P4 - SIMULACI DE LENGEGADA

DUN MOTOR DINDUCCI

TRIFSIC
P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI
TRIFSIC

URV ETSE
URV ETSE 2012-2013

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

ENGEGADA DIRECTE
Tasca 1: representar levoluci temporal de la tensi de lnia, comprovar de forma visual que el
valor efica de tots els perodes s igual. Es a dir, no es produeix cap limitaci de la tensi
dalimentaci durant lengegada.

Desprs dhaver parametritzar tots els elements importants, he fet la simulaci de la tensi de
lnia. He pogut comprovar de forma visual que el valor de tots el perodes s igual i no es
produeix cap limitaci dalimentaci durant lengegada.

Tasca 2: mesurar el valor mxim de la tensi i demostrar la seva relaci matemtica amb el
valor efica de la tensi fase-terra de la font dalimentaci.

Com podem observar el valor mxim de la tensi s 338,95 V (valor

simulat).
La relaci matemtica que presenta el valor efica de la tensi de
fase-terra de la Font dalimentaci s:
= 2 = 2 240 = 339,41 ( )
Tot i que el valor no es exactament igual, difereixen molt poc, llavors
es considera una bona aproximaci.

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

Tasca 3: en les condicions representades agafar les mesures segents:

FASE
Imx (A)
Imin (A)

a
190,99
-165,17

b
167,00
-185,96

c
176,39
-180,84

Nmx (mx-1)
1503,08

Nmin (min-1)
0

Tmx (Nm)
417,00

Tmin (Nm)
-38,96

Tasca 4: interpretaci de les dades obtingudes.

Analitzarem els tres aspectes: Corrents, velocitat i parell.
Corrents: Podem apreciar com els corrents estan desfasats 120 entre si. A ms a ms, hi

ha un consum molt elevat entre 0 < t < 0.25 seg, donat que s el temps en el que
succeeix la engegada del motor. Un cop la velocitat arriba a un valor estable en un
regim permanent, els corrents sestabilitzen.
Velocitat: En aquest parmetre, la corba que surt es una exponencial creixent on per a t
= 0 el valor de la velocitat s 0 (n = 0). Creix fins a arribar a un valor estable de 1503
min-1.
Parell: La resposta que presenta el parell es una resposta esmorteda on el parell
comena als 417 Nm i descendeix fins als 0 Nm. Aqu es mant constant, on assoleix la
velocitat nominal.

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

Tasca 5: en les condicions representades agafar les mesures segents:
Fase
Irms (A)

a
7,848

b
7,819
Nmig ( min-1)
1503,07

c
7,819

Valor mig
7,828

Tmig (Nm)
0,00737

Tasca 6: calcular el temps dengegada com el temps necessari per arribar al 98 % de la velocitat
de rgim permanent.
Primer de tot calcularem el valor pel qual la N esta al 98%.
98% = 0,98 = 1503,07 0,98 = 1473,01 min-1
A continuaci buscarem aquest valor a la grfica i trobarem el volar del temps pel qual la
velocitat de rgim permanent s al 98%.
Llavors aproximadament el temps dengegada s:
()
0,6152

Tasca 7: interpretaci de les dades obtingudes.

Podem observar que els valors del corrents es molt semblant el que dona un valor mig molt
semblant al dels tres corrents per desfasats 120 entre si.

A ms a ms podem observar que la velocitat mitja s de 1503 min-1. En rgim

permanent, el valor del parell s mant constant al valor 0 Nm.
Daltra banda hem calcular el temps dengegada del motor per a arribar al 98% de la seva
velocitat que s 0,6152 s aprox.

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

Tasca 8: en les condicions representades agafar les mesures segents:
FASE
Imx (A)
Imin (A)

a
191,10
-165,84

b
168,00
-185,45

c
176,29
-181,44

Nmx (mx-1)
1413,36

Nmin (min-1)
0

Tmx (Nm)
418,81

Tmin (Nm)
-39,83

Tasca 9: interpretaci de les dades obtingudes en comparaci amb el funcionament en buit.

