2012 | 30(2) | 53-62

Revista de Psicologia, Cincies de lEducaci i de lEsport

ISSN: 1138-3194
Copyright 2012
www.revistaaloma.net

Malestar psicolgic i somatitzaci

en els pacients immigrants africans,
a les consultes datenci primria
Anna Ibars1, Guillem Feixas2, Jordi Segura1, Laura Muoz3, Pere Toran3, Josep Arnau3
i Sergi Corbella1
Universitat Ramon Llull. 2Universitat de Barcelona. 3Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord.
Institut Universitari dInvestigaci en Atenci Primria (IDIAP) Jordi Gol, Matar. Barcelona
1

Malestar psicolgic i somatitzaci en els pacients immigrants africans, a les consultes

datenci primria
Resum. Objectiu. Estudiar la relaci entre els smptomes somtics que presenten els pacients immigrants a les
consultes datenci primria i els factors de risc psicosocials que viuen. Els participants sn immigrants magrebins
(n=57) i subsaharians (n=57) pacients datenci primria.
Disseny. Estudi descriptiu, comparatiu i correlacional. Mtode. Shan administrat tres qestionaris: el Demographic Psychosocial Inventory, DPSI (Ritsner, 1995), per estudiar els factors psicosocials del procs migratori, el Brief
Symptom Inventory, BSI-versi espanyola (Ruiprez, 2001), i el Somatic Symptom Inventory, SSI (Escobar, 1989),
per estudiar el grau de simptomatologia psicopatolgica i concretament el grau de somatitzaci. Resultats. Puntuacions elevades en lndex general i lescala de somatitzaci del BSI. En el DPSI no sobtenen puntuacions elevades, tampoc en lSSI. Correlaci significativa entre els resultats del DPSI i de les escales BSI i SSI en el cas dels
magrebins. Discussi i conclusions. Sobserva un clar mal estat de salut en els dos grups, tot i que els factors de
risc psicosocial que comporta la immigraci tenen una repercussi ms clara a nivell de malestar psicolgic i somtic
en els pacients magrebins. En tota la mostra saprecia un empitjorament de lestat de salut desprs dhaver immigrat. Els subsaharians perceben ms els factors de risc, per tenen millor salut i millor adaptaci.
Paraules clau: salut, immigrants, atenci primria.

Distress and Somatisation in African Immigrant Patients in Primary Healthcare

Consultations
Summary. Objective. The main aim is to study the relationship between somatic symptoms presented by immigrant patients in primary healthcare services with psychosocial risk factors. Participants are Maghreb immigrant
(n = 57) and sub-Saharan immigrant (n = 57) primary healthcare patients. Design. Descriptive, comparative and
correlational study. Method. Three questionnaires were administered: Demographic Psychosocial Inventory, DPSI
(Ritsner, 1995) to study psychosocial factors in the migration process, Brief Symptom Inventory, BSI-Spanish version (Ruiprez, 2001) and Somatic Symptom Inventory, SSI (Escobar, 1989) to study the degree of psychopathology and the degree of somatisation. Results. There are high scores in the general index and in the somatisation
scale. DPSI does not present high scores, neither does SSI. There is a significant correlation among the results in
DPSI and BSI and SSI scales, in Maghreb participants. Discussion and conclusions. There is clearly poor health
in both groups, but psychosocial risk factors involved in immigration have more impact at the level of distress and
somatisation in Maghreb patients. The entire sample presents a worsening of health status after having immigrated. The sub-Saharan patients perceive more risk factors, but they have better health and better adaptation.
Keywords: health, immigrants, primary healthcare.

Correspondncia

Jordi Segura
FPCEE Blanquerna. Universitat Ramon Llull
C/ Cster, 34
08022 Barcelona
Email: jordisb@blanquena.url.edu
Recerca finanada amb la beca-ajuda Gonal Calvo i Queralt de la Fundaci Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya
i de Balears (2010), el 6 Premi de Recerca en Atenci Primria de la Regi Sanitria Barcelona (2010) i un ajut de la FPCEE Blanquerna
(2011).

54

Anna Ibars, Guillem Feixas, Jordi Segura, Laura Muoz, Pere Toran, Josep Arnau i Sergi Corbella

Introducci
El sistema nacional de salut es basa en el principi segons
el qual tota persona t dret a la salut, independentment
de la seva situaci econmica i laboral. Els canvis socials repercuteixen en el sistema sanitari, que ha dadaptar-se a les noves exigncies. Les ms importants es
vinculen a factors demogrfics: envelliment i immigraci. A lany 1999 residien a Espanya mig mili destrangers que no arribaven a representar l1.5% del total de
la poblaci resident. Segons dades oficials recents, dels
44.395.286 residents a Espanya, el 8.7% sn estrangers
(Martnez-Ramos, 2009). Noms a Catalunya es calcula que a lany 2008 el nombre de residents estrangers
superava la xifra d1 mili dhabitants (Institut dEstadstica de Catalunya, IDESCAT, 2008). Actualment un
15.7% de la poblaci s estrangera (IDESCAT, 2012); el
25% daquesta s de procedncia africana, la majoria
del Magrib i de lfrica subsahariana, a la vegada que
un 30% s sud-americana, sent la poblaci andina la
majoritria (IDESCAT, 2008). Sabem, doncs, que la seva
procedncia s molt diversa i que tenen diferents llenges i cultures, aix com una manera diferent dentendre la seva salut i explicar lorigen de les seves malalties (Achotegui, 2009; Fuertes & Martn, 2006).
Laccs al sistema sanitari per part de la poblaci
immigrant s avui una qesti important (Saura, Suol,
Vallejo, Lahoz, Achotegui & Manouarie, 2008; Stronks,
Ravelli & Reijneveld, 2001). A laccessibilitat shi han
dafegir altres dificultats com les barreres culturals i
idiomtiques, el marc legal en el pas dacollida i el
desconeixement del sistema sanitari (Berra, Elorza,
Bartomeu, Hausmann, Serra-Sutton & Rajmil, 2004).
En conseqncia, es produeixen canvis en els patrons
ds dels serveis sanitaris. Algunes opinions apunten
laugment de les consultes com a problema, per alguns
estudis demostren que el nombre de consultes dels
pacients immigrats s fins i tot menor que el dels autctons (Muoz, Guilln, Fontcuberta, Manrique, Prez
& Barragn, 2010). Creiem que les dinmiques assistencials a nivell primari no tan sols shan denfocar
quantitativament, sin que sha de promoure el salt
qualitatiu que ens pot proporcionar una millor comprensi dels problemes de salut generats pel fet migratori. Gran part daquests problemes estan directament
relacionats amb factors psicosocials.
Les investigacions confirmen la presncia duna
mala salut mental de les persones immigrants en el
nostre pas (Salinero, Martn, Carrillo de Santa Pau,
Abnades, Irzabal & Medina, 2008). Hi ha evidncies
que posen de manifest que al voltant dun ter de la
poblaci general que consulta amb smptomes fsics
no presenta cap patologia orgnica (Junod & Hudelson,
2006). Els metges de famlia, especialistes en smptomes
fsics, tenen dificultats en el procs diagnstic. Els estudis revelen que freqentment hi ha aquestes dificultats entre el metge i el pacient, i que pot haver-hi un
profund desacord sobre les causes, el significat, la serietat i el tractament dels smptomes, que en el cas de la
poblaci immigrant sagreuja per barreres lingstiques

