DIVERSITAT BIOLGICA

Teories per a explicar la diversitat d'organismes al planeta:

1. Creacionisme i Fixisme

Els organismes creats per Du (creacionisme)

Les espcies sn fixes i invariables (fixisme)

- Al segle XVIII, l'arquebisbe James Ussher: La Terra, els animals, les plantes i els
ssers humans van formar-se a l'any 4000 a. C.
- Principis del segle XIX: Troballes fssils:
Quant ms antic ms estrany.
Semblances entre fssils i fssils, i entre fssils i organismes vius.
Arran d'a, es comencen a qestionar les idees fixistes.
- Georges Cuvier, XVIII-XIX, fundador de la Paleontologia i de l'anatomia Comparada.
Defensor del catastrofisme.
Els fssils sn el resultat de grans catstrofes, d'escala planetria (ex: el diluvi
universal).Van donar-se extincions massives i posteriors creacions d'organismes nous.
2. Lamarckisme o Transformisme
Al segle XVIII sorgeixen les primeres idees de que les espcies canvien (Conde de
Buffon, Erasmus Darwin, avi de Charles).
Joan Baptiste de Monet, cavaller de Lamarck: En 1802 va acunyar el terme
biologia, i a ell es deu, en 1809 la primera teoria evolucionista. La teoria lamarckiana
o transformista.
Els organismes canvien necessriament al llarg del temps, de manera contnua i
gradual, de formes simples a complexes.
Llei de l's i el dess: Canvis en l'entorn origina que les espcies
modifiquen els seus hbits i que utilitzen o no determinats rgans, que
s'enfortiran o es debilitaran. Aquests canvis es transmeten a la
descendncia, de generaci en generaci, i a la fi tota la poblaci canvia:
l'espcie s'ha transformat.
ACTIVITAT
Schwarzenegger t un fill amb una campiona mundial de culturisme. El seu fill
ser musculs?
PEGA del lamarckisme: Els carcters adquirits NO s'hereten.
1

3. Teoria Uniformista
James Hutton, finals del segle XVIII: Estableix la base de la Geologia Moderna.
Els agents del canvi geolgic produeixen canvis uniformes, lents, progressius,
imperceptibles a escala humana.
Charles Lyell, 1830: Publica Principles of Geology. Influt per Hutton i defensor de
l'uniformisme. Parla de:
- Actualisme: Els fenmens passats es poden explicar a partir de les
mateixes causes que actuen en l'actualitat.
- Uniformisme: Els fenmens geolgics passats sn uniformes (no
catastrfics).
4. Teoria Evolutiva de Charles Darwin
Dos obres van influir molt en Darwin:

Assaig sobre el principi de poblaci, 1798, de Thomas Robert Malthus.

La poblaci creix geomtricament i els aliments aritmticament. Arribar el dia en que

la poblaci siga superior als mitjans de subsistncia.
D'aquesta obra Darwin va traure la idea de la lluita per la supervivncia.

Principis de Geologia, 1830, de Charles Lyell.

D'aquesta va traure la idea de successi i canvi gradual.

Existia la selecci artificial, mitjanant la qual els criadors d'animals o plantes

seleccionaven els exemplars amb millors carcters per a reproduir-se, i que se'ls
passaren a la descendncia. D'aquesta prctica, Darwin va adoptar el terme de selecci
natural.
El 1831, amb 21 anys, va ser adms al Beagle, un vaixell que anava a cartografiar Tierra
2

de Fuego. Era el naturalista i hauria de recopilar, classificar i analitzar exemplars animals i

vegetals. El viatge va durar 5 anys, durant els quals Darwin va desenvolupar les seues
idees evolucionistes.
El 1858, Alfred Wallace va enviar una carta a Darwin. Les seues conclusions eren
idntiques a les de Darwin.
El 1859 van publicar l'assaig de Wallace i un extracte del llibre de Darwin conjuntament.
Va passar desapercebut.
Mesos ms tard, Darwin publicava el seu llibre El origen de las especies mediante la
seleccin natural o la conservacin de la razas favorecidas en la lucha por la vida. Es va
esgotar en 1 dia.
TEORIA DE L'EVOLUCI DE DARWIN
Fonaments:

Adaptaci: Les poblacions s'adapten a l'entorn.

