Universitat Oberta de Catalunya

Les humanitats en l'era digital

http://digithum.uoc.edu

Dossier Els nous parlants de llenges minoritries: pertinences i legitimitats

Perfils de neoparlants de gallec

Fernando Ramallo
Professor titular de Lingstica
Universitat de Vigo
Bernadette ORourke
Professora despanyol i de lingstica al Departament de Llenges i Estudis Interculturals
Universitat Heriot-Watt dEdimburg (Esccia)
Data de presentaci: abril de 2014
Data dacceptaci: maig de 2014
Data de publicaci: maig de 2014

Resum
Encara que el fenomen s molt anterior, almenys des del comenament del procs de recuperaci lingstica de mitjan segle xx, un
tret definitori de la realitat sociolingstica gallega actual s la presncia de neoparlants de gallec. Amb la introducci daquest idioma
en nous mbits ds, particularment en el sistema educatiu, una part de la poblaci que havia tingut la seva primera socialitzaci en
espanyol desplaa aquesta llengua a un lloc secundari i es fa parlant conscient i comproms de gallec. En aquest treball, presentem una
aproximaci als perfils generals de neoparlants de gallec, a partir del criteri intensitat ds de lidioma aprs. Aix, diferenciem entre
neoparlants essencials, neoparlants funcionals, neoparlants ocasionals i neoparlants potencials. Encara que per a la sociolingstica
acadmica i per a limaginari social de la poblaci gallega la persona neoparlant es limita al tipus que denominem essencial, des
duna visi menys restrictiva tant els neoparlants funcionals com, en menor mesura, els neoparlants ocasionals responen al perfil de
persones amb L1 espanyol que incorporen el gallec a les seves prctiques. Els neoparlants potencials constitueixen un grup dndole
diferent pel fet que compleixen algunes de les condicions necessries per al canvi, malgrat que aquest canvi no ha tingut lloc.

Paraules clau
neoparlants, llengua gallega, minoria activa

Profiles of new speakers of Galician

Abstract
Although the phenomenon began much earlier at least since the beginnings of the linguistic revival process of the mid-20th century
a distinctive feature of the Galicias current sociolinguistic reality is the presence of new speakers of Galician. With the introduction
of Galician into new areas of use, in particular, the educational system, part of the population that socialised primarily in Spanish
have relegated Spanish to a secondary position and become conscious and committed speakers of Galician. In this paper, we examine
the general profiles of new speakers of Galician using the intensity of use of the learned language criterion. Thus, we differentiate
between essential, functional, occasional and potential new speakers. While for academic sociolinguistics and the social imaginary
of the Galician population, the new speaker is limited to what we define as an essential new speaker, from a less restrictive view,
functional new speakers and, to a lesser extent, occasional new speakers both meet the profile of persons with L1 Spanish who
incorporate Galician into their practices. Potential new speakers are a different case as in them we see the conditions required for
the change even though such a change has yet to take place.

Keywords
new speakers, Galician language, active minority
Digithum, nm. 16 (maig de 2014) | ISSN 1575-2275
Fernando Ramallo i Bernardette ORourke, 2014
FUOC, 2014

Revista cientfica digital impulsada pels Estudis dArts i Humanitats

18

Ttol original: Perfiles de neohablantes de gallego

Universitat Oberta de Catalunya

Les humanitats en lera digital

http://digithum.uoc.edu

Perfils de neoparlants de gallec

Introducci

Els diferents governs gallecs van dedicar una part destacada

de la poltica i la planificaci lingstica a lmbit educatiu, i van
establir un model deducaci bilinge amb oscillacions diferents
en els diferents perodes poltics. Aquest model, no exempt dimprovisacions i rares vegades avaluat, amb prou feines ha tingut
en consideraci el punt de partida desigual dels dos idiomes. Per
aix, el seu efecte sobre el manteniment del gallec s dubts,
encara que es poden reconixer algunes conseqncies positives (Lorenzo, 2005; Fernndez, Lorenzo, Ramallo, 2008; Silva,
Rodrguez, Vaquer, 2010, 2011). En lobjecte destudi daquest
article, la presncia de lidioma gallec en el sistema educatiu
ha afavorit laugment de neoparlants; duna banda, amb trajectries vitals, expectatives i demandes socials heterognies;
de laltra, ms compactes pel que fa a la praxi i a la ideologia
lingstica. En aquest sentit, el sistema educatiu ha afavorit un
augment potencial de persones castellanoparlants que muden
la seva prctica lingstica al gallec, especialment en les ciutats
de dimensi ms gran.

