SOCIETAT, FAMLIA I ESCOLA I

SOCIETAT
1. Caracterstiques de la societat actual
Zygmunt Bauman(socileg, polons) en parla de la societat lquida metfora que utilitza per
diferenciar lo lquid amb lo slid, slid s permanent, en canvi lquid s canviant com la
societat.
Causes:
- Venim duna societat amb referents segurs: un treball, una famlia, normes,
seguretat... (MODERNITAT)
- * societat lquida ens pot donar una possibilitat de llibertat.
- Pas de la modernitat a la postmodernitat: tot s inestable, efmer i amenaant. Ja no hi
han punts de referncia i aferrament, inseguretat i llibertat.
- Globalitzaci: tot intercomunitat, interconectat, ens fa vuere moltes ms possibilitats i
sortides "inestabilitat"
+ Nova pobresa (4t mn): dferncies entre rics i pobres ms extremes.>>incerteses.

Caducitat, provisionalitat, inseguretat

-

Reptes educatius:
1. Migracions: abans la gent era ms igual, avui ms diferent- cultura
Viure i conviure amb la diferncia diversitat dels ciutadans, saber
acceptar aquesta diversitat en les aules i societat.
L'escola com a gresol de cultures (en oposici al model
assimilacionista) interculturalitat. Fer que els nouvinguts s'adaptin a la
nostra cultura.
2. Cultura en la societat lquida:
Cultura basada en les eleccions individuals
Debat arran de la integraci i la cohesi social. No hi ha un nic
moviment cultural, sin que conviuen ms dun.
3. La comunicaci intergeneracional: nens pares - avis (grans salts).

Manuel Castells (socileg Barcelons): es refereix a la societat xarxaper designar un nou

tipus de sociabilitat, centrada en les TIC, l'abast i les conseqncies de la qual encara no
podem preveure.
- Exemple: en un diari, avui en dia, trobem ms informaci que una persona del segle
XVII en tota la seva vida.
- En aquesta societat el mestre NO noms dna informaci, tamb ensenya el com
buscar-la i gestionar-la.

Diferncies entre
els que tenen
accs a les tecnologies i el
que no.

Era de la informaci i la comunicaci, TIC

|
porta a
|
Fractura digital
Analfabetisme digital: mai no pot ser un mestre
Infoxicaci: intoxicaci dinformaci

Reptes educatius:
- Nous paradigmes educatius no "transmissors".
- Com aprendre a gestionar/seleccionar la informaci- diferents estratgies per
arribar al coneixement.
- Com utilitzar el gran volum de dades accessibles.

Edgar Morin societat complexa requereix una base tica per relligar el tot i les parts, el
realisme i la utopia; d'altre manera, aquesta societat corre el perill d'anar cap a l'abisme.
Societat actual a de dur a terme aquesta teoria de la complexitat, ja que la societat viu en un
moment de complexitat (canvis, nous descobriments...) i aix fa que ell consideri la societat
actual complexa perqu mai esta estable i tranquilla. Si no controlem aquesta complexitat
la societat pot anar cap a l'abisme, a la destrucci.
Finalment considera que antes de resoldre tots els problemes econmics, socials, em de
resoldre els reptes educatius que existeixen.
- Teoria de la complexitat
- Pensament co-constructivista.
- Processos motors de la dinmica planetria:
CINCIA TCNICA ECONOMIA -> BENEFICI (realment?)
(teoria de la complexitat)
*Avenos de la tecnologia i de la cincia que ens allarguen la vida , per poden
portar tamb la destrucci
-

Reptes educatius:
- Fer front a les cegueses del coneixement: error i illusi.
- Alimentar els principis dun coneixement pertinent.
- Ensenyar la condici humana.
- Ensenyar la identitat de la terra.
- Fer front a les incerteses.
- Ensenyar la comprensi.
- Cultivar ltica del gnere hum.
(Els set sabers bsics per a leducaci del futur: Morin, 1999).

