BREU RESUM DHISTRIA DE LA LLENGUA CATALANA

Llengua del poble, la cultura i lAdministraci

Els primers textos escrits en catal coneguts actualment sn fragments de la versi

catalana del Forum Iudicum i el sermonari Les Homilies dOrgany, tots dos del segle XI.
El catal va tenir una considerable expansi com a llengua de creaci i de govern
(Cancelleria Reial) entre els segles XIII i XVI, temps en qu la corona
catalanoaragonesa va estendre els seus dominis per la Mediterrnia, a Siclia,
Sardenya, Npols i fins i tot a Atenes. Entre les obres literries de relleu universal
daquest perode es poden esmentar les de Ramon Llull, contemporani de Dant, les
quatre Crniques, les obres de Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge,
Ausis Marc o el Tirant lo Blanc, considerada com la primera novella moderna de la
literatura occidental.
Tamb sn en catal els grans textos legislatius daquest temps, com sn els Furs de
Valncia, els Costums de Tortosa, els Usatges o el Llibre del Consolat de Mar, recull de
lleis de comer martim que saplicaren a tota la Mediterrnia fins al segle XVIII. La
relaci amb Itlia comport que una de les primeres traduccions conegudes de la
Divina Comdia fos la catalana dAndreu Febrer i que tamb es tradussin al catal
grans obres de la literatura del moment, com s el cas del Decamer.

El perode de la decadncia literria

Tot i que la llengua catalana va tenir un accs preco a la impremta com demostra
el fet que el 1474 ja apareix el primer llibre imprs en catal, Les trobes en llaors de la
Verge Maria, en els segles del Renaixement i el barroc va viure una etapa de
decadncia pel que fa a la literatura culta. Malgrat aix es mantingu com a llengua
de la legislaci i de lAdministraci, i com a nica llengua popular. Daquest perode es
pot destacar lobra de Josep Vicen Garcia i Francesc Fontanella a Catalunya, Joan
Ramis a Menorca, i Llus Galiana a Valncia.
Desprs de la Guerra dels Segadors (1640-1659), les terres del nord de Catalunya foren
cedides a la corona francesa i, immediatament, el catal va ser prohibit a leducaci i
en els usos oficials. En la Guerra de Successi a la corona dEspanya (1704-1714) els
territoris de lantiga corona dArag prengueren partit a favor de larxiduc Carles i
lluitaren al costat de les potncies aliades. Per aix, desprs de la derrota dAlmansa
(1707) i de la presa de Barcelona (1714) i de Mallorca (1715), els territoris de parla
catalana perderen les institucions prpies i el catal va ser excls de la legislaci i de
lAdministraci de justcia i municipal, de lensenyament i de la documentaci notarial i
de comer.

La Renaixena i la recuperaci de la llengua

Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, la
llengua catalana va viure una rica Renaixena literria, linici de la qual se sol situar

simblicament amb la publicaci de loda La Ptria (1833) de Bonaventura Carles

Aribau, i que va tenir continutat amb la producci potica, teatral i narrativa de molts
autors de Catalunya, les Illes Balears i el Pas Valenci.

A la segona meitat del segle XIX, aquest moviment va donar obres de nivell universal i
dun gran xit popular com sn les de Jacint Verdaguer, autor dels poemes pics
LAtlntida i Canig; ngel Guimer, que va atorgar nivell literari al teatre nacional
amb obres com Terra Baixa; Narcs Oller, autor de novelles duna gran modernitat,
com s el cas de La febre dor. Santiago Rusiol, Joan Maragall, Ignasi Iglsias, Vctor
Catal, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Joan Salvat- Papasseit, que va incorporar
ls dels calligrames, Josep Sebasti Pons i Bartomeu Rossell Prcel sn alguns dels
autors
ms
populars
del
primer
ter
del
segle
XX.
Parallelament siniciaren estudis sobre la llengua i selaboraren diccionaris (com els de
Pere Labrnia, Pere Antoni Figuera, Josep Escrig o Mari Aguil), tractats de
barbarismes i ortografies (com els dels mallorquins Antoni Cervera i Joan Josep
Amengual o el barcelon Josep Balari), que sn el precedent immediat de la
normativitzaci moderna iniciada a comenaments del segle XX.
Coetniament, el catal sintrodueix a la premsa diria i peridica de tot el territori,
tant dabast nacional com local i comarcal, amb diaris com La Renaixena, El Poble
Catal, La Veu de Catalunya i, ms tard, La Publicitat i El Mat, i revistes com La
Ignorncia, El Mole, LAven, i daltres.

