculum, distribuci
de les hores a disposici del centre, organitzaci del cicle en crdits i crdit de sntesi,
si n'hi ha), desenvolupament de la formaci en centres de treball, installacions i
equipaments, horaris, qualificacions i tots aquells aspectes que es considerin
pertinents. D'aquesta valoraci, l'equip docent en far un informe de proposta de
millores, per incorporar-les, si escau, a la planificaci del cicle formatiu del curs
segent.
Qualificacions
En els pargrafs segents es donen indicacions sobre els diversos aspectes de
l'avaluaci i la qualificaci dels alumnes en els cicles formatius. Les qualificacions
obtingudes per cada alumne es recullen necessriament en l'expedient acadmic, sens
perjudici d'emplenar les actes de les sessions d'avaluaci.
Qualificaci final dels crdits. Inalterabilitat de les qualificacions positives
L'expressi de l'avaluaci final de cada un dels crdits que componen el cicle formatiu
es fa en forma de qualificacions numriques de l'1 al 10, sense decimals. Es
consideren positives les qualificacions iguals o superiors a 5, i negatives les altres. Si
grau superior
9/77
l'alumne abandona algun dels crdits es fa constar com a "No presentat" (NP) als
registres de qualificacions i consumeix convocatria.
Els crdits superats mantenen la qualificaci. No es pot aplicar cap mesura per
modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no es poden repetir crdits ja
superats per millorar-ne les qualificacions, ni es poden establir frmules (presentaci a
les convocatries extraordinries ni d'altres) per incrementar-ne la qualificaci positiva.
Qualificaci del crdit de formaci en centres de treball
La qualificaci del crdit de formaci en centres de treball s'expressa en els termes
"Apte" o "No apte". Ha d'anar acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell
d'assoliment de les competncies professionals recollides en el quadern de prctiques,
en els termes de "Molt bona", "Bona o B", "Suficient" en el cas de "Apte", i de
"Passiva" o "Negativa" en el cas de "No apte", i s'hi poden afegir observacions.
Crdits convalidats
Els crdits convalidats per haver superat altres cicles formatius, formaci professional
de segon grau o estudis universitaris afins es qualificaran amb l'expressi "Convalidat"
(C). El procediment de convalidacions s'especifica a l'apartat Convalidacions i
correspondncies d'estudis dels cicles de formaci professional.
Crdits exempts
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del crdit de formaci en centres de treball
(FCT), aquest es qualificar amb l'expressi "Exempt" (Xm). En el cas d'haver obtingut
l'exempci parcial del crdit FCT, aquest es qualificar com a "Apte" o "No apte"
segons el que correspongui.
Aix mateix, els crdits associats a una unitat de competncia professional acreditada
per mitj de les convocatries d'acreditaci de competncies dels ttols de tcnic/a i
tcnic/a superior es qualificaran com a "Exempts" (Xm).
Qualificaci dels mduls
La qualificaci dels mduls s'ha d'ajustar a les regles segents:
a. La qualificaci dels mduls que en el desplegament curricular s'estructuren en un
sol crdit s directament la del crdit, s a dir, de l'1 al 10, sense decimals.
b. La qualificaci dels mduls estructurats en dos o ms crdits, segons la
correspondncia establerta en el Decret que regula el currculum corresponent, s
la mitjana ponderada de les qualificacions dels crdits que el componen.
La ponderaci es fa segons la totalitat d'hores que estableixi el desplegament curricular
del centre per a cada crdit. En aquest cas, la qualificaci del mdul s tamb d'1 a 10,
sense decimals, i cal ajustar-la, per defecte fins a 49 centsims, al nombre enter inferior
i, per excs a partir de 50 centsims, al nombre enter superior.
Per tal que la qualificaci del mdul sigui considerada positiva cal que tots els crdits
que el componen estiguin superats.
grau superior
10/77
Valoraci final del cicle formatiu. Superaci del cicle

En l'avaluaci final, l'equip docent del cicle formatiu valorar, per a cada alumne, el
grau d'assoliment dels objectius generals amb relaci a les competncies definides en
el perfil professional. Tamb en valorar l'historial acadmic i, per acord d'un mnim
dels dos teros dels membres de la junta d'avaluaci, es podr determinar la superaci
dels crdits pendents, atorgant-los la qualificaci que es decideixi. En aquest cas caldr
fer constar a l'acta, juntament amb la qualificaci del crdit, un asterisc (*), i al peu de
l'acta s'hi escriur l'expressi "(*) Requalificat per la junta d'avaluaci".
Per superar el cicle formatiu cal que tots els crdits i tots els mduls professionals
tinguin qualificaci positiva i cal, a ms, haver obtingut la valoraci de "Apte" en el
crdit FCT.
Qualificaci final del cicle
La qualificaci final del cicle s'expressar amb dues xifres decimals. Aquesta
qualificaci ser la mitjana ponderada per les hores respectives de les qualificacions
que tinguin expressi numrica dels mduls i dels crdits que no s'integren en cap dels
mduls que componen el cicle. En conseqncia, en el clcul de la qualificaci final del
cicle no es tindran en compte les qualificacions de "Apte", "Exempt" o "Convalidat".
Matrcula d'honor
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superior igual o
superior a 9 se li pot consignar la menci de "Matrcula d'honor" (MH) en les
observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en el certificat
d'estudis complets. Sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu
es pot concedir una menci MH per cada vint alumnes, i una altra si en resulta una
fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per alumnes avaluats del darrer curs tots
els que han cursat els mduls necessaris per completar el cicle, els hagin superat o no.
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i preus
pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.
Repetici de crdits i promoci de curs
L'alumne pot cursar cada crdit un mxim de tres vegades, en el mateix centre i en un
mateix cicle formatiu, a excepci del crdit d'FCT, que es pot avaluar un mxim de
dues vegades. Pot presentar-se a les convocatries d'avaluaci i qualificaci d'un
mateix crdit un mxim de quatre vegades, i computen tant les ordinries com les
extraordinries. Un cop exhaurides les quatre convocatries, per motius o
circumstncies de carcter excepcional l'alumne pot sollicitar una cinquena
convocatria, de carcter extraordinari, al director del centre, que l'ha de resoldre
mantenint el criteri de cursar un crdit un mxim de tres vegades.
La presentaci a les convocatries extraordinries s voluntria. A l'alumne que no s'hi
presenti no se li comptar la convocatria extraordinria a efectes del cmput mxim, i
constar a efectes d'avaluaci final com a "No presentat" (NP).
En els cicles formatius que es distribueixen en un sol any, l'alumne que tingui algun o
grau superior
11/77
alguns crdits pendents un cop passada la convocatria extraordinria, ha de

matricular-se noms en el crdit o els crdits no superats.
En els cicles formatius que es distribueixen en ms d'un any, l'alumne que, un cop
realitzada la convocatria extraordinria, hagi superat un nombre de crdits amb
crrega horria superior al 60% de la durada horria del conjunt dels crdits del primer
any, pot matricular-se en el segon curs del cicle i ha de cursar els crdits pendents del
primer any. En cas contrari, es matricular en els crdits no superats del primer curs
del cicle i opcionalment en els crdits del segon any que no presentin incompatibilitat
horria significativa o curricular, segons el projecte del centre i la disponibilitat de
places.
Tanmateix, les normes d'organitzaci i funcionament del centre poden determinar en
quines circumstncies excepcionals, relacionades amb incompatibilitats curriculars o
horries, un alumne ha de matricular-se noms en els crdits de primer curs, malgrat
haver superat el 60% de la durada horria del conjunt de crdits de primer curs.
Per als alumnes matriculats a segon curs amb crdits pendents de primer no es
computa la convocatria dels crdits que no han pogut iniciar.
L'alumne de segon curs que tingui algun o alguns crdits pendents un cop passada la
convocatria extraordinria, ha de repetir noms el crdit o els crdits no superats.
Centres amb procs rotatori de matriculaci entre cicles
Els centres que tinguin autoritzat un procs rotatori de matriculaci en algun cicle
formatiu han d'informar l'alumne d'aquesta peculiaritat abans que es matriculi,
especialment del fet que els crdits no superats que no s'imparteixin durant el curs
segent els haur de cursar en un altre centre o esperar que es tornin a impartir.
Documentaci acadmica
La documentaci acadmica relacionada amb els aprenentatges de l'alumne, tant si
roman en el centre com si es trasllada a un altre centre per continuar els estudis del
mateix cicle formatiu, est especificada en l'apartat Documentaci acadmica en els
cicles formatius de formaci professional (FP LOGSE).
1.3 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOGSE)

D'acord amb el que disposen el Decret 284/2011, d'1 de mar, i el Reial decret
1147/2011, de 29 de juliol, als cicles formatius s'hi accedeix mitjanant la titulaci
suficient, o per la prova d'accs o pel curs de formaci especfic per a l'accs als cicles
de grau mitj i superior, establert en la Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny. La
titulaci ordinria per accedir als cicles formatius de grau mitj s el ttol de graduat en
ESO i per accedir al grau superior s el ttol de batxiller. Aix no obstant, la casustica
de situacions singulars que permeten l'accs als cicles formatius, sigui amb titulaci
suficient o per proves o cursos de formaci especfics d'accs als cicles formatius, s
molt diversa, i s'ha sistematitzat en l'apartat Accs als cicles formatius de formaci
professional, que tamb inclou els criteris de prioritat en l'admissi d'alumnes a
grau superior
12/77
determinats cicles formatius de grau superior segons la modalitat de batxillerat cursada

i l'accs per completar estudis de cicles el pla LOGSE dels quals ja s'ha extingit.
Alumnes que han superat tots els crdits d'un cicle formatiu en les proves d'obtenci
del ttol
Els alumnes que mitjanant les proves d'obtenci del ttol tinguin superats tots els
crdits del cicle formatiu i hagin de cursar el crdit de formaci en centres de treball es
matricularan nicament en aquest crdit per completar el cicle formatiu. En el moment
de la formalitzaci de la matrcula caldr que acreditin tamb el requisit d'accs al cicle
formatiu corresponent.
Es recorda que, sigui quin sigui el supsit d'accs als ensenyaments dels cicles
formatius, el personal, ja sigui docent o no docent, no pot cursar cicles formatius en el
mateix centre educatiu on presti serveis.
1.4 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOGSE)

Acreditaci per expedici de la titulaci obtinguda
Els centres autoritzats a impartir cicles formatius tramitaran, quan l'interessat ho
solliciti, l'expedici del ttol de tcnic o tcnica, per als cicles formatius de grau mitj, i
de tcnic superior o de tcnica superior per als cicles formatius de grau superior,
d'acord amb l'Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig.
Acreditaci d'estudis de tcnic superior o de tcnica superior als efectes d'accs a la
universitat
Els centres han de certificar els cicles formatius de grau superior superats d'acord amb
el model que es troba a "Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis
universitaris", en qu consti la qualificaci mitjana obtinguda en el cicle formatiu
calculada amb tres decimals. Els centres tamb han d'emetre aquest model de certificat
als alumnes de promocions anteriors que ho sollicitin i tinguin l'expedient acadmic en
el centre.
Aix mateix, i als efectes de matrcula a la part especfica de les proves d'accs a la
universitat, els centres expediran el certificat als alumnes que ho sollicitin, d'acord amb
el model "Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves
d'accs a la universitat (PAU)".
Convalidacions
Amb carcter general, s'aplica l'Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es
determinen les convalidacions dels ensenyaments de formaci professional especfica.
Els detalls de les condicions, procediments i altres indicacions en aquesta matria sn
a l'apartat Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci
professional (FP LOGSE).
grau superior
13/77
1.5 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

(FP LOGSE)
Sn documents oficials d'avaluaci o documentaci acadmica oficial referida a
l'alumne:
l'expedient acadmic
les actes d'avaluaci
l'informe d'avaluaci individualitzat
els certificats oficials de continguts de l'expedient acadmic
1.5.2 Models
L'expedient acadmic de l'alumne s'ha d'ajustar al model "Expedient acadmic de
l'alumne. Formaci professional especfica".
Les actes d'avaluaci s'han d'ajustar al model "Acta d'avaluaci. Formaci professional
especfica".
Els informes d'avaluaci individualitzats s'han d'ajustar al que s'indica ms avall.
Els certificats oficials de continguts de l'expedient acadmic s'han d'ajustar al model
"Expedient acadmic de l'alumne. Formaci professional especfica" o al model
"Certificats d'estudis. Formaci professional especfica", segons escaigui.
Els certificats per a l'accs a la universitat dels cicles formatius de grau superior sn:
"Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis universitaris". Cont

la qualificaci final del cicle formatiu calculada amb tres decimals.
"Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves d'accs a
la universitat (PAU)". Cont la referncia normativa que permet la matrcula a les
proves als alumnes que disposen de les condicions establertes.
1.5.3 Trasllat d'un alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle formatiu
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle formatiu, el
centre d'origen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, un certificat de
l'expedient acadmic segons el model "Expedient acadmic de l'alumne. Formaci
professional especfica". Juntament amb aquest certificat s'han de trametre l'informe
d'avaluaci individualitzat i el certificat d'estudis parcials de grau mitj o de grau
superior, segons el cas, d'acord amb el model que es troba a "Certificats d'estudis.
Formaci professional especfica". El centre de destinaci ha de traslladar a l'expedient
acadmic de l'alumne les qualificacions i la durada de tots els crdits superats en el
grau superior
14/77
centre d'origen i ha de posar l'informe a disposici del tutor del cicle formatiu al qual
s'incorpori l'alumne.
Aix mateix, perqu l'alumne que es trasllada pugui completar els estudis del cicle, el
centre receptor ha de tenir en compte que:
L'alumne que es trasllada de centre ha d'aprovar tots els crdits no superats que
componguin el cicle formatiu del nou centre, per tal de superar-lo i poder demanar
el ttol corresponent.
Els crdits derivats de les hores a disposici del centre per al desplegament del
currculum que hagi superat en el centre d'origen s'han de fer constar en
l'expedient acadmic del de destinaci i s'han de tenir en compte en calcular la
qualificaci final d'aquest cicle en el nou centre.
L'alumne que es trasllada de centre ha de superar en el centre d'arribada, si n'hi ha
d'establerts, els crdits derivats de les hores a disposici del centre per al
desplegament del currculum que constin en la seva programaci.
L'alumne que hagi superat la totalitat dels crdits del cicle formatiu, excepte el
crdit de formaci en centres de treball, en el centre d'origen o b mitjanant les
proves d'obtenci de ttols o en l'ensenyament a distncia, noms cal que cursi el
crdit de formaci en centres de treball per completar el cicle formatiu en el centre
de destinaci. En aquest cas s'ha de tenir en especial consideraci l'informe
d'avaluaci individualitzat ems pel centre d'origen.
1.5.4 Contingut de l'informe d'avaluaci individualitzat

Per garantir la continutat del procs d'aprenentatge, l'informe d'avaluaci individualitzat
que correspon elaborar al tutor del cicle formatiu a partir de les dades facilitades pels
professors dels crdits ha de contenir, almenys, els elements segents:
apreciaci sobre el grau de consecuci de les capacitats enunciades en els

objectius generals del cicle
apreciaci sobre el grau d'assimilaci dels continguts dels diferents crdits o
mduls
qualificacions parcials o valoracions de l'aprenentatge, si se n'haguessin produt
mesures educatives complementries aplicades, si escau
1.6 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci

professional (FP LOGSE)
1.6.1 Qestions generals
Amb carcter general, s'aplica l'Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es
grau superior
15/77
determinen les convalidacions dels ensenyaments de formaci professional especfica.
1.6.2 Convalidacions singulars

Les sollicituds de convalidacions singulars que hagi de resoldre la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial s'han de trametre
conjuntament amb l'informe justificatiu del director del centre.
Els alumnes que estiguin matriculats en un cicle formatiu i que tinguin finalitzats
ensenyaments de formaci professional de segon grau, que no hagin estat declarats
equivalents a efectes acadmics i professionals amb el cicle en qu es troben
matriculats (annex III del Reial decret 777/1998, de 30 d'abril) i que sollicitin una
convalidaci singular, d'acord amb l'article 7 de l'Ordre ENS/58/2003, cal que hi
adjuntin una cpia compulsada del ttol dels estudis cursats.
Les convalidacions per estudis de sistemes educatius estrangers no universitaris les
resol el Departament d'Ensenyament. La sollicitud la presenta la persona interessada a
la Direcci General d'Atenci a la Comunitat Educativa, d'acord amb el que es detalla a
l'apartat "Homologaci i convalidaci de ttols" del web del Departament d'Ensenyament
.
Convalidaci a partir d'estudis universitaris en cursar un cicle formatiu
Els alumnes matriculats en un cicle formatiu que tinguin aprovats un mnim de 30
crdits d'un estudi universitari o 12 crdits ECTS poden sollicitar la convalidaci d'un o
ms dels crdits no relacionats amb les unitats de competncia segents: formaci i
orientaci laboral; relacions en l'equip de treball; relacions en l'mbit de treball;
administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa, i crdits organitzats pel
centre amb les hores de lliure disposici.
Per determinar aquesta convalidaci cal aplicar el barem segent:
Entre 30 i 40 crdits universitaris o un mnim de 12 crdits ECTS dels estudis de

grau aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha
de ser superior a 60 hores lectives.
grau aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha
de ser superior a 120 hores lectives.
Ms de 50 crdits universitaris o ms de 20 crdits ECTS dels estudis de grau
aprovats: convalidaci de crdits del cicle formatiu la suma dels quals no ha de ser
superior a 180 hores lectives.
En cap cas no es poden convalidar parts de crdits.

