Sant Tomàs Becket I El Programa Iconogràfic de Les Pintures Murals de Santa Maria de Terrassa

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999
Sant Toms Becket i el programa

iconogrfic de les pintures murals
de Santa Maria de Terrassa
Milagros Gurdia
Universitat de Barcelona
c/ Baldiri i Reixach, s/n. 08028 Barcelona
E-mail. Guardia@trivim.gh.ub.es
Resum
Lanlisi del programa iconogrfic de les pintures romniques de Terrassa parteix de la filiaci
duna de les escenes ms rellevants, la mort de Becket, respecte dels models establerts a la catedral
de Canterbury en les dues darreres dcades del segle XII i dels tituli que es traslladen a les
inscripcions pintades a Santa Maria. Sintenta una interpretaci del conjunt tot proposant la
identificaci de sant Esteve com a referncia al darrer dels mrtirs en la conca de labsis, aix com
a lestabliment dun parallel de la Passi de Toms i Crist.
Paraules clau:
pintura romnica, iconografia, Toms Becket, Terrassa.
Abstract
Sant Thomas Becket and the iconographic program

in Santa Maria de Terrassa mural paintings
This article aims at a global interpretation of the iconographic program of the romanesque paintings
in Terrassa. A partial parallel for the scene with the death of Becket and the cycles elaborated at
Canterbury cathedral is proposed. The inscriptions painted are also related to the tituli known
for Becket cycles in England at the end of the twelfth century. We recognize as saint Stephen the
figure arranged en pendant with Thomas in the apse. The entire program emphasizes, as we
defend, a clear parallel of Beckets and Christs Passions.
Key words:
romanesque painting, iconography, Thomas Becket, Terrassa.
37-58
38
l dia 16 de febrer de 1194, de bon mat,

larquebisbe de Tarragona, Berenguer de
Vilademuls, de viatge des de Barcelona cap
a Girona per retrobar-se amb la seva neboda
Guillermina de Castellvell, esposa de Guillem
Ramon de Montcada, va trobar, sobtadament, la
mort prop del tur de Montcada. El seu nebot,
Guillem Ramon de Montcada, precisament,
acompanyat dalguns dels seus homes armats,
latac amb la seva espasa i el fer de mort. Desprs
de rebre els socors espirituals del capell que
lacompanyava i de demanar perd a Du pel seu
botx, va rebre encara altres cops despasa en tot el
seu cos i finalment el seu cervell va ser escampat
sobre lherba del prat1. Tots coneixem actualment
el valor dexemple i de model que promou
involuntriament la difusi periodstica dalguns
comportaments i fets, no precisament positius.
El 1194 feia ja vint-i-quatre anys que shavia
iniciat la difusi arreu del mn occidental dels
detalls de la mort dun notable personatge de
la poltica, reial i eclesistica, del moment,
larquebisbe de Canterbury Toms Becket, a mans
duns botxins sospitosament animats pel rei
dAnglaterra, Enric II Plantagenet, la nit del dia 29
de desembre de 1170.
Les vies de transmissi del que succe al interior de la catedral de Canterbury, tot partint dels
testimonis oculars dels fets, per tamb de les seves
causes, i, sobretot, la difusi del culte al nou sant,
canonitzat pocs anys desprs, el 21 de febrer de
1173 pel papa Alexandre III, formen actualment
un important conjunt de coneixements daquest
complex moment de la histria europea2. El marc
on sinclou el nostre estudi s, doncs, ben delimitat
i ric de matisos, per, malgrat tot, latenci que ha
suscitat entre els historiadors el capitol becki a
Catalunya s prcticament nulla. No seria una
recerca estril si tenim en compte algunes dades
Milagros Gurdia
bsiques que recollirem i sobretot perqu

coneixem, des de comenament del segle XX, a
lesglsia de Santa Maria de Terrassa, un dels ms
antics i interessants cicles pictrics dedicats al sant.
Les pintures murals que decoren una forncula
de lextrem meridional del bra sud del transsepte
de lesglsia de Santa Maria de Terrassa varen ser
descobertes lany 1917. Des daleshores han gaudit
de la mateixa fortuna que la majoria dels conjunts
de pintura romnica catalana, s a dir, duna primera atenci i anlisi i una reiteraci posterior que
tot sovint ha oblidat algunes de les primeres i
interessants intucions3. Des de les obres de Soler i
Palet i de Josep Gudiol res de nou sha arribat a
esbrinar sobre el programa iconogrfic, i noms les
comparacions estilstiques de Kuhn4 han provat de
vincular-la amb altres obres de la pintura romnica
catalana. La lectura indubtable, si es llegeixen les
inscripcions que encara es conservaven b abans
de la restauraci de les pintures5, de lescena central de lhemicicle absidal com el martiri de sant
Toms Becket, va promoure el seu coneixement i
la seva difusi en el principal estudi sobre la seva
iconografia, publicat lany 19326.
La mort violenta i la immediata canonitzaci
de Toms Becket, i bastants anys ms tard, el 1220,
el trasllat i la nova installaci del seu cos en la
remodelada capalera de Canterbury7, per sobretot
la rpida i mplia difusi del seu culte arreu dEuropa
a final del segle XII i comenament del XIII, ens permeten
analitzar de prop un fenomen molt interessant per a
la histria de lart de lalta edat mitjana, que s el de la
configuraci dun cicle iconogrfic nou, amb
contaminacions daltres danteriors, en relaci amb la
seva Passio i miracles, aix com dels mecanismes i
suports de la seva transmissi. Aquests fets es poden
emmarcar en la xarxa de contactes artstics i
politicoreligiosos en una poca intensa i ben complexa
de la histria de lOccident medieval.
*Aquest estudi sha realitzat en el

marc del projecte subvencionat
pel Ministerio de Educacin y
Cultura PB95-0886. Vull agrair
tots els suggeriments que mhan
fet I. Lors, C. Mancho, A. Vidal,
S. Vidal, J. Camps i M.A. Castieiras.
1. M. COLL i ALENTORN, Aperu

de lhistoire politique des Pays
catalans au XIII . sicle, Les
Cahiers de saint Michel de Cuix,
4, 1973, p. 9-18, esp. 15-16.
2. Entre daltres aportacions en
aspectes particulars, es poden
consultar: P. A UB , Thomas
Becket, Mil, 1990; E. WALBERG,
La tradition hagiographique de
Saint Thomas Becket avant la fin
du XII sicle, Pars, 1922; R.
FOREVILLE, Lglise et la Royaut
en Angleterre sous Henri II
Plantagenet (1154-1189), Pars,
1943; D. K NOWLES , Thomas
Becket, Londres, 1971(trad. castellana, Madrid, 1980); F. BARLOW,
Thomas Becket, Berkeley-Los Angeles, 1986; R. FOREVILLE, Thomas
Becket dans la tradition historique
et hagiographique, Variorum
reprints, Londres, 1981 (recull
darticles anteriors de lautora).
3. Les primeres descripcions i
notcies desprs de la descoberta
el 1917 sn les de J. P UIG i
C ADAFALCH , a lAnuari de
lInstitut dEstudis Catalans,
1915-1920, p. 772-773 i J.
G UDIOL i C UNILL , Pintures
murals a Terrassa, 1 doctubre de
1917, nm. 402, 29 doctubre,
nm. 406 de la Pgina artstica de
la Veu de Catalunya, a ms a ms
de notcies periodstiques. El primer estudi aprofundit i on es
plantegen les qestions essencials
es deu a J. SOLER i PALET, De les
pintures murals romniques i
especialment de les recentment
descobertes a Santa Maria de
Terrassa, Butllet del Centre Excursionista, nm. 277, 1918, p. 2436. J. G UDIOL li dedica una
pormenoritzada atenci a: La
Pintura migeval catalana. Els
Sant Toms Becket i el programa iconogrfic de les pintures murals de Santa Maria de Terrassa
39
Figura 1.
Pintures de Santa Maria de Terrassa: zona inferior de labsidiola
amb el martiri de Toms Becket.
Primitius., I. Els Pintors: La Pintura mural, Barcelona, 1927, p.

411-427. Altres contribucions
puntuals sn les de Ch.L. KUHN,
a Romanesque mural painting,
1930, p. 41-43, amb noves
comparacions per a lescena del
quart desfera de labsis i
consideracions estilstiques; i
lestudi de T. Borenius sobre la
iconografia de Becket, on dedica
un captol al conjunt de Terrassa
a partir de larticle de Soler i Palet,
amb aportacions que glossarem
ms endavant (T. BORENIUS, St.
Thomas Becket in Art, Londres,
1932, passim i dem, Some
Further Aspects of the
Iconography of St. Thomas of
Canterbury, Archaeologia,
LXXXIII, 1933, p. 177-186).
Els estudis generals a partir dels
anys setanta no aporten res de
nou al coneixement del conjunt i
s algunes confusions que
recollirem, com ara que el protagonista pot no ser Toms Becket.
La darrera sntesi incorpora
bibliografia ms recent per
establir comparacions i alguns
suggeriments que permeten
resituar els aspectes fonamentals
ja perfectament establerts a
comenament de segle (A. BORFO,
Pintures de Santa Maria de
Terrassa, Catalunya Romnica,
XVIII. Valls Occidental i Valls
Oriental, Barcelona, 1991, p.
259-261, amb tota la bibliografa
anterior; i A. B ORFO , Les
pintures murals sobre el martiri
de Sant Toms Becket. La difusi
d'un culte, la mort dins de la catedral o un conflicte social,
Terme, 7 (1992), p. 12-18).
4. Ch.L. KUHN, op. cit., s el primer que fa notar el parentiu formal entre les pintures de Terrassa
i el frontal dEspinelves (MEVic).
W.W.S. C OOK; J. GUDIOL, Ars
Hispaniae. VI. Pintura e imaginera romnicas, Madrid, 1950,
p. 91-92 converteixen lanomenat
per ells mestre dEspinelvas en
lautor del frontal i de les
pintures, per la qual cosa ja no s
semblana sin identitat el que
observen entre els dos conjunts.

Aquesta interpretaci no ha estat
qestionada pels autors, que,
duna manera o altra, shan
ocupat de les pintures, tot i ser
discutit el significat i les implicacions
del terme mestre.
5. Les pintures van ser arrencades i restaurades lany 1927 i
reinstallades. En el procs, o
immediatament abans, es produren algunes prdues que
afectaren la zona central, on hi
havia una esquerda, i el color. Es
dol de la malaurada restauraci de
forma emftica Ch.L. KUHN, op.
cit. (as they now stand, they are
false documents, at least as far as
the color is concerned, p. 41-43)
i tamb C.R. POST, A History of
Spanish Painting, Cambridge,
Mass. 1930, vol. I, p. 149-151
(We may begin with the sadly
repainted decoration of the apse
of the right transept in Sta. Maria
of Terrassa), que no s ni
esmentada en els estudis publicats
posteriorment. Per conixer
lestat original de les pintures cal
utilitzar les fotografies de lArxiu
Mas, que sn les que publica J.
GUDIOL, op. cit., 1927, i la cpia
en aquarella realitzada per J.
VALLHONRAT, un fidel traductor
dels conjunts pictrics romnics,
com hem demostrat, el mateix
any de la descoberta (1917), figura 3. Al respecte: M. GUARDIA; J.
CAMPS/I. LORS, La descoberta de
la pintura mural romnica catalana. La collecci de reproduccions
del MNAC, catleg de lexposici,
Barcelona, 1993, p. 86-88.
6. T. BORENIUS, op. cit. (1932),
passim; P. PONSICH, Le maitre de
Saint-Martin de Fenollar,
Cahiers de Saint Michel de Cuix,
1974, p. 118, tot referint-se a
problemes de cronologia en
relaci amb el conjunt que estudia, introdueix un canvi absurd en
la historiografia relativa a Terrassa. En una frase, sense ms
arguments, comenta que durant
temps sha interpretat lescena de
Terrassa com el martiri de sant
Toms Becket, per que probablement es tracta de lassassinat

de Berenguer de Vilademuls,
arquebisbe de Tarragona. A partir daquesta simple nota, que
oblida la lectura del nom de
Thomas que apareix a les pintures
i labsurd que suposaria dedicar
la decoraci dun absis a Terrassa
a un simple arquebisbe, mai
canonitzat, no caldria fer-ne ms
esment. Per extrany que pugui
semblar, per, la majoria dels
autors posteriors ho tenen en
compte. Alguns matisen que
lepisodi de Vilademuls i lanterior assassinat dun altre arquebisbe de Tarragona, Hug de
Cervell (1171), explicarien la
ressonncia que tindria a Catalunya la mort de Becket, per
acceptant que la iconografia de
Terrassa shi refereix explcitament, J. AINAUD, Les esglsies
de Sant Pere. Terrassa. Terrassa,
1974 (2a. ed. 1990, p. 87-94).
Altres, en canvi, donen les dues
opcions com a possibles (J.
SUREDA, La pintura romnica a
Catalunya, Madrid, 1981, p. 329330, N. de D ALMASES ; A.J.
PITARCH, Lart catal, vol. I, Barcelona, 1986, p. 184).
7. Sobre lestructura i els canvis
de pla de la remodelaci de la
capalera en relaci, precisament,
amb el culte a Becket, vegeu
darrerament: M.F. H EARN ,
Canterbury Cathedral and the
cult of Becket, The Art Bulletin,
LXXXVI/1, 1994, p. 19-52; sobre el trasllat i les seves circumstncies, R. FOREVILLE, Le Jubil
de Saint Thomas Becket. Du XIII
au XV sicle (1220-1470). tude et
documents, Pars, 1958.
La nostra intenci s la de recuperar un fil

