LES MATEMATIQUES I LES ESCALES MUSICALS Joan Girbau Per qué l'escala musical -la del teclat del piano, per exemple- té set notes, o dotze si es compten els sostinguts? La raé d'aquest fet cal cercar-la en els grecs, i concretament en Pitagoras. L'objecte d'aquest article és presentar la teoria pitagd rica de les escales musicals des d'un punt de vista axiomatic. A més @'aixd, s'obtenen resultats nous que posen en relleu la riquesa harmdnica d'altres possibles escales més simples (les escales cromitiques, temperades de cinc i set notes). També es demostra que per a superar, des de la vessant de 1'harmonia, l'escala usual cromatica -la del teclat del piano- caldrien 29 notes com a minim en cada octava. Sovint farem al.lusions a 1'escala usual sense haver-la definit préviament. Aquestes refer€ncies només serviran per a fixar les idees, perd no seran essencials per a la lectura del text. § 1. Distancia entre dos sons Als efectes d'aquesta redacci6, identificarem un so amb la seva freqli@ncia, de manera que el conjunt de sons sera R* (reals positius).L'home dificilment &s capag d'identificar un so a¥llada~ ment, sense comparar-lo amb cap altre. El que si resulta més £8 cil és comparar sons i determinar la "distancia" entre ells. Qué significa distancia entre dos sons? Encara que no ens hagin definit mai aquest concepte, estem tips de sentir que aquest in terval musical &s més curt o més llarg que aquell altre. Siguin Uy Uy, Uz, Uy quatre sons (que hem identificat amb les seves freqiiénies). Suposem uw, u,, com el quocient u,/ty. Si procedicfssim aixt, perd, 1a distancia entre un so i ell mateix seria 1. Encara més, si u, la minima escala que les conté, és a dir,el con- junt (2%,, g enter, i = 1...n}. Donada una escala E anomenarem norma de E 1a maxima distancia entre dues notes consecutives de E. Definicié d'escala pitagdrica. Donada una freqii@ncia wu i un nfimero positiu A menor que la distancia d(u,2u), direm que E és una escala pitag6rica (associadaa u i A) si és de la forma E= on q és el primer enter positiu per al qual la norma de és menor o igual que A. Ltelecci6 de u no té importancia, ja que si es parteix de per comptes de u, s'arriba a una escala equivalent. 12Si només estem interessats en classes d'equivaléncia d'escales, 1. Ara bé, l'eleccié de A podrien suposar, per exemple, és important i determina l'escala. A ens diu el grau d'espes- sor que volem que tingui l'escala: la maxima separacié que per meten entre notes. Anem a veure com podem fer eleccions "natu- rals" de A. Partim de l'escala pitagdrica de 3 notes . Com que hem suposat u= 1, aquesta escala sera <1,3,9>. El representant de 3 a l'interval [1,2] (és a dir, 1'Gnica nota equivalent a 3 per = en aquest interval) sera 3/2. I el representant de 9 en aquest interval sera 9/8. L'escala se- x dones see 19/8 <3/2 <2... on els punts suspensius indiquen que es repeteixen les notes aqui escrites multiplicades 0 dividides successivament per 2. Calculem les distancies entre les successives notes d'a- questa escala. a(1, 9/8) = k 1og(9/8), on k &s la constant que hem utilit- zat en la definici6 de distancia. 4(9/8, 3/2) = k log (4/3) = = a(3/2, 2). Per a comparar aquestes distancies prenem per uni tat de distancies la més petita, d(1, 9/8), 1a qual cosa pres 4 suposa prendre k = (log (9/8))"*. Llavors tindrem: a(1, 9/8) = a(9/8, 3/2) (1,2) = 5.884... a(3/2, 2) = 2.442... 