Correspon al tutor del cicle formatiu orientar les possibilitats de convalidaci en funci
del currculum universitari aprovat i la tipologia dels crdits del cicle formatiu en qu
l'alumne s'ha matriculat.
grau superior
16/77
El director del centre ha de trametre a la Direcci General de Formaci Professional

Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial la sollicitud de l'alumne amb els crdits del
cicle formatiu que vol convalidar i un informe on constin les dades segents: dades
personals de l'alumne; nom de l'estudi universitari cursat; nom de la universitat i
poblaci; assignatures universitries aprovades i crdits, i any de superaci de cada
assignatura.
Si els crdits universitaris aprovats tenen una relaci d'afinitat amb altres crdits del
cicle formatiu diferents dels esmentats, tamb se'n pot sollicitar la convalidaci; en
aquest cas s'haur d'adjuntar el pla d'estudis cursat i el certificat acadmic personal
expedit pel centre universitari, amb indicaci de les hores de les diferents matries i el
programa de les matries en qu es fonamenta la petici de convalidaci.
Altres convalidacions singulars
Es consideren tamb convalidacions singulars les que afectin els cicles formatius
d'atenci sociosanitria, explotaci de sistemes informtics i prevenci de riscos
professionals, excepte els crdits de FOL (formaci i orientaci laboral), RET (relacions
a l'entorn de treball), RAT (relacions en l'mbit de treball) i administraci i gesti i
comercialitzaci de la petita empresa, als quals cal aplicar les convalidacions que
s'estableixen en l'Ordre ENS/58/2003.
1.6.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat determinats

cicles formatius de grau mitj LOGSE
Als alumnes que hagin cursat determinats cicles formatius de grau mitj i accedeixin a
cursar estudis de batxillerat se'ls convalidaran determinades matries d'acord amb la
taula segent:
Convalidacions de mduls professionals amb matries de batxillerat
Mdul
Matria de
Cicles formatiu de grau mitj LOGSE
professional batxillerat
Equips i installacions electrotcniques
Electrotcnia Electrotcnia
Installaci i manteniment electromecnic de
maquinria i conducci de lnies
Manteniment ferroviari
Muntatge i manteniment d'installacions de fred,
climatitzaci i producci de calor
Qumica i
Laboratori
Qumica
anlisi qumica
Operacions de fabricaci de productes
Qumica
Qumica
farmacutics
aplicada
Qumica
Operacions de procs de pasta i paper
Qumica
aplicada
Qumica
Operacions de procs en planta qumica
Qumica
aplicada
Operacions d'ennobliment txtil
Qumica txtil Qumica
grau superior
17/77
El procediment general de convalidaci de matries de batxillerat per a alumnes

procedents de cicles formatius es pot consultar al document "Concreci i
desenvolupament del currculum de batxillerat" (apartat Convalidaci de matries de
batxillerat per als alumnes procedents de cicles formatius).
1.6.4 Reconeixement de crdits d'estudis universitaris

El Departament d'Ensenyament (mitjanant la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial), el Departament d'Economia i
Coneixement (per mitj de la Direcci General d'Universitats) i les universitats de
Catalunya tenen establert un acord per al reconeixement de crdits d'estudis
universitaris als alumnes que accedeixen a estudis universitaris havent cursat
ensenyaments de cicles formatius de grau superior: la Secretaria General del Consell
Interuniversitari de Catalunya s'encarrega de publicar la relaci de tots els
reconeixements de crdits vigents durant el curs (Reconeixement de crdits de cicles
formatius de grau superior).
1.6.5 Efectes acadmics del programa Qualifica't i el Reconeixement acadmic

dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o en activitats socials
S'aplicar el que estableix l'Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny, que establia el
programa experimental Qualifica't en els ensenyaments de formaci professional del
sistema educatiu, per a cada una de les accions dutes a terme: oferta de formaci a
collectius singulars, validaci de la formaci impartida per empreses o entitats i
validaci dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral.
S'aplicar el que estableix la Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci
de diverses mesures flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial, per
al Reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral
o en activitats socials.
1.7 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional

especfica (FP LOGSE)
1.7.1 Grau mitj
Cicles formatius de grau mitj
Reial
Currculum
DOGC
decret (decret i data)
Denominaci
Durada
Total
FCT
lect.
Crdit de
sntesi
Mn. Mx.
Activitats agrries
1716/96 49/1998, 3.3
20.4.98
Explotacions agrcoles
2.000 1.590 410
intensives
grau superior
90
120
18/77
Explotacions agrcoles
extensives
Treballs forestals i de
1713/96 133/1998, 9.6 30.6.98 conservaci del medi
natural
Explotacions
1717/96 117/1999, 19.4 11.5.99
ramaderes
1714/96 55/1998, 3.3
23.4.98 Jardineria
Activitats fsiques i esportives
Conducci d'activitats
2048/96 118/1999, 19.4 19.5.99 fisicoesportives en el
medi natural
Activitats maritimopesqueres
Operaci, control i
manteniment de
725/94 212/1998, 30.7 17.8.98 mquines i
installacions del
vaixell
Operacions de cultiu
726/94 169/1997, 22.7 4.8.97
aqcola
Pesca i transport
724/94 54/1996, 6.2
29.2.96
martim
Busseig a profunditat
727/94 87/2000, 8.2
9.3.00
mitjana
Administraci
1662/94 57/1996, 6.2
29.2.96 Gesti administrativa
Arts grfiques
Preimpressi en arts
2424/94 171/1997, 2.7 4.8.97
grfiques
Impressi en arts
2425/94 207/1997, 30.7 28.8.97
grfiques
Enquadernaci i
2426/94 199/1999, 13.7 19.8.99 manipulaci de paper i
cartr
Comer i mrqueting
1655/94 53/1996, 6.2
29.2.96 Comer
Comunicaci, imatge i so
2037/95 50/1999, 23.2 5.3.99 Laboratori d'imatge
Edificaci i obra civil
Obres de la
2212/93 55/1996, 6.2
29.2.96
construcci
Operaci i
manteniment de
2214/93 86/2000, 8.2
9.3.00
maquinria de
construcci
2213/93 131/1998, 9.6 22.6.98 Obres de formig
1715/96 134/1998, 9.6
3.7.98
2.000 1.590 410
90
120
2.000 1.590 410
90
120
2.000 1.590 410
90
120
2.000 1.590 410
90
120
2.000
410
60
120
2.000 1.260 740
60
120
1.700
740
2.000 1.260 740
60
120
1.400
960
440
60
120
1.300
990
310
60
85
2.000 1.620 380
60
120
1.400
990
410
50
120
1.400
990
410
50
85
1.400
990
410
60
85
1.400
990
410
60
120
2.000 1.710 290
70
120
2.000 1.600 400
60
120
2.000 1.600 400
60
120
990
960
grau superior
19/77
2211/93 132/1998, 9.6
22.6.98
Electricitat i electrnica
368/1996,
623/95
22.11.96
29.10
372/1996,
624/95
22.11.96
29.10
Fabricaci mecnica
2419/94 139/1997, 13.5 13.6.97
Acabats de
construcci
Equips i installacions
electrotcniques
Equips electrnics de
consum
Mecanitzaci
Tractaments
2420/94 119/1999, 19.4 18.5.99
superficials i trmics
2421/94 (en tramitaci)
Fosa
1657/94 12/1999, 26.1 11.2.99 Soldadura i caldereria
Mecanitzaci, adaptat
al perfil professional de
reparaci i
manteniment
2419/94 139/1997, 13.5 13.6.97 d'aparells de mesura i
control (Ordre de
16.9.1999, DOGC
nm. 2989, de
6.10.99)
498/03 (no tramitat)
Joieria
Fusta i moble
Fabricaci a mida i
369/1996,
732/94
22.11.96 installaci de fusteria i
29.10
moble
Fabricaci industrial de
731/94 178/1997, 22.7 4.8.97
fusteria i moble
Transformaci de fusta
730/94 (no tramitat)
i suro
Hoteleria i turisme
2219/93 309/1995, 7.11 30.11.95 Cuina
2220/93 174/1997, 22.7 4.8.97 Pastisseria i forneria
Serveis de restaurant i
2221/93 306/1995, 7.11 30.11.95
bar
Imatge personal
631/95 264/1998, 6.10 20.10.98 Caracteritzaci
Esttica personal
630/95 172/1997, 22.7 4.8.97
decorativa
629/95 208/1997, 30.7 28.8.97 Perruqueria
Informtica
Explotaci de sistemes
497/03 423/2004, 2.11 10.11.04
informtics
Indstries alimentries
2.000 1.600 400
60
120
2.000 1.650 350
60
120
2.000 1.650 350
60
120
2.000 1.600 400
90
120
1.400
410
60
120
1.400 990 410

2.000 1.600 400
60
90
120
120
2.000 1.600 400
90
120
2.000
2.000 1.590 410
90
120
1.400
990
410
50
120
1.300
990
310
50
85
2.000 1.600 400

1.400 960 440
1.400
410
2.000 1.700 300
90
120
1.400
410
60
120
2.000 1.700 300
60
120
2.000 1.690 310
90
120
990
990
990
grau superior
20/77
Escorxador i
carnisseria-xarcuteria
Conservaci vegetal,
2052/95 193/1999, 13.7 5.8.99
crnia i de peix
2053/95 51/1999, 23.2 9.3.99 Elaboraci d'olis i sucs
Elaboraci de
2054/95 194/1999, 13.7 9.8.99
productes lctics
Elaboraci de vins i
2055/95 138/1998, 9.6 9.7.98
altres begudes
Molineria i indstries
2056/95 196/1999, 13.7 12.8.99
cerealistes
2057/95 11/1999, 26.1 9.2.99 Panificaci i rebosteria
Manteniment de vehicles autopropulsats
1650/94 311/1995, 7.11 30.11.95 Carrosseria
Electromecnica de
1649/94 310/1995, 7.11 30.11.95
vehicles
Manteniment i serveis a la producci
Installaci i
manteniment
2045/95 197/1997, 30.7 21.8.97
electromecnic i
conducci de lnies
Muntatge i
manteniment
2046/95 198/1997, 30.7 21.8.97 d'installacions de fred,
climatitzaci i
producci de calor
2047/95 287/1998, 3.11 13.11.98 Manteniment ferroviari
Installaci i
manteniment
electromecnic i
conducci de lnies,
adaptat al perfil
professional de
2045/95 197/1997, 30.7 21.8.97 manteniment de
vaixells d'esbarjo i
serveis portuaris
(Ordre EDU/93/2007,
d'11 d'abril, DOGC
nm. 4870, de
26.4.2007)
2051/95 204/1997, 30.7 28.8.97
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
1.400
960
440
60
120
2.000 1.590 410
80
120
2.000 1.590 410
80
120
2.000 1.650 350
60
120
2.000 1.650 350
60
120
2.000 1.650 350
2.000 1.790 210
60
60
grau superior
21/77
Installaci i
manteniment
electromecnic i
conducci de lnies,
adaptat al perfil
professional de
reparaci i
manteniment de
2045/95 197/1997, 30.7 21.8.97
2.000 1.750
maquinria d'obra
pblica, logstica i
manutenci de
crregues i agrcola
(Ordre EDU/312/2008,
de 2 de juny, DOGC
nm. 5161, de
27.6.2008)
Qumica
Operacions de procs
814/93 141/1997, 13.5 13.6.97
1.400 960
en planta qumica
Operacions de procs
815/93 137/1998, 9.6 9.7.98
1.400 960
de pasta i paper
Operacions de
fabricaci de
816/93 13/1999, 26.1 9.2.99
1.400 960
productes
farmacutics
817/93 307/1995, 7.11 30.11.95 Laboratori
1.300 960
Operacions de
818/93 140/1997, 13.5 13.6.97 transformaci de
1.400 960
plstics i cautx
Sanitat
Cures auxiliars
546/95 203/1997, 30.7 28.8.97
1.400 990
d'infermeria
547/95 181/1998, 8.7 5.8.98 Farmcia
1.300 990
Serveis socioculturals i a la comunitat
496/03 104/2005, 31.5 2.6.05 Atenci sociosanitria 2.000 1.580
Txtil, confecci i pell
743/94 58/1996, 6.2
29.2.96 Confecci
1.400 990
Producci de teixits de
740/94 62/1996, 6.2
29.2.96
1.400 990
punt
Producci de filatura i
739/94 263/1998, 6.10 20.10.98
1.400 990
teixidura de calada
Operacions
1.400 990
d'ennobliment txtil
Calat i marroquineria 1.400 990
Vidre i cermica
grau superior
250
70
70
440
60
120
440
60
120
440
60
120
340
60
120
440
60
120
410
60
120
310
60
120
420
60
120
410
50
85
410
50
85
410
50
85
410
60
120
410
60
120
22/77
2041/95 243/2000, 7.7
4.8.00
Operacions de
fabricaci de
productes cermics
Operacions de
fabricaci de vidre i
transformats
1.400
990
410
50
85
1.400
990
410
50
85
1.7.2 Grau superior

Cicles formatius de grau superior
Reial
decret
Currculum
(decret i data)
DOGC
Denominaci
Durada
Total
FCT
lect.
Crdit de
sntesi
Mn. Mx.
Activitats agrries
Gesti i organitzaci
1711/96 53/1998, 3.3
22.4.98 d'empreses
2.000 1.590
agropecuries
Gesti i organitzaci
1712/96 48/1998, 3.3
17.4.98 de recursos naturals 2.000 1.590
i paisatgstics
Animaci d'activitats
2048/96 40/1999, 23.2
4.3.99
2.000 1.590
fsiques i esportives
Activitats maritimopesqueres
Navegaci, pesca i
721/94 354/1997, 25.11 7.1.98
2.000 1.260
transport martim
Supervisi i control
de mquines i
722/94 211/1998, 30.7 17.8.98
2.000 1.260
installacions del
vaixell
723/94 176/1997, 22.7 4.8.97 Producci aqcola 2.000 1.590
Administraci
Administraci i
1659/94 63/1996, 6.2
29.2.96
2.000 1.650
finances
1658/94 64/1996, 6.2
29.2.96 Secretariat
1.390 990
Arts grfiques
Disseny i producci
2422/94 68/1996, 6.2
29.2.96
2.000 1.620
editorial
Producci en
2423/94 200/1997, 30.7 21.8.97 indstries d'arts
2.000 1.620
grfiques
Comer i mrqueting
1653/94 59/1996, 6.2
29.2.96 Comer internacional 2.000 1.650
grau superior
410 90
120
410 90
120
410 60
120
740 60
120
740 60
120
410
350
310 60
85
380 90
120
380 90
120
350 90
120
23/77
Gesti comercial i
mrqueting
Serveis al
1652/94 179/1998, 8.7
31.7.98
consumidor
1654/94 197/1999, 13.7 16.8.99 Gesti del transport
Comunicaci, imatge i so
2033/95 177/1997, 22.7 4.8.97 Imatge
Producci
2034/95 199/1997, 30.7 21.8.97 d'audiovisuals, rdio i
espectacles
Realitzaci
2035/95 352/1997, 25.11 7.1.98 d'audiovisuals i
espectacles
2036/95 198/1999, 13.7 17.8.99 So
Realitzaci
d'audiovisuals i
espectacles, adaptat
al perfil professional
2035/95 352/1997, 25.11 7.1.98 de multimdia
interactiva (Ordre de
30.9.2003, DOGC
nm. 3986, de
13.10.2003)
Desenvolupament i
aplicaci de
2208/93 205/97, 30.7
28.8.97
projectes de
construcci
Desenvolupament de
projectes urbanstics
2209/93 135/1998, 9.6
6.7.98
i operacions
topogrfiques
Desenvolupament de
projectes urbanstics
i operacions
topogrfiques,
adaptat al perfil
2209/93 135/1998, 9.6
6.7.98 professional de
sobrestant en l'mbit
de l'obra civil (Ordre
de 2 de mar de
1999, DOGC nm.
2845, d'11.3.99)
Realitzaci i plans
2210/93 56/1998, 3.3
23.4.98
d'obres
1651/94 60/1996, 6.2
29.2.96
1.400 990
410 60
85
1.400 990
410 60
85
2.000 1.680
320 60
120
2.000 1.650
350 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.620
380 90
120
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
1.700 1.230
410 60
grau superior
120
24/77
Desenvolupament de
productes electrnics
Installacions
621/95 366/1996, 29.10 22.11.96
electrotcniques
Sistemes de
619/95 370/1996, 29.10 22.11.96 regulaci i control
automtics
Sistemes de
622/95 371/1996, 29.10 22.11.96 telecomunicaci i
informtics
Fabricaci mecnica
Desenvolupament de
2416/94 143/1997, 13.5 13.6.97
projectes mecnics
Producci per
2417/94 144/1997, 13.5 13.6.97
mecanitzaci
Construccions
1656/94 85/2000, 8.2
8.3.00
metlliques
Producci per fosa i
pulverimetallrgia
370/01 237/2002, 25.9 9.10.02 ptica d'ullera
Fusta i moble
Desenvolupament de
728/94 288/1998, 3.11 4.12.98 productes de fusteria
i moble
Producci de fusta i
729/94 299/1999, 9.11 2.12.99
moble
Hoteleria i turisme
2215/93 173/1997, 22.7 4.8.97 Agncies de viatges
Informaci i
2217/93 205/1995, 7.11 30.11.95 comercialitzaci
turstiques
2218/93 206/1997, 30.7 28.8.97 Restauraci
2216/93 52/1998, 3.3
21.4.98 Allotjament
274/00 394/2000, 5.12 20.12.00 Animaci turstica
Imatge personal
Assessoria d'imatge
627/95 298/1999, 9.11 3.12.99
personal
628/95 349/1997, 25.11 7.1.98 Esttica
2050/95 170/1997, 22.7 4.8.97 Indstria alimentria
620/95 367/1996, 29.10 22.11.96
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.600
400
2.000 1.600
400 90
120
2.000 1.600
400 90
120
2.000 1.600
400 90
120
2.000 1.650
350 60
120
2.000 1.590
410 90
120
2.000 1.600
400 60
120
1.400 990
410 60
120
1.400 990
410 60
120
2.000 1.600
1.400 990
1.400 990
400 90
410 60
410 60
120
120
90
1.700 1.260
440 90
120
2.000 1.570
430 90
120
2.000 1.590
410 90
120
grau superior
25/77
2050/95 170/1997, 22.7
4.8.97
Indstria alimentria,
adaptat al perfil
professional
d'enologia i viticultura
2.000 1.590
(Ordre de
21.10.2003, DOGC
nm. 3999, de
30.10.2003)
410 90
120
2.000 1.650
350 90
120
2.000 1.650
350 90
120
2.000 1.590
410 80
120
2.000 1.590
410
2.000 1.590
410
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.650
350
2.000 1.610
390 60
2.000 1.785
215
Informtica
Administraci de
sistemes informtics
Desenvolupament
1661/94 61/1996, 6.2
29.2.96 d'aplicacions
informtiques
1648/94 308/1995, 7.11 30.11.95 Automoci
Manteniment
625/95 136/2000, 20.3 10.4.00
aeromecnic
Manteniment
626/95 134/2000, 20.3 7.4.00
d'avinica
Desenvolupament de
projectes
2042/95 195/1997, 30.77 21.8.97 d'installacions de
fluids, trmiques i de
manutenci
Manteniment
2043/95 196/1997, 30.7 21.8.97
d'equips industrials
Manteniment i
muntatge
2044/95 351/1997, 25.11 7.1.98
d'installacions
d'edifici i procs
Prevenci de riscos
1116/01 365/2004, 24.8 26.8.04
professionals
Manteniment
d'equips industrials,
adaptat al perfil
professional de
manteniment
d'installacions
2043/95 196/1997, 30.7 21.8.97
d'energies
renovables (Ordre
EDU/348/2009, de
28 de maig, DOGC
nm. 5422, de
16.7.2009)
1660/94 175/1997, 22.7
4.8.97
grau superior
120
26/77
Qumica
811/93 313/1995, 7.11
812/93 312/1995, 7.11
810/93 286/1998, 3.11
808/93 138/1997, 13.5
813/93 142/1997, 13.5
809/93 14/1999, 26.1
30.11.95 Anlisi i control