2. Qestions ms rellevants de la societat que incideixen en leducaci

Globalitzaci: fenomen resultant de la "caiguda de les barreres tcniques, jurdiques i
econmiques que impedien o dificultaven el moviment de persones, mercaderies,
coneixements, capitals o informaci, per sobre de les fronteres dels estats".
- Es manifesta en: 1)mbit tecnoeconmic: TIC, mercats laborals, bns i serveis...;
2)mbit sociopoltic: concepci destat, poltiques...; 3) mbit cultural: smbols, formes
de vida...
- Implicacions educatives:
1)augment de persones nouvingudes (immigraci)
2)homogenetzaci i domini duns models culturals i socials per sobre dels altres.
3)possibilitat daccs a informaci diversa darreu del mn.
TIC/NITIC (Tecnologies de la informaci i la comunicaci):
Les TIC: conjunt d'aparells i programes (maquinari i programari), necessaris per a gestionar la
informaci (emmagatzemar-la, distribuir-la, recuperar-la, etc) i la transmeten de forma rpida i
en gran quantitat.
*telefonia bsica, mbils, TV x cable, Tv x satllit, ordinadors, PD, LD, DVD...
- Comporten: avenos i riscos implicacions educatives
Lescola ha dadaptar-se als canvis i integrar-les adequadament a les TIC.
Repte: convertir la informaci en coneixement.
NTAE: noves tecnologies aplicades a leducaci.
TAC: tecnologia de laprenentatge i la comunicaci.
Diversitat: fenomen social que neix de la construcci especfica que fa cada individu del seu
projecte de vida en funci de la interacci entre ell i medi.
*Mn divers, realitat diversa>> normal, la diversitat i l'estrany, uniformitat.
*Aula diversa: tnies, costums, cultures, interessos, ritmes daprenentatge...
Implicacions educatives:
o Concepci daula complexa, dinmica i diversa.
o Mestres preparats per entendre i gestionar laula.
o Currculum adequat.
o Recursos humans i materials adequats.
3. Els drets de linfant i leducaci en diferents contextos socials
La convenci sobre els drets de linfant: tractat internacional adoptat per les Nciond
Unides(ONU) el 20 de Nov. De 1989.
- Atenci a la infncia: enfocament basat en necessitats contra enfocament basat en
drets. (encara hi han nens que no s'imperen)
- Convenci (ONU) sustenta 4 principis (excepte Somlia i EEUU):
- No discriminaci.
- Inters superior de linfant> cas conf. Perjudicar menys a l'infant.
- Dret a la vida, supervivncia i desenvolupament.

- Participaci.
En la Crida Mundial per a una nova mobilitzaci a favor de la infncia (BICE, 2009)
sinsta a:
- Lluitar contra tota forma de violncia en contra dels infants.
- Garantir una educaci de qualitat a tots els infants.
- Donar suport a les famlies fragilitzades.
- Humanitzar la justcia juvenil.

Promoci i protecci de la infncia:

En les poltiques d'atenci a la infncia cal distingir entre l'enfocament basat en NECESSITATS(
visi passiva i assistencial de l'infant) i l'enfocament basat en DRETS (visi proativa d eles
potencialitats de l'infant).
- Poltica de les tres p (UNICEF):
- Provisi: cobertura de les necessitats bsiques.
- Protecci: crear mbits protectors i acollidors.
- Participaci: dret de parlar i ser escoltat.
- Vulnerabilitat dels infants enfront els riscs:
- Situacions de risc: abs, negligncia, abandonament, discapacitat, pornografia,
venda, refugiats, prostituci, segrest, soldats...
- A Catalunya hi ha a prop d11.000 infants en situaci de risc, dun total d13
milions.
- Resilincia:
- Capacitat que desenvolupa una persona o grup, per tal de seguir projectant-se al
futur malgrat condicions de vida difcils, circumstncies desestabilitzadores i
traumes greus.
- Facultat humana que permet a les persones NO tan sols superar situacions
adverses, sin sortir-ne enfortides per lexperincia.
- Actua com a factor de protecci, permet dur una vida sana en un entorn ins.
- Elements clau duna persona resilient: Comproms
Control
Obertura als canvis i reptes
- Rol docent:
- Enriqueix els vincles prosocials.
- Fixa lmits clars i consensuats.
- Ensenya habilitats per a la vida.
- Brinda suport i afecte.
- Transmet expectatives elevades.
- Brinda oportunitats de participaci significativa.
- El dret de participar:
- Moltes decisions que es prenen en lmbit social, cultural... afecten als infants.
- Els infants sn capaos de participar i opinar en all que els afecta.
- La participaci s un dret fonamental de tota la ciutadania.
- Participaci i protecci estan relacionades.
- Quatre nivells:

 Simple: passiva, no pregunta escolta.

