El programa Viu el parc es desenvolupa

tamb als parcs de Sant Lloren del Munt i

lObac, Garraf-Olrdola-Foix, Montnegre i el
Corredor, Castell de Montesquiu, Serralada de
Marina, Serralada Litoral i Guilleries-Savassona.
En podeu consultar els programes respectius
a Internet:
www.diba.cat/parcsn/viuelparc

Agraments

Amb la collaboraci dels ajuntaments de:

Aiguafreda, Arbcies, Breda, el Brull, Campins,
Cnoves i Samals, Figar-Montmany,
Fogars de Montcls, la Garriga, Gualba,
Montseny, Riells i Viabrea, Sant Esteve de
Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant
Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent i Viladrau
Gerncia: FUSIC

Xarxa de Parcs Naturals

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc dOlrdola, Parc del Foix.

Comte dUrgell, 187

08036 Barcelona
Tel. 934 022 428
xarxaparcs@diba.cat
www.diba.cat/viuelparc

Paper ecolgic

Viu el parc
Parc Natural del Montseny
Tel. 932 157 411
A/e: viuelparc@diba.cat

Direcci de Comunicaci. Fotografies: MEMGA, Arxiu XPN. Dipsit Legal B-39166-2010

Model del retallable del castell de Montsoriu

Parc Natural
del Montseny

Reserva de la Biosfera

Retallable
del castell
de Montsoriu
www.diba.cat/viuelparc

El Parc Natural del Montseny

El Parc Natural del Montseny, Reserva de
la Biosfera s un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans
conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinria i la petjada cultural que
lhome hi ha deixat al llarg dels temps, presenten
un valor universal que ha inspirat artistes, intellectuals i cientfics, i que desvetlla linters de les
persones que el visiten. El Montseny, enlairat
entre les planes de les comarques del Valls,
Osona i la Selva, es presenta com un bloc muntanys de perfil caracterstic i altiu, visible des de
molts indrets de Catalunya i conegut arreu per
la bellesa dels seus paisatges. Precisament, el
nom del masss, que prov del llat Mont Signus
(mont senyal), palesa la fisonomia del seu relleu.
Les diferncies dhumitat i temperatura expliquen
la vegetaci que es desenvolupa al Montseny. A
manera destatges, i a la vegada que es guanya
en alada, es reprodueixen les formacions vegetals caracterstiques de la mediterrnia a les parts
baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa ms amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), dambients centreeuropeus per
sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot,
dambients subalpins als cims (matollars i prats
culminals).
La confluncia daquests factors en un relleu
abrupte, solcat de torrents i cingleres, dna com
a resultat una extraordinria varietat dhbitats.
Viu el parc!

El poblament al Montseny data de temps prehistrics, com ho testimonien les troballes de

destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el
Brull, Montseny i Sant Maral; els meglits de
la serra de lArca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma. Al perode ibric es
comencen a ocupar de manera estable els
turons i els pobladors sendinsen cap a la muntanya. Aix ho evidencien el castell del tur de
Montgrs, al Brull, i els assentaments fortificats de Montcls, a Sant Esteve de Palautordera, i de can Flaquer, a Samals. Del perode
rom daten construccions com la villa romana
de Can Tarrs i altres a les planes venes tot
seguint la Via Augusta i la Via Ausa. No s fins
a ledat mitjana que es generalitzen els establiments interiors de manera dispersa i lexplotaci
dels recursos naturals sintensifica. Daquesta
poca daten lesglsia amb pintures preromniques de Sant Pere Despl (Arbcies) i el castell
de Montsoriu, mostra darquitectura militar de
lpoca. Aquest procs assoleix la seva mxima
esplendor al segle XIX, moment a partir del qual
sinicia un lent despoblament.
Actualment, la regressi de les activitats agrcoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi
de les economies familiars. Unes altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme
rural, la restauraci i lhostaleria, complementen
les rendes i conviuen amb lextensa cultura agropecuria de la zona. El Montseny s avui dia un
lloc amable per viure-hi i visitar-lo.

