ndex

TEMA 1: LA PREHISTRIA.................................................................................2
Paleoltic:...........................................................................................................3
Neoltic:.............................................................................................................4
Edat dels Metalls:..............................................................................................5
Prehistria de les Illes Balears..........................................................................7
TEMA 2: EDAT ANTIGA:.......................................................................................9
Mesopotmia:....................................................................................................9
Egipte:.............................................................................................................10
Grcia:.............................................................................................................11
Roma: de civilitzaci a imperi:........................................................................12
TEMA 3: Edat Medieval 1 Part..........................................................................16
Islam................................................................................................................16
El patrimoni rab a les Illes Balears:...............................................................18
Tema 4: Edat Medieval 2 Part...........................................................................20
La cristiandat...................................................................................................22
LEdat Medieval a les Illes Balears.................................................................24
Tema 5: LEdat Moderna.....................................................................................26
Tema 6: LEdat Contempornia: el segle XIX.....................................................31
Revoluci Francesa:.......................................................................................31
Revolucions Industrials:..................................................................................32
Imperialisme i colonialisme:............................................................................33

TEMA 1: LA PREHISTRIA
Aspectes generals
La prehistria es la primera etapa de histria de la humanitat. Va des del
5.000.000 anys A.C fins ms o menys el 5.000 A.C. s letapa ms llarga de la
histria de la humanitat. Es contempla des de laparici del primer Homo fins a
la invenci de lescriptura, la qual dona lloc al comenament de la histria
prpiament dit, ja que en el moment en que es troben escriptures relatant obres
dels ssers humans es dona inici a la histria.
Dins la prehistria es dona el procs dHominitzaci. Aquest s el procs
mitjanant el qual un primat es converteix en sser hum. Aquestes sn les
etapes del procs:
- Australopithecus
- Homo Habilis
- Homo Erectus
- Homo de Neandertal
- Homo sapiens
Una forma dengrescar als alumnes a conixer la nostra prehistria s
mitjanant hiptesis de on va nixer el primer sser hum. Desprs de fer una
pluja didees sels explica on va ser en realitat.
El primer hum va nixer al Rift Valley, frica, una de les depressions ms
grans del mn, que t una extensi de quasi 5.000 km.

La prehistria es divideix en tres grans etapes:

-

Paleoltic
Neoltic
Edat dels Metalls

Paleoltic:
El paleoltic es el primer perode de la historia de lesser hum i ms llarg. De
fet abraa el 99% de la historia de la humanitat. Els humans vivien una cultura
nmada, es a dir, les petites societats es movien duna banda a laltra cercant
els recursos que necessitaven,pastures, fruits o animals. Aquestes petites
societats sanomenaven tribus. Eren un conjunt de caadors o recollectors
nmades que tenien una jerarquia igualitria. Vivien de la caa, pesca i
recollecci de fruites.
Es caracteritzaven per fer s deines ltiques, s a dir, eines construdes amb
pedres tallades, com el bifa.

Com hem dit abans els primers homes sorgiren a lfrica. Una vegada
hagueren dominat el continent, viatjaren a Europa i a sia. Es van haver
dadaptar al fred i a les glaciacions per sobreviure.
Quant a cultura, ja realitzaven rituals on enterraven els morts. Tamb feien s
del foc per realitzar diferents tasques.
Dominaven lart rupestre, s a dir, realitzaven pintures policromades, bastant
realistes i escenes danimals. Alguns exemples els tenim a les coves dAltamira
a Cantbria o a Lascaux, Frana.

Altamira

Neoltic:
La principal diferncia que es dona en vers al paleoltic es el canvi destil de
vida, que passen de ser societats nmades a viure en llocs concrets, s a dir, a
convertir-se en societats sedentries. Fruit daquest canvi comencen a dominar
lagricultura i la ramaderia, encara que pot ser ho combinin amb una mica de
caa i recollecci. Comencen a conrear blat a Europa i Orient Mitj, arrs a
sia i blat de les ndies a Amrica.
Els primers poblats destacats es troben a la vorera dels rius, on shan trobat
importants registres arqueolgics.
Dins el neoltic, i fruit dels canvis comentats anteriorment saprecien importants
innovacions tcniques, que tamb venen de la m grcies a una major
especialitzaci de la feina.
Es comena a fer s de la pedra polida per fabricar estris com aixades,
corbelles o molins de gra.

Es fabriquen els primers teixits amb fil de llana danimals. Es fa cermica

modelada a m, principalment per conservar els aliments.

Edat dels Metalls:

Es denomina Edat dels Metalls ja que s la primera poca en la que el home
treballa aquests minerals. Trobem elaboracions de metalls a Orient Mitj en
forma utensilis diversos com eines, joies o armes.
Els metalls ms importants, els noms dels quals sempren per dividir aquesta
edat foren el coure, bronze i ferro.
Cal assenyalar la descoberta de tres importants invents:
-Roda: Gran avan per transportar mercaderies o objectes.
-Vela: Per fer s del vent.
-Arada: Augmentar i millorar el conreu.
Es comena a practicar lagricultura de regadiu i la construcci de canals per
aprofitar millor laigua.
Lobtenci i utilitzaci dels metalls va fer possible el desenvolupament del
comer i amb aquest que es creessin les primeres petites ciutats.
La societat es comena a jerarquitzar, amb laparici de sacerdots, guerrers...
Augmenten els rituals denterrament i es perfeccionen, apareixen l incineraci i
les primeres necrpolis.
Larquitectura predominant son els monuments megaltics, en trobem de tres
tipus:
- Menhirs (llocs de culte)
- Dlmens (llocs enterrament)
- Cromlecs (possibles santuaris)