dinters i valoraci de la importncia internacional
del programa iconogrfic que es va definir a Terrassa,
per sobretot volem intentar explicar-lo en el seu
conjunt, tot provant de resoldre alguns dels dubtes
que ja es plantejaven en els primers estudis.
La decoraci de la forncula, un absis rebaixat
en el mur de construcci i de poca profunditat,
sordena en tres registres. La zona inferior s ocupada per les habituals cortines pintades que en els
espais semicirculars que formen els plecs en la seva
caiguda natural, deixen veure encara els vestigis
duna inscripci que es dibuixa sobre fons negre
amb lletres blanques. El segon registre sintetitza
tres moments del martiri de Becket: la discussi
amb els nobles que esdevindrien els seus botxins,
representada en la forma descarn, la mort i
lenterrament amb lacollida de lnima al cel. Sobre el sol on recolzen aquestes figures, en part
envat per elles, shi llegeix una altra inscripci. El
registre superior s lespai semicircular del quart
desfera. Shi figura una imatge habitual en
lessencial, la de Crist en majestat voltat de la
mandorla, que aixeca, per, els dos braos per coronar amb sengles llibres el cap de dues figures, un
bisbe i un diaca, segons es llegeix per la seva
indumentria, que sinclinen davant dell amb les
dues mans avanades. Els set canelobres propis de
les visions apocalptiques completen el conjunt.
Encara podem identificar, en la part superior de
lextrads de larc, dos ngels turiferaris que
flanquegen una figura encerclada, perduda actualment (figures 1, 2 i 3).
Lescena de la mort de Becket s, sens dubte, la
que ha centrat latenci dels estudiosos, sobretot
en la descripci dels detalls minuciosos que shi
expliquen. No shi observen contradiccions, ben
al contrari, amb les narracions conservades,
abundants, dels fets succets aquella nit de
40
desembre. Alguns dels autors de les primeres Vitae de Becket, varen ser espectadors dexcepci del
drama que es va viure amb intensitat, per tant, en
la comunitat de Christ Church, labadia benedictina de Canterbury, de la qual neren membres.
Les nombroses Vitae de Toms escrites,
algunes immediatament desprs de la seva mort,
aix com les cartes en les quals sexplicaven els
detalls dels fets, sn un element important que cal
tenir en compte a lhora de realitzar lanlisi de la
difusi del seu culte, per tamb per comprendre
la configuraci de les imatges que en diversos
suports selaboraren abans de final del segle XII8.
Entre aquestes narracions cal parar esment en la
dun testimoni no directe dels fets per que, per la
seva relaci amb Becket i la seva categoria personal, resulta molt significatiu. Joan de Salisbury, un
dels humanistes ms destacats de lEuropa medieval, pocs dies desprs del martiri va escriure una
carta (epstola 305) adreada a Joan de Canterbury,
bisbe de Poitiers i probablement a daltres amics i
valedors de Becket, en la qual fa una exposici dels
fets, i que malgrat la seva brevetat, o per aquesta
causa, va ser el relat ms difs i llegit. En efecte, es
troba recollida als martirologis i leccionaris
europeus de lpoca. Cal tenir present que la carta
va ser incorporada a la breu Vita que el mateix
Salisbury va redactar uns quants anys ms tard9.
Salisbury va tenir un paper fonamental en la rpida
canonitzaci de Becket i tamb va defensar de
manera vehement la veritat dels miracles
produts a partir de les setmanes posteriors a la
seva mort. Ell mateix semport unes gotes de la
sang que trasllad a la seu episcopal de Chartres,
que ocup des del 1176 fins al 1180, i a la seva epstola 325 dona certificaci i comunicaci al prior
Od i al sotsprior de Christ Church, dels miracles
que va poder conixer i que testimoni10. Salisbury
havia viscut de prop els enfrontaments de Becket
amb Enric II dAnglaterra pel manteniment de la
independncia i la llibertat de lesglsia enfront
dels intents del monarca per limitar-los, i havia
sofert ell mateix lexili11. Laltre valedor personal
de Becket va ser el clergue laic Herbert de Bosham,
lamic ms fidel que lacompany a lexili i que hi
torn abans de la mort perqu Becket li va voler
estalviar el seu sacrifici personal. A ms de defensar
la canonitzaci davant el papa, va escriure una de
les Vitae ms precises i documentades. Justament
per elaborar-la torn a Canterbury el 1184.
A Salisbury li devem el coneixement, tamb
comentat per altres autors, dalguns dels detalls
que podem llegir a Terrassa, com ara que els
botxins li tallaren la part superior del cap, que ell
present, tot inclinant-lo, i que, una vegada ja
caigut, el varen rematar i el cervell, caigut per terra,
va ser escampat per un dells amb lespasa12. La
mitra, en efecte, cau del seu cap, ja nimbat en la
pintura de Terrassa, i shi suggereixen, amb sim-
Milagros Gurdia
Figura 2.
Pintures de Santa Maria de Terrassa: quart desfera de labsis.
Figura 3.
Reproducci a laquarella de J. Vallhonrat de labsidiola de Toms Becket. Foto: MNAC.
ples lnies paralleles, les gotes de sang o el propi

cervell. Altres detalls, en canvi, cal buscar-los en
autors diferents a Salisbury, com sn la presncia
dEduard Grim, que, en un intent per protegir-lo,
va ser ferit al bra13. En efecte, el paper de Grim s
esmentat en altres Vitae produides a Christ Church,
entre daltres la que ell mateix va redactar. El botx
prenent Becket pel maniple i lespasa incurvada i
trencada pel cop sn explcitament mostrats en la
pintura. Alguns detalls compositius mereixen ser
posats de relleu a Terrassa. Els botxins, que sn
tres a lescena de lescarn, es redueixen a dos en el
moment del martiri i, de manera molt significativa, escenifiquen dos dels moments ms rellevants.
En efecte, nhi ha un, Fitzurse, que li don el cop al
cap que li separ la corona amb la mitra i un altre
s el que, tot intentant colpejar-lo, es va veure
obstaculitzat pel bra protector de Grim. El resultat
s una escena centrada en el grup compacte format
per Becket i Grim atacats per tots dos costats.
La traducci en imatges i, fins i tot, en cicles de
la Passio de Becket degu ser tan primerenca i rpida
com la difusi del seu culte i dels seus miracles14.
Els testimonis, per, que en conservem, sn
escassos o tardans, per la qual cosa resulta difcil
esbrinar quina forma i quin suport prengueren.
Vitae i reculls de miracles, separadament, es van
elaborar en lescriptori de la mateixa comunitat de
Christ Church i sha suggerit que van ser illustrats.
Cal considerar tamb altres iniciatives diferents de
les que podien haver sorgit de Canterbury o que
tenien altres intencions, com ara des dels cercles o
personalitats que clarament defensaren des dun
comenament la santedat de Becket i la seva
capacitat miraculosa post mortem, com els ja
esmentats Salisbury i Bosham i els eclesistics de
la regi del nord-oest de Frana que varen fer costat
a Becket durant els anys del seu exili. El ms antic
testimoni, segons les cronologies acceptades, de la
illustraci dun cicle referit al nou sant es troba en
un manuscrit de ca. 1180 procedent, precisament,
de Christ Church, que cont les cartes de Becket
recollides pel que fou prior a Canterbury i ms tard
abad de Tewkesbury, Alan, precedides de la Vita i
la carta de Joan de Salisbury ja esmentades15 (figura 4). Precisament la illustraci encapala la carta i
acumula diverses escenes narratives. En la part superior sidentifica Becket a taula rebent la visita dels
quatre nobles que desprs esdevindrien els seus
botxins, i a la inferior, el moment de la mort i la
penitncia dels nobles davant de la tomba del
mrtir16. En lepisodi principal hi ha alguns dels
trets que trobarem repetits en nombroses representacions ms. Els nobles, habitualment tres, que
aqu seguint la lletra del text de les Vitae, per no
la de Salisbury que no dna noms, sn quatre17,
van abillats amb cota de malles, escuts i espases.
Becket sinclina, tot agenollant-se, per rebre el cop
mortal. La mitra s a terra i acompanya Becket el
8. Les principals i primeres Vitae

i reculls de miracles van ser
editades en una monumental obra
per James Craigie ROBERTSON ,
Materials for the history of
Thomas Becket, archbishop of
Canterbury (canonized by Pope
Alexander III, A.D.1173), Londres, Longman, 1875-1885, 7
vols. Rerum britannicarum medii
aevi scriptores; o Chronicles and
memorials of Great Britain and
Ireland during the Middle ages
(n. 67). Variorum reprints. Londres. Sn les segents:
Vita et Passio S.Thomae, auctore
Willelmo, monacho cantuariensi,
vol. I, p. 1-136; Passio Sancti
Thomae Cantuariensis, auctore
Benedicto Petriburgensi abbate,
vol. II, 1-19; Vita Sancti Thomae
Cantuarensis archiepiscopi et
Martyrus, auctoribus Joanne
Saresberiensi et Alano abbate
Tewkesberiensi, vol. II, p. 299352; Vita Sancti Thomae,
Cantuarensis archiepiscopi et
martyris, auctore Edward Grim,
vol. II, p. 353-450; Apndix a la
Vita de Grim, p. 451-458; Vita
Sancti Thomae, Canturiensis
archiepiscopi et martyris, auctore
Willelmo Filio Stephani, vol. III,
p. 1-154; Vita Sancti Thomae,
archiepiscopi et martyris, auctore
Herberto de Boseham, vol. III, p.
155-534.
Vides dautor annim (vol. IV):
I. Vita Sancti Thomae, Canturiensis archiepiscopi et martyris,
sub Rogerii Pontiniacensis
Monachi nomine olim edita, vol.
IV, p. 1-79. II. Vita Sancti
Thomae, cantuariensis archiepiscopi et martyris, auctore
anonymo II, p. 80-144. III.
Excerpta e codice msto Lansdowniano 398, p. 145-185; IV.
Passio Sancti Thome, cantuariensis archiepiscopi et martyris,
auctore anonymo, p. 186-195; V.
Passio S.Thomae Martyris, p. 196200; VI. Summa Causae inter
Regem et Thomam, p. 201-212;
VII. Causa inter cantuariensem
archiepiscopum et episcopum
londoniensem, p. 213-243; VIII.
Excerpta et chronicis, etc., ad
historiam Thomae cantuariensis
archiepiscopi pertinentia, p. 244265; X. Incipit Vita Beati
Thomae, martyris et archiepiscopi
cantuariensis. De pluvium
narratione collecta, magis extensa, quam sit infra, quam scribi
fecit Dominus Petrus Rogerii,
Gregorius Papa; XI, p. 266-430;
X. Passio Sancti Thomae
Cantuariensis e codice sulacensi
descripta, p. 431-441.
9. Es troben recollits els manuscrits daquesta carta trobats en les
biblioteques dAnglaterra i del
continent a J.C. R OBERTSON ,
Materials, en el volum corresponent a la Vita de Salisbury.
Vegeu tamb: A. DUGGAN, John
of Salisbury and Thomas Becket,
a The World of John of Salisbury,
ed. M. Wilks, B. Blackwell,
Oxford, 1984, p. 427.
10. La carta s publicada com a
apndix a I. BIFFI, ed. Giovanni
di Salisbury, Anselmo e Becket.
Due Vite, Mil, 1990.
11. Sobre Salisbury en relaci
amb els fets i tamb sobre la seva
personalitat, M. WILKS, B. BACKWELL (eds.), op. cit., amb diverses
contribucions. I tamb: The Letters of John of Salisbury, eds. W.J.
MILLOR, H.E. BUTLER, C.N.L.
BROOKE, Clarendon Press, Oxford, 1979 i 1986, 2 vols. (ep. 305).
Les cartes escrites per Becket
foren recollides per Alan, prior
de Christ Church, i potser
prorrogades amb la Vita de
Salisbury, I. BIFFI, op. cit., p. 146.
12. Altres biografies incorporen
el nom, la identitat dels botxins i,
fins i tot, en alguna representaci,
com ara al Harley 5102, comentada ms avall, el seu cap, Fitzurs
sidentifica amb lescut de la
famlia. Precisament un dels
membres de la seva famlia va dedicar un vitrall de la Trinity
Chapel, com a desgreuge. Notem
que els detalls del martiri coincideixen amb els de Berenguer de
Vilademuls.
13. T. BORENIUS, op. cit., p. 49,
interpreta incorrectament que s
un botx que limmobilitza per
darrere. Grim, a la seva Vita de
Becket, comenta amb detall el seu
protagonisme i la ferida que va
rebre.
41
14. Els reculls primers dels seus

miracles es deuen a Guillem de
Canterbury, Benet, monjo de
Christ Church i desprs abat
de Peterborough, amb un
apndix de tots dos, editats a
ROBERTSON, Materials, vol. I, p.
137-546, II, p. 221-281 i IV, p.
442-453. Sobre la difusi del culte
a Frana s fonamental lestudi de
R. FOREVILLE, Les miracula S.
Thomae Cantuariensis, Actes
du 97 Congrs National des
Socits Savantes, Nantes, 1972,
Pars, 1979, p. 443-468, reeditat a
R. F OREVILLE , Thomas Becket
dans la tradition cit. VII.
15. British Library, ms. Cotton,
Claudius B.11, foli 341, M.
KAUFFMANN , a English Romanesque Art 1066-1200, Londres,
1984, nm. 74, fig. p. 48 que
reproduim a la fig. 4. dem, a
Romanesque manuscripts 10661190. A Survey of manuscripts
illuminated in the British Isles,
Londres, 1975, p. 116.
16. s la lectura de M. KAUF op. cit., per creiem que
es podrien precisar respecte
daquesta imatge alguns detalls
iconogrfics no ben resolts. El
mateix Kauffmann assenyala que
lescena darrera amb la penitncia
dels botxins no va ser ms repetida i, al nostre parer, s una incorporaci iconogrfica daltres
cicles de martiris de sants anteriors que sutilitzaren per confegir o enriquir la imatge, com
podem veure, per exemple, a B.
A BOU -E L -H AJ , The Medieval
Cult of Saints. Formations and
Transformations, Cambridge
University Press, 1984, fig. 187.
FMANN,
17. Van ser Reginald Fitzurse,

Hug de Moreville, Guillem de
Tracy i Ricard el Bret. Tracy va
ser el que va ferir Grim. El primer que va colpejar Becket va ser
Fitzurse i, arran del cop, li va fer
caure la mitra. Lltim cop el
don Le Bret, que li va malmetre
el cap i lespasa va caure a terra
trencada, com es representa, per
exemple, a la mitra de
Seligenthal. Hug dHorse, un
clergue degradat, va ser el que va
repartir el cervell per terra.
42
seu cruciferari, que era Enric dAuxerre, per que

en algunes imatges es confondr amb Grim18. Tots
dos surten a travs duna porta oberta que deixa
veure a linterior laltar parat amb els objectes
litrgics. Les diferncies amb Terrassa sn
importants i cal assenyalar especialment la
indumentria dels botxins, labsncia de Grim ferit
al bra i, sobretot, la presncia de laltar. En efecte,
a Terrassa els botxins porten una vestimenta ben
peculiar i diferent de totes les altres representacions
que conservem. Sha remarcat aquest detall noms
per establir comparacions amb les figures dels mags
representades al frontal catal dEspinelves. El
mantell obert, llarg per darrere, deixa veure en
alguns dels botxins unes mitges lligades i en un cas
el mantell es prolonga amb llargues tires que
recorden llunyanament la vestimenta militar romana, tal com la veiem interpretada en algunes
miniatures carolngies, com ara a la Bblia de
Vivian19. Sembla que el pintor va utilitzar en aquest
detall repertoris diferents dels habituals i no en
sabem donar una explicaci clara. Noms en alguns
exemples concrets, com ara a les arquetes de
Llemotges o als vitralls de Sens, que analitzem ms
endavant, es prescindeix de la cota de malles i sopta
per mostrar-los noms armats, sense vestit militar,
com era, daltra banda, lgic en relaci amb les
intencions que portaven: assassinar un home
desarmat. Lassassinat de Becket es va produir a
linterior de la catedral, tot i que no estava celebrant
lEucaristia i no era a prop de laltar. Tot i aix, laltar
ser, en la seva iconografia, un element habitual.
Precisament algun autor ha volgut deduir una
antiguitat notable per al conjunt de Terrassa,
justament perqu en les seves pintures laltar s
absent i, per tant, ha considerat que tradua de manera ms immediata i fidel el text de les Vitae20.
Prenent, per, noms com a referncia la carta de
Salisbury, la ms antiga relaci del martiri, podem
constatar que esmenta de manera insistent que
Becket era al costat de laltar21. Naturalment, era
una forma de fer mfasi en el sacrilegi que suposava
matar un ministre de Du en la seva prpia casa, la
catedral, per la mateixa reiteraci menava
necessriament a haver de traduir la presncia de
laltar en imatges. La frmula utilitzada en el
manuscrit esmentat, precisament, deixa veure que
el lloc on el martiritzaven estava lluny de laltar,
fins i tot shi dibuixa una porta per indicar-ne la
separaci. Laltar, per, ser incorporat en la
iconografia posterior de manera ms directa i fins i
tot a les pintures murals de Spoleto, la mitra cau
sobre laltar i la sang sescampa sobre la tela que el
cobreix (figura 11).
Alguns altres manuscrits illustrats de final del
segle XII, de procedncia anglesa per no de Christ
Church, demostren la incorporaci depisodis del
martiri de Becket en forma dimatges abreujades i
no pas de cicles narratius. Sn el saltiri Harley 5102
Milagros Gurdia
Figura 4.
British Library, Cotton Claudius, B.11, foli 341.
18. De fet, sempre s un element

afegit, perqu el cruciferari no va
ser testimoni presencial dels fets.
19. Lespecial vestimenta dels
botxins crid latenci des dels
primers estudis, com podem llegir
a J. PUIG i CADAFALCH, op. cit.,
SOLER i PALET, 1918 i J. GUDIOL,
1917 i 1927, que en dedueixen una
cronologia de final del segle XII
o comenament del XIII per
parallels vestimentaris.
20. J. AINAUD, op. cit.. 1974, dem,
La pintura catalana. La fascinaci
del romnic. 1990, p. 98-99.
21. Vita de Salisbury: Certe in
ecclesia quae caput regni est et
aliarum omnium mater in
Christo, coram altari, inter

consacerdotes et manus religiosorum, quos armatorum
carnificum tumultus fecerat ad
stupendum et miserabile spectaculum concurrere (22), []
qui Christi corpus et sanguinem solitus erat offerre in
altari, coram altari prostratus
effusum mani- bus impiorum
obtulit proprium (22), Passurus autem in ecclesia, ut
dictum est, coram altari []
(23), que cito a partir de ledici
dI. BIFFI, op. cit.
22. N.J. MORGAN, Early Gothic
manuscripts (I), 1190-1250. A
survey of manuscripts illuminated
in the British Isles, Londres, 1982,
nm. 40, p. 88-89.
23. W. C AHN , Romanesque