Variabilitat: Entre els individus d'una poblaci hi ha variacions, aleatries, per que
alguna pot suposar un avantatge.

Sobrereproducci: Naixen ms individus dels que poden sobreviure: lluita per la

supervivncia.

Selecci: Les variacions beneficioses augmenten gradualment a la poblaci, i les

perjudicials s'eliminen: la poblaci canvia.

A partir d'aquests fonaments, Darwin va establir la seua teoria de l'evoluci, que podem
sintetitzar aix:
- Les espcies no sn esttiques. Evolucionen constantment.
- L'evoluci s gradual, lenta per incessant.
- Les espcies emparentades provenen d'un avantpassat com.
- El motor de l'evoluci s la selecci natural, basada en la diversitat i la lluita per la
supervivncia.
El 1871, Darwin publica El origen del hombre y la seleccin con relacin al sexo, on
defensava l'origen com entre l'sser hum i els primats.

5. Neodarwinisme o Teoria Sinttica de l'Evoluci

Viatge del Beagle

Pega de la teoria de Darwin i Wallace: no explica com es transmeten les variacions d'una
generaci a l'altra.
- 1865, Mendel publica el seu treball (tractava sobre gentica, i va estar oblidat fins
1900, quan el redescobreix Hugo de Vries).
- 1903, Hugo de Vries publica The mutation theory. Va proposar una evoluci basada en
les mutacions, s a dir, variacions brusques i hereditries.
- 1910,Thomas Morgan publica els seus estudis sobre cromosomes i gens.
- 1937, Theodosius Dobzhanski publica Gentica i l'origen de les espcies. Va fusionar
la teoria de Darwin amb els principis de la gentica mendeliana i va enunciar la teoria
Sinttica de l'Evoluci.
6. Teoria de l'Equilibri Puntuat
En 1972, els paleontlegs Niles Eldredge i Stephen Jay Gould van formular la teoria de
l'Equilibri Puntuat (Punctuated Equilbrium), encara que potser la traducci literal del terme
no s la ms adequada, i seria ms correcte emprar Equilibri Intermitent.
Bsicament, Gould i Eldredge afirmen que el procs evolutiu no consisteix en el canvi
gradual continu que postula el neodarwinisme. Al contrari, l'Equilibri Puntuat explica que
les espcies es mantenen en un estat d'estasi, amb nuls o mnims canvis durant llargs
perodes de temps, per a patir en determinats moments una explosi evolutiva durant la
qual es produxen grans canvis en curts perodes de temps. A ms, estos canvis no
produirien una especiaci lineal com proposa la teoria sinttica, sin un tipus de
evoluci en mosaic o ramificada on els rpids canvis morfolgics originarien diverses
espcies distintes partint de la forma original.
Segons la teoria de l'Equilibri Puntuat, una espcie romandria invariable durant la
immensa majoria de la seua existncia, incls encara que l'hbitat canvie.
Les modificacions que proposa l'Equilibri Puntuat a la Teoria Sinttica afecten
fonamentalment dos aspectes: per un costat el ritme evolutiu, enfront del gradualisme
continu, l'EP proposa llargs perodes d'estasi i curts perodes d'explosi evolutiva, i per un
altre el mode d'especiaci, on en compte de l'especiaci lineal o filogentica, es postula
una especiaci ramificada que origina nombroses espcies diferents en un curt espai de
temps.
En realitat, ambds teories (Neodarwinisme i Equilibri Puntuat) no resulten incompatibles.
Tant els processos d'especiaci explosiva i ramificada propis de l'EP, com els canvis
graduals i lents poden estar donant-se simultniament en la histria evolutiva de la vida.
Richard Dawkins (1986) opina que l'Equilibri Puntuat no representa una nova teoria, sin
una modificaci al concepte neodarwinista, constituint d'esta manera una complementaci
al darwinismo.