Professional Documents
Culture Documents
(35687 - 35770)
1. FITXA IDENTIFICATIVA
Dades de lassignatura
Codi:
Nom:
Curs acadmic:
35687 - 35770
Literatura i cultura en llengua italiana I
2013-2014
Coordinaci
Prof. Andrea Bombi
andrea.bombi@uv.es
Tutories Dimecres: 10-13 hores
Divendres: 10-13 hores
(Dept. Filologia francesa i italiana despatx 36)
2. RESUM
Lassignatura Literatura i cultura italiana I s'imparteix en el segon quadrimestre de primer curs.
Juntament amb l'assignatura Introducci als textos literaris en llengua italiana constitux el primer
acostament dels alumnes a la literatura italiana.
Lassignatura simpartir en itali, adaptant-se en tot moment al nivell de competncia dels alumnes
previst (nivell A1 del marc MCER a conclusi del curs).
El programa abasta des dels orgens en el segle XIII fins al segle XVI. Considerat globalment, aquest
perode revesteix una importncia crucial en la histria literria italiana perqu en ell es consoliden
tots els elements clau de la producci literria fins al segle XIX: una llengua literria estesa en tota la
pennsula; les formes mtriques; el sistema dels gneres literaris en vers i en prosa. En ell tamb van
florir autors com Dante, Petrarca, Boccaccio, Machiavelli, Ariosto o Tasso, que van influenciar
profundament i en certa mesura encara influencien la tradici literria, dins i fora d'Itlia.
Al llarg del curs soferir una aproximaci a productes literaris del perode concebuda per a
evidenciar les mltiples relacions entre els processos formatius del sistema literari i les
transformacions histriques i culturals de lpoca: a Itlia, l'apogeu poltic de les ciutats del centrenord i la seua progressiva decadncia al llarg dels segles XV i XVI, i la consolidaci del Regne de
Npols; al context europeu, la crisi final de les institucions medievals Imperi i Esglsia catlica i de
l'afirmaci de les monarquies a base nacional, i de la reforma protestant; al context cultural i artstic,
l'afirmaci del humanisme, un procs en el qual la literatura italiana va ocupar un paper fonamental.
Castellano
Castellano
Conocimiento de los principales movimientos, obras y autores de la literatura italiana de los siglos
XIII a XVI.
Capacidad para leer, interpretar y analizar obras de la literatura italiana de los siglos XIII a XVI en su
lengua original.
Capacidad para desarrollar por escrito en lengua italiana una reflexin crtica y sinttica sobre
aspectos de la literatura estudiada.
Refuerzo de las competencias comunicativas en lengua B.
6. DESCRIPCI DE CONTINGUTS
Nm. d'ordre:
1
Nom de la UT:
La memria cultural: llibres de famlia, crniques municipals, narracions
histriques
Nom de la UT:
La memoria cultural: libros de familia, crnicas municipales, narraciones
histricas
Nom de la UT:
Cultural memory: family books, municipal chronicles and historical
narratives
Descripci de continguts:
Aquest tema proposa escriptures que constitueixen els primers vestigis d'una conscincia cultural
burgesa, i que resulten del creuar-se d'una varietat d'estmuls que no sn solament prctics. El seu
estudi permet reconixer la intersecci entre una visi de l'esdevenir histric des de la perspectiva
particular, llibres de famlia, i des de la perspectiva municipal, les crniques, i la seua possible
evoluci cap a una visi nacional, per tant europea (en la Storia dItlia de Guicciardini). La selecci
d'autors tots ells de Florncia permetr una iniciaci en la prosa toscana del segle XIV, que es
convertiria en model ptim en el segle XVI.
Descripci de continguts:
Este tema propone escrituras que constituyen los primeros vestigios de una conciencia cultural
burguesa, y que resultan del cruzarse de una variedad de estmulos que no son solamente prcticos.
Su estudio permite reconocer la interseccin entre una visin del devenir histrico desde la
perspectiva particular, libros de familia, y desde la perspectiva municipal, las crnicas, y su posible
evolucin hacia una visin nacional, por tanto europea (en la Storia dItalia de Guicciardini). La
seleccin de autores todos ellos florentinos permitir una iniciacin en la prosa florentina del siglo
XIV, que se convertira en modelo ptimo en el siglo XVI.
Nm. d'ordre:
Nom de la UT:
Nom de la UT:
Nom de la UT:
2
La transmissi dels sabers: textos didctics i argumentatius
La transmisin de los saberes: textos didcticos y
argumentativos
The transmission of knowledge: educational and argumentative
texts
Descripci de continguts:
Els textos didctics en sentit ampli codifiquen i estabilitzen els sabers que fonamenten una tradici
cultural, constituint per tant poderosos instruments de construcci identitria. Els textos agrupats
sota aquest rtol pertanyen a gneres diferents que precisament exemplifiquen diferents formes de
codificaci i transmissi del saber. En particular podran contrastar-se dos plantejaments: el
comentari medieval, en la Rettorica de Brunetto Latini i en el Convivio de Dante; i el plantejament
interlocutori del dileg, que en poca humanista es consolida com el gnere divulgatiu-formatiu per
excellncia, a partir d'exemples de Bembo, Castiglione y Tasso.