Consultiva: deman opinions.
Projectiva: consulten per tenen una conseqncia a aquella consulta.
Metaparticipaci: acabar finalment
- Contextos de participaci: Famlia, Escola, Comunitat, Poltiques
pbliques, Societat.
- La participaci refora lautoestima, la confiana en un mateix, promou les
capacitats en general, produeix millors resultats, consolida la comprensi dels
processos democrtics i els estimula/protegeix...
- Els adults han dassumir una actitud ms humil i reconixer que atenen molt a
aprendre dels infants.
Discriminaci i inclusi social:
Discriminaci, en sentit negatiu, significa rebutjar una persona o collectiu degut a un tret que
el caracteritza.
- Les diferncies entre les persones poden interpretar-se en clau de deficincia o de
riquesa.
-

En el contacte entre cultures soriginen diversos models de convivncia:

Aculturaci: intercanvi entre cultures.
Multiculturalitat: diferents cultures que viuen en un mateix territori, no
obstant, no vol dir que tinguin contacte.
Interculturalitat: diferents cultures que viuen en un mateix territori i tenen
contacte, es relacionenescola pblica i concertada
Una de les finalitats de leducaci s garantir la igualtat doportunitats per a totes les
persones en termes dequitat.
La llei 12/1009, del 10 de juliol, leducaci defineix lescola catalana com a inclusiva.
Trets distintius de la inclusi:
Dna resposta a la diversitat.
Identifica i elimina barreres a laprenentatge i la participaci.
Busca la presncia, participaci i xit de tot lalumnat.
Es fixa en els alumnes en situaci de risc.

La infncia al mn:
En la societat mn la humanitat comparteix un mateix dest.
Les societats desenvolupades incideixen en el malestar de bona part de la humanitat.
- UNICEF(2008): situacions greus que afecten a la infncia.
- Mortalitat infantil.
- VIH/SIDA.
- Manca d'accs a la educaci bsica per nens i nenes(espcilmen)
- Manca de protecci.
- La cooperativa pel desenvolupament, actualment basada en la lluita pels drets
humans, promou:
- Solidaritat.
- Cultura de la pau.

-Acci humanitria per modificar les relacions desiguals del planeta.

FAMLIA
1. Socialitzaci i reproducci
Socialitzaci: procs per mitj del qual un individu es relaciona amb altres, shi vincula i esdev
membre dun grup ampli, duna societat.
- Societat i cultura:
- En les societats humanes predominen les conductes apreses.
- La societat neix amb laparici de lhomo sapiens (30.000 anys)
- El procs de socialitzaci facilita la integraci en el propi grup social mitjanant laccs
a la cultura (models de coneixement, pautes... dun espai i moment concrets).
- Leducaci s el mitj amb que compta la societat per transmetre i desenvolupar la
cultura. Potencia al mxim les capacitats i creativitat de cada infant.
- La cultura est relacionada amb la ideologia:
- El sistema ideolgic permet:
- El manteniment duna organitzaci social.
- El control dels conflictes de poder.
- Lacceptaci de les desigualtats socials.
- El manteniment i reproducci del sistema.

- Socialitzaci i educaci:
La socialitzaci s necessria per a la vida collectiva, ja que consisteix en el procs
mitjanant el qual els individus aprenen i interioritzen les formes normals de vida duna
comunitat.
Els grups socials dominants sn els que tenen la capacitat dimposar la seva visi de la
realitat.
Leducaci s un tipus particular de socialitzaci.
Els sistemes educatius, en les societats modernes, tenen com a funcions socials:
Ensenyar i informar (educar)
- Fer possible lordre social vigent.
El sistema educatiu reprodueix una determinada cultura, en general, la dominant.
- L'arbitri cultural.
- La violncia simblica.
2. Els estadis del procs socialitzador
Sinicia amb el naixement i acaba amb la mort.
- Socialitzaci primria: infncia i adolescncia
- T lloc a la famlia.
- Suposa la interioritzaci de comportaments afectius, normatius i cognitius que
sassumeixen amb un ordre natural.
- Es caracteritza per:

 La importncia del comportament afectiu.