Manuscripts. The Twelfth Century, Londres, 1996, vol. I, fig.
326, cat. nm. 136, p. 162-163,
Amiens, Bibliothque Municipale,
ms. 19, foli 8.
24. Sobre la illustraci dels
libelli i Vitae de Sants en la
segona meitat del segle XII i les
frmules per confegir els cicles,
vegeu B. ABOU-EL-HAJ, op. cit..
passsim. En relaci amb la
illustraci possible de manuscrits amb la Vita de Becket a
partir de lestudi de les arquetes
de Llemotges, vegeu M.M.
G AUTHIER , High-ways of the
Faith. Relics and Reliquaries
from Jerusalem to Compostela,
Friburg, 1983, p. 86-87.
Figura 5.
British Library, ms. Harley 5102, folis 17 i 32.
(British Library, ms. Harley 5102, foli 17 (enterrament) i foli 32 (martiri), figura 5) i el saltiri
Huntingfields de la J.P. Morgan Library de Nova
York22. El primer s datat cap al 1220, per els
folis on trobem la mort i lenterrament de Becket
semblen reutilitzats, per la qual cosa es proposa
una dataci a final del segle XII. En lescena del
martiri hi trobem Grim, confs ja amb el
cruciferari, darrere laltar, separat de Becket, amb
el bra ferit per lespasa, tot i que no hi observem
la perfecta adequaci amb la narraci dels fets que
es contempla a Terrassa, on veritablement Grim
impedeix amb el seu bra el cop despasa dirigit
contra Becket.
Una visi molt ms sinttica i noms allusiva
trobem en un altre manuscrit, tamb de final del
XII, contingut en un llibre ds particular fet per
una tal Alaidis i adaptat al segle XIII per a ls de
labadia de Saint Fuscien: el saltiri Himmari o de
Saint Fuscien procedent tal vegada dAmiens.
Noms hi trobem una escena amb dos botxins i
Becket davant laltar amb la m de Du que sorgeix
dun nvol, un detall que retrobem en les arquetes
de Llemotges, entre daltres exemples23.
No podem deduir, de les obres conservades, que

la Vita de Becket rebs en aquests primers moments
una illustraci cclica, mplia, tot seguint la
narraci del text o dels textos elaborats a la manera
de la Vita de Sant Amand i, tal vegada, noms
sillustraria la Passio amb els episodis centrals de
la mort i lenterrament. No sha dexcloure que fora
la carta de Salisbury el text bsic per ordenar les
imatges essencials24. Tampoc no sha de descartar,
per, la possibilitat de lexistncia dun cicle ms
ampli si tenim en compte els detalls narratius
observats en el manuscrit de Christ Church i el cicle
dels vitralls de Canterbury que ms endavant
comentem. Una altra qesti s la possible
illustraci dels miracles realitzats desprs de la
mort del sant i recollits amb successius ajornaments
per diversos autors, sobretot els monjos Guillem i
Benet de Canterbury.
Les escenes de mort, enterrament i recepci al
cel, eren les ms freqents, ja estereotipades, dins
de les illustracions hagiogrfiques, i a lhora
delaborar la iconografia beckiana es tingueren en
compte, tot incorporant per lepisodi del martiri
els detalls ms particulars que, per, no semblen ja
43
44
25. s larqueta de Sens que

comentem ms endavant. Sobre el
tema en general, ABOU-AL-HAJ,
op. cit. p. 46-55.
26. Lanomenada aigua de Sant
Thomas era una barreja de gotes
de sang que es tractaven en aigua
i el resultat operava miracles: R.
FOREVILLE, La diffusion du culte
de Thomas Becket dans la France
de lOuest avant la fin du XII
sicle, Cahiers de Civilisation
Mdivale, XIX, 76, 1976, p. 347369, esp. 354-355.
27. Alguns casos sn esmentats a
F OREVILLE, Mort et survie de
saint Thomas Becket, Cahiers de
Civilisation Mdivale, 1971, p.
21-38, esp. p. 26, com ara la vestimenta conservada a la catedral
de Sens, i tamb T. BORENIUS, op.
cit., citava les capes del Museu
Cvic de Bolnia, el lateral i la
dalmtica de la catedral dAnagni,
per tamb a Catalunya es conserva la notcia de relquies
vestimentries a Sant Pere de
Rodes. Vegeu n. 77.
28. Sobre la tradici: J. BRECK, A
Reliquiary of St. Thomas Becket
made for John of Salisbury,
Bulletin, Metropolitan Museum
of Art, Nova York , 1918, p. 220224; vegeu sobretot, English
Romanesque Art 1066-1200,
Londres, 1984, nm. 302, p. 282.
29. Al respecte daquesta arqueta, vegeu els comentaris de R.
F OREVILLE, La diffussin, p.
361-362 i S. C AUDRON , Les
chasses de Thomas Becket en
mail de Limoges, a R. FOREVILLE, ed. Thomas Becket, Actes
du Colloque International de
Sdires (1973), Pars, 1975, p. VIIXII i 233-253; S. CAUDRON, Les
chasses reliquaires de Thomas
Becket maills Limoges: leur
geographie historique, Bulletin
de la Socit archologique e
historique du Limousin, CXXI,
1993, p. 55-82, i recentment:
LOuvre de Limoges. Emaux
limousins du Moyen Age, Nova
York, The Metropolitan Museum
of Art/Pars, Muse du Louvre,
1995 i 1996, passim.
30. El mateix L. R AU, Iconographie de lArt Chrtien III.
Iconographie des Saints, vol. III,
p. 1.276, ho recull com la
representaci de sant Savini,
per sembla ser acceptat com de
Thomas Becket per CAUDRON,
op. cit., i FOREVILLE, La diffusion,
op. cit., fig. 2.
clarament configurats en els primers exemples

analitzats. No podem diferenciar lepisodi de
lenterrament de Becket dels que ens mostren les
diverses Vitae illustrades daltres sants i fins i tot
del mateix enterrament de Crist. Ladaptaci de
models produeix rares contaminacions o flagrants
errors que de vegades dificulten la correcta interpretaci de les imatges, com podrem comprovar
en una de les capses de Llemotges25.
Dins de les mateixes cronologies, entre el 1180
i 1200, sinclouen altres representacions de lescena
de la mort i de vegades de lenterrament de Becket
que poden ajudar-nos a precisar la configuraci de
les variants que semblen fixar-se a partir del segle
XIII. Sn tamb obres que es poden vincular sobretot
amb comanditaris anglesos i, de manera ms precisa, fetes per contenir les relquies del propi sant.
Justament el tema de la difusi de les relquies
t una importncia cabdal per a la possibilitat de la
confecci dels programes en les esglsies que les
rebien, i dedicaven al sant un altar. El contenidor
podia ser, sens dubte, un referent de la iconografia
fixada, oficial, del mateix centre martirial per
excellncia, en aquest cas Canterbury. Tot i les
polmiques que ha suscitat el tema de les relquies
de Becket, de les darreres anlisi semblen poder-se
deduir algunes conclusions que provarem de
sintetitzar. En un primer moment, fins i tot abans
de la canonitzaci (1173), la difusi de la santedat
de Becket a travs dels miracles documentats, i la
mateixa capacitat miraculosa a distncia va tenir un
vehicle preferent: lanomenada aigua de sant
Toms26. Aquesta aigua o sang de Becket, que no
era prpiament una relquia, estigu en un primer
moment reservada a alguns personatges que hi
tingueren accs, com ara Joan de Salisbury, per
aviat es va difondre i era emportada en petits
recipients (ampullae, philae, pocula) pels pelegrins
que anaven a Canterbury, daquesta manera es convert, en dates ja avanades, en un negoci parallel
al que coneixem en altres centres de pelegrinaci.
Noms a partir de la canonitzaci, es podien
difondre les relquies. Habitualment eren fragments
de teles, i a les grans esglsies dOccident sen t
constncia, tot i que de vegades noms s una
tradici o llegenda posterior27. El tema de discussi
s saber si abans de lobertura del sarcfag i el
trasllat del cos al seu lloc definitiu, lany 1220,
circulaven ja veritables relquies de parts del cos
del mrtir. Sembla, per les notcies conservades, que
noms es poseen els fragments dispersos del darrer
cop rebut al cap en el seu martiri, per que el prior
de Christ Church tenia una certa discrecionalitat a
lhora dobtenir-los i distribuir-los. Aix, sabem que
els trossets de la corona, s a dir, la part superior
del crani i el cervell, eren portats pels monjos en
reliquiaris penjats del coll, semblants, tal vegada,
al que conservem amb teixits, sang i altres fragments
a lofert pel bisbe de Bath a Margarida de Siclia.
Milagros Gurdia
La producci de reliquiaris i la iconografia que

suporten tenen, doncs, una vinculaci estreta amb
les vicissituds daquestes relquies. A partir de
lespectacular cerimnia de traslaci de lany 1220
aquesta producci sabem que fou mplia, per abans
daquest moment el tema s ms complex desbrinar.
Una anlisi de les obres que admeten una
cronologia anterior al 1220 ens permet arribar a
una srie de conclusions interessants per al conjunt
de Terrassa, que, probablement, tamb sinclou en
aquest arc cronolgic. Al Metropolitan Museum
de Nova York (figura 6) es conserva una capseta
dargent que es considera obra de taller germnic
feta per un client angls, tot i que la primera notcia
recordada la situa a Frana. Segons una tradici,
no verificable, fou regalada per Joan de Salisbury a
la catedral de Chartres quan va ser nomenat bisbe
daquella seu, el 1176, com a contenidor de dos
fioles amb la sang de Becket. En les dues cares
principals es resumeixen els temes de la mort i
lenterrament de Becket. Al front principal es veuen
dues mitges figures amb armes, armadura i mantell,
per amb el cap descobert. Nhi ha una que dna
el cop mortal al cap a Becket i laltra sembla conversar amb una figura desarmada. Podria tractarse duna simplificaci extrema de la mateixa escena que trobem a Terrassa, sense referncies a laltar
per motius obvis despai, i tamb amb la
composici de les dues parelles Becket-botx i
Grim-botx, tot i que no es veu el cop a la m
daquest ltim. Una inscripci esclareix el tema:
S(anctus) Tomas occidit. El revers mostra Becket
mort suportat per dos monjos i tamb amb una
inscripci malmesa que es refereix al contingut del
reliquiari i que es pot refer: I(n)t(us) sanguis e(st)
s(ancti) Tome. A la coberta, un ngel rep lnima
nua de Toms. Coincideix, per tant, tamb amb la
segona escena de la mort i ascens de lnima que
trobem a Terrassa. Tampoc no sha de negligir el
fet que les dues parelles del front principal es representen gesticulant, com una indicaci de la
discussi abans dels cops mortals que, a Terrassa,
se separa com a episodi previ, com a escarn28.
Una altra capsa de relquies (figura 7) tamb sha
volgut vincular amb Anglaterra, amb fora ms
fonament. Dins unes cronologies primerenques, a
lentorn de 1194-1195, se situa aquest reliquiari de
coure daurat i esmalt champlev conservat al Victoria and Albert Museum de Londres. s lexemple
ms antic conegut darquetes de Llemotges
representant el martiri de Toms Becket, un dels
temes ms recurrents en la producci llemosina del
segle XIII. Precisament, de sempre sha remarcat que
el primer esment que conservem sobre lobra de
Llemotges es troba en una carta escrita per un tal
Joan de Saint-Satyr vinculat al cercle de Becket
quan aquest era al seu exili a Sens pels voltants de
1170. Larqueta del Victoria and Albert podria ser
obra dels tallers itinerants daquella procedncia o
45
Figura 6.
Capseta reliquiari de Toms
Becket. Metropolitan Museum de
Nova York.
Figura 7.
Capsa reliquiari de Becket.
Actualment al Victoria and
Albert Museum de Londres.
elaborada a la mateixa ciutat per encrrec dun

comitent angls. Llemotges formava part dels
dominis dEnric II a partir del seu casament amb
Leonor, hereva del ducat dAquitnia. Les dades
que es coneixen sobre larqueta fan deduir que devia
ser a Anglaterra pels voltants de 1200 i possiblement contindria les relquies de Becket
portades des de labadia de Peterborough el 1177
per Benet, lantic monjo de Christ Church i desprs
abad de Peterborough29. Algunes altres arquetes
llemosines sembla que foren encarregades per
esglsies del regne de Frana, tamb a final del segle
XII, com ara les de Sens i la de Vigean entre daltres,
de les quals, per, encara no sha pogut determinar
la procedncia concreta originria. De les ms de
cinquanta arquetes conservades amb aquest tema,
la majoria de dataci tardana, dins el segle XIII, sen
dedueix una iconografia molt fixada que admet
algunes variants que depenen de les dimensions i
la complexitat de la capsa, i de les tendncies a la
simplificaci observables en el conjunt de productes llemosins. Les ms antigues tenen un format
sarcofgic que esdev en una estructura de caseta i
que presenta, per tant, un front molt ms estret.
En una de les cares hi compareixen els botxins, de
dos a quatre, que saproximen des de lesquerra,
mentre que a laltre costat, shi representa laltar
parat amb els vasos sagrats, amb o sense figures de
monjos o clergues al darrere. Al mig, Becket ofereix
el seu cap inclinat, que s tallat amb lespasa dun
dells, i es figura la mitra que cau a terra. Els botxins
porten vestits no militars i entre les armes destaca
latxa, un detall rar fora daquestes arquetes. Sovint
sobre laltar es figura un nvol del qual sorgeixen
querubins o la m de Du que accepta el sacrifici
del mrtir, seguint models ben freqents per a la
iconografia daltres mrtirs, com ara sant Esteve.