i culturals (Hartz, Noyes, Bentler, Damiano, Willard &

Momany, 2000). Juntament amb aquestes barreres cal
considerar la falta de coneixements del professional
sobre el marc cultural i sobre la idea que t el pacient
de com i per qu emmalalteix, la qual cosa complica
enormement la comprensi del fenomen consultat i
lorientaci teraputica que es pugui realitzar (Ort,
Snchez & Sales, 2003; Espina, 2007).
Els estudis relacionen la migraci amb lestrs i
suggereixen una major prevalena, en la poblaci immigrant, de simptomatologia clnica dansietat, irritabilitat, confusi, cefalees o tristesa (Achotegui, 2009;
Berra et al., 2004; Tizn, Achotegui, San Jos, Sainz,
Salamero & Pellegero, 1986). El proces migratori comporta canvis fsics i socioculturals que actuen com a
estressors, i que shan dafrontar per aconseguir una
adaptaci ptima (Achotegui, 2009; Shuval, 1993). En
la mesura que les demandes, objectivament o subjectivament, excedeixin els recursos de lindividu per
afrontar-les, es produeix un estat destrs que pot repercutir negativament en la salut, amb simptomatologia somtica o depressiva (Lazarus & Folkman, 1986;
Martnez, 1997). Les somatitzacions tenen un component cultural i es considera que estan infludes per
factors com la religi, les creences i mites sobre lorigen
i laparici de les malalties, o els valors de cada comunitat (Pertiez, Vilads, Clusa, Menacho, Nada & Muns,
2002). Concretament, les creences sobre la salut dels
immigrants estan essent estudiades actualment com a
factor amb important repercussi en les formes demmalaltir de les diferents comunitats dimmigrants a
Catalunya (Ibars, Arnau, Segura, Muoz, Mir & Fernndez del Ro, 2011).
Les persones immigrants, en general, procedeixen
de pasos en vies de desenvolupament, per a qui el
procs darribada implica un gran repte dadaptaci.
Inicialment tenen en com estar sotmesos a un elevat
nivell destrs (Markovizky, 2008) degut a la percepci
que les exigncies a les quals es veuen sotmesos superen
mpliament els recursos per afrontar-les (Cebri, 2003).
Altres factors de risc determinants en relaci a les caracterstiques assistencials de lrea de salut dels pacients immigrants sn les condicions sociosanitries que
viuen en el pas dacollida, limpacte de la situaci
postmigratria (Gil de Pareja, 2011; Moreno, 2003), la
percepci de la prpia salut i la necessitat datenci
mdica percebuda.
El coneixement de les caracterstiques psico-socioculturals dels pacients immigrants s fonamental per
a la millora de la qualitat assistencial. Cal incidir en la
capacitat de comprensi dels professionals augmentant
la seva motivaci, a la vegada que millorant el diagnstic, i daquesta manera, oferir una assistncia mdica general de ms qualitat. Per tant, la motivaci
daquest estudi neix de la necessitat daportar ms recursos als serveis datenci primria per a atendre
adequadament les demandes dels nous collectius.
Aquest estudi semmarca en el Projecte PROMISE
(Mental distress, somatizations and beliefs in recent immigrants), desenvolupat per lequip de recerca Comuni-

Malestar psicolgic i somatitzaci en els pacients immigrants africans, a les consultes datenci primria

caci i Salut (COMSAL) de la Universitat Ramon Llull

(FPCEE Blanquerna) i per investigadors de la Fundaci
IDIAP Jordi Gol, i est enfocat a temes de salut en cinc
comunitats de persones immigrants a Catalunya. Primer el projecte va descriure, mitjanat metodologia
qualitativa, les creences sobre la salut i la malaltia
(Segura, Ibars, Arnau, Barnet, Fernndez & Gonzlez,
2012). Aqu ens hem centrat en dues de les principals
comunitats ms presents a Catalunya: les dorigen
magreb i subsahari (IDESCAT, 2008).
Lobjectiu general s aprofundir en el coneixement
de les dificultats i problemes de salut de les persones
immigrants. Es tracta de conixer si la seva situaci
com a immigrants s un factor de risc que els genera
alts nivells destrs els quals deriven en problemes de
salut mental, i concretament en somatitzacions que
motiven la seva demanda a les consultes datenci
primria. Els objectius especfics sn: avaluar lautopercepci de factors de risc relacionats amb la migraci;
avaluar el grau de malestar psicolgic percebut; avaluar el grau de somatitzacions i identificar els principals
perfils de risc a patir problemes de salut mental i somatitzacions. Es plantegen dues hiptesis: (1) totes les
comunitats de pacients immigrants estudiades presentaran alts graus de smptomes somtics i psicopatolgics
en general i (2) el risc psicosocial i les escales de salut
del DPSI covariaran amb el grau de somatitzacions aix
com amb lndex global de simptomatologia psicopatolgica.
Mtode
Es tracta dun estudi transversal, multicntric en poblaci immigrant resident a Catalunya, en lmbit de
latenci primria. Es realitza una anlisi descriptiva,
comparativa i correlacional.
Participants
La mostra la constitueixen un total de 114 immigrants;
57 dorigen magreb (22 homes i 35 dones) i 57 dorigen
subsahari (42 homes i 15 dones), tots sn pacients que
shan visitat amb el metge datenci primria per motius diversos. La mitjana dedat del total de la mostra
ha estat de 34 anys, amb una desviaci de 8.73; a la
taula 1 es mostren les mitjanes dedat i la desviaci
daquesta diferenciades per gnere i comunitat.
Els criteris dinclusi han estat aquests: Homes i
dones immigrants dentre 18 i 80 anys, provinents de
2 comunitats: magrebins (Marroc, Algria, Tunsia) i
subsaharians (Senegal, Gmbia, Mali, Guinea), fer entre
6 mesos i 10 anys que viuen a Europa, haver visitat el

Taula 1. Mitjanes i desviacions estndard de ledat

per comunitat i gnere
Homes

Dones

Total

Edat

Mitjana

de

Mitjana

de

Mitjana

de

Magrebins

37.6

8.3

34.6

8.2

35.8

8.3

Subsaharians

32.2

8.2

33.3

11.0

32.5

8.9

55

seu CAP alguna vegada (poblaci que faci demanda al

metge), acceptar de participar en lestudi i firmar el
consentiment informat.
Els criteris dexclusi: no acceptar de participar en
lestudi i tenir algun tipus de dificultat de comunicaci,
tot i la presncia dun mediador cultural, que no
permeti obtenir dades fiables.
Instruments
Full de dades generals: per obtenir les variables
sociodemogrfiques com ara el pas dorigen, ledat,
el sexe, el nivell dinstrucci, la religi, lestat civil,
etc.

