Les petites i grans remeieres de

la Vall de Sant Daniel

uan el mes doctubre del 2008 varem comenar a

plantejar a lAssociaci de Gent Gran de Sant Daniel la possibilitat de recollir els remeis casolans ms coneguts
i utilitzats en les seves famlies, vaig entendre que hi havia
moltes ganes de tractar aquest tema i sobretot de recuperar
una part de la seva historia moltes vegades silenciada per
leficcia de la farmcia moderna.
Aquests mesos, fins al 16 de maig del 2009, han estat de gran
dinamisme i ha suposat un bonic esfor de la nostra gent gran
per donar als joves i a les famlies de la Vall de Sant Daniel un
b en forma de remeis que actualment la cincia de les plantes
accepta com una tradici til i de fcil maneig.
Aquesta recollida de 44 remeis solament vol ser un exemple de
la riquesa que amaga la natura de les Gavarres.
Trobars en aquests remeis consol i alleugeriment, per no la
soluci.
Aquest llibret ha estat possible grcies a lesfor daquest
Ajuntament, de lAssociaci de Gent Gran de Sant Daniel i de
Conxi Badia.

Xavier Uriarte (xavier.uri@gmail.com)

Natura, paisatge i salut

quests sn els tres elements que ms destaquen en el

meravells barri de Sant Daniel.
Aquests espais naturals, frondosos i encantadors paisatges, eixos camins de pau i silenci, tan plens de plantes, flors i arbres variats, que
exhalen uns perfums i aires tan saludables que omplen de salut els
nostres pulmons. Aix fa que tingui aquest xit tan gran entre la nom-

Donant ales a lesperit

meravellat pel que veus
sentir el mn als teus peus
i dominar fins a l'
infinit.
Un que daquesta joia ns fidel
i enamorat per la bellesa
exclama amb tota franquesa
que nets de bonic, Sant Daniel.

brosa gent que ens visita.

Shi practica lesport: crrer, anar amb bicicleta, una bona passejada,
en els paratges ms propers, o fer una bona caminada com s la de
pujar al castell de Sant Miquel.
A causa de la densa vegetaci que poblava antigament la vall, se la
coneix com a la vall ombrosa, tenebrosa o vall profunda.
Va sser lany 888 que va arribar el cos de sant Daniel, desprs de ser
martiritzat al poble d Arles (Frana), i a la nostra vall se li don el
nom de sant mrtir.
La causa

que gaudim de tanta popularitat es deu en part al gran

nombre de fonts que brollen a la vora dels torrents o enmig dels

idllics paratges.
La popular font del Bisbe, la den Pericot, del Ferro, les Curculles, la
Fita, dels Lleons, la Cos, la den Lliure, den Boix, den Mistaire, la
Martina... en total 13 fonts. Entre les ms visitades tenim la font del
Bisbe, situada a lentrada del barri al marge esquerre del Galligants;
seguint riu amunt trobem la den Pericot, i ms amunt la tamb coneguda den Fita i a un altre costat, la no menys popular font del Ferro.

Joan Cams
Vall de Sant Daniel/ Maig de 2008

Sant Daniel
Si la naturalesa ens ha deixat grans treballs
dignes de joiosa admiraci
Sant Daniel t la millor
i la ms bonica de les valls.
Amb aquesta imatge tan fina
monestir, monges, cases i gent
semblen un pessebre vivent
creat per inspiraci divina.
Les fonts, torrents, camps i masies,
tan ben distribut i collocat
un creu que aquesta bella realitat
s fruit de dolces fantasies.

Ja dintre la vall hi trobem la famosa abadia benedictina que la comtessa Ermessenda i el seu marit, el comte Ramon Borrell, varen fer
construir lany 1015, i cap a lany 1020 ja shi installaran les primeres
monges, presidides per una abadessa.
Riu amunt, trobem la plaa de les Sardanes amb una estructura esglaonada que servia perqu shi col.loquessin els msics. En aquesta
estructura hi figura una placa amb la inscripci plaa de la Constituci, any 1869.
A la part sud daquesta plaa hi conflueixen dos Torrents: la riera de
la Torra i la riera de Can Miralles, s en aquest punt on agafa ms cos
el riu Galligants.
Dels molts ditineraris que tenim a la vall per fer-hi aquestes delicio-