En totes manca la figura de Grim i lnica excepci
que en conec s fora dubtosa quant a la seva
interpretaci. En efecte, larqueta de la catedral de
Sens, acceptada darrerament com una de les que
figura el martiri de Becket, ha estat en diverses
ocasions llegida com a representaci dun altre
sant30. El que hauria de ser Grim, darrere laltar
ferit per un botx al bra, com veiem en daltres
obres, porta nimbe i s destacat clarament de la
resta. El que sidentificaria per la posici amb
Becket, en canvi, no porta nimbe i es repeteix (!)
com si es mostressin dos moments del seu suplici.
Penso que s imprescindible revisar la inclusi dins
de la srie beckiana, per no deixa de ser significatiu
que el particular amb Grim sigui tan semblant a les
obres que hem comentat ms amunt. Tamb s
interessant recordar que aquesta arqueta arrib a
la catedral de Sens, un centre molt vinculat a Becket,
precisament quan sestaven realitzant les obres dels
vitralls de la capalera, un dels quals era dedicat a
la vida del nou mrtir.
A la coberta o en altres indrets de les arquetes,
shi mostra lepisodi de lenterrament, que, tot
seguint models iconogrfics anteriors, representa
el sarcfag on descansa Becket, sobre un llenol
sostingut per dos personatges situats als extrems i,
de vegades, enriquit amb daltres que planyen la
mort. A Terrassa hi trobem la versi ms simple,
amb Becket emmortallat i collocat a linterior del
sarcfag que, tamb a partir desquemes anteriors,
s una caixa suspesa sobre uns suports motllurats i
amb decoraci darcades. Al reliquiari llemos del
Victoria and Albert Museum, una figura destacada
amb bcul podria ser fins i tot el que lencarreg,
Benet, abat de Peterborough. A un costat, als
46
31. R. FOREVILLE, La diffusion,

p. 364.
32. R. FOREVILLE, Le culte de
saint Thomas Becket en France.
Bilan provisoire des recherches,
aThomas Becket, Colloque
international de Sedires, op. cit.,
p. 163-202, ajornat el 1980 a
FOREVILLE, Thomas Becket dans la
tradition historique, op. cit. XI.
33. M.H. C AV I N E S S , The
Windows of Christ Church
Cathedral Canterbury. Corpus
Vitrearum Medii Aevi, Great
Britain, vol. 2, Londres, 1981;
dem, The Early Stained Glass of
Canterbury Cathedral, circa
1175-1220, Princeton University
Press, 1977 A. A LECCIA , The
Shrine of Tho-mas Becket at
Canterbury Cathedral, Masters
Thesis, State Univ. of N. York,
Binghamton, 1990 (non vid.).
34. R. FOREVILLE, Le Jubil, op. cit..
35. En relaci amb la
comptabilitat a Christ Church: E.
W OODRUFF , The Financial
Aspect of the Cult of St. Thomas
of Canterbury, Archaeologia
Cantiana, XLIV, 1932, p. 13-32.
36. El rei de Frana Llus VII
visit en dues ocasions la tomba
de Becket, el 1174 i el 1179, aix
sinici una cadena de devoci al
ms alt nivell poltic i religis
arreu dEuropa.
37. M.H. CAVINESS, op. cit., passim.
38. Caviness apunta interessants
observacions sobre linters dels
tituli, per ajorna el seu estudi,
que proposa a especialistes en paleografa, op. cit., p. 50. Aquest
estudi del conjunt de les inscripcions dels vitralls de Canterbury, segons el nostre parer,
contribuiria a esclarir molts
detalls sobre lautoria del programa i la seva significaci, i potser
tamb del programa de Terrassa,
com comentarem ms endavant.
39. L. G RODECKI , Le Vitrail
roman, Friburg, 1977, p. 291 i
passim; Les Vitreaux de Bourgogne, Franche-Comt et RhoneAlpes, Corpus Vitrearum. Recenssement, vol. III, p. 173-189; L.
GRODECKI, Le Vitrail gothique au
XIII sicle, Friburg, 1984, p. 86 i
259-260.
pinacles, o en altres posicions, tot sovint tamb

trobem a les arquetes, la imatge de lnima nua del
difunt portada en un llenol o en un clipeus per
dos ngels, exactament com ho trobem a Terrassa,
on sha utilitzat un model ms prxim a lescena
de la Dormici de la Verge i que tamb s habitual
en les representacions de sant Mart, com ara al
frontal catal de Puigb. Encara en alguns casos es
figura Crist en Majestat presidint el conjunt, a la
part superior, en coincidncia tamb amb lordenaci
del programa de les pintures de Terrassa.
Els parallels entre Terrassa i la iconografia de
les arquetes beckianes de Llemotges sn, per tant,
destacables, amb algunes notables diferncies.
Creiem ben fonamentada, per les raons que hem
esmentat, la hiptesi dun model com, indubtablement amb un ampli desenvolupament de totes
les variants, per a les arquetes de Llemotges. Aquest
suposat model podria ser el contenidor, precisament, duna part del cos de Becket que, des de la
nit de la seva mort, va quedar separada de la resta
que trob el reps en el sarcfag de marbre: la corona. Aquesta podria, segons Foreville31, haver estat
dipositada, en un moment donat, a linterior duna
capsa digna, precisament obra dels tallers llemosins.
Hi ha esments a lantic reliquiari de Becket de
Canterbury en unes dates que fan pensar que
aquesta hiptesi s ben fonamentada.
En les obres, llargues i tortuoses, de la nova
installaci a lesglsia superior de les restes del sant,
efectivament realitzada el 1220, es diferenciar
sempre entre el lloc de la tomba, al centre de la
Trinity Chapel, i la zona de lextrem oriental,
coneguda precisament com Corona. Quan, en
tot cas, sinstall la corona en un digne reliquiari
que presumiblement exposava la iconografia que
seria el model de les arquetes de Llemotges?
Dacord amb els esdeveniments que ms endavant
comentarem, i que convulsionaren la comunitat de
Christ Church i alhora el procs de les obres de la
capalera, podrem pensar en una data a lentorn
de 1185-1195. Aquestes dates coincideixen
precisament amb el priorat dAlan, ms tard abat
de Tewkesbury, que va editar les cartes de Becket,
i larquebisbat de Baldwin. Recordem que la capsa
ms antiga, la del Victoria and Albert Museum, es
vincula amb Benet, abat de Peterborough, que va
ser lencarregat de servar el culte de Becket des del
principi quan era monjo de Christ Church i que va
ser el promotor de la reconstrucci de la capalera
des que fou nomenat prior i, com veurem, possible
inspirador del programa iconogrfic dels vitralls.
s, de totes maneres, potser excessiu deduir que el
reliquiari era una capsa de Llemotges i que aquest
fos el motiu de la moda de difondre les relquies a
partir daquestes manufactures.
Resta fora de dubtes que lestabliment de la
iconografia beckiana, que sestava difonent a travs de reliquiaris i manuscrits illuminats, va nixer
Milagros Gurdia
en els ambients anglesos i, de manera particular, en

relaci amb els principals promotors del seu culte:
els amics personals i alguns membres de Christ
Church, per b que cal tenir present la forta presncia als centres francesos dalguns dells 32.
Lanlisi dels programes monumentals dedicats a
Becket que devien ser nombrosos ja a final del segle
XII , per que malauradament shan conservat
malament o sn tardans, ens ha de conduir, en
primer lloc, a la mateixa catedral de Canterbury
i, concretament, als vitralls de la renovada capalera de la catedral.
La realitzaci daquesta obra ha estat objecte
recentment danlisis renovades que ens permeten
comprendre millor i alhora datar amb ms precisi
el programa iconogrfic del conjunt en relaci amb
el trasllat de les restes de Becket des de la cripta on
restava a la nova i definitiva ubicaci a la part alta
de la catedral33. El primer enterrament de Becket
va ser a linterior dun sarcfag de marbre (Salisbury, epstola 305) a la cripta de la catedral. Aquest
lloc era visitat, per la provada capacitat miraculosa,
per pelegrins que hi arribaven de llocs ben
allunyats. En el moment de la canonitzaci, el papa
Alexandre III ordenava el trasllat de les restes a
lesglsia superior on restarien ms dignament
installades. Aquest encrrec, per, es va anar
endarrerint fins que el 1220 es fu la cerimnia de
la traslaci34. Lany 1174 es va produir un sospits
incendi que va afectar noms la capalera de la catedral i que va obligar a ajornar el trasllat que shavia
previst des de lany anterior. El procs de
reconstrucci o de nova construcci de la definitiva capalera va ser llarg, per sobretot complex
perqu estava sotms a les intrigues poltiques que
es vivien amb extraordinria intensitat en la
comunitat de Christ Church, i sobretot entre
aquesta i larquebisbat de Canterbury. Un dels
arguments de fons precisament era el trasllat de
Toms i la dignitat del marc que lhavia de contenir.
La competncia sobre les obres estava en mans del
prior, no de labat arquebisbe, i en funci del perfil
dels que ocuparen successivament els crrecs,
aquelles senderrarien o sacceleraven. Actualment
sembla fora clar que la comunitat no era
homognia quant a la seva posici davant el nou
sant i els miracles que portaven a Canterbury
nombrosos pelegrins ja en aquests primers
moments. Aquests pelegrins, dacord amb la
comptabilitat de Canterbury, sembla que generaven
ms despeses que no pas ingressos, si ms no en
aquesta poca, per la qual cosa cal descartar
motivacions econmiques subjacents35. Al si, per,
de la comunitat, hi havia alguns clars defensors de
Becket, com ara el monjo Benet, testimoni presencial del martiri i encarregat de tot el que tenia a
veure amb el seu culte des del comenament. El
prior Od, en canvi, mantenia una posici ambigua, ja que Becket, en tornar de lexili, tenia la
intenci de substituir-lo en el crrec i alguns autors

contemporanis fins i tot suggereixen una
complicitat del prior amb els botxins. El successor
de Becket, Ricard de Dover, era un dels seus homes
fidels, tot i que mantingu tamb una actitud
prudent davant Christ Church i el seu prior. Cal
recordar, al respecte, que va ser sobretot des de
lexterior de la comunitat que es va promoure
lactivitat miraculosa i sobretot la canonitzaci de
Becket, entre daltres, per Salisbury i Bosham.
En aquestes circumstncies s quan es produ
lincendi (1174) i poc desprs la substituci dOd i
el nomenament de Benet com a nou prior (1175). Sha
de considerar la possibilitat que aquests darrers fets
fossin una conseqncia directa de la interven-ci del
rei Enric II. En efecte, desprs de la recon-ciliaci
dAvrenches (1172) els amics de Becket seguien encara amenaats pel rei, per tot comen a canviar
radicalment arran de lespectacular penitncia pblica que va fer Enric II davant de la tomba del nou sant
a Canterbury el 1174. Aquest acte va ser interpretat
com una clara promoci del culte i a partir daleshores
es difongu al ms alt nivell36.
Un any ms tard, ja de manera explcita, Enric II hi intenvingu per accelerar les obres de
reconstrucci de la capalera. Curiosament, per,
el prior Benet va ser traslladat, dos anys desprs
del seu nomenament, a labadia de Peterborough,
on ocup el crrec dabat, un trasllat forat tot i
que honorable, perqu fou autoritzat a emportarse les lloses del paviment on havia caigut la sang de
Becket de la catedral de Canterbury. Des del seu
dest, a partir de 1177, va escriure el seu recull de
miracles, aix com poemes, tal vegada els tituli o
una part dels que sutilitzaren en els vitralls del
deambulatori de la Trinity Chapel, com ms
endavant comentarem. Es considera37 que el programa iconogrfic dels vitralls dedicats a Becket:
dos amb la seva Vida i dotze amb la narraci dels
seus miracles, era ja confegit el 1179 o el 1180. El
cicle, molt ampli, dels miracles es fonamenta sobretot
en els reculls elaborats i ajornats pels monjos de
Christ Church: Guillem (entre 1171 i 1173 i 1178 i
1179) i el del mateix Benet (entre 1171 i 1173 i 1179).
Les lluites entre la comunitat i larquebisbe
canviaren de protagonistes i de motius, per
restaren enceses durant anys. s en aquest context
doposici que sha demmarcar un altre fet ben
transcendent i un entrebanc important en el trasllat
del cos de Becket. El 1184 s nomenat arquebisbe
Baldwin de Worcester, cistercent, que intenta fundar una nova esglsia, servida per una comunitat
canonical a Hackington, fora de les muralles de
Canterbury, dedicada a sant Esteve protomrtir i a
sant Toms mrtir i traslladar-hi el cos de Becket.
Loposici frontal dels monjos va ser encapalada
per, laleshores prior, Alan. Lafer els va portar a
demanar la intercessi de Roma i el conflicte es va
prolongar, fins al punt que els monjos varen
suspendre el culte per un any a Canterbury (11881189). Desprs duna nova proposta de trasllat a
Lambeth es va diluir a comenament de segle
durant larquebisbat de Hubert Walter. El parer del
papa Luci III i dels bisbes cistercencs era favorable
a Baldwin, per finalment Gregori VIII es decant
per lopci dels monjos.
Tots aquests conflictes endarreriren les obres i
tamb els plans constructius, que sanaren
modificant. La intenci, per, de dedicar un
conjunt de vitralls que envoltaven, a la part baixa,
la capella de la Trinitat i el lloc de la tomba de
Becket, era ferma i el programa shavia anat
elaborant durant aquests anys, tot i que foren
progressivament realitzats, des de 1180 fins a 1220,
amb la resta de vitralls. Els dos que exposen
episodis de la Vida de Becket van ser, per tant, el
conjunt ms antic i ms ampli del qual tenim
notcia, tot i el pssim estat en qu resten. No
dubtem sobre lentusiasta participaci en la
confecci del programa del que fou prior durant
els anys que les obres semblaven avanar decididament, Benet, per no cal oblidar que un
personatge tan rellevant com Sallisbury rest a
Christ Church fins al seu nomenament com a bisbe
de Chartres el 1176. Benet va ser lautor, si ms no
en part, dels tituli preparats per acompanyar i comentar, tot seguint una frmula ja molt antiga i poc
freqent en aquests moments, tot el cicle de
representacions dels miracles, i cal suposar que
tamb de la Vita. De fet es creu que els versos
dedicats a Becket que trobem inscrits en obres
posteriors, poden remetre en bona part als que es
prepararen per als vitralls de Canterbury38. En altres
conjunts, tamb de vitralls amb tema becki, alguns
clarament posteriors i probablement derivats de
Canterbury, com ara a Chartres o Angers, no es
repeteixen les inscripcions.
Lestudi dels vitralls de Canterbury mostra que
en el fons hi ha la mateixa ordenaci i claredat dels
llibres que incorporaven la vida i els miracles i, en
aquest ordre, acompanyant-se dels versets que
glossaven i alhora explicaven els temes, tot i que el
lloc era reservat als monjos. En efecte, els dos
vitralls amb els episodis de la Vita precedien els
altres dotze amb els seus miracles i la lectura
siniciava al costat nord-occidental de les finestres
del deambulatori de la Trinity Chapel.
A la capalera de la catedral de Sens es conserva un nic vitrall amb el cicle de la Vida de Becket.
s el conjunt monumental ms antic i ampli que
coneixem i sens dubte en la seva elaboraci es
tingueren presents els models elaborats per la
Trinity Chapel. La cronologia daquest vitrall ha
estat fora discutida, ja que lincendi de lany 1184
obliga a deduir que ja era fet abans o b que era de
comenament del segle XIII39. Les relacions de Sens
i Anglaterra, amb Canterbury de manera especfica, sn ben conegudes, aix com tamb que els
47
48
lligams es van fer ms intensos precisament arran