Demographic Psychosocial Inventory (DPSI): avalua
les dimensions psicosocials que actuen com a factors
de risc i fomenten malestar psicolgic en persones
immigrants: dificultats de la vida quotidiana, problemes dhabitatge, problemes familiars, de llenguatge, del clima, etc. Consta de 85 tems amb 10
escales i tres ndexs generals. T puntuacions de
consistncia interna acceptables, tenint en compte
que el coeficient de fiabilitat Alpha de Cronbach de
la majoria descales s almenys de .60 (Ritsner,
2001). Pel que fa a la validesa convergent, shan
trobat correlacions significatives superiors a 0.30
entre lndex Global i altres escales del BSI i lndex
Global del DPSI i la majoria de les seves escales,
sobretot les referides a la salut (Ritsner, 1995). Sadministra la traducci al castell.
Les mesures daquest qestionari que shan utilitzat
per a lestudi sn les segents:
Problemes de salut premigraci. Avalua la percepci
de la salut del subjecte en el seu pas dorigen.
Problemes de salut postmigraci. Avalua la percepci de la salut del subjecte a Espanya, desprs dhaver immigrat.
ndex Global DPSI. Indica lautopercepci del nivell
de risc psicosocial a patir estrs i malestar psicolgic.
ndex General de Problemes de salut. Avalua lautopercepci de salut general, incloent-hi la salut
premigraci i postmigraci, aix com les intencions
de cerca de salut i conductes de salut.
Les mitjanes totals de les escales i dels ndexs es
calculen mitjanant la suma de les puntuacions dels
tems dividida pel nombre dtems complets daquella
escala o ndex. Els valors de les escales van del 0 a l1;
com ms gran sigui la mitjana de lndex global, ms
intensa ser la crrega de factors destrs psicosocial.
En el cas de les escales de salut, com ms baix sigui,
ms salut i, al contrari, com ms a prop de l1, significa ms problemes de salut.

Brief Symptom Inventory (BSI): versi abreviada del
SCL-90. Detecta nivells de simptomatologia psicolgica i somtica. Consta de 46 tems que es puntuen amb una escala tipus Likert de 5 punts, i que
sagrupen en 6 dimensions: depressi, ansietat-fbia, ideaci paranoide, obsessi-compulsi, somatitzaci i hostilitat-agressivitat. Tamb hi ha lndex
global de severitat de la simptomatologia (GSI), una

56

Anna Ibars, Guillem Feixas, Jordi Segura, Laura Muoz, Pere Toran, Josep Arnau i Sergi Corbella

mesura generalitzada i indiscriminada de la intensitat del patiment psquic i psicosomtic global.

Aquest ndex global s el quocient entre el total dels
valors assignats als elements (entre 0 = res en absolut i 4 = molt o extremadament) i el nombre total
dtems. Els valors daquest qestionari oscillen
entre 0 i 4, significant el 4 ms gravetat, i per tant,
com ms baix sigui, ms salut mental. Aquesta
prova est traduda i validada al castell per Ruiprez et al. (2001), i t bones puntuacions tant de fiabilitat com de validesa.
Per al present estudi shan utilitzat les mesures segents: lndex General de Severitat (GSI) com a mesura del nivell de malestar general i lEscala de Somatitzaci: smptomes fisiolgics com mals de cap, destmac
o problemes respiratoris, sensacions de tensi, etc.
Aquestes dues escales sn les que van obtenir ndexs
ms elevats de correlaci amb el DPSI (Ritsner, 1995).

Somatic Symptom Inventory (SSI): Breu llista de
smptomes somtics de 26 tems que es puntuen en
una escala tipus Likert de 5 punts segons la intensitat del smptoma (0 = gens i 4 = molt). Linstrument sutilitza a la clnica per detectar ndexs de
simptomatologia somtica en els pacients. Est
basat en els criteris dels trastorns per somatitzaci
del DSM-III (Escobar, 1989). La mesura que utilitzarem daquest qestionari ser lndex global de
simptomatologia somtica. Hem classificat les
puntuacions totals de lSSI seguint els criteris de
Tamayo, Roman, Fumero i Rivas (2005); el grau de
malestar somtic mnim s 52, i moderat o alt
= 52.
Procediment
La recollida de dades es va dur a terme entre el novembre de 2011 i el maig de 2012 en tres Centres dAtenci
Primria de les comarques del Maresme i del Barcelons.
Es van incorporar mediadors interculturals amb experincia en lmbit de la salut: dos dorigen magreb i
dos dorigen subsahari. Llur tasca fou lexplicaci
prvia i posterior aplicaci del protocol de qestionaris
als participants de la comunitat dimmigrants corresponent, fent una mediaci en el seu idioma natiu
(wlof, mandinga, rab, etc.). La collaboraci ha ajudat
a crear un clima de confiana, a aclarir els dubtes que
tingus el subjecte, i a afavorir la participaci sincera,
utilitzant arguments al seu favor, com ara la millora de
latenci mdica que reben o el major coneixement de
la seva comunitat per a una major integraci i entesa
entre tots. La selecci sha fet amb la collaboraci de
professionals dels CAP (metges, infermeres i altres
mediadors), coordinats amb els mediadors interculturals, en base a una llista que sels administrava, amb
una estratificaci realitzada per edat, sexe i origen. Tots
els participants van donar el seu consentiment informat
de participar a lestudi sota les condicions de confidencialitat i estricte s dels resultats obtinguts per a la divulgaci cientfica pertinent.