El paper dels altres significatius.
Els processos didentificaci de rols.
La influncia qualitativa.
Cada membre del grup s socialitzador i socialitzat.
La seva manca produeix trastorns irreversibles.
- Socialitzaci secundria: joventut i maduresa.
- Tenen lloc a lentorn: amics, escola, TIC, entitats...
- No requereixen lestabliment de vincles afectius amb lagent socialitzador que
normalment s una instituci annima.

3. Agents i mbits de socialitzaci

Agents de socialitzaci: persones que ajuden, intervenen en el procs educatiu i de realitzaci.
mbits de socialitzaci: institucions o espais que intervenen en el procs educatiu.
- Famlia: principals agents de socialitzaci
- s una instituci social entesa com a conjunt de posicions, papers, normes, relacions
sancionades, fixades socialment al voltant duna necessitat o necessitats fonamentals
de vida social.
- Tots els estils de famlia poden oferir una correcta socialitzaci.
- Grup de companys:
- All que fa la majoria es torna norma comuna. Saprn a ser i pensar. Es descobreix
com agradar i com ser acceptat.
- La televisi i les pantalles:
- Pels mitjans de comunicaci de masses rebem i accedim a una gran quantitat de
continguts i significats culturals. Realitzen una funci socialitzadora annima,
transmeten normatives socials i de vegades dirigeixen el canvi.
- Els mestres:
- Lescola t un paper molt significatiu dins el procs de socialitzaci. Cal tenir en
compte el currculum explcit i ocult, ja que tenen una gran responsabilitat en la
producci i reproducci digualtats.
- Altres:
- El clergat.
- Els companys de feina.
- Els periodistes.
- Els directors de cinema.
- ...
- Els mbits de socialitzaci sn les institucions/espais on es produeixen els processos de
socialitzaci: la llar, lescola, lesglsia, els llocs de lleure, els llocs de treball, els mitjans de
comunicaci, les associacions, Internet...
4. Famlia, llar, parella i matrimoni

Famlia: unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions de
matrimoni, parentiu o afinitat.
- Etimologia: deriva del llat famulus, servent, esclaus, el que es trobar sota la
dependncia dun pater familias (Coromines).
- En llat, famlia, designava el conjunt desclaus domstics pertanyents al mateix amo.
Conjunt de persones lliures o no, subjectes a la potestat sobirana del pare de famlia
rom.
- Des de lantropologia social:
- Unitat social formada per un grup dindividus lligats entre ells per relacions de
patrimoni, parentiu o afinitat.
- Grup domstic que t origen en el matrimoni o que est format per un grup
dindividus vinculats per altres relacions de parentiu, que constitueixen una unitat
econmica, comparteixen una residncia i crien i eduquen els fills dels seus
membres.
- El conjunt de persones que viuen en una mateixa casa: famlia i llar no sempre
coincideixen.
- Dret civil catal: conjunt de persones unides per lafecte, el matrimoni o la filiaci, que
viuen juntes i posen en com els seus recursos econmics.
- Parella: conjunt de dues persones o coses.
- Parella de fet: uni estable de dues persones que tenen una relaci afectiva anloga a
la conjugal.
- Matrimoni: uni de dues persones que dna lloc a un vincle jurdic, que origina una
comunitat de vida en la qual aquestes shan de respectar i ajudar mtuament i actuar
en inters de la famlia.
Models i funcions
-Famlia nuclear o conjugal:
- Matrimoni i fills.
- Ms prpia dOccident i del mn urb.
-Famlia extensa:
- Convivncia de diverses generacions en el mateix grup domstic.
- Mn rural, cultures asitiques i africanes.
-Llars monoparentals.(noms un membre)
- Unions monogmies:
- Home dona.
- Home home.
- Dona dona.
- Unions poligmies:
- Polignia: un home amb ms duna dona.
- Polindria: una dona amb ms dun home.