I aquest esclat dalegria

en mig de paratges tan bells
que provoquen els ocells
alegrant-nos amb la seva companyia.
I aquesta corona de muntanyes i turons
amb flors i arbres tan variats
els seus aires purs i perfumats
sn font de salut per als pulmons.
I sentir-te tan feli
havent pujat a Sant Miquel
sembla que sha arribat al cel
i haver deixat el parads.

ses passejades, una de les ms belles i arrelades s la que sortint del

cant nord-est de labadia i desprs duna caminada duns quatre
quilmetres (ms o menys una horeta), arriba fins al cim de la muntanya de Sant Miquel, duns 395 m daltura, que ofereix una bona
recompensa tant pel paisatge de litinerari com per les meravelloses
vistes des del cim.

Quina joia de natura, paisatge i salut!

Arbre perenne de fulla sempre verda, floreix a la primavera s smbol dxit, honor i glria. A lantiga Grcia, el
llorer va sser consagrat al du Apollo.
El seu perfum s aromtic i penetrant. Els romans consideraven larbre del llorer protector contra els llamps.
El diumenge de Rams, s tradici beneir a lesglsia,
palmes i rams de llorer, que desprs es guarden a casa
com a protecci contra tot mal.
En el llenguatge de les flors, significa glria i victria.
s estimulant i digestiu, condiment ben conegut i apreciat, ja que combina b amb altres plantes aromtiques,
com la farigola, lorenga, la slvia... Sutilitza en escabetxos, estofats, sofregits, adobs dolives, llegums, especialment en les llenties, arrossos i salses diverses.
El llorer a la cuina, com deien les nostres vies, dissipa
la tristesa i dna bon nim i energia.

Rosa Guillem

Composici:
Roman
Aigua
Preparaci:
Poseu aigua a bullir juntament amb el roman durant
deu minuts. Deixeu-ho refredar i coleu-ho.
Administraci:
Glopegeu laigua de roman desprs dhaver-vos rentat
les dents. Preferentment desprs de cada pat.

Pilar Ribas Sant Daniel 2009

!
Composici:
Caps de burro
Aigua
Preparaci:
Prepareu una infusi. En una cassola amb aigua bullint, afegiu-hi els caps de burro durant uns deu minuts. Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administraci:
Preneu-ne una tassa al mat i una al vespre.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

!
Composici:
Trep
Aigua
Preparaci:
Prepareu una infusi. En una cassola
amb aigua bullint, afegiu-hi el trep durant uns deu
minuts. Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administraci:
Preneu-ne una tassa al mat i una al vespre.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

"

Composici:
Flor de saquer
Aigua
Preparaci:
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comena el
bull afegiu-hi la flor de saquer, deixeu-ho deu minuts
al foc. Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administraci:
Deixeu-ho refredar. Tot seguit amb una gasa esterilitzada es renten els ulls, cal fer-ho tres cops al dia (mat,
migdia i vespre).
Maria Fuster Sant Daniel 2009

Composici:
Tilla
Mel
Preparaci:
Prepareu una infusi de tilla.
Administraci:
Preneu una tassa de tilla amb una cullerada de mel
abans danar a dormir. Us sentireu relaxats i us ajudar
a agafar el son.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

Febre alta
Dolor muscular
Antiinflamatori
Retenci de lquids
Alcohol vitaminat
Mal destmac
Per als cops
Per a la tos seca I
Per a la tos seca II
Prevenir refredats
Mal de queixal
Furncols
Catarro
Per prevenir els refredat
Pulmons i bronquis
Per a la Caiguda de
cabells
Fetge
Mal de cap I
Mal de cap II
Per a la digesti
Infecci dorina
Per a la pressi arterial
Mal de panxa I
Mal de panxa II
Colesterol
Migranya
Irritaci per morenes
Per a la pudor de peus
Sorra i pedres al rony, prstata
Reuma a la sang
Menstruaci i menopausa

