Deontologia

periodstica i llibertat dexpressi

Professor: Josu de Miguel
Examen 70% (4 de juny)
Dues proves a classe sobre dues lectures. Cadascuna 1,5 p.
Materials per estudiar per lexamen:
- Llei 166 i 167
- PowerPoint de classe
- Manuals de la guia docent

Tema 0. Introducci a lordenament jurdic i als drets fonamentals

Part I. LEstat ConsQtucional
La Cons-tuci espanyola en perspec-va histrica
La ConsQtuci espanyola sorgeix desprs de 40 anys de dictadura, un sistema polQc on
les persones viuen al marge del dret, viuen en larbitrarietat i no tenen cap garanQa
consQtucional.
A nals dels anys 70 sanaven plantejant la possibilitat dun canvi de rgim desprs de
la mort del dictador.
Primer es vota en les corts franquistes i en el 78 es vota la reforma polQca que incloa
una llei ms per desfer les altres 7 lleis que exisQen --> sistema de reforma
consQtucional per desfer els altres poders. Durant un any es discuteix la ConsQtuci, es
vota en el Parlament i el 6 de desembre del 1978 entra en vigor la consQtuci desprs
de guanyar el S del poble.
No hi ha cap procs de Transici on hi hagi hagut tants processos democrQcs i de
parQcipaci del poble (per exemple la ConsQtuci dalemanya de Weimar la van fer i
aprovar les potncies militars i el poble no hi va parQcipar. La ConsQtuci de Frana va
ser feta per De Gaulle i desprs va votar un referndum on la gent la va aprovar perqu
Frana estava en collapse. En els pasos de lest ni tan sols es van molestar en fer
ConsQtucions democrQques, el mateix passa amb Sud-frica, Nord-Amrica,
Anglaterra que no en t...).
Era una bona consQtuci en el seu moment per els actors que lhaurien dhaver
manQngut no ho han fet.
La ConsQtuci t 169 arQcles, es considera un text llarg.
Per les consQtucions sn textos curts i polivalents, que Qngui mlQples
interpretacions.
No hi ha clusules dintangibilitat, tot s reformable.
Pretensi de resoldre els problemes polQcs seculars de la societat espanyola:
separaci religi/Estat, sotmeQment de lexrcit al poder civil, superaci del
problema territorial i reconeixement del pluralisme.

Deontologia periodstica i llibertat dexpressi

Nova organitzaci territorial.
Reconeixement del Pluralisme (mulQparQdisme i diferents ideologies).
Ampli llistat dels Drets Fonamentals.
Principis estructurals de lordenament cons-tucional espanyol
Art. 1.1 CE: Espanya es cons2tueix en un Estat social i democr2c de Dret [...].
Art. 1.3 CE: La forma pol2ca de lEstat espanyol s la monarquia parlamentria.
s una forma de govern que s la incorporaci duna prefectura destat que no s
democrQca sin que s hereditria (un rei que no governa sin que reina, que s
neutral i t la funci de moderar, per no pren decisions).
s cap militar per ha dacatar les decisions del ministre dassumptes exteriors i del
President. El rei, a efectes jurdics, s un menor dedat on els seus actes estan
controlats i rmats pel ministre i el President del Govern.
Art. 2 CE: La Cons2tuci es fonamenta en la indissoluble dunitat de la Naci espanyola,
ptria com i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a
lautonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes
elles.
Valors superiors de lordenament jurdic
Art. 1.1 CE: Espanya es cons2tueix en un Estat [...] que propugna com valors superiors
del seu ordenament jurdic la llibertat, la jusMcia, la igualtat i el pluralisme pol2c.
PowerPoint...
La frmula unitria del Estat social i democr-c de Dret: interpretaci
a) Com afecta lEstat social a lEstat de Dret? Permet el gaudi dels drets en igualtat. I
lEStat de Dret a lEstat social? Limita les intervencions de lEstat per aconseguir
aquesta igualtat. Els ciutadans tamb han de tenir duns drets socials bsics. Si vivim en
un esquema liberal, la intervenci de lo pblic i lo privat ha de tenir uns lmits. El poder
democrQc no pot envair tot lespai privat ni els drets liberals per un ideal utpic
socialista.
b) Estat social i democrQc: el principi social atenua conictes socials i facilita
lestabilitat polQca i el principi democrQc permet la parQcipaci dels ciutadans i grups
socials.
Quanta ms igualtat existeixi menys conictes i ms beneciada surt la democrcia. A
travs del principi democrQc els ciutadans i els seus representants poden fer
polQques que els represenQn.
c) Estat de Dret i Estat democrQc: lEstat de dret impedeix a la majoria imposar-se
sempre a les minories, mentre que el principi democrQc serveix per prendre decisions
limitadores de llibertat.
Lestat de Dret impedeix a les majories imposar-se sempre a les minories, mentre que
el principi democrQc serveix per prendre decisions limitadores a la llibertat.