133/2 2 L'elecci6é de A en la definicié d'escala pitagdrica fara que tinguem una escala més o menys espessa. L'escala tradicional de 7 notes, que anomenarem escala natural, perqué aixi es coneix entre els mGsics, sortira a l'elegir A = d(1, 9/8) = (amb la nostra elecci6 d'unitat de distancies) = 1. Aixd equival a no permetre separacions més grans que 1 entre dues notes (Tin- gui's present que amb aquestes unitats una octava té longitud 5.884... Construim a continuacié detalladament l'escala pitagdri- ca associada a A= 1. Com gue la norma de <1,3,9> 6s 2.44... >1, l'escala que construim contrindra Numerem, per comoditat, les no- tes que hem anat adjuntant. Diem 1, ny =3, ny = 37, ny = 3°. Representem aquests notes a l'interval [n,, 2n,]. Llurs representants en aquest interval seran n= 1, ny 3/2, 33/24 = 27/16. L'ordenacié d'aquests 3/23 9/8, ny 1. Per tant, hem de continuar el procés i adjuntar ng = 34. EL representant de nz a l'interval [n,, 2n, L'ordenacié d'aquestes notes és 1.125 = 9/8, la norma de <1,3,37,39,34 > &s (10g(32/27))/10g(9/8) > 1. Per tant hem de 3°. El representant de continuar el procés i adjuntar 6 a (ny, 2ng] és 35/27 = 243/128, que esta entre ny i 2ny. TMindrem doncs ny X nj 256/243, 1a norma d'aquesta escala és (1og(9/8))/log(9/8) 1. Hem de parar doncs el pro- és. Com que (log (256/243) )/log(9/8) = 0.44247... les distancies entre les successives notes de l'escala serén aproximadament: 1, 1, 1, 0-44, 1, 1, 0.44 Siel nGmero 0,44242... que ens ha sortit hagués estat exacta ment 0.5 aquesta escala seria equivalent a l'escala del piano amb ny = fa, nj = sol, ng = la, nj = si, ny = do, ny = re, 3 1s+++ mi, fa, sol, la, si, do, re, mi, fa... Perd fixemznos que en l'escala que ens ha sortit a nosaltres, i que anomenarem "escala pitagdrica natural", (mi, fa)=d(si,do)= = 0.443 d(do,re), mentre que en 1'escala usual del piano d(mi, fa) = d(si, do) = 0.5 d(do,re). § 6 Escala pitagdrica cromatica Recordem que 1'escala pitagdrica natural era l'escala pitagorica associa da al nfmero A= d(u, (9/8)u), distancia que hem pres com a unitat, és a dir, A= 1. Quina escala pitagdrica ens sortiria si prengués- sit) A <1, perd molt prdxima 1? Veurem que ens sortiria una escala de 12 notes que anomenarem escala pitagdrica croma- tica. Prenem A = 0.99, per exemple. (A posteriori veurem que ens sortiria la mateixa escala per a tot A tal que 0.56 , les notes de 1a qual haviem designat per ny...nj- Com que la norma d'aquesta escala és 1 i ara hem pres A= 0.99, hem de continuar el procés i adjuntar ng = 3’. El representant de ng a Ltinterval (nj, 2n,] és 37/2) = 2187/2048, que esta situat entre ny inj. Tenim dons: ny 256/342, la norma d'aquesta escala és (1og (2185/2048))/log (9/8) = 0.5575254... . Hem doncs d'aturar el procés. Les distancies succesives entre aquestes notes seran aproximadament: 0.56, 0.44, 0.56, 0.44, 0.56, 0.44, 0.44, 0.56, 0.44, 180.56, 0.44, 0.44 Fixem-nos en la distribuci6 d'aquestes 12 notes. ng est una mi ca per sobre de nj; a una distancia de 0.56. Designem n, per n, #.ng esta per sobre de ny, a una distancia de 0.56. Designem ng per # . Procedint aixf obtindrem: n, # ng =n, # Ry = 3 # ny ong # nya ns # seria ng #, perd ja no tenim a la nostra escala. 