TITULATS TCNICS SUPERIORS I ACCS A LA UNIVERSITAT A PARTIR DE

LA PREINSCRIPCI 2011
El Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre, que regula les condicions per a laccs als
ensenyaments universitaris oficials de grau [BOE 24 de novembre] defineix un nou escenari
en laccs a la universitat. Sovint, accs a la universitat sidentifica noms amb unes proves,
amb la sele com de manera colloquial es denomina la prova que, des de fa ms de
trenta anys, realitzen els estudiants de batxillerat.
Tanmateix, la realitat actual s molt ms plural, en la mesura que ara les persones que
cada any volen accedir a la universitat responen a perfils diversos (estudis previs, edat,
procedncia,...) i, per tant, la normativa vigent preveu requisits i condicions daccs
especfiques per a cada un dels collectius.
Daltra banda, accs a la universitat significa no noms complir uns determinats requisits
acadmics que permetin iniciar estudis universitaris, sin que inclou tamb el procediment
dadmissi a uns determinats estudis. Cal tenir en compte que el nombre de places ofertes
varia en cada centre destudi i que, a ms, la ra entre oferta i demanda tampoc no s igual
en tots els centres destudi; per aix, noms ser necessria una nota per sobre de 5 en
aquells casos en qu la demanda sigui superior a loferta.
Un daquests perfils de futurs estudiants universitaris correspon als Titulats Tcnics
Superiors de Formaci professional, dArts plstiques i disseny i als Tcnics esportius
superiors (i assimilats).
La nova normativa, aprovada pel govern espanyol [BOE 113, de 8 de maig de 2010, i BOE
306, de 17 de desembre de 2010], no ha canviat el requisit daccs daquests estudiants.
Aix vol dir que com a titulats tcnics superiors tenen accs a la universitat sense haver de
fer cap prova obligatria, com fins ara, i la seva nota daccs s la qualificaci mitjana
dels estudis cursats per obtenir el ttol de tcnic superior. Aquesta qualificaci t validesa
indefinida i ha destar compresa entre cinc i deu punts.
Una novetat important en el nou procediment dadmissi a la universitat s que els titulats
tcnics superiors, com els estudiants amb ttol de batxillerat o els estudiants provinents de
sistemes educatius estrangers que compleixin les condicions daccs a la universitat
previstes en el seu sistema educatiu, puguin incrementar la seva nota, si, de manera
voluntria, fan exmens de lanomenada Fase especfica de les PAU, que no t un
nombre fix dexmens, sin que cada estudiant tria quantes i quines matries vol examinarhi.
Aix, aquests tres collectius de futurs estudiants universitaris, que no tenen tampoc una
quota especfica de reserva de places per a cada un dells, poden obtenir una nota
dadmissi ponderada (que pot arribar fins a catorze punts) en funci dels estudis que
vulguin cursar, ja que aquesta nota dadmissi ponderada noms inclou qualificacions
obtingudes en matries dexamen concretes relacionades amb els futurs estudis
universitaris.
Per tant, aquesta fase especfica, de carcter voluntari, ofereix la possibilitat de millorar la
nota per obtenir plaa en un determinat centre destudi, sempre i quan les matries
examinades compleixen dos requisits: una matria noms es tindr en compte per calcular
la nota dadmissi ponderada si ha estat superada amb una qualificaci igual o superior a
cinc punts, i si s una matria vinculada a la branca de coneixement en qu sinscriu el ttol
de grau al qual es vol accedir, ats que en el context de lEspai Europeu dEducaci
Superior els ttols de grau necessriament estan adscrits a una daquestes cinc branques

de coneixement: Arts i Humanitats, Cincies, Cincies de la Salut, Cincies Socials i