Anlisi de dades
Sha fet una anlisi descriptiva univariant per a cada
una de les variables: freqncia i percentatge per a les
variables categriques, amb el grau de significaci
obtingut mitjanant la prova 2; i mitjana i desviaci
estndard per a les variables quantitatives, amb el grau
de significaci obtingut mitjanant t-Student.
Per a cada una de les escales dels 3 qestionaris
(DPSI, BSI i SSI) sha obtingut la puntuaci mitjana i la
desviaci estndard per a les dues comunitats. Mitjanant la prova t-Student shan obtingut els nivells de
significaci en comparar grups i sexes. Sha incls la
variable edat mitjanant un model de regressi lineal
per comprovar la influncia daquesta en les diferncies entre grup i sexe. Sha aplicat la correcci de Bonferroni, ja que estem realitzant comparacions mltiples,
i el nivell de significaci ha quedat establert per un
valor p de .0125. Sha fet una correlaci de Pearson
entre les escales del DPSI, BSI i SSI. Tamb sha aplicat
una t-Student per dades aparellades per veure el grau
de significaci de la diferncia entre els resultats de
lescala de salut pre i postmigraci. Totes les anlisis
estadstiques shan realitzat amb el programari Stata
versi 11.
Resultats
Es presenta primer lanlisi descriptiva a partir de les
dades sociodemogrfiques, desprs els resultats obtinguts en els qestionaris DPSI, BSI i SSI, diferenciats per
comunitat i gnere, i les correlacions entre els ndexs
globals i les diferents escales.
Sha aplicat la prova 2 per comprovar si hi havia
diferncies significatives entre la N dels diferents grups
estudiats; el resultat es mostra en la taula 2, indicant
que hi ha diferncies significatives (p < 0.001). Per tant,
hem tingut en compte aquesta variable a lhora danalitzar els resultats dels qestionaris de salut, ajustant-los
per gnere.
Pel que fa la variable edat, sha aplicat la t-Student
i tamb shan trobat diferncies significatives: Els homes subsaharians sn ms joves que els homes magrebins (p = 0.014). Aquesta significaci fa que la diferncia entre les mitjanes dedat totals de les dues
comunitats sigui significativa (p < 0.042), essent els
subsaharians ms joves que els magrebins. Per tant, la
variable edat es t en compte per analitzar els resultats
de salut, ajustant-los tamb per edat.
La taula 3 ens mostra lanlisi descriptiva daltres
variables sociodemogrfiques diferenciades per comunitat, aix com el grau de significaci obtingut mitjanant la prova t-Student i 2.
Taula 2. Nombre de N i percentatge de la mostra per
comunitat i gnere, i grau de significaci
Magrebins
(n = 57)

Subsaharians
(n = 57)

Total
(n = 114)

Homes

22

38.6

42

73.7

64

56.1

<.001

Dones

35

61.4

15

26.3

50

43.9

Malestar psicolgic i somatitzaci en els pacients immigrants africans, a les consultes datenci primria

Taula 3. Nombre de N i percentatge de les variables

sociodemogrfiques diferenciades per comunitat i grau
de significaci
Magrebins
(n = 57)

Subsaharians
(n = 57)

lestat civil (p < 0.001); la majoria estan casats: un

71.93% de magrebins i un 56.14% de subsaharians. Per
tant, hi ha ms solters subsaharians (36.84%) que magrebins (10.53%), aix com ms divorciats magrebins
(14.04%) que subsaharians (0.0%).
La informaci sobre la situaci laboral s complexa.
En el grup ocupats sinclouen els que tenen una
feina amb contracte, per tamb els que poden estar a
latur i fer altres treballs sense cotitzar. Pel que fa als
aturats, sn aquells immigrants que cobren latur o
altres ajudes com la PIRMI i no fan altres feines; les
mestresses de casa sn prcticament dones que no
cobren latur i aquesta s la feina que ocupa la majoria
del seu temps; els estudiants a lescola o la universitat (que tamb poden ser treballadors o no), i finalment
els desocupats, sn aquells que no cobren de latur i
tampoc no duen a terme cap feina. Veiem, doncs, diferncies significatives (p < 0.001) entre el nombre
docupats magrebins (10.53%) i el de subsaharians
(63.16%), i per lgica, un alt nombre de magrebins
sense cap situaci laboral (40.35%) contra un baix
nombre de subsaharians en aquesta situaci (3.51%).
Daltra banda, hi ha un alt percentatge de mestresses
de casa en el cas dels magrebins (19.30%), al contrari
del que passa amb els subsaharians (3.51%). En la
mostra, la majoria sn aturats (14.04%, tenint presents
els dos grups) o estudiants (15.79% magrebins i 12.28%
subsaharians). Hi ha diferncies significatives en el
domini de la llengua espanyola o catalana (p < 0.001).
Un 50% dels subsaharians parlen i escriuen la llengua
correctament, mentre que noms un 8.93% dels magrebins la parlen b (58.93%) i lescriuen amb dificultats. La taula 4 mostra la mitjana i desviaci de la variable anys dimmigraci per cada comunitat.
Seguidament, en la taula 5 es mostren els resultats
dels qestionaris de salut. Primer, diferenciats per comunitat i gnere, indicant els graus de significaci en
comparar els dos gneres duna mateixa comunitat (ex.:
homes i dones subsaharians) i les dues comunitats dun

Total
(n = 114)

57

100

15
1
5
36

26.3
1.7
8.8
63.2

57
15
1
5
36

50.0
13.2
0.9
4.4
31.6

57

100

54
2
1

94.7
3.5
1.7

111
2
1

97.3
1.7
0.9

26
8
10
7
1
5

45.61
14.04
17.54
12.28
1.75
8.77

24
8
10
3
3
9

42.11
14.04
17.54
5.26
5.26
15.79

50
16
20
10
4
14

43.86
14.04
17.54
8.77
3.51
12.28

6
0
41
1
8
1

10.53
0.0
71.93
1.75
14.04
1.75

21
1
32
2
0
1

36.84
1.75
56.14
3.51
0.0
1.75

27
1
73
3
8
2

23.68
0.88
64.04
2.63
7.02
1.75

< .001

6
8
0
11
9
0
23

10.53
14.04
0.0
19.30
15.79
0.0
40.35

36
8
1
2
7
1
2

63.16
14.04
1.75
3.51
12.28
1.75
3.51

42
16
1
13
16
1
25

36.84
14.04
0.88
11.40
14.04
0.88
21.93

< .001

8.93 28

50.0

33

29.46

< .001

58.93 6

10.71 39

34.82

21.43 20

35.71 32

28.57

10.71 2

3.57 8

7.14

Pas
Marroc
Gmbia
Guinea
Mali
Senegal
Religi
Musulmana
Catlica
Cristiana
Nivell dinstrucci
Analfabets
Primaris
Secundaris
Batxillerat
Formaci
professional
Universitaris
Estat civil
Solter
Convivent / Parella
Casat
Separat
Divorciat
Vidu
Situaci laboral
Ocupat
Aturat
Pensionista
Mestressa de casa
Estudiant
Altres
Desocupat
Domini del castell
El parla i lescriu
5
correctament
33
El parla i lescriu
amb dificultats
El parla per no
12
lescriu
No el parla ni lescriu 6

57

Aquests resultats ens donen informaci rellevant

per fer una anlisi descriptiva mplia de la mostra estudiada. Veiem que tots els magrebins enquestats sn
provinents del Marroc i que la majoria de la mostra
subsahariana s dorigen senegals (63.2%) i gambi
(26.3%). La religi que predomina s la musulmana
(100% i 94.7%). La mitjana danys dimmigraci a
Europa s similar en els dos grups (magrebins: 6.02 anys
i subsaharians: 5.7 anys). El nivell destudis s semblant:
predomina lanalfabetisme (45.61% de magrebins i
42.11% de subsaharians), seguit dels que tenen estudis
secundaris (17.54%). Hi ha diferncies significatives en