Tipus d'uni

Tipologia

*Segons els vincles gentics:

Adopci.
Inseminaci artificial.
Fecundaci in vitro.
Donaci dvuls.
Subrogaci: mares per encrrec.
Famlies reconstrudes: parelles de pares separats.
- Funcions bsiques de la famlia:
Socialitzar.
Protegir.
Educar.
5. Condicions familiars en l'educaci
Els determinats sociofamiliars se solen relacionar amb el rendiment o xit escolar dels
alumnes. Hi ha autors que consideren que els factors fins i tot tenen ms pes que els individus
(personalitat, capacitats...) o els acadmics (escola, docents...)
- Classe social
A mesura que s'ascendeixen en l'escola social, els resultat i expectatives futures
augmenten.
El nivell cultural determina les expectatives, valors i actituds de la famlia respecte a
l'educaci, es a dir, que la motivaci envers l'xit dependria ms del nivell cultural dels
pares que no de l'econmic.
6. Valors i rols en l'educaci familiar. Estils educatius:
- Els valors transmesos pels pares, especialment en les primeres etapes infantils, es van fet
propis en la transici a l'edat adulta.
- Es pot educar en valors tics, morals, esttics, vitals... o des de qualsevol jerarquia individual
o social.
- Cal tamb:
Coherncia i racionalitat en l'acci, que possibiliti l'establiment de lmits, pautes i normes
de conducta per part de l'autoritat serena i responsable, que noms t sentit en la mesura
que fomenta l'autonomia i la llibertat dels fills.
Coherncia i responsabilitat entre continguts de valor i els procediments i recursos per
poder dur a terme l'educaci dels fills.
Coherncia i responsabilitat entre pensament i acci, perqu els infants aprenen a travs
dels models de conducta.
*Estils educatius models o esquemes prctics que simplifiquen les pautes d'educaci
paterna/materna en determinades dimensions bsiques que, creuades entre elles en diferents
condicions, donen lloc a diversos tipus d'educaci familiar.
Grup1. Pares compromesos en l'assoliment: l'educaci com a inversi.
Grup 2. Pares permissius: l'educaci en la postmodernitat
Grup 3. Pares compromesos en l'educaci integral dels fills
Grup 4. Pares invisibles. Abandonament de funcions educatives.

ALTRES CLASSIFICACIONS:
Autoritats permissius democrtics
Progressista extravertida conservadora - introvertida conflictiva convivencial
harmnica.

ESCOLA
1. escola com a instituci social
Escola nucli social duna xarxa local i de barri que ha de desenvolupar un treball comunitari
per poder atendre totes les diversitats i alimentar-se per aconseguir una implicaci del
alumnes, de les seves famlies i del conjunt de la ciutadania en totes aquelles manifestacions
cviques, culturals i socials que garanteixin un creixement en igualtat doportunitats per a tot
lalumnat, cada un dins de les seves possibilitats.
FUNCIONS DE L'ESCOLA:
- Assumir un nou rol.
- Acceptar els lmits dall que no es pot assolir.
- Garantir aprenentatges bsicsLa tasca primria s ensenyar, transmetre coneixement.
Contribuir a garantir la igualtat doportunitats
|
Que hem de fer?
|
Atendre a tota la poblaci.
Preparar ciutadans i professionals competents.
Donar respostes a les necessitats educatives de tota la poblaci.
* funci NO s adaptar-se al medi, a les demandes individuals o al mercat.
- Complementar la tasca socialitzadora de la famlia. La vida en grup, les relacions amb els adults de
lescola i els coneixements adquirits haurien de garantir el desenvolupament de capacitats que serveixin
per a tota la vida. Un cert sentit deficcia, dautonomia dindependncia i dobertura que faci sentir la
persona capa dexercir com a ciutad informat, de participar en la vida social i daprendre de
lexperincia.
- Lescola ha de garantir els aprenentatges bsics, aix s, aprendre a llegir (amb comprensi) i a
expressar-se (oralment i per escrit).
- Tenir conscincia que lensenyament inicial dun infant, en els nivells dinfantil i de primria, sn els
determinants en el futur duna persona.
- Cal treballar en els infants, des de bon principi, les habilitats cognitives, treballant molt ms en les
estratgies per aconseguir totes les resolucions possibles dels problemes que no pas amb un
aprenentatge tancat de les solucions estereotipades.
- Cal millorar les relacions entre els alumnes i els professors, perqu quan millor sn les seves relacions,
millor sn els aprenentatges. Es tracta duna relaci recproca on shan de tenir en compte tant els
aspecte intellectuals com els afectius.
- Hi ha molta relaci entre la valoraci de lescola i el coneixement. s a dir, quan hi ha un major
coneixement tamb es dna una millor valoraci del centre educatiu per part de les famlies. Per aix,
malgrat les dificultats i les relacions humanes, sempre difcils, quan una escola se sent orgullosa de si
mateixa shi aprn ms i quan ms shi aprn ms orgullosos estem de lescola. Ats que si coneixem

millor el qu es fa en una escola ho valorem ms, caldr, perqu sens valori ms, explicar ms i millor el
que fem a lescola. Tot un repte.