Arqueologia:
Larqueologia es una disciplina que ajuda a obtenir informaci del passat a
travs dunes restes materials que sextreuen de diferents formes.
Originriament noms semprava larqueologia per obtenir informaci de la
prehistria, tot i que en els darrers anys, tamb sha utilitzat per a altres etapes
de la histria.
Les activitats arqueolgiques es divideixen en les segents etapes:
1.- Prospecci: Elegir el lloc en base a suposicions cientfiques.
2.- Excavaci: Aplicar diferents tcniques per obtenir restes i informaci.
3.- Treball de laboratori: Examinar tot all trobat i processar informaci.
Finalment, es divulgar la informaci.
Alguns conceptes bsics de larqueologia a tenir en compte sn:
Fssil: Material que ens proporciona informaci del passat.

Jaciment: Lloc excavat i on suposadament hi ha restes materials.

Carboni 14 / Potassi Arg: Dos dels mtodes de dataci ms freqents.
Es distingeixen 2 tipus dexcavacions arqueolgiques:
Estudi: Activitat planificada Solen organitzar- les els departaments de
prehistria de les Universitats
Urgncia: Normalment obeeixen a latzar de lobra duna promotora de
construcci i cal ser rpid per valorar les restes que han aparegut i si cal
passar a lexcavaci destudi. Tamb pot obeir a condicions
meteorolgiques

Prehistria de les Illes Balears

Aspectes generals:
Encara avui no se sap exactament quan va arribar el primer home a les
Balears. Hi ha dos possibles teories, la primera, quasi descartada, dataria
larribada en el Neoltic mentre que la segona ho fa a lEdat dels Metalls.
Possiblement els primers homes que passaren per les Balears no es varen
quedar a viure.
En quant als homes que varen viure a les Balears distingim tres etapes, ben
diferenciades:
1.- poca Primers Pobladors o Arcaica (4.000-2.200 A.C)
2.- poca pretalaitica (2.200-1.800 A.C)
3.- poca talaitica (1.800-123 A.C)
Si parlem des del punt de vista de laparici dels metalls a les Balears trobem
aquestes tres poques:
1.- poca del Coure 4.000 A.C. 2.000 A.C.
2.- poca del Bronze 2.000 A.C. 800 A.C.
3.- poca del Ferro 800 A.C. - 123 A.C.

poca dels primers pobladors:

Els primers pobladors que arribaren a les Balears havien de dominar la
navegaci ja que noms es podia arribar per mar.
Les restes humanes ms antigues es localitzaren fa ms de 6.000 anys,
possiblement de turistes que encara no es varen quedar a viure a les illes. Les
trobem a la Cova de Muleta,Sller, i a Son Matge, Valldemossa.
Els primers pobladors vivien a coves o abrics de muntanya, encara no feien
construccions. Comenaren a elaborar cermica incisa.
En aquesta poca habitava el Myotragus Balearicus, un mamfer herbvor que
sembla que no tenia depredadors en un principi per posteriorment sacabaria
extingint. Es tracta dun animal endmic a Mallorca i Menorca meitat cabra
meitat rata.

poca pretalaitica:
Lpoca pretalaitica correspon a lEdat de Bronze. En aquesta etapa es
construeixen eines, objectes i armes amb aquest mineral.
Els homes vivien en petits poblats i no tenien enemics. Fruit daix comena a
haver intercanvis comercials entre els diferents pobles. Dominaven lagricultura
i la ramaderia, grcies als nous estris fabricats amb bronze. Tamb elaboren
cermiques de major qualitat.
Al final del pretalaitica apareixen les primeres navetes, construccions amb
forma de barca invertida a on vivien. Als morts els enterraven a coves artificials,
semblants a una naveta per dins la muntanya.

poca talaitica:
Els diferents poblats es tornen ms violents i comencen a lluitar pel territori,
lliure comer i recursos.
La construcci ms caracterstica s el talaiot, construcci normalment circular
semblant a una torre que feia funcions tant dhabitatge com de vigilncia. Es
poden trobar formant poblats o de forma allada.
El metall ms emprat en aquesta poca s el ferro, possiblement introdut a les
illes pels pnics.
A Menorca trobem algunes construccions anomenades taules, que sutilitzaven
suposadament per rituals o com a observatoris astrolgics.
Agafen gran importncia les necrpolis, com per exemple la de Son Real.
Al final daquesta poca apareix el foner, un guerrer mercenari que prestaven
els seus serveis tant als cartaginesos com als romans. Aquesta figura s un
ptim recurs per utilitzar a lrea, donat que s propi de Mallorca i, a ms, pot
dna peu a una gran quantitat dactivitats ldiques i que apropin als nins a
aquest continguts.