Des de lltim ter del segle xx, ha tingut lloc una transformaci
amb una rellevncia singular en la complexa situaci sociolingstica de Galcia. En aquest perode shan produt alguns canvis
sociolingstics rellevants amb conseqncies amb un cert rerefons
en dominis com lideolgic, el cultural o leconmic; tots relacionats, duna manera o una altra, amb la convivncia, conflictiva o
no, de grups lingstics diferenciats. Aquests canvis en els quals
ha estat immersa la societat gallega en les dcades precedents,
igual que succeeix en altres societats contempornies, han suposat
una alteraci en lordre sociolingstic tradicional, que entra en
crisi i que s reemplaat en bona mesura a causa del sorgiment
de nous actors, nous desafiaments i noves poltiques que, amb
llums i ombres, han contribut a la complexitat a la qual ens referim (Martin-Jones, Blackledge, Creese, 2012). Lacci social es
transforma com a conseqncia duna nova regulaci que, malgrat
que duna banda contribueix a visibilizar lidioma gallec, de laltra
no s capa de detenir el procs de substituci lingstica. Per
a resumir labast daquests canvis, direm que el gallec ha anat
ocupant espais formals tradicionalment exclusius de lespanyol i
que ha anat retrocedint en els espais en els quals sha mantingut
al llarg de segles, particularment en la famlia (Ramallo, 2012).
Entre els canvis sociolingstics ms rellevants en la histria
social recent del gallec, destaquem lemergncia dels neoparlants,
entenent per aquesta categoria les persones que parlen de manera
prioritria gallec i que no han tingut aquest idioma com a primera
llengua i/o llengua familiar (ORourke, Ramallo, 2013b). s obvi
que una caracteritzaci com la que acabem dassenyalar deixa fora
un important grup de persones que parlen gallec desprs dhaver-lo aprs en la socialitzaci secundria. I aix s aix perqu en
la nostra definici del neoparlant de gallec s molt rellevant lexpressi de manera prioritria, respecte de les seves prctiques
sociolingstiques. s, per tant, una construcci conscientment
restrictiva. Ara b, com veurem en les pgines que segueixen,
hi ha altres perfils que es poden integrar en una caracteritzaci
terica dels neoparlants de gallec.
Laparici de neoparlants s una conseqncia de les transformacions recents que caracteritzen la Galcia actual (Ramallo,
2013). Amb el nou marc poltic que es va iniciar amb la restauraci
monrquica, Galcia es constitueix oficialment com una comunitat
autnoma, amb una notable capacitat legislativa, inclosa la de
carcter eminentment lingstic, una vegada assumides les limitacions que el marc constitucional imposa a les llenges diferents
de lespanyol. Aix, des dels anys vuitanta del segle xx, la poblaci
gallega assisteix a una intervenci poltica continuada sobre les
llenges en competici, amb conseqncies en el seu estatus, la
seva legitimaci o la seva visibilitat social. Aquesta intervenci
actua tamb sobre la concepci ideolgica que, respecte de les
llenges, hi ha subjacent en la societat i que s objecte permanent
de debat pblic i de confrontaci poltica.
Digithum, nm. 16 (maig de 2014) | ISSN 1575-2275
Fernando Ramallo i Bernardette ORourke, 2014
FUOC, 2014

Perfils de neoparlants
A Galcia, el fet que gallec i espanyol siguin llenges estructuralment properes suposa una situaci sociolingstica de certa
complexitat. Duna banda, tota la poblaci t una competncia receptiva molt elevada de la llengua socialment minoritria
(Consello da Cultura Galega, 2011). Aquesta competncia no
procedeix necessriament dun aprenentatge formal. De fet, la via
principal daccs a la competncia comunicativa en gallec s la seva
adquisici ambiental, no lescolar. Daltra banda, la tipologia de
parlants relacionats amb el gallec s mplia, inclosos tant parlants
natius tradicionals com neoparlants. Finalment, respecte de les
ideologies lingstiques, hi ha una permanent tensi entre una
ideologia emancipadora del gallec, que pot aconseguir la defensa
dun monolingisme en aquesta llengua, i una altra que es caracteritza per la defensa duna major castellanitzaci de Galcia. Aquesta
tensi es projecta en dos grans discursos respecte de la poltica
lingstica a Galcia: el model espanyolista de poltica lingstica
i el model galleguista de poltica lingstica (De Nieves, 2011),
que t les seves similituds en la resta dels territoris histricament
bilinges a Espanya (Ramallo, 2013b).
En la nostra recerca, com ja hem assenyalat, treballem amb
una caracteritzaci restrictiva del neoparlant, coincident amb ls
majoritari daquesta etiqueta en el cas gallec (Ramallo, 2013). s
a dir, persones que aprenen el gallec a lescola (o a la feina, o amb
amics) i que, en un moment donat de la seva vida, desplacen la
seva llengua materna (lespanyol) i passen a parlar noms o molt
majoritriament gallec (ORourke, Ramallo, 2011, 2013a, 2013b,
2015; Ramallo, 2010, 2013). Aquesta caracteritzaci restrictiva no
est mancada de crtiques. De fet, en altres contextos de minories
lingstiques, sinclouen perfils ms laxos, que obren el focus a
Revista cientfica digital impulsada pels Estudis dArts i Humanitats
19

Universitat Oberta de Catalunya

Les humanitats en lera digital

http://digithum.uoc.edu

Perfils de neoparlants de gallec

persones que aprenen la llengua minoritria com a L2, per que

no sn (necessriament) parlants predominants daquesta L2. s
a dir, sota la denominaci neoparlant sinclouen diferents perfils
de parlants, amb diferncies tant en els recursos formals que es
dominen com en els mbits ds en els quals la llengua sutilitza
(ORourke, Pujolar, Ramallo, 2015).
Tenint en compte el criteri intensitat de ls de gallec
proposem una classificaci elemental dels neoparlants de gallec,
amb quatre perfils: neoparlant essencial, neoparlant funcional,
neoparlant ocasional i neoparlant potencial. Aquest criteri es
construeix a partir de la quantificaci sobre ls de les llenges a
Galcia que sorgeix de les enquestes de lInstitut Gallec dEstatstica
(IGE 2008).
Per neoparlant essencial ens referim a la persona que ha relegat la seva llengua materna a un segon pla. Sn parlants habituals
de gallec, que, en els casos prototpics (que sn majoria), parlen
exclusivament aquest idioma. En conseqncia, els neoparlants
essencials usen el gallec en totes les seves interaccions, fins i tot
amb persones que prefereixen expressar-se en espanyol. Constitueixen un grup molt dinmic, no solament respecte a la utilitzaci
de la llengua, sin tamb en el seu activisme en la revitalitzaci
lingstica. Tot aix els converteix en una minoria activa, innovadora i promotora del canvi social (Ramallo, 2013; ORourke,
Ramallo, 2015).
Per la seva part, el neoparlant funcional s el subjecte que
utilitza el gallec en interaccions informals o en contextos institucionals en els quals aquest s lidioma predominant, per que
tamb se serveix de lespanyol en el seu dia a dia. En alguns casos,
cada llengua t els seus dominis ben establerts (treball, famlia,
amics, etc.); en uns altres, lelecci lingstica en cada interacci
varia ms i s ms complexa.
El neoparlant ocasional s la persona que fa un s limitat del
gallec aprs, generalment com una prctica reactiva als estmuls
de la interacci. s a dir, s un s menys conscient i ms adaptatiu.
Amb freqncia, es tracta dun comportament altament ritualitzat, vinculat amb espais comunicatius en els quals predomina
el gallec com a llengua vehicular. El perfil daquests parlants s
extremadament variat, encara que sol ser una persona amb un
menor domini formal del gallec (Ramallo, 2010).
Finalment, els neoparlants potencials constitueixen el gruix
de la poblaci. Aix s aix particularment en la poblaci castellanoparlant menor de cinquanta anys, en la mesura en qu en
aquest grup dedat es dna la condici necessria (encara que
no suficient) de ser bilinges receptius amb una autopercepci
de la seva capacitat per a parlar gallec molt elevada. s ben
conegut que la prctica totalitat de la poblaci gallega s bilin-