de lafer Becket. Lestudi dels vitralls demostra unes
relacions molt clares amb els de Canterbury i fins
i tot es pensava que els monjos de Christ Church,
exiliats des del 1207 fins al 1213 per altres conflictes
amb larquebisbat, portaren artesans de Sens en retornar a Canterbury per realitzar els vitralls.
Darrerament sha revisat aquesta hiptesi i la
direcci dels contactes no sembla tan clara, per
en qualsevol cas sha de tenir present la possibilitat
dun intercanvi de models entre els dos centres pel
que fa a la iconografia de Becket. Si s aix, Sens
esdev un referent imprescindible per restituir el
contingut dels vitralls malmesos de la Trinity
Chapel (figura 8). Els espais dedicats a resumir els
fets ms rellevants de la vida de Becket es llegeixen
de baix a dalt i inclouen dotze escenes. Les dues
darreres sn el martiri i lenterrament presidides a
la part superior per Crist entre dos ngels.
Cadascuna de les escenes sacompanya duna
inscripci situada en el llist que determina el sol
on recolzen les figures. En lescena del martiri, com
en les altres, el fons s animat amb un tema arquitectnic que ens situa, en aquest cas, a linterior de
la catedral, per, exactament com a Terrassa, no
shi representa laltar. s una composici centrada
en la figura de Becket que cau sota el cop despasa,
i al darrere shi distingeix Grim, que, amb la m
aixecada, intenta protegir-lo. A banda i banda shi
disposen els botxins i dues figures que podrien ser els
altres dos testimonis del martiri.
Altres conjunts de vitralls amb escenes de la
vida de Becket tamb a Frana sn els de les
catedrals de Chartres (1230-1240), Angers (12301235 o de final de la primera meitat del segle) i
Coutances (1230-1240), de cronologia posterior.
Sn testimonis de la difusi en aquestes regions
franceses dels cicles preparats per als vitralls durant
el segle XIII. Cal recordar que el culte a Becket va
ser introdut ben aviat a Chartres a travs de qui
fou el seu bisbe, Joan de Salisbury, entre 1176 i
1180, de qui es recorda que va fer ofrena dalgunes
gotes de la sang del sant40.
La tradici iconogrfica que identifiquem a les
pintures de Terrassa, per tant, enllaa b amb
aquestes primeres versions dels episodis de la mort
i lenterrament de Becket, tot i que hi detectem
una combinaci ben particular delements que
semblen originar-se, dun costat, en els reliquiaris
i, de laltre, en els manuscrits illustrats o en els
models preparats per a la srie de vitralls que
podrien tenir la mateixa forma.
Com s habitual en lestudi de lart medieval,
la qesti central de qualsevol anlisi iconogrfica
s com arribaren, i a travs de quins vehicles, els
models que identifiquem, de vegades amb molta
precisi, en conjunts allunyats. Els llibres de
models, tot i que mal conservats, en serien una,
per no lnica41. De qu partiren, en definitiva,
Milagros Gurdia
Figura 8.
Vitrall de la catedral de Sens amb la vida de Toms Becket.
49
Figura 9.
Dibuix de les pintures de lesglsia de Saint Mary a Stow
(Lincolnshire): visita dels nobles
i martiri de Becket.
Figura 10.
Dibuix de les pintures, actualment
desaparegudes, de lesglsia de
Saint John de Winchester: martiri
de Becket.
els que ordenaren el programa de Terrassa per

confegir-lo? Per intentar respondre aquesta qesti,
cal examinar els processos de difusi de les imatges
de Becket a final del segle XII i comenament del segle
XIII, tot observant de manera especial els malauradament escassos conjunts monumentals
conservats. En primer lloc, lgicament, a Anglaterra. Els dos cicles, en pintura mural, conservats o
coneguts sn els de lesglsia de Saint Mary a Stow
(Lincolnshire) i el Saint John a Winchester, tots dos
del segle XIII (figures 9 i 10). En la primera sembla
reproduir-se el que hem pogut observar a la pgina
illustrada del manuscrit Claudius: el sopar i la visita
dels botxins a Becket i el moment del martiri on
apareix laltar i el cruciferari, per on, per primera
vegada, trobem el detall observat a Terrassa de lespasa
incurvada i finalment trencada pel cop que rep Becket.
A la segona, en canvi, Grim com a cruciferari, s atacat
per un botx, tot i que no protegeix Becket, sin que
s darrere laltar. Sn versions, per tant, que
saproximen a Terrassa, per que en cap cas sn
estrictament coincidents.
Naturalment, les vies de difusi del seu culte
fora dAnglaterra, els contactes de diferent ordre
que ho feren possible, sn tamb els que ens poden explicar les raons de larribada de relquies, de
consagraci daltars i, per tant, de decoracions
relatives al seu martiri o miracles. Aix, la ms antiga
imatge de Becket coneguda s la que es va fer per a
la decoraci musiva de Monreale, entre 1170 i
118142. Siclia va ser, durant el conflicte entre Becket
i Enric II, un escenari importantssim de la
complexa xarxa daliances i interessos poltics
implcits. Justament, larquebisbe Romuald de
Salern s lautor dun text on explica el desenvolupament dels fets relatius a Becket. Per aix, a
Siclia lafer Becket va ser des del primer moment
conegut i divulgat. Lany 1177 una de les filles
40. Cartulari de Notre-Dame de

Chartres, t. III, p. 201, recollit per
E. MALE, Lart religieux du XIII
sicle en France, Pars, 1910, p.
378, n. 1. Als vitralls dAngers sn
desordenades i restaurades, per la
qual cosa no en podem esbrinar
detalls concrets (la de la mort s
feta els segles XIX-XX i de lenterrament noms sen conserva
un cap original, Les Vitraux du
Centre et des Pays de la Loire.
Corpus Vitrearum. Inventaire
gnral des monuments et
richesses artistiques de la France,
Pars, 1981. Recenssement vol. II,
p. 285-295, fig. 267. El de
Chartres, en canvi, s que ens
mostra un ampli cicle i, tamb
amb la presncia de Grim com
a cruciferari darrere de laltar,
GRODECKI, Le Vitrail roman, op.
cit., p. 103-112 i dem, Le Vitrail
gothique, p. 64. Recull els vitralls
amb el tema de Becket, R. BRISAC,
Thomas Becket dans le vitrail
franais au dbut du X I I I
sicle, a R. F OREVILLE, Thomas
Becket, Colloque de Sedires,
op. cit., p. 221-231.
41. Al respecte dels llibres de
models: R.W. SCHELLER, Exemplum. Model-Book Drawings and
the Practice of Artistic Transmission
in the Middle Ages (ca. 900-ca.1470),
Amsterdam University Press, 1995.
42. BALDASSARE CALISTI, Iconografia di S. Tomaso Becket nel
duomo di Monreale, Arte cristiana, LVIII (1970), p. 287-288. s
noms la seva imatge situada en
posici rellevant en el programa,
entre el papa Silvestre i el diaca
Lloren. E. KITZINGER, I Mosaici
di Monreale, Palermo, 1960 (reed.
1990).
50
dEnric II es casava amb el monarca sicili, amb la

qual cosa les relacions amb Anglaterra es feren encara ms slides i la promoci reial de Becket ms
intensa en els seus dominis i en la seva rea
dinfluncia43. Possiblement, amb motiu daquest
casament, Reinald Fitz-Jocelin, bisbe de Bath
(1174-1191), regal a la reina mare de Siclia,
Margarida, una decidida valedora de la causa de
Becket davant el papa, algunes relquies vestimentals tacades amb la sang del nou sant, conservades en un reliquiari penjant dor44.
De sempre sha conegut la rpida dedicaci
daltars i capelles a Becket en els dominis on
regnaven les filles dEnric II, arran de la seva calculada poltica matrimonial. A ms de Siclia, Enric
II va casar les altres filles amb importants i influents
personatges del moment. Leonor es cas amb
lemperador de Castella, Alfons VIII, i les capelles
i els altars dedicats al regne a Becket sn, per aquest
motiu, primerencs, tot i que no coneixem cap cicle
pictric dedicat a ell 45. Del casament de laltra filla,
Matilde, amb Enric el Lle de Saxnia es desprn
tamb la promoci del culte que, en una data encara no determinada, per que es considera ja de
mitjan segle XIII , trob una concreci en la
decoraci del mur sud del cor de la catedral de Sant
Blas de Braunschweig (Baixa Saxnia)46.
Alexandre III, el papa que canonitz Becket,
degu tenir tamb un paper destacat en la difusi
del nou sant. A Anagni, on el 1174 consagr el
successor de Becket, Ricard, es devia introduir ben
aviat el culte, tal vegada el mateix any. En conservem dos importants testimonis del segle XIII: una
arqueta de Llemotges decorada amb el cicle de la
mort, i les representacions del sant a les pintures
murals de la cripta de la catedral47. El cicle monumental ms interessant conservat a Itlia s, per,
el de les pintures del presbiteri de lesglsia dels
sants Giovanni i Paolo a Spoleto (figura 11). Sobre
les pintures de Spoleto ha interessat noms
latribuci a la m dAlberto Sotio, considerat autor tamb de la creu de la catedral de Spoleto. Dins
del catleg daquest pintor es considerava que les
pintures de Becket corresponien a la primera etapa
de la seva activitat i, per tant, no gens allunyades
de la consagraci de lesglsia el 1174 48. Darrerament, per, sha posat en qesti fins i tot
lexistncia de Sotio i sha tornat a la vella hiptesi
que les considerava de cronologia ms avanada,
del segon quart del segle XIII , a partir dargumentacions estilstiques, i suposades derivacions
de les tendncies que arriben al centre i sud dItlia
a partir de Siclia49, amb la qual cosa es recupera la
hiptesi de Demus50 que les datava al primer ter
del segle XIII i posava en qesti latribuci a Sotio,
alhora que assenyalava els parentius amb les
pintures de la cripta dAnagni. Se suposa que no
noms depenen estilsticament dels aires
bizantinitzants vinguts de Siclia, sin que tamb
Milagros Gurdia
Figura 11.
Pintura mural de lesglsia dels sants Giovanni i Paolo de Spoleto amb la mort de Toms Becket.
43. Les referncies a Romuald de

Salern les trobarem a E. JAMISON,
Alliance of England and Sicily
in the second half of the twelfth
century, Journal of the Warburg
and Courtauld Institute, VI
(1943), p. 2-32.
44. English Romanesque Art,
1066-1200, op. cit., nm. 303. s
una obra anglesa amb inscripcions al voltant de la imatge
dun bisbe i de la prpia reina, i
tamb al dors, que esclareixen la
naturalesa de les relquies: Istud
regine Margarite siculor(um)
tran(s)mittit presvl. Rainaudus
Batonior(um). De sanguine
s(an)cti Thome m(arty)ris de
vestibus suis sanguine suo tinctis/
de pellicia. de cilitio. de cuculla. de
calciamento et camisia.
45. Sobre la difusi, a travs de
Leonor, del culte a Becket a
Castella, vegeu J. GONZLEZ, El
reino de Castilla en la poca de
Alfonso VIII, Madrid, 1960, t. I,
p. 373, i les referncies documentals contingudes en els dos
altres volums. Algunes dades sn
recollides per D. OCN, El papel artstico de las reinas hispanas en la segunda mitad del siglo
XII:
Leonor de Castilla y Sancha

de Aragn, VIII Jornadas de
Arte. La mujer en el arte espaol, Madrid, 1997, p. 27-39, esp.
p. 29-30 referides a la catedral de
Toledo, Sigenza i al monestir de
Silos. Cal remarcar que en diversos estudis internacionals que es
refereixen, duna manera o duna
altra, a la iconografia beckiana i
que esmenten el conjunt de
Terrassa justificant la seva
existncia precisament pel
matrimoni dAlfons VIII i Leonor Plantagenet. Des de Borenius aquesta imprecisi histrica, que confon el regne de
Castella amb el conjunt dels
peninsulars, sha anat repetint i
enriquint amb noves dades,
precisament referides a Castella.
Al respecte, vegeu RAU, op. cit.;
T.S.R. BOASE, English Art 11001216, Oxford (1953), 1968, p.
204: Henrys daugther, Eleanor,
wife of Alfonso III (sic) of
Castile, founded a chapel of St.
Thomas in Toledo cathedral, and
the oldest surviving series of
wall-paintings of the saints life
and martyrdom comes from the
Spanish church of S. Maria of
Tarrasa near Barcelona, entre
daltres.
46. O. D EMUS , La Peinture

murale romane, Pars, 1970, p.
186-187, posa en qesti que la
dataci de les pintures coincideixi
amb la primera consagraci de
lesglsia el 1226 i les endarrereix
fins a mitjan segle XIII. Lantiga
collegiata del captol es comen
a construir el 1173 i era pensada
per acollir les despulles dEnric el
Lle, un dels aliats del monarca
angls Enric II. Ho recull tamb,
a la darrera sntesi sobre Becket,
V. NILGEN , Thomas Becket,
Enciclopedia dellArte Medievale,
vol. III, Roma, 1992, p. 287-292.
47. D. C ELADA, La Capsella
di san Tommaso Becket, Arte
Figurativa antica e moderna, VII
(1959), p. 30-32. A les pintures
de la cripta es poden identificar,
tot i que en pssim estat de conservaci, les que corresponen a la
capella de Becket. Habitualment
no es tenen en compte, perqu no
es coneixen, a lhora de comentar
la iconografia de Becket (s que
les recull V. NILGEN, op. cit.), o
b sesmenten incorrectament en
dir que shi representa noms la
imatge de Becket, tot partint de
Borenius. H.L. KESSLER els dedic un interessant comentari (a
Figura 12.
Pica baptismal de Link (Sucia) amb relleus que figuren escenes de la Passi de Becket.
Capus et speculum omnium

ecclesiarum: Old St. Peters and
Church decoration in Medieval
Latium, publicat el 1989 i recollit
a Studies in Pictorial Narrative,
Londres, 1994, XIV, p. 393-432, esp.
406-408) com un dels exemples de
la difusi de la iconografia del
conjunt pictric de Sant Pere del
Vatic. Hi llegeix un clar parallel
entre Becket i sant Pere a travs
dun complex programa. Suggereix
la possibilitat de la introducci del
seu culte el mateix 1174 i la
realitzaci immediatament posterior del cicle pictric. Shi poden
llegir encara tres escenes del martiri:
Enric II parlant amb els nobles,
Toms celebrant la Missa a laltar
de sant Benet i la mort de Toms.
Malauradament, Kessler no
socupa especficament dels seus
detalls. La dataci ha estat fora
discutida i alguns autors, com
Kessler, semblen acceptar les
propostes de M. BOSKOVITS, Gli
affreschi del duomo di Anagni: un
capitolo di pittura romana,
Paragone, 30, nm. 357, 1979, p. 341, mentre que daltres segueixen
O. Demus, que les data en el primer quart del segle XIII (O. DEMUS,
op. cit., p. 121).
48. G. BENAZZI , La croce di

