ASBESTOS I EFECTES SOBRE

LA SALUT HUMANA

GEOQUMICA
AMBIENTAL

Coll Carrillo, Xavier

Montoya Prez, Camila
CRISTIL. FONT: MONTOYA, C.

NDEX

PGINES

GEOLOGIA DELS ASBESTOS ........................................................................................... 2

TIPUS DASBESTOS ........................................................................................................... 2 4

ESTRUCTURA I PROPIETATS .......................................................................................... 4 6

APLICACIONS, USOS I PRODUCCI ............................................................................... 6 8

EFECTES EN LA SALUT HUMANA ................................................................................. 9 10

PREVENCI I LEGISLACI .............................................................................................. 10 11

LA FBRICA DURALITA DE CERDANYOLA DEL VALLS ..................................... 12 13

CONCLUSIONS ................................................................................................................... 14

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ........................................................................................ 15 16

[1]

GEOLOGIA DELS ASBESTOS.

Asbestos (tamb anomenat amiant) s el terme genric que engloba 6 tipus diferents de
fibres minerals, les quals existeixen en la natura, i sn explotades per lsser hum per a
un s comercial (Virta, 2002). s tracta doncs dun grup especfic de minerals silicatats
hidratats dorigen metamrfic que forma fibres minerals molt fines, resistents i llargues
(de menys de 1 micrmetre de dimetre i entre desenes i centenars de llargada). Ms
comunament sutilitza el terme Asbestos per a la varietat asbestiforme (fibrosa) de
determinats minerals silicatats hidratats que existeixen en la natura (Van Gossen, 2007).
A ms de resistir altes temperatures aquestes fibres tamb es poden separar i entrellaar
degut a la seva flexibilitat, fet que ha sigut aprofitat per la indstria comercial per a una
gran varietat dusos.
Els ambients de formaci dels asbestos generalment mostren evidncies de que la cisalla
i/o la circulaci de fluids hidrotermals rics en silici han jugat un paper important en la
seva formaci. Existeixen 3 processos diferents que poden donar lloc a la formaci
dasbestos:
-

Metamorfisme de Contacte
Metamorfisme regional
Sistemes magmtics dorigen hidrotermal.

Els tipus de roca i contextos en els quals es troben els asbestos es descriuen a continuaci:
-

Roques ultramfiques metasomatitzades les quals han sigut alterades per

processos de metamorfisme regional o de contacte.
Roques mfiques extrusives i intrusives metamorfitzades sotmeses a cisalla i
posteriorment silicificades.
Roques dolomtiques i calcries dolomtiques que han sigut sotmeses a processos
de metamorfisme de contacte o regional.
Formacions de ferro sotmeses a metamorfisme de contacte.
Intrusions alcalines i carbonatites que han estat sotmeses a processos de
metasomatisme intern a causa de fluids magmtics.

TIPUS DASBESTOS.
Existeixen 2 grans grups dasbestos amb diferents caracterstiques composicionals,
morfolgiques i de resistncia: les serpentines i els asbestos amfiblics. Lnica
caracterstica mineralgica comuna de tots els minerals asbestiformes s que la seva
morfologia o hbit de cristallitzaci (figura 1a) constitueix un agregat de fibres
polifilamentoses (Ross, 2008) el qual es pot disgregar i donar lloc al que sanomena
fibrils, s a dir, unitats de fibres (figura 1b). A ms, tots ells tenen com a components
essencials silici, magnesi i aigua. En la taula 1 es mostren els minerals que formen els
asbestos amb les seves composicions. Dins el grup de les serpentines es troba el Cristil,
mentre que el grup dels asbestos amfiblics inclou la riebeckita (comercialment
[2]

Figura 1.- Morfologia asbestiforme o fibrosa. (a) Agregat de fibres polifilamentoses. (b) Fibrils de disgregats.

coneguda com a crocidolita), la cummintonita-gruenerita (comercialment coneguda com

a amosita), lAntofillita, la Tremolita i lActinolita. La composici qumica de cada tipus
de fibra s complexa i aquestes poden, a ms, consistir en una varietat de metalls traa i
compostos orgnics adquirits pel mineral o durant el processament daquests (Mossman,
1990).