Taula 4. Mitjana i desviaci estndard dels anys dimmigraci

per comunitat
Magrebins
Anys
dimmigraci

Subsaharians

Total

Mitjana

de

Mitjana

de

Mitjana

de

6.02

2.21

5.7

1.96

5.86

2.09

Taula 5. Resultats dels qestionaris DPSI, BSI i SSI, diferenciats per comunitat i sexe, amb el grau de significaci i les mitjanes totals
de cada escala
Magrebins
Homes (n = 22)

Subsaharians
Dones (n = 35)

Homes (n = 42)

Dones (n = 15)

Mitjana

de

Mitjana

de

Mitjana

de

Mitjana

de

Salut General DPSI

0.07

0.03

0.08

0.02

0.05

0.03

0.05**

0.02

Salut Premigraci

0.07

0.17

0.13

0.22

0.15

0.23

0.17

0.24

Salut Postmigraci

0.39

0.41

0.38

0.34

0.47

0.30

0.27

0.32

ndex Global DPSI

0.36

0.07

0.35

0.09

0.41

0.08

0.35

0.08

ndex Global BSI

1.25

0.51

1.54

0.61

0.76**

0.31

0.94*

0.51

E. Somatitzaci BSI

0.86

0.75

1.38

0.80

0.59

0.42

0.94

0.66

ndex Global SSI

20

0.56

30

0.61

16

0.32

18

0.62

*p < .0125; **p < .001 en comparar entre les dones o els homes de diferent comunitat (magrebins i subsaharians)

Anna Ibars, Guillem Feixas, Jordi Segura, Laura Muoz, Pere Toran, Josep Arnau i Sergi Corbella

58

mateix gnere (ex.: dones magrebines i dones subsaharianes).

Tot seguit, en la taula 6 es presenten els totals de
les subescales de salut pre i post migraci, on sindica
la Correlaci de Pearson entre els totals de les dues
escales, aix com la t-Student per dades aparellades
entre els resultats daquestes dues subescales dels quatre grups. La figura 1 reflecteix aquests resultats, indicant augment significatiu de percepci de problemes
de salut entre lescala premigraci i postmigraci.
Sobserva una correlaci positiva significativa entre
els que diuen haver tingut problemes de salut abans
dimmigrar, ja que tenen ms tendncia a percebre
aquestes dificultats desprs dimmigrar. Tot i aix, hi
ha diferncies significatives (p < 0.001) entre les puntuacions de lescala pre i la post en tots els grups (excepte en el de les dones subsaharianes), indicant una
clara percepci dempitjorament de la prpia salut.
Pel que fa a lestat de salut general, avaluat amb
el DPSI, la salut dels magrebins s pitjor que la dels
subsaharians. La diferncia s molt significativa entre
les dones dambdues comunitats (p < 0.001). Pel que
fa al nivell de factors de risc psicosocial percebut en
relaci a la immigraci (ndex DPSI General), tots els
grups puntuen menys de la meitat del total de lndex
(entre 0.35 i 0.41 sobre 1), essent els homes subsaharians els que puntuen ms alt. Pel que fa a lndex general del BSI, els homes subsaharians puntuen ms baix,
s a dir, gaudeixen de ms salut mental. Hi ha diferncies significatives (p < 0.001) amb els homes magrebins,
que tenen puntuacions ms altes. Les dones subsaharianes tamb puntuen significativament ms baix que
les magrebines (p < 0.05). Pel que fa a lSSI, hi ha un
5% de la mostra total que sobrepassa els 52 punts; la
resta est per sota. s a dir, segons lSSI, no presenten
Taula 6. Correlaci de Pearson entre el Total de les escales Salut
Premigraci i Postmigraci i tStudent, per dades aparellades
entre els resultats de les dues escales, referents a cada grup
Magrebins
Salut Premigraci DPSI

Subsaharians

Homes

Dones

Homes

Dones

Total

0.07

0.13

0.15

0.17

0.13

Salut Postmigraci DPSI 0.39

0.38

0.47

0.27

0.40

Correlaci Pearson (r)

0.20*

tStudent

0.32**

0.26**

0.35**

0.10

0.28**

*p < .05 i **p < .001

Figura 1. Resultats de les escales de salut Premigraci i Postmigraci per a cada un dels grups, homes (H) i dones (D).
0,5
0,45
0,4
0,35
0,3
0,25
0,2
0,15
0,1
0,05
0
Homes magrebins

Premigraci

Dones magrebins

Postmigraci

Homes subsah.

Dones subsah.

nivells importants de malestar somtic. Les dones

magrebines sn les que obtenen puntuacions ms
elevades, per no hi ha diferncies significatives entre
cap dels quatre grups. Sobserva incongruncia entre
els alts nivells de somatitzaci amb lescala del BSI i els
baixos nivells de somatitzaci indicats per lSSI, tenint
en compte que mesuren prcticament el mateix. Tal
vegada s perqu el BSI t pocs tems i, per tant, s ms
sensible a puntuar alt, enfront de lSSI, amb molts ms
tems, i li s ms difcil dobtenir puntuacions ms altes.
s una escala que t ms en compte la pluri-somatitzaci que la intensitat dels smptomes. Valorem, per tant,
millor els resultats de lescala de somatitzaci BSI; s
un instrument validat i sabem que correlaciona positivament amb el DPSI.
Respecte a lestat de salut mental (ndex Global BSI,
i escala de somatitzaci BSI), hem comparat els resultats
del nostre estudi amb puntuacions de la poblaci normal i de la poblaci psiquitrica dels Estats Units estudiada anteriorment (Derogatis & Melisaratos, 1983),
per tal de tenir una idea ms ajustada del nivell de
gravetat de la nostra mostra. Les puntuacions de tots
els grups dimmigrants estudiats superen les puntuacions de la poblaci normal nord-americana, s a dir,
presenten una salut mental pitjor. Cal esmentar que
les puntuacions de les dones magrebines superen les
dels pacients psiquitrics ms greus, tant de somatitzacions com de simptomatologia psicopatolgica en
general. Els homes magrebins tamb obtenen puntuacions fora altes, les quals saproximen a les obtingudes
pels pacients psiquitrics no internats i les superen en
somatitzacions. Les dones subsaharianes obtenen puntuacions en lescala de somatitzaci molt prximes a
les dels pacients psiquitrics ms greus; els homes
subsaharians sn els ms sans en aquests aspectes, per,
tot i aix, tamb obtenen puntuacions ms altes que
la poblaci normal. La poblaci estudiada t, per tant,
nivells alts de malestar psicolgic, ms els magrebins
que els subsaharians.
Finalment, sha volgut estudiar la relaci entre els
problemes de salut mental i somatitzacions amb els
factors de risc psicosocial percebuts, avaluats pel DPSI
(taula 7 i taula 8). Sobserva que lndex global del DPSI
no correlaciona significativament amb lndex general
del BSI en cap dels dos casos. Per tant, no hi ha relaci
significativa entre els factors de risc psicosocial que
puguin patir els immigrants enquestats i els alts nivells
de simptomatologia psicopatolgica que presenten. Tot
i aix, sobserven correlacions significatives entre les
escales del DPSI, i de somatitzaci del BSI i SSI en el cas
dels magrebins.
Lescala general de Salut del DPSI correlaciona significativament amb les altres tres escales de salut estudiades (BSI global, BSI somatitzaci i SSI), i aquesta
ltima tamb correlaciona significativament amb les
dues del BSI. Aquestes dades ens confirmen que les
quatre escales mesuren aspectes semblants de la salut,
tot i que, en el cas dels subsaharians, lnica escala que
correlaciona significativament s la SSI amb les altres
tres (Salut general DPSI, BSI global i BSI somatitzaci).