Deontologia periodstica i llibertat dexpressi

Part II. Lordenament jurdic

Conjunt de normes jurdiques formalitzades i integrades en actes normaQus,
mitjanant les quals es pretn ordenar la vida social i resoldre els conictes que puguin
sorgir en ella, ja sigui mitjanant prescripcions o normes de conducta que impliquin
obligacions, prohibicions o permissions, com mitjanant larQculaci de normes de
competncia genrica a favor drgans i subjectes encarregats de ladopci de dites
normes.
Si no complim aquestes normes, Qndrem algun Qpus de sanci (sigui una sanci social
o una sanci jurdica).
Una norma jurdica s una regla o principi dirigit a la ordenaci del comportament
hum prescrita per una autoritat, lincompliment de la qual pot portar a laparellat a
una sanci (la prohibici de copiar a un examen).
La norma es cont en un acte normaQu o font (en aquest cas, el Reglament de la
Universitat).
La competncia per que la Universitat dicQ el seu propi Reglament de funcionament
est en larQcle 27.10 de la CE, la LO 6/2001 dUniversitats i 1/2003 de les Universitats
de Catalunya.
Es prenen les decisions que lordenament jurdic et permet.
Lordenament jurdic com a sistema
El punt de parQda de lanlisi consQtucional de les fonts del dret s considerar que les
normes no es presenten de forma allada, sin en clau estructural, com a parts
integrants dun conjunt de normes jurdiques i dactes normaQus entre els que es
plantegen relacions molt diverses. Aquest conjunt es denomina sistema normaQu,
sistema jurdic o ordenament jurdic. La norma que sencarrega destablir els actes
normaQus i el procediment per incloure aquestes normes en lordenament jurdic s la
CONSTITUCI.
Principis que regeixen lordenament jurdic
La pluralitat dactes normaQus (llei, decret-llei, reglament) establerts en la ConsQtuci
implica que es precisen una srie de criteris per idenQcar les circumstncies i
situacions en les que es poden adoptar i, en concret, determinar si shan complert les
condicions de validesa i vigncia dels actes normaQus. Lordenament consQtucional s
un gran sistema que integra dos subordenaments (Estat i CCAA) i que interactua amb el
sistema de la Uni Europea. Cada ordenament t els seus rgans de producci (els
Parlaments i els Governs).

Deontologia periodstica i llibertat dexpressi

Interrelaci sistmica entre els ordenaments jurdics

Segons el dret comparat, Espanya s un Estat federal.

Amb lobertura de la Uni Europea, els seus tractats i direcQves transformen tot el
model de drets fonamentals, lordenament autonmic El 80% de les decisions que es
prenen sn a causa de la Uni Europea.

Deontologia periodstica i llibertat dexpressi

Les normes es relacionen mitjanant uns principis i funcionen de forma jerrquica.
Entre ells es relacionen mitjanant els principis de competncia (no de jerarquia). El
principi de competncia s lmbit formal i material a parQr don un rgan pot actuar.
Principis que regeixen lordenament jurdic
Principi de jerarquia: indica la subordinaci duns actes normaQus en relaci
amb altres en funci del seu major o menor rang normaQu dins del mateix
ordenament (ConsQtuci-Llei-Parlament).
Principi de competncia: permet determinar la validesa dun acte normaQu a
parQr del respecte de tres requisits o condicions dexistncia prevists
generalment en la ConsQtuci o en els actes normaQus habilitadors de la seva
existncia. Aix, tenen que procedir de lrgan delaboraci previst, han de ser
elaborats amb larreglament al procediment predeterminat i han de tractar una
determinada matria precongurada explcita o implcitament de forma prvia.
Principi de successi cronolgica: lacte normaQu posterior modica o deroga
lacte normaQu anterior. Ha de respectar els dos principis anteriors.