Descripci de continguts:
3
Nm. d'ordre:
4
Nom de la UT:
La lrica des dels sicilians a Petrarca
Nom de la UT:
La lrica desde los sicilianos a Petrarca
Nom de la UT:
Lyric poetry from Sicilians to Petrarch
Descripci de continguts:
En la seminal experincia dels provenals la centralitat del tema amors implica la colonitzaci
literria d'un tema considerat marginal, quan no directament digne de censura, per la cultura
eclesistica. A afavoreix el lliure desenvolupament d'un moviment potic protagonitzat
principalment per laics, que tradueix la matria ertica en els termes de l'experincia social feudal,
metaforizada pel concepte de finamor. Trasplantada en el terreny de la cultura de les ciutats
italianes grcies a la mediaci dels poetes sicilians, aquesta temtica acabar adquirint nous
matisos, poltics i, sobretot, filosfics amb el dolce stil novo i amb Dante en particular i morals
en Petrarca. La matria lrica adquireix d'aquesta forma un espessor cultural que a partir de les
premisses totalment diferents d'una cultura humanista madura permetr la seua revaloraci en la
decisiva experincia del petrarquisme renaixentista.
Descripci de continguts:
En la seminal experiencia de los provenzales la centralidad del tema amoroso implica la
colonizacin literaria de un tema considerado marginal, cuando no directamente censurable, por
la cultura eclesistica. Esto favorece el libre desarrollo de un movimiento potico protagonizado
principalmente por laicos, que traduce la materia ertica en los trminos de la experiencia social
feudal, metaforizada por el concepto de finamor. Trasplantada en el terreno de la cultura de las
ciudades italianas gracias a la mediacin de los poetas sicilianos, esta temtica acabar adquiriendo
nuevos matices, polticos y, sobre todo, filosficos con el dolce stil novo y con Dante en
particular y morales en Petrarca. La materia lrica adquiere de esta forma un espesor cultural
que a partir de las premisas totalmente diferentes de una cultura humanista madura permitir su
revalorizacin en la decisiva experiencia del petrarquismo renacentista.
7. VOLUM DE TREBALL
Hores
20
42
26
Assistncia a tutories
2
TOTAL
90
8. METODOLOGIA DOCENT
alenci
Classes teriques:
L'assignatura s'estructura entorn a quatre hores de classe a la setmana, distribudes en dos dies en
horari de vesprada.
Les classes seran del tipus magistral participatiu. Els alumnes hauran de preparar la seua participaci
estudiant els materials proposats prviament pel professor. Al pas que vagin familiaritzant-se amb la
llengua i els continguts, se li demanar una participaci creixent destinada a culminar en la defensa
oral dels treballs escrits davaluaci.
Activitats prctiques:
Els alumnes hauran de realitzar activitats prctiques en parallel amb el desenvolupament del
programa, lligades a
reconeixement i descripci de les diferents formes mtriques proposades
atribuci de textos a diferents gneres literaris
lectura i comprensi de textos diferents dels comentats a classe
realitzaci de cerques bibliogrfiques.
Castellano
Clases tericas:
La asignatura se estructura en torno a cuatro horas de clase a la semana, distribuidas en dos das en
horario por la tarde.
Las clases sern del tipo magistral participativo. Los alumnos tendrn que preparar su participacin
estudiando los materiales propuestos previamente por el profesor. Al paso que vayan
familiarizndose con la lengua y los contenidos, se le pedir una participacin creciente destinada a
culminar en la defensa oral de los trabajos escritos de evaluacin.
Actividades prcticas:
Los alumnos tendrn que realizar actividades prcticas en paralelo con el desarrollo del programa,
ligadas a
reconocimiento y descripcin de las diferentes formas mtricas propuestas
atribucin de textos a diferentes gneros literarios
lectura y comprensin de textos diferentes de los comentados a clase
realizacin de bsquedas bibliogrficas.
9. AVALUACI
Valenci
1) Realitzaci de les activitats programades per al treball de classe
Les activitats consisteixen en la lectura atenta i crtica dels textos assenyalats pel professor i que es
comentaran en les classes. L'avaluaci es realitzar amb breus qestionaris de comprensi (15) al
principi de cada classe.
