POLITG

ES
Glria
Garca

Histria de les politges

ArquimedesdeSiracusa
segle
III
a.C.
va
inventarlesPOLITGESCOMPOSTES,
permoure
ungranvaixellde 4.200 tones El Syrakosa que va fer
construir el rei Hieron.
LeonardodaVinci(segle
XV)
sempreva
admirarelgenid'Arquimedes,
especialmentla
seva
invenci delaPOLITJACOMPOSTA, queva utilitzaren
moltsdelsesbossosde les sevesmquines.Esdeiaque
elpropiArquimedesva
sercapad'arrossegarun
vaixellnomsambla
foradels
seusbraos,usantaquestespolitges.

1. Politges
La politja s una mquina
simple i consisteix en una
roda que t, al llarg de tot
el seu contorn, un solc per
on passa una corda.
s fa servir per canviar el
sentit en qu actua la fora.
El seu funcionament s
silencis.
No necessita lubrificaci.
Econmiques de fabricar.
Transmet
movimient
circular
entre
eixos
separats.

1.1. Politges Simples

La fora que fixes
sha
daplicar s la mateixa
que la que es necessita
per aixecar lobjecte
sense politja. Per, la
politja permet aplicar la
fora en una direcci
ms cmoda.
La politja no es mou
amb el desplaament
de la carrega .

F=R

AM=1
4

1.2. Politges Simples

mbils
Les politges es mouen amb el
desplaament de la crrega.
La fora necessria per aixecar la
crrega s la meitat de la fora que
hauria estat necessria per aixecar
la crrega sense la politja.
La longitud de la corda que sha
dutilitzar s el doble de la distncia
que es desitja fer pujar la crrega.

F=R/2n

Fixa
Mbil

n=nombre de politges mbils.

1.3. Polipast

Les politges es distribueixen

en dos grups, un fixe i un
mbil. En cada grup hi ha un
nombre determinat de politges.
La crrega suneix al grup
mbil.
Lavantatge
mecnic
es
calcula contant el nombre de
segments de corda que
arriben a les politges mbils
que soporten la crrega.

F=R/2n

AM1

n=nombre de politges mbils.

Politges
mbils:
POTENCIAL
R/6
R/3
R/3

POLIPAST

R/6
R/6 R/6 R/6

R/6 R/6 R/6

F=R/6
Dades:
R=240 N
n=3
Soluci:

F=R/2n
R

n=nombre de politges mbils.

F=R/2n=240/(2x3)=240/6

F=40 N
7

Quin s el valor de la
fora?

Quin s el valor de la
fora?

Exemples

10

Tipus de polipast

11

TRANSMISSI DE MOVIMENT AMB POLITGES

Les politges transmeten moviment entre eixos que estan separats.

Les politges estan unides per corretges o cadenes (per a distncies grans
entre eixos).

Politja motriu o conductora: s la politja que genera el moviment i

generalment est connectada al motor.
Politja conduda o arrossegada: s la politja que rep el moviment a travs
de la corretja.

Politja
conductora

Politja conduda

13

RELACI DE TRANSMISSI ENTRE POLITGES

2 d1
i
1 d 2
I

s la relaci de tranmissi

1 n1 s la velocitat angular de l'eix de la

politja motriu (r.p.m)
2 n2 s la velocitat angular de l'eix de la
politja conduda (r.p.m)
d1

s el dimetre de la politja motriu

d2

s el dimetre de la politja conduda

14

RELACI DE TRANSMISSI
Indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (condut o nmero 2) per
cada volta de l'eix d'entrada (motriu o nmero 1).

Si la velocitat angular de l'eix d'entrada s w1 i la de l'eix de sortida s w2,

aleshores:
Si l'eix condut gira ms a poc a poc que el motriu, s

2
i
1

un sistema reductor :

2 1

i 1

Si l'eix condut gira ms rpid que el motriu, s un

sistema multiplicador :

2 1

i 1
15

Utilitat de connectar
politges

Quan la politja motriu s igual a la politja conduda (tenen el mateix

dimetre) donen el mateix nombre de voltes, es a dir giren a la mateixa
velocitat. Si es vol invertir el sentit de gir la corretja es creur. Cas 3.
Quan la politja conduda t un dimetre ms petit que la conductora s
multiplica la velocitat i es redueix la fora de leix. Cas 2.
Quan la politja conduda t un dimetre ms gran que la conductora s
multiplica la fora i es redueix la velocitat. Cas 1.

16

Tren de politges
S'empra quan s necessari transmetre un moviment giratori entre dos
eixos amb una gran reducci o augment de la velocitat de gir sense la
necessitat dutilitzar politges amb dimetres excessivament grans o petits.

Politja 1
conductora

Politja 3
conduda i
conductora

Politja 2
conduda i
conductora

d1n1=d2n2

d3n3=d4n4

d2n2=d3n3
17

Politja 4
conduda