Accidents:

Aznalcllar vs
Kolontar
Francesc Cabana
Alberto Carreo

Accident Aznalcllar
El 25 dabril de 1998
es va produir a la
localitat
dAznalcllar el
trencament de la
presa de la bassa
de 8 hm de residus
de metalls pesats
molt contaminants.
Els residus provenien duna mina propietat de la
empresa sueca Boliden-Apirsa.
Els residus van desplaar-se pel riu Guadiamar, lltim
gran afluent del Guadalquivir

Accident Kolontar
El 4 dOctubre de
2010 es va produir
una esquerda a la
bassa de contenci
de residus de
producci dalumini
a una fbrica
dAjka(Hongria).
La fbrica dalumini era propietat de la
empresa Mal Zrt.
Es va produir la marea vermella que va
inundar els carrers de Kolontr i Devecser.

Comparaci
Causes:
A: Lalta densitat del llot emmagatzemat va
provocar una forta pressi sobre els ciments.
Aix es va transmetre a les parets de la bassa,
que es va trencar.
K:Segons lempresa Mal Zrt, pel mal temps.
Segons el govern dHongria, per un error
hum

 Composici txics vessants:

A: aigua cida i llots molt txics amb pH=2 i metalls
pesats(zinc, plom, arsnic, coure..).
K:Llot vermell. PH=13. Composici:
Material

Percentatge
aproximadament

Observacions

Fe2O3 (xid de ferro)

40-45%

Dna el color vermell

al fang

Al2O3 (xid dalumini)

10-15%

SiO2 (dixid de silici)

10-15%

CaO (xid de calci)

6-10%

TiO2 (dixid de titani)

4-5%

Na2O (xid de sodi)

5-6%

Present com a sodi o

calci-almina-silici

 Abast accident:
A: La riada txica va fer un recorregut de 40 km
inundant totes les terres del voltant del riu Guadiamar,
en una franja de fins a 500 m damplada. Part de
laigua contaminada va arribar al Guadalquivir,
encara que es van construir dics urgentment perqu
no passs
K:La inundaci de llots es va estendre ms de 20 km
aiges avall, afectant una superfcie de 40 km. Part
de laigua contaminada va arribar als rius Raba i
Danubi

 Conseqncies socials
A: No es va lamentar cap mort humana
K: Mort de 10 persones. 125 ferits. 390 persones
traslladades per seguretat.

 Conseqncies mediambientals:
A: Van morir aproximadament 100 tones de peixos. El
consum immediat daquests peixos per part dels
depredadors va provocar lentrada dels residus a les
xarxes trfiques. A causa daix es van perdre 1000
ous daus aqutiques. El sl i les aiges subterrnies
tamb van resultar contaminades.
K: La vida al riu Marcal es va extingir. rea Natura
2000(xarxa europea d'espais naturals per la protecci
despcies)afectada. Sestima que 800 ha de sl
agrcola van ser contaminades.

 Conseqncies econmiques:
A: Prdues agrcoles de ms de 10 milions deuros.
Inversi de 170 milions deuros per part de lestat.
La empresa propietria de la bassa encara no ha
pagat indemnitzaci, ja que diu que la culpa s de
DRAGADOS, la empresa constructora de la bassa
K: 200 milions deuros en danys econmics. Lempresa
propietria de la bassa tenia una assegurana que
noms cobria danys per valor de 72000.

Conseqncies de la
contaminaci del sl
Alguns dels problemes que comporta aquest tipus de
contaminaci sn:
Contaminaci de les aiges. Permet la migraci
dels contaminants.
Increment de la toxicitat. La contaminaci de laire
pot ser molt nociva per la salut humana.
Prdua de nutrients. Prdua de fertilitat i
biodiversitat en el terreny contaminat.
Disminuci de la capacitat de retenci daigua.
Augment de lerosi del sl. Prdua fsica de
materials: erosi selectiva o massiva

Tcniques de
descontaminaci
Poden ser dividides en:
Tcniques in situ:
o
o
o
o
o

En el mateix terreny
Impacte ambiental baix
Costos no molt desproporcionats
Aplicables en moltes situacions
Certa incertesa sobre els resultats reals.

Tcnica ex situ

Tcniques ex situ.
o Extracci del sl per optimitzar-ne el procs de tractament al
homogenetzar el sl desprs de lexcavaci.
o No depn de factors externs
o Tractaments cars.

Tcniques de
descontaminaci
Tamb poden dividir-se en grans grups com:
Tractaments fisicoqumics. Busquen separar o allar els
contaminants. Actuen, tamb, sobre els
contaminants mitjanant reaccions transformant-los
en menys nocius.
o Extracci, ventilaci, rentat, etc.

Tractaments biolgics. Busquen biodegradar

qualsevol substncia dorigen orgnic a partir de
laugment de microflora del sl.
o Bioventing, biopiles, landfarming, etc.

Tractaments trmics. Busquen destruir els

contaminant mitjanant el subministrament de calor.
o Incineraci, desorci trmica, etc.

Conclusions:
Malgrat que a laccident de Kolontar es vess una
quantitat de residus molt inferior, les conseqncies
van ser molt semblants a les dAznalcollar,
lamentant fins i tot 10 morts.
Moltes sn les tcniques de descontaminaci. Cal
analitzar b cada cas, tenir present el terreny
contaminat, els contaminants, etc. Perqu les
conseqncies de la contaminaci del sol son
moltes i totes elles perjudicials pel medi ambient i la
mateixa humanitat

Preguntes
T sentit acumular milions de tones de residus
corrosius i txics que puguin donar lloc a
vessaments accidentals?
Qu se nhauria de fer daquests residus? I qui sen
hauria docupar?
Creieu que per part dels estats shauria dexigir ms
a les empreses que acumulin aquests residus?
Creieu que al morir poca gent aquest tipus de
catstrofes no tenen tant ress com altres? Sn per
aix menys importants?