Malestar psicolgic i somatitzaci en els pacients immigrants africans, a les consultes datenci primria

59

Taula 7. Correlaci de Pearson i grau de significaci daquesta entre les escales del DPSI, BSI i SSI, referent a la comunitat magrebins
(*p < .05 i **p < .001)
Salut Premig
Salut Premigraci

Salut Postmig

ndex Global DPSI

Salut General DPSI ndex Global BSI

BSI Som

SSI

Salut Postmigraci

.221

ndex Global DPSI

.183

.496**

Salut General DPSI

.413*

.768**

.485**

ndex Global BSI

.033

.049

.107

.346*

BSI Som

.136

.214

.306*

.378*

.721**

SSI

.171

.160

.283*

.400*

.726**

.866**

Taula 8. Correlaci de Pearson i grau de significaci daquesta entre les escales del DPSI, BSI i SSI, pel grup subsaharians (*p < .05 i
**p < .001)
Salut Premig

Salut Postmig

ndex Global DPSI

Salut General DPSI ndex Global BSI

BSI Som

Salut Premigraci

Salut Postmigraci

.151

ndex Global DPSI

.063

.451**

Salut General DPSI

.325*

.654**

.505**

ndex Global BSI

.047

.035

.064

.165

BSI Som

.050

.036

.092

.172

.736**

SSI

.110

.103

.259

.285*

.621**

.726**

Discussi
En general, la mostra presenta moltes semblances en
els aspectes ms culturals o lligats al pas dorigen, com
ara la religi, lestat civil i el nivell dinstrucci. Les
diferncies es noten un cop han immigrat: els subsaharians tenen ms ocupaci i millor domini de la
llengua, factors que prediuen un millor nivell dadaptaci al pas dacolliment. Aix ens aporta informaci
rellevant per, posteriorment, entendre millor les diferncies en lestat de salut de les dues comunitats dimmigrants, ja que els aspectes relacionats amb el grau
dadaptaci al nou pas possiblement hi tenen un paper
important, tenint en compte les afirmacions en aquest
sentit destudis anteriors (Achotegui, 2009).
Respecte a lestat de salut dels immigrants estudiants, els resultats confirmen la nostra primera hiptesi i van en la mateixa lnia destudis anteriors (Achotegui, 2009; Salinero et al, 2008), refermant que aquests
tenen un mal estat de salut, i concretament pateixen
problemes de salut mental greus. Laugment dels problemes de salut que sestima en tots els grups desprs
dhaver immigrat, comparant les escales de salut premigraci i salut postmigraci, tamb dna suport a la
nostra hiptesi i ens diu que la immigraci podria ser
un dels principals factors destrs que els han generat,
coincidint tamb amb les afirmacions dAchotegui
(2009).
Sobre la relaci entre els factors de risc percebut i
els smptomes somtics, i responent a la segona hiptesi, es confirma en el cas dels magrebins, ja que aquests
tenen tendncia a patir ms somatitzacions en la mesura en qu tenen ms percepci destressors vitals. En
aquest cas, doncs, els resultats coincideixen amb les
afirmacions dAchotegui (2009), Berra et al. (2004)
entre altres, els quals relacionen migraci, estrs i
simptomatologia somtica i psicopatolgica.

SSI

Tamb sobserva que els magrebins tenen alguns

factors de risc, com ara una situaci laboral pitjor o un
domini poc fluid de la llengua, que els dificulten ms
ladaptaci al nou pas i els provoquen malestar psicolgic i somatitzacions. Els resultats podrien explicar-se
per les creences sobre la salut daquest collectiu. Lestudi qualitatiu va en aquesta lnia: per a ells, el fet de
tenir problemes laborals, entre altres, pot generar clarament problemes de salut (Segura et al., 2012). Tot i
aix, podem interpretar-ho tenint en compte que els
factors de risc produeixen un estat destrs perjudicial
per a la salut quan excedeixen els recursos de lindividu per a afrontar-los (Cebri, 2003; Lazarus & Folkman,
1986; Martnez, 1997).
En el cas dels subsaharians, no sobserva aquesta
correlaci significativa entre els factors de risc percebuts
i els problemes de salut; les puntuacions en la percepci daquests factors sn les ms altes i, en canvi, obtenen les puntuacions ms baixes en problemes de
salut mental i somatitzacions. Per tant, podria ser que
els subsaharians tinguessin ms recursos personals que
els magrebins i per aquesta ra lestrs propi de la migraci no sels tradus tant en simptomatologia. Daltra
banda, les creences sobre les causes de malaltia daquest
collectiu tamb poden estar incidint en aquests resultats, ja que sn persones que no tendeixen a relacionar
els seus mals fsics amb problemes sociolaborals ni
estats emocionals negatius (Segura, Ibars, Arnau, Barnet, Fernndez & Gonzlez, 2012). Per tant, els subsaharians en general, i els homes daquesta comunitat en
particular, serien el grup menys vulnerable als factors
de risc detectats pel DPSI que pot comportar la immigraci. Al contrari dels magrebins, les dones concretament serien les que tindrien el perfil ms vulnerable,
amb menys recursos o habilitats per a adaptar-se a la
nova cultura (xoc cultural molt fort; no aprendre la
llengua, no treballar, quedar-se a casa la majoria del