2. Lescola com a projecte social

- Escola: instituci significativa en relaci amb el seu entorn: element denriquiment i factor
darticulaci i dinamitzaci de la comunitat ms propera, ms enll de lestricta comunitat
escolar.
- No s una simple adaptaci al medi, a les demandes individuals o al merca.
-Acceptar que el territori/entorn educa vol dir creure que la densitat diniciatives
intencionalment educatives de part dagents diversos, augmentar leficcia dels
aprenentatges especficament escolars.
- El contingut bsic i imprescindible a treballar sn els aprenentatges que han dincorporar
totes les persones que, en cas de no fer-ho, condicionen negativament el seu
desenvolupament personal i social amb els conseqent efectes negatius respecte a la seva
inserci social.
- Leducaci escolar respon a un projecte collectiu, social i intencional que est tenyit
ideolgicament. L'educaci no s neutra.
- La definici de limprescindible en leducaci bsica no s tan sols una qesti tcnica si no
que requereix un acord social sobre les finalitats i els objectius de leducaci.
3. Lescola i les demandes de la societat. Canvis i reptes davant els nous escenaris socials
-Lescola s un espai social i poltic.
-La societat demana que lescola sigui capa: danar modificant les seves pautes de
funcionament; per adaptar-se als canvis productius, familiars, de diversitat cultural o de
gnere que shi van produint.
-Les institucions pbliques defineixen les seves poltiques educatives: en relaci a aquestes
demandes (van adaptant les lleis educatives per donar resposta a la societat) i estar oberta a
tots els canvis socials fent ms o menys atenci a les veus del propi sector educatiu.
-De la millor pitjor sintonia. Sintonia entre aquest conjunt de variables en dependr que
lescola compleixi amb millor o pitjor fortuna el que la societat nespera.
- Leducaci ha anat estenent la seva influncia i presncia duna inicial concentraci en un espai
(lescola) i un moment temporal molt especfic (els primers anys de vida), cap a tots els racons de
lactivitat social i cap a totes les fases de la trajectria vital.
- Lescola ha de formar a gent que sigui capa dactualitzar els seus coneixements a partir de les
mltiples fonts dinformaci que la societat li ofereix i que tingui iniciativa personal per fer-ho.

La idea que ja que tota mancana personal o social acaba tenint una relaci/connexi o altra
amb una activitat formativa real o potencial, tot s culpa de leducaci, que acaba aix
convertint-se en una gran mena de contenidor on abocar tot el que no funciona.
Pot lescola fer- ho tot?
*Cada vegada ms tothom es veu capa d'opinar si e rol docent est ben assolit. La societat ha
d'anar assumint que no tot ho ha de solucionar l'escola, altres institucions tamb han d'ajudar.

Estem en ple procs de reestructuraci econmica, educativa, social i familiar

Leducaci ha de ser entesa cada cop ms com un tema que requereix la collaboraci de
molts actors i moltes instncies socials.
Una visi de treball educatiu ms vinculada al treball en xarxa, a la collaboraci entre
professionals de diversos serveis, davant de problemes de carcter integral que tamb
necessiten respostes integrals.
*Un actor ms les tecnologies, que contribueixen a l'aprenentatge com socialitzador. En els
problemes complexos han d'actuar tots els actors possibles.
4. Les 3 revolucions educatives:
En la societat del coneixement:
- Relaci entre educaci i avan econmic impulsa una explosi cientfica i tecnolgica
en els pasos ms desenvolupats.
- L'educaci s'ha fet extensiva a totes les persones entre 6-16 anys.
- L'escola t com a objectiu la inclusi de tots els infants.
Jos M.Esteve(2003) sost que l'educaci ha experimentat 3 grans revolucions educatives:
1. 1r Mn Egipci Escoles escribes, el que havien de donar constncia als canvis socials i
els moments histrics. Escoles reservades a l'elit sacerdotal i als alts administradors de
l'Antic Imperi.
2. S.XVII a Prusia de Feredic Guillem II obligatorietat d'assistir a l'escola elemental.
3. S.XIX I XXcanvi del concepte d'educaci, passa de ser exclusiva a ser un dret per a
tots els infants: escolaritzaci universal.
*Educaci noms x rics violaci simblica, segons Marx: alienat.
treballava per la inclusi: va donar mfasi en el paper protagonista dels alumnes. Per aix s'ha
de treballar diferents perspectives:
- Promoure la coresponsabilitat en la tasca educativa dels infants i del nostre pas.
Escoles i famlies estan obligades a treballar plegades per afavorir el desenvolupament
integral dels nostres infants i joves.
- Enfortir les xarxes socio-educatives.
- Afavorir una formaci inicial i continuada de qualitat.
- Agilitar el sistema organitzatiu de la prpia escola.
5. El paper del mestre:
*Estatuts: oposici que ocupa un individu en un sistema social.
Estatus social del mestre s, a vegades, inferior al que tenen altres professions. Raons:
- Es considera una professi vocacional
- Xq predominen les dones( salari secundari?)
- Societat t una percepci limitada del nombre d'hores que t la jornada laboral.
- La societat t una percepci limitada de esfor fsic i psquic que requereix.
Depn de nosaltres revaluar la visi de l'estatus del mestre: fent-ho B.
Alguns aspectes bsics en la formaci dels mestres del s.XXI:
- Fer possible la inclusi universal i el desig d'excellnciatrobar equilibri.