30.11.95 Qumica ambiental
Fabricaci de
20.11.98 productes
farmacutics i afins
Indstries de procs
13.6.97
qumic
13.6.97 Plstics i cautx
Indstries de procs
10.2.99
de pasta i paper
Sanitat
537/95 348/1997, 25.11 7.1.98
Higiene bucodental
Laboratori de
539/95 202/1997, 30.7 28.8.97
diagnstic clnic
Imatge per al
545/95 353/1997, 25.11 7.1.98
diagnstic
536/95 50/1998, 3.3
20.4.98 Diettica
Anatomia patolgica
538/95 54/1998, 3.3
22.4.98
i citologia
540/95 318/2004, 22.6 25.6.04 Salut ambiental
541/95 51/1998, 3.3
21.4.98 Prtesis dentals
542/95 350/1997, 25.11 7.1.98 rtesis i prtesis
Documentaci
543/95 180/1998, 8.7
31.7.98
sanitria
544/95 195/1999, 13.7 11.8.99 Radioterpia
62/01 226/2002, 27.8 13.9.02 Audioprtesis
Animaci
2058/95 183/1998, 8.7
12.8.98
sociocultural
2059/95 182/1998, 8.7
13.8.98 Educaci infantil
Interpretaci de la
2060/95 157/2003, 23.6 7.7.03
llengua de signes
2061/95 39/1999, 23.2
4.3.99 Integraci social
Integraci social,
adaptat al perfil
professional
d'intervenci
2061/95 39/1999, 23.2
4.3.99
sociosanitria (Ordre
de 10.1.2000, DOGC
nm. 3061 de
21.1.2000)
Processos de
737/94 56/1996, 6.2
29.2.96
confecci industrial
738/94 201/1997, 30.7 21.8.97 Patronatge
2.000 1.590
1.400 960
410 90
440 60
120
120
1.400 960
440 60
120
1.400 960
440 60
120
1.400 960
440 60
120
1.400 960
440 60
120
1.400 990
410 60
120
2.000 1.560
440 60
120
2.000 1.290
710 60
120
2.000 1.590
410 60
120
2.000 1.320
680 60
120
2.000 1.590
2.000 1.590
2.000 1.590
410 60
410 60
410 60
120
120
120
1.400 990
410 60
120
1.700 990
2.000 1.590
710 60
410 60
120
120
1.700 1.270
430 60
120
2.000 1.600
400 90
120
2.000 1.790
210 60
120
1.700 1.280
420 60
120
1.700 1.280
420 60
120
1.400 990
410 50
85
1.400 990
410 50
85
grau superior
27/77
733/94 262/1998, 6.10

734/94 135/2000, 20.3
735/94 144/2003, 10.6
Vidre i cermica
Processos txtils de
20.10.98 filatura i teixidura de
calada
Processos txtils de
10.4.00
teixidura de punt
Processos
26.6.03
d'ennobliment txtil
Adobs
2038/95 241/2000, 7.7
2.8.00
2039/95 242/2000, 7.7
3.8.00
Desenvolupament i
fabricaci de
productes cermics
Fabricaci i
transformaci de
productes de vidre
1.400 990
410 50
120
1.400 990
410 50
120
1.400 990
410 50
120
1.400 990
410 60
120
2.000 1.600
400
1.400 990
410
1.8 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior
LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
Cicles formatius de grau
Modalitat del batxillerat
superior LOGSE
LOGSE
Activitats agrries
Gesti i organitzaci d'empreses
CNS TEC
agropecuries
Animaci d'activitats fsiques i
Qualsevol modalitat
esportives
Comer i mrqueting
Serveis al consumidor
CNS HCS
Realitzaci i plans d'obres
CNS TEC
Fabricaci mecnica
ptica d'ullera
CNS TEC
Hoteleria i turisme
Animaci turstica
HCS
Manteniment aeromecnic
CNS TEC
Manteniment d'avinica
CNS TEC
Prevenci de riscos professionals
CNS TEC HCS
Qumica
Fabricaci de productes
CNS TEC
farmacutics i afins
Qumica ambiental
CNS TEC
Indstries de procs de pasta i
CNS TEC
paper

LOE
CT
Qualsevol modalitat
grau superior
CT HS
CT
CT
HS
CT
CT
CT HS
CT
CT
CT
28/77
Sanitat
Higiene bucodental
CNS TEC
Laboratori de diagnstic clnic
CNS TEC
rtesis i prtesis
CNS TEC
Diettica
CNS
Anatomia patolgica i citologia
CNS
Salut ambiental
CNS TEC
Documentaci sanitria
CNS HCS
Radioterpia
CNS TEC
Audioprtesis
CNS TEC
Interpretaci de la llengua de
Qualsevol modalitat
signes
Modalitats del batxillerat LOGSE

CNS: Cincies de la naturalesa i de la salut
TEC: Tecnologia
HCS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
CT
CT
CT
CT
CT
CT
CT HS
CT
CT HS
Qualsevol modalitat
Modalitats del batxillerat LOE

CT: Cincies i tecnologia
HS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
2 Cicles de formaci professional inicial (FP LOE)

Aquest apartat es refereix als cicles formatius desplegats a partir de la Llei orgnica
2/2006, de 3 de maig, d'educaci (LOE) i del Decret 284/2011, d'1 de mar.
En tots els aspectes que no s'hi esmenten expressament, sn d'aplicaci les
indicacions i orientacions que corresponen als cicles formatius LOGSE, esmentades a
l'apartat Cicles formatius de formaci professional (LOGSE).
2.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOE)

La denominaci de cada cicle formatiu, el currculum, la durada mnima de cada un
dels crdits, l'organitzaci, l'estructura i les hores mnimes que cal fer de formaci
prctica en centres de treball (FCT) s'estableixen en els decrets que despleguen el
currculum de cada cicle formatiu, les referncies normatives dels quals s'indiquen en
l'apartat Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional
inicial (LOE).
L'apartat Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional, recull els
recordatoris normatius, les indicacions i les orientacions oportunes en relaci amb
l'aplicaci dels currculums d'aquests ensenyaments. En particular, s'hi fa referncia al
calendari, la distribuci horria, les mesures flexibilitzadores, l'FCT, el currculum i la
grau superior
29/77
programaci.
En tot cas, cal tenir en compte que els cicles formatius LOE s'estructuren en dues
parts: el perfil professional i el currculum. El perfil professional descriu la competncia
general, les competncies professionals, personals i socials i les capacitats clau, i les
qualificacions i unitats de competncia del Catleg de Qualificacions Professionals
vigent a Catalunya (que sn el referent del ttol). Per la seva banda, el currculum
comprn els objectius generals i els mduls professionals organitzats en unitats
formatives.
A l'inici del curs, el centre ha d'informar els alumnes dels continguts del currculum
formatiu, de l'estructura i durada dels mduls i de les unitats formatives, dels objectius
generals del cicle, dels criteris de qualificaci dels mduls i de les unitats formatives,
aix com de les unitats de competncia i qualificacions a qu fa referncia el perfil
professional.
Amb carcter general, es recorda que l'assistncia dels alumnes s obligatria en totes
les hores presencials de les unitats formatives, incloses les hores de presncia en els
centres de treball on es cursa l'FCT. En cas de manca d'assistncia reiterada sense
justificaci, es perd el dret a l'avaluaci continuada i sn d'aplicaci les normes que el
centre tingui establertes a aquest efecte, d'acord amb l'article 37 de la Llei 12/2009,
d'educaci, i els articles 24 i 25 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres
educatius, que la desplega.
No obstant aix, de manera excepcional, el centre podr determinar les unitats
formatives en les quals l'assistncia no sigui obligatria per a aquells alumnes que
estiguin matriculats en el segon curs i hagin de repetir algunes unitats formatives de
primer curs.
2.2 Avaluaci dels cicles formatius (FP LOE)

L'avaluaci dels aprenentatges dels alumnes dels cicles formatius s contnua, ha
d'atendre l'organitzaci modular i s'ha de fer per unitats formatives per tal de permetre
una millor capitalitzaci de la formaci.
El centre ha de mantenir a disposici de la Inspecci d'Educaci els registres de
l'avaluaci continuada i la documentaci que hagi contribut a avaluar els diferents
mduls professionals i unitats formatives (enunciats de proves escrites, graelles
d'observaci i altres).
Junta d'avaluaci
L'equip docent, integrat per la totalitat dels professors que imparteixen el cicle formatiu,
constitueix la junta d'avaluaci, encarregada de fer el seguiment dels aprenentatges i
de prendre les decisions que en resultin. L'organitzaci i la presidncia de la junta
d'avaluaci corresponen al tutor del cicle, com tamb la formalitzaci de les actes
corresponents.
Sessions de la junta d'avaluaci
grau superior
30/77
En les seves sessions, la junta d'avaluaci ha d'analitzar, per a cada alumne,

l'aprenentatge en el conjunt dels mduls professionals i les unitats formatives
corresponents al cicle formatiu en relaci amb les competncies professionals,
personals i socials i amb els objectius generals establerts en el currculum.
La junta d'avaluaci ha de fer durant el curs acadmic un mnim de tres sessions
d'avaluaci i pot reunir-se, quan calgui, per avaluar i proposar la certificaci dels
alumnes que es matriculen per mduls solts o unitats formatives.
En cada sessi de la junta d'avaluaci es qualificaran les unitats formatives / mduls
professionals que hagin finalitzat i s'hi incorporaran, si s el cas, les qualificacions que
corresponguin a les segones convocatries.
Les qualificacions es reflectiran a l'acta d'avaluaci d'acord amb el model "Actes
d'avaluaci. Formaci professional inicial" i es traslladaran a l'expedient acadmic.
En el cas de les unitats formatives iniciades i no finalitzades en el moment de la sessi
de la junta d'avaluaci, es donar informaci orientativa sobre la progressi dels
aprenentatges.
Avaluaci de les unitats formatives
L'avaluaci es far tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris
d'avaluaci de les unitats formatives. Els centres generaran registres d'avaluaci on es
concreti, l'assoliment de cada resultat d'aprenentatge de les unitats formatives.
Avaluaci dels mduls professionals
La superaci del mdul professional s'obt amb la superaci de les unitats formatives
que el componen.
Els mduls superats acrediten les unitats de competncia als quals estan associats,
d'acord amb la relaci establerta en el perfil professional del ttol.
Avaluaci dels mduls de sntesi i de projecte
L'equip docent que hagi participat en la impartici del mdul de sntesi, en els cicles de
grau mitj, i del mdul de projecte, en els cicles de grau superior, l'avaluar de manera
collegiada.
Els mduls de sntesi i de projecte s'avaluaran positivament quan l'equip docent apreci
que l'alumne ha assolit en un grau suficient els resultats d'aprenentatge en relaci amb
els objectius generals del cicle formatiu. En cas contrari, l'avaluaci ser negativa.
Avaluaci del mdul de formaci en centres de treball (FCT)
L'avaluaci del mdul FCT correspon a la junta d'avaluaci del centre educatiu, i ser
continuada durant l'estada de l'alumne a l'empresa.
En acabar l'FCT, la persona responsable de la formaci a l'empresa valorar l'evoluci
de l'alumne, mitjanant un informe que s'ha d'incorporar al quadern de prctiques.
L'avaluaci del mdul FCT ha de tenir en compte la valoraci feta per l'empresa, i
prendre com a referncia els resultats d'aprenentatge, els criteris d'avaluaci i les
grau superior
31/77
activitats formatives de referncia acordades amb l'empresa o entitat collaboradora.

A l'hora de determinar la idonetat de l'alumne, el tutor del cicle i la persona
responsable d'aquesta formaci a l'empresa tindran en compte la valoraci que
l'alumne en fa, i corregir-ne, si cal, les possibles deficincies, la qual cosa quedar
recollida en el quadern de prctiques.
Qualificacions
La qualificaci de les unitats formatives i dels mduls professionals s numrica, entre
1 i 10, sense decimals, a excepci del mdul de formaci en centres de treball, que es
qualifica com a "Apte" o "No apte". La qualificaci d'aquest ltim ha d'anar
acompanyada d'una valoraci orientadora del nivell d'assoliment de les competncies
professionals recollides en el quadern de prctiques, en els termes de "Molt bona",
"Bona o B", "Suficient" en el cas de "Apte", i de "Passiva" o "Negativa" en el cas de
"No apte", i s'hi poden afegir observacions.
La qualificaci final de cada mdul professional s'obt com a mitjana ponderada de les
qualificacions de cada unitat formativa, en funci del pes (ponderaci) que es dna a
cadascuna d'elles d'acord amb la decisi prvia adoptada per l'equip docent.
Les unitats formatives i els mduls professionals se superen amb una qualificaci de 5
punts o superior.
Les unitats formatives i els mduls professionals superats mantenen la qualificaci. No
es pot aplicar cap mesura per modificar una qualificaci positiva atorgada; s a dir, no
es poden repetir unitats formatives ja superades per millorar-ne les qualificacions, ni es
poden establir frmules (presentaci a segones convocatries de recuperaci ni
d'altres) per incrementar-ne la qualificaci positiva.
La superaci del cicle formatiu requereix la superaci de tots els mduls professionals
que el componen. La qualificaci final del cicle formatiu, que s'expressa amb dos
decimals, s'obt com a mitjana aritmtica de les qualificacions de cada mdul
professional, ponderades en funci del nombre d'hores assignat a cadascun d'ells.
Els mduls o unitats formatives convalidats es qualifiquen amb un 5 a efectes
d'obtenci de la qualificaci mitjana del cicle.
En el cas de mduls o unitats formatives superats que tinguin la mateixa denominaci i
currculum, i que siguin comuns a diversos cicles, es trasllada la qualificaci obtinguda
en el primer cicle en el qual s'ha cursat.
En el cas d'haver obtingut l'exempci total del mdul de formaci en centres de treball,
aquest es qualifica amb l'expressi "Exempt" (Xm). En el cas d'haver obtingut
l'exempci parcial del mdul de formaci en centres de treball, aquest es qualifica com
a "Apte" o "No apte", segons el que correspongui.
En el clcul de la qualificaci final del cicle formatiu no es tindran en compte les
qualificacions de "Apte", "Exempt".
Matrcula d'honor
grau superior
32/77
A l'alumne que obtingui una qualificaci final del cicle formatiu de grau superior igual o
superior a 9 se li pot consignar la menci de "Matrcula d'honor" (MH) en les
observacions de l'acta de qualificacions finals, en l'expedient acadmic i en el certificat
d'estudis complets. Sobre el total d'alumnes avaluats del darrer curs del cicle formatiu
es pot concedir una menci MH per cada vint alumnes, i una altra si en resulta una
fracci sobrant. Amb aquests efectes, s'entn per alumnes avaluats del darrer curs tots
els que han cursat els mduls necessaris per completar el cicle, els hagin superat o no.
La menci matrcula d'honor t els efectes econmics previstos en les taxes i preus
pblics per a la matriculaci en els ensenyaments artstics superiors.
Convocatries
L'alumne pot ser avaluat d'una unitat formativa, com a mxim, en quatre convocatries
ordinries, excepte el mdul de formaci en centres de treball, que noms ho pot ser
en dues. Amb carcter excepcional, l'alumne pot sollicitar una cinquena convocatria
extraordinria per motius de malaltia, discapacitat o altres que condicionin o impedeixin
el desenvolupament dels estudis. El director del centre la resoldr.
Amb cada matrcula a les unitats formatives l'alumne disposa del dret a dues
convocatries. L'alumne que hagi perdut el dret a l'avaluaci continuada o que
abandoni, perd la primera convocatria i es fa constar com a "No presentat" (NP). La
presentaci a la segona convocatria s voluntria. A l'alumne que no s'hi presenti no
se li comptar aquesta segona convocatria a efectes del cmput mxim i constar
com a "No presentat" (NP).
Els professors del centre han d'establir el calendari i les estratgies de recuperaci de
la segona convocatria, que poden consistir en activitats puntuals o continuades, i han
d'estar previstes en la programaci de la unitat formativa. En tot cas, els alumnes han
d'estar informats de les activitats que han de dur a terme per recuperar les unitats
formatives suspeses, aix com del perode i les dates en qu es faran les activitats
d'avaluaci corresponents a les segones convocatries.
Promoci de curs
L'alumne que hagi superat un nombre d'unitats formatives amb crrega horria superior
al 60% del conjunt planificat en el primer curs, pot matricular-se en el segon curs del
cicle i ha de cursar tamb les unitats formatives no superades del primer curs. En cas
contrari, es matricular en les unitats formatives no superades del primer curs del cicle
i, opcionalment, de les unitats formatives del segon curs que no presentin
incompatibilitat horria o curricular de manera significativa, segons el projecte del
centre i la disponibilitat de places.
Tanmateix, les normes d'organitzaci i funcionament del centre poden determinar en
quines circumstncies excepcionals, relacionades amb incompatibilitats curriculars o
horries, un alumne ha de matricular-se noms de les unitats formatives de primer
curs, malgrat haver superat el 60% de la durada horria del conjunt de crdits de
primer curs.
Documentaci acadmica
grau superior
33/77
Els documents preceptius d'avaluaci dels ensenyaments de formaci professional

(cicles LOE) sn l'expedient acadmic de l'alumne, les actes d'avaluaci, els certificats
acadmics i els informes d'avaluaci individualitzats. Els informes d'avaluaci i els
certificats acadmics sn els documents preceptius per garantir la mobilitat de l'alumne.
Per a ms detalls, vegeu l'apartat Documentaci acadmica en els cicles formatius de
formaci professional (FP LOE).
2.3 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOE)

Sn d'aplicaci als alumnes que s'incorporen a cursar els cicles formatius LOE els
mateixos requisits que s'exigien per incorporar-se als cicles formatius LOGSE.
En l'apartat Accs als cicles formatius de formaci professional hi figuren els criteris de
prioritat en l'admissi d'alumnes a determinats cicles formatius de grau superior LOE
segons la modalitat de batxillerat cursada, i en l'apartat Curs de formaci especfic per
a l'accs als cicles de grau superior, les opcions prioritries del curs.
2.4 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOE)

Acreditaci per expedici de la titulaci obtinguda
Els centres autoritzats a impartir cicles formatius tramitaran, quan l'interessat ho
solliciti, l'expedici del ttol de tcnic o tcnica, per als cicles formatius de grau mitj, i
de tcnic superior o de tcnica superior, per als cicles formatius de grau superior,
d'acord amb l'Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig.
Acreditaci d'estudis de tcnic superior o de tcnica superior als efectes d'accs a la
universitat
Ats que el Reial decret 558/2010, de 7 de maig, i l'Ordre EDU/3242/2010, de 9 de
desembre, han establert noves condicions per a l'accs als ensenyaments universitaris
que s'han d'aplicar a partir de l'any acadmic 2011-2012, els centres han de certificar
els cicles formatius de grau superior superats d'acord amb el nou model de certificat
"Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis universitaris", en qu
consti la qualificaci mitjana obtinguda en el cicle formatiu calculada amb tres decimals.
Amb aquests efectes, els centres tamb han d'emetre el nou model de certificat als
alumnes de promocions anteriors que ho sollicitin i tinguin l'expedient acadmic en el
centre.
Aix mateix, i als efectes de matrcula a la part especfica de les proves d'accs a la
universitat, els centres expediran el certificat als alumnes que ho sollicitin, d'acord amb
el model "Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves
d'accs a la universitat (PAU)".
Convalidacions i correspondncies
El detall dels supsits, condicions, procediment i altres indicacions en matria de
grau superior
34/77
convalidaci i correspondncia d'estudis referides als cicles formatius LOE sn a

l'apartat Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci
professional (FP LOE).
Entre els supsits que s'hi consideren hi ha tamb el dels alumnes que, havent iniciat,
amb els requisits d'accs corresponents, un cicle LOGSE, han de continuar els estudis
del cicle equivalent d'acord amb la regulaci derivada de la LOE, i les correspondncies
entre mduls de programes de qualificaci professional inicial i unitats formatives dels
cicles formatius de grau mitj.
L'alumne que tingui acreditada oficialment alguna unitat de competncia del Catleg de
Qualificacions Professionals vigent a Catalunya, tindr convalidats els mduls
professionals corresponents establerts en el Reial decret del ttol.
2.5 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci professional