Corrents: En aquest cas, hem collocat una crrega al motor i es pot observar que el valor dels
corrents han augmentat, encara que no considerablement, per han augmentat. Fet obvi
donat que ara el motor no sengega en buit.

Velocitat: Pel que fa la velocitat, si que podem veure una disminuci ms considerada, ja que
ha disminut 100 min-1 pel fet dhaver-hi collocat una crrega.

Parell: El parell tampoc ha patit gaires canvis respecte lassaig en buit.

Tasca 10: en les condicions representades agafar les mesures segents:
Fase
Irms (A)

a
14,64

b
14,63
Nmig ( min-1)
1413,35

c
14,69
Tmig (Nm)
31,02

Valor mig
14,65

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

Tasca 11: calcular el temps dengegada com el temps necessari per arribar al 98 % de la
velocitat de rgim permanent.
98% = 0,98 = 1413,35 0,98 = 1385,08 min-1
A continuaci buscarem aquest valor a la grfica i trobarem el volar del temps pel qual la
velocitat de rgim permanent s al 98%.

Llavors aproximadament el temps dengegada s:

()
0,686

Tasca 12: interpretaci de les dades obtingudes en comparaci amb el funcionament en buit.
Els corrents han variat considerablement duns 7 A a uns 14 A donat pel fet de treballar amb
una crrega (ofereix resistncia). El temps dengegada per a arribar al 98% de la velocitat ha
augmentat lleugerament. Lgic donat que ara hi ha un element resistiu i fa que la velocitat de
gir del motor disminueixi i el temps augmenti, per a arribar al mateix punt que abans.

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

ENGEGADA AMB RESISTNCIES ESTATRIQUES

Tasca 13: representar levoluci temporal de la tensi de lnia, comprovar de forma visual que
el valor efica s inferior quan el motor salimenta amb les resistncies de lestator
intercalades.

En el perode 0 < t < 0,5 entre en joc les resistncies de lestator que han estat intercalades. Es
pot apreciar visualment a la grfica com la tensi de lnia (Vab) s inferior que a la resta del
temps. Aix es degut a la caiguda de tensi que hi ha en les resistncies estatriques. Per tant,
el motor rep una tensi mes petita.
Podem comparar aquesta grfica amb la grfica de tensi de lnia dengegada en buit i es pot
veure que en aquest interval de temps no hi ha cap caiguda de tensi perqu no hi ha cap
resistncia.

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

Tasca 14: mesurar els valors eficaos de la tensi de lnia corresponents a: primer i darrer
perode amb resistncies intercalades, sense resistncia addicional.
Perode
Vab, rms (V)

Primer amb Rad

0 - 20 ms
137,06

Darrer amb Rad

0 - 20 ms
148,30

Sense Rad
0,5 1,5 ms
239,97

Tasca 15: interpretaci de les dades obtingudes en comparaci amb lengegada directe.
Podem observar que en el cas en el que hi ha resistncies addicionals la tensi de lnia s
menor que sense resistncies. A la prctica aix susa per a que hi hagi un consum ms redut
de corrent.
Tasca 16: anotar les mesures segents per linterval de temps entre 0 i 0.5 segons:
FASE
Imx (A)
Imin (A)

a
101,00
-97,90

b
98,63
-100,10

c
98,98
-100,24

Nmx (mx-1)
365,95

Nmin (min-1)
-0,37

Tmx (Nm)
117,69

Tmin (Nm)
0,0118

Tasca 17: anotar les mesures segents per linterval de temps entre 0.5 i 1.5 segons:
FASE
Imx (A)
Imin (A)

a
159,23
-145,17

b
130,78
-171,04

c
164,86
-144,47

Nmx (mx-1)
1412,52

Nmin (min-1)
365,95

Tmx (Nm)
245,40

Tmin (Nm)
31,30

Tasca 18: interpretaci de les dades obtingudes en comparaci amb lengegada directe en
crrega.
Corrents: La diferncia ms significativa entre lengegada en directe i amb resistncies
estatriques es que en la engegada en directe hi ha un consum molt elevat en els primers
instants de temps i es consumeix massa corrent. Com he comentat abans, el posar-li les
resistncies estatriques fa que el consum disminueixi considerablement.

