Elena Ratulea

2n batxillerat
URBANISME

I SABADELL PER QU S AIX?

Territori i urbanisme: el procs de creixement de la ciutat.

OBJECTIU:
Entendre el procs de la formaci de la ciutat al llarg del temps.
Els instruments de planificaci urbana.
Valorar el patrimoni arquitectnic.
Conixer els elements( leconomia i els ferrocarrils>les infraestructures) que
condicionen el creixement urb.
Conixer els processos de rehabilitaci arquitectnica.
Quina funci t ara Sabadell?
Funcions de les diferents parts de la ciutat.
Els primers habitants de la comarca del Valls sn agricultors i ramaders que es van establir a
la zona fa 7.000 anys. De fet a la zona de Can Roqueta i a Can Gambs s'hi han descobert
restes que fan de Sabadell un dels assentament ms importants de pagesos i pastors de fa
entre 3.800 i 2.700 anys, de tota Europa.
L'poca romana
Amb l'arribada dels romans al 218 aC, es produeix la romanitzaci on la cultura ibrica indgena
s'anir assimilant als nouvinguts. Al Valls, i a la zona de Sabadell, ja a partir del segle II aC,
comencen a aparixer els primers assentaments romans, alguns sobre antics establiments
ibrics ja existents, com el de la Salut. El segle I, amb August com a emperador, va ser un
moment de prosperitat econmica i moment tamb en qu es van fundar uns conjunts
industrials i residencials anomenats villae, la majoria dedicades a la producci de vi. D'entre
les villae del Valls destaca la de la Salut. Tradicionalment, s'ha associat aquesta villa amb el
nom de la mansi Arragonem (Arraona), tot i que cap prova arqueolgica ho demostra.
Arragonem era un lloc de parada per a l'avituallament de les cavalleries i dels viatgers que
transitaven per la Via Augusta.Fa uns anys es va constatar arqueolgicament un tram de la Via
Augusta just quan creuava el Riu Ripoll en direcci al centre de la vila, per desprs dirigir-se
cap a Sant Cugat del Valls (Castrum Octavianum). Tamb s'establiran a altres indrets de

~1~

Sabadell, com poden ser Can Feu, Can Gambs, Sant Pau de Riu-sec, Castellarnau, entre
d'altres.

L'edat mitjana

Durant l'edat mitjana el nucli de poblaci es va produir al marge dret del riu Ripoll, amb unes
primeres edificacions construdes al costat de la capella de Sant Salvador (actual esglsia de
Sant Flix), documentada des de l'any 1076. A la llera del riu tamb s'hi construeixen els
primers molins fariners.
Les primeres referncies a un mercat proper a Sant Salvador daten del 1064.[4] La primera
ocasi en qu apareix el nom de Sabadell s el 1050, quan s'esmenta una via que anava de
Sabadell a Sant Cugat del Valls.

El seu mercat, on acudien pagesos de tot el Valls, fou el motor i nom de la vila. La primera
notcia documentada que se'n t s de l'any 1111. Se'l coneixia amb el nom de "Forum
Sabatelli". A l'espai obert on es feia es va anar configurant el que seria la Plaa Major, on el
mercat es faria durant ms de vuit-cents anys, fins que l'any 1930 es constru l'actual Mercat
Central.
Les primeres cases es feren entorn de dos centres d'atracci: l'esglsia i el mercat. Apinyats al
darrere de l'esglsia van sorgir els primers carrerons estrets, curts i irregulars. A l'entorn de
l'espai obert on es feia el mercat van anar alineant-se, encara que tamb irregularment, les
cases que convertirien el mercat en plaa.

Segle XV
A ms de les activitats agrcoles i comercials, a Sabadell s'hi desenvolupava tamb la indstria.
A la vora del riu Ripoll s'hi comencen a construir els primers molins drapers.

~2~

Segles XVI - XVIII

Casa Duran, segle XVI

Entre els segles XVI i XVIII Sabadell comena a crixer ms enll de les muralles. D'una
superfcie de 37.900 metres quadrats al segle XVI, s'arriba als 78.272 m al segle XVIII.
La indstria txtil ms important durant els segles XVI, XVII i XVIII va ser la llanera, seguida -a
fora distncia- per la del tissatge de lli. El 1559 es va crear el Gremi de Paraires (ms tard
anomenat Gremi de Fabricants) per tal d'establir les regles de l'ofici i afavorir el creixement de
l'activitat txtil. Al llarg del segle XVIII Sabadell tenia altres activitats industrials importants, com
la terrissera i la paperera.