(FP LOE)
Els documents preceptius d'avaluaci dels ensenyaments de formaci professional
(cicles LOE) sn l'expedient acadmic de l'alumne, les actes d'avaluaci i els informes
d'avaluaci individualitzats.
Els informes d'avaluaci i els certificats acadmics sn els documents preceptius per
garantir la mobilitat de l'alumne.
2.5.2 Certificats acadmics

Els certificats acadmics s'expedeixen en els impresos normalitzats d'acord amb els
models corresponents, prvia sollicitud de la persona interessada, i sn els segents:
"Certificat de cicle formatiu finalitzat. Formaci professional inicial." s un certificat

acadmic d'estudis complets. Cont la denominaci i qualificaci dels mduls, la
qualificaci final del cicle formatiu amb dos decimals i la relaci de qualificacions
professionals i unitats de competncia que inclou el ttol.
"Certificat de qualificacions de mduls i unitats formatives. Formaci professional
inicial." Cont la denominaci i qualificaci, positiva o negativa, dels mduls i/o
unitats formatives cursades, amb expressi de les convocatries ja utilitzades.
Aquest certificat s'emet quan l'alumne es trasllada a un altre centre.
"Certificat d'acreditaci de competncies. Formaci professional inicial." Cont
informaci de les unitats de competncia acreditades, d'acord amb els mduls o
unitats formatives superades. s un document informatiu per a les empreses i
permet sollicitar el certificat de professionalitat, si escau.
grau superior
35/77
Els certificats per a l'accs a la universitat dels cicles formatius de grau superior sn:
"Certificat d'estudis de tcnic/a superior per a l'accs a estudis universitaris." Cont

la qualificaci final del cicle formatiu calculada amb tres decimals.
"Certificat d'estudis per a la matrcula a la fase especfica de les proves d'accs a
la universitat (PAU)." Cont la referncia normativa que permet la matrcula a les
proves als alumnes que disposen de les condicions establertes.
2.5.3 Actes d'avaluaci

En les actes d'avaluaci hi ha de constar la qualificaci de les unitats formatives
finalitzades i avaluades i dels mduls professionals finalitzats i avaluats.
Les actes d'avaluaci s'han d'ajustar al model "Actes d'avaluaci. Formaci
professional inicial".
2.5.4 Trasllat d'un alumne entre centres sense haver finalitzat un cicle formatiu
Quan un alumne es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle formatiu, el
centre d'origen ha de trametre al de destinaci, quan aquest ho solliciti, un certificat de
l'expedient acadmic de l'alumne segons el model "Expedient acadmic de l'alumne.
Formaci professional inicial". Juntament amb aquest certificat s'han de trametre
l'informe d'avaluaci individualitzat i el certificat segons el model "Certificat de
qualificacions de mduls i unitats formatives. Formaci professional inicial".
El centre de destinaci ha de traslladar a l'expedient acadmic de l'alumne les
qualificacions i la durada de totes les unitats formatives o mduls superats en el centre
d'origen.
L'alumne que es trasllada de centre ha de superar en el centre de destinaci tots els
mduls pendents i, si n'hi ha, els mduls derivats de les hores de lliure disposici del
centre, per poder demanar el ttol corresponent.
L'alumne que hagi superat la totalitat dels mduls del cicle formatiu, excepte el mdul
de formaci en centres de treball, en el centre d'origen o b mitjanant les proves
d'obtenci de ttols o en l'ensenyament a distncia, noms cal que cursi el mdul de
formaci en centres de treball per completar el cicle formatiu en el centre de destinaci.
2.6 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de formaci

professional
Les convalidacions per estudis de sistemes educatius estrangers no universitaris les
resol el Departament d'Ensenyament. La sollicitud la presenta la persona interessada a
la Direcci General d'Atenci a la Comunitat Educativa, d'acord amb el que es detalla a
grau superior
36/77
l'apartat "Homologaci i convalidaci de ttols" del web del Departament

d'Ensenyament.
2.6.1 Convalidacions per a alumnes provinents del pla d'estudis del cicle formatiu
LOGSE corresponent
Als alumnes, presencials o a distncia provinents de les convocatries de proves per
a l'obtenci de ttols, d'acreditaci de competncies, o provinents del programa
Qualifica't o del Reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant
l'experincia laboral o en activitats socials, que no hagin finalitzat el pla d'estudis d'un
cicle formatiu LOGSE ja extingit se'ls aplica l'Ordre EDU/362/2009, de 17 de juliol, per
la qual s'estableix el procediment per completar els ensenyaments de formaci
professional que s'extingeixen, i la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci
general del sistema educatiu (LOGSE), que determina les activitats de recuperaci i
avaluaci i les proves d'avaluaci que permeten completar el pla d'estudis iniciat.
Tamb poden optar per matricular-se en el nou cicle formatiu corresponent (derivat de
la LOE). En aquests casos el centre educatiu ha d'aplicar les convalidacions entre els
mduls superats i els que corresponen al pla d'estudis del nou ttol, d'acord amb les
taules de correspondncies que s'estableixen per a cada ttol i que estan publicades a
l'apartat Formaci professional del web de la XTEC. Aquestes convalidacions no es
poden aplicar en cap cas als alumnes matriculats en un cicle formatiu LOE que ja
disposi del ttol del cicle formatiu LOGSE equivalent.
2.6.2 Convalidacions de mduls professionals o unitats formatives de cicles de la

Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci (LOE)
Criteri general
Els mduls o unitats formatives convalidats es qualifiquen amb un 5 a l'efecte
d'obtenci de la qualificaci mitjana del cicle.
En el cas de mduls o unitats formatives superats que tinguin la mateixa denominaci i
currculum, i que siguin comuns a diversos cicles, es trasllada la qualificaci obtinguda
en el primer cicle en el qual s'ha cursat.
En els mduls professionals "Formaci i orientaci laboral" i "Empresa i iniciativa
emprenedora", tot i ser contextualitzats en cadascun dels cicles formatius, es
convaliden i es qualifiquen amb un 5 a l'efecte d'obtenci de la qualificaci mitjana del
cicle.
Convalidacions del mdul professional de Formaci i orientaci laboral (FOL)
La superaci del crdit FOL d'un ttol LOGSE del mateix o diferent nivell convalida la
unitat formativa "UF1 - Incorporaci al treball" del mdul de "Formaci i orientaci
laboral" d'un ttol LOE.
grau superior
37/77
La possessi del certificat de nivell bsic en prevenci de riscos laborals, que

s'estableix al Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels
Serveis de Prevenci, convalida la unitat formativa "UF2 - Prevenci de riscos laborals"
del mdul professional FOL. El centre educatiu convalidar la "UF2 Prevenci de riscos
laborals" als alumnes que justifiquin estar en possessi d'un Certificat de formaci en
prevenci de riscos laborals, que habilita per desenvolupar les funcions de nivell bsic,
amb els requisits segents:
Denominaci i segell de l'entitat certificadora, i signatura de la persona responsable

Nom i cognoms de la persona que ha cursat la formaci
Denominaci i durada del curs
Localitat i data d'expedici del certificar
Text en qu s'indica "capacita per al desenvolupament de funcions de nivell bsic
segons el RD 39/1997 (segons el contingut de l'annex IV A o IV B)"
Convalidacions de la unitat formativa del mdul d'"Empresa i iniciativa emprenedora"

La superaci del crdit "Administraci, gesti i comercialitzaci en la petita empresa"
d'un ttol LOGSE del mateix o diferent nivell convalida la unitat formativa "Empresa i
iniciativa emprenedora" d'un ttol LOE.
Altres convalidacions a partir d'estudis de formaci professional
Les possibles convalidacions entre estudis de formaci professional i les unitats
formatives dels cicles de formaci professional inicial (LOE) que no s'hagin enumerat
en els tres apartats anteriors s'han de resoldre com a convalidacions singulars d'acord
amb l'article 7 de l'Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer. Amb aquests efectes, el centre
educatiu trametr la sollicitud a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial amb una cpia compulsada del ttol o del certificat
acadmic dels estudis cursats.
Convalidacions a partir d'estudis universitaris
Els alumnes matriculats en un dels cicles formatius de formaci professional inicial
(LOE) que tinguin aprovats un mnim de 30 crdits d'un estudi universitari o 12 crdits
ECTS poden sollicitar la convalidaci d'un o ms dels mduls o unitats formatives
segents: "UF1 - Incorporaci al treball", del mdul professional de "Formaci i
orientaci laboral", el mdul professional "Empresa i iniciativa emprenedora", o unitats
formatives creades pel centre amb les hores de lliure disposici.
Per determinar aquesta convalidaci cal aplicar el barem segent:

grau aprovats: convalidaci d'unitats formatives del cicle formatiu, sempre que la
suma dels crdits no sigui superior a 66 hores lectives.
grau aprovats: convalidaci d'unitats formatives del cicle formatiu, sempre que la
suma dels crdits no sigui superior a 132 hores lectives.
Ms de 50 crdits universitaris o ms de 20 crdits ECTS dels estudis de grau
grau superior
38/77
aprovats: convalidaci d'unitats formatives del cicle formatiu, sempre que la suma
dels crdits no sigui superior a 198 hores lectives.
En cap cas no es poden convalidar parts d'unitats formatives.
La tutoria del cicle formatiu ha de garantir a l'alumne interessat l'orientaci suficient
sobre les possibilitats de convalidaci en funci del currculum universitari aprovat per
l'alumne i la tipologia de les unitats formatives del cicle formatiu en qu s'ha matriculat.
Correspon a la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
Rgim Especial resoldre les sollicituds d'aquestes convalidacions. Amb aquest efecte,
el director del centre enviar a la Direcci General la sollicitud de l'alumne amb les
unitats formatives del cicle formatiu que demana convalidar i un informe on constin les
dades segents: dades personals de l'alumne, nom de l'estudi universitari cursat, nom
de la universitat i poblaci, assignatures universitries aprovades i crdits, i any de
superaci de cada assignatura.
Aix mateix, es poden sollicitar convalidacions d'altres unitats formatives del cicle
formatiu LOE que tinguin una relaci d'afinitat amb els crdits universitaris aprovats. En
aquest cas, amb la sollicitud s'ha d'adjuntar el pla d'estudis universitari cursat i el
certificat acadmic personal expedit pel centre universitari, amb indicaci de les hores
de les diferents matries i el programa de les matries en qu es fonamenta la petici
de convalidaci.
2.6.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat determinats

cicles formatius de grau mitj LOE
Als alumnes que hagin cursat determinats cicles formatius de grau mitj i accedeixin a
cursar estudis de batxillerat se'ls convaliden determinades matries d'acord amb la
taula segent:
Convalidacions de mduls professionals amb matries de batxillerat
Cicle formatiu de grau mitj LOE
Mdul professional
Matria de batxillerat LOE
Installacions de telecomunicacions
Electrnica aplicada
Electrotcnia
Installacions elctriques i automtiques Electrotcnia
Electrotcnia
2.6.4 Correspondncies entre la formaci de programes de qualificaci

professional inicial i unitats formatives dels cicles formatius de grau mitj
La Resoluci ENS/102/2011, de 4 de gener, estableix amb carcter experimental
diversos perfils professionals dels programes de qualificaci professional inicial (PQPI).
Per tal de facilitar la capitalitzaci de la formaci superada per l'alumne, i atesa la
coincidncia de continguts entre els perfils definits i determinats cicles formatius, s'han
establert correspondncies entre els mduls formatius del programa de qualificaci
grau superior
39/77
professional inicial i determinades unitats formatives de cicles formatius de grau mitj

afins. El centre aplicar les correspondncies a l'alumne que ho solliciti, en els casos
que preveu la Resoluci ENS/102/2011 o en d'altres perfils professionals que
posteriorment es publiquin.
2.6.5 Convalidacions de mduls professionals pel fet de tenir unitats de

competncia acreditades
Els alumnes que tinguin acreditades oficialment, per Administracions laborals o
educatives, alguna unitat de competncia que formi part del Catleg nacional de
qualificacions professionals tindran convalidats els mduls professionals corresponents
que s'estableixen en la norma que regula cada ttol.
La sollicitud d'aquesta convalidaci s'ha d'adrear al centre educatiu i cal aportar algun
dels documents segents:
Certificat de professionalitat ems per l'Administraci laboral competent.

Certificat d'acreditaci parcial d'unitats de competncia del Certificat de
professionalitat ems per l'Administraci laboral competent.
Resoluci d'expedici d'un Certificat de professionalitat o d'un certificat
d'acreditaci parcial d'unitats de competncia d'un Certificat de professionalitat,
emesa per l'Administraci laboral competent.
Certificat d'acreditaci de competncies d'acord amb el procediment que
s'estableix en el Reial decret 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les
competncies professionals adquirides per experincia laboral.
Es poden consultar els Certificats de professionalitat, les unitats de competncia que el

componen i el seu nivell de qualificaci professional, a la pgina web del Servei Pblic
de Feina Estatal.
2.6.6 Efectes acadmics del programa Qualifica't i el Reconeixement acadmic

dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral o en activitats socials
S'aplicar el que estableix l'Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny, que establia el
programa experimental Qualifica't en els ensenyaments de formaci professional del
sistema educatiu, per a cada una de les accions dutes a terme: oferta de formaci a
collectius singulars, validaci de la formaci impartida per empreses o entitats i
validaci dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral.
S'aplicar el que estableix la Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci
de diverses mesures flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial, per
al Reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia laboral
o en activitats socials.
grau superior
40/77
2.7 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci professional

inicial (LOE)
A continuaci s'indiquen la denominaci, durada i norma bsica que en defineix el ttol
per a cadascun dels cicles formatius LOE.
Cicles formatius de grau mitj
Reial decret
Administraci i gesti
1631/2009, 30 d'octubre
Agrria
1071/2012, 13 de juliol
1129/2010, 10 de setembre
1633/2009, 30 d'octubre
1634/2009, 30 d'octubre
Arts grfiques
1590/2011, 4 de novembre
Comer i mrqueting
1688/2011, 18 novembre
Denominaci
Gesti administrativa
Aprofitament i conservaci del
medi natural
Jardineria i floristeria
Producci agroecolgica
Producci agropecuria
Durada
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Impressi grfica
Postimpressi i acabats grfics
Preimpressi digital
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Activitats comercials
2.000 hores
Construcci
Obres d'interior, decoraci i
rehabilitaci
2.000 hores
2.000 hores
1632/2009, 30 d'octubre
177/2008, 8 de febrer
Installacions de
telecomunicacions
Installacions elctriques i
automtiques
2.000 hores
2.000 hores
Energia i aigua
Decret 15/2014, 11 de febrer
Xarxes, installacions i estacions

de tractament d'aigua
2.000 hores
Fabricaci mecnica
387/2011, 18 de mar
1398/2007, 29 d'octubre
1692/2007, 14 de desembre
Fusta, moble i suro
880/2011, 24 de juny
Hoteleria i turisme
1396/2007, 29 d'octubre
Imatge i so
556/2012, 23 de mar
Imatge personal
Conformaci per emmotllament de

2.000 hores
metalls i polmers
Mecanitzaci
2.000 hores
Soldadura i caldereria
2.000 hores
Fusteria i moble
Installaci i moblament
2.000 hores
2.000 hores
Cuina i gastronomia
Serveis de restauraci
2.000 hores
2.000 hores
Vdeo, discjquei i so
2.000 hores
grau superior
41/77
256/2011, 28 de febrer
452/2010, 16 d'abril
1399/2007, 29 d'octubre
Indstries extractives
Informtica i comunicaci
Esttica i bellesa
Perruqueria i cosmtica capillar
Elaboraci de productes
alimentaris
Forneria, pastisseria i confiteria
Olis d'oliva i vins
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Excavacions i sondatges
2.000 hores
Sistemes microinformtics i
xarxes
2.000 hores
Installaci i manteniment
Maritimopesquera
254/2011, 28 de febrer
1144/2012, 27 de juliol
1072/2012, 13 de juliol
1073/2012, 13 de juliol
Qumica
554/2012, 23 de mar
178/2008, 8 de febrer
Sanitat
1397/2007, 29 d'octubre
Seguretat i medi ambient
Decret 102/2012, 25 de setembre
907/2013, de 22 de novembre
955/2008, 6 de juny
Transport i manteniment de vehicles
176/2008, 8 de febrer
255/2011, 28 de febrer
453/2010, 16 d'abril
1145/2012 , 27 de juliol
Installacions de producci de
calor
Installacions frigorfiques i de
climatitzaci
Manteniment electromecnic
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Cultius aqcoles
Navegaci i pesca de litoral
Manteniment i control de la
maquinria de vaixells i
embarcacions
Operacions subaqutiques i
hiperbriques
2.000 hores
2.000 hores
Operacions de laboratori
Planta qumica
2.000 hores
2.000 hores
Emergncies sanitries
Farmcia i parafarmcia
2.000 hores
2.000 hores
Prevenci, extinci d'incendis i

salvaments
Emergncies i protecci civil
Atenci a persones en situaci de
dependncia
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Confecci i moda
Fabricaci i ennobliment de
productes txtils
2.000 hores
Carrosseria
Electromecnica de maquinria
Electromecnica de
vehicles autombils
Manteniment de material rodant
ferroviari
2.000 hores
2.000 hores
grau superior
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
42/77
Cicles formatius de grau superior

Reial decret
Agrria
260/2011, de 28 de febrer
Denominaci
Administraci i finances
Assistncia a la direcci
Durada
2.000 hores
2.000 hores
Gesti forestal i del medi natural

2.000 hores
Paisatgisme i medi rural
2.000 hores
Ramaderia i assistncia en sanitat
2.000 hores
animal
Arts grfiques
175/2013, de 8 de mar
174/2013, de 8 de mar
Comer i mrqueting
690/2010, 20 de maig
386/2011, de 18 de mar
883/2011, de 24 de juny
Energia i aigua
1177/2008, 11 de juliol
385/2011, de 18 de mar
Fabricaci mecnica
174/2008, 8 de febrer
1630/2009, 30 d'octubre
882/2011, de 24 de juny
Disseny i gesti de la producci

grfica
Disseny i edici de publicacions
impreses i multimdia
2.000 hores
2.000 hores
Comer internacional
Gesti de vendes i espais
comercials
Mrqueting i publicitat
Transport i logstica
2.000 hores
Projectes d'edificaci
Projectes d'obra civil
2.000 hores
2.000 hores
Automatitzaci i robtica industrial