Velocitat: Pel que fa la velocitat, en el moment en el que les resistncies estatriques estan
connectades, augmenta seguin una recta de la forma y = mx + n; una vegada les resistncies es
desconnecten creix de forma exponencial creixent.
A diferncia de lengegada en directe que laugment de la velocitat des dun principi creix de
forma exponencial creixent.

Parell: Pel que fa el parell podem veure que en letapa on actuen les resistncies el
parell en regim permanent arriba fins el valor de 64 Nm, a la segona etapa arriba fins als
30 Nm. En el cas de lengegada en directe el regim permanent s 0 Nm.

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

Tasca 19: anotar les mesures segents per linterval de temps entre 1.4 i 1.5 segons:
Fase
Irms (A)

a
14,80

b
14,78
Nmig ( min-1)
1412,04

c
14,84

Valor mig
14,81

Tmig (Nm)
31,46

Tasca 20: interpretaci de les dades obtingudes en comparaci amb lengegada directe en
crrega.
Comparant amb els valors dengegada en directe no es troben gaire lluny entre ells, son valors
molt semblants. Aix s donat perqu en aquest interval de temps succeeix el mateix en
ambds. On presenten ms discrepncies o ms diferncies s entre 0 i 0,5 s.
Tasca 21: calcular el temps dengegada com el temps necessari per arribar al 98 % de la
velocitat de rgim permanent.
98% = 0,98 = 1412,04 0,98 = 1383,8 min-1

A continuaci buscarem aquest valor a la grfica i trobarem el

volar del temps pel qual la velocitat de rgim permanent s al
98%.
Llavors aproximadament el temps dengegada s:
()
1,064

Tasca 22: interpretaci de les dades obtingudes en comparaci amb lengegada directe en
crrega.
Com era obvi el temps dengegada amb resistncies estatriques s major que no en
lengegada en directe donat que aquestes ofereixen una resistncia addicional i fa que costi
ms arribar en els dos casos al 98% de la velocitat de rgim permanent.

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

Tasca 23: provar altres valors de R i de temps de commutaci, i interpreteu els resultats.
He anat provant amb resistncies de valor 1, 10, 100 :
Respecte dels corrents el que es pot observar s que en el cas de la resistncia d1 , quan el
corrent passava per les resistncies estatriques oscillava entre uns valors de 100 A i -100A
En el cas de la de 10 ha disminut quasi 10 vegades i ha passat a oscillar entre uns 8 A i -8 A
aprox.
Per ltim en el cas dels 100 , ha disminut 100 vegades respecte la d1 i els valor en els
quals oscillen han passat a ser entre 2 A i -2 A aprox.
Pel que fa la velocitat en el cas de les resistncies de valor 1 creixia primerament amb una
recta de la forma y = mx + n amb pendent positiva y desprs de forma exponencial. Ara en el
cas de les resistncies de 10 y 100 han passat a ser una recta de valor x =0 y a crixer una
vegada passades les resistncies, de forma exponencial fins al mxim de valor 1500
Per ltim, el parell, ha passat de tenir una resposta esmorteda amb dos esmortements a tenir
noms un y amb valor finals de 0 N mm.
Per aclarir-ho ms:
RESISTNCIA 1

RESISTENCIA DE 10

[Nombre del autor]

P4 - SIMULACI DE LENGEGADA DUN MOTOR DINDUCCI TRIFSIC

RESISTNCIA DE 100