Segle XIX
Durant el segle XIX la vila passa a convertir-se en ciutat industrial i s'omple de Vapors; destaca
la installaci de la primera mquina de vapor en una fbrica txtil installada per Mag Planes al
carrer de Sant Quirze (1838)[7] i la fundaci de la Societat d'Amants de l'Agricultura i la Indstria
de la Vila de Sabadell, que es preocupava de l'abastament d'aigua per a la indstria i la
poblaci, tema sempre greu a Sabadell.
Dels 2.000 habitants que hi havia a principi de segle es passa als 23.294 (cens de 1900). El
terme municipal creix i s'amplia des del carrer de les Valls fins a l'actual ronda de Zamenhof i el
carrer de Vilarrbias.

Pel que fa a infraestructures, durant la segona meitat del segle va arribar a la ciutat la lnia de
tren que la connectava amb Barcelona, es va installar l'enllumenat pblic als carrers cntrics
(primer de gas i ms tard elctric) i es van fer les primeres clavegueres.
Dues institucions financeres neixen durant la segona meitat del segle: la Caixa d'Estalvis de
Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).

~3~

En l'mbit cultural, cal destacar la renovaci del Teatre Principal (1866) i la fundaci de
l'Acadmia de Belles Arts (1880).
L'any 1877 Sabadell obt el ttol de ciutat. En aquell moment compta amb uns 18.000 habitants,
un nombre que s'anir incrementant amb la immigraci provinent de la resta de Catalunya,
d'Alacant, Mrcia i Valncia. L'activitat econmica es mou bsicament a l'entorn de la indstria
txtil. L'especialitzaci en la producci de teixits de llana converteixen Sabadell en el primer
centre txtil llaner d'Espanya, fet pel qual la poblaci es va arribar a conixer popularment amb
el sobrenom de la Manchester catalana.

1900-1979
El segle XX s un perode de gran creixement en el qual la poblaci es multiplica per vuit.
L'any 1904 el barri de La Creu Alta s incorporat a la ciutat, desprs de la desaparici de Sant
Pere de Terrassa

La ciutat experimenta un gran impuls industrial, sobretot en el txtil i la metallrgia i

modernitza la seva economia amb els serveis. La gran activitat industrial provoca una allau
migratria durant les dcades del 50, el 60 i comenament dels 70, provocant una expansi
urbana sense ordre ni concert de la que neixen nous barris com el de Ca n'Oriac i el de Torreromeu. El caracterstic paisatge de la ciutat el perfilen les fbriques, d'on sobresurten les
tpiques xemeneies, moltes de les quals es conserven encara avui. A les zones on sinstallen
els nouvinguts, els carrers no estan asfaltats i les vivendes sn de baixa qualitat.
Edificis emblemtics com els edificis modernistes de l'Hotel Sus (1902), del Despatx Lluch
(1908) i de la Caixa d'Estalvis de Sabadell(1915), i tamb la Torre de l'Aigua (1918) i el Mercat
Central (1930), es construeixen durant la primera meitat del segle.

1980-200
El nou ajuntament democrtic t com a gran repte urbanitzar la ciutat i crear equipament
pblics. El creixement descontrolat dels ltims anys havia generat barris que no comptaven

~4~

amb les infraestructures urbanes necessries (enllumenat, clavegueram, pavimentaci de