TEMA 2: EDAT ANTIGA:

Aspectes generals:
El naixement de lescriptura marca el comenament de ledat antiga, que
sinici fa 5.000 anys. Aquesta poca es caracteritza per un augment
poblacional que desencadena en una jerarquitzaci de la poblaci, creant-se
grups perfectament diferenciats, i el poder recau en mans duns pocs. A
diferncia de les anteriors etapes, les persones sorganitzen en civilitzacions i
no en tribus. Apareixen els primers reis, que sn el governadors daquestes
monarquies.
Mesopotmia, Egipte, Xina i ndia acolliren les primeres civilitzacions antigues,
que eren de carcter fluvial, ja que el seu assentament poblacional se
situava devora dun riu per afavorir lagricultura i per tant la subsistncia.
Es construren grans obres com palaus i temples.

Mesopotmia:
Est situada entre Europa i sia, una zona comercial molt important, i, ms
concretament, entre lEufrates i el Tigris (ubicaci que determina el seu nom,
que significa terra entre dos rius).
s el primer poble que utilitz lescriptura (cuneforme) i fou dominat per 3
pobles: Assiris, Summeris i Accadis.
En el mbit de la construcci, son representatives les ciutats emmurallades i les
portes fortificades, a ms dels ziggurats (santuaris amb forma de pirmide
escalonada) i les escultures amb figures antropomrfiques, que tamb sn
tpiques daquest poble. Daltra banda, en aquest sentit, cal destacar que a
Mesopotmia es varen inventar les tcniques constructives de larc i la volta.
El poble de Mesopotmia va desaparixer desprs de caure derrotat pels
perses.
Sinstaura un dels primers sistemes de lleis, el Codi dHammurabi, del 1.800
A.C.

10

11

Egipte:
Es divideix en dues zones, Alt Egipte i Baix Egipte, en torn al riu Nil, que
condicionar la supervivncia del poble que sobrevisqu grcies a les
crescudes i reduccions del volum daigua, construint dics, canals i nillmetres
per aprofitar al mxim laigua.
Els ciutadans sagrupaven en dinasties i el fara era la mxima figura poltica i
concentrava tots els poders, fins al punt darribar a ser considerat una divinitat.
Era una societat politeista, tot i que el du ms important era Ra (Sol).
Mentre que Mesopotmia es coneguda per ser la primera zona a on sorgeix
lescriptura, Egipte destaca per utilitzar lescriptura jeroglfica (papir) de la ma
dels escribes .
En el mbit de la construcci, destaquen, en aquesta poblaci, els temples
(santuaris) i les edificacions per enterraments que es dividien en pirmides,
mastabes i hipogeus.

Les pirmides eren on enterraven als faraons. Els rituals funeraris eren molt
destacats. La tcnica de momificaci que empraven consistia en conservar la
carn amb sal y teles especials. Conservaven el cervell i el cor perqu son la
font del pensament i emocions de les persones. Les pirmides estaven
custodiades per esttues amb forma dEsfinx que les protegien.

12

13

Grcia:
La cultura grega sorigin a la pennsula balcnica i a un conjunt dilles de la
Mar Egea i Jnica. El territori no era propens per lagricultura, ja que era
muntanys i abrupte, aix que les activitats principals, a diferncia de les altres
civilitzacions, eren la navegaci i el comer.
Es diferencien 3 etapes:
a) Arcaica (expansi mediterrnia)
b) Clssica (guerres mdiques i del Pelopons)
c) Hellenstica (expansi orient) cult. hellenstica
Sorganitzaven es ciutats estat independents denominades Polis. Aquestes
compartien llengua i religi.
Lexpansi per la mediterrnia es va fer seguint el model de Polis, creant ciutats
per deixant als ciutadans les costums.
Les polis gregues es divideix en dues parts:
- gora: Gran plaa pblica, on hi havia el mercat.
- Acrpolis: Part ms elevada per a la defensa i on hi havia els principals
temples i institucions com el Parten.

El poble grec s el creador de la democrcia, empren assemblees.

14

Roma: de civilitzaci a imperi:

La ciutat de Roma estava situada a un lloc estratgic,on es actualment Itlia
centre oest, prop del riu Tiber, es convert en el centre i referent daquest poble.
La seva rea dinfluncia va ser la Mediterrnia, el que anomenaven el Mare
Nostrum.
La civilitzaci romana va del segle III A.C fins al V D.C.
La seva intenci va ser construir un gran imperi. Van sotmetre als altres pobles
mitjanant pactes i guerres. Un cop sotmesos comenava el procs de
romanitzaci, amb dos elements de cohesi social com la llengua llatina i les
lleis. La pennsula ibrica seria conquerida pels romans fa uns 2.000 anys.
Roma es divid en provncies dirigides per un governador.
La ciutat i els edificis romans:
Les ciutats estaven construdes en forma de quadricula amb dues avingudes
principals, una nord sud i una est oest.
Desprs trobem el Frum, plaa central i nucli de la vida poltica, econmica,
social i cultural.
A partir daqu construren els diferents edificis, els principals dels quals sn:
Coliseu o amfiteatre: de planta circular, era el lloc on es feien les lluites de
gladiadors i feres.

Capitoli: era el temple ms important on hi havia les 3 divinitats ms

importants per als romans: Jpiter, Minerva i Juno.
Teatre: de planta semicircular on es feien representacions teatrals.
Arc de triomf: monument que commemorava una victria militar o un fet
Poltic.
15

Termes: construcci que tenia diferents dependncies amb aigua freda,

calenta i temperada.
Aqeducte: successi darcs de mig punt que per mitj duna canalitzaci
servia per transportar aigua.
Circ: era la construcci ms gran, on es feien les curses de quadrigues.
Domus: era lhabitatge tpic de les famlies romanes ms riques. Enmig hi
havia ltrium.