Equilibri entre tecnologia i humanisme.

Conrear al mxim les intelligncies: emocional, social, espiritual i cultural.

6. La funci tutorial:
- Tutor: etimolgicament prov del llat " persona que vetlla" o "persona que protegeix".
- mbit jurdic: tutor es la persona encarregada d'exercir la tutela, s dir, responsable d'una
persona no capa o incapacitada per la llei per administrar-se a si mateixa.
- a l'esfera educativa: figura tutor apareix a la dcada dels anys 60, com professor principal del
grup d'alumnes, encarregat de les relacions personals i certes activitats burocrtiques.
La relaci entre educaci i progrs a partir de dues teories:
1. Teoria del capital humincrement de l'educaci aporta un increment de
productivitat i de salari i al mateix temps, un progrs econmic i social.
2. Teoria del capital socialfa referncia al conjunt de normes, institucions i
organitzacions que promouen la confiana i la cooperaci entre les persones, les
comunitat i la societat en el seu conjunt.
Tasca dels mestres: promoure el desenvolupament integral de l'alumne perqu pugui aprofitar
les seves capacitats, coneixements i caracterstiques personals.
- Entre les responsabilitat del tutor podem destacar:
Fomentar i facilitar la integraci del infants a l'escola
Realitzar el seguiment dels processos d'aprenentatge dels seus alumnes
Informar i assessorar les famlies sobre l'evoluci dels seu fill o filla
Fomentar actituds i hbits adequats, etc.
- Per aix, des de la tutoria caldr vetllar per una bona:
Actuaci amb els alumnes o nivell individual i collectiu
Relaci famlia-escola a nivell individual i collectiu
Coordinaci amb altres professors que intervenen en el curs
Coordinaci amb altres professionals que atenen o algun dels nens o nenes de la seva
classe.
El Pla d'Acci Tutorial(PAT)
PATconjunt d'accions educatives d'orientaci personal acadmica i professional dissenyades
i planificades pels tutors, professors i orientadors amb la collaboraci dels alumnes i de la
mateixa comunitat educativa actuant sempre en funci de les seves necessitats. OBJECTIUS:
- Afavorir la qualitat de les actuacions de professors, alumnes i pares i mares.
- Coordinar les diverses tasques d'orientaci que desenvolupi el centre.
- Proporcionar informaci i orientaci personal, acadmica i professional dels alumnes.
Intervenci de l'EP suposa un ajut constant en el procs de reflexi i actuaci docent i familiar.
La intervenci psicopedaggica a l'EP s'articularia a 5 mbits:
1)Actuaci en relaci al PAT
2) Actuaci amb els alumnes
3) Actuaci amb els docents
4) Actuaci amb les famlies
5) Coordinaci amb altres serveis