Manteniment electrnic
Sistemes de telecomunicacions i
informtics
Sistemes electrotcnics i
automatitzats
2.000 hores
2.000 hores
Centrals elctriques
Eficincia energtica i energia
solar trmica
Energies renovables
2.000 hores
Construccions metlliques
Disseny de productes en
fabricaci mecnica
Programaci de la producci en
emmotllament de metalls i
polmers
fabricaci mecnica
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Fusta, moble i suro
grau superior
43/77
Hoteleria i turisme
1255/2009, 24 de juliol
1254/2009, 24 de juliol
687/2010, 20 de maig
688/2010, 20 de maig
Imatge personal
1685/2011, de 18 novembre
881/2011, de 24 de juny
553/2012, de 23 de mar
Disseny i moblament
2.000 hores
Gesti d'allotjament turstic

Guia, informaci i assistncia
turstiques
Agncies de viatges i gesti
d'esdeveniments
Direcci de cuina
Direcci de serveis de restauraci
2.000 hores
Assessoria d'imatge personal i

corporativa
Esttica integral i benestar
Estilisme i direcci de perruqueria
Caracteritzaci i maquillatge
professional
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Imatge i so
Animacions en 3D, jocs i entorns

interactius
Illuminaci, captaci i tractament
d'imatge
Producci d'audiovisuals i
espectacles
Realitzaci de projectes
d'audiovisuals i espectacles
So per a audiovisuals i
espectacles
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
451/2010, 16 d'abril
1629/2009, 30 d'octubre
450/2010, de 16 d'abril
686/2010, 20 de maig
Processos i qualitat en indstries

alimentries
Vitivinicultura
Administraci de sistemes
informtics a la xarxa
Desenvolupament d'aplicacions
multiplataforma
per a web
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
219/2008, 15 de febrer
220/2008, 15 de febrer
Maritimopesquera
Desenvolupament de projectes
d'installacions trmiques i de
fluids
Manteniment d'installacions
trmiques i de fluids
Mecatrnica industrial
Aqicultura
Transport martim i pesca d'altura
grau superior
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
44/77
1075/2012, de 13 de juliol
Organitzaci del manteniment de

la maquinria de vaixells i
embarcacions
2.000 hores
Qumica
1395/2007, 29 d'octubre
175/2008, 8 de febrer
Sanitat
384/2011, de 14 d'abril
1394/2007, 29 d'octubre
1074/2012, de 13 de juliol
779/2013, d'11 d'octubre
954/2008, 6 de juny
Vidre i cermica
Laboratori d'anlisi i de control de

qualitat
Qumica industrial
2.000 hores
2.000 hores
Audiologia prottica
Prtesis dentals
Ortoprtesi i productes de suport
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Educaci i control ambiental
2.000 hores
Animaci sociocultural i turstica

Educaci infantil
Integraci social
Promoci d'igualtat de gnere
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Disseny tcnic en txtil i pell

Patronatge i moda
Vestuari a mida i d'espectacles
2.000 hores
2.000 hores
2.000 hores
Automoci
2.000 hores
Desenvolupament i fabricaci de
productes cermics
2.000 hores
2.8 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior
LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
Cicle formatiu de grau superior Modalitat del batxillerat
LOE
LOE
Administraci i finances
HS
Assistncia a la direcci
HS
Agrria
Gesti forestal i del medi natural
CT
Paisatgisme i medi rural
CT
Ramaderia i assistncia en sanitat
CT
animal
Arts grfiques
Disseny i gesti de la producci
CT ART
grfica
Disseny i edici de publicacions
CT ART
impreses i multimdia
Comer i mrqueting

LOGSE
grau superior
HCS
HCS
CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC ART
CNS TEC ART
45/77
Comer internacional
Gesti de vendes i espais
comercials
Mrqueting i publicitat
Transport i logstica
Projectes d'edificaci
Projectes d'obra civil
Automatitzaci i robtica industrial
Manteniment electrnic
Sistemes electrotcnics i
automatitzats
Sistemes de telecomunicacions i
informtics
Energia i aigua
Centrals elctriques
Eficincia energtica i energia
solar trmica
Energies renovables
Fabricaci mecnica
Construccions metlliques
Disseny en fabricaci mecnica
fabricaci mecnica
l'emmotllament de metalls i
polmers
Fusta, moble i suro
Disseny i moblament
Hoteleria i turisme
Agncies de viatges i gesti
d'esdeveniments
Direcci de cuina
Direcci de serveis de restauraci
Gesti d'allotjaments turstics
Guia, informaci i assistncies
turstiques
Imatge i so
Animacions en 3D, jocs i entorns
interactius
Illuminaci, captaci i tractament
d'imatge
Producci d'audiovisuals i
espectacles
Realitzaci de projectes
d'audiovisuals i espectacles
So per a audiovisuals i
espectacles
Imatge personal
HS
HCS
HS
HCS
HS
HS
HCS
HCS
CT ART
CT ART
CNS TEC ART

CNS TEC ART
CT
CT
CNS TEC
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CT
CNS TEC
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT ART
CNS TEC ART
HS
HCS
CT
CT
HS
CNS TEC
CNS TEC
HCS
HS
HCS
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
grau superior
46/77
Assessoria d'imatge personal i

corporativa
Esttica integral i benestar
Estilisme i direcci de perruqueria
Caracteritzaci i maquillatge
professional
Processos i qualitat en indstries
alimentries
Vitivinicultura
Administraci de sistemes
informtics a la xarxa
multiplataforma
per a web
Desenvolupament de projectes
d'installacions trmiques i de
fluids
Manteniment d'installacions
trmiques i de fluids
Mecatrnica industrial
Maritimopesquera
Aqicultura
Transport martim i pesca d'altura
Organitzaci del manteniment de
la maquinria de vaixells i
embarcacions
Qumica
Laboratori d'anlisi i de control de
qualitat
Qumica industrial
CT HS
CNS TEC HCS
CT
CT HS
CNS TEC
CNS TEC HCS
CT HS
CNS TEC HCS
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT
CT
CNS TEC
CNS TEC
CT
CNS TEC
CT (tenen prioritat els

alumnes que han superat
qumica)
CT (tenen prioritat els
alumnes que han superat
qumica)
Sanitat
Audiologia prottica
Prtesis dentals
Ortoprtesi i productes de suport
Educaci i control ambiental
Serveis socioculturals a la comunitat
Educaci infantil
Animaci sociocultural
i turstica
Integraci social
Promoci d'igualtat de gnere
CNS TEC
CNS TEC
CT
CT
CT
CNS TEC
CNS TEC
CNS TEC
CT
CNS TEC
HS
HCS
HS
HCS
HS
HS
HCS
HCS
grau superior
47/77

Patronatge i moda
Disseny tcnic en txtil i pell
Vestuari a mida i d'espectacles
Automoci
Vidre i cermica
Desenvolupament i fabricaci de
productes cermics
Modalitats de batxillerat LOGSE
CNS: Cincies de la naturalesa i de la salut
TEC: Tecnologia
HCS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
CT
CT ART
ART HS
CNS TEC
CNS TEC ART
ART HCS
CT
CNS TEC
CT
CNS TEC
Modalitats de batxillerat LOE

CT: Cincies i tecnologia
HS: Humanitats i cincies socials
ART: Arts
3 Aspectes comuns dels cicles formatius de formaci professional

3.1 Accs als cicles formatius de formaci professional
D'acord amb el que disposa el Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la
formaci professional inicial, i el Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual
s'estableix l'ordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu, als
cicles formatius s'hi accedeix mitjanant la titulaci suficient o per la prova d'accs. A
continuaci s'indiquen els diversos supsits de requisits suficients per accedir a
aquests ensenyaments.
3.1.1 Accs als cicles formatius de grau mitj

A. Accs mitjanant titulaci o altres requisits acadmics als cicles formatius de
grau mitj
Poden accedir als cicles formatius de grau mitj els alumnes que disposin d'alguna de
les acreditacions acadmiques segents:
Ttol de graduat en educaci secundria obligatria o d'un nivell acadmic superior.

Ttol de tcnic/a auxiliar (FP-1).
Ttol de tcnic/a.
Haver superat els dos primers cursos del batxillerat unificat i polivalent (BUP) o b
tenir un mxim de dues matries pendents en el conjunt d'aquests dos cursos.
Haver superat el primer cicle d'ensenyament secundari experimental (cicle 14-16).
Haver superat un mdul professional 2 experimental.
grau superior
48/77
Haver superat, dins els ensenyaments d'arts aplicades i oficis artstics, el tercer
curs del pla de 1963 o el segon curs de comuns experimental.
Haver superat altres estudis declarats equivalents a algun dels anteriors, a efectes
acadmics.
Haver superat el curs de formaci especfic d'accs a cicles formatius de grau
mitj.
B. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau mitj

Poden accedir als cicles formatius de grau mitj els alumnes que acreditin haver
superat les proves esmentades en algun dels tems segents:
Proves d'accs a cicles formatius de grau mitj.

Proves d'accs per a qualsevol cicle formatiu de grau superior.
Proves d'accs de grau mitj o de grau superior d'ensenyaments esportius o
d'ensenyaments d'arts plstiques i disseny (o haver-ne superat la part comuna).
Proves d'accs a la universitat per a ms grans de 25 o 45 anys.
Accs a la universitat per haver acreditat experincia laboral o professional i tenir
40 anys o ms.
Prova d'accs als mduls professionals experimentals.
3.1.2 Accs als cicles formatius de grau superior

A. Accs mitjanant titulaci o altres requisits acadmics als cicles formatius de
grau superior
Poden accedir als cicles formatius de grau superior els alumnes que disposin d'alguna
de les acreditacions acadmiques segents:
Ttol de batxillerat.
Ttol de tcnic/a especialista (FP-2).
Ttol de tcnic/a superior.
Ttol equivalent, a efectes acadmics, a algun dels anteriors.
Titulaci universitria o equivalent.
Certificat d'haver superat els ensenyaments substitutoris de la prova d'accs, per a
determinats cicles formatius de grau superior.
Haver superat el segon curs del batxillerat experimental, de qualsevol modalitat.
Haver superat el curs d'orientaci universitria (COU) o el curs preuniversitari.
Haver superat el curs de formaci especfic d'accs a cicles formatius de grau
superior.
B. Accs mitjanant prova als cicles formatius de grau superior

Poden accedir als cicles formatius de grau superior els alumnes que acreditin haver
superat les proves esmentades en algun dels tems segents:
grau superior
49/77
Proves d'accs per al cicle formatiu de grau superior que vulguin cursar.
Proves d'accs a la universitat per a ms grans de 25 o 45 anys.
Accs a la universitat per haver acreditat experincia laboral o professional i tenir
40 anys o ms.
Prova d'accs corresponent als mduls professionals 3, d'acord amb l'annex 8 de
la Resoluci ENS/310/2002, de 31 de gener.
3.1.3 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau

superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
En l'admissi als cicles formatius de grau superior LOGSE tenen prioritat els alumnes
que han cursat determinades modalitats del batxillerat LOGSE o del batxillerat LOE,
que es recullen en l'apartat Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius
de grau superior LOGSE en funci de la modalitat de batxillerat cursada.
3.1.4 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau

superior LOE en funci de la modalitat de batxillerat cursada
Per a l'admissi a cicles formatius de grau superior LOE tenen prioritat els alumnes que
han cursat determinades modalitats de batxillerat que es recullen en l'apartat Prioritat
en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de grau superior LOE en funci de
la modalitat de batxillerat cursada.
3.1.5 Compleci d'ensenyaments extingits de formaci professional

Els alumnes que han estat matriculats en el centre o b que provenen de les
convocatries de proves d'obtenci de ttols o d'acreditaci de competncies dels cicles
formatius LOGSE ja extingits, poden completar el pla d'estudis iniciat mitjanant les
activitats de recuperaci i les proves d'avaluaci que el centre determini, d'acord amb el
que s'estableix en l'Ordre EDU/362/2009, de 17 de juliol, i la Resoluci EDU/3982/2010
, de 10 de desembre.
3.2. Renncia a la matrcula

L'alumne, o qui en tingui la ptria potestat si s menor, pot sollicitar, per qualsevol de
les causes que s'indiquen a continuaci, la renncia total o parcial a la matrcula de
determinats crdits del cicle formatiu, per escrit i per una sola vegada, al director del
centre.
Sn causes suficients, si es justifiquen documentalment, per acceptar la renncia total
o parcial a la matrcula les que generen una absncia prolongada de classe, com ara:
grau superior
50/77
malaltia o accident de l'alumne o de familiars

atenci a familiars
maternitat o paternitat
canvi de condicions en el treball o incorporaci a un lloc de treball
altres circumstncies personals de carcter extraordinari
En els supsits d'acceptaci de la renncia a la matrcula, l'alumne afectat:
conserva el dret de reserva de plaa per al curs segent (centres pblics i centres
privats sostinguts amb fons pblics)
no perd la qualificaci obtinguda en els crdits superats
no se li computen les convocatries dels crdits no qualificats
en el cas d'haver iniciat la formaci en centres de treball (FCT) sense completar-la
en anullar la matrcula, es computen les hores de formaci en centres de treball
efectivament realitzades
3.3 Reclamacions motivades per les qualificacions

D'acord amb l'article 21.2.d) i e) de la Llei 12/2009, d'educaci, i el Decret 279/2006,
l'alumne o els seus pares o tutors legals en el cas que sigui menor d'edat t dret a
sollicitar aclariments per part dels professors respecte de les qualificacions d'activitats
parcials o finals de curs, aix com a reclamar contra les decisions i qualificacions que,
com a resultat del procs d'avaluaci, s'adoptin al final d'un crdit.
Les reclamacions respecte de les qualificacions obtingudes i comunicades a l'alumne al
final de cada crdit, si no les resol directament la junta d'avaluaci caldr adrear-les
per escrit al director del centre en el termini de dos dies lectius. El director traslladar la
reclamaci al departament o rgan equivalent que correspongui per tal que, en reuni
convocada a aquest efecte, estudi si la qualificaci s'ha atorgat d'acord amb els criteris
d'avaluaci per ell establerts i formuli la proposta pertinent. Si consta tan sols d'un o
dos membres, l'rgan s'ampliar, fins a tres, amb els professors que el director designi
(entre els professors d'altres matries del mateix mbit o entre els crrecs directius). A
la vista de la proposta que formuli i de l'acta de la junta d'avaluaci, el director resoldr
la reclamaci. L'existncia de la reclamaci i la resoluci adoptada es faran constar a
l'acta d'avaluaci corresponent i es notificaran per escrit a la persona interessada. En la
notificaci s'indicaran els terminis i el procediment per recrrer que s'indica a
continuaci.
Si l'alumne (o els seus pares o tutors legals si s menor d'edat) no est d'acord amb la
resoluci, podr reiterar la reclamaci, en el termini de cinc dies, mitjanant un escrit,
que es presentar al centre, adreat al director dels serveis territorials o, a la ciutat de
Barcelona, al gerent del Consorci d'Educaci, i se seguir el procediment que es detalla
tot seguit:
El centre el trametr, en els tres dies hbils segents, als serveis territorials (o al
Consorci d'Educaci de Barcelona), conjuntament amb una cpia de les actes
grau superior
51/77
d'avaluaci i la documentaci complementria, a fi que la Inspecci d'Educaci

n'emeti informe. Aquest informe inclour tant els aspectes procedimentals seguits
en el tractament de la reclamaci com el fons de la qesti reclamada.
Quan de l'informe i de la documentaci es desprn la convenincia de revisar la
qualificaci o el procediment d'avaluaci, si el director dels serveis territorials o, a la
ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci ho considera
necessari, pot encarregar aquesta tasca a una comissi integrada per un professor
del centre que no hagi participat en l'avaluaci, un professor d'un altre centre i un
inspector proposat per la Inspecci d'Educaci.
Vist l'informe de la Inspecci i, si escau, de la comissi, el director dels serveis
territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del Consorci d'Educaci
resoldr definitivament amb notificaci a l'interessat, per mitj del director del
centre. El que resulti de la resoluci final de la reclamaci s'haur d'incorporar,
amb la diligncia corresponent, a l'acta d'avaluaci a qu es refereixi.
3.4 Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

3.4.1 Calendari
La impartici dels ensenyaments de cicles formatius ha d'atenir-se al calendari escolar
aprovat amb carcter general per als centres educatius d'ensenyaments no
universitaris. Excepcionalment, la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial pot autoritzar distribucions extraordinries del
calendari escolar als centres i cicles formatius de formaci professional que participin
en un projecte de mobilitat o en els casos en qu l'aplicaci de les mesures establertes
en el captol 8, "Flexibilitzaci de l'oferta de formaci professional", del Decret 284/2011
, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial, ho facin
aconsellable. L'autoritzaci requereix la petici prvia escrita i raonada del centre per a
cada cas, que cal presentar als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al
Consorci d'Educaci, que hi haur d'afegir l'informe de la Inspecci d'Educaci abans
de trametre-la, amb proposta de resoluci, a la Direcci General.
3.4.2 Distribuci de l'horari lectiu i del crdit o mdul professional en centres de

treball
A. Distribuci ordinria
La distribuci ordinria de l'horari lectiu ha de tenir en compte, com a norma general,
els criteris segents:
La distribuci de l'horari lectiu s'ha de fer de dilluns a divendres.

