Nom: Meritxell Olesti Mrquez

Curs: 2013-2014
Niub: 16267370
Professora: Ascension Moreno
Gonzlez
Assignatura: Psicologia de lart

INTRODUCCI

Coneguda com una de les grans fotgrafes de la

segona meitat del segle XX, ens presenta una obra
complexa i que mereix un treball a fons per adonar-se
que ha estat una de les grans revolucionaries dels
darrers temps.
El tema de la sexualitat, el gnere, la identitat i la
subjectivitat (subjecte) sn alguns dels temes que es
poden analitzar des de diferents perspectives. Davant de
la possibilitat dun estudi tant ampli, lelecci ha sigut
centrar-se en lanlisi de lobra de Diane Arbus juntament
amb la seva vida.
Lartista ens presenta una nova visi fotogrfica, un nou
concepte per entendre el mn, un mn ntim i personal
que

vol

trencar

amb

la

idea

de

suposadament ha de reflectir la fotografia.

IDENTITAT

bellesa

que

No sabia que era jueva quan era petita. No sabia qu desafortunat era serho. Em vaig criar en una ciutat jueva i en una famlia jueva i com el meu
pare era un jueu ric i jo anava a un collegi jueu vaig adquirir un ferm sentit
de la irrealitat. Lnic que sentia era la sensaci dirrealitat...
Borsthos, Patricia. Diane Arbus
(Diane va fer fotografies a matrones jueves,
va explorar el paper i la identitat cultural
que desenvolupaven.)
Educada de forma estricta en els valors i morals propis de lpoca, Diane va
crixer amb un fort sentit del que estava perms i el que no, del que era i no
era acceptable a lentorn social al que pertanyia la seva famlia. La seva
infantesa va descrrer en una continua protecci, en una mena de bombolla
que noms li permetia conixer una petita part de la realitat que
lenvoltava. Va crixer en el seu propi mn i mai va patir cap adversitat ni
patiment, es podria dir que la seva vida era perfecta. Diane vivia en un
estat de temor degut a la seva gran timidesa, tot i aix tenia una fria
interior que li produen nsies de cridar latenci.

Des de ben petita era

considerada per la gent una nena molt llesta i aquest fet la turmentava,
cosa que va provocar cert temor al fracs personal. Diane tenia les seves
prpies fantasies, llegia a Freud i novelles gtiques en les quals la fantasia
preval sobre la realitat, on all estrany predomina sobre all com.
En

tots

els

grups

socials,

la

tradici

cultural

assigna

normes

de

comportament a les que sespera que els seus membres sadaptin. Lefecte
pigmali, pot comenar com una imitaci per part dels fills del que duen a
terme els seus pares. Aquest fet significa que les persones adquireixen un
rol a partir dels dems, i acaben creient que forma part dells. Aleshores
sm el que els altres esperen que siguem.
A poc a poc creixia en ella linters pels mites, rituals i espectacles pblics
que ms tard es veurien reflectits a la seva obra fotogrfica. Durant aquest
perode va dedicar esforos i temps en atendre classes dart, pintura i
escultura. Era habitual que amb la seva colla fes escapades per conixer un
Nova York desconegut per ella, agafant el metro i apareixent als diferents
barris amb lobjectiu dobservar a la gent.

Diane era la nena dels ulls del seu pare, linters per la pintura els unia i
fantasiejava amb lidea de cometre incest amb ell. Ella lestimava i a
vegades el menyspreava representant una situaci quotidiana prpia de la
vida en parella. El complex ddip en la psicoanlisi, s definit com la
inclinaci

sexual

amorosa,

atracci,

del

fill

cap

al

progenitor

acompanyada per lhostilitat, odi i rivalitat cap el del mateix sexe. Tot i que
afirma que en les nenes l'dip no s simtric al del nen, a causa de
l'estructura de la relaci amb la mare abans dels tres anys. El Complex
d'dip t un paper fonamental en l'estructuraci de la personalitat i en
l'orientaci del desig hum.
Als 14 anys coneix a Allan Arbus, un noi de 19 anys que treballa als grans
magatzems del seu pare. Es van enamorar a primera vista i tot i que els
seus pares estaven en contra de la relaci no va servir ms que per
encoratjar Diane a casar-s-hi tan aviat fes els 18 anys. I aix va ser, lAbril
del 1941, que es van casar segons la tradici jueva i Diane Nemerov es va
convertir en Diane Arbus. Allan representava per a Diane lalliberament a
tota lopressi i restriccions de la vida que li havia donat la seva famlia.
Diane no noms havia conegut una nova realitat sin que ara ja estava
alliberada per poder-la explorar.
El seu inters es va centrar amb tot el que fos fsic, qualsevol sensaci que
la fes sentir viva. Li fascinava el seu cicle menstrual, tenia ansietat per
concebre i parir un fill. La pulsi de vida o tamb anomenat Eros s un
instint que tendeix a la conservaci de la vida, a la uni i possibilita el sexe
com a sentit de plaer i generador de nova vida.