ge, almenys si entenem per aix la possibilitat dinteractuar en

trobades comunicatives en les quals ambdues llenges, gallec i
espanyol, tenen presncia. Aix, les quantificacions que shan dut
a terme en els ltims anys estableixen un percentatge superior
al 95% en la capacitat de comprendre el gallec oral. A ms,
el percentatge dels que declaren que poden parlar en gallec
molt o bastant s superior al 85% (Consello da Cultura
Galega, 2011).
Els neoparlants potencials sn persones que compleixen amb
els requisits elementals per a ser neoparlants. No obstant aix,
per raons de molt diversa ndole, no sha produt en aquests neoparlants el canvi necessari. Per descomptat, s una categoria molt
heterognia sobre la qual s necessari fer una recerca especfica
per a entendre les motivacions i ideologies que hi ha darrere de
la seva prctica. Pot ser que el futur de lidioma tamb sigui a les
seves mans.
En tot cas, s obvi que la capacitat de poder parlar una llengua, en aquest cas el gallec, no s suficient perqu una persona
promogui una conversi tan rellevant en la seva vida com s el
canvi de llengua. De fet, sn necessries altres variables, encara
que aix depengui en bona mesura de cada persona. Al costat
del domini formal de lidioma, hi ha una srie de condicionants
que faciliten el canvi. Per exemple, una persona amb una major motivaci s ms probable que canvi de llengua; tamb s
important la seguretat lingstica de cada aprenent duna nova
llengua, la seva competncia lingstica o la norma social imperant
en les comunitats de prctica. Per tamb ho sn les ideologies
lingstiques o la construcci identitria lligada a les llenges. Per
aix, donada la complexitat del procs, no ha destranyar que en
termes absoluts siguin poques les persones que muden la seva
prctica lingstica a Galcia.
Una caracterstica que comparteixen molts neoparlants s la
combinaci delements dambdues llenges, de vegades com a
mecanisme conscient dexpressi identitria; unes altres com a
mera conseqncia duna prctica emergent prpia de les primeres etapes que segueixen la conversi. Des del paradigma de la
hibridaci, es percep com el maneig de la competncia pragmtica
per part del parlant per a situar-se en els diferents espais lingstic
socials, per mitj de la ruptura amb les regles dels sistemes lingstics del seu repertori i que actua, alhora, contra una ideologia
purista (Gugenberger, 2013, pg 30-31).
No s fcil determinar quantes persones responen a cadascun
daquests perfils a la Galcia actual, a causa de la falta destudis
quantitatius essencialment dirigits als neoparlants. Amb tot, la
revisi de les bases de dades de lInstitut Gallec dEstatstica (2008)
permeten treure algunes conclusions sobre aquest tema.1 En la

1. Les dades estadstiques procedeixen del mdul especfic sobre llengua recollit en lEnquisa de Condicins de Vida dnes Famlies duta a terme per lInstitut
Galleg dEstatstica (IGE) lany 2008. Per a aix es va dissenyar una mostra representativa amb 27.542 entrevistats. Els detalls tcnics de la metodologia i
del disseny de la mostra es poden veure a: http://www.ige.eu/estatico/pdfs/s3/metodoloxias/met_ecv_2009_ga.pdf. El qestionari utilitzat s accessible
a: http://www.ige.eu/estatico/pdfs/s3/cuestionarios/cuestionario_galego_2008.pdf.

Digithum, nm. 16 (maig de 2014) | ISSN 1575-2275

Fernando Ramallo i Bernardette ORourke, 2014
FUOC, 2014

Revista cientfica digital impulsada pels Estudis dArts i Humanitats

20

Universitat Oberta de Catalunya

Les humanitats en lera digital

http://digithum.uoc.edu

Perfils de neoparlants de gallec

taula 1 es recullen els percentatges de cadascun dels perfils assenyalats en els pargrafs anteriors (neoparlants essencials, neoparlants funcionals, neoparlants ocasionals i neoparlants potencials)
entre la poblaci major de catorze anys. El que comparteixen tots
els grups s que sn persones amb L1 espanyol que saben parlar
b o molt b el gallec. La segona columna inclou una aproximaci
al nombre total de persones que compleixen els requisits que
acabem dassenyalar. La tercera columna estableix el percentatge
daquestes persones entre els majors de catorze anys que compleixen els altres dos requisits (L1 espanyol / saben parlar b o molt
b gallec). La quarta columna inclou el percentatge dels majors
de catorze anys, en aquest cas sense els requisits establerts, s
a dir, sense tenir en compte la L1 ni el domini del gallec parlat.