Una proposta didctica: el cas de Pollentia

Consideracions generals:
Les restes de la ciutat romana de Pollentia a lactual Alcdia son les restes
arqueolgiques que millor evidencien lestada dels romans a les Balears.

Estan molt ben conservades, potser pel seu curt s ja que va durar des del
segle I A.C fins al II D.C. La ciutat tingu una extensi entre 15 i 20 hectrees.
Disposava duna xarxa de distribuci daigua potable i clavegueram, entre
daltres serveis. El permetre de la ciutat ho conformava un conjunt de murades.
Actualment estan molt ben senyalitzades i adaptades a les visites. Disposa de
servei de visita guiada que sadapta als diferents grups dedat. La visita se
complementa amb la visita al Museu de la Ciutat Romana de Pollentia. Trobem
material didctic no pblic a la plana web http://pollentia.net.

16

La visita al recinte arqueolgic es divideix en 3 parts:

Zona 1: la Portella
s lrea ms residencial de la ciutat, on es trobaven les vivendes i els carrers.
Destaca la casa dels dos tresors, anomenada aix perqu hi trobaren monedes.
Zona 2: el Frum
Correspon a lrea central de la ciutat, on hi havia la gran plaa pblica
Era lespai on estaven ubicats alguns dels edificis ms representatius de la
ciutat. El Temple captol explicat anteriorment i les tabernes, rees comercials,
com supermercats i bars. Els romans empraven la publicitat per anunciar els
comeros.
Zona 3: el Teatre
Es trobava situat a un extrem de la ciutat. Es tracta dun edifici natural, a laire
lliure, excavat a la roca. s una construcci semicircular amb tres rees
perfectament diferenciades:
- Cvea: Lloc on se seia el pblic, les dones i els homes separats.
b) Orquestra: Per acompanyar les escenes que es representaven.
c) Escena: Lloc on hi havia els actors i es feia la representaci.
Lentrada a lespectacle era gratuta i pblica. Als governadors els interessava
que la gent estigus distreta i no penss en altres coses.
A una darrera poca seria utilitzat com a necrpolis de la ciutat ja que shan
trobat evidncies de diferents tombes.

17

Restes destacades del passat rom de les Illes

mfores: Tpiques del comer mediterrani que es feien servir per transportar oli.

Epigrafies: Inscripcions a pedra que ens ajuden a comprendre lorganitzaci

poltica, social i econmica.
Denaris: Monedes dor o bronze de lpoca.

Joies: Anells, collars...

Escultures: Escultures de divinitats romanes com Mercuri o Venus.
Una proposta didctica: una representaci teatral romana
Es podria fer una representaci teatral a laula en que els infants haguessin de
vestir-se de romans i fer una obra de teatre com si es fes al teatre rom. La
idea s que investiguin la societat romana, com vivien i com anaven vestits per
poder representar-los adequadament. Es podrien distribuir diferents rols com
emperador, governadors, patricis, plebeus, esclaus, gladiadors...
-La idea s que preparin una petita representaci de ficci per relativament
creble del que podria haver passat a Pollentia. Si es t previst fer la visita al
Teatre de Pollentia es podria representar all mateix.

18

TEMA 3: Edat Medieval 1 Part

Algunes consideracions generals:
Es tracta duna poca obscura i que dur uns 1.000 anys, i que subdividim en 3
moments:
- Alta E. Mitjana
- Plena Edat Mitjana
- Baixa Edat Mitjana
Els llibres de text no solen aportar informaci sobre els segents pobles, per si
es vol tamb es poden treballar:
a) Pobles germnics (visigots, francs...)
b) Bizantins
c) Vkings
d) Magiars
e) Sarrans
Una manera de treballar-los podria ser crear grups de recerca per cada poble i
que cada grup els expliques a classe.

Islam
La cultura islmica prov de la pennsula dArbia, terres rides i desrtiques a
excepci de les ciutats de Medina i la Meca.
En un principi es tractava de diferents pobles desunits, que vivien com a
nmades que es dedicaven majoritriament a la pastura.
En el segle VII D.C aparegu Mahoma, un pastor que inici la predicaci duna
nova religi, lIslam. Aquesta defensa que Al.l s lnic du i Mahoma el seu
profeta. A la mort de Mahoma, tots els territoris estan units sota la bandera de
lIslam.

19

Lexpansi de lIslam esdevindria un imperi que sestengu des de lOrient Mitj

fins al nord dfrica i la pennsula ibrica.
Desprs de Mahoma, distingim 3 etapes histriques
a) Califat Ortodox (Medina)
b) Dinastia Omeia (Damasc)
c) Dinastia Abbssida (Bagdad)
Restes ms importants del patrimoni rab
La ciutat rab anomenada Medina es converteix en un referent daquesta
societat. Podem distingir els segents punts:
La mesquita s ledifici religis ms important i es compon per les segents
parts:
-Gran pati exterior
-Font dabluci
-Minaret
-Sala doraci
-Mur de lalquible
Lalcassaba era un recinte fortificat on vivia el poder poltic, normalment el val.
Els banys s una de les construccions ms destacades des del punt de vista
sociocultural, all anaven a rentar-se.
El mercat pblic era el centre econmic ms dinmic de la medina.
Els ravals eren els barris de treballadors on hi havia els tallers i les residncies.
El permetre de la muralla protegia el centre de riquesa urb.

