(Nab)

Comentari:
Abans de tot, hem de saber que aquest poema tracta sobre el mite Bblic
de Jons. Jons, fuig de Javh, el seu profeta, que va predicar a Ninv, i
Jons s'escap en una barca de mariners. Aquests el van tirar al mar i
se'l va menjar un animal mar.
Res no li fa nosa, i ara qu est en un lloc tancat i fosc, el fa pensar. No
desitja res, ja que Du est amb ell.
Va des de l'arrel de les muntanyes, fins al punt ms alt.
Du est en tot moment i fa que tingui esperana.
Diu que no sap qui s Du; l'nica cosa que sap s qu est al mar.
En l'abisme, el seu Du, hi posa una llavor perqu reneixi; ell hi confia.
Est cansat i es queixa de que li fa mal tot el cos, ja que est en una
posici com un nad dins el ventre de la seva mare.
Diu que si pensa en coses illusionaries, ser enganyat i potser es
pensen que mai ha existit.
Nab, s un reflex del carcter de l'autor. Reflexa la condici d'aquest
poeta-profeta d'acord amb la tradici que parallelament desenvolupa el
postsimbolisme, especialment pel que fa a la idea del poeta com a sse
individualitzat i solitari, triat per una determinada missi, content de ser
diferent dels altres i d'estar en un pla superior, per alhora, sotms als
problemes que tot aix comporta.
Aquest poema est format per vuit quartets. Fent una cesura, els versos
parells sn alexandrins i els senars octasllabs, excepte alguns que sn
de 7 o 9 sllabes (senars) o de 13 sllabes (parells). La rima s
consonant i d'art major; ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN OPOP.
Podem trobar dues comparacions: "I jo hi s refiat com No en la seva
Arca i Moss en el cistell" i "Sense l'angoixa ni la crrega dels dies com
el nonat sc a reds".

Paraules que no hem ents:

- Llivanyes: esquerdes
- Lasses: cansades
- Sement: llavor
- Reds: posici del nad dins el ventre de la mare

El poema Blgica pertany al llibre de Llunyania (1952) de Josep Carner.

Mtrica
El poema consta de quatre estrofes els versos de les quals sn, la
majoria, alexandrins excepte alguns que sn decasllabs o octoslabs.
La rima s alternada en consonant i asonant.
Parafraseig
El tema principal del poema s el desig de Carner de que Catalunya fs
com Blgica i poder viure-hi tot el que passa a Blgica.
Per una altra banda, s una oda a Blgica.
- Primera estrofa
Fa referncia i descriu el paisatge, els carrers i la gent.
- Segona estrofa
Catalunya est afectada per la guerra, cosa que canviaria per la
tranquillitat de Blgica, esmenta que la gent fs hospitalria i
sentendrs per la cultura i per les coses en general i que les coses fssin
autntiques, de la terra.
- Tercera estrofa
Segueix parlant del paisatge, per tamb comenta alguns sentiments
que possiblement sentiria i que enmig de tothom, viuria sol, pero
acompanyat.
- Quarta estrofa
Per acabar li dna importncia al jard, el qual est arreglat, amb un
brollador daigua amb peixos i els nens shi atansarien.

Comentari de text: Cor fidel

Josep Carner
Aquest poema es va publicar en lany 1952 dins del llibre Llunyania escrit per
Josep Carner(Barcelona 1884 Brusselles 1970); qui va ser un dels mxims
representants del noucentisme. Treballava com a diplomtic en diferents llocs
del mn i desprs de mantenir-se al costat dels republicans a la guerra civil
espanyola no va poder tornar a Catalunya mai ms. Precisament, per motiu
daquesta desventura, lescriptor escriu sobre lenyorana que sent per la seva
terra i la cultura daquesta, el poema est escrit amb aquest objectiu.
s un roman de versos decasllabs amb rima consonant que utilitza un
llenguatge culte, el que fa realment difcil entendre el poema.
El poema est dividit en dues parts: La primera part avarca els dos primers
quartets amb els quals lautor ens descriu la imatge dun palau fet a miques fent
una metfora referint-se a la caiguda de la cultura catalana. Desprs parla dels
culpables de lenderrocament del palau amb un aire despectiu. En la segona
part hi trobem els dos ltims tercets on podem observar el canvi de moral en
lautor per la inserci duna idea reconstructora daquell palau redut al no res.
Josep Carner no perd lesperana i aix es nota en les seves paraules amb les
quals ens diu que ja t idees per reconstruir tot el que ha sigut enderrocat.
Pel que fa a les figures retriques hi trobem una anfora a la tercera i quarta
estrofa: Jo s; Jo pujar , que a la vegada s la introducci del jo potic en els
tercets. Tamb hi trobem metfores a la tercera estrofa: linesgotable foc; alba
fugissera , un eptet a la quarta estrofa: sense replans despera i una hiprbole
a la primera estrofa: a una dolor que va al dell del seny.
En el poema sidentifica lideal de lliure expressi en la llengua catalana i la
prosperitat de la seva cultura. Lautor se sent indignat per lopressi i aix ho
expressa ja que el palau s tot el catalanisme mentre que els conservadors sn
els descoratjats lladres en la nit.