LOBRA

DE

DIANE

ARBUS

VINCULADA AMB LA SEVA VIDA

Lobra de lArbus no es pot entendre sense entendre la seva vida. Vol
reprendre una revoluci cultural cercant una humanitat diferent, amagada i
desconeguda, una exploradora dun submn que lluny de voler ser
humanitria i dignificar les troballes humanes va voler presentar-les amb
absoluta normalitat. Arbus ens presenta un mn de persones estranyes,
que treu del seu entorn i els fa mirar a la cmera.
Crec realment que hi ha coses que ning pot veure si jo no les fotografio
Borsthos, Patricia. Diane Arbus
La seva carrera fotogrfica comen als 35 anys. Diane havia passat molts
anys com a esposa modlica, recolzant al seu marit Allan i collocant-se
sempre en un segon pla. La seva vida era gris i no tenia cap illusi per
continuar vivint, estava completament anullada. Tot i que Allan sempre la
va encoratjar i empnyer a que desenvolups el seu talent Diane no el va
creure mai. Depressions i crisi didentitat; Diane estava atrapada i va ser
Lisette Model qui li va encendre aquella llum interior, la va animar a que es
dediqus a retratar a la gent. Diane es va encoratjar a emprendre laventura
per volia fotografiar el que li era prohibit. Volia fotografiar a la gent que
no gosava mirar a la cara, a experimentar el pervers, perills o marginat. A
les seves fotografies comencem a veure els seus personatges amb
deformitats, malats mentals o excntrics.
El 1960 Diane es separa del seu marit i la seva independncia li permet
explorar els seus personatges prohibits, gent del circ, tatuats, pallassos o
prostitutes. Arbus aconsegueix desprendres de la seva timidesa i estableix
una relaci amb els seus personatges, aconseguint que tots ells mirin a la
cmera, orgullosos del que sn. La fotografia dArbus no desperta

compassi a cap dels seus monstres, no li interessa la fotografia

humanista. Aquesta aventura la va fascinar, no era ficci sin una realitat.
Fins i tot es considerava un dells i la seva interacci amb aquells que eren
etiquetats per la societat com freaks, monstres o deficients mentals
suposava per a ella una forma de conixer-se a ella mateixa, de definir la
seva identitat, de tenir un paper al mn.
s irracional haver nascut en un cert lloc i un cert moment i de ser dun
determinat sexe. s irracional que un pugui canviar moltes circumstncies i
que no pugui canviar moltes altres. La simple idea dhaver nascut rica i
jueva s part daquesta irracionalitat. Per si neixes sent alguna cosa, pots
tenir la gosadia de ser altres deu mil coses
Borsthos, Patricia. Diane Arbus
Tota lobra de Diane Arbus s una exploraci constant, una exploraci de
temes que shavien ignorat en la fotografia. Explora ms enll dels lmits de
la societat, dels marginats, freaks i malalts per tamb aquells que shavien
auto-marginat, com transsexuals o excntrics, gent considerada rara. Per
tamb es concentra en gent corrent, en la vida familiar, en els nens,
bessons i trigmins. Convertint aix, un fet extraordinari en un que inspirava
normalitat.
El flash formava part de la seva prpia esttica i feia encara ms reals els
seus personatges. Va trencar amb les regles de composici ms clssiques i
situava els seus personatges al centre de lescena. La mirada sempre
directa, amb la fora que transmet una mirada amb orgull. Creava el
moment i aconseguia que els subjectes fossin conscients de que estaven
sent retratats.
Aquest s un punt fonamental de la seva obra, que era la conseqncia
dhaver establert una relaci amb el subjecte passant a formar part del seu
context, aconseguint que aquest es desprengus de la forma que la societat
lestava veient per mostrar-se tal com era davant la cmera.

LA SEVA FI
Arbus va experimentar forts episodis depressius durant la seva vida familiar,
els quals ocultava sobretot a la seva filla Doon. Noms es mostrava tal com
era amb el seu ja ex-marit, Allan, el qual havia notat violents canvis
dhumor. La pulsi de mort o tamb anomenat Thanatos, designa linstint
que tendeix cap a lautodestrucci amb la fi que lorganisme torni a un estat
inanimat, desintegrat cap a la mort. Als 48 anys Diane va decidir acabar
amb la seva vida ingerint gran quantitat de barbitrics i tallant-se les venes.
El seu amic Marvin Israel va trobar el seu cos a la banyera dos dies ms
tard.

CONCLUSIONS
En molts aspectes Diane Arbus es pot considerar una representant del fotoperiodisme per amb una mirada introspectiva. Es fotografiava a ella
mateixa fotografiant als dems. La repulsi inicial que provoquen els seus
personatges acaba amb una reacci que deixa bocabadat a lobservador
amb el neguit de voler conixer el personatge, dentrar a la seva vida al
sentir-se lliurat de la compassi que la fotografia humanista provoca a
lobservador.
Arbus t la capacitat datreure lobservador amb una mirada fixa,
directament al rostre del subjecte atrapant-lo totalment. La importncia de
la seva obra no te rs a veure amb la tcnica, ni amb la composici, ni amb
el revelat sin simplement es desprenia duna petita part de la seva
identitat en cada una de les seves fotografies.