La importncia de laigua
Un possible anlisi daquest poble a laula es pot fer a partir duna realitat molt
concreta com s laigua, ja que aquest poble va estar sempre molt lligat a
aquest recurs.
Alguns elements a treballar sn els Jardins, Molins daigua, Squies, Fonts,
Banys i Safarejos.
Els preceptes del bon musulm:
Ja que la cultura islmica est molt present a la nostre societat es poden
treballar els valors de lIslam amb un alumne del grup que ho sigui, ja que per
aprendre i respectar aquest poble tant present a la nostra societat cal conixer
la seva cultura, religi i forma de viure.
20

Les obligacions del bon musulm queden recollides al llibre sagrat, lAlcor.
Cal recalcar que avui en dia s un poble pacfic i respectus tot i als actes dels
grups extremistes i del moviment gihad.

El patrimoni rab a les Illes Balears:

Algunes de les restes del patrimoni rab que ens queden sn:
A la Seu sintueix una antiga Mesquita Major, ja que hi ha el campanar separat,
i shan trobat restes cermiques.
Tamb trobem el Palau de lAlmudaina, encara que aquest ha estat remodelat
posteriorment.

A la drassana del palau de lAlmudaina trobem el Pont rab.

A Can Serra trobem els principals Banys rabs encara que hi ha mes restes
aquests sn els ms representatius.
A la plaa quartera trobem restes de la Muralla del segle XI.
A la carretera de Valldemosa trobem una Squia.

21

Altres evidncies del perode rab

Introduren nous productes agrcoles a les Illes com arrs, albergnies, carxofes
o figues.
Un testimoni important i que a vegades ha passat desapercebut s la influncia
en el llenguatge. La majoria de paraules que comencen per: al, ben o bini.
Evidncies a la nostra gastronomia com els bunyols o els rubiols.
Estructura poltica
El poble rab estava molt ben organitzat polticament, ja que seguia una
mateixa jerarquia de poder a totes les ciutats.
Califa: era el referent a seguir i la mxima autoritat de limperi. Disposava del
poder poltic i religis.
Visirs: eren els consellers i persones ms properes al califa.
Vals: eren els governadors de les provncies i representaven al califa a cada un
dels territoris.

22

Tema 4: Edat Medieval 2 Part

El feudalisme ve donat per la inseguretat que hi havia a Europa a durant el
segle IX i X. Els pagesos necessiten protecci i la cerquen al voltant del senyor
feudal i el seu exercit.
El feudalisme es basa un sistema de relacions socials i econmiques que
abraa a tots els estaments de la societat. Els nobles, propietaris de la terra
arribaven a un acord perqu els vassalls la treballessin a canvi daquesta
protecci. Aquest sistema va perdurar molt de temps.
El rei s un senyor feudal ms, que compte amb la fidelitat dels seus nobles.
La societat estava dividia en estament de forma piramidal. A la part de dalt i
havia els reis, nobles, cavallers i clergat, la part privilegiada, per baix de la
pirmide trobem els no privilegiats, pagesos, ramaders, artesans, comerciants i
esclaus. Els primers no pagaven imposts mentre que els no privilegiats s. A
aquests estaments si accedia de naixement excepte el clergat.

23

Quan el rei necessitava diners, convocava Corts representades per el rei i la

burgesia comercial, es a dir, els privilegiats, per aconseguir ms diners.
Com son els exercit medievals:
Els exercits estaven formats per diferents ales, cossos: davantera, el rei anava
en aquesta part, i darrera el de reserva. Exercit tpicament feudal. Ven armada i
protegida. Homes amb cavalls cavallers i dos peons: arquers i llancers. Es una
societat guerrera, exercit creat per la guerra.
Un possible projecte: els castells
-Els castells sn un element histric que defineix aquest perode i que al nins
els motiva especialment.
Es pot fer un projecte recreant la vida a un castell:
- Muralla amb fossat de protecci (pont llevads, merlets...)
- Pati central (espai com, cisterna)
- Torre de lhomenatge (habitatge del senyor i la seva famlia)
- Gran sal (audincies, festes i banquets)
- Dependncies diverses (exrcit, treballadors, guardar el gra)
Tamb es pot fer una cerca dels castells que hi ha a Mallorca i i obtenir
informaci daquests. Alguns exemples sn:
Castell dAlar
Castell de Santueri
Castell de Bellver

24

25

La cristiandat
Ledat medieval esta completament marcada per la importncia de la religi i
lesglsia. Aquesta marcava la vida dels ciutadans amb els ritus, dies de
descans o dejunis.
Dos fets ajuden a entendre la gran rellevncia de la religi en aquesta poca:
Les croades: Eren guerres en nom de la religi contra els heretges. El papa
donava el vist i plau a les guerres. Lobjectiu era reconquistar Terra Santa,
Jerusalem. Aquestes guerres amagaven interessos econmics i poltics ja que
afavorien les ordres de cavalleria.