Alberto nel Duomo di Spoleto,
Quando Spoleto era romanica.
Catleg de lexposici (1984),
Roma, 1984, p. 61-73, esp. 6769; L. COCHETTI PRATESI , Precisazioni su Alberto Sotio, a
Storia e arte in Umbria nellet
communale. Atti del VI convegno di Studi Umbri (Gubbio,
1968), Perugia, 1971.
49. E. P ARLATO, La pittura
medievale in Umbria, a La Pittura
in Italia. LAltomedioevo, Mil,
1994, p. 180-197, esp. 187-189.
50. O. D EMUS, op. cit., p. 119,
fig. 48. Demus hi veu noms
dos botxins, per s clara la
presncia del tercer darrere de
les refeccions pictriques posteriors, segons la figura que
reprodum.
51. A. A NDERSSON , LArt
Scandinave. Zodiaque, La-pierrequi-vire, 1968, p. 240, creu que s
una obra tardana del mestre Tove,
que treballava a lentorn del 1200
i per tant la cronologia
sendarrereix a comenament del
segle XIII.
51
la iconografia de Becket en deriva, tot i que noms

conservem la representaci de la imatge del sant a
Monreale.
Els parallels que es poden establir entre lescena
conservada, la del martiri de Toms, amb la de
Terrassa sn notables, per tamb shi observen
algunes clares diferncies. Entre les darreres, cal
assenyalar que a Spoleto sn tres els botxins i,
segons lesquema habitual, vnen des de lesquerra
i abillats amb cota de malles i el cap cobert. Tamb
lhabitual altar hi s present i a ms a ms pren aqu
un gran protagonisme. En efecte, Becket rep, tot
inclinant-lo, el cop al cap, i la mitra amb restes del
cervell cau exactament sobre la taula de laltar, al
costat del calze i fins i tot les gotes de sang sestenen
sobre les tovalles. La intenci de posar en parallel
el sacrifici de la sang de Crist i la de Becket s, per
tant, explcita. Becket, darrere laltar, s abraat i
protegit per Grim en una actitud molt semblant a
la que observem a Terrassa i, justament, la m de
Grim cau tallada en el seu intent de parar el cop.
Tamb coincideix el detall que Becket s agafat de
la m, que a Terrassa s el maniple, pel seu botx.
Les inscripcions que acompanyen lescena no han
estat llegides encara, tot i que hi s explcit el nom
del mrtir. La interpretaci que es dedueix de manera immediata de la lectura de la imatge s que
lmfasi se situa en la interpretaci del nou mrtir
com a figura de Crist i del seu sacrifici, utilitzant el
detall de la mitra i laltar que eren presents en els
models usuals. La mateixa idea s la que es dedueix
de la interpretaci de les pintures de Terrassa, com
ms endavant detallarem, tot i que expressada de manera diversa en les imatges.
La difusi iconogrfica primerenca, per, no es
redueix a la directa promoci reial o de personatges
rellevants. Als pasos nrdics es constata una
presncia notable de Becket difosa a travs del seu
prestigi miraculs. Justament un dels primers
beneficiats pels miracles fou un viatger procedent
de Sucia, pas que mantenia estretes relacions amb
Anglaterra en aquests moments. Els pelegrins
procedents daquests pasos eren ja freqents a final del segle XII i augmentaren a partir de la
translaci del sant. Possiblement, arran daquesta
fama primera de la difusi popular del seu culte, es
promocionaren algunes obres en les quals apareix
la iconografia beckiana que hem anat observant en
altres indrets i amb episodis que noms trobem en
els vitralls. Una pica baptismal de Link (figura
12), datada a comenament del XIII en efecte ens
mostra un cicle ampli, amb tres episodis: Enric II
incitant els nobles, el viatge dels nobles botxins cap
a Canterbury i el moment de la seva mort51. Aquest
darrer episodi, tot i mostrar els tres botxins
habituals, sordena, com a Terrassa, en dos grups:
Becket inclinat rebent el cop i un altre botx que
ataca Grim, figurat com a cruciferari. Lorigen dels
models utilitzats podria certament ser el conjunt
52
Figura 13.
Ampullae de plom per contenir
la sang de Becket decorades amb
escenes de la seva mort i efgies
del sant.
Milagros Gurdia
Figura 14.
Segells dels arquebisbes de
Canterbury amb el martiri de
Becket i inscripcions allusives.
Figura 15.
Mitra procedent de KlosterSeligenthal, al Bayerisches
Nationalmuseum de Munic. En
un dels costats shi representa el
martiri de sant Toms Becket i a
laltre, el de sant Esteve.
monumental dels vitralls de Canterbury, que, en el

moment en qu es data la pica, ja eren indubtablement acabats, o b un altre cicle conegut,
rellevant, situat al lloc de culte i pelegrinatge.
Sn ben conegudes les elaboracions de versions
sinttiques, simplificades dels grans programes
iconogrfics dels centres de culte i pelegrinaci
importants, com ara a les ampullae de Terra Santa,
que reprodueixen aquells conjunts cristians antics
malauradament perduts, i el seu valor per refer-ne
els aspectes essencials. Seguint aquesta tradici,
tamb a Canterbury, sobretot a partir del 1220,
lany de la translaci del cos i linici de les massives
pelegrinacions amb les quals sobtenia un jubileu
plenari, es produen petits contenidors de la sang
de Becket fets en vidre o metall que eren adquirits
pels pelegrins. Sen conserven colleccions a Londres (Museu Guildhall, British Museum), a Frana
(Museu de Cluny a Pars), per tamb a Sucia,
una prova ms de la rpida i mplia difusi del seu
culte en aquest pas (figura 13)52. En aquests senzills
vasos sacostumava a representar lepisodi de la
mort de Becket i/o la seva efgie, acompanyades,
tot sovint dinscripcions que devien reproduir
versets dedicats al sant, com els que hi havia als
vitralls de Canterbury i que tamb identifiquem a
Terrassa, com comentarem ms endavant.
Ms precises i detallades sn les versions del
martiri que podem llegir a travs de la srie de
segells dels arquebisbes de Canterbury, que sinicien ja a final del segle XII (figura 14). La seva forma ovalada obligava a fer una composici centrada dels personatges que intervenien en el drama, i
laltar hi s sempre absent. A lentorn hi trobem
tamb inscripcions amb versos dedicats a Becket,
tamb coincidents amb les inscripcions de Terrassa.
Naturalment tots es fonamenten en models comuns,
que sn els mateixos que sutilitzaren per confegir
el conjunt de Terrassa. No pretenem insinuar que
foren precisament aquests els vehicles concrets de
la difusi del tema fins a Catalunya.
Al costat dels llibres de models, dels reliquiaris
de Llemotges i daltra producci, les ampullae, els
segells, la illustraci de les Vitae o de la difosa carta de Salisbury, cal tamb tenir en compte una altra
possible via de transmissi iconogrfica. Es conserven quatre mitres dopus anglicanum, realitzades
a Anglaterra probablement a final del segle XII o
comenament del XIII i actualment conservades a
la catedral de Sens, al tresor dOignies aux Soeurs
de Notre Dame de Namur, al Bayerisches Nationalmuseum de Munich (procedent de Kloster
Seligenthal prop de Landshut) i al Museu Dioces
de Tarragona (procedent de la tomba de larquebisbe Bernat dOlivelles) (figura 15). Sha
suggerit que podrien ser el testimoni duna
producci ms mplia elaborada per difondre les
relquies de sant Toms Becket53. Malgrat levident
relaci entre totes quatre, cal tenir present que la
iconografia no s idntica. En una de les cares shi

representa el martiri de Becket en una versi molt
sinttica, semblant a la de les arquetes de Llemotges,
per en laltra hi podem trobar el martiri de sant
Esteve o el de sant Lloren. Noms la de Tarragona
sembla allunyar-se, malauradament, de les altres
tres i contradir la hiptesi esmentada, perqu
lnica part ben conservada mostra el martiri de
sant Esteve, mentre que la posterior sembla poder-se refer com el de sant Lloren54. No podem
deixar de recordar el conflicte entre la comunitat
de Christ Church i larquebisbe Baldwin, prolongat
fins a comenament del segle XIII a lentorn de la
iniciativa daquest ltim de traslladar el cos dEsteve
a una nova esglsia fora de Canterbury que havia
de dedicar-se a Toms Becket i Esteve. Es podria
pensar, tal vegada, que larquebisbat de Canterbury
volia divulgar i defensar la iniciativa, sotmesa a la
decisi ltima del papa, a travs daquesta srie de
mitres. Lassociaci entre el protomrtir Esteve i
el darrer mrtir Toms Becket resta fora de dubte i
cal tenir-la present a lhora de la lectura i interpretaci del conjunt de Terrassa.
Hem anat resseguint fins aqu les variants
iconogrfiques, que puntualment hem comparat
amb les escenes de les pintures de Terrassa, dins
unes cronologies que en cap cas superaven els
primers decennis del segle XIII. En elles hi hem
trobat, tot i que separadament en la majoria
docasions, tots i cadascun dels detalls observables
a Terrassa, per la qual cosa creiem possible mantenir
la dataci tradicional proposada des darguments
comparatius formals, a final del segle XII o, encara
millor, a comenament del XIII. A Terrassa sordena
un programa a partir de models iconogrfics
segurament parcials i del coneixement precs dels
esdeveniments a lentorn del martiri de Becket, i
no noms a partir de la famosa carta de Salisbury
que devia ser, indubtablement, prou coneguda. A
la zona inferior, les dues escenes amb la mort i
lenterrament i pujada als cels de lnima de Becket
no presenten especials dificultats de filiaci, amb
totes les peculiaritats que ja hem anat indicant:
labsncia de laltar i la vestimenta peculiar dels
botxins. Podem pensar que per a lescena de
lenterrament, tot i que s ben freqent en els cicles
beckians, es varen utilitzar models diversos, perqu
era una iconografia ben habitual en altres cicles, de
la vida de Crist o daltres sants, com ara sant Mart,
ben conegudes pels artesans que treballaven a
Catalunya durant el segle XII. s, doncs, exclusivament lepisodi del martiri el que resultaria nou
dins dels repertoris habituals. El ms rellevant,
segons el nostre parer, s lesfor per compondre
en lespai rectangular incurvat a disposici, el tema
del martiri al centre, exactament sota la figura de
Crist. Per a aconseguir-ho, es limita el nombre de
botxins i sordenen en grups binaris: Becket-botx
i Grim-botx. Becket resta, unit al seu protector
53
52. Sobre les ampullae trobades a

Ldse, Sucia: M. R YDBECK ,
Thomas Becket ampullae, Fornvannen, 1964, p. 236-248. De
Noruega, Heidel, prov tamb
una caixa reliquiari dels voltants
de 1250 que exposa de manera
prcticament idntica els detalls
que hem observat en la pica
baptismal de Link. A Sucia
localitzem, ja en una data posterior, segurament de comenament
del segle XIV, un conjunt monumental que mostra el cicle ms
ampli, entre els conservats,
dedicat a Becket: el de lesglsia
de Bjrsters, prop de la catedral
de Linkping amb un mnim de
trenta escenes de la seva vida.
Precisament la dicesi de Linkping feia donacions a la tomba
de Becket des de 1200. Sha
suggerit que el primerenc culte a
Sucia de Becket possiblement
don lloc a versions particulars de
la Vita, pel que es dedueix dels
detalls iconogrfics daquest
conjunt, A. LINDBLOM, Bjrsters
Malningarna/ The legends of St.
Thomas Becket and of the Holy
Cross painted in a Swedish
Church, Estocolm, 1953.
53. A. GEIJER , Engelske broderier av romansk typ, Nordenfieldske Kunsin-dustrimuseum
Arbok, 1956, p. 43-69. Segons
tradicions difcilment comprovables, la mitra de Sens sassocia a
un conjunt de teixits del propi
Becket que sn ms tardans
(English Romanesque, p. 357,
cat. nm. 492) i la de Seligenthal
seria donada per la duquessa
Ludmilla (1170-1240).
54. Noms J. AINAUD, El Arte Romnico. Catleg de lexposici. Barcelona-Santiago de Compostella,
1961, p. 301, esmenta la part posterior malmesa que no hem pogut
comprovar personalment.
Sobre la mitra de Tarragona, vegeu
Catalunya romnica, vol. XXI, p.
174, Millenum. Histria i Art de
lEsglsia Catalana, Barcelona, 1989,
p. 224 i 225, i Pallium, 1992, p. 83.
54
55. Cito a partir de ledici de la

Vita dI. BIFFI, op. cit., p. 196 i s.
56. Actualment s una placa, conservada al Museu de Cleveland,
Ohio, per formava part duna arqueta completa. s reproduda per
R. FOREVILLE, La diffusion, fig. 18.
57. Els esquemes simtrics de
coronaci a partir dels models romano-bizantins sn analitzats per
G. CAMES, Byzance et la peinture
romane de Germanie, Pars, 1966,
p. 63 i s., i exemples a les figures
23 i 24. En comenta exemples a la
illustraci de manuscrits anglesos
C.R. DODWELL, The Canterbury
School of Illumination, 10661200, Cambridge University
Press, 1954, p. 86-87 i pl. 57.
Grim, al bell mig de lhemicicle i cal notar que el

color de la seva indumentria episcopal s exactament oposat al que vesteix Crist que presideix el
quart desfera. Shagu dincorporar una tercera escena, o primera seguint lordre lgic, que hem
qualificat descarn amb tota intenci. Es coneix per
les narracions dels bigrafs de Becket que abans
dels cops mortals parl amb els nobles que li
anunciaven les seves intencions. La traducci
daquest moment com a escarn no es troba a la
iconografia beckiana antiga. En canvi s fora com
en representacions de la Passio daltres sants, com
ara la de sant Esteve. Els botxins, sumptuosament
abillats, es figuren amb les seves armes, amenaants
i gesticulant agressivament, fins i tot amb el rostre
representat de perfil, seguint una convenci ben
coneguda per a figures negatives. El model ms habitual per a una escena descarn s, per, la de la
Passi de Crist. Crist, sol o amb algun dels seus
companys rep, amb dignitat, els insults, de la
mateixa manera que Becket i Grim es mantenen
tamb units i forts davant les amenaces. El sacrifici
dels testimonis de Crist, dels mrtirs, en la ms estricta etimologia, era habitualment llegit en relaci
amb la Passi del Fill de Du. El cas de Becket no
s una excepci. Ben al contrari, alguns dels seus
bigrafs desenvolupen aquesta comparaci, com
ara Benet de Peterborough i Herbert de Bosham.
Salisbury, en la seva Vita, ja introdueix el tema quan
compara l'escarn del qual va ser objecte abans del
seu exili amb la cridria dels jueus contra Crist:
Crucifiqueu-lo!
s, per a la coneguda carta del mateix autor
on sinsisteix de manera clara i precisa. El captol
23, en efecte, s un recorregut comparatiu amb la
passi de Crist. Crist es va poder defensar en un
judici i Becket no en va tenir locasi; Crist va morir
fora de la ciutat en mans de gentils que no coneixien
Du i amb lautoritat del poder pblic i trat per
un seu deixeble. Toms mor dins de la ciutat, en
lesglsia consagrada a Du i en dies consagrats al
Nadal del Senyor. Els botxins de Becket no foren
els gentils i un deixeble trador, sin homes que
formaven part de la llei de Du. Les darreres
paraules de Becket recorden tamb, segons
Salisbury, les de Crist: Verba eius nonne Christum
exprimere videntur in passione dicentem. Si me
quaeritis, sinite hos abire?. Els botxins de Becket
(cp. 25) van ser ms ferotges que els que varen crucificar Crist, car aquests no li van trencar els ossos.
Desprs de matar-lo van anar al palau episcopal i
el van saquejar, de la mateixa manera que els
guardies es van repartir els vestits de Crist (26)55.
Els reliquiaris de Llemotges situen el martiri
habitualment presidit per Crist, com hem vist
tamb als vitralls de Sens, amb la qual cosa posen
de relleu sobretot lacceptaci del sacrifici. En un
cas, per, el front de larqueta56 es divideix en dues
parts: a lesquerra hi trobem la Crucifixi de Crist
Milagros Gurdia
i a la dreta el martiri de Becket. s una prova clara