Taula 2. Perfil dels neoparlants majors de catorze anys a partir de

lautopercepci de les seves prctiques lingstiques

Tipus

Percentatge
respecte de la
poblaci de 14
anys amb L1
espanyol

Percentatge
respecte de la
poblaci major
de 14 anys

Essencial

11000

0,5

Funcional

44000

Ocasional

193000

31

Potencial

175000

28

7,5

TOTAL

423000

68

18

Funcional

Ocasional

Potencial

41% urb
36%
universitaris
55% + de
40 anys
83%
motivaci
personal

56% urb
32%
universitaris
58% + de
40 anys
64%
motivaci
personal

74% urb
41%
universitaris
40% + de
40 anys
54%
motivaci
personal

73% urb
42%
universitaris
36% + de
40 anys

Tamb hi ha diferncies per edat. Els essencials i funcionals

tendeixen a ser ms grans que els ocasionals i potencials. Daltra
banda, respecte de la motivaci per a usar el gallec, en els essencials es tracta duna motivaci personal en ms del 80% dels
casos, percentatge que descendeix en els funcionals i ocasionals.
Aix s coincident amb els resultats de la recerca qualitativa sobre
neoparlants a Galcia que hem dut a terme en els ltims anys.
Des duna perspectiva diferent a lexposada fins ara, a Galcia,
en termes abstractes, distingim dos tipus de neoparlants essencials.
Duna banda, un collectiu molt atomitzat, sense altres interessos
comuns que el desplaament de la seva L1 a llengua residual.
Daltra banda, un grup ms compacte que articula bona part del
seu discurs entorn de lidioma, particularment de les qestions
normatives. Entre aquests ltims, predominen els reintegracionistes
o lusitanistes, que defensen un moviment normatiu de proximitat al portugus fonamentalment en la varietat escrita del gallec
(Snchez, 2010; Herrero, 2011).2
Tant el que hem denominat grup atomitzat com el reintegracionisme constitueixen minories actives, en el sentit que sn
grups de persones que pensen i actuen de manera diferent i
que, a ms, tenen una posici nmica, aix s, una posici de
rebot de lordre sociolingstic dominant que volen reemplaar
(Doms, Moscovici, 1991). Ara b, la diferncia entre ells s que
el grup reintegracionista t una posici heterodoxa pel que fa a
la normativa majoritriament acceptada per la poblaci, incls
el grup de neoparlants atomitzat. En aquest sentit, el reintegracionisme s una minoria activa tant respecte de la poblaci en
general, en la mesura que el seu objectiu s revitalitzar lidioma,
com pel que fa al grup de neoparlants atomitzat (majoritari entre
els neoparlants), en la mesura que la seva principal reivindicaci
a curt termini s promoure un canvi en la normativa oficial. A
ms, el moviment reintegracionista est ms i ms ben organitzat,
entorn dunitats associatives que es poden trobar a les principals
ciutats gallegues.

Taula 1. Estimaci de neoparlants en cadascun dels perfils a partir de

lautopercepci de les seves prctiques lingstiques
Nombre
estimat de
persones
majors de 14
anys

Essencial

El 68% de la poblaci que compleix els requisits (majors de

14 anys + L1 espanyol + domini del gallec parlat) entra en alguna de les nostres categories. Del total, el 28% sn potencials
i el 31% ocasionals. Com es veu, el percentatge de neoparlants
essencials s molt baix, la qual cosa no ha destranyar donades
les condicions altament restrictives que utilitzem en la seva caracteritzaci. Si agrupem essencials i funcionals, comprenen el
9% dels majors de catorze anys amb L1 espanyol i que saben
parlar b o molt b el gallec. Respecte del conjunt de la poblaci
gallega major de catorze anys, el 18% encaixa en alguna de les
categories proposades, amb predomini dels ocasionals (8%) i
dels potencials (7,5%).
El perfil sociodemogrfic varia notablement entre uns tipus i
uns altres, com es veu en la taula 2. s significatiu constatar que els
neoparlants essencials no sn prioritriament urbans, a diferncia
dels funcionals, ocasionals i potencials.

2. Del que sha dit no sha de desprendre que el reintegracionisme s una forma dactivisme lingstic els defensors del qual sn necessriament neoparlants.
Daltra banda, dins del denominat reintegracionisme hi ha diversos corrents. Mentre que uns promouen ladopci de lestndard internacional del portugus, uns altres conceben el diasistema lusit-gallec-brasiler des duna proposta pluricntrica, s a dir, amb varietats normatives diferents per a les diferents
solucions (Herrero, 2011).

Digithum, nm. 16 (maig de 2014) | ISSN 1575-2275

Fernando Ramallo i Bernardette ORourke, 2014
FUOC, 2014

Revista cientfica digital impulsada pels Estudis dArts i Humanitats

21

Universitat Oberta de Catalunya

Les humanitats en lera digital

http://digithum.uoc.edu

Perfils de neoparlants de gallec

Neoparlants essencials i el futur

de lidioma

Per descomptat, suposen encara un percentatge redut respecte

del conjunt de la poblaci, fins i tot de la poblaci parlant de
gallec. No obstant aix, si acceptem que el futur de lidioma est
molt lligat a les dinmiques prpies dels espais urbans, que sn
el germen dels grups de neoparlants, s fonamental considerar la
seva rellevncia en el futur a curt i mitj termini de lidioma gallec
(ORourke, Ramallo, 2013b).