13 6 "13 El signe # es denomina sostingut i la nota n# es denomina n. sostingut de n. Els sostinguts pitagdrics apujen una nota en una distancia de 0,56 aproximadament (exactament 0.5575254.. Queda clar que el mi # icel si# (que serien ng # i ng#) s6n sons que no formen part de l'escala. Ara bé, el mi # se- xia un so situat una mica per sobre del fa, ja que el d(mi, fa) = 0-44 4 d(mi, mi #) = 0,56. Dos sons situats a una distancia de 0.56 - 0.44 es diu que estan separats per un coma pitagdric. Es el cas del fa i mi # 0 b& del do i si #. § 7 Tornem a l'axioma A4 Recordem que al comengament de § 4 l'axioma A3 ens semblava natural, perd també ens semblava natural a4, que era més fort que A3. No obstant, com que hem demostrat que A3 era 1gincompatible amb Al i A2, hem tractat de mantenir 1'esperit de a3, i aixd ens ha conduit a la definici6 d'escala pitagd- rica de la forma . Perd, per un procediment analeg, no podriem tractar de mantenir l'esperit de A4?. No podriem adjuntar a u successivament 3u, u/3, 3°u, u/3?... i aturar el procés quan tinguésim una norma prou petita? Deixo al lector el fet de constatar, per una raonament de dues Linies, que procedint aixi arribariem a escales equivalents a les que hem trobat. § 8 L'escala temperada Si modifiquem l'escala pitagdrica cromitica de 12 notes imosant que les distancies entre dues notes successives siguin 1/2, per comptes de L'al- ternincia 0.44, 0.56 que hem trobat, obtindrem una escala gue ancmenarem esca la crom&tica temperada de 12 notes. Si a l'escala pitagdrica de 7 notes de § 5, que all& haviem denominat escala pitagdrica natural, imposem que d(si, do) = d(mi, fa) = (1/2) a(do, re) = = (1/12) a(u, 2u), per comptes de d(si, do) = 0.44 a(do, re), obtenim una escala que anomenarem escala temperada natural. Prenem una freqiincia deteminada u. Consederem les 12 notes segiients: 1 2 an 12 2 a wee Du, i les que s'obtenen d'aquestes multiplicant i dividint successi vament per 2. Spviament els quocients entre dues notes succes sives valen sempre 2!*, per tant estaran totes a la mateixa distancia. Constituiran doncs l'escala cromatica temperada de 2012 notes. Per a posar de manifest la diferéncia entre l'escala na~ tural pitagdrica i l'escala temperada, calculem les freqiiéncies, en les dues escales, do, rej, mi,, fa;, sol;, aj, siz, partint de la convenci6 que la fregiiéncia de 1a, sigui 440 vibracions per segon en les dues escales. Comencem per les fre~ qligncies de l'escala pitagdrica. Escrivim primer la relacié de freqiiéncies que hi ha entre cada dues notes successives: do, ~ 9/8 - re, - 9/8 - mi, - 256/243 - fa, - 9/8 - - sol3 - 9/8 - la, - 9/8 - sij.. Per tant: Per tant do, = (16/27) la, = 260.74. Analogament re, = (2/3)1a, = 293.33; mi (3/4) la, = 330; fa, = (64/81)1la, = 347.65; 3 sol, = (8/9)la, = 391.11; si, = (9/8)1a, = 495. A l'eseala temperada les relacions successives de fregiién cia 86: 2 2 a 2 do, - 27? - re, - 21? - mi, - 2)? - ea, - 21? - soi, - 2 2 - - ta, - 27? - 51, 22Per tant tenim: 242414242 Tz Per tant do, 261.63. = 293.66; mi; = 329.637 2 2 12 la, = 392.00; si, = 2 3 § 9 L'escala cromatica temperada des del punt de vista axiomatic. Possibles altres escales cromatiques temperades: la de 5 notes, la de 7 notes i la de 29 notes. Una escala E direm que és cromatica i temperada (abreu jadament, escala temperada) si a més de complir Al i A2 de la definicié d'escala compleix: A5) La distancia entre dues notes consecutives és