Jurdiques, Enginyeria i Arquitectura.
Les qualificacions de les matries de la fase especfica tenen validesa per als dos
cursos acadmics segents. Aix significa, doncs, que les matries examinades el juny
de 2011 tenen validesa per a la preinscripci 2011, 2012 i 2013.
Els Titulats Tcnics Superiors de Formaci professional, dArts plstiques i disseny, i
Tcnics esportius superiors (i assimilats) que optin per examinar-se de fase especfica, com
que la normativa vigent la identifica amb la Fase especfica de les PAU, tindran dues
convocatries anuals per a realitzar aquests exmens. A Catalunya podran examinar-se de
tres matries, com a mxim, per convocatria, i que poden triar entre les vint matries de
modalitat de batxillerat que el Departament dEnsenyament vincula a les proves daccs a la
universitat, segons l lOrdre EDU/340/2009, de 30 de juny. Aquestes matries sn: Anlisi
musical, Biologia, Cincies de la terra i del medi ambient, Cultura audiovisual, Dibuix
artstic, Dibuix tcnic, Disseny, Economia de lempresa, Electrotcnia, Fsica, Geografia,
Grec, Histria de lart, Literatura catalana, Literatura castellana, Llat, Matemtiques
aplicades a les cincies socials, Matemtiques, Qumica, Tecnologia industrial.
La informaci sobre el contingut de les matries, estructura dels exmens, criteris
davaluaci i models dexmens de convocatries anteriors, aix com el calendari i horari
dels exmens, es poden consultar al web: http://www.gencat.cat/universitats/pau
En el nou procediment dadmissi, les sollicituds de plaa dels Titulats Tcnics Superiors (i
assimilats), no sordenaran, amb carcter preferent, segons ladscripci de les famlies
de formaci professional a les branques de coneixement en qu sinscriuen els ttols de
grau, sin noms per nota daccs (qualificaci mitjana dels estudis cursats per obtenir el
ttol de tcnic superior) o nota dadmissi ponderada que incorpora, com a mxim, les
dues millors qualificacions, un cop ponderades, de les matries superades en fase
especfica.
s important conixer que a la preinscripci universitria 2010 la nota de tall per accedir al
50% dels centres destudi va ser dun 5,000; s a dir, en aquests centres destudi el nombre
total de sollicituds de plaa per part dels estudiants era inferior al nombre de places que
sofertaven. Per tant per accedir a aquests centres destudi no caldria presentar-se a la fase
especfica de les PAU.
A tall dexemple, a efectes dassignaci de plaa, un Titulat Tcnic Superior (i assimilats)
amb una qualificaci mitjana dels estudis cursats per obtenir el ttol de tcnic superior (nota
daccs) de 8,500 sassigna, per a un mateix centre destudi, abans que un altre estudiant
que obtingui una nota dadmissi de 8,250 sumant a la seva nota daccs el resultat de la
fase especfica ponderada.
A Catalunya, les ponderacions shan fet, segons estableix el Reial Decret, a partir del llistat
de matries de modalitat que el Departament dEnsenyament fixa a lOrdre EDU/340/2009,
de 30 de juny, de la relaci de matries de modalitat del batxillerat que es vinculen a les
proves daccs a la universitat. Totes les matries vinculades a una branca han de ponderar
com a mnim 0,1 i les universitats poden elevar fins a 0,2 les matries que considerin
despecial rellevncia per a cada centre destudi.
El criteri general emprat ha estat que totes les universitats catalanes ponderin una mateixa
matria amb el mateix factor de ponderaci per a uns mateixos estudis o estudis afins. La
informaci sobre les ponderacions per a lany 2011, es poden consultar al web
http://gencat.cat/universitats/preinscripcio.

A continuaci es detallen diferents exemples de ponderacions, a tenir en compte a la

preinscripci 2011, quan encara ponderaran amb 0,2 les matries que abans eren
obligatries de via dexamen en les PAU:

Els estudis de Grau en Administraci dempreses estan adscrits a la branca de

cincies socials i jurdiques i ponderaran amb 0,2 les matries de Biologia,
Economia de lempresa, Fsica, Geografia, Matemtiques, Matemtiques aplicades a
les cincies socials i Qumica, i amb 0,1 la resta de matries de modalitat vinculades
a aquesta branca (Anlisi musical, Cincies de la terra i del medi ambient, Cultura
audiovisual, Dibuix artstic, Dibuix tcnic, Disseny, Grec, Histria de lart, Llat,
Literatura catalana, Literatura castellana).

Els estudis de Grau en Cincies de lActivitat Fsica i de lEsport que es fan a

Catalunya a les universitats de Barcelona, de Lleida i de Girona estan adscrits a la
branca de cincies de la salut i ponderaran amb 0,2 les matries de Biologia, Fsica,
Matemtiques i Qumica i amb 0,1 Cincies de la terra i del medi ambient; aquest
mateix Grau, en canvi, a la Universitat de Vic sn a la branca de cincies socials i
jurdiques i, per tant, ponderaran amb 0,2 Biologia, Dibuix Artstic, Fsica, Geografia,
Histria de lArt, Literatura catalana, Literatura castellana, Llat, Matemtiques,
Matemtiques aplicades a les cincies socials i Qumica i ponderaran amb un 0,1 la
resta de matries de modalitat vinculades a la branca de coneixement (Anlisi
musical, Cincies de la terra i del medi ambient, Cultura audiovisual, Dibuix tcnic,
Disseny, Economia de lempresa, Grec).

El Grau en Psicologia ha estat adscrit a la branca de Cincies de la salut a la

Universitat de Barcelona, a la Universitat Autnoma de Barcelona, a la Universitat de
Lleida, a la Universitat de Girona, a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat de
Vic, i ponderaran amb 0,2 les matries de Biologia, Fsica, Matemtiques i Qumica i
amb 0,1 Cincies de la terra i del medi ambient.

El Grau en Arquitectura est adscrit a la branca denginyeria i arquitectura i

ponderaran amb 0,2 les matries de Biologia, Dibuix tcnic, Fsica, Matemtiques i
Qumica i amb 0,1 Cincies de la terra i del medi ambient, Disseny, Economia de
lempresa, Electrotcnia i Tecnologia industrial.

s recomanable, doncs, que per a una millor orientaci en el procs daccs a la universitat
els Titulats Tcnics Superiors de Formaci professional, dArts plstiques i disseny i els
Tcnics esportius superiors (i assimilats) abans de matricular-se dexmens de fase
especfica de les PAU, sinformin b sobre la branca de coneixement en qu sinscriuen els
estudis de Grau que vulguin cursar, quines matries i com ponderen en la branca de
coneixement que correspongui, i prenguin com a referent la nota de tall de la preinscripci
anterior (que es pot consultar al web http://gencat.cat/universitats/preinscripcio), tenint en
compte que no arrib ni a un 5% el nombre de centres destudi amb nota de tall superior a
deu punts en la preinscripci 2010.

Dra. Pilar Gmez Card

Coordinadora de les PAU a Catalunya
Dr. Jess M. Pruj i No
Cap de lOficina dOrientaci per a lAccs a la Universitat