Dolor menstrual
Herpes
Per a lanmia
Per als ronyons I
Per als ronyons II
Per a les pedres a la
vies biliars
Per a la circulaci
Per rentar-se els ulls I
Per rentar-se els ulls II
Per dormir
Per a la hipertensi I
Per a la hipertensi II
Neteja de boca

$#
#

TE NEGRE
La Camellia sinensis es un arbust recobert de
fulles de color verd fosc i fora carnosa. Per elaborar el t
negre, la fulla de t fresca es deixa assecar a laire lliure.
Llavors sextreu i es fermenta, daqu el seu color marr
fosc. Destaca per la seva acci estimulant, antioxidant i
astringent.
TE BLANC
El te blanc activa la circulaci, oxigena la pell
i combat la retenci de lquids. Per elaborar-lo, es recollecten les puntes noves de les plantes del te abans
que brotin, es deixen pansir, es dessequen i es converteixen en una infusi de tonalitat groga.
TE VERD
s el ms antic que es coneix. La fulla que es
cou al vapor per evitar la fermentaci, senrotlla i es seca.
T efecte antioxidant, disminueix el colesterol i el risc de
problemes cardacs.
TE VERMELL
La medicina tradicional xinesa considera el te
vermell com un remei per gaudir de bona salut. Sextreu de la planta del te de la varietat quingmao.
En preparar-lo deixa anar una aroma quasi de fum.
Aquest te no s excitant i ajuda a perdre pes, redueix el
nivell de colesterol i refora el sistema immunitari

Composici:
Slvia
Aigua
Preparaci:
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comena el
bull afegiu-hi la slvia, deixeu-ho deu minuts al foc.
Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administraci:
Cal prendren dues o tres tasses al dia.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

"

Composici:
Ruda
Aigua
Preparaci:
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comena el
bull afegiu-hi la ruda, deixeu-ho deu minuts al foc.
Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administraci:
Deixeu-ho refredar. Tot seguit amb una gasa esterilitzada es renten els ulls, cal fer-ho tres cops al dia (mat,
migdia i vespre).
Maria Fuster Sant Daniel 2009

%
Composici:
Passacamins
Aigua
Preparaci:
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comena el
bull afegiu-hi les herbes i deixeu-ho deu minuts al foc.
Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administraci:
Cal prendren dues o tres tasses al dia.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

&
Composici:
1 ou
9 llimones
Preparaci:
Agafeu lou sencer i barregeu-lo amb el suc de nou llimones. Ho poseu nou dies a sol i serena.
Administraci:
Cal prendren una cullerada diria cada mat durant
nou dies.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

Aquests moments varen estar possibles grcies a la

collaboraci de la Sra. Consuelo Toledano, que amb el seu
saber fer i estar ens va fer gaudir duna bona estona.

'

(
Composici:

Pa
Vinagre
Preparaci:
Si teniu molta febre i no sabeu com fer-la baixar, feu
dues torrades i mulleu-les amb vinagre.
Administraci:
Poseu les torrades entre dos draps i lligueu-les a les
plantes dels peus.
Si no baixa la febre repetiu-ho una altra vegada i veureu
com dna resultat.

Composici:
Un ramet dortiga
Una pastanaga
25 ametlles crues
25 pinyons
Aigua
Preparaci:
En una cassola hi posem tots els ingredients amb aigua
bullint. La pastanaga lhi hem de posar a talls petits. Un
cop bullit es tritura i es cola.
Administraci:
Es pren dos cops al dia.

Cecilia Panella Sant Daniel 2009

Rosa Guillem Sant Daniel 2009

Composici:
Alcohol
10 brots de roman
Dues aspirines
Preparaci:
Agafeu un litre dalcohol, poseu-hi deu brots de roman i
dues aspirines, deixeu-ho reposar quinze o vint dies a
sol i serena, remeneu-ho b i coleu-ho.
Administraci:
Quan tingueu dolor a qualsevol part del cos feu-vos
unes bones fregues amb aquest remei i hi trobareu molt
dalleugeriment.
Cecilia Panella Sant Daniel 2009

Composici:
Herba prima
Farigola
Roman
Aigua
Preparaci:
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comena el
bull afegiu-hi les herbes i deixeu-ho deu minuts al foc.
Traieu-ho del foc i coleu-ho.
Administraci:
Cal prendren dues o tres tasses al dia.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