cons- tant. Si E 6s una escala temperada i u€E, 3u no sera mai de E ja que si existis un u tal que u€ Ei 3u€8, 6s inmediat veure que aixd passaria per a tot u i es compliria A3. is immediat veure que si u€F, 1a minima distancia entre 3u (que no és de E) i una nota de E, &s independent de Aquesta minima distancia (que no éc,2r de u) ser& anomenada desviaci6 pitagdrica de E i designada per DP(E). DP(E) ens mesura el grau de compliment de A3 per E. Quan DP(E) sigui molt petit, encara que 3u no sigui de l'escala, estara tan aprop d'una nota de l'escala que, a efectes practics, sera com si 3u f6s de E. 22Com es mesura DP(E)? Sigui B, una escala cromatica temperada de n notes, que s6n -1 Prenem ara per comoditat 1a unitat de distancia de tal manera que la distancia entre ui 2u sigui log 2, la qual cosa supo- sa prendre k= 1 en la f6rmula que déna la distancia. La dis- tancia entre dues notes consecutives de E, sera (log 2)/n, de manera que les notes, atenent a les seves distancies consecu tives, estaran distribuides com els nfmeros: _ log 2 log 2 2 log 2 (n=1) log 2 a2, 2, 2 10 2 1 log 2... El 0 representa la nota de freqiiéncia u. £1 so de freqtien- cia 3u (que no és de l'escala) vindra representat per log 3. Queda clar doncs que si prenem l'enter positiu m que fa mfni- ma la diferéncia | nied? - tog3], precisament aquesta diferéncia sera DP(E,). Amb L'ajut d'una petita claculadora programable m'he en- tretingut a caloular DP(E,) pels diferents n= 2,3/4,5..., i he obtingut els segtients valor! n DP 2 ++ 0.0256 3 ++ 0.0246 234 seeeee 040256 0.0045 0.0246 To seeeee 0-0042 Bo eeeeee 00121 9 sees 0.0089 210 = 0.0045 JLo weeeee = 00119 + 0.0005 + 0-0092 etc. Veiem que per a n= 12 s'obté un valor de DP extraordinaria ment més petit que tots els altres. Aixd vol dir que l'escala cromatica temperada de 12 notes (1a usual del piano) és, entre totes les de la llista anterior, 1a que més aproximadament com- pleix a3. Per a cada W€£E,, encara que 3u no sigui de Ej), esta tan sorprenentment aprop d'una nota de E,, que, a efectes practics, és com si £,, complis A3. Fixem-nos per exemple en els cAlculs que hem fet a § @. Alla hem trobat que el do, de l'escala temperada tenia 261.63 vibracions. El 3 triple d'aquesta fregtiéncia 6s 784.89: Ara bé, sol, = 2 sol, " = 784,00. L'error &s només de 0.89 vibracions per segon. IncreL ble!. Amb 1a calculadora vaig seguir calculant desviacions DP per a n= 14, 15, 16,... amb l'esperanca de trobar un n per al qual DP(E,) f6s més petit que DP(E,,). El primer n que 24compleix aixd és n= 29, per al qual DP val 0,00037. Aixt doncs, l'escala temperada de 29 notes és la primera que millora la usual de 12 notes en grau de compliment de A3, encara que aquest millorament és petitissim. Albert Castellet (fill de Ma~ nuel Castellet), que va tenir ocasi6 de llegir el manuserit pro visional d'aquest article, va seguir calculant desviacions DP per a n= 30,31... fins a arribar a n= 15601. Vaig a resumir els seus resultats. Per a n= 41, DP = 0.00012, sensiblement encara és molt millor, val inferior a DP(E, Perd DP(E 29) 53) 0.000017. Un resultat curiés és el segiient: L'escala temperada de 665 notes té un DP de l'ordre de 1077. Per a millorar ai, xd, hi ha que saltar ja a una escala de 15601 notes, per a la qual el DP &s de l'ordre de 107%. Si ens interessem per les escales (temperades i cormati- ques) de