que lassimilaci amb Crist, potser a travs de
Salisbury, era coneguda. A Spoleto, per, en tenim
la demostraci ms evident i tamb des daquest punt
de vista, no noms en els detalls iconogrfics, de la
utilitzaci de models i lectures comuns amb Terrassa.
La interpretaci de les imatges que presideixen
les escenes comentades al quart desfera de labsis
ha suscitat poca atenci, tot i que en els primers
estudis shavien suggerit algunes lectures que em
sembla interessant recuperar i aprofundir-hi. La
identitat de les figures que se situen a banda i banda de Crist sha estudiat independentment de lacci representada. En efecte, segons el nostre parer,
i a partir de lanlisi de les primeres fotografies i
reproduccions de les pintures, abans de la
restauraci, els objectes que Crist disposa sobre els
seus caps sn llibres oberts i no pas mitres ni corones, com sha dit en algunes ocasions. Els dos
personatges, abillats com a bisbe i diaca
respectivament, no porten nimbe, la qual cosa, en
tot cas, s una peculiaritat compartida. No tenim
dubtes sobre la identificaci del primer com a
Toms Becket, per s respecte del fet que pogus
sser Grim el diaca que li fa pendant, per raons que
penso que sn bvies. El protagonisme de Grim
en el martiri no justificaria mai la seva presncia a
lesquerra de Crist en igualtat de jerarquia que el
mateix Becket, ja canonitzat. La hiptesi, suggerida
ja per Borenius, per mai recollida, que podria ser
Esteve, em sembla la ms pertinent. Alguns dels
arguments que podem adduir ja han estat esmentats
en les lnies precedents. Al marge del projecte de
Baldwin de traslladar el cos de Becket a una capella
compartida amb Esteve a lesglsia de Hackington
i la possibilitat que des de larquebisbat de Canterbury sen fes propaganda a travs de les mitres,
pensem que sn les raons que suportaven aquesta
decisi les que resulten rellevants. En efecte,
lassociaci de Becket, lltim dels mrtirs de
lEsglsia, i el protomrtir Esteve no podia ser ms
oportuna per posar de relleu la vlua i la
importncia del primer. Potser no cal recordar que
el propi Becket esment, segons que es recull a les
seves biografies, Esteve com a premonici del que
li havia de succeir ja abans de marxar a lexili.
Resta, per, per explicar lacci de Crist que
amb els braos en alt corona amb llibres els dos
sants. No creiem necessari aportar-hi parallels, que
serien nombrosos, per la composici simtrica de
Crist coronant sants o emperadors, perqu en
lessencial es vincula amb un model dorigen antic
fora generalitzat57. De la mateixa manera, els set
canelobres, freqents en les visions apocalptiques,
no serien ms que un detall propi del model de
representaci de Crist en majestat que shauria
mantingut sense ms, per error. Els llibres oberts
sobre eclesistics i la posici de les mans avanades
amb els braos flexionats, aix com lactitud gene-
ral ens remeten, per, de manera immediata, a les

cerimnies dordenaci. En la no gaire llarga srie
de representacions conservada, loficiant s sempre
un membre de jerarquia superior, com ara un nombre plural de bisbes, el papa o un sant bisbe, per
mai Crist. En els cicles de les Vitae de Sants elaborades durant els segles XI i XII, lordenaci era
una de les escenes rellevants, quan era pertinent. A
la Vita de Becket, com veiem al vitrall de Sens, no
s una excepci, tot i la rapidesa amb qu pass els
diferents ordes per ser nomenat finalment arquebisbe. Iconogrficament, per, es resolen de
forma diferent a Terrassa58. Lesquema no s mai
simtric, ja que es tracta de lordenaci dun sol
bisbe. En lordenaci de diaques de vegades s que
hi veiem una composici semblant a Terrassa, encara que en difereixen els detalls del ritual, perqu
no sn mai coronats amb llibres59.
La representaci de les ordenacions no era
freqent, perqu els libelli que contenien aquestes
normes eren usats separadament i no eren objectes
de luxe. Noms a partir de la seva collecci en
compilacions importants, com ara al sacramentari
i ms tard el pontifical, podien rebre una certa
atenci per part dels que organitzaven la recensi.
El ms antic i important s el Sacramentari de
Raganaldus, del segle IX60, on es resumeix la traditio
instrumentorum, s a dir, que cada retrat dels
clergues dels ordes inferior i superior, apareix
portant els atributs del crrec amb els quals eren
ordenats. En aquest i altres exemples prxims,
veiem que el diaca havia daproximar-se al bisbe
amb lorarium o estola a la m. Al Sacramentari
dIvrea (figura 16) trobem la ms antiga imatge de
lordenaci dels bisbes segons el ritus que sembla
reproduir-se a Terrassa. Alguns altres exemples
prxims sesglaonen entre els segles X i XII61, per la
qual cosa es demostra una continutat de la frmula. En ells, lordenant, inclinat, amb les mans
avanades, t el llibre obert sobre lespatlla i, a Ivrea,
un diaca sost tamb un llibre obert on loficiant
llegeix els detalls del ritus que cal seguir. Aquest,
per, no s el que es descriu en el mateix Sacramentari, en el cas dIvrea, sin que illustra un antic
ritual conegut a travs dels Statuta ecclesiae antiqua
confegits, amb aportacions gallicanes, al segle V.
El detall del llibre obert, que tamb trobem en
exemples bizantins com ara al manuscrit de Gregori
Nazianz (Pars, Bibliothque Nationale, grec. 510,
foli 452r), corresponia a lordenaci realitzada pel
papa dacord amb els ritus de lesglsia de Roma.
Quan lordenaci era feta per un bisbe, el llibre es
collocava tancat entre les espatlles. En els
manuscrits ms antics on es representen les escenes
dordenaci, sha volgut entendre que eren una
traducci de la prctica habitual ms que no pas la
reiteraci de models fixats62. En les dates avanades
en qu hem de datar les pintures de Terrassa hem
de pensar, per, en lexistncia de models ja
Figura 16.
Sacramentari dIvrea. Ivrea. Bibl. Municipale, ms. 8, foli 1v: escena de lordenaci dun bisbe.
58. Els recull i els comenta ABOUAL-HAJ, op. cit., p. 37-40).

59. En les cerimnies dordenaci
freqents als rotlles dExultet no
hi trobem parallels significatius,
excepte en un cas, en el qual el
bisbe se situa entre dos diaques:
al que est a la seva dreta li entrega el rotlle dExultet, mentre
laltre resta dempeus amb el
cdex a la m (Roma, Biblioteca
Casanatense, Cas. 724, BI 13), 3,
Exultet. Rotoli liturgici del medioevo meridionale, catleg de
lexposici, Roma, 1994, fig. p. 325.
60. Sobre aquest sacramentari:
R.E. REYNOLDS, The Portrait of
the Ecclesiastical officers in the
Raganaldus Sacramentary and its
liturgico-canonical significance,
Speculum, 1971, p. 432-442.
61. Coneixem lescena en el
manuscrit amb la vida de sant
A m a n d , Va l e n c i e n n e s ,
Bibliothque Municipale, ms.
502, entre 1066-1107 (ABOU-ELHAJ, op. cit. fig. 146), al reliquiari
amb esmalts de sant Heribert, a
Deutz, ca. 1160, (ibdem, fig. 32)

i al manuscrit de la vida de sant
Airy, Verdn, Bibl. Municipale,
ms. 8, foli 1v (W. CAHN, op. cit.,
fig. 341, cat. 139, p. 167-168), per
el ms antic s al Sacramentari del
bisbe Warmund dIvrea, de final
del segle X, on el llibre s obert
(Ivrea, Biblioteca capitolare, ms.
31 LXXXVI, foli 8, a L. MAGNANI, Le miniature del Sacramentario dIvrea e di altri codici
Warmondiani, Ciutat del Vatic,
1934. reimprs a Ivrea, 1990, p.
124, 138.
62. R.E. R EYNOLDS, Image and
Text: The Liturgy of Clerical
Ordination in Early Medieval
Art, Gesta, 1983, p. 27-38,
esp. p. 34.
55
56
63. A final del segle IV, a Sria, el

compilador de les constitucions
apostliques introdueix en el text
de la Traditio apostolica un
passatge que es refereix a la funci
del diaca de collocar un evangeliari sobre el cap del que s ordenat. A Roma, per, la tradici s
prpia i no ve dOrient, segons
es pot determinar de la redacci
dels Statuta ecclesiae antiqua. Els
Statuta, redactats a Roma, per
amb elements de la litrgia
gallicana, fa explcit que eren dos
bisbes els que ordenaven el bisbe,
mentre que a Roma es mantenia
la prerrogativa que fos el papa.
Segons lordo XXXV rom:
ponit archidiaconus quattuor
evangelia super cervicem eius et
inter scapulas clausum. Si era el
papa qui consagrava, llavors el
llibre estava obert: nam quando
apostolicus consecratur, aperta
ponuntur evangelia super eum.
Sobre aquesta qesti i els textos
aportats, M. ANDRIEU, Les Ordines Romani du Haut Moyen Age,
Lovaina, 1956, vols. III i IV; K.
RICHTER, Die Ordination des Bischofs von Rom. Eine Untersuchung zur Weiheliturgie, Mnster
Westfalen, 1976. En comenta
alguns aspectes, en relaci amb les
illustracions de manuscrits, R.E.
REYNOLDS, Image and Text, op.
cit., passim.
64. En demostren linters el
conjunt dinscripcions recollides a:
Corpus des inscriptions de la
France mdivale. Pars, 1979- ,
(ed. R. FAVREAU; J. MICHAUD, sota
la direcci dE.R. LABANDE). Sobre la tradici dels tituli en el mn
anglosax, s interessant lestudi
dE.C. TEEVIOTDALE, Latin Verse Inscriptions in Anglo-Saxon
Art, Gesta, 1996, p. 99-110.
65. Transcrivim a continuaci les
propostes ms rellevants:
Puig i Cadafalch (1915-1920):
Lnia superior: () THOMAS
BO() PL() NVS SANCTA
PLUS VALET ARTE SUA
Lnia inferior: (THO)M(AS)
PRO XRO SPOLIARI NO(N)
DUBITAVIT VIVIT CUM
(CHRISTO)
(THO)MAS
QUEM SEMPER AMAVIT
Soler i Palet (1918):
Lnia inferior: MORI NON
DUBITAVIT VIVIT CUM()
(THO)MAS QUEM SEMPER
AMAVIT
J. Gudiol (1917):
Lnia superior: V()EGO()VLES() THOMAS BON()
NYS SCA PLUS VALET ARTE
SVA
Lnia inferior: MORI NON
DUBITAVIT VIVIT CUM()
MAS QUEM SEMPER AMAVIT
(encara llegeix a la lnia sota el
quart desfera: GOTVIHOS).
J. Gudiol (1927):
Lnia superior: THOMAS
BON()NVS SANCTA PLUS
VALET ARTE SVA
Lnia inferior: ()M() PRO
XRO() SPOLIARI NON
DVVITAVIT ()VIVIT CVM
() MAS QUEM SEMPER
AMAVIT
estereotipats, tot i que resta pendent lanlisi de la

presncia daquests ritus en lEsglsia occidental a
partir dels textos, per tamb de les imatges que
els illustren 63. No podem deixar de constatar
linters, tamb pel que fa a aquest aspecte, del conjunt
de Terrassa, tot i que sembla una traducci forada
per trobar una composici simtrica centrada en la
figura de Crist i amb ordenacions dun bisbe i dun
diaca, evidentment diverses.
Laccent de tot el programa en la figura de
Toms Becket ens obliga a plantejar la possibilitat
que la cerimnia dordenaci, realitzada per Crist
(!), tingui una estreta relaci amb la categoria
arquebisbal del mrtir. Precisament la causa ltima del martiri era la defensa de lEsglsia enfront
del poder temporal, i totes les fonts contempornies
accentuen el sacrilegi que supos lassassinat dun
ministre de Du a linterior del santuari. Salisbury
arriba a fer mfasi en la importncia del sacrifici de
Becket, que, a diferncia daltres mrtirs, a ms de la
seva vida havia dedicat tots els seus esforos en la
conducci dels afers de lEsglsia com a doctor i pastor.
Becket, com altres alts eclesistics del seu temps,
es representa sempre revestit amb la indumentria
i els atributs propis del seu crrec de manera molt
emftica. En efecte, els pontificalia, atributs de la
dignitat episcopal, commemoraven la dignitat
mateixa de lofici i eran considerats relquia. Cal
recordar que, justament abans del trasllat del cos
de Becket, les niques veritables relquies, a part
de les restes de la corona, eren precisament fragments del seu propi vestit. La seva categoria i
jerarquia eclesistica es mostraria en lacte de rebre
lorde tot oficiant el propi Jesucrist.
Un aspecte negligit en els estudis dedicats a les
pintures que ens ocupen, ha estat la lectura i la
interpretaci de les inscripcions. La importncia de
les inscripcions que acompanyen les imatges cristianes
s, des dels primers tituli, un aspecte ben conegut.
Tot i aix, no sempre els historiadors de lart sabem o
podem apurar les lectures. Aquests textos, quan no
sn merament nominals, esdevenen eines essencials
tot sovint per interpretar el sentit de les escenes,
matisar-lo insinuar-ne la correcta lectura i aclarir les
intencions de qui orden el programa64.
Els primers autors que socuparen de les
pintures de Terrassa van proposar diverses transcripcions que mostren variants de detall en la lnia
ms clara, s a dir, la que es disposa sota les tres
escenes del martiri de Becket. La que ocupava la
lnia superior, sota el quart desfera, ja era perduda
en el moment de la descoberta. Una tercera, encara, es desenvolupava en els espais marcats pels
cortinantges de la part inferior, i noms alguns autors
intenten aproximar-se a la seva lectura, perque la
degradaci era considerable65. La que proposem
parteix de lobservaci del que resta desprs de les
restauracions que varen malmetre part de la zona
central, i de la degradaci soferta pel pas del temps
Milagros Gurdia
i, sobretot, dels dibuixos que va realitzar Vallhonrat

en el moment immediatament posterior a la
descoberta (figura 3), els quals acostumen a tenir un
alt grau de fiabilitat, a ms a ms de les fotografies
de lArxiu Mas publicades per Gudiol (1927):
Lnia superior: (zona illegible) E() ES()
THOMA BO(norum) (zona malmesa important)
NVS S(an)C(t)A PLVS VALET ARTE SUA()
Lnia inferior: (zona illegible per a la qual no
tinc documentaci grfica per que s que era visible a comenament de segle, per la qual cosa utilitzo
les transcripcions publicades): PRO XR(ist)O..
(SPOLI)ARI ()NON DUBITAVIT VIVIT
QVM (zona malmesa important que coincideix
amb lanterior) (Tho)MAS QUE(m) SEMP(er)
AMAVIT.
La comparaci amb daltres inscripcions que
acompanyen les representacions de Becket ens pot
aportar alguna llum sobre la correcta interpretaci
i lorigen del text. En una de les ampullae que hem
comentat ms amunt, procedent de la capella de
sant Toms a Canterbury shi llegeix part duna
inscripci: optimus egrorum medicus fit Thoma
bonorum, que ens permet completar el Thoma
bo[norum] de la zona central i relacionar-la amb
referncies als miracles operats per Becket, tot i que
al programa de Terrassa no hi ha cap allusi explcita66. Possiblement aquestes ampullae no noms
reflectien la iconografia de Becket al seu santuari
de Canterbury, sin tamb les inscripcions que les
comentaven. Com ja hem indicat, als vitralls de la
capella de la Trinitat de Canterbury criden latenci
les nombroses inscripcions que acompanyen les
diverses escenes i que han suscitat linters dels estudiosos. De la seva primera anlisi es dedueix la
utilitzaci del text de dues recopilacions dels
miracles, obra dels monjos Guillem i Benet (de
Peterborough)67. Les inscripcions, per, en molts
casos sn poemes compostos expressament, la
majoria per Benet de Peterborough, i no la simple
descripci dels fets. Sabem que molts autors
escriviren poemes en relaci amb els seus miracles
i en ells el carcter cientfic de les curacions de
Becket s accentuat, i que shi utilitza sovint el
terme medicus. Eren, per tant, veritables tituli, en
un moment en qu aquest gnere ja no era gaire
habitual. Als vitralls de les catedrals franceses
relacionats amb els de Canterbury, excepte potser
el de Sens, no hi apareixen les inscripcions.
Tot i que menys estudiat, tamb la mort, el
martiri, les seves motivacions, varen ser glossades
en hex-metres, dels quals en tenim coneixement
tard, per que devien ser tamb primerencs i
possiblement originats a Christ Church. Un
testimoni interessant laporten les inscripcions
dels segells dels bisbes de Canterbury, els
successors de Becket. En un hi llegeixo:
EST HUIC VITA MORI PRO QUA QUM