El castell de Montsoriu

El gran castell-palau dpoca gtica

El castell de Montsoriu, situat en el lmit dels

termes municipals dArbcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), sala al damunt dun tur de
649 metres, que forma part dels darrers contraforts
llevantins del masss del Montseny. Aquesta situaci privilegiada li permet un domini visual dun vast
territori, que abasta des de la zona costanera i la
depressi Prelitoral fins al Montseny i les Guilleries.

A mitjan segle XIV es dugueren a terme unes importants reformes arquitectniques que transformaren
Montsoriu en un gran castell-palau gtic, cap
i casal dels vescomtes de Cabrera. Les obres
sefectuaren de forma accelerada entre els anys
1347 i 1348, quedant definitivament enllestides a
partir del 1350. En fou promotor el gran Bernat II,
vescomte de Cabrera i de Bas (1298-1364), almirall
i conseller del rei Pere III i tutor de lInfant Joan.

Orgens histrics
La primera cita documental de Montsoriu s de
lany 1002, en una donaci de terres que fu el
noble Giscafred al monestir de Sant Cugat. En el
mateix any, el fill del vescomte de Girona, Amat,
ja sanomenava senyor de Montsoriu (Amatus
Castro Surice), prenent el cognom de la seva possessi ms destacada. La seva filla, Ermessenda
de Montsoriu, es cas al 1033 amb Guerau de
Cabrera i origin aix el llinatge vescomtal dels
Girona-Cabrera.
Dins les construccions conservades actualment,
algunes de les situades al recinte sobir formen
part del primitiu castell roquer (segles X-XII), presidit
per la torre de lhomenatge, a ms duna petita
capella castral preromnica, una cisterna retallada
a la roca i una plataforma danivellament.
Entre la fi del segle XII i mitjan segle XIII el vell castell
roquer fou ampliat amb la construcci dun segon
recinte murallat o pati darmes que, juntament amb
el poblat i la torre albarrana de les Bruixes, formava
tot plegat un vast permetre fortificat de ms de 500
metres. Daquest perode destaca la construcci de
la capella romnica de Sant Pere de Montsoriu.
El cronista reial Bernat Desclot, lany 1285 es refereix al castell de Montsoriu en aquests termes:
...E en Valls se tenia lo castell de Montsoriu, qui
s un dels bells e dels nobles del mn...

Les imponents restes arquitectniques que

ens han pervingut del castell de Montsoriu
ens mostren la millor fortalesa dpoca
gtica conservada a Catalunya.
El nou urbanisme de Montsoriu va comportar la
planificaci dun poders castell articulat en tres
recintes concntrics, defensables de forma independent i protegits per alteroses muralles i bestorres que li confereixen laspecte de gran fortalesa
inexpugnable. Lelement central s el pati darmes
amb la cisterna que articula al seu voltant el conjunt residencial (estances nobles, cos de gurdia,
menjador, cuines i la nova capella gtica). Tamb
en aquest moment es constru el tercer recinte
del castell, lanomenat recinte juss, on se situa
la poterna que connecta el cam fortificat amb el
portal de la barbacana.
El castell de Montsoriu mantingu ls militar i residencial fins a la segona meitat del segle XV quan,
a partir de la Guerra Civil Catalana, els Cabrera,
ms preocupats pels afers de les seves possessions al comtat de Mdica (Siclia), van a viure a
Blanes, primer, i a Ragussa, desprs. Finalment,
a partir de la fi del segle XVI sinicia un llarg procs
dabandonament i deteriorament de les seves
estructures que ha durat ms de 450 anys. En
lactualitat, el Consell Comarcal de la Selva ns el
propietari mentre que el Patronat per a la conservaci i restauraci del castell de Montsoriu, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputaci
de Girona, els ajuntaments de la zona i altres entitats, nostenta la gesti.
Viu el parc!