Durant dcades, la sociolingstica de les llenges minoritries va

situar en el centre del debat sobre la recuperaci lingstica una
narrativa construda entorn de la noci de parlant tradicional, que
es considerava el parlant legtim. En conseqncia, impedia que
les poltiques lingstiques dirigissin els seus esforos al control
sobre la prdua de la transmissi lingstica intergeneracional i
lactivaci funcional de lidioma, a partir de la creaci despais ds
ms enll de la famlia. En cert sentit, aquesta posici formava
part duna visi idealitzada, leix de la qual s la tornada a un
passat en el qual la llengua minoritria gaudia duna vitalitat no
gens menyspreable, en comptes de planificar el futur de lidioma
a partir dels processos de canvi social operants en la comunitat
de parla (Romaine, 2006; Jaffe, 2010).
En aquesta narrativa no s infreqent que el neoparlant es
construeixi com un actor impur, artificial, amb un escs domini
de lidioma, formalment molt interferit pel seu L1, en constant cerca del seu espai, tant davant dels parlants tradicionals, en els quals
es destaca la naturalitat i la qualitat de la seva parla, com davant
dels parlants de lidioma dominant, el que els neoparlants han decidit desplaar, en el cas de Galcia lespanyol. A ms, no s infreqent
que al neoparlant se li atribueixin identitats poltiques no sempre
concordes amb la realitat de les seves ideologies. Per tant, les prctiques del neoparlant no sempre sn acceptades per altres grups.
En part, aquesta representaci del neoparlant t sentit. Sha
de tenir en compte que la mateixa categoritzaci de neoparlant
s confusa, tant per la diversitat que acabem dexposar com per
la pluralitat de comportaments dins de cada grup. El ventall s
prou ampli per a acceptar que som davant dun grup obert, en
el qual caben posicions molt diferents respecte al domini de la
competncia pragmtica. Daltra banda, sabem quan una persona
es converteix en neoparlant, per no sabem quan deixa de ser-ho,
si s que aix s possible. s a dir, molts neoparlants, desprs
danys de prctica, incorporen traos de les varietats sintpiques
tradicionals del seu lloc de residncia, i arriben a tenir una prosdia
i una competncia pragmtica molt propera a la dels parlants
natius. Uns altres, no obstant aix, amb prou feines sesforcen a
millorar el seu domini lingstic.
Malgrat el que sha dit, considerar el neoparlant un agent
revitalizador s una aposta diametralment diferent, ja que implica imaginar un futur sociolingstic no necessriament lligat al
passat gloris en el qual la llengua ha sobreviscut durant segles
(ORourke, Pujolar, Ramallo, 2015). Aix, en el cas del gallec, el
neoparlant essencial constitueix una minoria activa molt compromesa amb la visibilitat de lidioma en tots els espais de la vida
quotidiana, inclosa la producci en la famlia. Malgrat tot el que
sha dit sobre la seva representaci social negativa, el seu comportament altament consistent els converteix en un grup referencial
per a les noves poltiques lingstiques relacionades amb el gallec.
Digithum, nm. 16 (maig de 2014) | ISSN 1575-2275
Fernando Ramallo i Bernardette ORourke, 2014
FUOC, 2014

Final
Com assenyalem en un altre treball (Ramallo 2013a) el neofalantisme s un moviment social que recorre la Galcia urbana i que, amb
les seves prctiques, contribueix a alterar lordre sociolingstic tradicional, en la mesura que les neoparles estan cridades a ocupar un
paper important com a varietats essencials en el futur de lidioma.
En general, no s fcil abordar tericament el concepte de
minoria, tenint en compte que depn de la nostra pertinena
a grups de referncia diferents. La mateixa persona pot pertnyer
al mateix temps a una minoria i a una majoria diferents. Fins i tot
podem ser minoria i majoria respecte al mateix grup de referncia,
segons quins altres grups fem servir per a fer la comparaci. En tot
cas, a partir de tot el que sha dit, plantegem una doble distinci
qualitativa subjacent al concepte minoria lingstica a Galcia.
Duna banda, hi ha la concepci clssica que interpreta la minoria
com un grup amb menys poder o sense poder. De laltra, la minoria
com a grup innovador que busca el canvi social. En el cas que ens
ocupa, els parlants tradicionals del gallec sn una minoria sense
poder, mentre que els neoparlants, particularment els essencials,
sn una minoria activa innovadora.