La sessi de classe s de 60 minuts, en els quals s'inclou el canvi de classe. Per
grau superior
52/77
criteris didctics poden programar-se sessions de durada diferent sempre que el

temps lectiu total per crdit no vari.
No s'han de fer ms de tres hores lectives seguides sense un esbarjo mnim de vint
minuts.
Un mateix grup d'alumnes no ha de fer ni ms de sis hores lectives diries, en
horari de mat o tarda, ni ms de set hores lectives en horari de mat i tarda, amb el
benents que la interrupci entre mat i tarda ha de ser almenys d'una hora.
De manera general l'horari dels grups d'alumnes s'ha de desenvolupar al mat (entre
les 8 hores i les 15 hores), o a la tarda (entre les 15 hores i les 22 hores), o entre el
mat i la tarda (sempre comenant a les 8 hores o ms tard i acabant a les 22 hores o
abans).
Dins de les possibilitats organitzatives del centre es procurar fer una oferta intensiva
d'aquells crdits que puguin tenir inters per als adults, per tal de facilitar-ne la
incorporaci a la formaci. A aquest efecte, els centres han de fer publicitat del
calendari d'inici i de finalitzaci dels crdits i de l'horari en qu es desenvolupen.
En tot cas, correspon al consell escolar del centre aprovar l'horari tipus dels diferents
cursos (hores d'entrada, de sortida, nombre d'hores lectives al mat, a la tarda, al
vespre, etc.).
B. Distribuci extraordinria
Excepcionalment, els serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, el Consorci
d'Educaci, poden autoritzar distribucions extraordinries de l'horari lectiu, amb la
petici prvia escrita i raonada per a cada cas o en aquells casos en qu la participaci
en un projecte de mobilitat o b l'aplicaci de les mesures establertes en el captol 8,
"Flexibilitzaci de l'oferta de formaci professional", del Decret 284/2011, d'1 de mar,
d'ordenaci general de la formaci professional inicial, ho facin aconsellable.
En tot cas cal respectar els lmits mxims de sis hores lectives diries i de trenta hores
lectives setmanals, si es tracta d'horari intensiu de mat, tarda o vespre, o de set hores i
trenta-cinc hores, respectivament, si es tracta d'horari partit entre mat i tarda.
C. Distribuci del crdit o del mdul professional de formaci en centres de
treball
C1. Distribuci ordinria de l'FCT
La distribuci de la formaci en centres de treball la determina cada centre i ha de
seguir, amb carcter general, el calendari escolar. La formaci en centres de treball
s'ha de fer entre les 8 hores i les 22 hores.
La formaci en centres de treball es pot fer en un perode o ms. Es poden fer fins a
quatre hores diries de manera simultnia amb les hores lectives del cicle. Es poden
fer fins a set hores diries, en modalitat intensiva, si no coincideixen en el mateix dia
amb les hores lectives del cicle.
C2. Distribucions especials de l'FCT
grau superior
53/77
La Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim

Especial pot autoritzar altres distribucions de la formaci en centres de treball amb la
petici prvia escrita del director del centre, la qual cal raonar en cada cas i presentar
als serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al Consorci d'Educaci.
C3. Compleci del perode de prctiques
Si per completar el perode de prctiques es depassen les dates previstes per a
l'avaluaci final del cicle formatiu, caldr fer constar en l'acta d'avaluaci final el crdit
de formaci en centres de treball com a "Pendent d'avaluaci" (PA). Un cop finalitzat el
crdit d'FCT, cal fer la sessi d'avaluaci corresponent i qualificar aquest crdit en
convocatria ordinria.
3.4.3 Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional

A fi de donar resposta a la diversitat de necessitats de les persones i de les empreses,
els centres promouran mesures flexibilitzadores de l'oferta dels ensenyaments de
formaci professional d'acord amb el Decret 284/2011. Les mesures s'han d'aplicar per
iniciativa del centre o b dels serveis territorials (a la ciutat de Barcelona, del Consorci
d'Educaci), o de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments
de Rgim Especial, dins les possibilitats organitzatives i d'utilitzaci dels espais i
equipaments del centre educatiu.
La Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de diverses mesures
flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial, modificada per la
Resoluci ENS/261/2014, de 4 de febrer, i el Decret 28/2014, de 4 de mar,
d'ordenaci general dels ensenyaments professionals d'arts plstiques i disseny, i de
modificaci del Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci
professional inicial, estableixen les segents:
1. Servei d'assessorament en la formaci professional del sistema educatiu. Es
presta a sollicitud de la persona interessada, de manera personalitzada, i
consisteix en la identificaci i l'anlisi detallada de les capacitats i expectatives
professionals, i conclou amb un informe d'assessorament.
2. Reconeixement acadmic dels aprenentatges assolits mitjanant l'experincia
laboral o en activitats socials. Permet a les persones adultes posar en valor els
aprenentatges adquirits i obtenir-ne la correspondncia amb els ensenyaments de
formaci professional.
3. Reconeixement acadmic de la formaci impartida en empreses o entitats.
Permet el reconeixement acadmic en la formaci professional de formaci
impartida en empreses o entitats segons acords o convenis subscrits entre el
Departament d'Ensenyament o el titular del centre educatiu i l'empresa o entitat.
grau superior
54/77
4. Matrcula semipresencial. T com a finalitat facilitar l'accs als ensenyaments de

formaci professional i va adreada a persones que acreditin incompatibilitat amb
l'horari lectiu per motius de treball, cura d'altres persones, o qualsevol altra
circumstncia excepcional. Cal assistir presencialment almenys a la meitat de les
hores previstes per al crdit o unitat formativa.
5. Oferta de cicles en zones de baixa densitat de poblaci. T per objecte estalviar a
les persones el desplaament per cursar determinats cicles formatius i combina
els continguts impartits de manera presencial amb els continguts impartits a
distncia.
6. Ofertes de formaci professional a collectius singulars. Poden comprendre totes o
una part de les unitats formatives o dels mduls professionals o crdits del cicle
formatiu. La finalitat s atendre les necessitats d'inserci o reinserci laboral,
promoci, reciclatge o adaptaci professional, o les derivades dels alumnes amb
ms dificultats, amb risc d'exclusi social i/o amb discapacitats.
La Resoluci ENS/1204/2012, de 25 de maig, d'organitzaci de la formaci en
alternana en els ensenyaments de formaci professional inicial estableix dues
modalitats: alternana simple i alternana en formaci dual. En ambdues modalitats
l'alumne combina el temps de formaci en el centre educatiu i el temps d'activitat a
l'empresa.
Altres mesures organitzatives i curriculars sn:
1. Impartici parcial de cicles. Consisteix en l'oferta d'algunes unitats formatives,
mduls professionals o crdits que componen un cicle amb la finalitat de facilitar
l'accs a la formaci de les persones interessades a cursar parcialment el cicle.
2. Distribucions temporals extraordinries. Consisteix en la distribuci temporal del
cicle formatiu de manera diferent de la que s'estableix amb carcter ordinari, amb
la finalitat de facilitar l'accs a la formaci de les persones les disponibilitats
horries de les quals no s'ajusten a la distribuci ordinria dels cicles formatius.
3. Distribucions conjuntes. Consisteixen en la combinaci de dos cicles formatius
afins, b sigui de tots o d'una part dels mduls o crdits, que pot permetre a
l'alumne obtenir dues titulacions o una formaci complementria amb estalvi de
temps.
4. Matriculaci parcial. La finalitat d'aquesta modalitat de matrcula s permetre fer
itineraris formatius a un ritme diferent del que segueixen els alumnes que cursen
l'oferta ordinria dels cicles. Cal distingir entre:
Matriculaci parcial per oferta de places vacants. Els centres pblics i privats
grau superior
55/77
sostinguts amb fons pblics, un cop finalitzat el procs ordinari de matrcula,

han d'oferir la matrcula parcial dels mduls professionals o crdits de cicles
formatius on restin places vacants.
Matriculaci parcial amb oferta especfica. Consisteix en l'oferta especfica
d'alguns mduls professionals, unitats formatives o crdits d'un o ms cicles
formatius, per tal de respondre a una necessitat de formaci, identificada
prviament, d'un collectiu especfic de persones, que pot derivar, entre altres,
de la necessitat de qualificaci, requalificaci o readaptaci professionals.
5. Collaboracions per impartir unitats formatives, mduls professionals o crdits en

entorns laborals. La finalitat s poder disposar dels espais, les installacions i els
productes ms idonis per a l'aprenentatge dels alumnes en els diversos cicles.
6. Orientaci del currculum a necessitats d'adequaci del perfil professional. T per
objecte incorporar resultats d'aprenentatge i/o continguts no inclosos en el
currculum que permetin donar resposta a necessitats especfiques d'un
determinat sector professional relacionat amb el cicle formatiu, utilitzant fins al
10% de les hores de durada del cicle formatiu. Aquesta mesura requereix una
autoritzaci de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial.
3.4.4 Criteris per a la coordinaci docent a la formaci professional

Els centres, mitjanant els seus rgans unipersonals i collectius de coordinaci
previstos als articles 40 i 41 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius,
han d'assegurar la coordinaci dels professors de les respectives especialitats i dels
professors especialistes, si s el cas.
Els centres han de preveure tamb la coordinaci i l'elaboraci de recursos d'informaci
i orientaci professional adreades a possibles alumnes, collectius de treballadors o
collectius singulars, la coordinaci de processos d'assessorament i reconeixement dels
aprenentatges acadmics, el disseny d'itineraris de formaci, mitjanant crdits, mduls
professionals i unitats formatives dels cicles formatius, la coordinaci i elaboraci de
recursos d'informaci i orientaci professional general adreats a persones i collectius
relacionats amb itineraris de formaci i qualificaci que poden desenvolupar-se amb el
sistema de formaci professional (proves d'accs, proves d'obtenci del ttol, formaci
semipresencial, formaci a distncia, matrcula parcial, i totes les relacionades amb les
mesures flexibilitzadores de la formaci professional i les modalitats de formaci en
alternana i dual).
3.4.5 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels tutors
grau superior
56/77
A. Flexibilitat d'horari dels professors

En funci de la planificaci al llarg del curs dels mduls professionals / unitats
formatives o dels crdits dels cicles formatius, es pot assignar als professors la
impartici d'un nombre variable d'hores lectives setmanals, respectant, en tot cas, el
cmput total anual d'hores. Se suggereix que, si s'incrementen les hores lectives en
determinats perodes, es faci al comenament del cicle, per facilitar el
desenvolupament de la formaci prctica en centres de treball en els altres trimestres i
possibilitar la participaci dels alumnes en projectes de mobilitat amb altres pasos.
En els centres que, a ms de la formaci professional, imparteixen el batxillerat i/o
l'educaci secundria obligatria (ESO), cal preveure globalment la distribuci horria
pel que fa a les matries del batxillerat i/o de l'ESO que puguin o hagin de ser
impartides per professors que tamb tenen atribuci docent en la formaci professional.
B. Horari del tutor (centres pblics)
Com a norma general, els tutors dels grups d'alumnes dels cicles formatius han de
dedicar, dintre del seu horari setmanal, una hora lectiva setmanal per fer les tasques
d'orientaci del procs formatiu dels alumnes i d'acci tutorial.
Per fer les tasques de programaci, seguiment, avaluaci i control de la formaci
prctica en centres de treball, els tutors dels centres de titularitat del Departament
d'Ensenyament disposen d'una hora lectiva setmanal per cada cinc alumnes o fracci
de cinc que hagin de cursar l'FCT.
Segons la planificaci de l'FCT al llarg del curs, pot disposar-se d'una distribuci
diferent de les hores a qu es refereixen els dos pargrafs anteriors, respectant, en tot
cas, el cmput total anual d'hores.
La dedicaci total d'hores lectives a les tasques a qu es refereixen els pargrafs
anteriors que resultin de la proporci que s'hi estableix correspon a cada cicle,
independentment del fet que es despleguin en el primer curs, en el segon o en ambds
cursos. En aquest darrer cas els centres han de preveure el cmput i la distribuci del
conjunt d'hores lectives de tutoria d'FCT.
En els cicles formatius que es distribueixin en ms d'un curs, tinguin la durada que
tinguin, el tutor del cicle formatiu ho ha de ser al llarg dels cursos de la promoci, llevat
que es produeixin circumstncies excepcionals que ho impedeixin.
3.4.6 Atribuci docent dels professors

Com a criteri general, en els centres pblics de titularitat del Departament
d'Ensenyament les especialitats que tenen atribuci docent sobre els mduls
professionals o crdits en qu s'estructuren els cicles formatius sn les que
s'estableixen en la normativa que els desenvolupa. En la resta de centres, l'atribuci
docent es regeix pels criteris de titulaci exigible als professors.
grau superior
57/77
L'atribuci als professors d'hores en concepte dels crdits de sntesi, mduls

professionals de sntesi o de projecte i d'hores curriculars de lliure disposici del centre
s'ha de fer en funci de l'atribuci docent que es preveu en el decret curricular o les
especificacions corresponents del cicle formatiu, a proposta dels departaments o
mbits equivalents de coordinaci didctica del centre. Correspon al director,
escoltades les propostes, assignar als professors les hores i els mduls professionals /
unitats formatives o crdits que els corresponguin de la seva especialitat docent,
d'acord amb el currculum que s'aplica i les necessitats del centre, i tenint en compte el
criteri d'especialitat especificat en el document "Personal docent".
3.4.7 Trets especfics del mdul professional de formaci en centres de treball

(FCT)
A. Finalitats i objectius del mdul professional de formaci en centres de treball
(FCT)
Sn finalitats del mdul professional d'FCT:
Complementar l'adquisici pels alumnes de les competncies professionals que

s'assoleixen en el centre educatiu, mitjanant la realitzaci d'un conjunt d'activitats
de formaci identificades entre les activitats productives del centre de treball.
Contribuir a l'assoliment, per part dels alumnes, dels objectius dels ensenyaments
de formaci professional, i en especial a la qualificaci dels alumnes i a la
comprensi de les relacions laborals.
Contribuir a l'avaluaci dels aspectes ms rellevants de la competncia
professional adquirida per l'alumne.
Sn objectius generals del mdul professional d'FCT:
Orientar l'alumne perqu pugui tenir un coneixement ms clar de les prpies

capacitats i interessos.
Facilitar la inserci i la qualificaci professional dins el mn laboral.
Sn objectius especfics dels mduls d'FCT:
Millorar aspectes de qualificaci professional de l'alumne, com ara:

fer un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals en un
ambient real de treball d'empresa o instituci
adquirir nous coneixements professionals
desenvolupar, en el context laboral, els coneixements curriculars apresos.
Treballar aspectes d'inserci laboral, com ara:

comprendre el procs productiu i/o tasques de serveis i participar-hi
Adquirir hbits de relacions humanes a l'empresa
B. Accs a la formaci prctica en centres de treball
grau superior
58/77
El director del centre, d'acord amb l'equip docent responsable de la impartici del cicle
formatiu, pot establir que per iniciar la formaci prctica en centres de treball calgui
l'avaluaci positiva de tots els crdits lectius cursats fins al moment d'iniciar-la, o b,
per als alumnes que no els haguessin superats tots, una valoraci individualitzada del
grau d'assoliment dels objectius dels crdits cursats, de les possibilitats raonables de
recuperaci i del previsible aprofitament que l'alumne pugui obtenir del mdul
professional d'FCT.
C. Homologaci d'empreses
Per resoluci comunicada relativa a la formaci prctica en centres de treball, la
Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial
regular els sistemes d'homologaci de les empreses i entitats que han d'acollir
alumnes per fer la formaci en centres de treball, per tal de garantir les condicions
adequades i la qualitat requerida.
D. Seguiment del mdul professional d'FCT
El seguiment de l'alumne en formaci en centres de treball el far el tutor de prctiques,
conformement a l'Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci
prctica en centres de treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats, i l'
Ordre EDU/416/2007, de 13 de novembre, per la qual es modifica l'article 5 de l'Ordre
esmentada. El tutor del crdit d'FCT ha de ser un professor amb atribuci docent al
cicle i que doni o hagi donat classes al grup durant el cicle.
Per tal de fer el seguiment de l'alumne en la realitzaci del crdit de formaci en
centres de treball, el tutor de prctiques far almenys dues visites de seguiment.
E. Proposta d'extinci del conveni per cursar el mdul d'FCT en una determinada
empresa o entitat
L'equip docent del cicle formatiu, a iniciativa del tutor del cicle formatiu, pot proposar al
director del centre l'extinci del conveni per a la realitzaci de la formaci prctica amb
l'entitat o empresa collaboradora. La proposta d'extinci es pot fonamentar en
comportaments o actituds inadequats o en capacitats notriament no idnies de
l'alumne que, per la seva permanncia o intensitat, impedeixin o dificultin el normal
desenvolupament de la formaci prctica, o en l'incompliment, per l'empresa, de les
condicions que asseguren el carcter formatiu de l'FCT o de les normes de seguretat
reglamentries, o pel fet d'haver estat sancionada per l'autoritat laboral en els sis
mesos anteriors.
En els supsits anteriors, l'equip docent del cicle formatiu, a proposta del tutor, pot
decidir l'avaluaci negativa de la formaci prctica en centres de treball, tot i que no
s'hagi completat el nombre d'hores previstes, o b diferir la realitzaci de les hores de
formaci prctica pendents.
F. Exempci del mdul professional de formaci en centres de treball (FCT)
Per resoluci comunicada de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial relativa a les prctiques i estades a les empreses
per al curs 2014-2015 (Normativa de formaci prctica en centres de treball),
grau superior
59/77
s'estableixen criteris per resoldre l'exempci, total o parcial, de l'FCT per als alumnes
que acreditin experincia laboral.
La sollicitud de l'alumne i la resoluci de les exempcions per part del director del centre
s'ajusten als models que es troben a "Sollicitud i resoluci d'exempci de la formaci
prctica".
Les resolucions del director del centre relatives a les exempcions poden ser objecte de
recurs o reclamaci, segons correspongui, davant la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial.
3.4.8 Currculum i programaci dels cicles de formaci professional LOGSE

A. Durada dels cicles formatius i distribuci per cursos
Les hores mnimes d'impartici efectiva dels cicles formatius sn les que determinen
els decrets dels diferents currculums. Les hores que els centres destinin a altres
activitats (viatges, activitats extraordinries, etc.) no es poden incloure en aquests
mnims.
En els cicles formatius, les hores dedicades a activitats de tutoria no es computen com
a hores lectives de currculum dels alumnes.
Amb carcter ordinari, els cicles formatius es distribueixen de la manera segent:
Cicles amb una durada total de 1.300 o 1.400 hores: s'imparteixen en un curs
acadmic. La formaci prctica en centres de treball (FCT) es pot fer en el mateix
curs acadmic i comenar una vegada finalitzada la primera avaluaci. Tamb es
pot fer al curs segent. En aquest cas l'alumne ha de formalitzar una matrcula
parcial en el crdit d'FCT, per aquesta inscripci no es comptabilitzar en la
confecci dels grups d'alumnes en el centre, ja que aquests alumnes no
consumeixen plaa.
Cicles amb una durada total de 1.700 o 2.000 hores: es distribueixen en dos cursos
acadmics. La formaci prctica en centres de treball es far prioritriament en el
segon curs. En cas d'iniciar-se en el primer curs, pot comenar una vegada
finalitzada la segona avaluaci.
En qualsevol cas, la formaci prctica en centres de treball es pot fer simultniament

amb les hores lectives o b de manera intensiva.
B. Distribuci de les hores de currculum de lliure disposici
Les hores de currculum de lliure disposici del centre tenen per finalitat completar el
currculum establert i adequar-lo a l'mbit socioeconmic del centre. Els centres
educatius poden distribuir les hores en un o ms dels crdits previstos per a cada cicle,
o b programar ms crdits segons els criteris del projecte del centre. En el cas de
programar ms crdits, la durada mnima de cada crdit ser de 35 hores.
grau superior
60/77
C. Organitzaci dels continguts dels cicles formatius

C1. Organitzaci del cicle formatiu
La concreci de la proposta d'organitzaci del cicle formatiu ha d'incloure, almenys, els
aspectes segents:
La distribuci de crdits al llarg del cicle, fent-hi constar, per a cada crdit, la data
prevista d'inici i d'acabament, la durada en hores, el nombre d'hores setmanals i els
professors que els impartiran.
Els espais docents i els recursos que caldr usar en el desenvolupament del cicle.
Els criteris per a l'assignaci de les hores de lliure disposici del centre. (Vegeu-los
ms endavant.)
En els cicles que contenen el crdit de sntesi, els criteris per determinar-ne el
contingut i l'organitzaci.
En relaci amb el mdul de formaci en centres de treball (FCT) cal concretar:
Els criteris per a l'organitzaci de la formaci en centres de treball (FCT).

Els criteris per avaluar i qualificar el mdul d'FCT.
Els alumnes per grup, les exempcions totals i parcials i la proposta de centres de
treball per fer-hi les prctiques.
C2. Programaci dels crdits

La programaci de cada crdit ha d'incloure, almenys:
El conjunt d'unitats didctiques en qu s'organitza el crdit, la durada de

cadascuna i la seqncia d'impartici.
Les estratgies metodolgiques que s'han d'aplicar en el desenvolupament del
crdit.
Els criteris i instruments d'avaluaci que s'han d'emprar.
C3. Programaci de les unitats didctiques

De cada unitat didctica s'especificaran:
Els objectius terminals o criteris d'avaluaci.