carrers, etc.).
El 1992 s'inauguren dos nous parcs pblics: el de Catalunya i el del Taul.
La terciaritzaci de l'economia fa que les principals activitats del sector serveis augmentin el
nombre de treballadors. Les tres principals activitats sn el comer a la menuda, institucions
financeres i comer a l'engrs. L'Eix Maci -via urbana que uneix la plaa de Catalunya amb la
plaa d'Espanya- ha esdevingut un centre de serveis que agrupa l'oferta comercial i de negocis.
El canvi urbanstic del centre histric de la ciutat ha propiciat la seva reactivaci econmica.
...
INTRODUCCI A LA CIUTAT DE SABADELL
Una primera caracterstica coneguda sobre la vida activa en el procs de consolidaci de la
ciutat industrial s que era diferent de la que neix de la modernitzaci econmica del segle xx.
Aix, cal destacar que a la ciutat fabrica treballaven gaireb tots els membres de la llar, ja fos
per al mercat, ja fos proveint serveis que no passaven pel mercat, a qualsevol edat. Fins i tot
desprs d'acabar la vida activa a la fabrica, als seixanta anys, els homes declaren l'ocupaci de
pags, en els horts on fns aquell moment havien treballat els diumenges.
La formaci de la ciutat de Sabadell, coneguda entre els conciutadans de la segona meitat del
segle XIX com la Manchester catalana, s un procs al qual cal prestar atenci en el context de
la historia de la industrialitzaci espanyola, i ms concretament catalana. En el marc del
creixement urb espanyol dels segles XIX i xx, la mxima taxa de creixement i que significa
multiplicar la poblaci per 100 al llarg dels dos segles passats, la trobem precisament a
Sabadell per a Catalunya i fora del Principat a Elx. Aix, Sabadell seria una de les ciutats
catalanes que van permetre que el 1900 Catalunya assols una taxa del 40,4% de poblaci
urbana (resident en municipis de ms de 10.000 habitants).' En el context europeu noms les
regions britniques d'Anglaterra, Galles i Escoda superaven aquesta taxa.
Molt en particular lanlisi del rpid creixement de la ciutat de Sabadell al segle XIX ens mostra
les caracterstiques de la formaci d'un tipus concret de ciutat, la ciutat-fbrica o ciutat fabril de
la primera industrialitzaci. Tot i que fins ben avanat el segle XIX la indstria sabadellenca no
incorporaria el carb en el procs de producci.
Per a l'estudis de la urbanitzaci i l'urbanisme," la ciutat industrial del segle XIX representa
una nova modalitat de ciutat, en que l'elevat grau de participaci de la m d'obra femenina,
masculina i infantil al sector secundari seria la primera caracterstica, i la segona la
concentraci de fabriques i petits habitatges obrers a les zones adjacents. En aquesta agitaci
d'activitat febril, de sol a sol tal i com ens diuen alguns testimonis, l'important grau de
concentraci de les petites unitats productives en el si de la ciutat faria eficient l'activitat
econmica i seria el motor de la creaci de renda al sector llaner catal i a l'economia urbana
de la mateixa regi.

~5~

Tamb ens podem preguntar com s'arriba fins aquest punt. D'on i de que neix la ciutat
industrial? Durant les dcades dels anys setanta, vuitanta i noranta del segle passat l'explicaci
ms estilitzada en que s'ha centrat el debat s la del model de protoindustrialitzaci.
Centrant-nos ja en el paper de Sabadell en l'estructura urbana del Principat noteu al quadre 1
com el 1857 ocupava el lloc onze en la jerarquia urbana amb 13.945 habitants. Per sobre de
Sabadell, a part de Barcelona ens trobem amb les ciutats agrries que es van expandir al segle
XVIII (Reus i Tortosa), les capitals de provncia i les ciutats industrials com Gracia, Manresa,
Igualada i Sabadell, o ciutats fbrica a les quals ens acabem de referir. El creixement vertigins
de Sabadell a partir de 1857 respecte de la major part de ciutats catalanes queda reflectit en el
nombre d'ordenaci que ocupa el 1900 a la jerarquia urbana: el cinqu lloc.
Labsncia de carb a preus competitius actua, sens dubte, en detriment d'un major creixement
de la ciutat fbrica de dimensions mitjanes. La carestia del carb impulsa a partir de la dcada
deis anys setanta del segle XIX l's d'energia hidrulica moguda per turbines i el desplaament
de l'activitat fabril de les ciutats industrials a les colnies txtils rurals. Labsncia de carb fou,
dones, una de les raons de la macroceflia del sistema urna catal en impedir, en certa
mesura, la proliferaci de les activitats industrials mogudes nicament per les mquines de
vapor tpiques de la ciutat fbrica del segle XIX.
Hem dit que al llarg del segle XIX Sabadell es formava com a ciutat, tal i com veurem, a causa
de l'ampliaci de la quota de mercat i de les oportunitats d'ocupaci en el sector txtil llaner. La
poblaci del municipi a finals del segle XVIII, el 1787, era de 2.212 habitants. El 1900 hem dit
que la ciutat comptava amb 23.357 habitants. . L'any 1850 i parallelament al seu creixement
demogrfic, el txtil ocupava el 50% de la poblaci masculina major de 14 anys i el 70% de la
femenina. Conjuntament, Sabadell i Terrassa arribarien a concentrar una part significativa de
l'oferta espanyola d'aquest tipus de teixits. El 1861, el Valls Occidental tenia installats el 66%
dels fusos llaners catalans i el 64% dels telers, representant el 60% de l'ocupaci en aquest
sector. A la mateixa data es pot apreciar que la indstria llanera de Sabadell i Terrassa
representen el 28% deIs fusos llaners espanyols i el 18% deIs telers, proporcions notables si es
t en compte que un segle abans assolien proporcions nfimes de la manufactura llanera de la
pennsula.
La burgesia industrial neix als anys cinquanta del segle XIX alhora que l'arrencada del sector, a
partir de capitals modestos. Els orgens del capital i de l'estalvi fabril cal cercar-los en la
indstria i el comer catalans. En aquesta darrera direcci, un exemple significatiu fou el de
Pere Turull i Sallent. Pere Turull invert en el segon vapor de la ciutat, el vapor Sabadells,
fundat el 1847. Aquests vapors es van fer assequibles a sectors amplis dels fabricants de la
ciutat mitjanant l'arrendament dels locals i de la forca motriu en un context en que la major part
d'empreses llaneres s'especialitzaren en la fase de la filatura mecanitzada i hi havia poca
integraci vertical. La possibilitat d'arrendar les infraestructures i la forca motriu de la fabrica va
permetre l'accs a la mecanitzaci de capitals molt modestos, gaireb menestrals. Aix, al
mateix temps que l'arrencada llanera, l'any 1858, el 40% de les empreses tenia menys de 10
treballadors i el 84% menys de 40 treballadors.
http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFile/137802/301317