Taula 1.- Tipus dasbestos, grup al que pertanyen, nomenclatura mineral i frmula qumica a partir de Van Gossen, 2007 i
Ross, 2008

Serpentines.
El Cristil (figura 2). Forma fibres que poden
ser extremadament fines, amb dimetres de 25
nanmetres. Es tracta dun silicat de Magnesi
hidratat que es troba en forma de venes en
serpentines,
en
roques
ultramfiques
serpentinitzades i en marbres dolomtics
serpentinitzats. Les fibres de Cristil creixen
dins de fractures a 90 respecte a les parets de
la roca encaixant en formacions massives de
serpentines.
Figura 2.- Cristil (asbest blanc). Font: http://www.chrysotileassociation.com/images/chrys1.jpg

Asbestos amfiblics.
Els amfbols sn un grup de minerals molt com en lescora i amb composicions
qumiques i orgens molt variats. Els 2 asbestos ms importants daquest grup sn
[3]

Figura 3.- (a) Amosita (asbest marr). Font: https://c1.staticflickr.com/7/6192/6087230458_347312b105_z.jpg . (b)

Crocidolita (asbest blau). Font: https://c2.staticflickr.com/4/3481/3226222223_b8d9dd62a3.jpg

lamosita (figura 3a) i la crocidolita (figura 3b). En els dos casos es tracta de silicats
hidratats de ferro i magnesi amb la diferncia que la crocidolita tamb te sodi.
En el cas de la crocidolita les fibres minerals es formen en zones on es produeixen
fenmens de cisalla (donant lloc a slip fibers) o dilataci de les roques (donant lloc a
cross fibres). La seva formaci est doncs lligada a roques que han estat pertorbades
mecnicament. Pel que fa a lamosita, la formaci daquest mineral est lligada a un
procs de metamorfisme dalta temperatura.
ESTRUCTURA I PROPIETATS.
Estructura.
Al tractar-se de silicats lestructura bsica de les fibres dasbestos esta formada per
tetraedres de silici-oxigen. En el cas del cristil els tetraedres formen lmines (Si4O10)-4
(figura 4a), mentre que en el cas dels amfbols aquests formen cadenes dobles (Si 4O11)-6
(figura 4b).

Figura 4.- (a) Estructura laminada del Cristil (anlega a la de les miques). (b) Estructura de cadenes dobles dels amfbols.
(Virta, 2002).

[4]

Cristil
Consta duna capa octadrica de
brucita intercalada entre les lmines de
tetraedres. El fet que les lmines de
tetraedres i les capes de brucita
comparteixin oxgens, que haurien
destar separats per diferents distncies
O-O en cada cas, origina una curvatura
en les lmines que dna lloc a
lestructura tubular del Cristil i
constitueix les fibres daquest (figura
5).

Figura 5.- Estructura microscpica de les fibres de cristil (Virta, 2002).

Amfbols
Constituts per 2 cadenes de tetraedres
aquests no tendeixen a formar fibres
com el cristil. La diferncia ms
important
entre
les
varietats
asbestiformes i els amfbols massius es
que els primers tendeixen a tenir un
major nombre de defectes cristallins.
La generaci damfbols asbestiformes
resulta de nucleaci mltiple i
condicions especfiques de creixement.
En la figura 6 es mostra lestructura
microscpica de les fibres damfbols.
Figura 6.- Estructura microscpica de les fibres damfbol (Virta, 2002).

Propietats.
Les aplicacions industrials dels asbestos depenen, lgicament, de les seves propietats
fisico-qumiques. Les ms importants i les que fan que aquests siguin dinters per a la
indstria sn:
[5]

la morfologia allargada de la fibra.

Lalta resistncia a la tracci i flexibilitat.
Baixa conductivitat trmica i elctrica.
Alta absorci.
Alta estabilitat trmica i mecnica.
Resistncia a cids i bases.