Les grans peregrinacions: La gent realitzava grans viatges per obtenir la

salvaci, el perd i la vida eterna. Un exemple s el Cam de sant Jaume.

26

La ciutat medieval cristiana

-Les ciutats medievals cristianes experimenten un creixement en els segles XI i
XIII. Es tracta dun centre dinmic tant econmic com social.
Localitzem alguns nous rols socials com la burgesia i els gremis. Els gremis
eren un collectiu que tenen un ofici com. Eren collectius de la mateix
professi on es regulava tota la producci. Serien el sindicat i els empresaris
alhora. El gremi controlava el preu, la producci. Tenien una vessant religiosa.
Molts de gremis tenien la seva confraria, era la manera de demostrar el poder,
duien en el carrer lestructura del poder del gremi.
Els principals elements eren daquestes ciutats eren:
Arquitectura civil: Hospitals,
mercaderies, llotja, places.

universitats,

palaus

casals

senyorials,

Arquitectura religiosa: Catedral, Esglsies, convents, parrquies, calls i

moreries.
Quant a arquitectura trobem dos estils contraposats que responen a dos tipus
de arquitectura diferents, i tamb tenen a dues formes dentendre lespiritualitat
totalment diferents, lart romnic i gtic.
Lart romnic reflexa un mn bsicament rural. Sutilitza larc de mig punt i la
caracterstica principal s que les esglsies sn poc illuminades.
El gtic s un art de ciutat. Els edificis sn molt alts i les esglsies sn molt
illuminades.

27

LEdat Medieval a les Illes Balears

El 31 de desembre de 1229, Jaume I va conquerir Mallorca, desprs de tenir
setjada Madina Mayurca durant un temps. Evitar la pirateria va ser el motiu que
es va allegar per realitzar la conquesta, no obstant aix els vertaders motius
foren controlar el comer de tota la mediterrnia, ja que les Balears eren un
punt estratgic de la mediterrnia; el prestigi de conquerir una illa, que era molt
ms difcil que conquistar una porci de la pennsula; i, per ltim, obtenir
beneficies econmics, ja que amb la conquesta es guanyaven terres.
Dos anys desprs, el 1231 amb el tractat de Capdepera es conquesta
Menorca, encara que el musulmans seguiran vivint all a canvi de tributs fins al
1286. La conquesta dEivissa data de 1935.

La figura de Jaume I
A travs del Llibre dels fets, Jaume I ens conta com es va dur a terme la
conquesta de Mallorca. El llibre exalta la figura del rei i detalla les
caracterstiques que ell volia transmetre de si mateix a les generacions futures.

28

Ramon Llull
Ramon Llull era un personatge polifactic que es dedic, principalment, a
intentar convertir al cristianisme als infidels a travs de la ra. Intent
convncer al papa i als reis per que fundin monestir per preparar missioners
que puguin realitzar la tasca de reconversi mitjanant raons racionals.
Durant la seva tasca de reconversi, va visitar diferents llocs: Mallorca,
Montpeller, Pars, Roma, Gnova, Tunis, Npols, Barcelona, Xipre, Armnia
Menor, Jerusalem, Li, Bugia (Nord dfrica), Pisa, Marsella, Siclia.
Va escriure ms de 200 obres en el camp de la cincia, filosofia i religi.

29

Tema 5: LEdat Moderna

Caracterstiques generals:
Aquesta poca comprn des de finals del segle XV fins a finals del segle XVIII.
Trobem una concepci del mn. La Terra s rodona i es mou. Aix suposa
una gran revoluci ideolgica i simpulsen els viatges martims.
Es descobreixen noves terres i amb aquestes la necessitat de dominar-les de
forma econmica, poltica i religiosa.
Les monarquies senforteixen, i es redueix el nombre daquestes. Es passa
duna monarquia autoritria a una absolutista. Alguns dels fets que ajudaran a
consolidar el poder reial seran:
a) Augment de la recaptaci dimposts.
b) Enfortiment dels seus exrcits.
c) Creen una administraci i burocrcia reial ms moderna i efectiva
d) Es fomenta la restauraci del dret
rom i la idea de qu el govern
duna persona s millor que el de moltes.
e) Es creen les corts o parlaments. Instruments per llevar poder a la
noblesa, on tamb hi havia els clergues i els representants
de
les
ciutats.
f) Creen una xarxa diplomtica professional.
La monarquia hispnica es convertir en una de les ms importants dEuropa,
la Casa dustria.
Es produiran un gran nombre de guerres, entre les quals situem les que es
varen tenir en nom de la religi.
s fonamental tenir en compte que fins a lEdat Mitjana es tenia la idea que la
Terra era plana. El mn conegut es limitava a Europa, la Mediterrnia, la Mar
Negra i les notcies de lexistncia de les ndies grcies a viatgers europeus
com Marco Polo. Fruit daquesta obertura, sorigina ledat dels descobriments.
La necessitat de cercar noves vies per arribar a les ndies ja que els turcs no
permetien la ruta actual, juntament amb tota una srie davenos tcnics
determinar el descobriments dunes noves terres, Amrica.
Les expedicions martimes que tenen lloc a partir del segle XV, i
protagonitzades pels europeus, sufragades amb diners reials, serien possible
per una srie davenos en el terreny de la navegaci:

30

Es perfeccionen els portolans, que amb lnies marcaven les

ms curtes per a les naus

distncies

Es fan habituals determinats aparells tcnics com:

-Astrolabi: instrument dorientaci basat en la posici de les estrelles.