~6~

Si seguim l'esmentada argumentaci de Ribot i Serra entorn de les relacions entre l'empresariat
local i el barcelon, l'autonomia de la ciutat en el procs d'adquisici de llana (i tamb de la
comercialitzaci dels teixits) fou fonamental per a la formaci d'una ciutat industrial amb
negocis diferenciats i autctons en el sector llaner. La figura del paraire llaner precapitalista que
coordinava i finanava el procs productiu durant el segle XVIII, es materialitz al segle XIX en
comerciants com Pere Turull i Sallent (com hem dit fill del paraire Pau Turull i Font) que
gestionaran l'estalvi i el comer al sector Ilaner.
Lxit de Sabadell en aquest procs sostingut de creixement s en bona part atribuble a la
capacitat innovadora dels seus agents econmics. Hem vist que la innovaci no noms afecta
el canvi tecnolgic i l'adveniment de la fabrica sin tamb l'especialitzaci econmica. Per tant,
aquest procs d'innovaci econmica, basat en la imitaci i assimilaci de les tecnologies
britnica i francesa, penso que s la causa principal del procs de creixement sostingut de la
ciutat.
Per, a ms d'aquesta causa principal, tamb hi ha altres raons. En primer lloc cal remarcar la
proximitat a Barcelona. Aquest primer fet va permetre la connexi ferroviria amb el litoral ja
des de 1855 i, per tant, l'arribada de carb que permet culminar la mecanitzaci de la filatura i
donar un primer salt en la mecanitzaci del tissatge pocs anys desprs. A ms, la proximitat
amb el port de Barcelona va beneficiar indirectament ciutats prximes de menys grandria de la
provncia com Sabadell, ja que supos tenir un accs ms fcil als requeriments de capital
hum o qualificaci del treball i tamb a l'accs, en certa mesura, diniciativa empresarial. Aix
no obstant, hem vist, pel que fa a l'empresariat (i veurem pel que fa als treballadors), que la
prpia dinmica industrialitzada provea espontniament de qualificaci a les ciutats amb
creixement, a travs de la immigraci de fabricants i paraires amb experincia en l'empresa
menestral. Aquest darrer fet, l'educaci empresarial heretada, fou un dels factors que explica el
rpid creixement de l'ocupaci al sector llaner, i tamb la mobilitat social ascendent d'un sector
de l'esmentada menestralia. L'educaci industrial tramesa de pares a fills i tamb, com veurem
a continuaci, de mestres a aprenents, nascuda de l'esmentada tradici mercantil, s un dels
principals requisits per a explicar lxit de la Manchester catalana. Aquest tret s important en
un context com l'assenyalat dabsncia de recursos naturals i d'altres avantatges per a la
ubicaci de la indstria.
Al darrer ter del segle XIX Sabadell es consolida com a ciutat intermdiagran. El 1889, nic
any del darrer ter del segle XIX del qual es conserva un padr municipal, la proporci de
poblaci forastera sobrepassa el 40% de la poblaci total i representa ms de la meitat de la
poblaci treballadora , adulta. El moviment migratori s, de fet, un bon indicador de la relaci de
causalitat que hi ha entre el creixement econmic i el dermogrfic. EIs treballadors industrials
representen el 52% dels immigrants definitius al Sabadell de 1889. En canvi, els treballadors
d'origen agrari representen el 10%. EIs efectes encadenats de la immigraci industrial sobre
l'atracci de poblaci ocupada en sectors relacionats es posa de manifest per l'arribada
d'artesans no txtils dels oficis tradicionals (14%), el comer(7%), la construcci i els transports
(6%), les professions liberals (3%) i el servei domstic (4%). Lescs pes dels sectors primari i
terciari en la poblaci activa de Sabadell demostra clarament que era una ciutat fabrica. La
precarietat de l'emigraci en aquest context es posa de relleu quan observem que abans