La institucionalitzaci del catal

A comenament del segle XX, a Catalunya el catalanisme poltic va reivindicar

lensenyament de la llengua catalana i el seu s a lAdministraci. Des de les
institucions de poder local que va controlar i, molt especialment, des de la
Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba va donar un gran suport institucional
al catal amb la creaci de lInstitut dEstudis Catalans (1907) i de la seva Secci
Filolgica, el primer president de la qual fou el mallorqu Mn. Antoni M. Alcover,
limpulsor del Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906) i del
Diccionari catal-valenci-balear (1926-1962), obra cabdal de la lexicografia
catalana.
El suport de Prat de la Riba i de lInstitut van permetre la institucionalitzaci de la tasca
realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 (Normes ortogrfiques, Gramtica,
Diccionari) amb la qual el catal es va dotar duna normativa unificada i moderna.
La Constituci republicana de 1931 i lEstatut dautonomia de 1932 van permetre a
Catalunya recuperar la Generalitat, que el catal fos declarat llengua oficial i la
realitzaci duna activa poltica de suport al seu ensenyament. Les Illes Balears i les
terres valencianes, en canvi, no arribaren a veure aprovats els seus estatuts
dautonomia.

La
dictadura
i
la
persecuci
de
la
llengua
Entre els anys 1939 i 1975, durant la dictadura subsegent a la Guerra Civil, la
persecuci del catal va ser intensa i sistemtica, sobretot fins al 1962. Es va prohibir
ledici de llibres, diaris o revistes, la transmissi de telegrames i les converses
telefniques en catal. Lexhibici de pellcules era forosament en castell i el teatre
es podia representar tan sols en aquesta llengua. Les emissions de rdio i de televisi
nicament podien ser en castell. La documentaci administrativa, notarial, judicial o
mercantil era exclusivament en castell i la que es feia en catal es considerava nulla
de ple dret. La senyalitzaci viria i la comercial, la publicitat i, en general, tota la
imatge exterior del pas era en castell. Una forta immigraci procedent de la resta
dEspanya en uns moments en qu cap dels territoris de llengua catalana podia oferir
estructures urbanstiques i educatives adequades va fer ms difcil, encara, la situaci
del catal.
Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissi familiar
tant a Catalunya i les Illes Balears com a la resta de territoris de parla catalana. En
aquest temps molts escriptors formats en lpoca anterior, alguns dells des de lexili,
com Josep Carner, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Vicen Foix, Josep Pla,
Salvador Espriu, Merc Rodoreda, Pere Calders, Joan Fuster, Vicent Andrs Estells o
Lloren Villalonga van escriure obres de gran relleu.

Cap a la normalitat

Un cop recuperades les llibertats democrtiques, la Constituci de 1978 reconeix la

pluralitat lingstica i estableix que les llenges espanyoles diferents del castell poden
ser oficials dacord amb els estatuts dautonomia. Els estatuts de Catalunya (1979) i de
les Illes Balears (1983) reconeixen el catal com a llengua prpia daquests territoris i la
declaren llengua oficial juntament amb el castell, i tamb ho ha fet, amb la
denominaci legal de valenci, el de la Comunitat Valenciana (1982). De manera
parallela, la Constituci dAndorra (1993) estableix que el catal s la llengua oficial
de lEstat.
A lempara dels estatuts, els parlaments autnoms de Catalunya, les Illes Balears i la
Comunitat Valenciana van aprovar, entre 1983 i 1986, lleis de suport a la llengua
catalana, que la introduren a lescola, ladministraci i els mitjans de comunicaci
institucionals. Lany 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar una nova Llei amb
lobjectiu de promoure ls del catal al mn econmic, les indstries culturals i els
mitjans de comunicaci privats. En aquests anys shan creat mitjans de comunicaci
entre els quals cal destacar, pel seu elevat grau dacceptaci popular, TV3 i
Catalunya Rdio a Catalunya o el Canal 9 a Valncia i, darrerament, un gran nombre
de rdios i televisions locals a tots tres territoris.

En aquest perode el catal ha anat recuperant presncia a la premsa de manera que

actualment hi ha deu diaris en llengua catalana: Avui, El Punt, Regi 7, Diari de Girona i
El Nou 9 a Catalunya; el Diari de Balears a Mallorca, i el Diari dAndorra i el Peridic
dAndorra al Principat dAndorra, i les versions catalanes dels diaris El Peridico i Segre.
Tamb sn en catal trenta setmanaris, un centenar de revistes i ms de dues-centes
publicacions dmbit local.

Ledici en llengua catalana ha arribat a cotes molt altes pel que fa al nombre de
ttols editats, que cada any sha anat incrementant de manera constant. Lany 1999,
per exemple, seditaren 7.492 ttols en llengua catalana, amb un total de ms de vint
milions dexemplars. A finals daquest mateix any, el total de ttols disponibles en
llengua catalana, segons els registres de lISBN, superava els 75.000. Lany 1994, segons
un informe de la Unesco, la llengua catalana era la desena llengua ms traduda del
mn, per llenges de partida.