1. Fer una incisi amb el cant rom dunes

tisores o la punta dun bolgraf gastat,
resseguint les lnies de traos que cal
doblegar.

2. Retallar les peces del retallable amb unes

tisores o cter, resseguint la lnia exterior
que defineix cada pea.

3. Doblegar i enganxar les pestanyes a la seva

part corresponent.

Orientacions per muntar el retallable

Alguns suggeriments especfics per construir aquest retallable

1/ Observar el model dorientaci dibuixat i identificar-ne les diferents parts, amb lajuda de les
lletres i nmeros que defineixen cada pea.
2/ Resseguir amb el cant rom dunes tisores o la
punta dun bolgraf gastat les lnies de traos
que cal doblegar, amb cura de no tallar el
paper. Aquesta operaci facilitar un doblec
perfecte de les pestanyes i angles del model i
assegurar en bona part lxit en la construcci
del retallable.
3/ Retallar les peces amb unes tisores o cter per
la lnia contnua externa que les defineix.
4/ Doblegar les pestanyes i angles per les lnies
de traos discontinus, de manera que el tra
quedi a lexterior del plec, i per les de tra i
punt, de manera que el tra quedi a linterior.
5/ Disposar la cola sobre la pestanya, fent-la
coincidir amb la seva part corresponent. El
retallable anir prenent forma fins a transformar-se en el castell de Montsoriu.
6/ Enganxar la construcci sobre la base i ja
estar llest. Si es retalla i buida la part central
de la base per la lnia contnua interior, es
podran posar els dits per linterior del retallable i ser ms fcil construir-lo. Sort i molta
pacincia!

A) Cal muntar el retallable de dalt a baix, comenant per construir el recinte sobir, que comprn la torre de
lhomenatge, el recinte amb el pati interior i les terrasses. Aquesta part sencolar damunt del tals del
recinte sobir que ms endavant enganxarem a sobre del pati darmes.
B) Tot seguit sha de muntar el tals i el pati darmes, i completar-lo enganxant-hi les parets que configuren
el mur exterior i les estances adossades: cos de gurdia, estances de serveis, capella gtica, estances
nobles, cuina, menjador, rebost..., aix com tamb el passads porticat que sobre al pati darmes.
C) A continuaci es pot encolar i completar aquestes dues parts, recinte sobir i pati darmes, amb la qual
cosa ja tindrem el volum principal del castell.
D) Ara ja es pot enganxar aquesta part sobre la base del castell, s a dir, el recinte juss. En aquesta
operaci ens ajudar haver buidat la part central de la base, perqu ens facilitar posar els dits per
linterior del retallable i enganxar-ho millor.
E) En aquest punt, retallarem i donarem forma cargolant sobre si mateixes les peces dels talussos de les
torres que van encolades als distints angles del mur exterior del castell, i a continuaci farem una
operaci semblant amb les torres que enganxarem damunt daquests talussos.
F) Finalment, retallarem i enganxarem murs i rampa de la barbacana daccs al castell des del recinte juss,
aix com el parapet del recinte juss.
G) La collocaci de la resta de peces, com les terrasses de les torres, la rampa daccs al recinte sobir, la
porta daccs al pati darmes, lespadanya, etc., completaran el conjunt del retallable.

Aquest retallable s, abans que res, un model en paper per ser retallat i encolat, i la seva funci s principalment ldica, didctica i de divulgaci de la construcci que representa.
Atesa la necessria adequaci de ledifici real a un model a petita escala en tres dimensions, i que sigui possible de muntar-lo, sha adaptat la pea arquitectnica a aquestes exigncies
procurant que la simplificaci de determinats elements no desvirtus all de ms essencial de la imatge del castell de Montsoriu. De tota manera s un retallable duna certa complexitat
que es recomana construir-lo a poc a poc i en diverses sessions. La dedicaci i latenci de lafeccionat seran importants per a lxit del muntatge.
Nstor Pellicer / Obrador de retallables / www.nestgraf.com