Sobretot sha explotat la seva residncia a temperatures elevades i als cids. Al ser silicats
hidratats el seu comportament en funci de la temperatura est relacionat amb reaccions
de deshidrataci. El carcter fortament endotrmic del procs de deshidrataci daquests,
reala les seves propietats dallament trmic. Aquest fet ha generalitzat ls dasbestos
com a material allant o ignfug.
Cristil: El seu nom es deu a la morfologia arrissada de les seves fibres, les quals sn les
ms flexibles de tots els tipus dasbestos. Es resistent als compostos alcalins i pot suportar
temperatures molt elevades per es suau i flexible propietat que permet fer-ne fils i ser
teixits com el cot. A ms, tamb pot absorbir materials orgnics com ara resines i
polmers.
Crocidolita: Les fibres en forma d'agulla sn el ms resistents de totes les fibres dasbestos
a ms de tenir una alta resistncia als cids. El seu volum s elevat, ms que el Cristil i
lAmosita
Amosita: Les seves fibres presenten una morfologia punxeguda i un carcter aspre. Sn
resistents a la tracci i a les temperatures elevades (ms que el Cristil).
En resum, els asbestos amfiblics tenen ms ferro i resisteixen millor als cids i les altes
Temperatures.
APLICACIONS, USOS I PRODUCCI.
El mn antic de Grcia i Roma ja feia s daquests minerals, va inventar els noms
amiantos i asbestos, i va desenvolupar usos que han arribat fins al present. Els primers
usos daten del 2500 A.C. a Finlndia, on es van explotar les propietats trmiques i de
resistncia de lantofillita, per a reforar estris de fang i cermica. Fins i tot, existeixen
registres on es posa de manifest la utilitzaci dasbestos en algunes batalles, pels Romans,
per a ofegar els enemics.
Tot i aix, el seu s a nivell industrial va nixer a Itlia amb el desenvolupament de txtils
dasbestos a principis del segle XIX. Lenorme demanda mundial dasbestos (actualment
quasi 2 x106 tones per any) sha desenvolupat durant els ltims 120 anys (Ross, 2008),
degut a la gran quantitat daplicacions daquests, especialment la dallant trmic ja citada
anteriorment. La producci mundial dasbestos va assolir un mxim el 1977 amb 4.8
x106 tones x any, i posteriorment, va comenar el decreixement en ls daquests fins a
1.9 x106 tones, assolit lany 2000 (Virta, 2002), degut al descobriment de greus
[6]

problemes de salut associats amb aquests. En la figura 7 es mostra una grfica amb la
producci mundial des de 1920 al 2000 en milions de tones per any dels principals
productors mundials dasbestos.
Com ja sha comentat anteriorment la demanda dasbestos s molt gran degut a la seva
gran quantitat daplicacions. Durant el pic de producci dasbestos es van arribar a
registrar al voltant de 3000 aplicacions o productes diferents daquestes fibres minerals.

Figura 7.- Producci mundial

dasbestos entre el 1920 i el
2000 dels principals pasos
productors. La producci
dasbestos est expressada en
milions de tones per any
(Virta, 2002).

En forma de fibres soltes o compostos que contenen fibres dasbestos, shan utilitzat en
forma daerosol en lindstria de la construcci, com a allant trmic o acstic i per
protecci contra incendis de lacer estructural dels edificis. El ms utilitzat per a aix ha
sigut lAmosita tot i que tamb sha fet amb Cristil i Crocidolita. Les fibres dasbest
tamb sn adequades per a la fabricaci de papers i feltres per a terres i teulades,
canonades... a ms de fer-ne txtils (fils, teles, cintes, cordes...) allants del calor i
lelecrticitat i productes sotmesos a fricci com ara frens o coixinets dembragatge.
Tamb en lindstria de la construcci i de laigua shan explotat la resistncia de les
fibres dasbest per a productes de fibrociment (taulers,tubs,fulls), especialment el Cristil
ja que aquest envelleix millor. De fet, ls dasbestos per a reforar el fibrociment, ha
representat el major en quantitat respecte a tots els altres, per tamb shan utilitzat per a
reforar productes fets amb PVCs, compostos fenlics, polipropil, nylon, etc.
Una altra aplicaci ha sigut la de agent de refor en revestiments, com a sellador o
component en compostos adhesius, sobretot en guarnicions per a frens, juntes i
recobriments de teulats. Fins i tot sha utilitzat per a augmentar lestabilitat dimensional
en rajoles i asfalt de carreteres.
En la taula 2 es mostren es mostra un resum de les utilitzacions dels asbestos per categoria
de producte i procs, mentre que la figura 8 es poden veure varis productes realitzats amb
asbestos.

[7]

A casa nostra i en lmbit de lestat espanyol, destaca ls del cristil des dels anys 40 en
lmbit de la construcci, per a teulats (tpic cobert duralita) i allants en conductes
daigua o dipsits, fins que el 2001 es va prohibir el seu s en la construcci. La majoria
dedificis construts entre el 1965 i el 1964 contenen asbestos. Ms endavant analitzarem
els problemes que va causar la construcci de la fabrica de fibrociment (Uralita) de
Cerdanyola del Valls-Ripollet en la zona del Valls Occidental degut a la contaminaci
per asbestos.

Taula 2.- Usos de les fibres dasbestos per categoria del producte i procs (modificat deVirta, 2002).

Figura 8.- Exemples de productes que contenen asbestos. (a) Sostre de metall laminat (b)Canalons daigua (c) Canonada principal
daigua en un suport de formig (d) Recobriment domstic de terra fet amb vinil (e) Quadre elctric suportat per un tauler amb
asbestos (f) Buata dasbest en els portafusibles de porcellana (g) Refor de catifa fet amb material reciclat que solia contenir
asbestos (h) Motor delevaci amb muntatge de frens (i) Tanca i tapat sense pintar. Font:
http://www.deir.qld.gov.au/asbestos/general/where-found/photogallery.htm

[8]

EFECTES EN LA SALUT HUMANA.

Els asbestos representen un risc en la salut humana ja que com hem explicat anteriorment,
lestructura s fibrosa, donant lloc a minscules (fins a micromtriques) fibres que queden
suspeses a laire i poden ser inhalades, arribant als pulmons. Com ms petites sn
aquestes, el temps de residncia s major, i per tant, la perillositat augmenta. Per tant, els
asbestos tenen un alt risc potencial, que es va agreujant si aquests estan fracturats o
malmesos, i per tant, les fibres es poden desagrupar amb ms facilitat.
El risc per la salut humana augmenta de forma proporcional al nombre de fibres inhalades
i com ms freqent s lexposici. Les malalties que es relacionen amb els asbestos
triguen molt anys en desenvolupar-se: com a mnim triguen 10 anys en manifestar-se.
Shan vist alguns casos, en que no apareixen fins passats uns 50 anys.
Hi ha 3 malalties relacionades amb els asbestos, greus i sovint mortals. Aquestes malalties
sn:
-

La asbestosi:
Malaltia pulmonar crnica que pot conduir a un insuficincia respiratria i que
pot desencadenar en altres, com cncer de pulm.
Lasbestosi crea un teixit cicatricial entre els alvols, anomenat fibrosi intersticial
generalitzada.
No shan trobat altres evidncies que condueixin a que lasbestosi pugui estar
causada per cap altre motiu que no sigui pels asbestos. Aix, es confirma que
aquesta malaltia es desencadena per una llarga exposici, donant lloc a la
inhalaci dun nombre de fibres anmals.

Mesotelioma:
s un tipus de cncer que es dna en les parets externes dels pulmons (pleura), o
b, en el revestiment de la cavitat abdominal (peritoneu).
Els asbestos no sn lnica causa, per, s la ms comuna i important. La
crocidolita s el tipus dasbest ms perjudicial i s el principal causant daquesta
malaltia. Lamosita, el cristil i la tremolita sn altres tipus que, malgrat la seva
incidncia no s tan gran, tamb sn importants pel que fa a la aparici daquesta
malaltia.
s molt rara: en els homes t una incidncia duna persona per cada 100.000
persones, i en les dones, 0,3 per cada 100.000 dones.
Entre fa 20 i 50 anys, el mesotelioma va aparixer; el rang dexposici amb un
risc ms alt de desenvolupar la malaltia s entre els 30 i 35 anys posteriors a la
exposici.
[9]

Com ja hem dit, es relacionen amb el temps dexposici i amb la quantitat de

nombre de fibres inhalades. Sn pocs casos que shagin relacionat el mesotelioma
i pacients amb una exposici laboral baixa.
-

Cncer de pulm
El cncer de pulm s una malaltia que pot estar causa per diversos motius, i no
es possible distingir la causa. s el cncer ms freqent provocat pels asbestos. Es
creu que fumar multiplica fins a 10 vegades el risc de mort per cncer de pulm
quan existeix una exposici dasbestos.

PREVENCI I LEGISLACI.
Ls, la producci, i la comercialitzaci dels asbestos est prohibit des de lany 2002,
per aquesta legislaci no saplica en els materials que ja estaven installats. Aquests
estaran permesos fins al final de la seva vida til o de la seva eliminaci, sempre que
estiguin en bones condicions, ja que aquests sn perillosos si no es troben en bones
condicions i poden alliberar partcules (CSB).
Si hi ha materials que estan fabricats amb aquests minerals shan de fer revisions
peridiques que assegurin que no shagin produt danys o que estiguin desgastats.
Si sha de manipular aquest tipus de material shan de prendre mesures de prevenci i
precauci adequades, i per tant, el ms recomanable s recrrer a empreses
especialitzades.
Per tal de reduir el risc dexposici s necessari evitar la presncia daltres persones al
voltant, segellar lrea de treball i humitejar el material que sha de manipular per reduir
la pols en suspensi. Al finalitzar, sha de netejar la zona de treball amb aigua, i
posteriorment eliminar el material i els draps o altres materials utilitzats deixant-los en
una bossa de plstic. La persona o persones que hagin estat exposades shan de netejar i
dutxar-se i la roba utilitzada saconsella que es llenci.
Els asbestos estan considerats com a residu perills, segons els catleg de residus (CER)
sha de recollir separat dels altres residus, sha dembalar i etiquetar. Per tant, els residus
dasbestos shan de gestionar en abocadors autoritzats que estiguin inclosos en el Registre
de Gestors de Residus de Catalunya.
Actualment la OSHA (Administraci de Seguretat i Salut dels EEUU), classifica els
asbestos en: cristil, amosita, crocidolita, tremolita asbest, antofillita asbest i actinolita
asbest (es fica el sufix asbest per distingir-les de les formes massives). (Gunter, et al
2007).

[10]

Existeix un projecte de llei que proposa incloure en la definici dasbest: cristil, amosita,
crocidolita, tremolita, winchita asbest, richterita asbest, antofillita asbest, actinolita
asbest, i qualsevol mineral abans descrit que hagi estat modificat qumicament, qualsevol
varietat en forma dasbest, tipus o components dels mateixos. Tamb sinclou qualsevol
propietat, com productes que continguin asbestos, o b components, com equips, o b,
bens i immobles, aix com qualsevol altre material que contingui asbestos de forma fsica
o qumica.
En la Uni Europea (UE), la directiva 2003/18/CE del Parlament Europeu i del Consell
Europeu del 27 de mar de 2003 es modifica la directiva 83/477 / CEE, de manera que es
classifiquen sis minerals com a tipus dasbest: actinolita asbest, amosita, antofillita
asbest, cristil, crocidolita, tremolita asbest.
Tot els pasos membres de la UE estan obligat a complir totes els legislacions abans
mencionades, i ajustar-se en aquesta, i si s necessari crear lleis per tal dassegurar i
vigilar el compliment daquesta normativa.
A Espanya, en el reglamento sobre Trabajos con riesgo de amianto, (CSB), aprovat lany
1984, es regularitzen els treballs relacionats amb la fabricaci i manipulaci de productes
que continguin asbestos. Des de lany 2002 es va prohibir la fabricaci dels asbestos,
seguint la normativa Europea abans mencionada.
El Reial Decret 396/2006 del 31 de mar va establir les mesures mnimes de seguretat i
salut aplicables als treballs amb risc dexposici dasbestos. Totes les empreses que
puguin manipular aquest tipus de material estan obligades a inscriures al Registro de
empreses con riesgo por amianto (RERA), que aqu a Catalunya est pels Serveis
Territorials del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Les empreses
tamb han de presentar una planificaci de la feina abans de realitzar qualsevol obra que
impliqui la seva manipulaci. Les obres menors realitzades per particulars o autnoms no
estan obligats a estar inscrites, malgrat el responsable de la obra ha de tenir lautoritzaci
corresponent.
Tot i que cada pas te la seva legislaci, la quantitat dasbestos en laire perms en un lloc
de treball, segons OSHA, no pot superar els 0,2 fibres / 1 Cm3 daire durant una jornada
laboral de 8 hores diries en una jornada de 40 hores setmanals.
En un futur sespera que les regulacions siguin ms estrictes dexposici i tinguin una
millora en la manera de procedir.

[11]

LA FBRICA DURALITA DE CERDANYOLA DEL VALLS.

El 1907 es va construir entre Cerdanyola del Valls i Ripollet (Barcelona) la primera
fbrica de fibrociment (Uralita) a tot lestat espanyol, la qual va ser una font de
contaminaci per asbestos des de que va obrir fins que va tancar al 1997.
Un estudi de Tarrs et al. 2009 va recollir les dades epidemiolgiques i clniques
disponibles, de casos diagnosticats amb malalties relacionades amb els asbestos (MRA),
entre el 1 de gener del 1970 i el 31 de Desembre del 2006 en 12 poblacions del Valls
Occidental (Badia, Barber del Valls, Castellar del Valls, Cerdanyola del Valls, Palau
Plegamans-Solit, Poliny, Ripollet, Sabadell, Sant Quirze del Valls, Sant Lloren
Savall, Santa Perptua de la Mogoda i Sentmenat) properes a la fbrica dUralita.
Els casos de pacients afectats per malalties relacionades amb asbestos es van classificar
en 3 tipus:
-

Ocupacionals: Quan lafectat havia treballat a la fbrica dUralita.

Domstics: Quan lafectat compartia la seva llar amb un treballador de la fbrica
dUralita.
Ambientals: Quan lafectat havia residit de manera habitual en lrea destudi.

Lestudi estadstic daquestes dades mitjanant el software SPSS va mostrar els segents
resultats:
-

Es van diagnosticar 559 pacients amb MRA:

o 71.6% (400) Ocupacionals.
o 10.9% (61) Domstics.
o 17.5% (98) Ambientals.
Es van diagnosticar 1107 casos de MRA en els 559 pacients:
o 40.9% (228) tenia 1 malaltia relacionada amb els asbestos.
o 36.4% (204) tenia 2 malalties relacionades amb els asbestos.
o 22.7% (127) tenia 3 malalties relacionades amb els asbestos.
Dels 1107 casos:
o 86.5% (958) implicaven una malaltia benigna.
o 66.3% (737) malaltia benigna pleural.
o 21.0% (221) asbestosis.
o 13.4% (149) malaltia neoplstica on 93 casos eren de mesotelioma pleural.
El temps dexposici mitj va ser de 22.2 anys:
o Exposici ocupacional 18.5 anys.
o Exposici domstica 27.9 anys.
o Exposici ambiental 37.6 anys.

[12]

El perode de latncia mitj va ser de 40.9 anys:

o Exposici ocupacional 37.1 anys.
o Exposici domstica 52.5 anys.
o Exposici ambiental 52.7 anys.

Lestudi mostra que el 29% de totes les MRA no estaven relacionades amb una exposici
ocupacional, fet que evidencia limpacte que una font de polluci pot tenir sobre la
poblaci general i demostra que, el problema de les MRA, sestn ms enll del lloc de
treball i representa una amenaa greu per a la salut pblica.
En quant al temps dexposici lestudi mostra que la malaltia es desenvolupa com a
resultat de la dosi dasbestos total acumulada als teixits. Aquest fet explica perqu el
temps dexposici ambiental > temps dexposici domstic > temps dexposici
ocupacional, ja que, lgicament, alg afectat per una exposici ambiental necessita ms
temps per aconseguir la mateixa dosi acumulada als teixits que alg sotms a una
exposici ocupacional.
Finalment el perode de latncia per a les MRA dorigen ocupacional < perode de latncia
dorigen domstic < perode de latncia dorigen ambiental. Aquest fet es degut a que
lexposici ambiental i la domstica sn, lgicament, menys intenses que lexposici
ocupacional.

[13]