Bibliografia
BLOMMAERT, J. (2010). Sociolinguistics of globalization. Cambridge: Cambridge University Press.
CONSELLO DA CULTURA GALEGA (2011). O idioma galego na
sociedade. A evolucin sociolingstica 1992-2008. Santiago
de Compostella: Consello da Cultura Galega.
DE NIEVES, A. (2011). A(s) poltica(s) lingstica(s) galega(s) sob
a lente da teora crtica do reconhecimento. Agalia. Nm.
104, pg. 29-53.
DOMS, M.; MOSCOVICI, S. (1991). Innovacin e influencia de
las minoras. A: S. Moscovici (ed.). Psicologa social. Vol. I,
pg. 71-116. Barcelona: Paids.
FERNNDEZ, A.; LORENZO, A.; RAMALLO, F. (2008). A planificacin lingstica nos centros educativos, 2a. ed. Santiago
de Compostella: Xunta de Galicia.
GUGENBERGER, E. (2013). O cambio de paradigma nos estudos sobre o contacto lingstico: pode ser til o concepto de
hibridade para a lingstica e a poltica de lingua en Espaa.
Revista cientfica digital impulsada pels Estudis dArts i Humanitats
22

Universitat Oberta de Catalunya

Les humanitats en lera digital

http://digithum.uoc.edu

Perfils de neoparlants de gallec

A: E. Gugenberger; H. Monteagudo; G. Rei-Doval (eds.).

Contacto de linguas, hibridade, cambio: contextos, procesos
e consecuencias. Pg. 19-47.
HERRERO, M. (2011). Guerra de grafias. Conflicto de elites. La
Corunya: Atravs Editora.
INSTITUTO GALEGO DE ESTATSTICA (2008). Enquisa de Condicins de Vida das Familias. Mdulo de coecemento e uso
do galego 2003. Santiago de Compostella: Instituto Galego
de Estatstica.
JAFFE, A. (2010). Critical perspectives on language-in-education
policy: The Corsican example. A: T. McCarty (ed.). Ethnography
and Language Policy. Pgs. 205-229. Londres: Routledge.
LORENZO, A. (2005). Planificacin lingstica de baixa intensidade. Cadernos de Lingua. Nm. 27, pgs. 37-59.
MARTIN-JONES, M.; BLACKLEDGE, A.; CREESE, A. (eds.) (2012).
The Routledge handbook of multilingualism. Nova York:
Routledge.
OROURKE, B.; PUJOLAR, J.; RAMALLO, F. (2015). New
speakers of minority languages: the challenging opportunity.
International Journal of the Sociology of Language.
OROURKE, B.; RAMALLO, F. (2011). The native-non-native
dichotomy in minority language contexts: Comparison between Irish and Galician. Language Problems and Language
Planning. Vol. 35, nm 2, pgs. 139-159.
OROURKE, B.; RAMALLO, F. (2013a). Competing ideologies
of linguistic authority amongst new speakers in contemporary
Galicia. Language in Society. Vol. 42, nm. 3, pgs. 287-305.
OROURKE, B.; RAMALLO, F. (2013b). A mia variedade
defectuosa: a lexitimacin social das neofalas. Estudos de
Lingstica Galega. Nm. 5, pgs. 89-103.

OROURKE, B.; RAMALLO, F. (2015). Neofalantes as an active

minority: Understanding language practices and motivations
for change amongst new speakers of Galician. International
Journal of the Sociology of Language.
RAMALLO, F. (2010). Cara a unha tipoloxa dos falantes de
galego. A: B. Silva Valdivia; X. Rodrguez Rodrguez; I. Vaquero Quintela (eds.). Educacin e linguas en Galicia. Santiago
de Compostella: Universidade de Santiago de Compostela.
Pgs. 15-37.
RAMALLO, F. (2012). El gallego en la familia: entre la produccin
y la reproduccin. Caplletra. Nm. 53, pgs. 167-191.
RAMALLO, F. (2013a). Neofalantismo. A: E. Gugenberger; H.
Monteagudo; G. Reidoval (eds.). Contacto de linguas, hibridade, cambio: contextos, procesos e consecuencias. Pgs 245258. Santiago de Compostella: Consello da Cultura Galega.
RAMALLO, F. (2013b). Lenguas de Espaa: territorios, educacin, polticas e ideologas. A: F. Moreno Fernndez; F.
Ramallo (2013). Las lenguas de Espaa a debate. Pgs. 12-45.
Valncia: Uno y Cero Ediciones.
ROMAINE, S. (2006). Planning for the survival of linguistic
diversity. Language Policy. Vol. 5, nm. 2, pgs. 93-116.
SNCHEZ, P. (2010). O debate normativo da lingua galega (19802000). La Corunya: Fundacin Pedro Barri de la Maza.
SILVA, B.; RODRGUEZ, X; VAQUERO, I. (eds.) (2010). Educacin
e linguas en Galicia. Santiago de Compostella: Universidade
de Santiago de Compostela.
SILVA, B.; RODRGUEZ, X; VAQUERO, I. (eds.) (2011). A planificacin para a normalizacin lingstica nos centros de ensino
non universitarios. Santiago de Compostella: Universidade de
Santiago de Compostela.