-Brixola: instrument que indicava el nord geogrfic.

-Quadrant: instrument per mesurar els angles i traslladar les mesures al
mapa.
Apareixen nous vaixells com la caravella, amb ms velocitat i capacitat de
crrega, gracies a les veles quadrades i triangulars, bodegues amples i canons
per defensar-se.

31

Taller: fabriquem una brixola casolana a classe

-Podem trobar tota la informaci al portal web:
http://todosloscomo.com/2010/10/13/como-hacer-una-brujula/
Noms es necessiten les segents coses:
-Una agulla
-Un iman
-Un boc de suro
-Un recipient amb aigua
Procediment a seguir:
Perqu la brixola funcioni necessitem imantar lagulla. Per aix hem de fregar
la punta del fil amb el pol positiu del imant i la punta contrria amb el pol
negatiu (cada fregada que sigui duns 30 segons). Per assegurar-nos que est
imantada podem aferrar aquesta agulla amb una altra i veure com satreuen.
Una vegada que tenim lagulla imantada agafem el boc de suro i lentravessem
amb lagulla. Ara colloquem el suro amb lagulla a laigua, i viem com comena
a marcar el nord.

Les exploracions:
- Ruta Portuguesa: consistia en anar vorejant la costa africana fins arribar a les
ndies. Destacarien personatges com Bartolomeu Diaz o Vasco da Gama.
- Ruta Castellana: consistia en arribar a les ndies creuant lAtlntic. El viatge
de Cristfol Colom i el descobriment dAmrica, el 12 doctubre de 1492 sn els
ms importants.
32

Es fonamental el Tractat de Tordesillas (1494) entre portuguesos i castellans on

es reparteixen els dominis nous.
Amerigo Vespucci determina que Amrica s un nou continent i no la ndia.
Ferran de Magallanes i Juan Sebastian el Cano fan la primera volta al mn.
La figura de Marco Polo com a descobridor s molt important. Un personatge
que cronolgicament el situem a ledat medieval. Ens va prefigurar lpoca
segent, etapa futura. Personatge pioner, visionari. El primer viatger dEuropa,
cerca noves vies que no existien. Era un viatger comerciant, avanat al seu
temps. Deixa un llegat per el futur i ho deixa escrit. Aquestes descripcions
serveixen per els futurs personatges que volen descobrir, els futurs
comerciants, suposa una font de coneixement per als nous viatgers.
El Renaixement
s un moviment social i cultural que trobem a Europa en els segles XV i XVI.
Es tracta de tornar a posar els ulls en el passat clssic de Grcia i Roma:
A nivell artstic es tornen a utilitzar les formes clssiques geomtriques
perfectes.
s una crtica ferotge al passat medieval existeix una voluntat de superar-lo.
L Humanisme, alguns dels seus aspectes fonamentals sn:
a) Preocupaci per tot all que envolta a lsser hum i les seves
manifestacions cientfiques, culturals i artstiques.
b) Es rellegeixen les obres de lantiguitat.
c) Es vol arribar a la veritat a travs de la ra i lexperincia.
d) La reflexi personal i la curiositat sn elements a potenciar
Aquesta nova mentalitat es trobar amb loposici de lEsglsia i lInquisici.
Aix i tot, aquestes noves idees de coneixement sestabliren a travs duna
srie de fets:
Gutemberg inventa la impremta el 1440 i permet la difusi de llibres i noves
idees.
Es creen acadmies com a llocs de trobada i discussi
daquestes
idees, ja que les universitat continuaven en mans de lEsglsia.

noves

Un dels personatges clau s Leonardo da Vinci.

El barroc
s una etapa cultural i artstica que t lloc entre els s. XVII i XVIII. Podem dir
que s una reacci a les lluites religioses europees.
Algunes de les principals caracterstiques:
33

Representar a la realitat tal i com s sense amagar defectes.

Es pretn rompre amb lharmonia i delicadesa de les formes clssiques, sovint
idealitzades.
Larquitectura imposa les lnies corbes, efectes lluminosos, abundncia de
decoraci.
Columna salomnica, que t el fust amb espiral
Front trencat de les faanes
s de materials rics i vistosos com el marbre.
A nivell pictric: realisme, moviment, colors foscos...
Els patis de Palma
Els casals senyorials es remunten a lEdat Mitjana, moment en qu el gtic
impregna les ciutats. Ara b, t una continutat en el temps. Els patis
representen una de les parts ms singulars daquests edificis urbans i de
larquitectura civil. Representa la part ms vistosa de les propietats privades en
una societat que vivia de portes a dins. Els segles del barroc, XVII i XVIII,
representen el moment ms lgid i representatiu dels patis de Ciutat.
Algunes de les parts ms identificatives dels patis mallorquins sn:
Entrada, normalment amb un arc rebaixat
Pati descobert que fa les funcions de distribudor

a diferents dependncies.

Escala que connecta amb la planta noble.