VIXIT AMORI MORS ERAT ET MEMORI
PER MORTEM VIVIT HONORI+
Tot i que no coincideixen, sens dubte pot recordar
les inscripcions de la primera lnia de Terrassa.
Borenius suggeria, precisament referint-se a
Terrassa, que la frase podria ser el final dun
hexmetre i, tal vegada, remetre als versets dun
ofici de sant Toms, i comentava com a parallel la
segona antfona del segon nocturn de matines de
la festa de translaci de sant Toms, instituda el
1220: Thomas coram Domino/ Vixit in timore/
Ideo cum Domino/regnat cum decore68.
s una via destudi en la qual cal aprofundir,
tot i les seves dificultats, ja que podria contribuir a
datar amb precisi les pintures, o a establir un
terminus post quem, coincident amb el moment de
la composici del poema. La seva mateixa utilitzaci a Terrassa ens confirma que els models
utilitzats no podien ser simples, com ara les
arquetes de Llemotges, sin que es coneixien obres
que sacompanyaven dinscripcions, o b que
aquestes composicions eren transmeses per via
nicament textual i afegides, tal vegada de manera
forada, en un programa confegit amb altres
intencions. Cal pensar en la possibilitat que el conjunt, que no representa cap escena de miracles, hi
alluds precisament a travs duna de les inscripcions. En efecte, mentre que la segona lnia
sembla suggerir la mort, el seu sacrifici, tot i que
no naventurem una traducci concreta, la primera, noms amb Thoma bonorum, fa allusi a les
seves capacitats miraculoses post mortem.
La darrera, i no pas menys rellevant, qesti
que cal plantejar s el motiu que men a la realitzaci del conjunt pictric que ens ha ocupat,
vinculat, sens dubte, a la dedicaci dun altar i a
larribada de relquies del nou sant a Terrassa. De
lanlisi dels arxius terrassencs no sha pogut arribar a esbrinar cap dada per intentar fer-ne una
aproximaci. No hi consten documents sobre
aquests fets ni notcies que els puguin emmarcar,
tot i que la tasca darxiu sempre admet relectures
que caldr fer, aix com tamb revisar la
documentaci sobre Terrassa a larxiu de la catedral de Barcelona, dicesi a la qual pertanyia. Santa Maria de Terrassa era, des de 1112 una cannica
que depenia de Sant Ruf dAviny69. A final del
segle XII i comenament del XIII la cannica vivia
uns moments des-plendor que justificarien la
realitzaci dalgunes obres a lesglsia, com ara les
pintures que estudiem. No ens consten, per,
relacions amb el priorat de Canterbury ni directament ni indirectament a travs dAviny, per la
qual cosa no podem subscriure la hiptesi suggerida
per alguns autors que fou aquesta la via de coneixement del nou mrtir70.
A Catalunya, les notcies fins ara recollides,

mostren una primerenca adopci del nou sant,
parallela a daltres regions dEuropa i dels regnes
peninsulars. La dedicaci dun altar a la catedral
de Barcelona lany 1186, en temps del bisbe Bernat
de Berga (1172-1189)71, s una de les ms rellevants.
Laltar era situat sobre la galilea de la catedral
romnica, i la documentaci de larxiu confirma
que va rebre un benefici confirmat pel papa Calixt
III el 23 de maig de 1188, obtingut a travs del
canonge Pere de Ripollet, impulsor de la iniciativa. Consten tamb les concessions de bns els anys
1189, 1190, 1191, 1192 i 1195 72. No podem descartar la possibilitat, per tant, que fos aquest lorigen
o el punt de partida del culte que arribaria anys
desprs a Terrassa, tal vegada de la m dun canonge, dels que habitualment es retiraven a monestirs o a canniques al final de la seva vida.
En altres regnes occidentals sabem que la
promoci del culte coincideix amb la presncia de
les filles del rei Enric II. No s aquest el cas del
comtat de Barcelona. El comte catal Ramon
Berenguer IV, per, s que havia mantingut intenses
relacions amb Enric II en funci dels seus interessos
comuns contra el comte de Tolosa, i fins i tot shavia
pensat en algun enlla matrimonial que no sarrib
a realitzar. No s irrellevant que en el seu testament
(1162) el comte deixs tots els seus fills, tamb
lgicament el futur rei comte Alfons, sota la tutela
del monarca angls73. Alfons I, II dArag, es cas
el 1174 amb Sana de Castella i, per esposori, li
transfer precisament el castell palau de Terrassa
(1173), molt vinculat a la casa comtal de Barcelona
de temps. Les relacions intenses que es manifesten
b en el terreny artstic amb Anglaterra i Siclia, i
naturalment amb Castella podrien contribuir al
coneixement i a la introducci del culte a Becket i,
no cal descartar-ho, amb larribada de reliquiaris o
manuscrits illustrats que traslladessin la
iconografia beckiana en aquests moments de primera expansi del culte74. Al testament dAlfons el
66. A lestudi de M. RYDBECK, op.

cit., on estableix comparacions
amb una del Museu Guildhall de
Londres, que conserva la
inscripci completa.
68. BORENIUS, op. cit., p. 49, n. 1.
format el futur sant Oleguer, que

seria abat de la casa mare dAviny, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona. s una prova
clara de la forta vinculaci amb la
Provena i el Llenguadoc en
aquests moments, en relaci amb
els interessos de la casa comtal de
Barcelona, Besal i Urgell.
69. El priorat que depenia de

lorde de Sant Ruf dAviny
creat a Sant Adri de Bess el
1090 es trasllad el 1112 a Santa
Maria de Terrassa. El document
fundacional del monestir de Santa Maria es data el 18 doctubre
de 1113 (text i traducci a
Catalunya Romnica, XVIII.
Valls Occidental i Valls Oriental, Barcelona, 1991 p. 232-233).
Precisament a Sant Adri shavia
70. A Catalunya Romnica, op.

cit., p. 234, se suggereix que, com
que Becket havia estat canonge
agustini, possiblement era
aquest el motiu pel qual se li
arrib a dedicar labsidiola, per
no en podem constatar una
difusi a travs daquesta via. De
fet, Becket era, com a arquebisbe
de Canterbury, labat del monestir benedict de Christ Church
de Canterbury. Caldra, en tot
67. M.H. CAVINESS, op. cit.., passim.
57
cas, analitzar si hi va haver una

especfica difusi a travs de les
canniques de sant Ruf. Sabem
que varen tenir un important
paper en el trfic artstic mediterrani i cap als sants llocs, com
recorda M.M. GAUTHIER, LEpoque Romane. Emaux Mridionaus. Catalogue international de loeuvre de Limoges, Pars, 1987, p. 226-227 en relaci
amb les cobertes del missal de
sant Ruf de la catedral de
Tortosa.
71. J. B AUCELLS a Catalunya
Romnica. XX. El Barcelons.
El Baix Llobregat. El Maresme,
Barcelona, 1992, p. 52, una notcia
que ha estat recollida per tots els
estudiosos del conjunt. El primer
s J. VILLANUEVA, Viaje literario
por las iglesias de Espaa, Madrid,
1851, vol. XVII, p. 199. Libri
Antiquitatum, I, fol. 350, d. 999
del 29 de desembre de 1186.
72. P. MAS , Rbrica dels Libri
Antiquitatum de la Seu de Barcelona, Barcelona, 1914, vol. IX,
1 part, nm. 2174, 2188, 2214,
2219, 2220, 2222, 2250.
73. Prsper de BOFARULL, Los condes de Barcelona vindicados, Barcelona, 1836, vol. II, p. 208): Dimisit
omnem suum honorem, ac filios, in
bajulia tuicione, defensione domini
Enrici Regis Anglie.
74. Donya Sana va ser la fundadora del monestir de Sixena, el cas
ms clar de bizantinisme angls
dArag, i la seva filla Dulcia va
ser religiosa del monestir al qual
es retir la mateixa Sana en quedar vdua, i all fou enterrada el
1208. Sobre les relacions entre
Castella i Arag amb el rerefons
artstic del bizantinisme a travs
de Siclia i Anglaterra, vegeu els
treballs recents de D. O CN
ALONSO, El Renacimiento bizantinizante de la segunda mitad
del siglo XII y la escultura monumental en Espaa, Viajes y Viajeros en la Espaa Medieval. Actas del V Curso de Cultura Medieval. Aguilar de Campoo,
Palencia, 1993, Madrid, 1997, p.
265-290; dem. El papel artstico, op. cit., on comenta el parallel del monestir de Huelgas
fundat per Leonor de Castella i
el de Sixena per Sana. La filla
dAlfons dArag i Sana,
Constana, es va casar amb
Frederic II de Siclia. Sobre
lentrada de lart angls a Castella,
tamb J. YARZA en lestudi de la
miniatura: J. YARZA, La miniatura en Galicia, Len y Castilla
en tiempos de Maestro Mateo,
O Portico da Gloria e a arte do
seu tempo, Santiago, 1991, p. 319340 i dem, La miniatura romnica en Espaa. Estado de la
cuestin, Anuario del Departamento de Historia y Teora del
Arte, UAM. vol. II, 1990, p. 9-25;
S. HERRERO, Cdices miniados en
el Real Monasterio de las Huelgas, Madrid-Barcelona, 1988.
58
75. Prsper de BOFARULL, op. cit.,

vol. II, p. 221: Sancto Thome de
Cantuaria unum calicem et
turibulum de octo marchis argenti
et pixidem de una marcha.
76. A Catalunya Romnica,
Valls Occidental, op. cit., p. 316.
77. VILLANUEVA, op. cit., XV, p. 39,
esmenta les relquies de Becket a
Sant Pere de Rodes que es
pogueren salvar de lespoliaci
del general Noailles. Eren una
capa pluvial tejida en oro notoriamente del siglo XII por su hechura con el triangulito de capilla cosido en lo alto de ella. Dcese
haber sido de Santo Tomas
Cantuariense. En lapndix VIII
es fa una relaci de les relquies, a
partir dun cartell del segle XV on
sanunciava el jubileu de sant Pere
de Rodes, que va ser instituit per
Urb II el 1088. Recordem que
les principals relquies de Becket
eren precisament fragments dels
seus vestits, com ara els de Sens.
78. Mn. Pere PUJOL I TUBAU, El
Breviari de Cuix, Butllet de la
Biblioteca de Catalunya, 19201922, p. 329-340. s A. MUND a
La cultura artstica escrita,
Catalunya Romnica, vol. I,
p.139 qui rectifica la dataci de
mitjan segle XIII proposada per
Mn. Pujol. Una confusi amb el
text de Passionari mena Mund
(n. 47, p.158) a dir que la
inscripci encara llegible a les
pintures de Terrassa diu:
Thomas IIII k. ianuari.
Aquesta confusi apareix tamb
arran de la lectura de Mund, al
darrer estudi que s'ocupa del
conjunt, apareguda quan aquest
article era ja en premsa: A.
ORRIOLS I ALSINA, Hagiographie
et art roman en Catalogne, Les
Cahiers de Saint Michel de Cuxa,
(1997), 1998, p.121-141, esp. 127130
Cast (1194) consta un llegat a la capella de Becket a

Canterbury, de la mateixa quantia que el de Sant
Jaume de Compostella, una altra prova que el culte
a Becket era introdut a Catalunya al ms alt nivell,
abans del moment de ms intensa difusi popular
motivada per la fama dels seus miracles, arran del
trasllat del 122075.
Els altres testimonis sn incerts o ja ms tardans.
Entre els primers la dedicaci de lermita de Sant
Toms del Prat de Dalt, a la mateixa comarca del
Valls, sembla que ja esmentada el 119076. No sabem,
tampoc, en quin moment arribarien les suposades
relquies del sant al monestir de Sant Pere de Rodes,
tot i que podien ser elements antics de teixits de
procedncia anglesa77. Al Passionari de Cuix, de final del segle XII segons la transcripci parcial que en
conservem, es recull el cicle litrgic que sinicia amb
la festivitat del protomrtir i sn especialment
destacats els mrtirs i sants de culte durant el segle
XII, entre ells Toms Becket, lltim que shi degu
incorporar. Desprs de la festivitat de Sant Esteve,
Milagros Gurdia
dels sants Joan Apstol i evangelista, i dels sants

Innocents, el 29 de desembre es llegia la Passio de
Becket: Passio sancti Thome episcopi et martiris
qui passus est Cantuariensem Urbem IIII Kalendas
januarii (i el monjo comena la transcripci, com
en els altres, sense acabar, del que diu el manuscrit):
Quoniam multi sermones prolixitatem et obscuritatem aborrent, ideo succinta et brevi oratione
perstingatur de martyrio Thome sanctissime Cantua riensis archiepiscopi []78.
La lectura, dins el cicle de Nadal, tres dies
desprs de la festivitat de sant Esteve, de la seva
Passio, a partir, com en altres regions dEuropa,
de la carta i Vita de Salisbury, contriburen a
difondre i alhora a escenificar el terrible drama
succet a linterior de la catedral de Canterbury i
que a Terrassa devia tenir especial rellevncia per
la possibilitat de contemplar-lo en les pintures i
alhora llegir en les inscripcions alguns dels
poemes que li dedicaren els ms fidels dels seus
companys.

Sant Tomàs Becket I El Programa Iconogràfic de Les Pintures Murals de Santa Maria de Terrassa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sant Tomàs Becket I El Programa Iconogràfic de Les Pintures Murals de Santa Maria de Terrassa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

Sant Toms Becket i el programa

Sant Thomas Becket and the iconographic program

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

l dia 16 de febrer de 1194, de bon mat,

bsiques que recollirem i sobretot perqu

*Aquest estudi sha realitzat en el

1. M. COLL i ALENTORN, Aperu

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

Primitius., I. Els Pintors: La Pintura mural, Barcelona, 1927, p.

observen entre els dos conjunts.

Toms Becket, per que probablement es tracta de lassassinat

La nostra intenci s la de recuperar un fil

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

ples lnies paralleles, les gotes de sang o el propi

8. Les principals i primeres Vitae

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

14. Els reculls primers dels seus

17. Van ser Reginald Fitzurse,

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

seu cruciferari, que era Enric dAuxerre, per que

18. De fet, sempre s un element

Christo, coram altari, inter

23. W. C AHN , Romanesque

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

No podem deduir, de les obres conservades, que

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

25. s larqueta de Sens que

clarament configurats en els primers exemples

La producci de reliquiaris i la iconografia que

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

elaborada a la mateixa ciutat per encrrec dun

iconografia daltres mrtirs, com ara sant Esteve.

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

31. R. FOREVILLE, La diffusion,

pinacles, o en altres posicions, tot sovint tamb

en els ambients anglesos i, de manera particular, en

intenci de substituir-lo en el crrec i alguns autors

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

lligams es van fer ms intensos precisament arran

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

els que ordenaren el programa de Terrassa per

40. Cartulari de Notre-Dame de

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

dEnric II es casava amb el monarca sicili, amb la

43. Les referncies a Romuald de

Leonor de Castilla y Sancha

46. O. D EMUS , La Peinture

Capus et speculum omnium

48. G. BENAZZI , La croce di

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

la iconografia de Becket en deriva, tot i que noms

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

monumental dels vitralls de Canterbury, que, en el

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

iconografia no s idntica. En una de les cares shi

52. Sobre les ampullae trobades a

LOCVS AMNVS 4, 1998-1999

55. Cito a partir de ledici de la

Grim, al bell mig de lhemicicle i cal notar que el

i a la dreta el martiri de Becket. s una prova clara

ral ens remeten, per, de manera immediata, a les