~7~

d'arribar a Sabadell els immigrants havien passat almenys per dos municipis diferents al
d'origen i en un 65% els immigrants sabadellencs tomaven a emigrar majoritriament a
Barcelona.
Lexistncia d'un teixit industrial previ i les dotacions de carb sn les dues causes principals
de lxit de la transici a la fabrica i la modernitzaci industrial a l'Europa del segle XX.

A Sabadell, com a la resta de ciutats industrials europees del segle XIX, la vida activa s'iniciava
durant la infantesa. Aix els censos obrers de Sabadell suggereixen els 10 anys com a edat
d'incorporaci al treball remunerat. Aquesta dada contrasta amb altres informacions catalanes
que apunten als 8 o als 6 anys com a edats d'inici del treball remunerat. D'altra banda, hem
calculat que la taxa d'activitat al txtil deis nens de 5 a 14 anys era del 25%, semblant a la taxa
d'activitat dels adults efectivament ocupats. Cap govern hagus pogut prohibir aquest treball
infantil perqu representava un recurs bsic per a la subsistncia de la famlia. D'aquest fet en
podem deduir que les famlies treballadores al txtil mobilitzaven tots els seus recursos
humans, fins i tot els deis nens a partir dels 7 anys, per tal de fer front a la supervivncia. Quan
el pare tenia 45 anys els ingressos derivats del treball deis nens representaven el 39,2% de
l'ingrs familiar, i als 50 el 44%, una proporci ja majoritria de I ingrs familiar i superior a
l'aportada pel cap de famlia. Quan els pares ja eren grans, els fills, joves adults, esdevenien
l'nic recurs econmic de la famlia.
A tall de conclusi semfasitza que la causa primera del creixement econmic i demogrfic de
Sabadell fou el carcter innovador dels seus agents econmics, tant pel que fa a les
transformacions de l'especialitzaci txtil llanera (la transformaci de la qual va permetre
mantenir i ampliar la quota de mercat) com a les estratgies per fer assequibles les
infraestructures, l'utillatge i la forca motriu de la fabrica als sectors ms benestants de la
menestralia que comptaven amb patrimonis i capitals modestos. Els canvis en l'especialitzaci
llanera O no en la cotonera) semblen atorgar singularitat al cas de Sabadell que destaca pel
seu creixement sostingut i continuat ja que en el context catal del mateix perode, a la segona
meitat del segle XIX, moltes ciutats cotoneres o gaireb no creixien o perdien poblaci. Els
aranzels i la natura del transport martim encarien moltssim el preu del carb en el port de
Barcelona. A ms, el perode que ens ocupa en aquest article, la segona meitat del segle XIX,
s un punt mort per al sector txtil a causa de l'atonia de la demanda de teixits al mercat
interior, sobretot a partir dels anys vuitanta i la prdua de qualsevol mercat d'exportaci. El
creixement econmic catal, des del segle XVIII, va permetre l'increment sostingut de la
poblaci. Entre 1717 i 1787 la poblaci catalana es duplica, i entre 1787 i 1887 va depassar
aquesta proporci. Avui en dia hi ha consens en el fet que el creixement demogrfic, o
l'augment del nombre d'agents econmics, ms que les millores o increments dels nivells de
vida dels agents econmics individuals (referits al treball i a les economies familiars) varen ser
la conseqncia ms benfica de la Revoluci Industrial, encara que aquesta requers d'una
major intensificaci del treball productiu dels agents econmics esmentats. Dit d'una altra
manera, el procs innovador que hem subratllat va permetre l'augment de l'ocupaci urbana i,
per tant, la quantitat de treball ( de poblaci) sostenible des d'un punt de vista econmic, per
no la qualitat. En canvi, els majors guanys en la formaci de capital hum no es produirien de

~8~

fet fins els anys vint del segle xx, quan la inversi en millores sensibles de la qualitat de vida
dels infants fou possible mercs al redut nombre de descendncia i de famlies, i tamb
mercs a les estratgies cooperatives que operaren en lmbit familiar.

Biografia:
Llibre: Teixint la ciutat fbrica: la formaci de' la primera Manchester catalane, per
Enriqueta Camps i Cura

~9~