L'altre enyor
El poema de Josep Carner pertany al llibre Llunyania (1952). Aquest llibre
apareix a Santiago de Xile i cont 29 poemes indits i 13 de publicats. Aquests
poemes indits expresen la marca d'un exili forat i el dramatisme d'unes
circumstncies personals i sobretot, l'angoixa d'un poble i d'un pas en una
guerra anihiladora. s un llibre postsimbolista.
L'Altre enyor s un poema format per quatre sonets de versos decasllabs.
Predomina la rima consonant i va alternant masculina amb femenina.
L'esquema de la rima s ABBA ABBA CCD EED en el sonet I i en el III, per tant
t rima encadenada en els quartets. En el sonet II i el IV la rima s ABAB ABAB
CCD EED, per tant s creuada en els quartets.
El tema del poema s l'enyor a la ptria des del exili, per tant el poeta usar un
to nostlgic a travs del jo poetic.
En el primer sonet l'autor comena fent un contrast de Blgica, el pas on es
troba exiliat que ens descriu com una <<Terra d'atzar, indiferent
xopluc>> (vers 1) amb la seva terra, Catalunya d'on ha hagut de marxar
forosament i a qui s'adrea amb l'apostrofe Tu. Ens relaciona Catalunya amb

un smbol de la mort com sn els corbs. Les tres estrofes seguents sn

oracions interrogatives on el poeta es pregunta si tornar algun dia <<al
viure benestruc>> (vers 5) que vivia al seu pas, representat amb
elements del seu paisatge mediterrani: el mar i les espcies vegetals dels pins,
les vinyes, les ginestes... (Hem de recordar que en el moment en que Carner
escriu el poema ja s gran i d'aqu aquest dubte de si podr tornar a Catalunya.
Finalment no hi podr tornar mai). Per concluir el sonet Carner es fa una
reflexi sobre com ser la nova Catalunya si arribs el dia en que hi pogus
tornar. En aquestes oracions interrogatives el poeta fa s dels verbs en futur.
En el segon sonet segueix amb les preguntes retriques del primer i ens parla
de la seva joventut que ja mai recuperar. Representa la seva joventut amb
una metfora <<tota dringant, bornejadora al born>> (vers 17) per
tant, una joventut d'acci i lluita. Tot seguit ens expressa un missatge molt
pessimista: pensa que Catalunya estar destrossada pels estralls de la guerra i
el pas de les tropes franquistes hauran deixat unes conseqncies terribles.
<<ser l'amic dins una fossa avara, parla i costums sollats en el
transtorn>> (versos 19-20). Per tant, els seus amics seran morts, la
llengua i els costums catalans hauran sigut embrutats desprs del transtorn
de la guerra. En aquest sonet usa verbs en present i futur per expresar dubte i
probabilitats.
En el tercer sonet ens comena comunicant que no es vol recrear en l'enyor i
ens diu que t un somni en la seva vellesa, vellesa representada amb la
metfora <<aquest devallant de mes anyades>> (vers 34). I no
s'enyora de les seves glries del passat, el passat no li preocupa, el que ms li
preocupa s no poder complir aquest somni que t ara. A la ltima estrofa
d'aquest sonet fa un elogi a la ptria dirigint-se a ella com una
<<Mare>>. s una personificaci de la ptria. En aquest sonet es
centra en el moment actual, per tant, el poeta usa verbs en present.
En l'ltim sonet el poema ens dna un missatge esperanador de la
recuperaci de la ptria, a la que es dirigeix a travs de la repetici emotiva de
l'apstrofe Tu. Ell no deixar de lluitar per ella <<mal que fs l'nic que et
rests honor>> (vers 45). Per tant, la ptria mai morir per a ell. Catalunya
ha sofert molt i ha estat molt danyada, per aix el poeta li diu << triga, si
cal, a fer-te ms augusta>> (vers 51). Finalment, dna un missatge de
persistncia i lluita per la recuperaci de la ptria i ens diu que mai perdr la
batalla perqu la fidelitat de la gent catalana ens serveix de protecci
<<sota plec mai no vist de ton mantell>> (vers 55). En aquest ltim
sonet el poeta usa adjectius per a magnificar la ptria (pura, serena, alta i justa)
i el condicional per manifestar un desig.
En conclusi, aquest s un poema en el que Carner, a travs del jo potic ens
expresa el seu enyor a Catalunya des del exili a Bruselles, una Catalunya que
ens la representa com un lloc perfecte per a viure-hi, un locus amoenus, fins a
l'arribada de la guerra cvil que l'ha destrossada i l'ha danyada molt. Tot i aix,
Carner confia en tornar algun dia a la seva terra i recuperar tot all que havia
estat la seva ptria, amb la seva cultura, els seus costums, la seva llengua...