#
Composici:
Roman
Aigua
Preparaci:
Feu una infusi de roman. En una cassola petita poseu
el roman amb aigua bullint, durant uns quinze minuts.
Administraci:
Quan sentiu els primers smptomes de la menstruaci
dolorosa, preneu una bona tassa dinfusi de roman i
desapareix el dolor.
Maria Coll Sant Daniel 2009

Composici :
1 l doli doliva verge
Herba de Sant Joan (hipric o peric)
Preparaci:
Sha dagafar lhipric quan s florit, es pica lleument
amb la m de morter perqu les fulles quedin masegades. Es posa dins loli doliva i es deixa durant quaranta
dies a sol i serena. No cal colar-ho.
Administraci:
Saplica damunt del lloc inflamat (cops, cremades, mal
dorella, perellons, pessigades, irritacions provocades
pels bolquers....)
Gemma Felip Bah Sant Daniel 2009

+, #

*
Composici:
Sofre
Oli
Preparaci:
Feu una pasta amb el sofre i unes gotetes doli.
Administraci:
Poseu la pasta en un drap, tot seguit apliqueu-lo sobre
lherpes. Emboliqueu-lo b perqu no es perdi fora del
drap. Canvieu-lo cada dia, traieu el vell amb un cot
amb oli i torneu a posar-hi la pasta fins que es curi.
Maria Coll Sant Daniel 2009

Composici:
Pellofes de mongetes
Aigua
Indicacions:
Excs dcid ric, retenci de lquids al cos, retenci
dorina i reumatisme articular agut. s til en el tractament antidiabtic.
Preparaci:
En un litre daigua es posen a coure sis cullerades soperes de pellofes seques i es deixa reduir fins que en
quedi mig litre aproximadament.
Administraci:
Es pren tres cops al dia, mat, migdia i vespre.
Observacions:
Sn millors les pellofes de les mongetes vermelles.
Consuelo Toledano Girona 2009

&

Composici:
l dalcohol de 96
1 cullerada sopera de roman
1 cullerada sopera despgol
1 cullerada sopera dherba de Sant Joan
1 cullerada de postres de flor drnica.
l de suc de llimona
100 g de pastanaga ratllada
Preparaci:
Es posen tots els ingredients en un pot de vidre i es
deixa tres dies en maceraci.
Passats els tres dies es cola i saboca el lquid en una
ampolla.
Ja est llest per a la seva utilitzaci.
Administraci:
Es posa lalcohol vitaminat sobre la pell i es fan fregues
Utilitats:
Va b per tonificar la pell desprs de la dutxa
Per a la circulaci de la sang i tamb per als dolors
musculars i la fatiga de cames.
Laura Reberte Sant Juli 2009

Composici:
Ortiga, 30 cm ms o menys
Aigua
Mel
Preparaci:
Escaldem amb aigua bullint lortiga i la deixem reposar
trenta minuts. Cal que hi hagi fora quantitat dortiga,
no lescatimeu.
Administraci:
Un litre diari. Com a remei preventiu, tres tasses a la
setmana. La cura es pot prolongar tot el temps necessari. Shi pot afegir una mica de mel.
Maria Coll Sant Daniel 2009

Composici:
Slvia fresca i seca
Aigua
Preparaci:
Escaldem la slvia amb aigua bullint.
Administraci:
Als vint-i-sis dies de la menstruaci preneu mig litre del
preparat, al tercer dia apareix la menstruaci.
Observacions:
s bo fer una cura de slvia uns dies al mes, aix ens
ajudar a regular la menstruaci i tamb s molt efica
per eliminar els smptomes de la menopausa.
Maria Coll Sant Daniel 2009

Composici:
Cua de cavall
Aigua
Preparaci:
Es prepara en forma dinfusi, poseu en una cassola la
cua de cavall amb aigua bullint, durant quinze minuts.
Administraci:
Per a prevenci, amb una tassa al dia nhi ha prou. Per
a curaci, cal prendren 1 l diari. Sha de complementar
amb un bany als peus diari durant quatre setmanes, la
pudor mai ms tornar.