CITACI RECOMANADA
RAMALLO, Fernando; OROURKE, Bernardette (2014). Perfils de neoparlants de gallec. A: Maite PUIGDEVALL
(coord.). Els nous parlants de llenges minoritries: pertinncies i legitimitats [dossier en lnia]. Digithum, nm. 16,
pg.18-24. UOC. [Data de consulta: dd/mm/aa].
<http://journals.uoc.edu/index.php/digithum/article/view/n16-ramallo-orourke/n16-ramallo-orourke-ca>
DOI: <http://dx.doi.org/10.7238/d.v0i16.2300>
Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes llevat que sindiqui el contrari a una llicncia Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los pblicament i fer-ne
obres derivades sempre que reconegueu els crdits de les obres (autoria, nom de la revista, instituci editora) de
la manera especificada pels autors o per la revista. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.

Digithum, nm. 16 (maig de 2014) | ISSN 1575-2275

Fernando Ramallo i Bernardette ORourke, 2014
FUOC, 2014

Revista cientfica digital impulsada pels Estudis dArts i Humanitats

23

Universitat Oberta de Catalunya

Les humanitats en lera digital

http://digithum.uoc.edu

Perfils de neoparlants de gallec

Fernando Ramallo
Professor titular de Lingstica
Universitat de Vigo
framallo@uvigo.es
Des de lany 2012 s acadmic de la Real Academia Galega. s tamb membre del Comit dExperts de la
Carta Europea per a les Llenges Regionals o Minoritries del Consell dEuropa (2013-2019).
Les seves lnies de recerca sn la sociolingstica, lanlisi del discurs i la poltica i la planificaci lingstiques.
s coautor dels llibres segents: Mapa Sociolingstico de Galicia (1990-1997), Publicidade e lingua galega (1995), Vender en galego (1997), Lingua, sociedade e medios de comunicacin en Galicia (2008), A
planificacin lingstica nos centros educativos (2008) i Mocidade, lingua e redes sociais (2014). Com a
coeditor, s responsable de Manual de Ciencias da Linguaxe (2000), Sociolinguistics in Galicia: Views on
diversity, a diversity of views (2003), Bilingual Socialization and Bilingual Language Acquisition (2004),
Bilingualism and Education: From the Family to the School (2005), Discourse and Enterprise (2006), New
Approaches to Discourse and Business Communication (2009) i New perspectives on endangered languages (2010). Va ser coeditor de les revistes Estudios de Sociolingstica (2000-2006) i Sociolinguistic Studies
(2007-2013). El 2011 va ser comissari cientfic de lexposici Vigo, cidade Babel. O Verbum da diversidade
lingstica (2011). Els seus projectes de recerca ms recents analitzen, duna banda, el paper dels neoparlants, de les seves prctiques i de les seves ideologies en la revitalitzaci de les llenges minoritries europees, i, duna altra, lanlisi sociolingstica i discursiva de les pintades als murs urbans de Galcia i Portugal.
Facultade de Filoloxa e Traducin
Despacho: 57C
Campus Universitario
E-36310 Vigo

Bernadette ORourke
Professora despanyol i de lingstica al Departament de Llenges i Estudis Interculturals
Universitat Heriot-Watt dEdimburg (Esccia)
b.m.a.orourke@hw.ac.uk
Bernadette ORourke s doctora per la Universitat de la Ciutat de Dubln (Irlanda) (2005) i s professora
despanyol i de lingstica a la Universitat Heriot-Watt dEdimburg. Els seus interessos de recerca se centren
en el rol de les llenges en la construcci de la diferncia i les desigualtats socials, molt especialment en els
casos de lirlands i del gallec. s autora de nombroses publicacions sobre aquesta matria, entre les quals
destaca el llibre Galician and Irish in the European Context: Attitudes Towards Weak and Strong Minority
Languages (Palgrave Mcmillan, 2011). Actualment s la presidenta del projecte COST New Speakers in a
Multilingual Europe: Opportunities and Challenges (2013-2015).
Per a ms informaci, consulteu: http://www.sml.hw.ac.uk/staff-directory/bernadette-orourke
HP2.06
Department of Languages & Intercultural Studies, School of Management & Languages
Heriot-Watt University
Edinburgh
EH14 4AS, United Kingdom

Digithum, nm. 16 (maig de 2014) | ISSN 1575-2275

Fernando Ramallo i Bernardette ORourke, 2014
FUOC, 2014

Revista cientfica digital impulsada pels Estudis dArts i Humanitats

24