Percentatge sobre la nota final: 25%
2) Exmens parcials a conclusi de cada tema i prova final de conjunt
En els exmens parcials s'esbrinar l'assimilaci dels continguts generals (histria, histria literria i
cultural) per mitj de qestionaris a respostes tancades. I les habilitats adquirides en la lectura de
textos amb exercicis a realitzar sobre textos no coneguts prviament.
En l'examen final s'exigir el comentari d'un text a escollir entre exemples dels diferent gneres
proposats en el curs. Els alumnes hauran de demostrar les seues capacitat de comprensi i crtica del
text, enfocant-ho des de la perspectiva histric-literria proposta en el curs.
Percentatge sobre la nota final: 45%
3) Defensa oral dun treball escrit sobre un text proposat pel professor
A principi de curs cada alumne haur d'escollir un text d'un llistat proposat pel professor. Al llarg del
curs procedir en el seu estudi, fins a produir un breu treball escrit centrat en la lectura del text
(aspectes formals, estilstics i de contingut) i en la seua contextualitzaci histrica.
Percentatge sobre la nota final: 30%
Criteris davaluaci
Els alumnes hauran de demostrar que han aconseguit els objectius del curs a nivell prctic i teric.
Teoria: Hauran de conixer els principals moviments, obres y autors de la literatura italiana dels
segles XIII a XVI, en les seues relacions recproques, i con el context poltic i cultural en que es
manifestaren.
Prctica: Hauran de poder llegir, interpretar i analitzar obres de la literatura italiana dels segles XIII a
XVI en la seua llengua original.
Coneixements lingstics: ates el nivell deixida esperat A1 del marc MCER, es valoraran
principalment les capacitats de comprensi i noms secundriament les capacitats de producci, en
els mitjans oral i escrit.
En tot cas, es valorar la correcci ortogrfica i morfosintctica dels treballs escrits aix com la seua
cohesi i coherncia.
Per aprovar el conjunt de lassignatura s necessari 1) superar la prova final de conjunt, 2) aconseguir
un mnim de 5 punts sobre 10 en el conjunt de proves davaluaci.
6
Castellano
1) Realizacin de las actividades programadas para el trabajo de clase
Las actividades consisten en la lectura atenta y crtica de los textos sealados por el profesor y que se
comentarn en las clases. La evaluacin se realizar con breves cuestionarios de comprensin (15) a
primeros de cada clase.
Porcentaje sobre la nota final: 25%
2) Exmenes parciales a conclusin de cada tema y prueba final de conjunto
En los exmenes parciales se averiguar la asimilacin de los contenidos generales (historia, historia
literaria y cultural) por medio de cuestionarios a respuestas cerradas. Y las habilidades adquiridas en
la lectura de textos con ejercicios a realizar sobre textos no conocidos previamente.
En el examen final se exigir el comentario de un texto a escoger entre ejemplos de los diferente
gneros propuestos en el curso. Los alumnos tendrn que demostrar sus capacidad de comprensin
y crtica del texto, enfocndolo desde la perspectiva histrico-literaria propuesta en el curso.
Porcentaje sobre la nota final: 45%
3) Defensa oral de un trabajo escrito sobre un texto propuesto por el profesor
A principio de curso cada alumno tendr que escoger un texto de un listado propuesto por el
profesor. A lo largo del curso proceder en su estudio, hasta producir un breve trabajo escrito
centrado en la lectura del texto (aspectos formales, estilsticos y de contenido) y en su
contextualizacin histrica.
Porcentaje sobre la nota final: 30%
Criterios de evaluacin
Los alumnos tendrn que demostrar que han conseguido los objetivos del curso a nivel prctico y
terico.
Teora: Tendrn que conocer los principales movimientos, obras y autores de la literatura italiana de
los siglos XIII a XVI, en sus relaciones recprocas, y cono el contexto poltico y cultural en que se
manifestaron.
Prctica: Tendrn que poder leer, interpretar y analizar obras de la literatura italiana de los siglos XIII
a XVI en su lengua original.
Conocimientos lingsticos: ates el nivel de salida esperado A1 del marco MCER, se valorarn
principalmente las capacidades de comprensin y slo secundariamente las capacidades de
produccin, en los medios oral y escrito.
En todo caso, se valorar la correccin ortogrfica y morfosintctica de los trabajos escritos as como
su cohesin y coherencia.
Para aprobar el conjunto de la asignatura es necesario 1) superar la prueba final de conjunto, 2)
conseguir un mnimo de 5 puntos sobre 10 en el conjunto de pruebas de evaluacin.
10. REFERNCIES
10.1 Referncies bsiques
Referncia b1:
Asor Rosa, Alberto: Storia europea della literatura italiana. Torino, Einaudi, 2009.
Tom 1er Le origini e il Rinascimento.
Referncia b2:
Referncia b3:
Referncia c2:
Gurevic, Aron J.: Le categorie della cultura medievale. Torino, Bollati Boringhieri,
1983.
Referncia c3: