BOOK

Anna Prats Marn

1366999
N106 - G1Cf
Facultat de Comunicaci
Producci, Expressi i Disseny en Premsa

NDEX
R1.......................................................................3
R2.....................................................................17
R3....................................................................28
R5....................................................................36
R6....................................................................38
R7....................................................................40
R8....................................................................42
R9....................................................................48
R10...................................................................55
R11....................................................................58

R1 Terminologia

RBRICA!1:!PRCTICA!DELEMENTS!FORMALS:!
TERMINOLOGIA!
!
!

Grup G1Dd
Santiago Garcia 102
Maria Herrero 103
Nria Lzaro 104
Ana Lpez 105
Anna Prats 106
Maria Ramon 107
Snia Peralta 108
!

Universitat Autnoma de Barcelona, Facultat de Cincies de la Comunicaci,

Periodisme. Producci, expressi i disseny en premsa impartida pel docent
teric Daniel Tena i pel docent prctic Jordi Colet
!

SUMARI DE CONCEPTES
-

Arracada

Infogrfic

Avantttol

Inicial o capitular

Capalera

Lead

Cintillo

Lnia vdua i orfe

Crdits text

Lnia curta

Crdits illustraci

Medianil

Columna de text

Noticia

Columna dopini

Peu de foto

Corondell

Pargraf centrat i quebrat

Data

Pargraf en bloc o justificat

Desglossat

Pargraf modern

Destacat

Punt de lectura

Falsa columna

Requadre

Filets

Sangria

Foli

Secci

Fotografia en b/n

Subttol

Fotografia en color

Sumari

Illustraci siluetejada

Titular

Illustraci en ploma o lnia

Vinyeta



 El Peridico de Catalunya. Todos los derechos reservados.

Esta publicacin es para uso exclusivamente personal y se prohbe su reproduccin, distribucin, transformacin y uso para press-clipping.

LUNES
3 DE NOVIEMBRE DEL 2014

Editoriales

Nombres propios

La opinin del diario se expresa solo en los editoriales.

Los artculos exponen posturas personales.

Podemos, en el centro de atencin

unca en la historia de la democracia espaola se haba registrado un fenmeno como el que est protagonizando Podemos.
Nunca una fuerza poltica con
tan poco recorrido a sus espaldas y con una
sola comparecencia electoral los comicios
europeos de mayo haba generado tanta expectacin, traducida en esperanzas para
muchos e inquietud para otros, menos numerosos pero ms poderosos. Y es que tampoco nunca en la Espaa posterior a 1977 la
situacin poltica se haba deteriorado tanto como lo est hoy, cuando la mayora de
expertos dan por amortizado el sistema y
plantean la necesidad urgente de reformarlo a fondo. Es por eso que, ms all de los indudables mritos del grupo que lidera Pablo
Iglesias, la eclosin electoral que le vaticinan todos los estudios demoscpicos tiene
una relacin directa con la incapacidad de
los partidos tradicionales para dar respues-

tas a la crisis del modelo de representacin

emanado de la transicin. Una crisis que, en
el caso de Catalunya, lo es tambin del vnculo con Espaa. El casi seguro adelanto de
las autonmicas ha obligado a Podemos a
decidir que concurrir a ellas con una lista
propia, y aunque de momento mantiene genricamente que los catalanes tienen derecho a decidir su futuro, tarde o temprano deber definirse sobre el independentismo.
La irrupcin de Podemos fue vista con un
regocijo poco disimulado por el PP, que crea

Las grandes expectativas

electorales del grupo de Iglesias
obligan a PP y PSOE a actuar
para recuperar adhesiones

Jordi
Puig-Suari
Prof. de tecnologa
aeroespacial

que eso acabara de debilitar a un PSOE que

se encuentra en su peor momento. Pero el
continuado ascenso de Podemos en las encuestas indica claramente que el ensanchamiento de su base sociolgica se debe a que
tambin concita numerosas simpatas entre votantes del PP. Algunos estudios incluso le dan como ganador en unas elecciones
generales, lo que sera una convulsin poltica de enorme magnitud. Pero la respuesta
de quienes temen esa posibilidad hoy por
hoy, una simple hiptesis especulativa no
puede consistir en descalificar genricamente a Podemos acusndolo de populismo, sino en intentar recuperar la confianza
ciudadana perdida. Es decir, deben ser propositivos en lugar de reactivos, porque el discurso del catastrofismo ya no puede generar
adhesiones. En todo caso, eso no exonera a
Podemos de la obligacin de que sus propuestas sean claras, crebles y realizables.
No es lo mismo la ilusin que la utopa.

Una nueva revolucin tecnolgica

a vocacin aeroespacial de Barcelona no es nueva, pero ha cambiado

de planteamientos y se presenta en
la actualidad como una interesante experiencia en la que se combinan la investigacin cientfica puntera y la
posibilidad de participar econmicamente
en una de las tecnologas que marcarn el futuro. Si hace unos diez aos la idea era colaborar en macroproyectos como el Ariane,
ahora el objetivo es intervenir en lo que los
especialistas han denominado democrati-

Animus iocandi

zacin del espacio. Es decir, la propulsin

de lo que se conoce como nanosatlites en el
new space, la franja estratosfrica ms prxima a la Tierra, liberada para usos civiles. Esta
nueva alternativa, accesible y relativamente
barata en cuanto a la inversin necesaria para ponerla en marcha, se basa en el concepto
de aprovechar la tecnologa ya existente (en
los mviles, por ejemplo) para adaptarla a los
llamados cubesats, pequeos satlites de componentes miniaturizados que, trabajando
conjuntamente o en enjambre, pueden pro-

porcionar nuevos avances al servicio de la

ciudadana. Barcelona, a travs del ayuntamiento (Barcelona Activa) y en colaboracin
con la Agencia Espacial Europea, pone en
marcha una incubadora empresarial en la
UPC de Castelldefels, impulsa el Centre de
Tecnologies i Aplicacions y ve nacer la Comunitat New Space. Proyectos pblicos e iniciativas privadas que deben convertir la ciudad
y el rea metropolitana en un centro de innovacin de primer nivel. Y que ratifican la vocacin puntera de la capital catalana.

Ferreres

EEEE

Este docente cataln lleva 25 aos

en la Universidad Politcnica de California, donde ha sido pionero en
los nanosatlites, una tecnologa
que tiene un muy amplio recorrido
y sobre la que Barcelona se dispone
a apostar. Es una oportunidad para competir, subraya.
3Pg. 4

Vladmir
Putin
Presidente
de Rusia

EEEE

El simulacro de elecciones libres celebrado ayer en la autodenominada Repblica Popular de Donetsk

dio el esperado abrumador triunfo
al candidato del Kremlin, Aleksandr Zajarchenko. La maniobra no
contribuye a disminuir la tensin
entre Ucrania y Rusia.
3Pg. 13

Aritz
Cirbin
Productor y
realizador de cine

EEEE

El joven cineasta preside Compacto, una cooperativa cultural audiovisual cuyos miembros combinan
los proyectos propios y los trabajos
para terceros, terreno en el que han
conseguido campaas de importantes compaas.
3Pg. 24

Mara Jos
Jimnez
Pta. Asociacin
Gitanas Feministas

EEEE

Varios colectivos gitanos han tomado la iniciativa para protestar por

el hecho de que la ltima edicin
del diccionario de la Real Academia
Espaola mantiene acepciones peyorativas del trmino que designa
a esa etnia.
3Pg. 26

Carles
Santamaria
Director del
Saln del Manga

EEEE

La vigsima edicin de la muestra

dedicada al cmic japons ha sido
un nuevo xito. El rcord de 130.000
visitantes permite augurar larga vida al saln, que busca la manera de
aumentar el espacio cara a futuras
convocatorias.
3Pg. 65

 El Peridico de Catalunya. Todos los derechos reservados.

Esta publicacin es para uso exclusivamente personal y se prohbe su reproduccin, distribucin, transformacin y uso para press-clipping.

LUNES
3 DE NOVIEMBRE DEL 2014

La clave

edro Arriola pasa por ser

el principal asesor del
presidente Mariano Rajoy sobre las grandes corrientes de opinin en la
sociedad espaola, que son las que
deben orientar las polticas gubernamentales. Un estratega que ya asesor, con xito al principio, a Jos
Mara Aznar en su periodo de jefe del
Ejecutivo (1996-2004). Arriola fue el
inspirador de darle protagonismo a
Pablo Iglesias y al incipiente movimiento de Podemos como frmula
para dinamitar la renovacin en el
PSOE, en el momento en el que Alfredo Prez Rubalcaba estaba a punto
de arrojar la toalla. Los dirigentes
del PP no deban entrar en polmica
ni con Madina, ni con Valenciano, ni
con Snchez. Haba que darle cuar-

La rueda

El error de
Pedro Arriola

JUANCHO

Dumall
DIRECTOR
ADJUNTO

debate a unos frikis (Arriola dixit) inofensivos, que dan muy bien en las
tertulias con Francisco Marhuenda.
La ensima operacin del mago de la
sociologa en la Moncloa pareca un
xito. El PSOE no levantaba cabeza,
cada vez ms identificado como partido de la casta, y Podemos apareca
como una fuerza radical condenada a competir con IU por el voto de
izquierdas y con UPD y Ciudadanos
por el voto regeneracionista. Operacin redonda para el PP.

Dominio de los medios

telillo al chico de la coleta que sale
tanto en La Sexta.
Era una forma de ningunear a los
rivales naturales del PP, los socialistas, y colocar como adversarios en el

El error de Arriola fue no calibrar

que los chicos de las camisas a cuadros estaban conectando con amplias capas sociales merced a un dominio de los medios audiovisuales y

de las redes sociales muy superior

al de los partidos tradicionales. Pero no solo eso. La propuesta de Podemos entraba como un misil en
una sociedad golpeada por la crisis
y estupefacta ante la falta de reaccin a los incesantes escndalos de
corrupcin.
Arriola ha corregido el tiro. Ahora la consigna que se escucha en las
tertulias es que si gana Podemos
no volveremos a votar porque instaurarn un rgimen bolivarianoleninista en el que desaparecer la
libertad de prensa y la oposicin ser condenada al ostracismo. Que
viene el lobo! Pero el lobo ha llegado para Arriola en el terreno que
ms domina, el de las encuestas.
@JuanchoDumall

La degradacin de la poltica en Espaa

Declogo de choque anticorrupcin

Resulta innecesario plantear cambios en las leyes penales porque las actuales estn bien ajustadas
JOAN J.

Queralt

os invade un tsunami
de corrupcin. Ya es
una corrupcin sistmica. No solo es corrupcin aeja, sino que es
nueva. Lo demuestra la operacin
Pnica, encabezada por Francisco
Granados. El nico consuelo es que
se trata de corrupcin poltica (dirigentes y altos funcionarios) y no administrativa (funcionarios). Se habla de cambiar leyes, en especial las
penales. Innecesario: las vigentes ya
estn, en general, bien ajustadas. Fallan medios y alguna forma de trabajar. Propongo aqu un declogo de
medidas de choque con su calendario de ejecucin, siendo deseable implantarlo por unanimidad.
1. Adscripcin permanente y en
exclusiva (bajo dependencia de jueces) de inspectores de Hacienda, interventores pblicos y agentes policiales especializados. Es insoportable que un anlisis contable tarde 10
veces ms que el cumplimento en el
extranjero de una comisin rogatoria. Entrada en vigor: 15 das.
2. Investigacin en paralelo a las
diligencias penales tal como establece la ley del patrimonio de los
presuntos infractores y beneficiarios, para fijar su responsabilidad
civil. A tal fin, cabe comisionar a
funcionarios no judiciales con plena autonoma. Las garantas inquebrantables del proceso penal no son
las mismas que rigen en los procesos
de naturaleza civil; el juego de las
presunciones, por ejemplo, es am-

plsimo. Entrada en vigor: un mes, con los nuevos funcionarios y estructurando un plan marco
de accin basado en las
experiencias previas.
3. Tribunal de Cuentas. Cumplir con su propia ley y dar de baja a todo el personal que no sea
de carrera, salvo las secretaras (dos por cargo)
del presidente, de su jefe de gabinete, de los 12
consejeros, fiscal y secretario general. Plazo de
ejecucin: un mes.
4. Imputaciones judiciales confirmadas: si
se es funcionario, de carrera o eventual, suspensin; si se es cargo electo,
LEONARD BEARD
dimisin; si se es particular, interdiccin de relaNuestros dirigentes recuerdan
ciones de cualquier tipo
con cualquier adminis- a los momificados lores del filme
tracin. Para los agentes La clase dominante, de Medak
pblicos, acuerdo entre
partidos o, en su defecto,
decreto ley; para los privados, refor- trada en vigor: inmediata
ma de las leyes de contratacin p6. Asesores: cargos de confianza
blica por decreto ley. Plazo de ejecu- que trufan la Administracin; unos
cin: un mes
seguramente necesarios, la mayo5. Revocacin inmediata de la ra, no; son personal partidario que
consulta de 28/4/2014 de la Direc- paga las administraciones en lugar
cin General de Tributos, que per- de sus propios partidos. Sus contramite a los partidos polticos, en una tos y nombramientos han de ser canms que peculiar interpretacin de celados. Implementacin: al ser persu ley de financiacin, que tengan sonal de confianza, inmediata.
condicin de legales las donaciones
7. Ante la existencia de informe
ilegales de los particulares. Habr no favorable o negativo de secretaque levantar actas de comprobacin rios, interventores y depositarios
de los ltimos cuatro ejercicios a to- municipales, el expediente admidos los partidos y sindicatos; as sus nistrativo en cuestin ha de ser pabases tributarias estarn conforma- ralizado o rectificado hasta que redas solo con medios legales y no con sulte conforme; su aprobacin ha
interpretaciones privilegiadas. En- de realizarla el pleno de la corpo-

racin, mencionando en un aviso

previo que ha sido objeto de esa revisin. Implementacin por decreto ley: un mes.
8. Publicacin en las webs de
todos los organismos pblicos de
las declaraciones de renta de sus
directivos de los ltimos cuatro
aos, as como la intervencin en
la actividad que hayan tenido antes del ingreso en la funcin pblica el cnyuge, la pareja y los familiares hasta el cuarto grado. Implementacin por decreto ley: dos
meses.
9. Publicacin en la web corporativa de cada empresa concesionaria de las administraciones pblicas de todos los contratos celebrados en los ltimos cuatro aos
con cualquiera de ellas, sea cual
sea su finalidad y coste, con mencin tanto de las empresas subsidiarias y vinculadas como de las
uniones temporales de empresas
(UTE) y joint ventures.
10. Habilitaciones y transferencias de crditos necesarios para estas reformas: tramitacin de las leyes pertinentes por procedimiento
de urgencia. Plazo: un mes.
Es altamente improbable lo que
propongo. No por falta de base jurdica, sino porque en este final de
rgimen nuestros dirigentes recuerdan a los momificados lores
en sus escaos de aquella cida pelcula de Peter Medak, de 1972, La
clase dominante. Si se indemniza a la
plataforma Castor por decreto ley,
no hay nada de ms urgente necesidad que reaccionar a la emergencia de la plaga de la corrupcin. H

Catedrtico de Derecho Penal (UB). Investigador del grupo Estrategias Preventivas

y Reactivas contra la Corrupcin.

JOS A.

Sorolla

Los orgenes de
la Constitucin

n el debate soberanista,
tanto los partidarios de
la unidad de Espaa como los que apoyan la independencia de Catalunya utilizan a menudo argumentos
falaces. Mariano Rajoy suele repetir
que Espaa es la nacin ms antigua de Europa, afirmacin que historiadores nada partidarios de la
fragmentacin del Estado desmienten con sus trabajos y sus publicaciones. Entre los independentistas
se propaga ltimamente la idea de
que la Constitucin de 1978 no tiene el valor que desde el otro bando
se le otorga porque fue elaborada
bajo la tutela de los militares. As lo
afirm, por ejemplo, el representante de la ANC en el ltimo programa de TV-3 .Cat.
Quien asegura tal cosa o no vivi la transicin o tergiversa la historia para adecuarla a sus intereses polticos. Es indudable que una
parte del Ejrcito espaol no haba asumido los valores democrticos en 1978, como se demostr en
el golpe de Estado del 23 de febre-

La Carta Magna
debe revisarse, pero eso
no implica tergiversar
cmo se fragu
ro de 1981, pero de ah a decir que
la Constitucin fue redactada bajo
la amenaza militar va un largo trecho. Alguien se imagina que si los
militares hubieran tenido que dar
su visto bueno a la Constitucin se
habra introducido el trmino nacionalidades, fruto de la constancia
y del trabajo, sobre todo, de Miquel
Roca y de Jordi Sol Tura?
La Constitucin ha quedado en
diversos aspectos desfasada, entre
ellos en la cuestin territorial. La
Constitucin de 1978 debe reformarse, pero no por el absurdo argumento de que hay una parte de la
poblacin que no la vot sino porque es preciso adaptarla a las nuevas realidades polticas surgidas en
36 aos. La Constitucin de EEUU
data de 1776 y en 238 aos se han
introducido 27 enmiendas, la ltima importante mayora de edad
electoral a los 18 aos-- hace ya 43
aos. En Francia ha habido 24 retoques en 56 aos. La reforma de
la Constitucin, pues, no debe dar
miedo y es necesaria, pero eso no
autoriza a tergiversar su origen. H

DEFINICIONS
Arracada: dit de la posici del text al voltant duna imatge, s a dir, la contorneja.
Font: http://perugrafico.com/diccionario-de-artes-graficas-diseno-y-afines.php
Avantttol: lnia de cos ms petit que el ttol i collocada per sobre seu. Sol indicar la
localitzaci geogrfica o temporal.
Font: http://wikimedios.wikidot.com/antetitulo
Capalera: s la part superior de la portada on sinclou el nom del diari, la ciutat on
sedita, la data i el nombre de pgines.
Font:http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/recursos_glosario/index.h
tml
Cintillo: avantttols que pretenen englobar diferents textos corresponents a un mateix
tema. Sutilitzar un dels dos elements: o lavantttol o el cintillo. Poden aparixer
acompanyats dun smbol grfic, doracions o tamb dexpressions molt curtes que
donen coherncia a un conjunt de continguts del mateix tema.
Font: SABS TURMO, Fernando, VERN LASSA, Jos Juan (2006). La eficcia de lo
sencillo: introduccin a la prctica del periodismo. Sevilla; Zamora: Comunicacin
Social
Crdits text: Autor del text duna publicaci, ja sigui notcia, reportatge, columna
dopini o altres. Poden anar desprs del titular i abans del cos de la notcia o al final
daquesta. Depenent de lespai o de la importncia de la notcia o lautor, els crdits
van acompanyats duna fotografia de lautor/a.
Font prpia
Crdits illustraci: Informaci sobre lautor o font de la illustraci. Es troba al final
del peu de foto, normalment en negreta per destacar-ho del text del peu.
Font prpia
Columna de text: Cada una de les parts en qu es divideix verticalment una pgina
duna publicaci impresa. Segons sigui el disseny del diari, es dividir en tres, quatre o
cinc columnes en les quals sincorporen els textos periodstics.
Font: http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/extras/glosariogen.html
Columna dopini: Es un espai fix i peridic que acostuma a estar a crrec dun
periodista o duna persona especialitzada en un tema, com un metge, un cientfic o un
esportista. Es tracta tamb dun text subjectiu, ja que expressa un punt de vista davant
dun fet dactualitat, i aquest no ha de coincidir necessriament amb la lnia ideolgica
del diari o revista. Trobem dos tipus de columnes dopini
1. Columna dautor: est escrita sempre pel mateix autor, fins i tot
sidentifica amb la seva fotografia. A banda de donar una opini, tamb
sintenta crear una mena de complicitat entre lautor i el lector, a causa
de la familiaritat i la freqncia amb qu apareixen els seus comentaris.

2. Columna de tema: no est a crrec dun sol columnista, sin de

diversos, que donen la seva opini sobre un mateix tema (esport,
poltica, salut, etc.)
Font: FONTDEVILA, Santiago (2010). Aprendre llengua i literatura. Bloc de llengua i
literatura catalanes per a estudiants dESO i Batxillerat. Fuente electrnica: en lnia. En
https://aprendrellengua.wordpress.com/tag/columna-dopinio/
Corondell: s una ratlla vertical que en tipografia es colloca per ajudar a separar les
columnes de text. En els papers fets a m sanomena corondell a les ratlles verticals
ms clares que es poden veure a besllum, que sn les marques dels fils metllics
emprats en la seva fabricaci.
Font: glosariografico.com
Data: Text normalment ubicat a la capalera del diari o publicaci que el situa en el
temps. s la data de publicaci.
Font prpia
Desglossat: Part o subtema duna notcia que es tracta a part.
Font: Diccionari Enciclopdia Catalana
Destacat: s un element de disseny que serveix per ressaltar o destacar frases o
conceptes duna notcia. Subica en mig de la massa gris de text amb una tipografia
ms gran que la de la notcia. Normalment, t dos objectius: trencar amb el gris per fer
la pgina agradable i atraure al lector.
Font: MARTNEZ, Franciso (2004) La titulacin en la prensa. Argentina: Universidad
Nacional de La Plata
Falsa Columna: s aquella columna que t una amplada diferent a la resta de
columnes duna maqueta. s un recurs que sutilitza a lhora de fer per exemple un tall
informatiu, per conv no abusar dell.
Font: http://www.glosariografico.com/columna_falsa
Filets: En composici manual era una lmina de coure que tenia la mateixa alada
que els tipus de la impremta que imprimia una o mes ratlles. A la fotocomposicio son
cintes adhesives de plstic per donar mes o menys contrast o fora. Els filets poden
separar totes les columnes (corondell) com si fos un element integrat al disseny de la
pagina o es pot utilitzar com a separaci dels diferents elements informatius. Podem
trobar molts tipus de filets alguns sn: el filet fi (imprimeix una ratlla de a 1 punt de
gruix), el filet seminegre (imprimeix una lnia una mica ms gruixuda que la fina (entre
1 i 2), el filet negre (lnia entre 2 i 3 punts) o el de mitjacanya (dues ratlles, una fina i
una altra seminegra).
Font: MARTINEZ DE SOUSA, Jose (2005). Manual de edicion y autoedicion. Madrid:
Pirmide. Font: CANGA LAREQUI, Jess (1994). El diseo periodstico en Prensa
diari. Barcelona: Comunicacin Bosch
Foli: cadascuna de les pgines dun diari
Font personal

Fotografia b/n: Tipus dimatge que es caracteritza per labsncia de color degut a la
qumica que empra, noms es composa dhalurs de plata.
Font prpia
Fotografia color: s una divisi de lart de la fotografia que sorgeix de la tcnica de
rebellat de les imatges en color. A diferncia del blanc i negre, ja no reprodueix la
realitat en escala de grisos sin que plasma el color de lobjecte, persona i/o paisatge
retratat.
Font prpia
Illustraci siluetejada: illustraci en la qual ha estat separada la imatge del fons.
Font:
nuevasimagenes.es/servicios/postproduccion-fotografica/silueteado-deimagenes/
Illustraci ploma o lnia: Illustracions fetes a m per un dibuixant.
Font: http://www.urv.cat/media/upload/arxius/urv/normes.pdf
Infogrfic: Pea que informa a travs de dibuixos, grfics, esquemes, estadstiques i
representacions.
Font: http://www.monografias.com/trabajos59/la-infografia/la-infografia.shtml
Inicial o Capitular: Dit daquella lletra de mida superior tant a les minscules com a
les majscules. Van sempre al principi dun article, pargraf o columna. Prov del llat
capita i significava: cap, captol o comenament.
Font: http://designtbrsgraphic.wordpress.com/2011/12/10/las-capitulares/
Lead: s la part fonamental de la noticia. s el primer pargraf dinformaci de la
noticia i en el que hem daconseguir que el lector segueixi llegint la noticia.
Font: http://rlemus0875.wordpress.com/2009/05/21/glosario-de-terminos-periodisticos/
Lnia vdua i orfe: La lnia vdua s la lnia final dun pargraf situada al comenament
de la columna. s un error tipogrfic greu que sha dintentar evitar. Si no hi hagus
altre remei, es pot deixar sempre que ocupi lample de la composici per tal de
dissimular lefecte. La lnia orfe s la lnia de comenament dun pargraf que queda al
final duna columna. Tamb es considera un error tipogrfic greu.
Font: glosariografico.com
Lnia curta: la lnia curta s aquella que no ocupa lample de la columna. Tant la lnia
vdua com la lnia orfe sn lnies curtes.
Font: SERRA Y OLIVERES, Antonio (1852) El arte de la tipografa espaola. Madrid:
Librera de D. Eduardo Oliveras.
Medianil: En una publicaci de dos o ms fulls, la zona on es doblega el paper. A
vegades, per extensi, el marge interior entre el text o imatges i el medianil en s.
Font: glosariografico.com
Notcia: s el gnere informatiu bsic. s un text periodstic on es tracten temes de
forma narrativa i descriptiva per molts cops no es profunditza suficient. Sn textos

molt clars, concisos, directes i sobretot dactualitat. Una noticia normalment reflexa un
fet que trenca la rutina del dia a dia. La noticia s un fet treballat al que se li dna
forma i que es dna a conixer amb una estructura prpia. Alguns dels elements
importants que shan de tenir en compte alhora de valorar un fet com a noticia sn:
que sigui actual, impactant, proper, que hagi generat conflicte, estrany, etc.
Font: SABS TURMO, Fernando, VERN LASSA, Jos Juan (2006). La eficcia de lo
sencillo: introduccin a la prctica del periodismo. Sevilla; Zamora: Comunicacin
Social
Peu de foto o de fotografia: Explicaci del que es pot veure a la fotografia, no del
que resulta obvi sin de la histria que hi ha darrera i tamb del lloc on es va prendre.
Normalment va acompanyat de la font don sha extret o de lautor.
Font: Llibre dEstil de El Pas
Pargraf quebrat: s la forma ms natural de la composici, per ser la ms semblant
a lescriptura manual. Els renglons arrenquen del marge esquerre i es dna el mateix
espai entre totes les paraules. En conseqncia, els pargrafs queden igualats en el
costat esquerre i irregulars en el costat dret.
Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Prrafo_(diseo)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Pargraf en bloc o justificat: El pargraf en bloc o justificat es dna quan aquest no
t ni sangries ni lnies curtes, sin que est format per lnies de la mateixa longitud
formant un bloc.
Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Prrafo_(diseo)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Pargraf modern: El pargraf modern sorgeix en el primer ter daquest segle
suggerit per Jan Tschindold i altres importants dissenyadors a partir del manifest de La
Nova Tipografia i proposa leliminaci dall superflu, com la sangria, ja que deixant
lltima lnia curta s suficient per indicar que el pargraf ja ha acabat.
Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Prrafo_(diseo)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Punt de lectura: Un punt de lectura o atenci de lectura s un element grfic que
permet captar latenci del lector per encaminar-lo a linici de la lectura dun text.
Tamb es pot considerar un punt de lectura o atenci a la lectura quan es colloquen
al final dun text per indicar que la pea informativa ha finalitzat.
Font prpia
Requadre: s el marc realitzat entorn a una informaci. Ocupa part de lespai de la
columna, i per tant els textos sn ms llargs perqu entren menys carcters per lnia.
Sutilitzen amb lobjectiu de relacionar els textos, els titulars i les fotografies que
pertanyen a un mateix bloc informatiu.
Font prpia
Sangria: La sangria s el desplaament de linici duna o ms lnies amb respecte a la
resta de lnies del bloc de text. La sangria ms usual s la que redueix la longitud
duna lnia (s una espcie de mossegada, daqu sorgeix sangria), aquest s el cas
de la sangria inicial de pargraf.
Font: http://www.glosariografico.com/letra_s

Secci: cadascuna de les parts en qu es divideix una agncia o mitj dinformaci.

Font:
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/recursos_glosario/index.html
Subttol: Ttol secundari que va sota el ttol principal. Aporta informaci
complementria i ampliada del ttol principal. El seu s permet atraure latenci i
linters del lector. La mida de lletra del subttol s inferior a la del ttol principal. Font:
http://www.glosariografico.com/subtitulo
Sumari o ndex: recull un avan dalgunes informacions i articles que el lector
encontrar a linterior del diari. Alguns diaris substitueixen el sumari per un ndex de
les seccions. Aquest ndex o sumari pot situar-se tant a la columna dentrada com a la
sortida. Hi ha diaris que, en comptes de sumari, dediquen la part inferior de la portada
a inserir notcies breus, indicant la pgina interior on es desenvolupen.
Font
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/113/cd/prensa_escrita/modulo_1/3_b
_3.htm
Titular: Ttol principal dun article. El seu objectiu s informar i atraure latenci dels
lectors. Pot ser informatiu, expressiu o temtic. Tamb sanomena Headline. Font:
http://www.designary.es/definiciones-t/
Vinyeta: Petits dibuixos que acompanyen un text en forma de guarnici. Poden ser
illustracions generals, caricatures o tires cmiques. Avui dia es fa servir com a smbol
per cridar latenci.
Font: MARTINEZ DE SOUSA, Jose (2005). Manual de edicion y autoedicion. Madrid:
Pirmide. Font: CANGA LAREQUI, Jess (1994). El diseo periodstico en Prensa
diari. Barcelona: Comunicacin Bosch

AUTOAVALUCI

R2 Assaig 1

Feu servir aquest

document com a
mostra i per fer els
vostres clculs: podeu
esborrar els
exemples.
ULL en esborrar les
frmules

frmula

Dalt = 1
VISUALITAT
EN PORTADA
DATA

La Razn

19-10-2014

El Mundo

El Pas

PG.

FOTO

TITOL

SECCI

SUBS.

Portada, 24, 25 i 26

"Podemos soy yo"

Espaa

19-10-2014

Portada, 8, 9 i 10

19-10-2014

Portada, 13 i 34

"Iglesias proclama que

es el nico capaz de
ganar a Rajoy y
Snchez"
"Iglesias apela a la
mayora para 'ocupar la
centralidad del tablero'"

TEMA

DATA

PG.

unitats en la
portada

Baix = 0

CODI

PERIDIC

unitats
objecte
d'estudi

QUANTITAT

POSICI

"Iglesias quiere ser el nico

"La nueva casta poltica"
secretario general del partido,
mientras Echenique apuesta por
tres miembros. El 27 de ocubre se
conocer el programa ganador"

1 LR

La Razn

19-oct-14 PORTADA

0,5

Espaa

"Defiende que su modelo de un

liderazgo personalista y fuerte es
el ms 'eficaz'"

No el classifica en cap
tema

2 EM

El Mundo

19-oct-14 PORTADA

0,11111111

Espaa

"El lder de Podemos afirma que

los que no tengan apoyos
internos se apartarn"

No el classifica en cap
tema

3 EP

El Pas

19-oct-14 PORTADA

0,14285714

PERIDIC

t molt color=
1
t alguna
cosa de
color= ,8

frmula

en mm

t b/n = 6

frmula

frmula

frmula

t alguna
cosa b/n=2

valors
comuns als
diaris
alt de la
pgina

ample de la
pgina

mm2

en mm

en mm

en mm2

rea pgina

alt de la
unitat

ample de la
unitat

rea unitat

350

284

99400

200,77

188,85

370

289

106930

185,5

141,02

273,1

184,8

50468,88

142,02

106,29

37915,4145

VISUALITAT
EN PGINA

no t rs= 0
MIDA

valor
aspecte

ASPECTE

RELLEVNCIA
VISUAL en
Portada

PERIDIC

DATA

PG.

unitats en la
pgina

unitats del
QUANTITAT
tema objecte
d'estudi

Dalt = 1

en mm

Baix = 0

valors
comuns

POSICI

alt de la
pgina

en mm

en mm2

en mm

ample de la
pgina

rea pgina

alt de la
unitat

0,3814428

0,7203607

La Razn

19-oct-14

24

0,66666667

350

284

99400

300

26159,21 0,24463864

0,588937438

El Mundo

19-oct-14

0,33333333

370

289

106930

318,3

0,610489602

El Pas

19-oct-14

13

0,5

265,5

184,2

48905,1

242,53

15095,3058

0,29910126

mida paper

a tot color= 1
t alguna
cosa de
color= .8

frmula

en mm

en mm2

ample de la
unitat

rea unitat

frmula

no t rs= 0
valor
aspecte

ASPECTE

RELLEVNCIA PERIDIC
VISUAL en
pgina

269,85

80955

0,8

245,2

78047,16

0,7

0,8

169,7

41157,341

0,8

nmero de
lletres i
espais en una
lnia

frmula

DATA

PG.

si polsacions
per lnia s
igual al valor
de legible
(amb 10%
d'error = 1)
reste =0

frmula

LEGIBILITAT

t alguna
cosa b/n=.2

MIDA

interlineat
ideal = 1

reste = 0

en titolar

COS

cos ms
gran de la
pgina

cos titolar
unitat

en titolar
FACTOR DE
COS

1 abecedari i mig

frmula

rodona = 1

MIDA

distncia x

FACTOR
D'INTERLINEAT
en titolar

polsacions
per linia en
titolar

LEGlBLE

Factor de
polsacions

FACTOR DE
MIDA

1 = prxim a la
norma

reste = 0

alineaci
esquerra o
modern = 1
resta = 0

FONT

JUSTIFICACI

LEGIBILITAT

0 = no ajustat a
la norma

0,870275822

La Razn

19-oct-14

24

58

58

19

19

0,66666667

0,8

0,72

El Mundo

19-oct-14

60

60

33

33

1,0

0,84

El Pas

19-oct-14

13

40

40

34

34

0,7

0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0

0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0

indicar en mm indicar en mm
l'alada de les l'alada de les
majscules
majscules

t b/n = .6

0 si est fora
norma
Valor TEORIC
segons
normes per
l'extensi

0 = TITOL I TEXT

1 si est entre 0,5 = 2 O 3

1,5 i 2
ELEMENTS
alfabets
DIFERENTS

frmula

frmula

frmula

RELLEVNCIA
TEXTUAL

Rellevncia
en portada

frmula

1 = MS DE 3
ELEMENTS
DIFERENTS
Lnies

QUANTITAT
DE LNIES

EXTENSI

VALOR 1

VALOR 2

Resultats generals
FACTOR
EXTENSI

ELELEMENTS
AUXILIARS

Rellevncia
en pgina

Rellevncia
informaci
objecte
d'estudi
0,8

34

34

278

0,5

0,9

0,72

0,87

36

36

111

0,5

0,9

0,59

0,72

0,7

29

29

142

0,5

0,9

0,61

0,84

0,7

TITOL

Anlisi formal
Per realitzar aquest assaig, havem de buscar en els mitjans notcies del nou
partit poltic Podemos, liderat pel meditic Pablo Iglesias. Desprs de fullejar
els diferents diaris, ens vam decantar per els diaris: La Razn, El Mundo y El
Pas, triant-ne ledici del dia 19 dOctubre de 2014. Vam decantar-nos per
aquestes tres capaleres concretes perqu cercvem la mxima homogenetat
possible entre les publicacions. Per aix totes tres reuneixen una srie de
caracterstiques comunes: sn de tirada estatal, editats a Madrid, diaris i de
carcter generalista.
Quant a lespai que dediquen a Podemos els diferents diaris, podem veure que
s bastant semblant i equitatiu a tots ells. La Razn hi dedica tres pgines,
igual que El Mundo, mentre que El Pas nhi dedica dues. Val a dir que ens
hem dedicat a la notcia estricta i que hem deixat de banda els diversos articles
dopini que cada diari incorporava sobre Podemos. En aquest sentit,
independentment de la informaci que hi apareix, podem dir que lespai que
dediquen aquestes tres publicacions s gaireb el mateix. Tots tres diaris
incorporen una fotografia a larticle de Podemos que ajuda a contextualitzar i a
donar color a la pgina. Tots els diaris i revistes juguen amb els colors per a fer
les seves pgines ms visuals, i en aquest cas ofereixen un recurs visual ms
perqu un possible comprador es decanti per aquest diari en comptes de per
un altre. En el cas que no hi hagus fotografia quedaria molt poc visual i
atractiu de cara a qui es plantegs llegir-ho. Seria, a primer cop dull, una
massa de text enorme que ocupa tota la pgina. Per tant, concloem que en
aquest sentit tamb en surten ben parats els tres diaris. Tots tres diaris
inclouen aquesta notcia a la portada i a pgines interiors del diari. En el cas de
la secci que ocupa la notcia en els diferents diaris, semblen haver-se posat
dacord, ja que tots tres lemmarquen dins la secci Espanya, secci on es
tracten els temes que abasten tot lmbit nacional.
A lhora de titular la pea, La Razn opta per un titular interpretatiu :Podemos
soy yo. Si noms llegssim el titular no sabrem de qu tracta la notcia. En
canvi, en els casos dEl Mundo i El Pas, queda fora ms clar el missatge que
volen transmetre: Iglesias proclama que es el nico capaz de ganar a Rajoy y
Snchez" i Iglesias apela a la mayora para 'ocupar la centralidad del tablero.
Hi ha una gran diferncia entre aquests titulars i el de La Razn perqu
aquests aporten dades concretes que ajuden al lector a intuir de quin tema
tracta la informaci de la notcia. El Pas, per la seva banda, tot i ser clar,
requereix un coneixement previ del tema per a que el lector entengui noms
llegint el titular de qu va la notcia. Els sots ttols funcionen en els tres casos
com una ampliaci de la informaci del ttol.
Un cop analitzats aquests elements, passarem a analitzar lestat esttic
daquests tres diaris a partir de les dades que hem recollit al Excel. En primer
lloc, La Razn t un alt de pgina de 350 mm dalada per 284 mm damplada.
La portada inclou dues unitats formatives, de les quals noms una fa

referencia al objecte destudi. La nostra unitat destudi t una llargada de 200

mm i una amplada de 188 mm. El cos ms gran de la pgina correspon al
titular, el qual t 19 pulsacions per lnia . Quant a intelligibilitat, la mida de les
lletres s estndard i est alineat a lesquerra. Finalment, t 0,5 delements
auxiliars ja que t de dos a tres elements.
El Mundo, per la seva banda, t un alt de pgina de 370 mm i una amplada de
pgina de 289 mm. La portada inclou 9 unitats formatives, de les quals tant
sols una fa referncia al objecte destudi. La nostra unitat t una llargada
de 185 mm i una amplada de 141 mm. El cos ms gran que sutilitza correspon
a el titular, el qual t 33 pulsacions per lnia. Quant a intelligibilitat, la mida de
les lletres s estndard, igual que a La Razn i es troba alineat a lesquerra
tamb. Finalment t 0,5 de elements auxiliars, ja que t de dos a tres elements.
En darrer terme, El Pas, t un alt de pgina de 273 mm i una amplada de
pgina de 184 mm. La portada inclou 7 unitats formatives, de les quals noms
una fa referncia a lobjecte destudi. La nostra unitat t una llargria de 142
mm i una amplada de 106 mm. El cos ms gran que sutilitza correspon al
titular, el qual t 34 pulsacions per lnia. Quant a intelligibilitat, la mida de les
lletres s de la mateixa mida ms o menys que la dels altres diaris analitzats, i
est alineat a lesquerra tamb. Per acabar, t tamb 0,5 de elements auxiliars
ja que t de dos a tres elements.
Com a conclusi del nostre objecte destudi podem concretar que La Razn
tindria el disseny ms eficient amb un 0,5 de mitjana quant a lobjecte destudi,
la rellevncia en pgina ms optima seria tamb pel diari La Razn amb un
0,87 de mitjana i finalment, pel que fa a la rellevncia en la portada, la ms
adient fra tamb La Razn amb un mitjana de 0,72.
!

ASSAIG1: PrEMSA I
ESTAT estetic

Anna Prats Marn

Producci, Expressi i Disseny en Premsa
Curs 2014-2015 1r Semestre
Universitat Autnoma de Barcelona

Tot mitj imprs o grfic, degut als avenos tecnolgics dels darrers temps, necessita
realitzar missatges ms eficients (Tena, 1998: 73). La qesti s com aconseguir que
ho siguin. Quan al lector se li presenten dues publicacions diferents, sempre tindr
ms preferncia per una que no per una altra. Aquest fenomen es pot explicar
mitjanant el concepte dEstat Esttic, ents com la formulaci visual del missatge que
proporciona al receptor percepcions visuals que li provoquen una actitud de
preferncia front el producte grfic (Tena, 1998: 20). En aquest assaig sanalitzar el
concepte dEstat Esttic juntament amb el de Preferncia i Visualitat i la seva
importncia en lenteniment del disseny grfic en relaci amb el pblic usuari dels
mitjans de comunicaci.
LEstat Esttic neix amb la necessitat de crear una teoria que intenta ser objectiva amb
el tractament visual de la informaci en els mitjans de comunicaci. Mentre que el
contingut que aporta la comunicaci sempre ha estat un objecte destudi bastant com
en els grans terics de la comunicaci, la forma en qu es presenta aquesta
informaci sempre sha catalogat com a ms subjectiva i, per tant, no tenia un mtode
concret destudi.
All que fa que el lector prefereixi un diari i rebutgi un altre pel seu disseny o la forma
en qu sestructuren les informacions a un mitj sanomena Preferncia. La
preferncia s lelecci de determinats elements de la pgina o de determinades
publicacions que el lector escull en detriment daltres. (Tena:1998, 22).
A ms, Tena proposa un tercer concepte anomenat Visualitat, definit com la capacitat
que t la composici grfica i els elements que la integren per atreure latenci del
lector (Tena: 1998, 23).
Altres terics parlen del concepte de llegibilitat, per aquest est ms centrat en tractar
el problema de lectura lineal, mentre que lEstat Esttic, la preferncia i la visualitat
socupen de la lectura global (Tena: 1998, 75).
Segons la Teoria de Gestalt, model de referncia perceptiu en la tipografia, la
percepci s la forma en la qual el receptor capta la informaci. Per tant, s evident
que per que una publicaci cridi latenci del lector li ha dimpressionar dalguna forma
mitjanant la seva esttica.
Del model de captaci que proposa Daniel Tena en la seva tesi Estat esttic, una nova
proposta metodolgica al voltant de la investigaci cientfica sobre els mitjans
impresos, sen desprenen tres fases:
La fase dexploraci, on es reben els estmuls visuals tenint en compte que el
receptor prioritza les informacions que rep segons criteris culturals, socials i histrics;
una segona fase que anomena selecci, en la qual el receptor escull els estmuls ms
destacats (i s on lestat esttic determina quin element es converteix en el centre
datenci del lector); i una darrera fase anomenada atenci, que es guia pels aspectes
de caire cognitiu, i posant especial atenci a la llegibilitat.

19

En els tres diaris que hem analitzat (La Razn, El Mundo i El Pas) hem observat que
cada un t un disseny diferent a simple vista, aix com jerarquitzacions, destacats i
organitzacions diferents de la informaci. Tot i aix, en analitzar profundament la
mesura de les unitats informatives, les fotografies, lextensi, la mida de les unitats,
etc. hem pogut observar que els tres sassemblaven molt tractant una mateixa notcia.
s a dir, que per molt que siguin tres diaris diferents, no canvien molt a lhora de
presentar estticament les informacions, mentre que s que ho fan amb els continguts.
Tal com conclou Tena a la seva tesi, el comportament del receptor en la seva
experimentaci respon als elements formals de la pgina, s a dir, respon a lestat
esttic, per no podem assegurar que aquest estat esttic no depengui duna variable
subjectiva, que segueix tenint un paper fonamental en la comunicaci i s
lencarregada de posar en marxa estmuls i percepcions.
Tamb magradaria destacar la idea de que el disseny de la part formal en els mitjans
impresos requereix dun major coneixement dels efectes del missatge en aquests
receptors, cosa que permet fer lEstat Esttic. Que permet ser el representant dels
gustos de laudincia, que s la part ms important per qualsevol editor o creador, i
aconseguir dades de les preferncies daquest pblic en relaci al disseny que ms li
atreu, s un assoliment en lmbit del disseny.
Com a conclusions, magradaria remarcar que, sense treure importncia a tots els
avantatges que t conixer el concepte de lEstat Esttic en quant a la forma duna
publicaci, que s en el primer en qu es fixa un lector (s el que ven) i per tant sha
de procurar cuidar al millmetre, no ens hem doblidar que el que ms premia el lector
s el seu fons, el contingut, una informaci de qualitat, ja que un diari que no tingui
mitjans per aconseguir un disseny acurat i efectiu, pot cridar ms latenci que un diari
que el tingui degut al missatge que transmet, que es basa en informaci vera i que
connecta amb la poblaci.
Encara aix, hi haur lectors que no es dirigiran a aquelles publicacions que no
aconsegueixin, per dir-ho en termes del Daniel Tena, un Estat Esttic ms agradable
a la vista. s a dir, que des de la redacci dun diari, mitjanant destacats o una
tipografia que cridi latenci, es podr dirigir al lector cap a la informaci que en certa
manera li interessi al diari, lanunciant o una part dun article. Per tant, tamb hi pot
haver una espcie de manipulaci en quant a que sn els dissenyadors els que trien
all que mirar el lector, all a on haur de dirigir la mirada, sense que aquest en sigui
plenament conscient o fins i tot totalment inconscient.
Per tant, segons la meva opini, crec que fa falta una educaci dels lectors en quant al
disseny grfic, ja que hi ha moltes formes de dirigir aquesta atenci, i les persones
haurien de prendre conscincia de que el disseny respon a una intencionalitat i
haurien de ser conscients daquesta a lhora de llegir un diari o una revista.

20

BIBLIOGRAFIA
TENA, D. (2003), La Comunicacin Persuasiva. Anlisi num. 30
TENA, D. (1998), La influencia de la composicin grfica en la eleccin de un
bloque de texto escrito. Tesi doctoral. Universitat Autnoma de Barcelona.
Bellaterra. Departament de Comunicaci Audiovisual i Publicitat.
TENA, D. (1998) Una nueva propuesta metodolgica en torno a la investigacin
cientfica sobre los medios impresos: El Estado Esttico [en lnia]
http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf
TENA, D. (2011) Disear para comunicar, Bosch, Barcelona
!

21

R3 Traabilitat

Visita&a&la&redacci&de&La&Directa&

La&Directa.&
Iden2caci&
Diari&en&catal&an2gament&centrat&en&

moviments&socials.&Actualment&ms&
general.&
T&una&2rada&quinzenal&
Seu:&&c/Riego&37,&08014,&Sants&
(Barcelona)&
Contacte:&directa@directa.cat&
Preu:&2&euros&
El&diari&es&crea&lany&2006&grcies&a&
l'existncia&d'una&gran&xarxa&de&
corresponsalies&i&colYlaboradores&arreu&
dels&Pasos&Catalans&i&el&mn.&

La&Directa.&Estructura&
32&pgines&sempre&
10&seccions:&Es2rant&el&l,&
Comunitat&Directa,&Al&
peu&del&can,&Miralls,&
Roda&al&mn,&Crulla,&
Impressions,&Poca&broma,&
Expressions,&La&Indirecta&
Suplements&no&peridics&
(amb&colYlec2us&o&
moviments&socials)&

La&Directa.&Est2c&
Maqueta&xa&feta&per&alg&
extern&a&la&redacci&i&
encarregat&de&maquetaci.&
Paper&de&45&gr.&
Tot&el&diari&fet&amb&color.&
Tipograa:&&
o&Jandoni'(Capalera&
oMiniam((Bold(o(regular)'&
subbtols&
oFranklin(Gothic'Text&base&
Vinyetes&a&la&secci&dhumor,&
Poca&Broma&

La&Directa.&Con2nguts&
Fets&rellevants&d'actualitat,&independentment&de&
la&seva&ubicaci&geogrca.&Visi&pol2ca&
d'esquerres.&
PORTADA&
Pes&molt&important&de&la&imatge&grca,&acostuma&
a&donar&importncia&a&reportatges&i&treballs&
d'inves2gaci.&
POSICI&DE&LA&INFORMACI&
Titular,&Sub2tol,&Lead,&Nobcia,&Fotograes&i/o&
ilYlustracions.&

La&Directa.&Aspectes&tcnics&
Dissenyador&
Diagramaci:*Maqueta&base&
extern&
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&Maquetador&
Redacci:*&Coordinen&30&persones&i&ms&de&70&colYlaboradors.&
Impressi,*enquadernaci*i*acabats:*Roto&Impress&(Girona)&

R5 Diari 0 i 1

3 LA VANGUARDIA

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012

POLTICA

La Xina es converteix en una arma

electoral entre Obama i Romney
El president denuncia Pequn davant lOMC a causa dels subsidis a lautombil
La Xina sha convertit en una arma
llancvola entre els candidats a
les eleccions presidencials del 6
de novembre. Tant el demcrata
Barack Obama com el republic
Mitt Romney han demostrat, en
les seves trajectories pblica i
privada, el seu convenciment que
la potncia asitica s un soci
necessari per als Estats Units.
Per tant el president com el
seu rival es lliuren aquests dies
a una competici ms populista
per arrencar vots. No s casu-

alitat que el president tris ahir

un miting a Ohio peer anunciar

Pugna a la campanya
per liderar la defensa
dels llocs de treball
amenaats per la
deslocalitzaci
una demanda contra la Xina davant lOrganitzaci Mundial del

Comer (OMC). LAdministraci

Obama considera que Pequn
subsidia illegalment lexportaci
dautombils i tamb de components dautombils. Aquests
subsidis, segons Washington,
distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un
avantatge injust davant els seus
competidors. En altres paraules,
en ajudar als seus fabricants, la
Xina provoca acomiadaments als
Estats Units. Per qu Ohio? Per
qu ara? Ohio, a lOest Mitj s

un dels vells estats industrials de

lanomenat rust belt (el cintur de
lxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regi ms castigada
per la desindustrialitzaci i les
deslocalitzacions.Ohio s, a ms,
un dels estats ms disputats en
una campanya electoral en que
el president t avantatge. Si
Romney perd en aquest estat li
resultar difcil guanyar el dia 6
de novembre. En un estat on un
de cada vuit llocs de treballs est
lligat al sector de lautombil.

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insina possibles repressions militars si la tensi i els
atacs a les embaixades nord americanes continuen.

Nom de lalumne: Anna Prats Marn

Identificador: 106

Les companyies
indies tanquen
per evitar altres
aldarulls greus
ANNA PRATS, Tokio
Grups de manifestants a lAfganistan, el Pakistan, Lindonsia i
la India van marxar ahir cridant
Mort als Estats Units en noves
protestes que tenen la pellcula
blasfema sobre Mahoma com a
pretext. Al Pakistan i va haver
dos morts.
La policia india va disparar gasos lacrimgens i canons daigua
per dispersar els millers de manifestants que es van amuntegar
davant lambaixada dels Estats
Units a Bombay. A Kabul, entre
un miller i 4.000 manifestants
segons dades molt dispars de la
policia afganesa, van prendre els
carrers, van calar foc a autombils
i comeros i van llanar pedres
contra la policia (una vintena
dagents van resultar ferits) i
contra la base del Estats Units
de Camp Phoenix. Defensarem
el nostre profeta fins que tinguem
sang sobre el cos, no deixarem
que ning linsulti va dir un manifestant a la capital afganesa. Els
nord-americans hauran de pagar
el seu deshonor.
Daltre banda, la policia del
gegant asitic i nombrosos mitjans de comunicaci van fer una
crida a la calma als manifestants
i a evitar els repetits, i cada cop
ms importants, atacs contra les
empreses daquest pais. Tamb
van ser detinguts un centenar de
sospitosos.

R6 Diari 2

LA VANGUARDIA 3

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2014

Internacional
Tensi a lEuropa de lEst

Putin eleva el to de lencontre

Rssia amenaa a Finlndia diniciar un trencament de les relacions
guerra econmica. Amb aquesta referncia a les dcades perdudes, el
diari Pravda es remunta a la triple
crisi borsria, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlndia a comenaments dels noranta
i que daleshores en no ha aixecat
cap, enllaant crisi i recessions. El
rotatiu ho rebla subratllant que en
les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlndia continua amb
les provocacions, Rssia emprendr
la batalla.
GUERRA ECONMICA

El diari Pravda es
pregunta si Rssia
est disposada a
perdre hegemonia
INVASI ECONMICA

La flota russa es
prepara per envair la
costa oriental de les
Illes de La Reuni

Atacs a interessos finesos a Rssia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regi dIrkutsk a
lest del pas.

ANNA PRATS
Moscou. Corresponsal

Ms pressi sobre Helsinki. Ahir

Rssia va amenaar a Finlndia
daplicar sancions econmiques,
mentre uns mil pesquers russos
tenien previst arribar aquesta matinada a les aiges de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les
autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb
moderaci les reivindicacions per

evitar ms brots de violncia com

els daquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues
potncies europees a buscar una
sortida negociada al litigi que els
enfronta.
Desprs dun cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinries en qu van aflorar els
pitjors brots antirussos de les ltimes dcades, Rssia sembla que ha
iniciat la segona fase de lestratgia
en la disputa que t amb Finlndia
sobre larxiplag deshabitat de les

illes de La Reuni, que els russos

anomenen Trovof.
Ahir Moscou va amenaar de
posar en marxa una bateria de represlies econmiques contra Finlndia si no reconsidera la compra
de tres daquells illots als propietaris finesos. Lavs el va transmetre
a travs de ledici internacional
el diari Pravda, lrgan oficial del
partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrer a les
mesures de retorsi si la disputa
persisteix.

El rotatiu avisa que podrien

sortir-ne afectades rees econmiques molt importants, com ara la
indstria i les finances, aix com
el comer de materials estratgics
importants, en allusi a les terres
rares. Sn minerals imprescindibles
per elaborar productes dalta tecnologia, i els jaciments noms es troben en abundncia a Rssia.
I qestiona si Finlndia estaria
disposada a tornar a perdre una
dcada de creixement, o fins i tot
dues, a causa dels efectes daquesta

Una guerra en qu Finlndia t,

possiblement, les de perdre, ja que
Rssia s el seu primer soci comercial, mentre que per al gegant eslau,
larxiplag rus noms s el tercer,
per darrera dEuropa i els EUA.
No obstant aix, de moment el
boicot antifins sembla que ja sha
posat en marxa, si no de manera
oficial si a la prctica. La televisi
russa ha cancellat la publicitat de
productes finesos als tres principals
Canals, i un dels tres grans grups
dagncies de viatges ha cancellat
els viatges organitzats a larxiplag
fins.
I enmig daquesta crisi, ahir Rssia va obrir un altre flanc quan va
donar per acabat el perode de veda
pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aquelles
illes, riques en recursos naturals i
hidrocarburs. Els uns per pescar i
els altres per reivindicar la sobirania nacional.
CONTINA A LA PGINA SEGENT >>

Nom de lalumne: Anna Prats Marn

Identificador: 106

Espai per la publicitat.

R7 Diari 3

www.lavanguardia.cat Nmero 74.363 2,50 euros

DIMECRES, 15 DE NOVEMBRE DEL 2031

Barcelona
omple els
carrers de flors
aquesta tardor

El Bara simposa
amb un 5-0 front
el Reial Madrid
ESPORTS 52 i
EDITORIAL

VIURE 1 A 3

Es calcula que 200.000 pensionistes

falsos no paguen els medicaments
Sanitat descobreix aquestes irregularitats en creuar u La ministra de Sanitat, Ana Mato qualifica la
situaci com a frau POLTICA 11 i 12
dades de la Seguretat Social, Sanitat i Hisenda
u

ANNA PRATS / EFE

Lxit
del nou
tractament
quirrgic
prenatal

El Govern Central es
replanteja tots els
impostos
Desprs de la noticia de que
es modificar lIVA redut
en alguns productes, un dia
desprs el Govern central va
anunciar tamb que estudia
eliminar la desgravaci fiscal
per la compra de vivenda
habitual, aix com la creaci
dimpostos mediambientals.
En definitiva, el Ministeri
dHisenda i Administracions Pbliques, dirigit per
Cristbal Montoro, est
donant una pensada a tots els
impostos, tant directes com
indirectes, amb dos objectius:
incrementar la recaudaci
per mirar de quadrar els
comptes i intentar complir
amb lobjectiu de dficit per
al 2013 comproms amb
Brusselles del 5,3% i seguir
al peu de la lletra les recomanacions que es van emetre des
de el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissi
Europea per a Espanya..

VIURE 4

Gallardn
declara que no
arriba a final de
mes
POLTICA 10

ECONOMIA 48 i 49
ANNA PRATS / EFE

El Govern
reobre el
debat sobre
la legislaci
comercial
El Ministeri dEconomia
dona un pas cap a la llibertat
dhoraris permetent lapertura
de fins a deu diumenges lany
n

Sexpliciten per primera

vegada criteris per que les
autonomies defineixin zones
turstiques
n

ECONOMIA 50

R8 Revista

SOCIETAT

Panrico, Panpobre: un documental sobre la lluita

dels treballadors de Santa Perptua de Moguda
AnnA PrAts

Font: Lacolumna.cat

El 13 doctubre de 2013, les treballadores

i els treballadors de Panrico Sta. Perptua
van iniciar la que passaria a la histria com la
vaga ms llarga a lEstat espanyol des de la
democrcia.
El 18 doctubre, LaColumna.cat, una plataforma creada per estudiants de periodisme
de la Universitat Autnoma de Barcelona va
estrenar el documental sobre la seva lluita,

acompanyant els treballadors i capturant tot

el que van viure.
Al documental lequip de LaColumna.
cat acompanya als treballadors de Panrico durant totes les manifestacions i lluites,
tant a Barcelona com a Madrid, i ho deixen
plasmat en aquesta obra que es pot veure
gratutament a la seva plana web.
Ara, 13 mesos de lluita, la planta de Panrico
ha tornat a obrir les seves portes.s la vaga
ms llarga produda en els ltims 40 anys.
Tot va comenar amb una suspensi de
contractes i un ERO que va redur la plantilla
de 351 treballadors a 173. Slament 27 treballadors shan reincorporat actualment a la
posada en marxa de les installacions. La resta encara es troba afectada per lexpedient

de regulaci temporal docupaci, que

lempresa aplica des del juliol passat.
Una pancarta resa a lentrada nimo compaeros, la lucha sigue, ja que la Generalitat va prestar a lestiu vuit milions deuros a
lempresa.
Desprs duna llarga lluita, lempresa va
portar al comit de la fbrica als tribunals
desprs de considerar que la vaga vulnerava
lacord al qual van arribar el 10
doctubre amb CCOO i UGT,
que resolia limpagament de
la nmina i que comprometia al comit a desconvocar
latur, que els sindicats havien
coms frau de llei en anar
ampliant els motius de vaga i
que exerciren el seu dret amb
intimidaci i violncia sobre
els companys. Per al final,
la jutgessa va rebutjar que la
vaga suposs un incompliment de lacord en considerar
que lmbit del conflicte no
abarcava la resta de motius
de convocatria de la vaga.
En segon lloc, tamb rebutj
que les ampliacions dels motius de vaga fossin noves convocatries de
vaga, sino que es devien a que el conflicte
laboral anava evolucionant i per tant va concloure que es tractava dun nic conflicte
laboral i va absoldre tots els demandats
per lempresa Panrico.No men penedeixo
dhaver format part del comit de vaga,
encara que mhagin despedit assegura Mari
Carmen Torres, una de les 15 persones que
es van concentrar dimecres passat front a la
planta de Panrico. Desprs de la vaga iniciada loctubre de 2013, front limpagament
de salaris que va acabar en un ERO que ara
suma 135 despedits, Panrico va anunciar la
setmana passada que acabar lany amb un
resultat brut positiu per primera vegada en
molts anys.
3

REVISTA ACABADA.indd 3

13/1/15 10:37

SOCIETAT

Ciutat Vella o la desregulaci

salvatge
AnnA PrAts
Estava a una reuni venal
quan la meva secretria em
va trucar i em va dir regidora, vagi al seu pis que li han
entrat. La porta rebentada,
desordre, els meus estris
personals, excepte les joies,
desapareguts... La sensaci
va ser de que les coses que
estava fent com a regidora
no agradaven i ho vaig viure

Ells diuen: s
un lloc per fer
negocis.
Jo dic: s un lloc
per viure
clarament com un avs, una
amenaa. Lex-regidora de
Ciutat Vella i arquitecta Itziar
Gonzlez recorda amb angnia aquells anys que va estar
a lAjuntament, del 2007 al
2010, amb el partit socialista.
Creia que feia falta regulaci, un Pla dUsos per a
aconseguir un equilibri entre
la vida venal i els negocis.
Hi ha una visi sobre Ciutat
Vella estrictament mercantil.
Ells diuen: s un lloc per fer
negocis. Jo dic: s un lloc
per viure. Al 2010 es va
aprovar el Pla dUsos de Ciutat Vella, que substitua al de
lany 2005. Abans daquest
pla no hi havia regulaci
a Ciutat Vella. Els tcnics
manipulaven i firmaven totes
les llicncies de construcci i

apartaments turstics explica Itziar des de la terrassa de

casa seva, des don es divisa
la Catedral de Barcelona.
El pla regulava les activitats
econmiques, reconeixia
que no hi tenien cabuda ms
hotels al districte tenint en
compte que un 26% dels
hotels de tota Barcelona
estan all i que s el districte
amb ms places hoteleres
(prop de 20.000 places). Per
tant, tancava la porta a la
construcci de ms hotels
i regulava els apartaments
turstics.
Aquest Pla es va fer anant
casa per casa,demanant qui
era qui i qu necessitava.
Per el Pla estava destinat
a ser destrut per els lobbies hotelers, els mateixos
que van deixar una carta a
la bstia de Itziar Gonzlez
amb una amenaa de mort,
a lestil dels gngsters de
pellcula, els mateixos que
van entrar a casa seva i li van
robar. No estaven acostumats a que el poltic tingus
la seva vocaci de servei al
ciutad, que reguls i cres
regles del joc equnimes per
tots els vens. Per aix van
rebentar la porta de casa
meva, el missatge estava
clar: tu et fiques al meu negoci, jo entro a casa teva.
Itziar va dimitir abans de
finalitzar la seva candidatura
i ho va fer per una causa que
encara est processant-se als
jutjats: lhotel del Palau de
la Msica. Quan ella va voler

negar la llicncia a lhotel,

lalcalde va dir-li que lhotel
es faria. I aqu s quan va
presentar la seva dimissi i
va denunciar lAjuntament.
El Pla dUsos no va durar
ms de tres anys. Al 2011 s
CiU qui guanya les eleccions
municipals amb Trias com alcalde. A partir daqu, es fan
una srie de modificacions
del Pla dUsos que sacaben
aprovant a loctubre de 2013.
Daniel Pardo, membre actiu
de la Xarxa Venal de Ciutat
Vella, amb sort supera els
trenta anys per ja porta un
ter de la seva vida lluitant
contra lassetjament immobiliari o mobbing per part
dhotelers i privats i defensant els drets dels vens del
districte. Els de CiU van dir
que havien fet unes modificacions puntuals del Pla
dUsos de 2010, per aix s
fals, van fer un nou Pla que
en comptes de regular,
feia tot el contrari, desregular. En Daniel, mentre
mho explica, dibuixa
unes lnies per explicarme la seva disconformitat tant amb el Pla del
2010 com el del 2013.
Nosaltres volem
ms, per ens conformvem perqu
ja era un pas endavant. Amb la modificaci de CiU
es tombaven
tots els
esforos
que ha-

REVISTA ACABADA.indd 4

13/1/15 10:37

SOCIETAT

vem fet per aconseguir una

regulaci per Ciutat Vella.
El Pla dUsos de 2013, aprovat amb els vots de CiU i PP
(i amb els vots en contra de
la resta de forces poltiques)
obre el terreny vedat i per-

El pla dusos de
CiU en comptes
de regular fa
tot el contrari,
desregular
met construir hotels de fins
a 200 habitacions, sobretot
a la perifria de Ciutat Vella;
exposa
una
or-

denaci dels apartaments

turstics en blocs nics en
un perode de 6 anys; promou el comer que alguns
qualificarien delitista perjudicant el comer tradicional,
que est plegant degut a
la fi de la moratria de la
Llei DArrendaments Urbans
(LAU); i es permet la privatitzaci del patrimoni cultural
del districte.
Segons les associacions de
Ciutat Vella, la reforma del
Pla va nixer amb un dficit
democrtic.
Aix ho afirma Daniel
Pardo
mentre
El pla
dusos
de CiU
en

comptes de regular, fa tot el

contrari, desregular
demana disculpes per
lenrenou que ocasionen uns
homes que juguen al dmino a la sala del costat, dins
el local de lAssociaci de
Vens de Ciutat Vella.
Era una llstima que alg
que volgus construir un hotel no pogus fer-ho. JuanAntn Snchez de Juan s
el vicepresident del consell
del Districte de Ciutat Vella.
Els hotels que es podran
construir sn mnims, ja que
han de complir una srie de
requisits, sha de fer un pla
especial durbanisme per tal
de conservar el patrimoni
histric... De fet des de que
es va aprovar la modificaci
diria que no se nha construt
cap. El Pla dUsos de 2010,
aix com el Pla Estratgic del
turisme del mateix any, reconeixia el districte de Ciutat
Vella com una zona massificada pel turisme. El centre
de Barcelona va
rebre

REVISTA ACABADA.indd 5

13/1/15 10:37

SOCIETAT
Font: LaVanguardia

lany passat uns 7,5 milions de turistes, per

fa dues dcades amb sort superava el mili.
A qu es deu aquest increment tan pronunciat de turistes? Tothom conflueix en el
detonant dels Jocs Olmpics del 92. A partir
daquell any es dna a conixer Barcelona
arreu del mn i es comena a veure com un
atractiu molt gran. Els turistes busquen passar-sho b, relaxar-se, anar a la platja explica Juan-Antn Snchez. A partir dels Jocs,
es comencen a construir platges i comena a
augmentar el turisme exponencialment.
A les Rambles ja no hi viu ning, ni sn
un lloc per passejar; i el Mercat de la Boqueria no s un lloc on es pugui comprar
amb tranquillitat, aix defineix la nova llei
la presidenta de lAssociaci de Vens de
Ciutat Vella, Maria Mas. Un dels aspectes de
la modificaci del Pla dUsos de 2013 que
la Xarxa Venal de Ciutat Vella va denunciar,
entre daltres, va ser la modificaci dintegrar
en un perode de 6 anys els apartaments
turstics legals en blocs nics on no hi visquin
vens. El problema s que no existeixen
prou edificis buits per acollir els ms de 600
apartaments turstics legals. Per aix vam
considerar que obrien la porta al mobbing
que va patir durant molts anys el districte,
explica Daniel Pardo.
Aquest problema dels apartaments turs-

tics ara sest estenent a altres districtes de

la ciutat. El que podrem fer de cara al futur
s englobar-los en una legislaci conjunta
i reagrupar els apartaments en altres zones
de Barcelona explica Juan-Antn Snchez.
El vicepresident del consell de districte de
Ciutat Vella no creu que aix pugui provocar
mobbing. Reconeix que podria ser que hi
hagus algun cas arrel daix per en tot
cas deixa clar que existeixen uns mecanismes per evitar-lo i una oficina especial que
persegueix aquestes prctiques.
Tamb es denuncia el procs daprovaci de
la proposta urbanstica sense la consideraci i consentiment previs dels ciutadans, tot
i que Juan-Antn Snchez afirma rotundament que es van fer reunions amb associacions venals, comerciants de la zona i vens
afectats abans daprovar el Pla.
Per la presidenta de la Associaci de Vens
de Ciutat Vella argumenta que no serveix
de res fer reunions si no es tindr en compte
res del que opinin les associacions. Ja que
encara que les associacions no estaven satisfetes amb lanterior pla dUsos, s que es van
tenir en compte les propostes venals.
La camiseria Bonet, la llibreria Canuda, la
drogueria Qulez, El Palacio del Juguete...
Sn alguns dels establiments emblemtics
que han tancat aquest any. I contina.

REVISTA ACABADA.indd 6

13/1/15 10:37

e
t
t
i
w
T
Vist a

@CAfectatsBorn:
El Pla dUsos posa el marc legal per incrementar encara
ms lexplotaci turstica de Ciutat Vella #ProuTurisme

@CUPciutatvella:
CiU i PP haurien de retirar de forma immediata el
Pla dUsos i respectar la voluntat dels vens i venes
#CiutatVella

@jaumecollboni:
El Pla dUsos de Ciutat Vella prioritza els turistes i no els
vens

@CIU:
El nou Pla dUsos de Ciutat Vella enforteix lequilibri
entre ve i turista

@higiniaroig
Barcelona, una ciutat de 1.600.000 h aprox, rep cada
any ms de 28 milions de turistes. s aix sostenible?
#ProuTurisme #ProuHotels

@Hibani_:
Port Vell. Pla dUsos. Pla Parallel. PERI Barceloneta.
CIU-PP VOLEN FER DE CIUTAT VELLA UN PARC
TEMTIC #CiutatVellaRebel11m

27

REVISTA ACABADA.indd 27

13/1/15 10:37

R9 Llibre destil

!
!
!
!
LLIBRE!DESTIL!
Barcino!
P RODUCCI)E XPRESSI)I)D ISSENY)EN)P REMSA )
2 N)DE)P ERIODISME)
GRUP) 1)

)
SERGIO)CABANELAS)ALCAIDE , )JORDI) P ERALTA)I)MULET , )ALBERT)GONZLEZ)MOLINA , )MART)MUOZ)
ALEJANDRO , ) A NNA)PRATS)MARN)I)JAUME)RIBAS)VILANOVA .)

)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)

LLIBRE!DESTIL!
!
El!consell!redactor!de!la!revista!Barcino!ha!decidit!seguir!el!segent!llibre)destil!per!a!que!
qualsevol!nou!redactor!que!sincorpori!a!la!redacci!de!la!revista!haur!de!seguir!aquestes!
indicacions!com!a!referncia!a!lhora!domplir!alguna!de!les!pgines!del!mitj.!!
1. Estil)de)text)
!
1.1. El! text! es! generar! a! partir! dels! programes! Microsoft) Word! o! lAdobe) Indesign)
CS5,)CS6)i)CC,!amb!el!qual!ms!tard!es!far!la!maquetaci!de!les!pgines.!Respecte!
a!les!paraules!que!no!poden!figurar!de!manera!completa!en!finalitzar!una!lnia,!se!
nassenyala!la!continutat!en!la!lnia!segent!a!travs!dun!guionet.!En!el!cas!que!el!
text! pertanyent! a! un! contingut! concret! continu! en! un! altre! pgina,! aix!
sespecifica! amb! una! fletxa;! si,! en! canvi,! el! contingut! acaba! en! aquella! mateixa!
pgina,!aix!s!indicat!amb!un!rombe!al!final!del!text.!
!
1.2. Format)de)la)lletra)
!
1.2.1. Tipografia:!Avenir!Book!
1.2.2. Tamany:!12!punts!
1.2.3. Interlineat:!13!punts!
1.2.4. Retcula)base:!13!punts!
1.2.5. Alineaci)del)text:!alineat!a!lesquerra!
!
1.3. Marges)
!
1.3.1. Superior:!25!mm!
1.3.2. Inferior:!20mm!!
1.3.3. Dret:!15mm!
1.3.4. Esquerre:!20mm!
!
1.4. Pargrafs)
!
1.4.1.Interlineat:!13!punts!
1.4.2.!Alineaci:!alineat!a!lesquerra!
!
1.5. Destacats)
!
1.5.1. Tipografia:)Minion!Pro!Italic!
1.5.2. Mida:)20!punts)
1.5.3. Interlineat:)24!punts)
1.5.4. Alineaci)del)text:!alineat!a!lesquerra!

1.6. !Ttols)dels)articles)
!
1.6.1. Tipografia:)Primera!lletra!amb!el!color!de!la!secci!i!la!resta!negre.!!
Haettenschweiler.!
1.6.2. Mida:)29!punts)
1.6.3. Interlineat:)34,8!punts)
1.6.4. Alineaci)del)text:!Alineat!a!lesquerra!
!
1.7. !Subttols)
!
1.7.1. Tipografia:)Haettenschweiler!(en!majscules))
1.7.2. Mida:)12!punts)
1.7.3. Interlineat:)14,4!punts)
1.7.4. Alineaci)del)text:)Alineat!a!lesquerra)
!
1.8. Titolets)
)
1.8.1. Tipografia:)Haettenschweiler)
1.8.2. Mida:)17!punts)
1.8.3. Interlineat:)13!punts)
1.8.4. Alineaci)del)text:)Alineat!a!lesquerra)
)
1.9. !Sumari:!hi!figuren!tres!titulars!corresponents!a!les!tres!seccions!en!qu!
sestructura!la!revista,!marcats!amb!color!blau!per!a!Poltica,!verd!per!a!Esports!i!
vermell!per!a!Societat.!Shi!empra!la!tipologia!Kremlin,!que!atorga!visibilitat!i!un!
notable!fet!diferencial.!!
!
2. Estil)de)la)pgina)
!
2.1. )Mida)de)la)pgina:!210x297mm!(Full!DinaA4)!
2.2. )Nombre)de)columnes:!3!en!pgines!senars!i!2!en!pgines!parells.!
2.3. !Amplada)de)la)columna:!Quan!hi!ha!dues!columnes!85,20!mm!i!quan!nhi!ha!tres!
55,27mm.!
2.4. )Espai)entre)columnes:!4,5mm!
2.5. !Numeraci)de)pgines:!Exterior!inferior!
2.6. Marges:!Els!definits!en!lapartat!1.3.!
!
3. Citacions)
!
3.1. Autoria)dimatge:!Majoritriament!fonts!externes,!totes!citades!adequadament!a!
baix,!a!lesquerra!o!a!la!dreta!de!la!foto.!
3.2. Autoria)del)text:!Com!entre!els!cinc!membres!que!formen!la!revista!creen!els!
continguts,!cadasc!de!la!seva!secci,!i!en!fan!la!maquetaci,!sha!decidit!no!citar!
lautoria!de!cada!text!individualment.!Les!extensions!estan!citades!al!final!dels!
articles.!

!
4. Estil)de)les)imatges)
!
4.1. Mida:!segons!el!text!de!qu!es!disposi!i!lefecte!que!es!vulgui!donar!aquesta!ser!
ms!gran!o!ms!petita.!Imatges!amb!estil!bisel!a!les!cantonades.!!
4.2. Color:!CMYK!
4.2.1.!s)del)blanc)i)negre:)Es!podr!utilitzar!el!Blanc!i!Negre!!per!preferentment!
les!imatges!hauran!destar!en!color.!Aix!s!degut!a!que!les!imatges!en!color!criden!
ms!latenci!al!pblic.!!
4.3.!Peus)de)fotografia:)En!cas!que!interessi!posar!peus!de!foto!hauran!de!seguir!
aquestes!directrius:!!
4.3.1.
4.3.2.
4.3.3.
4.3.4.

Tipografia:)Avenir!Book!
Mida:!9!punts)
Interlineat:)11!punts!
Alineaci)del)text:!A!lesquerra!

5.))Presentaci)de)la)revista)
5.1.)Tipologia)de)la)revista:!Local!
5.2.)Ttol:)BARCINO)
5.3.)Tipologia:)Revista!dinformaci!local!enfocada!sobretot!a!reportatges!i!entrevistes!
5.4.)Periodicitat:)Bimensual!(sis!nmeros!a!lany)!
5.5.)Lloc)de)publicaci:)Barcelona!
5.6.)Tirada:)8.000!exemplars)
5.7.)Difusi:)En!algunes!llibreries!i!quioscs,!ateneus!i!casals!
5.8.)Pblic))al)qu)est)enfocada)
5.8.1.)Edat:)A!qualsevol!edat,!ms!encarat!a!un!pblic!juvenil!i!adult)
5.8.2.)Classe)social:)Pblic!heterogeni,!per!ms!dirigit!a!classes!mitjanes!i!
mitjanes!baixes!amb!estudis)
5.8.3.)Condici)civil:)A!qualsevol!condici!civil)
5.9.)Estratgia:)
5.9.1.)PQS:)Informaci!de!proximitat!de!la!ciutat!de!Barcelona!en!els!mbits!de!
la!poltica,!la!cultura!i!lesport.!Lactualitat!no!s!un!factor!important!en!les!
notcies!de!la!revista.!!

5.9.2.)Objectius)de)la)revista:)Fer!arribar!als!lectors!informaci!sobre!temes!!
poc!tractats!en!altres!mitjans:!esports!minoritaris,!temes!socials,!poltica!de!
moviments,!etc.!
5.9.3.)Competncia:)Revistes!com!Jovent!o!La!Directa!tamb!es!publiquen!
en!lmbit!de!Barcelona.!Daquest!mbit,!som!els!nics!que!incorporem!
esports.)
5.9.4.)Posicionament)de)la)revista:)Alternativa!a!altres!revistes!doci!que!es!
publiquen!actualment.!)
5.9.5.)Estil)de)la)revista:)Estil!directe,!senzill!de!llegir!per!a!qualsevol,!encara!
que!no!entengui!gaire!dels!temes!que!shi!parlen.!)
5.9.6.)Avantatges)de)la)revista:)Tracta!tres!mbits!(esports,!societat!i!pol,!per!
tant!abasteix!un!mercat!ms!ampli!que!publicacions!especialitzades!en!noms!
un!dels!temes!que!es!tracten!a!la!revista.)
5.9.7.)Desavantatges)de)la)revista:)El!fet!de!no!centrarase!nicament!en!un!sol!
tema!pot!tant!fer!guanyar!lectors!com!perdren.!Tenim!problemes!per!accedir!
a!distribucions!convencionals.!Arribem!als!lectors!mitjanant!algunes!llibreries,!
ateneus!i!casals!(especificat!a!lapartat!de!distribuci))
5.10.)Continguts)textuals)
5.10.1.)Seccions:)Una!secci!per!a!cada!gran!tema!dels!que!tracta!la!revista:!
poltica,!cultura!i!esport.)
5.10.2.)Gneres:)Entrevistes!i!reportatges.!Articles!llargs.!Columnes!breus.!)
5.10.3.)Grfics)i)fotografies:)Fotografies!abundants,!en!color!i!de!qualitat.!
Grfics,!cronogrames!i!taules!eventualment.)
5.11.)Llibre)destil)visual)
5.11.1.)Concepte)a)transmetre:!Passi!per!transmetre!de!manera!sincera!i!
solvent!temes!poc!tractats!en!altres!mitjans!per!estant!molt!centrats!en!
lmbit!de!Barcelona)
5.11.2.)Idea)central:)Tractar!temes!allunyats!de!lagenda!meditica!
mainstream))
5.11.3.)Imatge)global)visual)de)la)revista:)60%!text!i!40%!imatges.!La!idea!s!
que!sigui!molt!visual!i!amb!colors!vius.)
5.11.4.)Portada:)Imatge!sobre!el!tema!ms!important!i/o!interessant!per!al!
pblic,!dels!proposats!en!les!diferents!seccions!de!la!revista!
5.11.5.)Contraportada:)Anunci!publicitari!que!ocupi!tota!la!plana)

5.11.6.)Articles:)Ttols!vistosos!acompanyats!del!text!de!les!columnes!sense!
justificar)
5.11.7.)Elements)de)continutat:)Filet!superior!en!forma!de!zigaazaga!a!mode!
de!decoraci)
5.12.)Criteris)productius:)
5.12.1.)Paper)o)suport:)Digital!en!PDF!a!la!xarxa!i!imprs.!El!penjat!a!la!xarxa!!
s!el!mateix!que!limprs!
5.12.2.)Sistema)dimpressi:!Offset!
5.12.3.!Enquadernaci:!La!revista!sortiria!grapada,!per!en!aquest!treball!la!
presentarem!amb!fundes.!
5.12.4.!Manipulats:!No!nhi!ha.!
)
)
)
)
)
)
!
!

R10 Portada i sumari

Mar-Juny 2013 | Preu: 3

BARCINO
Ciutat Vella o la
desregulaci salvatge

El portaveu de Podem
Barcelona reivindica la
consulta per Catalunya
pg. 12

Carles Pujol: es retira una

llegenda una llegenda del
barcelonisme

pg. 23

REVISTA ACABADA.indd 1

13/1/15 10:37

SOCIETAT

El documental Panrico, Panpobre

Les protestes venals a Ciutat Vella
Les bandes llatines
Barcelona, terra de classes
POLITICA

11

El candrom de Ciutat Meridiana

Marc Bertomeu de Podem Barcelona
Conversa amb Eugeni Rodrguez
Guanyem, la nova esquerra
19

ESPOrTS

Conversa amb Arcadi Alibs

El ralli a Barcelona
La trajectria de Carles Puyol
Lskate a Barcelona
vist a twitter

REVISTA ACABADA.indd 2

27

13/1/15 10:37

R11 Capalera

Anna Prats Marn

NIU: 1366999
N: 106

ruBRICA 11
APROXIMACIONS PER A UN BON S DE LA TIPOGRAFIA
Proposta del concepte escollit: Barcino
1. Paraules sinnimes a representar

Proposta de paraules sinnimes del concepte Barcino, paraula llatina de la colnia romana que va
formar la ciutat de Barcelona: Condal, Barcelona, Ciutat, Cultura, Histria, Actualitat, Modernitat,
Exploraci, Pas, Naci, Llibertat, Moviment, Crixer, Descobrir.

2. Llista de text amb diferents tipografies possibles i pertinents

BARCiNO

BARCINO BARCINO

BARCINO BARCINO BARCINO

BARCINO BARCINO BARCINO
BARCINO BARCINO BARCINO
BARCINO BARCINO BARCINO

3. Indicar el text amb la lletra preferida

BARCINO

La lletra preferida s Little Snorlax. Per les seves caracterstiques tipogrfiques que recorden a la ciutat
de Barcelona, en quant a la seva vessant Modernista. Crec que s un tipus de tipografia que defineix
el carcter de la ciutat.

4. Parell de lletres amb espai ms gran amb i espai ms petit:

BARCINO
Havent escollit una tipografia de 85 punts, distncia ms gran entre lletres s la que es dna
entre la N i la O, mentre que la ms petita s la que hi ha entre la R i la C.

5. Indicar la unitat seleccionada

Com es pot observar en el mapa de punts blaus dun milmetre i lnies que marquen les distncies entre una lletra i una altra de lapartat anterior, en aquest tipus de tipografia la distncia
entre les lletres varia, poc per varia. Per tant, desprs danalitzar la distncia crec que shauria
destablir la mateixa distncia entre totes les lletres, que ser de 2 punts:

BARCINO
6. Composici del text
Havent seleccionat la unitat de 2 punts de separaci entre cada lletra, el text quedar de
la segent manera:

BARCINO
7. Valoraci dels espais
Havent seleccionat la unitat de 2 punts i per tal que entre cada lletra queds el mateix
espai, he aplicat traking diferent per cada lletra. A ms, tamb mhavia plantejat modificar lescala vertical de les lletres, ja que s molt irregular, per al final he decidit
deixar-lo irregular per tal que sigui ms original.
+10

+14

+20

+10 +10

+10

BARCINO
BARCINO

8. Resultat final