60

Anna Ibars, Guillem Feixas, Jordi Segura, Laura Muoz, Pere Toran, Josep Arnau i Sergi Corbella

temps) i, en conseqncia, presentarien un alt risc de

patir problemes de salut mental i somatitzacions. s a
dir, que, com tamb afirma Achotegui (2009), no s la
migraci com a tal la que es relaciona amb el desenvolupament de la psicopatologia, sin les condicions
adverses que ha dafrontar la dona en molts casos, les
quals actuen com a estressors en aquelles que gaudeixen
de pocs recursos i males condicions personals.
A lhora dentendre els resultats daquest estudi, cal
tenir clar que la poblaci participant no sn aquells
immigrants que tenen problemes de salut, sin els que,
a ms de tenir-los, decideixen anar a veure el metge de
capalera. Els resultats, per tant, no sn representatius
de la poblaci immigrant amb mal estat de salut, ja que
hi haur immigrants que estaran igual o pitjor i no
aniran a visitar-se amb el metge. Tamb, caldria reflexionar sobre els motius per a acudir o no a la consulta
del metge de famlia, aix com sobre la freqentaci a
la consulta i la percepci del servei rebut, sempre a
partir de les creences culturals de cada un dels grups i
del gnere de les persones.
En la realitzaci daquest estudi ens hem trobat amb
diverses limitacions importants. Caldria aconseguir una
versi de lescala DPSI ms ben adaptada. No hem
trobat que hi hagi correlacions significatives amb el
BSI, en el cas del subsaharians. Calen estratgies per
salvar les dificultats lingstiques derivades de ls de
nombroses llenges maternes de cada comunitat. Cal
reflexionar tamb sobre les diferncies socioculturals
entre tots els grups de persones immigrants, fet que pot
introduir barreres comprensives importants. Tamb
sha de tenir en compte que lestudi de collectius
dimmigrants comporta una dificultat afegida, ja que
el fet dindagar sobre dades personals i ntimes s una
qesti delicada per a ells; sempre es pot donar el cas
que la persona, voluntriament o no, decideixi ocultar,
falsejar o modificar la informaci per diversos motius
(cultura, desconfiana, intent dagradar a linvestigador,
etc.). Les observacions preses en el treball palesen que
el paper dels mediadors, entesos tan sols com a traductors, no s suficient per a assegurar aquesta fiabilitat.
Per tant, hi ha una limitaci important en lobtenci de dades fiables i riques, per la qual cosa cal prendres els resultats amb prudncia, sabent que no es
poden generalitzar i que no serveixen per a conixer
exactament les possibles dificultats daquestes poblacions en matria de salut.
En futures investigacions es recomana de treballar
amb mostres ms grans per poder fer anlisis multivariants ms exhaustives, amb la finalitat daprofundir
en aquelles variables tant socioculturals com sociolaborals que influeixen ms significativament en la
prdua de salut daquestes persones, a ms de lorigen
i el gnere. Tamb caldria contemplar la possibilitat
dincorporar un grup control de poblaci no immigrant
o immigrant per que no fos cap grup de pacients, per
tal de reflectir millor la realitat de lestat de salut
daquests collectius, comparant-los entre ells, detectant
ms adequadament aquells perfils de risc a patir problemes de salut mental i somatitzacions.

En conclusi, la immigraci s possiblement un

factor de risc per a la salut daquestes persones, tal com
afirmen les anteriors investigacions sobre el tema, per
sembla que ells mateixos no perceben alts nivells de
risc psicosocial. Tot i aix, pateixen problemes de salut
mental importants, amb simptomatologia somtica.
En general, els pacients magrebins sn els ms afectats,
especialment les dones, i sembla que sn els que tenen
ms tendncia a presentar somatitzacions relacionades
amb els factors de risc vitals que els generen estrs. Els
pacients subsaharians tamb presenten simptomatologia psicopatolgica i somtica, per no tan greu, i
no sembla relacionar-se directament amb els factors
de risc psicosocial percebuts. Aquestes diferncies poden sser degudes a la diversitat cultural i, a la vegada,
a les diferents condicions de vida del pas dacolliment
(millor situaci laboral, millor domini de lidioma). A
lhora datendre els pacients, els professionals sanitaris
han de tenir en compte les diferncies tniques i culturals, a part de les individuals. Han de fer-se crrec
del seu possible malestar psicolgic degut, possiblement, a la condici dimmigrants, la qual comporta
dificultats en ladaptaci, com ara la vivncia del xoc
cultural, les dificultats de comunicaci, una dolenta
situaci laboral, pocs recursos personals per a superar
les adversitats de la vida en el pas dacolliment (ex.:
analfabetisme). Suggerir, finalment, linters per treballar amb la finalitat de desenvolupar les competncies transculturals dels professionals, augmentant-ne
leficcia tant en la prevenci com en la comunicaci,
el maneig teraputic i la gesti dels recursos assistencials.
Referncies
Achotegui, J. (2009). Migracin y salud mental. El
sndrome del inmigrante con estrs crnico y mltiple (sndrome de Ulises). Zerbitzuan, 46, 163-171.
Berra, S, Elorza, J., Bartomeu, N., Hausmann, S., SerraSutton, V. & Rajmil, L. (2004). Necesidades en salud y
utilizacin de los servicios sanitarios en la poblacin
inmigrante en Catalua. Revisin exhaustiva de la literatura cientfica. Barcelona: Agncia dAvaluaci de
Tecnologia i Recerca Mdiques. CatSalut. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de
Catalunya.
Cebri, J. (2003). Distrs crnico y desgaste profesional:
algunas hiptesis etiolgicas y nosotxicas. Comentario editorial. Atencin Primaria, 31(9), 572-574.
Escobar, J., Rubio-Stipec, M., Canino, G. & Karno, M.
(1989). Somatic Symptom Inventory (SSI): A New
and Abridged Somatization Construct. Journal Nervous and Mental Disease, 177(3), 140-146.
Espina, J. (2007). El fenomen de la immigraci en
latenci primria. Ausa-XXIII, 159, 171-181.
Derogatis, L. (1975). Brief Symptom Inventory. Baltimore: Clinical Psychometric Research.
Fuertes, C. & Martn, M. (2006). El inmigrante en la
consulta de atencin primaria. Anales del Sistema
Sanitario de Navarra, 29 Suppl., 1, 9-25.