Els continguts que s'hi desenvoluparan, convenientment contextualitzats en la
unitat didctica, si escau.
L'enunciat dels diversos nuclis d'activitat en qu s'agrupen les activitats
d'ensenyament i aprenentatge que es desenvoluparan.
3.4.9 Currculums i programaci dels cicles de formaci professional inicial LOE

A. Estructura dels cicles formatius
En els cicles formatius s'han de distingir dos aspectes: el perfil professional i el
grau superior
61/77
currculum.
El perfil professional descriu les qualificacions i unitats de competncia del Catleg de
Qualificacions Professionals vigent a Catalunya, que sn el referent del ttol, i les
competncies professionals, personals i socials.
El currculum comprn els objectius generals i els mduls professionals que
s'organitzen en unitats formatives.
La denominaci, durada i norma bsica que en defineix el ttol per a cadascun dels
cicles formatius LOE s en l'apartat Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de
formaci professional inicial (LOE).
B. Organitzaci curricular
B1. Mduls professionals
El currculum dels cicles formatius s'estructura en mduls professionals, que poden ser
de diferents tipus:
Mduls professionals associats a una o ms unitats de competncia.

Mduls professionals de suport, que contenen formaci de base o transversal a
diferents cicles formatius.
Mduls professionals comuns a tots els cicles: mdul de formaci i orientaci
laboral, mdul d'empresa i iniciativa emprenedora i mdul de formaci en centres
de treball.
Mdul de sntesi en tots els cicles formatius de grau mitj.
Mdul de projecte en tots els cicles formatius de grau superior.
B2. Unitats formatives

Per tal de facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida, la integraci dels sistemes de
formaci professional i la incorporaci de la poblaci adulta a la formaci, els mduls
professionals s'organitzen en unitats ms petites de formaci i avaluaci, anomenades
unitats formatives.
La unitat formativa s una agrupaci de resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluaci i
continguts d'un mdul professional, relacionats generalment amb unes activitats de
treball i continguts amb coherncia didctica per a l'aprenentatge.
El currculum i l'atribuci docent dels mduls professionals i unitats formatives dels
cicles formatius a qu es refereix aquest apartat estan publicats a la XTEC >
Ensenyaments professionals > Formaci professional
C. Durada dels mduls professionals i de les unitats formatives. Hores de lliure
disposici del centre
C1. Durada
La durada dels mduls professionals i de les unitats formatives de cada cicle formatiu
est publicada al web de la XTEC.
grau superior
62/77
C2. Hores de lliure disposici

Alguns mduls professionals tenen assignades hores de lliure disposici, la finalitat de
les quals s completar el currculum establert i adequar-lo a les necessitats
especfiques del sector i/o a l'mbit socioeconmic del centre. Les hores de lliure
disposici s'han d'assignar amb carcter general dins del mdul professional que les
cont. Per distribuir-les es poden seguir un o ms dels criteris segents:
Assignar les hores a una o ms de les unitats formatives del mateix mdul.
Dissenyar una nova unitat formativa en el mdul, que tingui relaci amb els seus
continguts. En aquest cas caldr definir els resultats d'aprenentatge, els criteris
d'avaluaci i els continguts de la nova unitat formativa.
Generar un o ms mduls professionals nous. Les hores de lliure disposici
assignades als diferents mduls professionals es poden utilitzar, en la seva totalitat
o parcialment, per generar un o ms mduls professionals nous, en el marc d'un
projecte del centre, amb comunicaci a la Direcci General de Formaci
Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, dels nous mduls
professionals introduts pel centre. En aquest cas el centre ha de definir la unitat o
unitats formatives del/s nou/s mdul/s, aix com els resultats d'aprenentatge, criteris
d'avaluaci i continguts de cadascuna d'aquestes.
C3. Mduls professionals nous creats amb hores de lliure disposici

El centre pot crear mduls professionals nous amb hores de lliure disposici donant
resposta a les necessitats de l'entorn productiu, sempre que estiguin relacionades amb
el perfil professional, no siguin repetici de continguts referits a competncies
assolides en etapes educatives anteriors i es corresponguin amb el nivell de
qualificaci del cicle formatiu.
La comunicaci de la creaci de nous mduls professionals amb les hores de lliure
disposici (tercera de les possibilitats enumerades anteriorment), que ha de tenir
almenys 33 hores, l'ha de fer el director del centre en escrit raonat als serveis
territorials o al Consorci d'Educaci de Barcelona i ha de detallar, almenys, la
informaci segent:
Nom i durada del nou mdul professional i de la o les unitats formatives que el
componen.
Nom dels mduls dels quals s'han utilitzat les hores de lliure disposici.
Justificaci de la creaci del mdul nou.
Calendari d'impartici.
Especialitat o requisits acadmics que reuneixen els professors als quals s'assigna.
Resultats d'aprenentatge, criteris d'avaluaci i continguts de la o les unitats
formatives que el componen.
Els serveis territorials o el Consorci d'Educaci de Barcelona trametran la comunicaci

del centre, juntament amb l'informe de la Inspecci d'Educaci, a la Direcci General
de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial, a efectes de
grau superior
63/77
coneixement i constncia.
D. Incorporaci de la llengua anglesa als cicles formatius
Les necessitats d'un mercat de treball integrat a la Uni Europea fan que la llengua
anglesa esdevingui fonamental en la inserci laboral dels alumnes dels cicles
formatius. D'altra banda, cal donar resposta al comproms amb els objectius educatius
sobre l'angls plantejats per als propers anys per la mateixa Uni Europea. Amb la
finalitat d'incorporar i normalitzar l's de la llengua anglesa en situacions professionals
habituals i en la presa de decisions en l'mbit laboral, s'han de dissenyar activitats
d'ensenyament i aprenentatge que incorporin la utilitzaci de la llengua anglesa en
almenys un dels mduls del cicle, a excepci dels mduls d'angls o de segona llengua
estrangera, d'acord amb els resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci establerts en
el document d'orientacions de cada cicle formatiu publicat a l'apartat "Formaci
professional" del web de la XTEC.
El centre educatiu establir el mdul o mduls i les unitats formatives en qu es
desenvoluparan activitats en llengua anglesa.
E. Planificaci i programaci dels cicles formatius
El centre ha de garantir l'elaboraci, per part de l'equip docent, de manera conjunta i
coordinada, de la proposta de planificaci del cicle formatiu i els criteris generals de
desenvolupament curricular, que en tot cas esdevindr complement del projecte
educatiu.
E1. Planificaci del cicle formatiu
La planificaci del cicle ha d'incloure, almenys, els aspectes segents:
Distribuci dels mduls professionals i/o unitats formatives al llarg del cicle i els
professors que les impartiran.
Criteris seguits per a l'assignaci de les hores de lliure disposici.
Mduls professionals o unitats formatives en les quals es desenvoluparan activitats
d'ensenyament i aprenentatge en llengua anglesa.
Criteris per determinar el contingut i l'organitzaci del mdul de sntesi, en el cas
dels cicles de grau mitj i del mdul de projecte en el cas dels cicles de grau
superior.
Criteris generals sobre l'avaluaci i la recuperaci dels mduls professionals i/o
unitats formatives.
Espais docents i recursos que es dediquen al desenvolupament del cicle.
En relaci amb el mdul de formaci en centres de treball (FCT) cal concretar:
Els criteris per a l'organitzaci de la formaci en centres de treball (FCT).

Els criteris per avaluar i qualificar el mdul d'FCT.
Si escau, les condicions dels espais, equipaments i recursos per desenvolupar el
mdul.
Els alumnes per grup, les exempcions totals i parcials i la proposta de centres de
grau superior
64/77
treball per fer-hi les prctiques.

E2. Programaci dels mduls professionals
La programaci de cada mdul professional ha d'incloure, almenys:
La relaci de les unitats formatives i temporalitzaci, fent-hi constar el nombre

d'hores totals, la data prevista d'inici i de finalitzaci i el nombre d'hores setmanals.
Les estratgies metodolgiques i d'organitzaci del mdul professional.
Els criteris de qualificaci del mdul professional a partir de les qualificacions de
les unitats formatives.
E3. Programaci de les unitats formatives i de les activitats d'ensenyament i

aprenentatge
Per a cada unitat formativa, en la programaci s'especificar:
Resultats d'aprenentatge proposats, criteris d'avaluaci i continguts

convenientment contextualitzats.
Activitats d'ensenyament i aprenentatge i la seva relaci amb els resultats
d'aprenentatge proposats, criteris d'avaluaci i continguts.
Enunciat dels nuclis formatius en qu s'agrupen les activitats d'ensenyament i
aprenentatge, si escau.
L'avaluaci i qualificaci de la unitat formativa a partir de les qualificacions dels
resultats d'aprenentatge.
Aix mateix, de cada activitat d'ensenyament i aprenentatge s'especificar:
Denominaci i durada prevista.

Breu descripci de les tasques que cal fer en l'activitat.
Els continguts que es desenvolupen.
Activitats d'avaluaci, si escau.
Resultats d'aprenentatge als quals va adreada l'activitat.
3.5 Acci tutorial i informaci als alumnes dels cicles formatius de formaci
professional
3.5.1 Acci tutorial en la formaci professional
L'acci tutorial en aquests ensenyaments va adreada a potenciar les capacitats
personals de l'alumne, la seva autonomia i iniciativa personal. Pel que fa a les activitats
d'orientaci acadmica i professional, s important incidir en els hbits de treball i el
coneixement del mn laboral, aix com proporcionar als alumnes els recursos i
l'orientaci necessaris per accedir al mn laboral o per continuar el seu itinerari
formatiu.
En la formaci professional l'acci tutorial es concreta indicativament en una hora
grau superior
65/77
lectiva setmanal a crrec dels tutors dels grups d'alumnes. En aquest temps es faran
les tasques d'orientaci del procs formatiu dels alumnes i l'acci tutorial. En els cicles
formatius, conv que el tutor del cicle formatiu ho sigui al llarg dels dos cursos de la
promoci.
3.5.2 Informaci als alumnes dels cicles formatius de formaci professional

A l'inici del curs el centre ha d'informar els alumnes de manera suficient, tant pel que fa
al desplegament del cicle com per a desprs de cursar-lo. Cal informar, almenys, dels
continguts del currculum formatiu, de l'estructura, la durada i continguts dels mduls
professionals i les unitats formatives, dels objectius generals, dels criteris de
qualificaci dels mduls professionals i de les unitats formatives, aix com de les unitats
de competncia i qualificacions a qu fa referncia el perfil professional.
Les caracterstiques i continguts mnims d'aquesta informaci, aix com altres dades
d'inters que s'hi relacionen, es recullen a continuaci:
A. Organitzaci del cicle formatiu
Perfil professional del cicle.

Organitzaci i distribuci al llarg del curs dels mduls i les unitats formatives o dels
crdits i les unitats didctiques.
La formaci prctica en centres de treball (FCT) i, en particular:
els objectius de les prctiques
la previsi del calendari
les empreses o institucions collaboradores
la possibilitat i les condicions per a les exempcions total i parcial de l'FCT, aix
com la documentaci necessria per obtenir-les
B. Avaluaci del cicle formatiu
Avaluacions trimestrals i avaluaci final (calendari i procs).

Criteris d'avaluaci i qualificaci dels mduls i les unitats formatives o dels crdits.
Criteris d'avaluaci i qualificaci del crdit o mdul de sntesi i del mdul de
projecte.
Criteris d'avaluaci i qualificaci de la formaci prctica en centres de treball.
Determinaci de la qualificaci final del cicle.
Criteris de promoci de curs en els cicles de dos cursos.
C. Promoci acadmica i professional

Informaci als alumnes de cicles formatius de grau mitj
Titulaci que s'obt.

Formacions complementries.
Cicles formatius de grau mitj afins.
grau superior
66/77
Possibilitat de continuar els estudis en el batxillerat i les convalidacions aplicables.

Accs als cicles formatius de grau superior mitjanant la prova d'accs o altres
formacions.
Adreces que poden ser tils: Departament d'Empresa i Ocupaci, serveis locals
d'ocupaci o inserci, etc.
Informaci als alumnes de cicles formatius de grau superior
Titulaci que s'obt.

Formacions complementries.
Cicles formatius de grau superior afins.
Adreces que poden ser tils: Departament d'Empresa i Ocupaci, serveis locals
d'ocupaci o inserci, etc.
Accs a la universitat: condicions, possibilitat d'incrementar la qualificaci a partir
de les PAU (vegeu l'apartat Preinscripci universitria del Consell Interuniversitari
de Catalunya) i la informaci del Departament d'Economia i Coneixement.
Notes de tall exigides per cada facultat o escola universitria en els darrers cursos
per accedir-hi des de la formaci professional.
3.6 Modificacions curriculars en la formaci professional

3.6.1 Aspectes generals
El Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial
determina, en l'article 15, que el Departament d'Ensenyament ha d'establir el marc
reglamentari de les modificacions curriculars que facilitin l'assoliment dels objectius
establerts per a la formaci professional inicial per a alumnes amb necessitats
educatives especfiques.
La modificaci pot ser proposada pel mateix alumne o pels seus pares o tutor legal, si
s menor d'edat, o pel centre educatiu, a proposta de l'equip docent, vistes les
necessitats educatives especfiques i les competncies professionals a assolir en el
cicle formatiu.
Per sollicitar una modificaci curricular d'un cicle formatiu, el director del centre ha de
trametre al director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, al gerent del
Consorci d'Educaci la documentaci segent:
Sollicitud signada per l'alumne, o pel pare, la mare o el tutor legal si s menor
d'edat.
Documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici: certificat del
centre d'atenci als disminuts (CAD) i certificat mdic, on consti el carcter
permanent o temporal de la malaltia, lesi o trastorn.
Crdits o unitats formatives que es proposa modificar.
grau superior
67/77
3.6.2 Elaboraci i tramitaci de les modificacions curriculars

Correspon al centre, amb la collaboraci de l'EAP si escau, i amb l'assessorament de
la Inspecci d'Educaci, elaborar la proposta de modificaci curricular. En relaci amb
el cicle que es proposa modificar ha d'indicar: per a cada unitat formativa els resultats
d'aprenentatge i criteris d'avaluaci, o per a cada crdit, els objectius i/o continguts, que
a parer del centre s'haurien de suprimir o modificar.
El director dels serveis territorials o, a la ciutat de Barcelona, l'rgan competent del
Consorci d'Educaci ha de trametre la documentaci, amb l'informe de la Inspecci
d'Educaci que reculli si s'ha seguit el procediment establert, a la Direcci General de
Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim Especial perqu dicti resoluci.
La modificaci curricular s'ha de fonamentar, per una banda, en les condicions de
l'alumne d'acord amb la documentaci acreditativa de les causes que motiven la petici
i, per l'altra, en el nivell de modificaci amb relaci al grau d'assoliment dels objectius,
els continguts i la temporitzaci dels crdits.
La Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de Rgim
Especial pot resoldre dos tipus d'autoritzacions:
a. Modificacions curriculars que puguin garantir l'assoliment de la competncia
general del cicle formatiu i conduir, una vegada superat el cicle, a l'obtenci del
ttol de tcnic o tcnic superior. La modificaci curricular pot comportar canvis en
els objectius i continguts dels crdits o en els criteris d'avaluaci i continguts de
les unitats formatives, o b en alguns resultats d'aprenentatge d'unitats formatives
no directament relacionades amb les unitats de competncia. Aix mateix, tamb
pot comportar canvis en la distribuci ordinria del cicle formatiu o, en casos
excepcionals, la supressi total d'algun crdit o unitat formativa no relacionada
directament amb les unitats de competncia professional del ttol.
b. Modificacions curriculars que no puguin garantir l'assoliment de la competncia
general del cicle, per s conduir a l'obtenci d'un certificat d'estudis parcial.
Aquestes modificacions curriculars poden preveure la supressi total d'algun o
alguns crdits, mduls o unitats formatives, la modificaci de la distribuci
ordinria del cicle i la modificaci, si cal, dels objectius terminals i continguts dels
crdits o dels resultats d'aprenentatge i criteris d'avaluaci de les unitats
formatives que ho necessitin. El centre ha d'expedir un certificat d'estudis parcials
dels crdits, mduls o unitats formatives superades d'acord amb la modificaci
feta i, si escau, el certificat de competncies professionals acreditades, emprant
els models que es troben a "Documentaci acadmica per a la formaci
professional".
La resoluci de la Direcci General de Formaci Professional Inicial i Ensenyaments de
grau superior
68/77
Rgim Especial per la qual es concedeix la modificaci curricular s'ha d''incorporar a

l'expedient de l'alumne i el director del centre ha de comunicar per escrit a l'alumne, el
pare, la mare o tutor legal la seva concessi, fent constar que la resoluci es pot
recrrer en alada davant la consellera d'Ensenyament en el termini d'un mes des de la
seva notificaci. En el cas que la modificaci curricular que es necessita no permeti
garantir la consecuci d'un mnim dels objectius generals del cicle ni cap de les
competncies professionals, la Direcci General de Formaci Professional Inicial i
Ensenyaments de Rgim Especial denegar la modificaci sollicitada i emetr un
informe en el qual orientar l'alumne a estudis ms adients a les seves possibilitats.
4 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i de grau
superior
La Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny, estableix els cursos de formaci
especfics per a l'accs a cicles formatius. Els temaris i criteris d'avaluaci del curs
estan publicats al web del Departament.
Les matries del curs han de ser impartides per professors que en tinguin atribuci
docent. La matria de tutoria i orientaci la impartir qualsevol professor del curs, i
tindr assignada una hora lectiva setmanal.
El nombre mxim d'alumnes per grup s de 35. Els cursos s'han de desenvolupar
d'acord amb el calendari escolar vigent. Les activitats lectives es duran a terme un
mnim de quatre dies a la setmana, compresos entre dilluns i divendres, en horari
intensiu, de mat o tarda. Cada centre determinar l'horari del curs.
Els cursos de formaci especfics sn presencials. No es podr expedir el certificat
d'haver superat el curs en cas de no haver assistit, almenys, al vuitanta per cent del
conjunt de les hores de les activitats lectives i de la tutoria.
Als efectes nicament de la inclusi en el rgim de l'assegurana escolar, els alumnes
del curs de formaci especfic per a l'accs als cicles formatius de grau mitj i grau
superior es consideraran alumnes, respectivament, dels cicles formatius de grau mitj o
superior de formaci professional.
El nombre d'alumnes del curs de formaci especfic computar als efectes de
determinar el nombre total d'alumnes del centre.
Les persones matriculades en els cursos de formaci especfics que no puguin dur a
terme en el centre la formaci de les matries opcionals de la part especfica de grau
superior, podran seguir la formaci d'aquestes matries a distncia a l'Institut Obert de
Catalunya.
Als alumnes dels cursos de formaci especfic els s d'aplicaci la normativa vigent
sobre els drets i deures dels alumnes i la regulaci de la convivncia en els centres
educatius no universitaris de Catalunya.
grau superior
69/77
4.1 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj
Poden accedir-hi les persones que no posseeixin el ttol de graduat en educaci
secundria obligatria ni cap requisit acadmic d'accs als cicles formatius de grau
mitj. Per a la matrcula al curs es requereix tenir, almenys, disset anys, complerts en
l'any d'inici del curs d'accs, segons estableix l'article 15.2 del Reial decret 1147/2011,
de 29 de juliol, d'ordenaci general de la formaci professional del sistema educatiu.
T una durada mnima de 600 hores i s'estructura en tres mbits: mbit de
comunicaci (COM), mbit social (SOC) i mbit tecnolgic (TEC). La distribuci de les
matries per mbits i la seva atribuci horria setmanal s:
Obligatries
Opcionals
Comunicaci en llengua catalana i

llengua castellana (5 h) (1)
Llengua anglesa (3 h)
Cincies socials i ciutadania (3 h)
Tutoria i orientaci (1 h)
Matemtiques (3 h)
Tecnologia (3 h) (2)
Cincies de la naturalesa (3 h) (2)
18
hores/set
(1) Les matries de llengua catalana i llengua castellana s'organitzen amb la distribuci
horria segent:
Llengua catalana: 2 hores/setmana
Llengua castellana: 2 hores/setmana
Estructures lingstiques comunes a les dues llenges: 1 hora/setmana. S'avalua
conjuntament amb la llengua catalana.
(2) El centre tria la matria opcional a oferir.
La qualificaci de cada matria ser numrica entre 1 i 10, sense decimals. La
qualificaci de cada mbit s la mitjana de les qualificacions de les matries que el
componen ponderades per les respectives hores lectives setmanals.
La qualificaci de cada mbit ser numrica entre 1 i 10, expressada en dos decimals
amb arrodoniment al millsim, de manera que si el millsim s ms gran que 4 s'han
d'incrementar els centsims en una unitat.
La nota final del curs ser la mitjana aritmtica de les qualificacions dels mbits
expressada amb dos decimals, i s positiva la qualificaci de 5 punts o superior.
Cal obtenir un mnim de 4 punts en cadascun dels mbits per fer la mitjana. Si no hi ha
cap mbit amb qualificaci inferior a 4, la qualificaci final del curs ser la mitjana
aritmtica dels mbits i s'expressar amb dos decimals, amb arrodoniment al millsim,
de manera que si el millsim s ms gran que 4 s'han d'incrementar els centsims en
una unitat.
4.1.1 Calendari
grau superior
70/77
El centre establir les dates de finalitzaci del curs tenint en compte que l'alumne ha de
disposar dels certificats de superaci del curs, si s el cas, en la data lmit establerta en
el procs de preinscripci als cicles formatius de formaci professional de grau mitj.