Composici:
Poniol
Menta
Farigola
Pa
Preparaci:
En un litre daigua hi posem totes les herbes i les
deixem bullir trenta minuts.
Preparaci:
Tot seguit se serveix la sopa amb una mica de pa i es
menja.

Maria Coll Sant Daniel 2009

Rosa Guillem Sant Daniel 2009

% Composici:
Bruc, flor i fulla
Aigua
Preparaci:
En una cassola poseu a bullir aigua, un cop comena el
bull afegir-hi quatre cullerades grosses de bruc. Escaldeu-les, tapeu-ho i deixeu-ho reposar trenta minuts.
Calen quatre cullerades de bruc per tres quarts de litre
daigua.
Administraci:
Cal prendren quatre tasses dun quart de litre al dia.
Maria Coll Sant Daniel 2009

Composici:
Sal
Mel
Farina
Preparaci:
Es prepara un cataplasma amb una cullerada de sal,
una de mel i una altra de farina. Es treballa la massa
amb les mans fins que quedi ben homognia.
Administraci:
Es colloca damunt la part adolorida uns deu minuts i
calmar el dolor.
Francisca Pastor Sant Daniel 2009

%
Composici:
Ceba
Llimona
Mel
Preparaci:
Es posen a bullir dues o tres cebes tallades uns deu minuts. Un cop bullides, es trituren, aprofitant-ne el brou.
Tot seguit shi afegeix el suc duna llimona i una cullerada de mel.
Administraci:
Es pren el brou ben calent dos o tres cops al dia, amb
preferncia abans danar a dormir.

Composici:
1 porro
1 ceba
Suc de mitja llimona
Preparaci:
En una cassola petita poseu el porro i la ceba a bullir en
mig litre daigua, durant vint minuts. Apagueu el foc i
afegiu-hi el suc de mitja llimona.
Administraci:
Es pren tres cops al dia entre pats.
Maria Arbuss Sant Daniel 2009

Francisca Pastor Sant Daniel 2009

Composici:
Borratja
Aigua
Preparaci:
Poseu la borrratja en una cassola amb aigua, feu-ho
bullir durant uns deu minuts.
Administraci:
Coleu la infusi i preneu-ne dues o tres tasses al dia.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

Composici:
Blets de paret
Aigua
Preparaci:
Prepareu una cassola amb aigua i els blets de paret.
Feu-los bullir durant uns deu minuts.
Administraci:
Feu banys a la part afectada amb el remei. Us podeu
ajudar de gasses esterilitzades.
Observacions:
Sempre cal fer les infusions molt carregades dherbes, ja
que s ms efica.
Maria Coll Sant Daniel 2009

&

Composici:
Herba Clementa
Aigua
Preparaci:
Posem aigua en una cassola petita i hi afegim lherba
Clementa . Ho fem bullir deu minuts i ho deixem reposar.
Administraci:
Es pren mat i vespre. Millor si es complementa amb
una dieta suau.
Maria Fuster Sant Daniel 2009

Composici:
6 grams de roser can ( rosa silvestre)
Malva
Llimona
Mel
Preparaci:
Es posen a bullir els 6 grams de roser can durant dos
minuts. Tot seguit shi afegeix una cullerada de malva i
bullim uns cinc minuts. Es deixa reposar deu minuts i li
afegim el suc de mitja llimona i la cullerada de mel.
Administraci:
Es pren al mat durant nou dies.

Joan Llins Sant Daniel 2009

Composici:
4 o 5 fulles de lledoner
1 l daigua
Preparaci:
En una cassola poseu aigua a bullir i les fulles de lledoner. Ho deixeu bullir cinc minuts. Apagueu el foc i
deixeu-ho reposar vint-i-quatre hores.
Administraci:
Es pren en dej un cop al dia, i es fan novenes.
Maria Arbuss Sant Daniel 2009

,#
All

Composici:

Preparaci:
Es colloca un tallet dall en el forat del queixal, si no
hi ha forat es pot fregar lall per tota la zona del
queixal adolorit. Hi trobarem millora immediatament.
Joan Llins Sant Daniel 2009