CONCLUSIONS
Els asbestos sn uns minerals amb unes propietats fsiques molt desitjades per la indstria:
sn resistents a la calor, a labrasi i a la tracci, a ms del seu baix cost.
La indstria ha utilitzat aquest grup de minerals per fabricar una amplia gamma de
productes comercials, entre els que destaca la indstria de la construcci: allament
acstic i trmic, fibrociment, en allament de faanes, mantes i teixits allants, envans i
sostres, pintures impermeabilitzants, pastilles de fre, canonades, elements de jardineria i
decoraci, entre altres exemples.
Com hem mencionat hi ha tres tipus dexposici: ocupacional, domstica i ambiental.
Com s natural, lexposici que pot desencadenar ms problemes de salut s lexposici
ocupacional, considerant que lambiental representa una greu amenaa per la salut
pblica.
Els asbestos sn perillosos a causa de la seva estructura fibrosa, ja que poden disgregarse en fibres individuals (fibrils), i al ser partcules molt petites poden arribar als pulmons
podent desenvolupar malalties greus.
Com ja hem explicat anteriorment, les tres malalties ms comuns i que sn molt greus,
en molts casos mortals, sn lasbestosi, el mesotelioma i el cncer de pulm. Hi ha
algunes qestions que es troben encara en estudi, ja que el temps dexposici ha de ser
molt llarg i ha de perdurar en el temps per que les malalties manifesten, aix, hi ha alguns
casos en que es posa en dubte la relaci entre la malaltia i lexposici, ja que no hi ha cap
evidncia clara. Malgrat aquestes qestions estan en estudi, lAgncia Internacional per
a la Investigaci del Cncer dels E.E.U.U. (IARC), classifica tots els tipus dasbestos com
a cancergens.
Les normatives actuals estan enfocades tant en la prevenci com en diferents mtodes per
remeiar ls daquests tipus de materials.
A ms de legislar ls dels asbestos, ho fan tamb en el tractament i en les mesures que
shan de prendre sempre que es vulgui manipular aquests materials.
La contaminaci per asbestos s un problema dmbit global que pot produir malalties
greus, que afecten tant a persones que han tingut contacte directe com a persones que
simplement resideixen a prop duna font de contaminaci, com es demostra en el cas
explicat produt a Cerdanyola.
La presncia daquestes fibres en un gran nombre de productes comercials fa necessari
ms recerca sobre les causes i els factors que influeixen en les malalties, i tamb en les
possibles cures que puguin tenir, ja que actualment sn inexistents.

[14]

BIBLIOGRAFA.
Langer, A. M. (2008). Identification and enumeration of asbestos fibers in the mining
environment: Mission and modification to the Federal Asbestos Standard. Regulatory
Toxicology and Pharmacology. 52(1). 207-217.
Mossman, B. T., Bignon, J., Corn, M., Seaton, A., & Gee, J. B. (1990). Asbestos:
scientific developments and implications for public policy. Science. 247(4940). 294-301.
Ross, M., Langer, A. M., Nord, G. L., Nolan R. P., Lee, R. J., Van Orden, D., & Addison,
J. (2008). The mineral nature of asbestos. Regulatory toxicology and pharmacology.
52(1), 26-30.
Tarrs, J., Abs-Herrndiz, R., Albert, C., Martnez-Arts, X., Rosell-Murphy, M.,
Garca-Allas, I., Krier, I., Castro, E., Cantarell, G., Gallego, M., & Orriols, R. (2009).
Asbestos-related diseases in a population near a fibrous cement factory. Archivos de
Bronconeumologa.45(9), 429-434.
Van Gosen, B. S. (2007). The geology of asbestos in the United States and its practical
applications. Environmental & Engineering Geoscience. 13(1). 55-68.
Virta, R. L., Geological Survey (U.S.), & MARCIVE - York University. (2002).
Asbestos: Geology, mineralogy, mining, and uses. U.S. Department of the Interior, U.S.
Geological Survey.
Mossman, B. T., Bignon, J., Corn, M., Seaton, A., & Gee, J. B. (1990). Asbestos:
scientific developments and implications for public policy.Science. 247(4940). 294-301.
Gunter, M. E., Belluso, E., & Mottana, A. (2007). Amphiboles: Environmental and health
concerns. Reviews in Mineralogy and Geochemistry. 67(1). 453-516

WEBGRAFIA.
http://ibasecretariat.org/lka_prop.php
http://www.deir.qld.gov.au/asbestos/general/health-effects.htm
http://www2.epa.gov/asbestos/us-federal-bans-asbestos
http://riskmanagement.ubc.ca/health-safety/asbestos-management/typical-asbestos-use
http://www.madehow.com/Volume-4/Asbestos.html
http://www.who.int/occupational_health/publications/asbestosrelateddiseases.pdf
http://www.asbestosnetwork.com/Asbestos-Use/

[15]

http://www.aic.org.uk/Asbestsuses.htm
http://inspectapedia.com/hazmat/Asbestos_Products.htm
http://www.asbestosdiseases.org.au/asbestos-products.html
http://www.aspb.cat/quefem/docs/Amianto_y_salud.pdf

[16]