Breu tractat del paisatge, histria de la invenci dels malentesos

actuals sobre la natura

Alain Roger
Un dels captols interessants d'aquest tractat, per que malauradament no
hem pogut vincular-ho directament en el nostre projecte, s el captol on
l'autor fa un petit incs per la histria de la concepci del jard, des de
l'antiguitat fins els lmits del land art. Aqu l'autor ens remet a la idea original
del jard vinculada amb les santes escritures, s a dir analogia del jard de
l'eden. L'autor remarca el sentit ms metafsic del jard en diferents cultures,
com tamb la natura hermtica del jard, com a agent autnom fins a la nova
concepci incorporada durant el Renaixement. En aquest cas parlem de jard
com a prellongaci del poder- materialitzaci del poder- . Deixa endarrera la
seva autonomia, i passa a ser un complement de l'arquitectura.
Com he comentat, el captol s interessant per no important pel que ha set el
nostre projecte. Per altra banda, tot i que el llibre incideix ms en el paisatge i
no en la del jard,l'autor exposa una proposta que ha sigut molt til pel nostre
projecte, La proposat s la segent:; doble artialitzaci del paisatge i /o jard,
ens parla de la doble incidncia de l'individu envers la natura, les dues
possibles intervencions de l'ssser hum. El que vaig remarcar, s
l'artialitzaci in visu, s a dir un objecte, en aquest cas el paisatge, manipulat
per un agent extern, pot esdevenir art amb la intervenci d'un altre agent
implcit en tot objecte- : la mirada de l'individu. El paper de la mirada s una
de les premises principals de llibre. La doble artialitzaci del paisatge ens dna
peu a parlar d'un altre concepte interessant, la doble natura del paisatge,
terra- paisatge. Aquesta natura s transformada segons l'intervenci de
l'individu en la naturalesa. L'autor exposa que la concepci de la natura varia
segons la mirada de l'individu, exemple, un agricultor no mirara la naturalesa
o el paisatge d'una manera sustancialment esttica, sin sota parmetres
econmics.
Uns dels ltims captols del llibre, l'autor parla de la mort del paisatge, aquest
apartat el vaig seleccionar i el vaig trobar rellevant per tal de vincular-ho amb
la nova concepci de la societat front el jard, i si relament podiem parlar de la
mort del jard en tant que objecte artstic. Per contra, com tot el llibre, aquest
apartat parla amb conceptes molt mplis i no ho relaciona directament amb el
jard. La meva tasca va ser treure el missatge transversal i aplicar-ho als
nostres objectius.
Aquestes idees sn les que vaig extreure del llibre del Breu tractat del
paisatge.

Per altra banda, tamb vaig llegir Art i societat,, Alexandre Cirici

Bsicament aquest llibre exposa la idea, encapalada per la sociologia de l'art,

que l'art correspon a parmetres externs, com les estructures econmiques i
socials. Uns dels conceptes que amb van cridar l'atenci d'aquest llibre, s la
transvehiculaci de l'art,. Aquest concepte implica un canvi en l'art, l'art
com a vehicle. L'autor incideix molt a mostrar i demostrar que l'art, no noms
s realitzat dins d'una societat, sin que s un element totalment implcit de la
gran estructura econmica. L'art s una altra activitat humana realitzada dins
un mercat econmic.
Per tant, la premisa principal del llibre, s un discurs sobre els diferents agents
que han afectat i afecten a la realitzaci de l'art, com tamb les diferents
concepcions d'art.
Les idees principals exposades en aquest llibre sn
interessants, des d'un punt de vista sociolgic, per sn idees basades
principalment en l'economia, i en la idea d'art com a objecte econmic. He fet
un petit resum, extraent els pargrafs que em semblaven ms interessants i
ms tils . ( posar algun pargrafs o conclusi )
Sociologia del arte, Arnold Hauser
Finalment, vam redireccionar el nostre treball cap a la sociologia de l'art. I una
de les lectures bsiques era la Sociologa del Arte per Alrnold Hauser, un dels
implusors de la sociologia de l'art.
Principalement, em vaig nodrir d'aquest llibre, pr argumentar el perqu de la
nostra finalitat, i per tant consolidar la direcci de la nostra finalitat i/o
objectius. La teoria de Hauser, es basa principlament que l'art no po sser
realitzat fora d'una societat. La societat s l'element intrsec de l'art. Aix vol
dir que art i societat mantenen un relaci de mutua dependncia, per hem de
tenir en compte que no es tracta d'una relaci basada en simples dualismes..
La relaci entre art i societat s molt complexa. Aquestes idees sn extretes
del prleg de Sociologia del Arte. Com ja hem exposat en la ltima fase del
treball, la teoria del socileg alemany s molt influenciada per les teories
marxistes, fins a tal punt que Hauser afirma i reafirma, que l'art no pot ser
possible sense l'univers social del la societat, i desmenteix amb contundncia
i amb un cert radicalisme l'autonomia de l'art. Aquesta idea no s aplicada
en absolut en el nostre projecte, si creiem que l'art
s una activitat duta a terme per individu socials, i que respon a unes
necessitats tant econmiques, com socials aqu podrem introdur les
ideologies -, no obstant no refutem l'autonomia de l'art.

Historia De Seis Ideas. Arte, Belleza, Forma, Creatividad, Mmesis, Experiencia

Esttica, Wladislaw Tatarkiewicz

Els captols llegits vam ser:

Captulo primero: EL ARTE : HISTORIA DE UN CONCEPTO

Capitulo segundo . EL ARTE DE UNA CLASIFICACIN

Prologo, prefacio e introduccin
El que he extret dels dos captols i el prleg, ha set la teoria plantejada per Tatarkiewizc
de la pluralitat dels conceptes d'art, no existeix un nic universal- concepte d'art. La
subjetivitat i la realitivitat sn dos termes invlids per la concepci i definici d'art, ja que
totes les mltiples variants del concepte o definici sn vlides. La societat, tamb s un
element importantssim per la tesis de Tatarkiewicz, ja que afirma que els valors esttics i
les diferents deifinicions d'art sn suceptibles a variar segons el perode histric. Aix ho
vaig vincular amb la teoria de Hauser, on tot tendeix a variar, res s inmutable i
invariable. Parlem en termes ms complexos i de natura variable, per contra Tatarkiewicz
i Hauser es manifesten en contra dels termes universals i nics.
Resum dels dos primers captols fragments utilitzats-.

Per finalitzar hee llegit diferents articles i captols de llibres, no obstant no han set tils pel
nostre projecte.

READ, Herber. Al diablo con la cultura,. Madrid: Ahisma, 2000.

Primer captol parla sobre el paradigma del geni i/ o artista, i de la situaci d'aquest
envers la societat.
Posmodernismo revisado y curating Aguirre, Peio; Posmodernismo revisado y
curanting ( en lnia): Crtica y metacomentario, 12 de Desemebre 2012.
<http://peioaguirre.blogspot.com.es/search/label/posmodernismo?updatedmax=2013-07-24T19:49:00%2B02:00&max-results=20&start=10&by-date=false>
[ Consulta: 02-12-2014]
.