'#
Composici:
Fulles de borratja
Aigua
Preparaci:
Posem aigua al foc quan comena a bullir hi afegim les
fulles de borrajta i ho deixem cinc minuts al foc. Un cop
feta la infusi la colarem i la deixarem reposar fins que
sigui tbia.
Administraci:
Utilitzarem una gasa esterilitzada, la mullarem amb la
infusi i l escorrerem, i tot seguit laplicarem al cim del
furncol.
Utilitats:
Aquest preparat millorar les molsties i estovar el furncol.
Joan Llins Sant Daniel 2009

/
Composici:
1 grapat de cargols vius
1 malla
2 cullerades de sucre
Preparaci:
Es colloquen els cargols vius i les dues cullerades de
sucre dins una malla. Es deixa que ragi el suc en un
plat.
Administraci:
Es pren el suc un cop al dia.
Maria Arbuss Sant Daniel 2009

Composici:
6 fulles dolivera
Aigua
Preparaci:
Prepareu una infusi amb aigua i les fulles
dolivera. Deixeu-ho bullir deu minuts i tot seguit
coleu-ho.
Administraci:
Cal prendre la infusi en dej.
Pilar Ribas Sant Daniel 2009

.
Composici:
Camamilla
Aigua
Preparaci:
Posem aigua en una cassola petita i hi afegim la camamilla. Ho fem bullir deu minuts i ho deixem reposar.
Administraci:
Es pren mat i vespre. Millor si es complementa amb
una dieta.
Pilar Ribas Sant Daniel 2009

$
Composici:
Farigola
Aigua
Preparaci:
Posem aigua en una cassola petita i hi afegim la farigola. Ho fem bullir deu minuts i ho deixem reposar.
Administraci:
Coleu la infusi i preneu-ne un got desprs de dinar o
sopar. Es pot prendre tbia o freda.

Composici:
Pinya tendra
Sucre
Preparaci:
Es talla a rodelles la pinya i shi afegeixen dues cullerades de sucre. Tot seguit la deixarem reposar fins que
deixi anar el suc.
Administraci:
Es beu el suc dos cops al dia, mat i vespre.
Maria Arbuss Sant Daniel 2009

Maria Guevara Sant Daniel 2009

(0

Composici:
Herba prima
Cabellera de blat de moro
Herba mil granes
Preparaci:
Colloqueu en una cassola amb aigua tots els ingredients i deixeu-los bullir. Un cop hagin bullit uns deu
minuts, retireu la cassola del foc i coleu els ingredients.
Administraci:
Aquesta infusi es pren calenta entre pats.
Pilar Ribas Sant Daniel 2009

,#

Composici:
Ortigues
Aigua
Preparaci:
En una cassola petita poseu lortiga amb aigua a bullir,
durant uns deu minuts.
Apagueu el foc i deixeu-ho reposar. Coleu-ho.
Administraci:
Es beu dos cops al dia, mat i vespre. Si es vol, shi pot
posar mel.
Joan Cars Sant Daniel 2009

#
Composici:
Arrels dortiga
Preparaci:
En una cassola poseu les arrels dortiga a bullir amb
mig litre daigua, durant quinze minuts. Apagueu el
foc i deixeu-ho reposar.
Administraci:
Saplica al cap dos cops al dia.

Composici:
Flor de sac
Aigua
Preparaci:
Es preparen unes brases i shi posen les flors de
sac al damunt i tot seguit les tapem amb un drap
de fil.
Administraci:
Colloquem el drap al cim del front durant cinc minuts.

Joan Cars Sant Daniel 2009

Maria Guevara Sant Daniel 2009

Preparaci:
En una cassola petita posem la regalssia a bullir en
mig litre daigua, durant quinze minuts. Apaguem el
foc i ho deixem reposar.

Composici:
Tarongina
Aigua
Preparaci:
Posem la tarongina en una cassola amb aigua i la
deixem bullir durant deu minuts. Un cop hagi bullit,
retirem la cassola del foc i ho colem.
Administraci:
La infusi es pot beure tbia i es pot prendre entre
pats.

'
Composici:
Regalssia
Aigua

Administraci:
Coleu la infusi i preneu-ne un got al dia.
Pilar Ribas Sant Daniel 2009

Pilar Ribas Sant Daniel 2009