poques notes, repassant el quadre de valors anterior constatem que les que millor compleixen A3 sén les de 5 i 7 notes (Dividir l'octava en cinc parts iguals,o bé en set parts iguals). Seria apassionant fabricar un instrument amb aquestes escales i tractar de fer-hi mGsica. Seria una misica més simple, mes primitiva amb gran capacitat, verd, @'acords (per complir A3 aproximadament). § 10. Escales amb origen: les diverses escales greques 41 la nostra escala menor. Malgrat que tota escala, per definici6, és indefinida cap amunt i cap avall (isomorfa a %), quan ens demanen que di quem l'escala natural, diem sempre: do, re, mi, fa, sol, la, 25si, do. No diem mai: re, mi, fa, sol, la, si, do, re. I, no obs tant, les dues s6n exactament 1a mateixa si es consideren per- llongades indefinidament pels dos cantons. Sovint dones, a més de donar el conjunt E de totes les notes d'una escala, donem un origen de E. Anomenarem escala amb origen tot parell (E, [u,]) on E és una escala i [u,] una classe d'equivaléncia de notes de E per la relacié que identifica una nota amb la de fre qiincia doble. Dues escales amb origen (E, [u,]) i (B', [ug]) direm que s6n equivalents si existeix una constant positiva K tal que E'=K.E i [uo] = K. us. Sovint ens preocuparem no- més de classes d'equivaléncia d'escales amb origen. Sigui E l'escala pitagdrica natural (la de 7 notes). Els grecs utilitzaven la segiient terminologia: Ltescala (mi, E) era l'escala dérica . Qa,z)" " hipoddrica " (re, 5)" " §rigia 0 (sol, BE)" " hipofrigia (ao, BE)" " iaia a (fa, EB)" “ hipolidia I (si, BE)" mixdlidia Observem en primer lloc que totes aquestes escales no sén pas equivalents com escales amb origen, ja que les Gniques constants K per a les quals E = K.E s6n de la forma 2%, q enter, que transforma cada classe [w] en ella mateixa. L'escala hipoddrica és la nostra escala menor. La hipolf- dia és la que ens ha sortit a nosaltres de manera natural a 26l'apartat 5, aplicant els axiomes. Recordem que alla anomenavem n, = fa i ens ha sortit fa, sol, la, si, do, re, mi. Quant a ltescala ddrica, els afeccionats a la misica recordaran la toca ta i fuga ddrica de Bach (BWV 538), basada en aquesta escala. 27XXI OLIMPEADA MATEMATICA Els dies 18 1 19 del passat mes de gener es va celebrar a fase nacional de la XxXI Olimpiada Matematica. Foren seleccio nats per participar a la fase estatal els segtients alumnes: Ri- cardo Pérez Marco del Liceu Francés de Barcelona, Viceng Com- panys Ferran del Col.legi Terraferma d'Alpicat i Josep R. Malla fré i Torra del Col.legi Claret de Barcelona. A tots ells la nostra enhorabona!. Transcrivim tot seguit els enunciats dels problemes que els hi foren proposats a cada una de les fases d'aquesta Olim- plada. Fase nacional: 1.- eQuins s6n els triangles que poden ser dividits per una rec ta en dos triangles semblants? 2.- La suma de dos nombres reals és igual a la suma dels seus quadrats. a) 2Quins valors pot tenir aquesta suma? b) eQuins valors pot tenir cadascun d'aquests nombres? ©) éPoden ser iguals aquests dos nombres? 4) Busqueu el maxim de la diferéncia d'aquests dos nombres. Resolgueu l'equacié cos?x + cos?2x + cos?3x = 1 Demostreu que tot triangle pot subdividir-se en triangles acutangles. Tres nombres diferents estan en progressié aritmatica i els seus quadrats estan en progressié geom&trica. Calculeu la 28