7. Relaci famlia - escola. Educaci com a tasca compartida

- Famlia i escola comparteixen les responsabilitats de ser els dos agents socialitzadors ms
importants abans de ladolescncia.
- Sha produt una diversificaci dels recursos educatius que estan a labast de les famlies i que
de vegades poden entrar en competncia amb lescola: la televisi, les activitats extraescolars i
de lleure, Internet...
- La responsabilitat deducar s asimtrica.
Lescola experimenta un excs de responsabilitat, ja que es posen moltes expectatives
en la seva funci que, naturalment, no pot satisfer.
Defensem una coresponsabilitat asimtrica, en la qual la famlia adopta el paper ms
rellevant i lescola un paper ms secundari, per igualment decisiu.
Lescola hi t una responsabilitat secundria i pel principi de subsidiarietat, cal
respectar aquesta responsabilitat que t i els pares no poden usurpar-la, per tampoc
no podem atribuir a aquesta esfera una responsabilitat que li s excessiva.
- Vivim en una societat en transformaci, on lescola i la famlia, la famlia i lescola sn dues
instncies que es troben formant part de la gran xarxa social, del sistema global de la societat:
interdependncia entre elles: mtua i positiva per les dues.
- La necessitat duna bona relaci famlia escola ha esdevingut una exigncia estratgica del
nostre temps sense la qual ser molt difcil, per no dir impossible, assolir lobjectiu deducar les
noves generacions.
- Avui dia no s possible educar adequadament a lescola si no sestableix una certa complicitat
amb la famlia.
- Cal superar recels mutus entre famlia i escola. Tant lescola com la famlia ja no tenen part
de les seves funcions tradicionals. Sin que estan adquirint un altre paper en el mn.
Constatem que els antics models han caigut, per encara no tenim clar quin ha de ser el nou
model de cadasc.
- Cal que lescola assumeixi altres maneres i frmules destablir la relaci amb les famlies, a
partir duna renovada manera de proposar la participaci dels pares a lescola no lligada
exclusivament a la participaci dels pares en el consell escolar o ales AMPA de les escoles.

Participaci de la famlia a l'escola.

-Lescola del nostre pas es fonamentalment participativa.
Decisions preses pel consell escolar del centre (representaci de tota la comunitat educativa).
-Els pares tenen garantit per llei el dret a organitzar-se dins els centres com a associacions de
mares i pares dalumnes (AMPA).
- A lescola actual tamb se li exigeix la contribuci a la conciliaci de la vida laboral i familiar.
Actualment, la major part dels centres tenen servei de menjador, serveis dacollida per abans i
desprs de lhorari lectiu i oferta dactivitats extraescolars. El desenvolupament daquests
serveis i daquestes activitats ha generat, especialment en el cas de lescola pblica, la
participaci de pares i mares per tal de fer-los possibles. Les AMPA han estat els rgans
vertebradors daquesta participaci

8. Educaci formal, no formal i informal

- Educaci formal: intencional, planificada i reglada (escola).
- Educaci no formal: intencional, planificada i no reglada (entitats de lleure).
- Educaci informal: no intencional, no planificada i no reglada (societat).
Noci de xarxa socioeducativa: treball en xarxa i organitzaci de xarxes
Tasca deducar compartida
|
Treball en xarxa
|
Principis
|
Coresponsabilitat.
Participaci.
Reconeixement de la interdependncia.
- Comunitats daprenentatge (Acci educativa comunitria i compartida):
- Referides a laula.
- Referides a lescola.
- Referides a lentorn local.
- Referides a lentorn virtual.
La interacci entre lescola i lentorn: bones prctiques
- Projectes educatius de ciutat (PEC): Plans estratgics educatius per convertir la poblaci en
ciutat educadora. Es desenvolupen a iniciativa dels ajuntaments i amb la participaci dels
ciutadans. FASES:
- Diagnstic socioeducatiu del conjunt de la poblaci.
- Document amb finalitats, objectius i lnies de treball.
- Implementaci.
-Plans educatius dentorn (PEE): Plans que donen continutat a lacci educativa fora de lhorari
escolar augmentant la coordinaci de lescola amb els agents educatius del territori. EIXOS:
- Educaci integral de tot lalumnat.
- Foment de la cohesi social a partir de leducaci intercultural i de ls del catal.
FASES:
- Sensibilitzaci agents educatius.
- Formalitzaci del procs.
- Inici: constituci comissi local i definici del pla dactuaci.
- Aplicaci: coordinaci, collaboraci i definici de pautes de treball comuns a nivell
local.
- Avaluaci: valoraci de leficcia del pla i propostes de millora.