Malestar psicolgic i somatitzaci en els pacients immigrants africans, a les consultes datenci primria

Gil de Pareja, M. J. (2011). Diferencias en el perfil sociodemogrfico, morbilidad y utilizacin de servicios

de enfermera de la poblacin autctona/inmigrante
en Atencin primaria. Reduca, Serie Trabajos Fin de
Master, 3(2), 111-128.
Hartz, J., Noyes, R., Bentler, S., Damiano, P., Willard, J.
& Momany, E. (2000). Unexplained symptoms in
primary care: Perspectives of doctors and patients.
General Hospital Psychiatry, 22(3), 144-152.
Ibars, A., Arnau, J., Segura, J., Muoz, L., Mir, V. &
Fernndez del Ro, N. (2011). Grau de distrs, somatitzacions i creences sobre salut i malaltia en pacients
immigrants a les consultes datenci primria (II).
XXIII Congrs datenci primria de la CAMFiC. Matar, 6-7 oct.
IDESCAT (2012). Cifras de Catalua. Generalitat de
Catalunya, Idescat, INE, ministerios y Eurostat. Ed:
Grfiques Vilanova.
IDESCAT (2008). La immigraci, ara i aqu. Institut
dEstadstica de Catalunya (IDESCAT). Generalitat de
Catalunya, Barcelona.
Junod, N. & Hudelson, P. (2006). Somatitation: illness
perspectives of asylum seeker and refugee patients
from the former country of Yugoslavia. BMC Family
Practice, 7, 10.
Lazarus, R. & Folkman, S. (1986). Estrs y procesos cognitivos. Barcelona: Martnez Roca.
Markovizky G. (2008) The process of Immigrant Adjustment. Journal Cross-Cultural Psychology, 39(6),
782-98.
Martnez-Ramos, C. (2009). Nuevos retos del Sistema
Sanitario. Reduca (Recursos Educativos) Serie Medicina,
1(1), 19-39.
Martnez, M. (1997). Estrs y apoyo social en el proceso migratorio. Estrs y salud, 297-318.
Moreno, M. (2003). Inmigracin y cuidados: el reto de
los cuidados transculturales. Indice de Enfermera, 42,
29-33.
Muoz, A., Guilln, J., Fontcuberta, J., Manrique, R.,
Prez, F. & Barragn, A. (2010). Hiperfrecuentacin
e inmigracin en los servicios de Atencin Primaria
en Cartagena. Atencin Familiar, 17(1), 4-9.
Ort, R., Snchez, E. & Sales, D. (2003). Interaccin
comunicativa en la atencin sanitaria a inmigrantes:
diagnstico de necesidades (in)formativas para la
mediacin intercultural. En B. Gallardo, C. Hernndez & M. Vernica (eds), Lingstica clnica y neuropsicologa cognitiva. Actas del Primer Congreso Nacional
de Lingstica Clnica. Vol 3. Lingstica interaccional
en mbitos de salud (pp. 114-139). Valencia: Universitat.
Pertiez, J., Vilads, L., Clusa, T., Menacho, I., Nada, S.
& Muns, M. (2002). Estudio descriptivo de trastornos
mentales en minoras tnicas residentes en un rea
urbana de Barcelona. Atencin Primaria 29(1), 6-13.
Ritsner, M., Rabinowitz, J. & Slyusberg, M. (1995). The
Demographic Psychosocial Inventory (DPSI): a new
instrument to measure risk factors for adjustment
problems among immigrants. Refuge, 14, 8-15.

61

Ruiprez, M., Ibez, M., Lorente E., Moro, M. & Ortet,

G. (2001). Psychometric properties of the Spanish
version of the BSI. Contributions to the relationship
between personality and psychopathology. European
Journal of Psychological Assessment, 17(3), 241-250.
Salinero, M., Martn, C., Carrillo, E., Abnades, J, Irzabal, E. & Medina, M. (2008). Diferencias en la
prevalencia de psicopatologa de la poblacin inmigrante autctona de una comunidad autnoma,
XXVIII Congreso de Medicina de Familia y Comunitaria, Actas-resmenes, Atencin Primaria, 40 (Supl 1),
117-153.
Saura, R.M., Suol, R., Vallejo, P., Lahoz, S., Achotegui,
J. & Manouarie, M. (2008). El marco sanitario y el
entorno psicosocial de la poblacin inmigrante magreb en Catalua. Gaceta Sanitaria, 22(6), 547-554.
Segura, J., Ibars, A., Toran, P., Arnau, J., Corbella, S.,
Fernndez, E., Segarra, G., Prez-Testor, C., Palma, C.
& Cebri, J. (2012). Health beliefs of Maghreb immigrants in primary healthcare. WONCA Europe
Conference. Viena, 4-7 jul.
Segura, J., Ibars, A., Arnau, J., Barnet, S., Fernndez, E.
& Gonzlez, E. (2012). Creences sobre salut i malaltia
de 5 comunitats dimmigrants a Catalunya. VII Congrs de Salut Mental i Atenci Primria (CAMFiC).
Lleida, 19-20 abr.
Shuval, J. (1993) Migration and stress. En L. Goldberger
& S. Breznitz (eds.). Handbook of stress: theoretical and
clinical aspects (pp. 641-657). New York: The Free
Press.
Stronks, K., Ravelli, A. & Reijneveld, S. (2001) Immigrants in the Netherlands. Equal access for equal
needs? Journal of Epidemiology and Community Health,
55, 701-707.
Tamayo, J., Roman, K., Fumero, J.J. & Rivas, M. (2005)
The level of recognition of physical symptoms in
patients with a major depression episode in the outpatient psychiatric practice in Puerto Rico: An observational study. BMC Psychiatry, 5(28), 1-13.
Tizn, J., Achotegui, J., San Jos, J., Sainz, F., Salamero,
M. & Pellegero, N. (1986). La migracin como factor
de riesgo psicosocial y mdico. Revista de Treball Social, 101, 103-250.
Resumen
Distrs y somatizacin en los pacientes inmigrantes
africanos, en las consultas de atencin primaria
Objetivo. Estudiar la relacin entre los sntomas
somticos que presentan los pacientes inmigrantes en
las consultas de atencin primaria con los factores de
riesgo psicosociales que viven. Los participantes son
inmigrantes magrebs (n=57) y subsaharianos (n=57)
pacientes de atencin primaria. Diseo. Estudio descriptivo, comparativo y correlacional. Mtodo. Se administraron tres cuestionarios; el Demographic Psychosocial Inventory, DPSI (Ritsner, 1995) para estudiar
los factores psicosociales del proceso migratorio, el
Brief Symptom Inventory, BSI-versin espaola (Rui-

62

Anna Ibars, Guillem Feixas, Jordi Segura, Laura Muoz, Pere Toran, Josep Arnau i Sergi Corbella

prez, 2001) y el Somatic Symptom Inventory, SSI

(Escobar, 1989) para estudiar el grado de sintomatologa psicopatolgica y el grado de somatizacin. Resultados. Puntuaciones elevadas en el ndice general y la
escala de somatizacin del BSI. En el DPSI no se obtienen puntuaciones elevadas, tampoco en el SSI. Correlacin significativa entre los resultados del DPSI y de
las escalas BSI y SSI en el caso de los magrebs. Discusin y conclusiones. Se observa un claro mal estado

de salud en los dos grupos, aunque los factores de riesgo psicosocial que conlleva la inmigracin tienen ms
repercusin a nivel de distrs y somatizacin en los
pacientes magrebs. En toda la muestra se aprecia un
empeoramiento del estado de salud despus de haber
inmigrado. Los subsaharianos perciben ms los factores
de riesgo, pero tienen mejor salud y mejor adaptacin.
Palabras clave: salud, inmigrantes, atencin primaria.