L'avaluaci de l'aprenentatge de l'alumne s continuada i integrada en el procs
d'aprenentatge. Es faran tres avaluacions al llarg del curs i una avaluaci final.
L'alumne que no hagi superat el curs al mes de juny, disposar d'una segona
convocatria al mes de setembre per a les matries amb una qualificaci inferior a 5.

Si no se supera el curs, es podr repetir una sola vegada per no hi haur reserva de
plaa. L'alumne repetidor haur de participar en el procs ordinari de matrcula. En el
curs de formaci especfic d'accs al grau mitj caldr repetir el curs sencer.
4.2 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau superior
Poden accedir-hi les persones que no posseeixen el ttol de batxillerat ni cap requisit
acadmic d'accs als cicles formatius de grau superior, i que posseeixen un ttol de
tcnic.
T una durada mnima de 700 hores. El curs s'organitza en dues parts, la comuna i
l'especfica. La part especfica t quatre opcions: cientificotecnolgica (CT),
humanstica i social (HS), artstica (AR) i esportiva (EE).
Les matries del curs amb la seva atribuci horria setmanal sn:
Part
Opcio
ns
Durada
CHAE
T SRE
X XXX
Matries
Llengua catalana 3h
Llengua
Comuna
3h
castellana
Llengua anglesa 5h
Matemtiques
4h
Fsica-Tecnologia 4h
Qumica-Biologia 4h
Especfica Economia
4h
d'empresa
Psicologia i
4h
sociologia
Obligatries X X X X
Obligatria
Cal triar-ne
una
X XXX
X XXX
20
X
X
hores/set
X
X
X
X
grau superior
71/77
Expressi grfica
4h
i plstica
Cincies de
4h
l'esport (1)
Tutoria (2)
1h
X
X
Obligatria
X XXX
(1) Matria vlida tamb per a la famlia professional d'Activitats fsiques i esportives.
(2) No avaluable.
L'alumne ha de cursar totes les matries de la part comuna i dues matries de la part
especfica, i una d'elles ha de ser matemtiques. Els centres han d'oferir almenys una
opci: totes les matries de la part comuna i, almenys, matemtiques i una altra
matria de la part especfica.
La qualificaci de cada matria ser numrica entre 1 i 10, sense decimals. Caldr
obtenir un mnim de 4 punts en cadascuna de les matries per fer la mitjana. Si no hi
ha cap matria amb qualificaci final inferior de 4, la qualificaci de final de curs ser la
mitjana de les matries, expressada amb dos decimals, amb arrodoniment al millsim,
de manera que si el millsim s ms gran de 4 s'han d'incrementar els centsims en
una unitat. Sn positives les qualificacions de 5 punts o superior. Si no es compleix
aquest requisit, el centre podr emetre un certificat de qualificacions.
Per a l'alumne que no es presenti a la convocatria de setembre, s'hi ha de fer constar
"No presentat" (NP) i no es podr fer la mitjana.
En la taula segent es detallen les opcions considerades prioritries per a l'accs per a
cada famlia professional.
Ensenyaments
Famlies professionals de formaci
professional
Agrria
Arts grfiques
Arts i artesanies
Comer i mrqueting
Energia i aigua
Fabricaci mecnica
Fusta, moble i suro
Hoteleria i turisme
Imatge i so
Imatge personal
Indstries extractives
Informtica i comunicacions
Opcions del curs

d'accs
CT HS AR EE
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
grau superior
72/77
Maritimopesquera
Qumica
Sanitat
Vidre i cermica
Cicles formatius d'arts plstiques i
disseny
Ensenyaments esportius
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
4.2.1 Calendari
El centre establir les dates de finalitzaci del curs tenint en compte que l'alumne ha de
disposar dels certificats de superaci del curs, si s el cas, en la data lmit establerta en
el procs de preinscripci als cicles formatius de formaci professional de grau mitj.

L'avaluaci de l'aprenentatge de l'alumne s continuada i integrada en el procs
d'aprenentatge. Es faran tres avaluacions al llarg del curs i una avaluaci final.
L'alumne que no hagi superat el curs al mes de juny, disposar d'una segona
convocatria al mes de setembre per a les matries amb una qualificaci inferior a 5.

En cas de no superar el curs, es podr repetir una sola vegada per no hi haur
reserva de plaa. L'alumne repetidor haur de participar en el procs ordinari de
matrcula. En el curs de formaci especfic d'accs al grau mitj caldr repetir el curs
sencer. En el curs de formaci especfic d'accs al grau superior, l'alumne repetidor
que tingui superada la part comuna o l'especfica pot demanar que se li conservin totes
les qualificacions obtingudes en totes les matries d'una de les parts. No es poden
conservar qualificacions d'una o ms matries soltes. La repetici de la part comuna o
de la part especfica implicar la repetici de totes les matries d'aquesta part.
4.2.4 Reserva especfica de places en els cicles formatius de grau superior

En els cicles formatius de grau superior es far una reserva de places per als alumnes
provinents del curs de formaci especfic d'accs als cicles formatius de grau superior.
grau superior
73/77
4.3 Aspectes comuns als cursos de formaci especfics a grau mitj i grau
superior
4.3.1 Prova d'accs a cicles formatius
La matrcula als cursos especfics d'accs a cicles no impedeix la inscripci de l'alumne
a les proves d'accs a cicles formatius.
La superaci d'una de les parts del curs de formaci especfic d'accs a cicles de grau
superior no t cap reconeixement acadmic en les proves d'accs de cicles formatius
de formaci professional ni de grau mitj ni de grau superior.
La superaci d'una de les parts de la prova d'accs a cicles formatius de grau superior
no t cap reconeixement acadmic en el curs de formaci especfic d'accs a cicles de
grau superior.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs a cicles de grau mitj dna
l'exempci de la prova general d'accs a ensenyaments esportius de rgim especial de
grau mitj.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs a cicles de grau superior dna
l'exempci de la prova general d'accs a ensenyaments esportius de rgim especial de
grau mitj i de grau superior.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs a cicles de grau mitj dna
l'exempci de la part general de la prova d'accs a ensenyaments d'arts plstiques i
disseny de grau mitj.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs a cicles d'arts plstiques i disseny
de grau superior dna l'exempci de la part general de la prova d'accs a
ensenyaments d'arts plstiques i disseny de grau mitj i de grau superior.
4.3.2 Temaris i criteris d'avaluaci

L'estructura dels cursos i els temaris de les matries estan disponibles a la XTEC:
Currculum i orientaci > Ensenyaments professionals > Curs d'accs als cicles
formatius.
4.3.3 Efectes
La superaci del curs de formaci especfic d'accs per als cicles de grau mitj permet
l'accs directe a qualsevol cicle de grau mitj dels cicles de formaci professional.
La superaci del curs de formaci especfic d'accs per als cicles de grau superior
permet l'accs directe a qualsevol cicle de grau superior dels cicles de formaci
grau superior
74/77
professional, atenent a la normativa vigent sobre les prioritats.
5 Normativa d'aplicaci (Cicles de formaci professional LOGSE i LOE. Cursos

per a l'accs a grau mitj i a grau superior)
Assistncia dels alumnes
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.07.2009)

Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (DOGC nm.
5686, de 5.8.2010)
Reclamacions de les qualificacions
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci (DOGC nm. 5422, de 16.07.2009)

Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la
convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC nm.
4670, de 6.7.2006)
Accs a cicles formatius
Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual sestableix lordenaci general de

la formaci professional del sistema educatiu (BOE nm. 182, de 30.7.2011)
Decret 284/2011, d'1 de mar, d'ordenaci general de la formaci professional
inicial (DOGC nm. 5830, de 3.3.2011)
Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny, per la qual s'organitza el curs de
formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i el curs de formaci
especfic per a l'accs als cicles de grau superior (DOGC nm. 6158, de 27.6.2012)
Expedici de ttols de formaci professional
Ordre EDC/216/2005, de 4 de maig, per la qual es desenvolupa el procediment

d'expedici dels ttols acadmics i professionals no universitaris de
Catalunya (DOGC nm. 4385, de 17.5.2005).
Condicions d'accs als ensenyaments universitaris
Ordre EDU/3242/2010, de 9 de desembre, per la qual es determina el contingut de

la fase especfica de la prova d'accs a la universitat que poden realitzar els qui
tenen un ttol de tcnic superior de formaci professional, de tcnic superior d'arts
plstiques i disseny o de tcnic esportiu superior i equivalents (BOE nm. 306, de
17.12.2010)
Convalidacions dels ensenyaments de formaci professional
Reial decret 777/1998, de 30 d'abril, pel qual es desenvolupen determinats

aspectes de lordenaci de la formaci professional en lmbit del sistema educatiu
(BOE nm. 110, de 8.5.1998)
grau superior
75/77
Reial decreto 1224/2009, de 17 de juliol, de reconeixement de les competncies

professionals adquirides per experincia laboral (BOE nm. 205, de 25.08.2009)
Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de diverses mesures
flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial (DOGC nm. 6220,
de 26.09.2012)
Ordre ENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es determinen les convalidacions
dels ensenyaments de formaci professional especfica. (Correcci d'errada en el
DOGC nm. 3829, pg. 3801, de 24.2.2003)
Ordre EDU/336/2009, de 30 de juny, per la qual s'estableix el programa
experimental Qualifica't en els ensenyaments de formaci professional del sistema
educatiu, i s'obre convocatria de selecci de centres per al curs acadmic 20092010. (Correcci d'errades en el DOGC nm. 5423, pg. 57335, de 17.7.2009)
(DOGC nm. 5415, de 7.7.2009)
Ordenaci curricular de cicles formatius de formaci professional inicial (LOE)
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'educaci LOE (BOE nm. 106, de

4.5.2006)
Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual sestableix lordenaci general de
la formaci professional del sistema educatiu (BOE nm. 182, de 30.7.2011)
Decret 284/2011, d1 de mar, dordenaci general de la formaci professional
inicial (DOGC nm. 5830, de 3.3.2011)
Decret 28/2014, de 4 de mar, d'ordenaci general dels ensenyaments
professionals d'arts plstiques i disseny, i de modificaci del Decret 284/2011, d'1
de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial (DOGC nm. 6576,
de 06.03.2014)
Resoluci ENS/310/2002, de 31 de gener, per la qual es convoca la realitzaci de
la prova d'accs als cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci
professional especfica i la prova de carcter general dels ensenyaments de rgim
especial que condueixen a les titulacions oficials de tcnic d'esport i tcnic superior
d'esport, corresponents a l'any 2002. (Correcci d'errada en el DOGC nm. 3583,
pg. 3573, de 26.2.2002) (DOGC nm. 3581, de 22.2.2002)
Compleci dels ensenyaments de formaci professional que s'extingeixen
Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu

(LOGSE) (BOE nm. 238, de 4.10.1990), que determina les activitats de
recuperaci i avaluaci i les proves d'avaluaci que permeten completar el pla
d'estudis iniciat.
Ordre EDU/362/2009, de 17 de juliol, del procediment per completar els
ensenyaments de formaci professional que s'extingeixen, de la Llei orgnica
1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del sistema educatiu (DOGC nm.
5431, de 29.7.2009)
Resoluci EDU/3982/2010, de 10 de desembre, de modificaci de la Resoluci
grau superior
76/77
EDU/3571/2010, de 2 de novembre, per la qual es fa pblica la relaci de cicles

formatius de la Llei orgnica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenaci general del
sistema educatiu, que s'extingeixen (DOGC nm. 5778, de 20.12.2010)
Nivell bsic de prevenci de riscos laborals
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis
de prevenci (BOE nm. 27, de 31.1.1997)
Mesures flexibilitzadores
Decret 28/2014, de 4 de mar, d'ordenaci general dels ensenyaments

professionals d'arts plstiques i disseny, i de modificaci del Decret 284/2011, d'1
de mar, d'ordenaci general de la formaci professional inicial (DOGC nm. 6576,
de 06.03.2014)
Resoluci ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de diverses mesures
flexibilitzadores i actuacions en la formaci professional inicial (DOGC nm. 6220,
de 26.09.2012)
Resoluci ENS/1204/2012, de 25 de maig, d'organitzaci de la formaci en
alternana en els ensenyaments de formaci professional inicial (DOGC nm.6155,
de 22.6.2012)
Resoluci ENS/261/2014, de 4 de febrer, per la qual es modifica la Resoluci
ENS/1891/2012, de 23 d'agost, d'organitzaci de diverses mesures flexibilitzadores
i actuacions en la formaci professional inicial (DOGC nm 6562, de 14.2.2014)
Formaci en centres de treball
Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica a

centres de treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats (DOGC
nm. 3657, de 14.6.2002)
Ordre EDU/416/2007, de 13 de novembre, per la qual es modifica l'article 5 de
l'Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formaci prctica a
centres de treball i els convenis de collaboraci amb empreses i entitats (DOGC
nm. 5014, de 22.11.2007)
Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i de grau
superior
Resoluci ENS/1245/2012, de 13 de juny, per la qual s'organitza el curs de

formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i el curs de formaci
especfic per a l'accs als cicles de grau superior (DOGC nm. 6158, de 27.6.2012)
grau superior
77/77

Cur FP

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cur FP

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Documents per a

l'organitzaci i la gesti dels

1 Cicles formatius de formaci professional (FP LOGSE)

1.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP

1.2 Avaluaci i promoci de curs (FP LOGSE)

1.3 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOGSE)

1.4 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOGSE)

1.5 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci

1.5.1 Documents oficials d'avaluaci

1.5.4 Contingut de l'informe d'avaluaci individualitzat

1.6 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de

1.6.1 Qestions generals

1.6.2 Convalidacions singulars

1.6.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat

1.6.4 Reconeixement de crdits d'estudis universitaris

1.6.5 Efectes acadmics del programa Qualifica't i el Reconeixement

1.7 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci

1.7.1 Grau mitj

1.7.2 Grau superior

1.8 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

2 Cicles de formaci professional inicial (FP LOE)

2.1 Desenvolupament, concreci i aplicaci dels currculums (FP LOE)

2.2 Avaluaci dels cicles formatius (FP LOE)

2.3 Incorporaci d'alumnes als cicles (FP LOE)

2.4 Acreditaci i convalidaci d'estudis (FP LOE)

2.5 Documentaci acadmica en els cicles formatius de formaci

2.5.1 Documents oficials d'avaluaci

2.5.2 Certificats acadmics

2.5.3 Actes d'avaluaci

2.6 Convalidacions i correspondncies d'estudis dels cicles de

2.6.1 Convalidacions per a alumnes provinents del pla d'estudis del

2.6.2 Convalidacions de mduls professionals o unitats formatives de

2.6.3 Convalidacions de matries de batxillerat per haver cursat

2.6.4 Correspondncies entre la formaci de programes de qualificaci

2.6.5 Convalidacions de mduls professionals pel fet de tenir unitats

2.6.6 Efectes acadmics del programa Qualifica't i el Reconeixement

2.7 Cicles formatius de grau mitj i de grau superior de formaci

2.8 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

3 Aspectes comuns dels cicles formatius de formaci professional

3.1 Accs als cicles formatius de formaci professional

3.1.1 Accs als cicles formatius de grau mitj

3.1.2 Accs als cicles formatius de grau superior

3.1.3 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

3.1.4 Prioritat en l'admissi d'alumnes per cursar cicles formatius de

3.1.5 Compleci d'ensenyaments extingits de formaci professional

3.2. Renncia a la matrcula

3.3 Reclamacions motivades per les qualificacions

3.4 Organitzaci curricular dels cicles de formaci professional

3.4.2 Distribuci de l'horari lectiu i del crdit o mdul professional en

3.4.3 Mesures flexibilitzadores de l'oferta de formaci professional

3.4.4 Criteris per a la coordinaci docent a la formaci professional

3.4.5 Caracterstiques de flexibilitat de l'horari dels professors i dels

3.4.6 Atribuci docent dels professors

3.4.7 Trets especfics del mdul professional de formaci en centres

3.4.8 Currculum i programaci dels cicles de formaci professional

3.4.9 Currculums i programaci dels cicles de formaci professional

3.5 Acci tutorial i informaci als alumnes dels cicles formatius de

3.5.1 Acci tutorial en la formaci professional

3.5.2 Informaci als alumnes dels cicles formatius de formaci

3.6 Modificacions curriculars en la formaci professional

3.6.1 Aspectes generals

3.6.2 Elaboraci i tramitaci de les modificacions curriculars

4 Curs de formaci especfic per a l'accs als cicles de grau mitj i de