Hi solem trobar Cisternes.
Trobem diferents webs i recursos relacionats. Cal pensar en la Ruta dels Patis
de Palma Ciutat Educativa de lAjuntament de Palma

El mn jueu i la qesti dels xuetes

Tot i que el tema jueu ja es pot treballar des de lEdat Mitjana, s en el cas de
Mallorca quan a lEdat Moderna adquireix un caire molt especial
A dia davui es pot explicar i treballar aquest tema sense prejudicis, tot i que
amb un cert tacte, i respecte
Es tracta dexplicar les darreres conversions que tenen lloc a finals del segle
XVII i com apareixen els noms dels llinatges de les famoses famlies amb
lapellatiu xueta
s una de les discriminacions ms grans i cruels de ledat moderna i
contempornia a les Illes Balears .

34

A la vegada, sha de dir que era un poble molt culte i prova daix sn alguns
personatges illustre com Marian Aguil o Guillem Fortesa.
Una possible activitat prctica pot sser anar a fer una volta pel barri de la
plateria de Palma, i veure com queden alguns comeros i oficis del darrer call
jueu de Ciutat.

35

Tema 6: LEdat Contempornia: el segle XIX

Consideracions prvies:
Els canvis poltics, econmics, socials i culturals marquen ledat contempornia,
que va suposar una clara ruptura amb les tradicions i estructures de lAntic
Regim, que es mantingueren tamb durant lEdat Medieval.
Labsolutisme va donar pas a la societat estamental i liberal, i, com a
conseqncia, es va desencadenar la lluita de les classes treballadores.
Cal destacar, a ms, que s un perode de conflictivitat i tensi, degut a les
lluites pel territori que s produren a Europa.
A principis del segle XIX va agafar fora la illustraci, que t els seus origines
ja en el segle XVIII. s un moviment ideolgic que es fonamenta en la ra, la
defensa dels drets humans i la tolerncia entre els pobles. A ms, suposava un
crtica ferotge i de rebuig a lAntic Rgim.
Entre el personatges clau de la illustraci destaquen Rousseau, Montesquieu,
Voltaire, Diderot i Jovellanos, entre daltres.
En el marc daquest moviment, va sorgir el despotisme illustrat i algunes
monarquies incorporaren alguns dels trets caracterstics de la illustraci, sota
el lema: Tot per al poble, amb el poble per sense el poble. La burgesia
empresarial tamb es sent molt identificada amb aquestes noves idees.

Revoluci Francesa:
Marca linici de la contemporanetat i suposa una ruptura amb el vell sistema,
amb el naixement del liberalisme (precedent de la democrcia actual) que es
fonament en la llibertat i els drets dels pobles.

36

El pilars fonamentals de la revoluci francesa eren libert (llibertat), egalit

(igualtat) i fraternit (fraternitat), que sestengueren per tot Europa.
Napole hi contribuir amb les guerres que acabaven amb les monarquies
absolutistes i promulgava els valors lliberals francesos.
El 1789 es realitza la declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad.

La Guerra del Francs i la Constituci de la Pepa:

El liberalisme va arribar a Espanya amb la Guerra del Francs (1808-1814),
quan Napole va decidir envair la pennsula i declarar la guerra a Espanya amb
lexcusa de conquerir Portugal.
En el marc daquesta guerra, lany 1812 es va promulgar a Cadis la primera
constituci liberal, coneguda amb el nom de la Pepa, que ve del malnom del
germ de Napole, Pepe Bonaparte.

Revolucions Industrials:
En aquesta poca es dona un dels grans canvis econmics que tenen lloc a
lEuropa occidental en el segle XIX, el primer dels quals es don al Regne Unit
a finals del segle XVIII.
s un fenomen bsicament urb que t com a resultat la creaci o creixement
de noves ciutats.
En realitat, es tracta dun conjunt de revolucions. Milloren de forma radical
lagricultura, txtil, transports, formes de treball...
Aquestes millores venen donades grcies a la incorporaci de la maquinria
dins el procs productiu, passant dun model artesanal a un model industrial,
augmentant aix en gran mesura la producci.

Aix tamb te conseqncies socials com lxode rural i latur.

37

El modernisme (lart industrial):

El modernisme, conegut amb el nom de art noveau o art industrial, es
caracteritzava per la combinaci de formes cncaves i converses i una
decoraci realitzada principalment amb motius vegetals i naturals.
Els materials ms utilitzats eren el ferro, la fusta i la cermica i com a
construccions ms representatives trobem casals, estacions, fbriques,
comeros i hotels.
El modernisme era un art car i, per tant, un smptoma de modernitzaci i
prestigi social amb el que la burgesia empresarial es va sentir molt identificada.

Zones i edificis modernistes de Mallorca:

Barri des Jonquet i Santa Catalina

Gran Hotel / Can Casassayas
Can Fortesa-Rei / Forn des Teatre
Intervenci dAntoni Gaud a la Seu
Hotel Prncep Alfons / Hostal Cuba
Edifici Es Triquet / Can Barcel
Centre antic de Sller / Can Prunera
Estaci del Tren de Sller

Imperialisme i colonialisme:
Com a conseqncia de la Revoluci Industrial, les principals potncies
europees es reparteixen frica, sia i altres territoris del mn, exercit una
explotaci humana i econmica a les zones dominades. Aix s el que es
denomina imperialisme i colonialisme.
Les seves conseqncies encara es paguen avui en dia: descolonitzaci,
neocolonialisme, conflictes...

38